Ens ha deixat en Pere Bahí

Acabem d’assabentar-nos del traspàs de Pere Bahí, director de Cubus, Serveis de Béns Immobles, d’Olot, que vaig conèixer quan va participar a l'edició 2020-21 del Programa RSE.Pime de Respon.cat. En el vídeo el podeu sentir parlant a l’acte final: https://youtu.be/OsQ1h4XTGXA?t=1503

Qualsevol que l'hagi conegut segur que el recorda perquè era una persona que es feia notar, visionari, amb una gran energia, amb un sentit de compromís intens i amb una gran sensibilitat. Deia que era un estudiant de la vida en pràctiques. 

Una foto és del dia que vaig anar a Cubus a fer la fitxa d'RSE, jo amb els ODS i ell amb l'Ideari Respon.cat de l'RSE. L'altra de la cloenda del programa, quan va agafar la roda dels ODS i la va llançar damunt els altres participants. No li faltava sentit de l’humor i ganes de sorprendre. Recordo que se’m va presentar com en Pere i en Pau: em dic Pere però porto els temes de PHAO, que són les inicials de Persones, Auditoria, Organització, i la H que correspon a Happiness, Help, Health, Healthy, Happy. Sovint volia expressar tantes coses que sovint l’havies d’aturar i demanar-li temps per poder assimilar.

Cada diumenge puntualment un grup de persones rebíem uns missatges de whatsapp seus, un grup on compartia reflexions sobre els temes que li agradaven: les "Paraules petites Per Reflexionar (PpPR).

L’últim cop que havíem parlat era per promoure sistemes avançats de governança, amb sociocràcia. I és que li motivaven molt les idees avançades i tenia vocació de lideratge en el seu entorn, a la comarca de la Garrotxa, i també en el sector, a partir del Col·legi d’APIs de Girona.

Encara no em faig a la idea. Aquest dimecres havia quedat amb ell a Olot perquè m’expliqués com estaven promovent tots aquests valors a la Garrotxa… Amb ell també havíem parlat de la vida i de la mort. I és que fa uns anys vaig enviar un correu a la seva parella (cosa que vaig descobrir posteriorment), i em va retornar un missatge automàtic dient que estava de viatge a Alemanya, volant amb Germanwings… ja no vam poder parlar. Ell se’n va refer amb una gran força de voluntat i un gran amor per la vida. Ara a mi em queda la sensació de no haver pogut conèixer més el Pere, com tampoc fou possible amb la parella, i em queda una gran pena, un lament per l’infortuni.

Tant de bo la llavor que ens ha deixat segueixi donant fruit. Descansa en pau, Pere.