El Pla d’Infraestructures, Transport i
Vivenda (Pitvi) 2012-2024 presentat aquesta darrera setmana del mes de
setembre pel Ministeri de Foment no concreta les dates ni els detalls de
les actuacions que s’han de dur a terme al corredor del mediterrani
durant els pròxims anys. Encara menys si existiran partides
pressupostàries concretes per actuar en el tram Vandellòs – Tarragona,
l’únic que encara és de via única per a la connexió entre València i
Barcelona.
L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE) és una
institució que agrupa empresaris, professionals i institucions de
Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i de la
Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les
regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidències
històriques, lingüístiques, socials, i de mentalitat empresarial. Aquest
objectiu passa per aprofitar les potencialitats i sinèrgies d'aquest
gran territori estratègic que forma l’Euroregió de l’Arc Mediterrani
davant els canvis econòmics i polítics que s'estan produint a Europa en
l'actualitat.
IIVEE ens proposa aquests dos articles:
La discreta mort del corredor mediterrani
Amb motiu de la presentació del Pla d’Infraestructures, Transport i Vivenda (Pitvi) 2012-2024, recuperem aquest reportatge publicat per la revista el
L’assumpció del tercer carril com a solució per a garantir el transport ferroviari aparca la reivindicació històrica del corredor mediterrani. En el pla logístic, aquesta alternativa pot significar una eixida més àgil per a les mercaderies, però les continua obligant a compartir via amb els passatgers. En el pla polític i empresarial, posa de manifest la tendència dels capitostos valencians a la genuflexió davant Madrid. Accedeix al reportatge
Gregori Martin, Levante-Emv, 17 /09/2012)
Perdón por no acompañar estas notas con un mapa y por obligar al amable lector a un esfuerzo mental adicional. Para empezar, recordaré la forma en que desde la Comunitat Valenciana (CV) accedemos por tren, pasajeros y mercancías, a Europa (a Barcelona, para hacerlo mas sencillo) a día de hoy. Partiendo desde Valencia, contamos con una modesta plataforma de dos vías de ancho ibérico, que pasando por Sagunto, Castellón, etcétera, llega hasta Vandellós, ya en tierras catalanas, donde repentinamente desaparece una de las vías de la plataforma hasta las inmediaciones de la estación de Tarragona, totalmente pegada al mar. En otras palabras si se baja no se sube y viceversa. Estos kilómetros a partir de las inmediaciones de la central nuclear son el gran cuello de botella que padecemos los valencianos en las conexiones norte-sur [continuar]
Reflexions sobre el tema a Responsabilitat Global:
27.5.12 Invertir en el Corredor Mediterrani abaixaria la prima de risc espanyola 7.9.11 El corredor ferroviari Mediterrani en perill
17.12.10 La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país
3.12.10 L'Arc Mediterrani desembarca a Brussel·les
18.4.10 Els viatgers europeus no poden travessar els Pirineus amb alta velocitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada