Corporate Social Responsibility in Asia

Casa Àsia (www.casaasia.cat) ens recomana en el seu darrer butlletí aquest web sobre RSE en el continent asiàtic:

Web sobre temes de responsabilitat social corporativa a Àsia, amb informació i publicacions sobre el tema. Publica una revista setmanal, CSR Asia Weekly.

Enllaç a CSR Asia
Últim número de CSR Asia Weekly

Josep Maria Canyelles parlarà sobre els reptes de l'RSE en un acte de la Cámara de Comercio de Valladolid

La Cámara de Comercio de Valladolid organitza una jornada sobre Responsabilitat Social dirigida a les empreses en la qual es tractarà tant el sentit general d'aquest enfocament de gestió com la seva aplicació en l'àmbit laboral.

La jornada, que tindrà lloc el dia 2 de desembr, s'emmarca dins el programa Incorpora de la Caixa. Fa uns mesos la Fundació la Caixa i l'entitat cameral van firmar un conveni de col·laboració.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, exposarà el sentit actual de la responsabilitat social per a les empreses, amb una ponència titulada "Retos de la RSE". L'acte serà inaugurat pel president de la Cambra vallisoletana i pel delegat general de la Caixa a Castella Lleó.

Anteriorment ja havíem parlat del programa INCORPORA de la Caixa: El programa INCORPORA de la Caixa es presenta territorialment als empresaris de Pimes

Josep Maria Canyelles hablará sobre los retos de la RSE en un acto de la Cámara de Comercio de Valladolid

La Cámara de Comercio de Valladolid organiza una jornada sobre Responsabilidad Social dirigida a las empresas en la que se tratará tanto el sentido general de este enfoque de gestión como su aplicación en el ámbito laboral.

La jornada, que tendrá lugar el día 2 de Diciembre, se enmarca dentro del programa Incorpora de la Caixa. Hace unos meses la Fundación la Caixa y la entidad cameral firmaron un convenio de colaboración.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, expondrá el sentido actual de la responsabilidad social para las empresas, con una ponencia titulada "Retos de la RSE". El acto será inaugurado por el presidente de la Cámara vallisoletana y por el delegado general de la Caixa en Castilla León.

Anteriormente ya habíamos hablado del programa INCORPORA de la Caixa: El programa INCORPORA de la Caja se presenta territorialmente a los empresarios de Pymes

Responsabilitat Global col·labora amb Forética per traduir la nova norma SGE21:2008 al català

La nova norma SGE21:2008 disposa de les tres versions, en català, en castellà i en anglès. La versió catalana ha estat traduïda per Responsabilitat Global.

Recordem que la norma, en la seva nova versió 2008, fou presentada aquest mes d'octubre passat al WTC de Barcelona davant més de 100 assistents

Les organitzacions trobaran en la nova SGE 21 l'eina més completa per gestionar la seva responsabilitat social
Forética ha presentat a Barcelona la Norma SGE 21:2008, versió actualitzada de l'eina per a la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE). La presidenta de Forética, Alícia Granados, va sostenir que "l'RSE està revolucionant el món dels negocis i suposa una innovació i un avantatge competitiu". "Els mercats valoren i premien una gestió transparent i responsable", va afegir.

Vegeu notícia

Visiteu el nou microsite dedicat a la norma: http://www.sge21.foretica.es/

Descarrega't la nova versió de la norma

Jornada sobre RSE a Amposta

L'Ajuntament d'Amposta ha organitzat una jornada sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, amb la col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona.

La jornada tindrà lloc el proper divendres 28 de novembre al Casal d'Amposta i serà presentat pel l'alcalde del municipi de les terres de l'Ebre.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, hi desenvoluparà una presentació sobre "el marc general de l'RSE: una inversió en les persones i en les empreses".

Accés al programa (pdf)

Jornada sobre Responsabilitat Social de les Empreses

L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Amposta ha engegat amb el suport de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitat en el Treball una Jornada sobre Responsabilitat Social de les Empreses dirigides a sensibilitzar a les PIMES i a les microempreses de la importància d’aquest tema.

Incorporar polítiques de Responsabilitat Social dintre del pla estratègic de les empreses ha de ser vist com una inversió de futur per les pròpies empreses que es beneficiaran tant a nivell intern com extern. Per una banda, millora entre moltes altres coses la capacitat interna de l’organització, el clima laboral i per tant la productivitat, contribueix al desenvolupament sostenible, fomenta la cultura empresarial i d’altra banda ofereix una bona imatge exterior.

Les entitats locals, per la seva banda, han de donar la informació necessària per tal que les empreses del territori comencin a ser socialment responsables.

Així doncs, us volem sensibilitzar sobre temes que ens afecten a tots en general i a les vostres empreses en concret. Per tant us animem a participar en aquesta sessió en la que, experts de primer nivell, us informaran de com les vostres empreses poden ser socialment responsables i com la Generalitat us dóna suport en aquest sentit.

Inscripcions a la Jornada:

Telèfon: 977702306

Fax 977703605

correu-e: iescriva@amposta.cat

Díptic de la jornada

Competir en el mercat amb campanyes de màrqueting?

Llegim la notícia que proporciona una xarxa de farmàcies que vol recuperar quota de mercat a partir de campanyes publicitàries, ja que algunes grans superfícies els estan capturant el mercat pel fet d'oferir uns preus rellevantment més baixos. Vegeu la notícia:

Farmàcies volen fidelitzar els seus clients davant la competència de les grans superfícies

En els últims tres mesos el consum en medicaments per als que no cal recepta i en productes de parafarmàcia ha baixat un 15% [...]. Així, aquesta xarxa farmacèutica que aplega més de 130 establiments, es proposa fer campanyes publicitàries que impactin en el consumidor en la promoció dels seus productes. [...]

Font: Jornal.cat

Doncs bé, jo ja ho tinc clar. Si estem davant dels mateixos productes i a la gran superfície me'ls ofereixen molt millor de preu, no hi ha discussió possible. Si al damunt, l'estratègia per a captar clientela per part de les farmàcies es basa en campanyes, és a dir màrqueting, motiu de més -al damunt ideològic- per a no comprar-ne a les farmàcies. No solament m'ho fan pagar més car sinó que al damunt encara em volen convèncer que pagui més. Apa siau!

Ara bé, hi ha clientela que cada vegada pot ser més sensible a altres informacions (no màrqueting ni campanyes publicitàries). Plantejo unes hipòtesis:

- Si sabem que la gran superfície pot oferir aquell preu perquè contracta el seu personal amb males condicions...
- Si sabem que el baix preu pot estar fins i tot per sota de costos i que és solament una estratègia per a fer-se seu el mercat fins haver-hi les condicions en què puguin remuntar-lo sense competència...
- Si sabem que el petit establiment té un sobrecost per la seva dimensió reduïda però que pot aportar altres valors en tant que "empresa ciutadana"...

Si aquestes informacions i altres tinguessin un suport documental adequat, pensem que hi ha persones compromeses i amb capacitat de desenvolupar una intel·ligència de mercat que estarien disposades a assumir un major cost en la compra, sabent bé què és el que estem pagant i quines conseqüències té.

El repte pendent de la Responsabilitat Social és desenvolupar mercats intel·ligents, que afavoreixin una major eficiència econòmica, social i ambiental de la producció de béns i serveis. Que facilitin que la ciutadania pugui comprendre i actuar en conseqüència. I el sector de la distribució ha de deixar de ser la baula perduda en aquest repte. La distribució ha d'assumir el paper absolutament central que pot tenir alhora de fer circular la informació i els compromisos cadena amunt i cadena avall. També el sector del retail. Fins i tot per a les botigues, de modestos botiguers i botigueres, aquesta és una oportunitat per a guanyar una dimensió estratègica, de diferència en el mercat.

Alguns hi apostaríem. Però aleshores cal ser conseqüents: informacions contrastades, compromisos indelebles, i menys campanyes de màrqueting.

Les estratègies comunicatives concebudes per a què hi guanyi l'empresa i el comunicador han de deixar pas a noves estratègies de comunicació de models empresarials on hi guanyin totes les parts: l'empresa, la clientela, els seus partprenents, i la societat.

Aquest article ha estat publicat al bloc personal de jornal.cat: http://blogs.jornal.cat/josep-m/bloc/competir-en-el-mercat-amb-campanyes-de-marqueting

Amnistia Internacional recorda a la trobada d'empreses xineses de Barcelona les obligacions en matèria de drets humans

Uns activistes d'Amnistia Internacional han recordat a la Global China Business Meeting la importància i responsabilitat dels empresaris en matèria de drets humans. Es van concentrar dimarts amb motiu de la inauguració davant el Museu Marítim de Barcelona, lloc on es desenvolupen les jornades.

Segons aquesta organització, no s'oposen a la celebració de la cimera, sinó que a "cap de les temàtiques que es preveu abordar durant la reunió empresarial fa esment, directe o indirecte, als drets humans".

Des d'AI també volen protestar contra el llegat de violacions de drets humans que s'han anat succeint amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín. Un exemple clar és el de Ye Gouzhu, que va ser condemnat a quatre anys de presó per intentar muntar una manifestació en contra dels desallotjaments relacionats amb l'esdeveniment olímpic i encara continua a la presó tot i que la seva condemna va expirar.

Font: xarxanet.org

Procés de Diàleg sobre la Memòria d'RSE presentada. Comentaris i suggeriments

La Memòria d'RSE i Actuacions presentada per Responsabilitat Global es troba en fase de diàleg amb totes les persones i organitzacions que vulguin fer-hi alguna aportació, comentari o suggeriment. Aquesta fase durarà del 15 al 30 de novembre de 2008, en què es podran incorporar millores i es donarà per tancada.

Accés a la Memòria en powerpoint (al final de la presentació trobareu l'enllaç al document GRI)

En el document GRI trobareu que, a l'inici dels epígrafs, hi ha enllaços a aquest blog. D'aquesta manera facilitem que es puguin fer les aportacions separades per matèries:
[Presentació] Responsabilitat Global presenta la Memòria 2007
[Model de Memòria] RG formula un model propi de memòria per a professionals autònoms
[Continguts] Responsabilitat Global adapta alguns continguts per a una memòria d'autònom
[Perfil de l'Organització] MEMÒRIA RSE 2007: Perfil de l'organització
[Paràmetres de la Memòria] MEMÒRIA RSE 2007: Paràmetres de la memòria
[Govern corporatiu] MEMÒRIA RSE 2007: Govern corporatiu
[Compromisos amb iniciatives externes] MEMÒRIA RSE 2007: Compromisos
[Participació dels Partprenents] MEMÒRIA RSE 2007: Participació dels grups d'interès
[Rendiment econòmic] MEMÒRIA RSE 2007: Econòmic
[Política de compres] MEMÒRIA RSE 2007: Econòmic
[Aspectes ambientals] MEMÒRIA RSE 2007: Medi ambient
[Aspectes laborals] MEMÒRIA 2007. Pràctiques laborals i treball decent
[Drets humans] MEMÒRIA RSE 2007: Drets humans
[Joc net] MEMÒRIA RSE 2007: Societat
[Aspectes socials] MEMÒRIA RSE 2007: Societat
[Satisfacció clientela] MEMÒRIA RSE 2007: Responsabilitat sobre productes
[Comunicació] Responsabilitat sobre productes

Si teniu alguna apreciació general, també la podeu aportar en aquest mateix escrit (clicant a sota on diu 'comentaris'). Hi anirem afegint altres aportacions generals que ens vagin arribant i els podrem anar comentant.

Proceso de Diálogo sobre la Memoria de RSE presentada. Comentarios y sugerencias

La Memoria de RSE y Actuaciones presentada por Responsabilitat Global se encuentra en fase de diálogo con todas las personas y organizaciones que quieran hacer alguna aportación, comentario o sugerencia. Esta fase durará del 15 al 30 de Noviembre de 2008, momento en que se podrán incorporar mejoras y se dará por cerrada.

Acces a la Memoria en powerpoint (al final de la presentación se halla el enlace al documento GRI)

En el documento GRI encontrarán que, al inicio de los epígrafes, hay enllaces a este blog. De esta manera facilitamos que se puedan hacer las aportaciones separadas por materias:

[Presentación] Responsabilitat Global presenta la Memoria 2007
[Modelo de Memoria] RG formula un modelo propio de memoria para profesionales autónomos
[Contenidos] Responsabilitat Global adapta algunos contenidos para una memoria de autonomo
[Perfil de la Organización] MEMORIA RSE 2007: Perfil de la organizació
[Parámetros de la Memoria] MEMORIA RSE 2007: Parámetros de la memoria
[Gobierno corporativo] MEMORIA RSE 2007: Gobierno corporativo
[Compromisos con iniciativas externas] MEMORIA RSE 2007: Compromisos
[Participación de stakeholders] MEMORIA RSE 2007: Participación delos grupos de interés
[Rendimiento económico] MEMORIA RSE 2007: Económico
[Política de compras] MEMORIA RSE 2007: Económico
[Aspectos ambientales] MEMORIA RSE 2007: Medio ambiente
[Aspectos laborales] MEMORIA 2007. Prácticas laborales y trabajo decente
[Derechos humanos] MEMORIA RSE 2007: Derechos humanos
[Juego limpio] MEMORIA RSE 2007: Sociedad
[Aspectos sociales] MEMORIA RSE 2007: Sociedad
[Satisfacción clientela] MEMORIA RSE 2007: Responsabilidad sobre productos
[Comunicación] Responsabilidad sobre productos

El documento GRI sólo se encuentra en versión catalana (habrá versión traducida del documento definitivo). Se puede leer en castellano a partir de la traducció automática del blog en los enlaces mostrados.

Si tienen alguna apreciación general, también la pueden aportar en este mismo posteo (clicando debajo donde pone 'comentaris'). Iremos añadiendo otras aportaciones generales que nos vayan llegando y las podremos ir comentando.

El diccionari normatiu de la llengua incorporarà perspectiva de gènere

Les llengües, en tant que codi, també han de gestionar la seva responsabilitat social, i això implica aspectes com posar-se al dia pel que fa a les normes i expresions que encara tenen un marcat caràcter sexista o obsolet.

Si bé progressivament moltes llengües ja van fent aquest pas, els diccionaris per exemple mantenen durant molt temps les formes que venen del passat. En algun cas, sobta quan les llegim ara.

Per això, hi ha moments que és necessari fer revisions globals de la llengua, abordant els canvis i millores que li calen per a posar-la al dia en tots els aspectes lèxics, gramaticals, i també incorporant les noves sensibilitats de la nova societat.

Per això, el procés de revisió del diccionari normatiu de la llengua catalana arriba en un moment excel·lent per a revisar tots aquests aspectes i incorporar-hi una perspectiva inclusiva entre d'altres amb la perspectiva de gènere. Joan Martí, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'òrgan que té l'autoritat acadèmica sobre la llengua, ha afirmat en una entrevista a la Vanguardia que:

També resulta inajornable la revisió d'arrel d'algunes definicions. De món es diu que és el "conjunt de totes les coses creades". I Martí es pregunta: "Aquesta definició ens obliga a convenir què és conjunt i què és cosa, a més que el participi passiu creades dóna a entender que hi ha un creador". Oel cas de llemosí definit en la seva tercera accepció com "llengua catalana" ; I Biscaia, "llengua basca". "I tots els femenins d'un càrrec o professió: alcaldessa, metgessa, capitana; s'han de referir a les dones que els exerceixen i desaparèixer com a 'dona de'", puntualitza Martí.

Veure entrevista sencera

Saludem la notícia i encoratgem l'IEC a recollir amb la màxima sensibilitat els nous punts de vista que el codi lingüístic normatiu requereix, esdevenint una de les primeres llengües de món que faci aquest esforç després del naixement de conceptes com la perspectiva de gènere, el llenguatge inclusiu, o la mateixa Responsabilitat Social.

Ens alegrem molt d'aquesta proactivitat de la nostra acadèmia nacionals de la llengua, de la qual ja fa uns dies en vam parlar amb motiu d'una altra bona notícia: Les ciències ambientals estrenen diccionari propi

Toros sí, gats no! Curiositats de la justícia

Quatre mesos de presó per un jove que maltractament al seu gat fins a matar-lo
El Jutjat Penal número 1 de Lleó ha condemnat a un jove a quatre mesos de presó per maltractar fins a la mort al seu gat, al qual va penjar viu boca amunt i li va partir per la meitat amb una catana, actuació que va gravar en vídeo.

El jutge ha considerat fets provats que aquest jove, amb ànim de causar la mort a un gat de la seva propietat, el va penjar viu cara amunt lligant-li les potes davanteres i, fent ús d'una catana, el va partir literalment per la meitat, causant de forma injustificada i no instantània la mort al gat. [llegir notícia sencera]

El dubte que se'ns planteja no se li escapa a ningú: si per matar un gat de forma injustificada i no instantània et cauen 4 mesos, quan correspondria per matar un toro també de forma injustificada i no instantània?

També vam opinar sobre el tema dels braus en un article de reflexió sobre la Cultura Popular i l'RSE:

[ca] Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!
[es] Sant_Jordi,_libera_a_la_princesa... ¡de_las_rosas!

Integrar persones amb dificultats i ser part de la solució de problemes d'abast social

L'enhorabona a Aigües de Barcelona, Caixa Catalunya, Caprabo, El Corte Inglés, Fundació La Caixa, Gas Natural, Grupo Leche Pascual, La Caixa i Mercadona, pel seu compromís a contractar dones víctimes de violència familiar.

El Departament de Treball ha acordat amb aquestes nou empreses donar feina a 30 víctimes de la violència sexista en el marc de la seva RSE, sense rebre res a canvi.
Cada companyia haurà de donar feina a un mínim de tres dones, que abans hauran d'haver seguit una formació específica que anirà a càrrec de la conselleria.

Recordo que fa un parell d'anys, a Colòmbia, m'explicaven la importància que tenia en la construcció de la cultura de la pau el compromís d'algunes empreses per contractar persones que fugien de la guerrilla. Òbviament ningú de l'empresa, excepte el director general, eren coneixedors de l'origen de la persona. Però aquest compromís era una clara assumpció de responsabilitat envers la societat.

En el nostre cas, donat l'impacte de la violència de parella, aquest és lògicament un enfocament d'alt valor afegit, de la mateixa manera que d'aquí a uns anys, si tot va bé, el País Basc es trobaran amb la necessitat de reintegrar a la societat les persones procedents del terrorisme. I les empreses d'allà tindràn una oportunitat per a demostrar el seu compromís amb el país.

Treball acorda amb 9 empreses donar feina a 30 víctimes de la violència sexista
RAFA JULVE
La consellera de Treball, Mar Serna, i els representants de nou empreses van firmar ahir un conveni en el qual aquests últims es van comprometre a contractar més de 30 víctimes de la violència masclista. Les dones que es beneficiaran de l'acord treballaran de caixeres, dependentes, administratives, empleades de banca i reposadores de mercaderies, entre altres activitats.
Veure notícia sencera

Responsabilitat pública i salut

Responsabilitat dels autònoms

En la Memòria d'RSE de Responsabitat Global, quan fem referència als nostres impactes econòmics, fem una reflexió que pretén posar en valor el compromís de molts professionals autònoms que financem els serveis de salut públics i privats, actuant de manera solidària amb la resta de la població que, majoritàriament en fa un ús més intensiu (gent gran, per exemple):

ANÀLISI DE CAS: En tant que professional autònom efectuem una aportació a la Seguretat Social. A més, de la mateixa manera que fan molts altres autònoms, aportem una quantitat important de diners a una mútua privada, per tal d’assegurar una assistència de salut ràpida que no dificulti els nostres compromisos professionals. A Catalunya les mútues de salut privades tenen una presència molt rellevant i són moltes les persones que contribueixen alhora al sistema sanitari públic i privat. D’aquesta manera, a banda de vetllar pels nostres interessos personals i professionals, alliberem de càrregues importants el servei públic de sanitat. Per a més inri, en el nostre cas, pràcticament fem un ús exclusiu de serveis mèdics d’homeopatia (i osteopatia) no inclosos en cap dels dos recursos indicats.

Avui, en una entrevista a la Consellera de Salut del Govern català, aquesta afirma "Sóc partidària que els ciutadans tinguin una assegurança de salut, privat. Si aquestes assegurances tinguessin molts clients, s'abaratiria el seu preu. Amb aquest sistema es podrien pagar teràpies manuals, acupuntura o tècniques de rehabilitació. Tot això que qui pot pagar-s'ho ja utilitza."

Quan l'entrevistador li diu que "durant anys s'ha advertit la població contra els remeis casolans i ara els diuen que han de tendir a l'autocura", la consellera respons que "No, això no és d'ara. Fa molt de temps que dic que el sistema sanitari ha d'educar els ciutadans cap allò natural. Un terç de la població de Catalunya ja ha tornat als remeis naturals, sense deixar el sistema sanitari. És la tendència cap a la qual hem d'anar".

Respecte a aquesta segona resposta, observem en tot cas la incoherència que s'estiguin gastant una milionada d'euros per pagar noves vacunes per a malalties de baixa prevalença que sols s'expliquen per la pressió de la indústria farmacèutica.

Tornem amb els temes rellevants de la Responsabilitat del Sector Públic

Si parlem de la Responsabilitat Social del Sector Públic, hauríem de referir-nos a la igualtat de la ciutadania en l'accés als drets bàsics. Ens hem queixat en moltes ocasions que hi ha un cert intent d'aplicar l'RS a l'administració pública que es basa en certs indicadors de baixa rellevància, com podrien ser les emissions de CO2.

Insistim que no estem dient que les emissions de gasos d'efecte hivernacle no siguin importants. Estem dient que el sector públic ha d'incorporar necessàriament en la gestió de la seva RS aquelles matèries en què causa uns majors perjudicis i que depenen en exclusiva d'ella mateixa.

I posem un exemple conegut de tothom però en el que no hi ha manera d'avançar. Avui, en una entrevista, la consellera de Sanitat s'hi refereix així:

--Hauríem de disposar de, com a mínim, 1.600 euros per persona i any [...] Ara disposem de 1.250 euros, perquè el nostre pressupost ha crescut un 2,77%, gairebé la meitat del que va augmentar el 2007. ¿Sap quant ha crescut aquest any aquesta partida al País Basc? Un 7%, el mateix que a Aragó. Ells compten amb 1.500 euros per a cada ciutadà, com a la Rioja o Castella-la Manxa.
Veure entrevista sencera

Les decisions polítiques que sistemàticament discriminen un territori provoquen un impacte negatiu de caràcter estructural. Al damunt, la manca de transparència que les envolta suposa una mostra de males polítiques públiques i, pel que ens ocupa, un exemple de manca de responsabilitat social.

Una nota positiva per acabar

Acabem la reflexió amb una nota positiva sobre com, malgrat les limitacions financeres, el país va progressant i ens certs temes de salut som una referència mundial:

El cirurgià atribueix al tarannà català una part del seu èxit
• Macchiarini assegura que les facilitats que va trobar aquí no són habituals
• El metge té previst intentar un doble trasplantament de tràquea i laringe
Paolo Macchiarini (Pisa, Itàlia, 1958), cirurgià toràcic de l'Hospital Clínic i artífex del primer trasplantament de tràquea que s'ha fet al món --primer també que no exigeix prendre fàrmacs immunosupressors a la pacient receptora--, atribueix a l'absència de personalismes i també a la facilitat per moure propòsits complexos que ha trobat a Barcelona una part important de l'èxit de l'esdeveniment científic. Es defineix "cent per cent italià", però insisteix que, després d'haver exercit a Itàlia, els Estats Units, París i Hannover (Alemanya) --allà era el 2005, quan el Clínic li va oferir un contracte-- és a Catalunya on pot treballar amb més llibertat."La mentalitat dinàmica i oberta que he trobat aquí és única, no l'he conegut abans --afirma Macchiarini--. Aquesta obertura en la manera de pensar m'ha permès treballar amb grups de científics d'altres països i desplegar una logística molt complexa sense trobar cap mena d'impediment".
Llegir article sencer al Periódico [ca] [es]

Bones i males pràctiques en el cas dels mèdia

Ja que en l'escrit anterior hem parlat de la Responsabilitat Social dels mèdia, anem a complementar la reflexió amb dos exemples més, d'una bona i una mala pràctica.

Bona pràctica: Disposem d'un òrgan independent per a assignar les freqüències

En l'article "Setge al 'territori CAC", publicat a El Punt, el professor Josep Gifreu ha defensat la transparència que hi ha hagut en tot el procés de concessions d'emissores feta per l'organisme català. Aquest fet suposa, "per primer i únic cop fins ara a l'Estat espanyol, la concessió de llicències de ràdio feta per un òrgan independent, no per un govern". Per al professor, el procés de concessió de llicències ha estat totalment "transparent" i, de fet, "les puntuacions adjudicades a cada sol·licitud segons les clàusules eren públiques i consultables".

Mala pràctica: la xenofòbia constant envers les nacionalitats no dominants

A més dels 9 milions d'euros pressupostats per mantenir la monarquia espanyola, el Ministeri de la Presidència ha decidit atorgar 3'3 milions d'euros més per millorar, atenció, la piscina exterior i els ornaments dels jardins de la Zarzuela, entre d'altres béns de primeríssima necessitat. El més greu, és veure com s'està intoxicant informativament a tot l'estat per les despeses de l'administració catalana, en una campanya plena de demagògia i endegada en ple debat del finançament, i comprovar com despeses brutalment més elevades i molt menys justificables són obviades, senzillament perquè no són una eina útil per atacar a Catalunya. Article sencer a Tribuna Catalana

Restaurants i xefs se sumen al boicot a la tonyina vermella

· Consumidors i restaurants de tot Europa donen suport al boicot de WWF al tonyina

· Un restaurant català de màxim prestigi s'hi afegeix, el del xef Sergi Arola · També cadenes de supermercats com Auchan i Carrefour

Consumidores y restaurantes de toda Europa apoyan el boicot de WWF al atún rojo Consumidors i restaurants de tot Europa recolzen el boicot de WWF al tonyina
Ecoticias.com (Enviado por: ECOticias.com ) , 21/11/08, 12:00 h Ecoticias.com (Enviat per: ECOticias.com), 21/11/08, 12:00 h

Prop de 16.000 ciutadans de 149 països s'han unit, entre d'altres, a un gran nombre de restaurants, xefs i supermercats europeus en el boicot de WWF al tonyina.

Els consumidors han signat una petició, que es lliura avui a la reunió de l'ICCAT, renunciant al seu ús fins que les poblacions es recuperin, estiguin sota control i siguin gestionades de forma sostenible.

Un prestigiós cuiner català ja s'ha sumat a aquesta iniciativa per a la conservació d'aquesta espècie en perill:

Sergi Arola, des del seu restaurant Sergi Arola Gastro, destaca: "La tonyina vermella es trobava entre els productes estrella en la meva cuina des de fa anys. Tanmateix, la seva crítica situació m'ha portat a retirar-la de la carta per a saber que els meus clients podran seguir gaudint d'aquest menjar en el futur ". I afegeix: "crec que és el meu deure moral i la meva obligació. Aquesta actitud la faig extensiva a d'altres productes en similars circumstàncies i, molt especialment, al tauró, animal imprescindible per a l'equilibri del medi marí, tal com el coneixem ".

Llegir notícia

L’ètica perduda de Tele 5

La lluita per l’audiència ho val tot i la televisió espanyola Telecinco, controlada pels grups de Berlusconi i, en el seu moment, amb la participació de l’organització de cecs ONCE, ha tornat a demostrar la seva manca d’escrúpols i de qualsevol consideració ètica.

Després d’una intensa campanya, avui han entrevistat un dels màxims exponents de la corrupció pública espanyola, Julián Muñoz, qui fou alcalde de Marbella.

L'exalcalde va ingressar a la presó el 20 de juliol del 2006 acusat de diversos delictes de corrupció urbanística, frau i malversació de cabals públics. Va sortir en llibertat sota fiança el 17 d'octubre passat.

De fet, el personatge havia estat el digne successor de Jesús Gil:

Julián Muñoz llega a la política marbellí de la mano del entonces alcalde Jesús Gil. Concejal del Grupo Liberal Independiente, es el encargado de sustituir al presidente del Atlético de Madrid en el sillón de la alcaldía tras su detención y la posterior condena del Tribunal Supremo que le inhabilitaba para ocupar cargos públicos.

Prop de 350.000 euros (gairebé 60 milions de pessetes) cobrarà Julián Muñoz de Telecinco per l'entrevista en exclusiva que aquesta nit li farà Jordi González, segons han reconegut fonts pròximes a la negociació entre l'exalcalde de Marbella i la cadena privada. Uns sucosos emoluments que també inclouen altres intervencions del conegut personatge a Tele 5. El que no és segur és que els pugui arribar a cobrar, perquè els jutges han iniciat ja la investigació per conèixer amb exactitud els diners que s'emportarà, per poder-los embargar.

Per Jordi González, el més important serà preguntar a Muñoz pels diners que suposadament contenien les bosses d'escombraries que l'exalcalde "portava a casa seva quan encara convivia amb Maite Zaldívar".

Ens preguntem què pensaran tots els afectats i aquella ciutadania indignada de Marbella en veure que des d’una televisió de gran audiència es dóna veu a la persona que va fer i desfer sense escrúpols des del municipi marbellí. Creiem que no és ètic donar veu a personatges com aquest perquè és una manera de restar gravetat a la corrupció i legitimar la seva rehabilitació social. A més suposa donar-li un import econòmic indignant en concepte de participació en el programa. Finalment, no s’ha contemplat la veu d’altres parts, com ara les persones afectades perquè expliquin què ha fet aquest personatge.

Cal recorda que Telecinco és de les cadenes que més vulnera el Codi d’Autorregulació de Continguts televisius (en el darrer període ha estat la segona per darrera de la Sexta). A més, la cadena ha estat condemnada judicialment en múltiples ocasions per delictes contra l’honor i el dret a la intimitat de les persones.

Finalment, en una nova mostra de la seva irresponsabilitat social, Telecinco va ser l’única cadena televisiva que va firmar el manifest contra la llengua catalana. Cal recordar que el diari nacionalista espanyol ABC també forma part de la mateixa propietat.

Avui, Telecinco haurà ingressat força en concepte de publicitat. Un esdeveniment així s’ho mereixia. I com que sovint ens agrada buscar qui hi ha darrera ajudant a fer possible l’esdeveniment direm que en el final de l’entrevista s’ha passat l’anunci de la crema Q10 de Nivea. Així doncs, Nivea és una de les empreses que ha posat els diners per a pagar un dels grans corruptes de la política espanyola, ni que sigui indirectament.

El Periódico: El jutge pregunta a T-5 pels 350.000 € per a Julián Muñoz

Fundación Lealtad (II). Ara els toca a les empreses!

En referècia a la polèmica desfermada per l'estil comunicatiu de la Fundación Lealtad i molt especialment per la darrera campanya, moltes organitzacions socials han començat a expressar el seu malestar.

Ara, a més, algunes federacions associatives han fet arribar la seva indignació a la Fundación Lealtad tot demanant la retirada immediata de la campanya.

En concret, avui la Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament d'Espanya (CONGDE) i la Plataforma d'Organitzacions d'Infància (POI), juntament amb l'Associació Espanyola de Fundraising, han enviat una carta de protesta per la línia de comunicació portada a terme les darreres setmanes, però amb un to crític envers un estil que ve de lluny.

A l'article crític que vam publicar fa uns dies, encoratjàvem a les entitats avaluades a fer arribar les seves crítiques ja que altrament podríem entendre que ja es trobaven còmodes en aquesta situació. Ens alegrem que algunes hagin començat a fer-ho activament i amb contundència. La Junta Directiva de l'AEFundraising valora positivament les possibles protestes individuals que puguin enviar les entitats membres de la Guia.

Dit això d'aquí i valorant que ja està ben encarrilat, volem llançar un segon estadi de la crítica.

Què en diuen les empreses que en fan ús?

Certes empreses de les grosses fan ús de la Guia de Transparència de la Fundación Lealtad i els serveix de filtre per al gran nombre d'entitats no lucratives que se'ls posen en contacte. Si comparteixen les crítiques a l'estil comunicatiu de Lealtad també haurien de fer arribar-hi les seves crítiques.

No volem fer cap campanya contra Lealtad. Sols que aquesta organització ha de prendre consciència que ni els seus grups d'interès instrumentals (les ONL) ni els seus grups d'interès estratègics (les empreses) no accepten aquest estil. L'organització ha de corregir no sols l'estil comunicatiu sinó que també ha de redefinir certs elements estratègics i de posicionament: a qui serveix, per a qui treballa, quins límits ètics s'imposa.

Si les empreses 'usuàries' no els fan arribar també aquest missatge, podríem entendre que ja es troben còmodes amb aquest model de Fundación Lealtad. Per la via que sigui, i amb la discreció si cal acceptable, el missatge ha d'arribar. No es pot tornar a produir. Això ha de ser un punt d'inflexió.

Veure carta de les Federacions

Els arguments de Sala-i-Martín contra The Economist

Fa un parell de dies, ens referíem al cas de les crítiques formulades per The Economist en referència a Catalunya i al seu govern (Resposta pública a The Economist per les mentides publicades sobre Catalunya).

Aquest és un dels enfocaments en els que l'RSE haurà d'entrar-hi cada cop més: la responsabilitat social de la premsa a l'hora de dir el que vulgui sense cap contrastació. En el fons, el periodista britànic no ha fet res més que deixar-se endur pels missatges constants que certa premsa ubicada a Madrid va ementent reiteradament. Tan reiteradament que al final s'estan creient la seva pròpia mentida i cada cop serà més difícil tornar a l'objectivitat i a la possibilitat del diàleg intercultural.

Ens plau ara aportar-vos l'article que, amb motiu d'aquesta polèmica, ha publicat el prestigiós economista Xavier Sala i Martín, catedràtic de Columbia University i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra.

Avergonyit

La setmana passada, la revista anglesa The Economist va publicar un article en què es criticava, entre altres coses, la política lingüística de Catalunya. L'article arribava a qualificar la nostra llengua d'"obsessió nacionalista". El delegat del govern, Xavier Solano, va publicar una resposta a la web de la Generalitat, que m'ha fet sentir avergonyit. Per què avergonyit? Doncs avergonyit perquè el delegat podria haver mencionat "l'obsessió nacionalista" britànica (o nord-americana) que obliga els seus nens a estudiar en anglès sense donar-los l'opció d'estudiar en urdú o xinès, i no ho ha fet. Si la definició d'"obsessió nacionalista" és que un utilitza la llengua pròpia a l'escola, sense donar llibertat de triar qualsevol altra llengua, aleshores els anglesos, els americans, els espanyols, els suecs, els francesos i la resta del món té la mateixa obsessió, perquè, que jo sàpiga, els pares no poden triar la llengua de les escoles en cap d'aquests països. ¿O és que els nens immigrants poden estudiar en àrab a Valladolid?

Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver aportat dades sobre les nacionalitats dels professors a la universitat catalana i hauria demostrat que és mentida, repeteixo, mentida, que no es contracti professors que no parlen català. Jo faig classes a la UPF des de fa anys i tinc companys argentins, xilens, japonesos, nord-americans, italians, espanyols i de molts altres països que no parlen ni una paraula de català! I si l'editor de The Economist s'hagués preocupat de comprovar les seves frívoles afirmacions, ho hauria vist. És més, si això de les llengües fos un problema, veuríem les universitats catalanes darrere de les espanyoles als rànquings. En realitat, estan per sobre.

Avergonyit, perquè podria haver explicat que, sense immersió, un país corre el risc que es creïn guetos lingüístics on els fills dels immigrants mai s'integren, cosa que pot acabar en segregació i violència, com ha passat en altres països veïns. Si una cosa s'ha fet bé a Catalunya en les darreres dècades, ha estat el procés d'integració i adaptació dels emigrants a Catalunya. I jo en soc un exemple: em dic Martín (i no Martí) perquè sóc descendent de gent que ve de Salamanca!

Avergonyit, perquè podria haver documentat que a Catalunya hi ha dos tipus de persones: les que parlen català i castellà i les que només parlen castellà. Si les acusacions d'imposició lingüística fossin certes, seria comú trobar ciutadans monolingües catalans incapaços de parlar el castellà. La realitat és que no hi ha gairebé ningú que només parli català. Jo, de fet, no conec absolutament ningú. En canvi, conec una infinitat de persones monolingües castellanes, entre les quals n'hi ha moltes que han viscut a Catalunya tota la vida. Potser hauria estat bé que el delegat de la Generalitat aportés números sobre la quantitat de persones monolingües catalanes i monolingües castellanes a Catalunya perquè els anglesos s'assabentessin de la realitat tal com és.

La competitivitat del país

Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver mencionat que els executius de les multinacionals que són enviats a Finlàndia no es queixen pas que allà es parla en finès (una llengua molt més minoritària que el català) i que, per tant, el fet que a Catalunya es parli el català no ha de reduir la competitivitat del país. Catalunya té molts problemes de competitivitat. Molts. Però un d'aquests problemes no és la llengua. Entre altres coses, perquè Espanya té els mateixos problemes de competitivitat i resulta que allà no tenen bilingüisme. ¿O és que la innovació a la monolingüe Extremadura està pels núvols?

Avergonyit, perquè podria haver aportat dades sobre notes de PISA per demostrar que els nens bilingües no treuen pitjors notes que els nens monolingües espanyols (i això inclou les notes de llengua espanyola), la qual cosa demostra que estudiar en català no resulta cap impediment. També podria haver explicat que els nens bilingües tenen més facilitat per aprendre terceres o quartes llengües, cosa que és bona per a ells i per a la competitivitat de tota l'economia. Això ho podria haver documentat amb dades de penetració de l'anglès a Catalunya en comparació a les monolingües Castella i Lleó o Andalusia.

Avergonyit, perquè no hi ha sabut explicar que no hi ha d'haver cap problema quan un poble demana més transferències, per més que les transferències augmentessin el 2001. A Catalunya, a Espanya i fins i tot al Regne Unit, la voluntat popular que vol canviar lleis està per sobre de les mateixes lleis. I això fa que les lleis canviïn i les Constitucions canviïn. ¿O és que no ha canviat 25 cops la Constitució dels Estats Units? ¿O és que no es fan lleis noves a la Gran Bretanya? I si els catalans hem votat legítimament un Estatut que demana més inversions a Catalunya, aquesta és la voluntat popular i punt. Sembla mentida que una revista teòricament liberal com The Economist pensi que un Estatut aprovat per la voluntat popular té menys validesa moral que un acord a què van arribar CiU i PP fa uns anys. I si els nacionalistes catalans volen cada dia més i ho volen de manera democràtica, quin problema hi veu l'Economist?

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d'història i defensa patèticament l'honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de "cacic" com si el punt més important de l'article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l'honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.

Font: Avui (20-11-2008)
http://paper.avui.cat/article/politica/146093/avergonyit.html