La comunitat fou creada per Andreu Veà, autor del llibre ' Cómo creamos Internet', i administrada per Joan Batet, organitzador de la calçotada. A més del calçot estratosfèric, en aquesta sisena edició es van fer també tallers de 'drones', genètica recreativa, les ulleres connectades Google Glass i les ulleres de realitat virtual Oculus Rift, adreçades als 150 participants de la comunitat IP i famílies.
IP Onion Fest 2.014 - Calçotada estratosférica #CalsuTED2014 from Joan Lesan on Vimeo.
Notes prèvies al blog sobre [IP]:
- 25.11.13 Andreu Veà farà la presentació mundial del llibre ‘Cómo creamos internet’ aquest dimecres a Vilanova i la Geltrú
- 11.8.13 Diari de vacances: un dissabte completíssim
- 1.1.11 La comunitat IP
Articles a l'ARA i a LA VANGUARDIA:
ARA: El viatge d'un calçot a l'estratosfera Des de Perafort (Tarragonès) va pujar a 25 kilòmetres d'altura abans d'aterrar a Mallorca al cap de tres hores
ALBERT CUESTA | Actualitzada el 04/03/2014 20:39
Dissabte passat, un grup d'aficionats a la tecnologia va enviar a l'espai el primer calçot estratosfèric del qual hi ha constància. La ceba anava penjada d'un globus sonda com els que fa servir la NASA, dins d'una carmanyola on també hi havia un transmissor de ràdio per seguir la trajectòria en temps real i un telèfon mòbil que va permetre localitzar el punt exacte d'aterratge gràcies al GPS.
El globus es va enlairar des de Perafort (Tarragonès) a les 13.30 h de dissabte passat i va aterrar tres hores més tard a Porreres (Mallorca), precisament un dels pocs llocs de l'illa on també es cullen calçots. En aquest temps, va pujar fins als 25 kilòmetres d'altura, des d'on va baixar fins al punt de destinació, calculat prèviament a partir del temps que va romandre a l'aire.
Segons Fernando Ortuño, un dels artífexs de l'experiència, tant el calçot com el telèfon es van congelar fins a 60 graus sota zero en arribar als 12 kilòmetres d'altura; de fet, el globus es va haver de manipular amb guants de làtex per evitar deixar en la superfície residus de greix que també s'haurien congelat i l'haurien fet rebentar abans d'hora. Igualment, com que per sobre dels tres kilòmetres d'altura no hi ha cobertura de mòbil, el telèfon estava programat per posar-se en repòs en arribar a la cota esmentada. [...]
LA VANGUARDIA: El primer calçot astronauta vuela de Tarragona hasta Mallorca
El viaje espacial, ideado por una comunidad de expertos en telecomunicaciones, duró tres horas y el vegetal subió hasta la estratosfera a 25km de altura
Tarragona | 06/03/2014 - 00:02h | Última actualización: 06/03/2014
Así fue el viaje espacial de un calçot - La aventura se alargó durante más de tres horas, en un trayecto que fue
desde la localidad tarraconense de Perafort hasta la isla de Mallorca.
¿Es un pájaro? ¿Un avión? No, ¡es un calçot! Podría
ser la frase de una película de ciencia ficción o de superhéroes pero,
una vez más, la realidad se empeña en poner su particular grano de
arena. Una comunidad de personas amantes de las telecomunicaciones e
interesadas en cómo conectar la tecnología con las personas ha logrado
que un calçot haga un viaje por la estratosfera desde Tarragona hasta
Mallorca. La idea surgió durante la cita anual de la comunidad IP –The Interesting People, creada por el autor del libro Cómo creamos Internet, Andreu Veà, y en el contexto de una calçotada que este año han querido que llegase más lejos que nunca. Fernando Ortuño es vicepresidente de la Asociacion AstroInnova, y uno de las cabezas visibles de un proyecto que fue bautizado en las redes sociales como #CalsuTed2014.
“Subir un calçot a la estratosfera parece una broma, pero queríamos
demostrar como jugando con una serie de variables podíamos lograr que un
calçot hiciera un trayecto determinado y fuera a parar a un punto
concreto”, explica Ortuño.
Como Félix Baumgartner
Como Félix Baumgartner
El punto inicial del viaje estratosférico fue la localidad tarraconense de Perafort, y su destino final el pueblo de Porreres, en la isla de Mallorca. Un total de 240 km usando un globo sonda lleno de helio muy similar al que utilizan los meteorólogos. “El globo subió hasta los 25km de altura, y a partir de ahí es una situación muy parecida a la del vacío y con una distancia equiparable a la del salto que hizo Félix Baumgartner”, comenta Ortuño. El calçot iba encerrado dentro de un táper con un transmisor de radio que permitió conocer su posición en tiempo real y un teléfono con GPS para saber el punto de aterrizaje. “A los 12 km de altura el calçot y el teléfono se congelaron a una temperatura de -60 grados, aunque se recalentaron al entrar en la capa de ozono y fueron recuperando la temperatura ambiente a medida que bajaba el globo”, explica Ortuño... [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada