El Dret a decidir no l'hem inventat pas els catalans, però és cert que aquí s'ha desenvolupat enormement, tant en acolliment popular com en aprofundiment acadèmic: Un
dret a decidir entès com el dret dels membres d’una comunitat política a
expressar i realitzar, mitjançant un procediment democràtic, la
voluntat de redefinir el seu estatus polític i marc institucional
fonamentals, incloent-hi la possibilitat de constituir-se en un nou
estat independent. En definitiva, el perfeccionament del principi
democràtic, fonament de les democràcies occidentals, per poder plantejar
també dins del seu marc la possibilitat de crear nous estats.
López afegeix unes preguntes; ¿Com, si no, podríem enfocar aquesta possibilitat
en ple segle XXI? Els estats han estat sempre fruit de guerres, o de
pactes dinàstics o entre potències; és a dir, no han tingut un origen
democràtic. ¿Com haurien de crear-se avui? Ignorar aquesta pregunta i la
necessitat d’una resposta coherent amb el principi democràtic és com
afirmar que l’estat és un bé moral inqüestionable, o que la violència és
l’única resposta a aquesta pregunta.
A la humanitat del segle XXI li cal superar reptes d'empoderament de les persones i dels pobles, li cal un enfortiment democràtic, que pugui compatibilitzar la llibertat i la igualtat d'oportunitats. I tot això sols serà possible en un entorn de valors positius, d'actituds constructives, de sumar en la diversitat. Catalunya està sent un exemple de com fer un procés difícilíssim de manera impecablement democràtica, pacífica i cívica, la revolució dels somriures.
Aquest procés pot esdevenir una gran revolució democràtica, que pot ser exemplar per a tota la humanitat i per a totes les democràcies d'arreu del món. Els estats compostos hauran de prendre nota que, o tenen una política de respecte a les minories o aquestes, en darrer terme i un cop esgotats els intents dels ponts de diàleg, sempre tindran el recurs de fer ús de la Via Catalana del Dret a Decidir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada