Descobreix el misteri de les obres de Gaudí a Barcelona: representen una constel·lació?

• Per què les principals obres d’Antoni Gaudí a Barcelona són on són? I si aquestes creacions, que semblen sorgides d'un somni, suggerissin una connexió entre la terra i el cel?  
• Les obres de Gaudí destaquen com a icones d'una arquitectura que sembla transcendir el temps i l'espai

Barcelona, una ciutat plena de màgia, misteri i simbolisme, ens convida a descobrir si les obres de Gaudí tenen una connexió celestial: representen una connexió fascinant amb una constel·lació per la seva disposició dins la ciutat? 

Veure vídeo: https://www.instagram.com/p/DJzkBq2IKhc/

 

Un pont entre el cel i la Terra

Al llarg de la història, moltes civilitzacions han cercat una connexió entre el cel i la Terra. Des de les piràmides d’Egipte alineades amb el cinturó d’Orió fins als Templer que, segons algunes teories, van situar els seus temples segons patrons estel·lars, la idea de reflectir el cosmos en la geografia terrenal ha captivat ments creatives i espirituals.

Podria ser que Gaudí, amb el seu profund simbolisme i el seu amor per la natura i la creació divina, hagués tingut en ment una visió similar? Aquesta connexió entre les seves obres i el Bover obre la porta a una nova manera d’interpretar el seu llegat.

 

El Bover, el guia del cel

Efectivament, la constel·lació del Bover podria haver estat la inspiració darrere de la distribució de les seves obres més emblemàtiques dins la ciutat.

Malgrat que s’ha divulgat, amb interessos comercials no dissimulats, que podria tractar-se de l’Ossa major o el seu asterisme del Carro, forçant-ne l’elecció pel fet de ser la més coneguda, tot indica que aquesta constel·lació hauria de ser una altra. La distribució dels estels no lliga de cap manera amb la geografia!

Sens dubte, per la correspondència de les formes, Gaudí s’havia d’inspirar en el Bover (Bootes). En projectar la constel·lació del Bover sobre el mapa de Barcelona, observem que està invertida: Gaudí va ser enginyós per invertir la constel·lació per projectar-la com un mirall damunt els vials de la ciutat.

Un detall fascinant

Cada 24 de juny, dia de Sant Joan i coincidint amb el solstici d'estiu, els estels de la constel·lació del Bover es posicionen just damunt de Barcelona quan comença la nit. En aquest moment màgic, mentre cremen les fogueres que il·luminen la ciutat, es produeix un alineament simbòlic i celestial entre el cel i la terra, connectant les obres de Gaudí amb els estels que semblen vetllar-les.

 

La constel·lació del Bover, coneguda com Bootes en llatí, ha estat considerada al llarg de la història com el protector del cel nocturn. Amb Arcturus, l’estel més brillant de l’hemisferi nord, aquesta figura celestial ha inspirat mites i llegendes en moltes cultures. El seu rol com a vigilant i guia és central, i ens recorda el paper que Barcelona exerceix com a ciutat capdavantera i protectora de Catalunya.

Una correspondència simbòlica

Seguint l’alineació, trobem que l’estel de la base és el Palau Güell i l’estel del capdamunt és el Park Güell, tota una alineació de dalt a baix amb el principal mecenes de Gaudí.

I com si es tractés del travesser d’una creu, a l’esquerra del mapa barceloní hi trobem l’estel que correspon a la Casa Vicens, de les primeres obres de Gaudí, mentre que a la dreta hi hauria l’estel que es projectaria damunt la Sagrada Família, obra de plenitud. A l’alçada del cinturó, hi trobaríem tres altres estels, que correspondrien a la Casa Calvet, Casa Batlló i la Pedrera.

Vegem un per un com els estels de la constel·lació semblen coincidir amb algunes de les obres més conegudes de Gaudí:

Palau Güell. Els Güell van ser els mecenes principals de Gaudí, oferint-li suport i llibertat per desenvolupar el seu geni creatiu. I el Palau Güell es correspon amb Artur (Arcturus), l’estel més brillant de la constel·lació i de l’hemisferi Nord. Així com Artur guia el cel nocturn i guia els bous del Carro, el Palau Güell, una de les primeres grans obres de Gaudí, simbolitza aquesta llum guia que obre camins.

Parc Güell. Aquest parc utòpic connecta natura i arquitectura, inspirant somnis d’harmonia amb les seves formes orgàniques i colors vibrants. Es correspon amb Nekkar (Beta Bootes), un estel imponent que reflecteix la visió innovadora i naturalista de Gaudí. Aquest parc és un dels exemples més clars de la visió de Gaudí, plena de color i formes orgàniques que evoquen el cosmos i la natura.

Casa Vicens. La Casa Vicens, el primer gran projecte de Gaudí, és ple d’idees innovadores i d’una estètica única. Aquesta obra es relaciona amb Seginus (Gamma Bootes), que simbolitza l’inici d’un camí brillant i prometedor, com l’inici de la trajectòria de Gaudí. marca el primer gran projecte de Gaudí, ple d’idees innovadores i d’una estètica única que mostrava ja el seu geni creatiu.

Sagrada Família. La Sagrada Família, el temple icònic de Gaudí, és un símbol d’espiritualitat i elevació al cor de la seva obra i de la ciutat. Aquesta obra magna es correspon amb Prínceps (Delta Bootes), l’estel central de la constel·lació, que evoca transcendència i centralitat.

Casa Calvet. Una obra elegant i equilibrada, que combina funcionalitat amb una estètica refinada i subtil. Es correspon amb Izar (Epsilon Bootes), un estel que simbolitza dualitat i harmonia, reflex de l’essència d’aquesta obra.

Casa Batlló. Amb formes i colors vibrants, la Casa Batlló captiva com un dels exemples més reconeguts de la creativitat de Gaudí. Aquesta obra única s’alinea amb Zeta Bootes, un estel que simbolitza energia i vitalitat, una explosió de formes i colors que captiva tothom qui la contempla, és una de les obres més reconegudes de Gaudí.

La Pedrera. Amb la seva presència sòlida i formes arrodonides que dominen el Passeig de Gràcia, La Pedrera és una obra madura i plena de simbolisme natural. Es relaciona amb Eta Bootes, un estel robust i imponent que marca l’extrem de la constel·lació.

 

Les constel·lacions properes i el seu simbolisme

El Bover no està aïllat a la volta celeste; té al seu voltant un seguit de constel·lacions amb les quals estableix relació, i també lliguen amb el simbolisme del cap i casal de Catalunya.

• Situat al nord-oest del Bover, Hèrcules és conegut com el fundador mític de Barcelona. Aquesta connexió ens remet a la força i la història fundacional de la ciutat. Si Hèrcules la va fundar, el Bover la protegeix..
• En un dels seus treballs, Hèrcules va haver de matar el drac. I és que sovint aquest heroi es relaciona amb Sant Jordi. Doncs al nord del Bover, serpentejant al voltant del pol nord celeste, el Dragó (Draco) ens recorda la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya, i la lluita contra el mal.
• El cap i casal de Catalunya es vincula també a la reialesa, i a l’est del Bover, trobem la Corona Boreal (Corona Borealis), constel·lació que simbolitza una corona, el poder, al·legoria de la noblesa i el lideratge de Barcelona com a capital del Principat. Es diu que el Bover actua de vigilant o protector de la Corona.
• El Bover aconduïa el carro estirat per bous, i situat al nord-oest, el Carro gros, asterisme part de la constel·lació emblemàtica de l’Óssa Major (Ursa Major), simbolitza la grandesa i la permanència de Barcelona, amb el Bover exercint el lideratge.

Aquestes constel·lacions properes creen un teixit narratiu que vincula el cel nocturn amb les llegendes, la història i la identitat de Barcelona, en perfecta harmonia amb el simbolisme de les obres de Gaudí.

Una hipòtesi, no una certesa

Tot i la fascinació d’aquesta teoria, no hi ha evidències documentals que Gaudí hagués planificat cap correspondència amb els estels. Però, com a exercici imaginatiu, aquesta hipòtesi ens permet explorar la seva obra des d’una perspectiva nova i enriquidora.

A vegades, mirar el cel ens ajuda a entendre millor la Terra. Qui sap? Potser les obres de Gaudí continuen amagant secrets que esperen ser descoberts. Mentrestant, gaudim d’aquesta connexió simbòlica entre la ciutat comtal i els estels que la vetllen.

[ENTREVISTA] Pilar Garcia entrevista Josep Maria Canyelles a "El tren de la vida" de Canal Blau

Josep Maria Canyelles ha estat entrevistat a "El Tren de la Vida", el programa d'entrevistes conduït per Pilar Garcia. L'entrevista aborda la vida del personatge i no es limita a l'actual activitat professional. S'ha transmès per Canal Blau Ràdio, el 2/4/2025, i està disponible en podcast.

Pilar Garcia és la maquinista d'aquest tren i ens proposa fer plegats uns viatges amb ànima que ens facin vibrar: Ens acompanyaran grans passatgers, en el vagó de les bones notícies descobrirem algunes de les coses que es fan per millorar el món que habitem i propostes engrescadores per gaudir-lo. Avui parlem amb Josep Maria Canyelles i Pastó, vilanoví, expert en responsabilitat social de les organitzacions i activista de les causes del tercer sector.  Accés al podcast.

Agraeixo a la Pilar l'oportunitat de tenir aquesta conversa oberta, no sobre una matèria concreta sinó fent un repàs de vida, amb tot un enfilall de coses que han anat sortint i moltes més que han quedat al tinter. La Pilar va dirigir durant un grapat d'anys el Museu del Ferrocarril de Vilanova i el va impulsar amb aquest esperit emprenedor que encara manté. 

Aporto un resum automatitzat de la conversa:

Josep Maria Canyelles: fer que les coses passin

"La millor política no és fer les coses ni fer fer les coses, sinó fer que les coses passin." Aquesta frase resumeix l’esperit amb què Josep Maria Canyelles afronta la seva trajectòria vital, professional i activista. El vam escoltar recentment a l’entrevista que li va fer Pilar Garcia al programa El tren de la vida —i el viatge que ens hi proposa és tan inspirador com lúcid. 

Arrels vilanovines i compromís amb el país

Fill de botiguers de Vilanova i la Geltrú, des de ben petit va viure connectat amb la terra i la comunitat. Va ser en l’adolescència que va despertar la seva consciència de país, quan va qüestionar per què no podia estudiar en català. Aquesta primera rebel·lia cívica el va marcar profundament.

Amb només 16 anys va entrar a la Joventut Nacionalista de Catalunya, i va combinar l’interès polític amb la tasca social a l’esplai, iniciant un camí que mai no ha deixat: treballar pel bé comú des de tots els àmbits possibles. 

Política local amb visió transformadora

Entre 1995 i 1999 va ser regidor a l’Ajuntament de Vilanova, on va impulsar els Plans Integrals per fomentar la transversalitat entre àrees municipals. Va impulsar projectes innovadors com:

• COMPEX, inspirat en el model barceloní de voluntariat sènior.
• EGIPA, per donar suport a iniciatives de joves no associats.
• La implantació d’Amics de la Gent Gran a Vilanova.

Sempre amb l’objectiu de generar llegat i transformar les inèrcies. “No es tracta només de fer la foto del dia, sinó de deixar una petjada duradora.” 

Què és la responsabilitat social?

Canyelles és una de les veus més reconegudes del país en responsabilitat social corporativa (RSC). Per ell, no és només una eina de màrqueting ni filantropia, sinó un enfocament estratègic de gestió que conjuga valor econòmic i valor social.

Avui, afirma, la societat espera de les empreses molt més del que esperava fa trenta anys. I moltes ho estan assumint, especialment les que volen ser rellevants per al talent jove i els nous consumidors.

Lideratge amb propòsit: la nova frontera

Amb la RSC arriba també una nova manera d’entendre el lideratge empresarial:

• Visió sistèmica i sostenible.
• Ètica i valors com a base.
• Capacitat de generar confiança i complicitat.

En aquest sentit, posa en valor experiències com la de Cafès Novell, una pime precisament penedesenca que va apostar per càpsules compostables abans que existís el producte al mercat. Innovació amb valors.

Respon.cat: una comunitat d’empreses amb compromís

Canyelles dirigeix Respon.cat, una associació empresarial que aglutina més de 140 empreses —de totes les dimensions i sectors— compromeses amb una manera de fer empresa que contribueixi activament al desenvolupament sostenible de Catalunya.

Amb el lideratge fundacional de Josep Santacreu, Respon.cat ha esdevingut referència de la RSE al país.
Universitats, futur i esperança

També en la seva faceta docent a diverses universitats, observa un canvi de paradigma: “Cada cop més estudiants pregunten: quin propòsit té l’empresa on treballaré?”

Tot i l’esperança, alerta que caldran lideratges sòlids, ja que els avenços no estan garantits en un món canviant i polaritzat. Per això defensa el paper de l’empresa com a actor pre-polític, compromès amb la societat.

Una vida amb sentit

L’entrevista ha estat acompanyada de dues bandes sonores significatives: “Lluna” de Lluís Llach i “Bohemian Rhapsody” de Queen. Dues cançons que expresen bellesa, compromís i llibertat. Com la trajectòria d’en Josep Maria Canyelles.

 

“El tren de la vida”, nou programa de Canal Blau Ràdio aquest 2025

Amb una maquinista d’excepció, la Pilar Garcia, aquest nou espai vol convidar a la reflexió i a conèixer persones que, diu ella mateixa, volen millorar el món i plantejar propostes per a gaudir-lo. “El tren de la vida” vol ser un recorregut per la trajectòria personal i professional dels convidats i convidades, i amb el seu títol vol retre homenatge, també, a la vinculació tant de la ciutat com de la mateixa Pilar amb el món ferroviari. Tots els programes, els podreu trobar en aquest enllaç. I si voleu recuperar l’entrevista amb la Pilar Garcia on ens dona tots els detalls, podeu fer-ho aquí. 

[ARTICLE] Francesc, la veu que ens cridà a la conversió ecològica

Avui ens ha deixat una de les veus més lúcides i valentes del nostre temps. El Papa Francesc no només ha estat una figura religiosa de referència, sinó que ha sabut esdevenir consciència ètica global. El seu llegat transcendeix el món catòlic, i una de les seves aportacions més destacades és l’encíclica Laudato si’, publicada el 2015, veritable manifest sobre sostenibilitat i ecologia integral que ha sabut interpel·lar tothom, creients o no. 

Una visió que integra ètica, planeta i justícia

Laudato si’ va trencar amb l’abordatge fragmentat dels reptes ecològics. Hi parlava d’ecologia integral, una idea potent que connecta el medi ambient amb la justícia social, l’economia, la cultura i la quotidianitat. Aquesta transversalitat fa que la seva lectura no sigui només per a teòlegs, sinó també per a activistes, empresaris, polítics i ciutadans que volen entendre com repensar el nostre model de vida i de progrés.

En un moment en què calia un nou Contracte Social, Francesc ens va proposar una nova aliança amb la Terra i amb els altres. Aquesta encíclica anticipa moltes de les lògiques de l’Agenda 2030, però ho fa des d’una radicalitat serena i una espiritualitat compromesa que resulta molt més incòmoda per als poderosos que qualsevol protocol diplomàtic internacional. 

Crítica punyent al paradigma tecnocràtic

En una de les denúncies més contundents, Francesc assenyala el paradigma tecnocràtic com a fonament d’un sistema injust que alimenta el consumisme, l’exclusió i la destrucció ambiental. Hi contraposa un model basat en la responsabilitat compartida, la simplicitat i el respecte profund per totes les formes de vida. Una proposta d'ètica aplicada que va més enllà del que habitualment plantegen les organitzacions internacionals o els governs.

“Allò que es fa a una part del món afecta a tot”, escriu. Aquesta interdependència esdevé un principi rector que ens recorda que no podem tancar els ulls davant la pobresa, la destrucció de la biodiversitat o el canvi climàtic. Francesc va posar paraules a allò que molts ja intuíem: que la crisi ecològica és també una crisi espiritual i cultural. 

Un llegat per a tothom

Amb la seva mort, el món perd una figura que ha sabut situar l’ètica i la justícia al centre del debat públic global. Però el seu llegat viu. Laudato si’ és un text que ha de seguir inspirant polítiques públiques, accions empresarials i estils de vida. En un context on l’extrema dreta i el negacionisme amenacen els consensos globals com l’Agenda 2030, cal fer viu aquest llegat amb coratge i coherència. 

Esperem que el seu llegat perduri i que el nou Papa pugui ser capaç de liderar una Església que aporti espiritualitat i també sentit comú i valentia per als reptes dels temps actuals. El seu missatge no era el d’un il·lús ni el d’un idealista ingenu. Era el d’un líder que, des del cor del Vaticà, va entendre que calia sacsejar consciències i transformar estructures. En temps de resignació, ell ens va recordar que encara hi som a temps. Ara més que mai cal un nou Francesc.

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: 20 años de Corresponsables

Durante la Jornada Corresponsables 2025 en Barcelona #JAnuario2025BCN, Corresponsables entrevistó a Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, acerca de los veinte años de este medio de comunicación especializado. 

https://www.youtube.com/watch?v=52QwF7jtAUM 

Ver otras entrevistas de la Jornada Anuario de Corresponsables 2025 

[ARTICLE] De l’escletxa legal al bé comú: la responsabilitat de legislar davant els abusos empresarials (i públics)

Quan cal legislar perquè les normes ètiques no són suficients

Vivim en un moment en què les institucions públiques es veuen obligades a legislar per posar fre a pràctiques empresarials que, tot i ser legals, són clarament oportunistes i desequilibrants per al conjunt del sistema. Aquesta dinàmica posa sobre la taula una qüestió incòmoda: per què cal fer lleis per impedir allò que moralment ja hauria d’estar descartat?

No parlem d’incompliments, sinó d’aprofitaments. Parlem del frau de llei, com l'elusió fiscal. Empreses que no trenquen la llei però que s’esmunyen per les escletxes per maximitzar el benefici a costa de la societat. I això ens obliga a fer front a una realitat: si el marc legal no és prou explícit, hi haurà qui l’explotarà, si bé un excés d'explicitació pot fer la normativa més complexa i caduca. 

Caldria que més empreses actuessin amb responsabilitat social. Però davant la realitat tossuda, s'han de desplegat normatives específiques com ara la Directiva sobre greenwashing per evitar declaracions ambientals enganyoses o ara mateix l’Impost Complementari per evitar l’elusió fiscal de grans multinacionals.

Aquestes regulacions no són cap atac a la llibertat d’empresa, sinó un exercici de restauració del joc net. Una manera de dir que, si volem mercats justos i confiança ciutadana, no podem deixar espai per a les pràctiques abusives que alguns defensen amb l’argument de la “legalitat”.

L’Administració pública, també amb deures pendents

Però no només les empreses tenen aquestes incoherències. Les pròpies administracions públiques sovint han de legislar per obligar-se a fer allò que ja haurien de practicar per coherència amb el seu discurs. Un cas clar va ser les Lleis de Transparència (2013 i 2014), per obligar-se a si mateixes a fer allò que defensaven en el discurs però que no portaven a terme. I per tant, no com una voluntat de lideratge ètic sinó com una exigència davant la desconfiança social creixent. Un altre exemple seria la legislació sobre contractació pública responsable, que busca garantir que els diners públics no alimentin pràctiques empresarials tòxiques en matèria laboral, ambiental o fiscal i, en definitiva, que les diferents institucions àrees d'una Administració Pública no actuïn en contra dels interessos generals dels poders públics i el bé comú.

És un cas de "fes el que dic, però no el que faig", ara emmarcat dins d’una obligació legal. La paradoxa és que l’administració es vegi forçada a passar de la retòrica als fets per la via de la norma. Com si no fos prou lògica la coherència.

De fet, hem començat fent esment a les empreses, però els principals actors del frau de llei són sovint habilitats públics, encarregats de vetllar pel compliment normatiu però que, enduts per un zel que pretén cobrir-se les pròpies espatlles, avantposen uns criteris de compliment i en desatenen d'altres. O pitjor encara el cas dels jutges espanyols en certs casos coneguts on s'han valgut de la llei de l'enemic. 

Quan el discurs no aguanta el mirall: normes per posar coherència

Les normatives que esmentem no són un simple avenç tècnic o adaptació al canvi d’època. Responen a una realitat més punyent: moltes organitzacions han construït discursos aparentment responsables, mentre les seves pràctiques diàries contradiuen aquests valors de forma flagrant. La regulació esdevé així una eina per obligar a la coherència. Vegem alguns exemples clars:

• La Directiva sobre diligència deguda en sostenibilitat corporativa (CSDDD) s’adreça especialment a grans corporacions que fan gala de compromisos ètics globals, però que alhora operen amb cadenes de subministrament on es vulneren drets humans o es destrueix medi ambient. Es vol evitar que la responsabilitat empresarial acabi sent només un relat corporatiu mentre, a la pràctica, les infraccions es traslladen a tercers en països amb poca capacitat de control. 
• La Llei Rider posa límits a plataformes digitals que presumeixen d’innovació i de generar llocs de treball "flexibles", però que en realitat sostenen un model basat en la negació de drets laborals bàsics. La norma trenca amb la ficció d’un “nou model econòmic” que en el fons reprodueix formes antigues i greus de precarització, aprofitant buits legals i l’absència d’una categoria laboral adequada. 
• La Directiva sobre afirmacions ambientals (Green Claims Directive) té com a objectiu principal desmuntar l’ús estratègic del llenguatge ecològic com a eina de màrqueting. Moltes empreses han interioritzat el discurs verd com a element identitari, però en cap cas no hi ha una verificació que garanteixi que aquest relat té base real. Aquesta norma força a posar rigor i transparència allà on fins ara només hi havia storytelling. 
• La Directiva de Protecció dels Alertadors (Whistleblower Directive) pot semblar més orientada a prevenir casos flagrants de corrupció o males pràctiques, però també és una resposta al doble llenguatge d'organitzacions que proclamen valors com la integritat, la transparència i l’ètica... i després penalitzen o silencien aquells qui, des de dins, intenten fer-los complir. És una manera d’assenyalar que l’ètica corporativa no pot ser només una declaració institucional.

La frontera entre la llibertat i l’oportunisme

Ens hem acostumat a veure la regulació com una limitació. Però cada cop més, aquestes normatives han de ser enteses com una garantia: la de protegir un mercat equitatiu, una societat justa i un planeta viable. La llibertat empresarial no hauria de ser llicència per aprofitar-se de les mancances del sistema, sinó una oportunitat per innovar, liderar i contribuir a un progrés compartit.

Com a societat, no podem deixar que els actors més hàbils a navegar entre línies de la llei obtinguin avantatges injustos. Això degrada la competència, la confiança i el teixit social. Per això legislar per tancar escletxes no és només una necessitat, sinó una qüestió d’ètica col·lectiva.

Avançar cap al propòsit

Potser haurem de continuar legislant per tapar forats, sí. Però també caldrà fer un pas més: obrir pas a una nova generació d’empreses que no necessitin que la llei els marqui el mínim ètic, perquè ja parteixen, per convicció, d’un compromís amb el bé comú. Empreses que no veuen la responsabilitat com un límit, sinó com un motor.

Parlem de les empreses amb propòsit, aquelles que defineixen la seva raó de ser més enllà del benefici econòmic i que orienten la seva activitat a generar impactes positius en la societat i el planeta. Aquestes empreses no esperen que les obliguin a actuar amb transparència o sostenibilitat: ho fan perquè han integrat aquests valors en el cor del seu model de negoci.

Aquest nou segment d’empreses ja és una realitat emergent, però encara minoritària. Necessitem que guanyi massa crítica, que es converteixi en la nova norma i no en l’excepció admirable. Necessitem que els marcs normatius, els incentius públics i la pressió ciutadana ajudin a fer aquest gir cultural: que el propòsit sigui la brúixola de les decisions empresarials i no només una etiqueta atractiva.

Per això, la veritable solució no serà només normativa; serà cultural, estratègica i col·laborativa. La gran oportunitat rau en alinear els lideratges econòmics amb els reptes socials i ambientals del nostre temps, i fer-ho des de l’autenticitat. Perquè només des d’aquesta coherència profunda podrem construir una economia que no només funcioni, sinó que sigui justa, sostenible i legítima.

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing

Plastiks entrevista Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, sobre l'ofensiva de la UE contra el hashtag #greenwashing. Amb regulacions més estrictes, les empreses ja no poden utilitzar termes com “ecològic” o “100% reciclat” sense una prova científica. En la nostra conversa, explorem:

✅ Per què calien aquestes noves regulacions
✅ Els desafiaments més grans per demostrar la #sostenibilitat
✅ Com les empreses poden garantir el compliment normatiu i un impacte real


El 90 % dels consumidors ara examina les afirmacions de sostenibilitat més que mai. La teva empresa està preparada? 🚨 

Llegeix l' entrevista completa amb l'expert sobre el hashtag aquí: 👇 

Castellà - Anglès

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing 

 
Perspectives de l'expert Josep Maria Canyelles i casos reals de Respon.cat i Plastiks. Descobriu com les empreses combaten el greenwashing mitjançant la sostenibilitat verificable.

24 de març de 2025 

Autor de l'article: Faezeh Shafiee [...] 

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing

Plastiks entrevista a Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, sobre la ofensiva de la UE contra el hashtag #greenwashing. Con regulaciones más estrictas, las empresas ya no pueden usar términos como "ecológico" o "100 % reciclado" sin una prueba científica. En nuestra conversación, exploramos:

✅ Por qué eran necesarias estas nuevas regulaciones
✅ Los mayores desafíos para demostrar la #sostenibilidad
✅ Cómo las empresas pueden garantizar el cumplimiento normativo y un impacto real


El 90 % de los consumidores ahora examina las afirmaciones de sostenibilidad más que nunca. ¿Está tu empresa preparada? 🚨 

Lee la entrevista completa con el experto sobre el hashtag # aquí: 👇 

https://www-plastiks-io

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing 

 
Perspectivas del experto Josep Maria Canyelles y casos reales de Respon.cat y Plastiks. Descubra cómo las empresas combaten el greenwashing mediante la sostenibilidad verificable.

24 de marzo de 2025 

Autor del artículo: Faezeh Shafiee [...]

Plastiks interviewed Josep Maria Canyelles i Pastó, Director of Respon.cat, on the EU’s crackdown on hashtag#greenwashing.

With stricter regulations, businesses can no longer use terms like "eco-friendly" or "100% recycled" without scientific proof.

In our conversation, we explored:

✅ Why these new regulations were necessary
✅ The biggest challenges in proving hashtag#sustainability
✅ How businesses can ensure compliance & real impact

90% of consumers now scrutinize sustainability claims more than ever. Is your company ready?🚨

Read the full expert hashtag#interview here: 👇

https://lnkd.in/duzreQ_N

 

Exclusive Interview: Josep Maria Canyelles on Greenwashing

Insights from expert Josep Maria Canyelles and real-world cases from Respon.cat and Plastiks. Discover how companies are tackling greenwashing through verifiable sustainability.

March 24, 2025

Article Author: Faezeh Shafiee [...]

 

 

[ESDEVENIMENT] Segueixen les Jornades de Transferència dels Premis Respon.cat

Conegueu les experiències d'Ecoarrels, Boehringer i Bàsquet Girona, que els han fet merèixer els reconeixements.

Després de l'acte de lliurament dels premis, el 12 de febrer passat, ara a les Jornades de Transferència dels Premis Respon.cat 2024 tenim l’oportunitat de descobrir en profunditat com les guanyadores desenvolupen les seves bones pràctiques que les han fet mereixedores d’aquest guardó. S'estan fent en línia durant el mes de març, en diverses dates, sempre durant una hora, de 16:00 a 17:00 h.

Cada jornada inclou l'explicació d’una persona de l’empresa guanyadora, que exposarà de manera detallada com s’articula el seu programa pel qual ha estat premiada: com s’organitzen, quins inconvenients i obstacles s’han anat trobant, com els han resolt... Les persones assistents tindran l’oportunitat de fer preguntes a la premiada i plantejar temes de debat, en el marc d’aquest taller participatiu.

Tenir unes bones pràctiques guanyadores no està exempt de grans dificultats, que requereixen esforços i treball coordinat per superar-les i assolir els objectius establerts.

  

📅 Dimecres 19 de març ⏰ 16:00 a 17:00h 🖥️ Virtual: per Zoom 💶 Sense cost ➡️ Inscripcions: respon.cat/transferencia En aquest taller sobre programa ambiental de col·laboració comptarem amb Beatriz Varas Peralta, gerent d'Ecoarrels, empresa premiada en aquesta categoria en els Premis Respon.cat d'aquest any. A més, per moderar el taller tindrem amb nosaltres Maria Siuraneta, gerent del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (coamb.cat).

📅 Dimarts 25 de març ⏰ 16:00 a 17:00h 🖥️ Virtual: per Zoom 💶 Sense cost ➡️ Inscripcions: respon.cat/transferencia En aquest taller sobre bones pràctiques en responsabilitat social d'empresa gran comptarem amb Mónica Sánchez Ruiz, Head of Environmental Health and Safety a Boehringer Ingelheim, empresa premiada en aquesta categoria en els Premis Respon.cat 2024. A més, per moderar el taller tindrem amb nosaltres Josep París Giménez, director de Desenvolupament a Mémora.

📅 Dimecres 26 de març ⏰ 16:00 a 17:00h 🖥️ Virtual: per Zoom 💶 Sense cost ➡️ Inscripcions: respon.cat/transferencia En aquest taller sobre bones pràctiques en responsabilitat social d'empresa pime comptarem amb Clàudia Batlle Pont, responsable d’RSC a Bàsquet Girona, empresa premiada en aquesta categoria en els Premis Respon.cat 2024. A més, per moderar el taller tindrem amb nosaltres Clara Brull Sardaña, vicepresidenta de Respon.cat i fundadora i CEO del Grup CBS Quality.

[ARTICLE] La responsabilitat de les entitats socials. Per JOSEP MARIA CANYELLES. Responsabilitat Global

Catalunya Cristiana, el setmanari d'informació i de cultura religiosa, publica aquesta setmana un article de Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat i soci consultor de Vector5, on reflexiona sobre la responsabilitat que les entitats socials tenen envers la societat. L'autor hi defensa que les entitats són espais de construcció col·lectiva i resiliència.

Canyelles forma part del Comitè ètic de Càritas Catalunya, i Càritas Barcelona forma part de Respon.cat.

La responsabilitat de les entitats socials. Per Josep Maria Canyelles

Les entitats són espais de construcció col·lectiva i resiliència

Les entitats socials no només són essencials per donar resposta a les necessitats de les persones més vulnerables sinó que tenen un paper fonamental en la vertebració de la societat. En un moment en què el capital social es debilita, les comunitats es fragmenten i la desconfiança envers les institucions creix, aquestes organitzacions són puntals imprescindibles per sostenir el teixit comunitari i evitar l’erosió de la cohesió social.

Les entitats socials són molt més que cobertura d’emergències; han de ser contrapès, denúncia, consciència crítica. Han de mobilitzar persones, teixir aliances, articular xarxes de suport. Quan aquest paper s’afebleix i l’acció social es redueix a una gestió de necessitats immediates, perdem una part de la capacitat col·lectiva d’incidència sobre les causes profundes de les desigualtats.

Per això, l’acció directa ha de ser només la punta de l’iceberg d’una responsabilitat més àmplia, on cal una doble mirada: la immediata, posant al centre la persona, però també la mirada més global, que entén el context i l’impacte a llarg termini. No es pot parlar de pobresa sense abordar les condicions laborals, o sense entendre els reptes ambientals; no es poden generar suports socials sense garantir la sostenibilitat econòmica i ètica de l’organització mateixa.

Aquesta complexitat exigeix un compromís amb la responsabilitat social en el sentit més ampli. Les entitats han d’actuar amb rigor i implicant tots els grups d’interès. Perquè només una societat articulada, amb institucions socials fortes i compromeses, pot garantir respostes duradores i transformar realitats.

Respon.cat agrupa les empreses més compromeses amb la responsabilitat social, i també en formen part força entitats socials disposades a generar aprenentatge compartit i a fer de Catalunya un país socialment responsable.

Les entitats són espais de construcció col·lectiva i de resiliència. Aquest és el seu gran repte i, alhora, la seva gran responsabilitat.

Accés al número 2.368 de la revista Catalunya Cristiana, de data 16 de març de 2025.


Algunes altres reflexions de l'autor sobre la Responsabilitat Social de les Organitzacions no lucratives (RSO):

• 11.3.25 Guia de responsabilitat social de les entitats de la Taula del Tercer Sector, elaborada per Josep Maria Canyelles (Vector5)
• 20.3.23 [VÍDEO] Les entitats han de canviar la manera com construir aliances amb les empreses, segons Canyelles a la jornada “Crear valor compartit entre empreses i entitats” a Sant Cugat del Vallès
• 14.1.22 [ENTREVISTA] Xarxanet entrevista Josep Maria Canyelles sobre els reptes de les organitzacions: "Ja no farem res de bo tancats en un despatx. Cal cocrear, sumant veus"
• 19.6.16 [VÍDEO] Idees clau: com podem esdevenir un Territori Socialment Responsable. Josep Maria Canyelles al Cicle Innovació Associació Alba de Tàrrega
• 14.11.15 [VÍDEO] Canyelles: "voluntariat i RSE, els compromisos de les persones i de les organitzacions"
• 9.5.12 Dossier "El voluntariat a Catalunya"

Bon Preu aborda uns dels reptes socials a Catalunya: la pobresa infantil

He tingut l'oportunitat de participar a la roda de premsa que el Grup Bon Preu ha fet aquest migdia, amb la presència de tots els principals mitjans de comunicació. Ha anunciat que, en el marc de la seva política de responsabilitat social, vol donar forma a un projecte d'impacte: proporcionar més de 36.000 àpats a escolars catalans.

Podria semblar una acció filantròpica clàssica destinada a millorar la imatge empresarial. Però sorgeix d'una convicció profunda per part de la propietat de l'empresa i dels seus equips per tal d'abordar amb voluntat d'impacte un dels principals reptes socials que patim a Catalunya. 

Una tercera part dels infants estan en risc de pobresa. I sols un 15 % reben beques. D'altra banda, el problema no és solament de manca de recursos públics; és que encara que el govern català disposés d'una part més gran dels recursos que els catalans generem, encara hi ha una altra part del problema: la lentitud burocràtica, que fa que no es puguin atendre amb celeritat els canvis en un context de matrícula viva. 

Sovint els mateixos Serveis socials, davant la incapacitat de tramitar amb celeritat unes beques, i garantir l'àpat per al mateix dia, o setmana, o mes, han de demanar a entitats socials que se'n facin càrrec. Per això, és molt encertada la mesura de Bon Preu, que ha articulat la campanya per mitjà de la col·laboració d'entitats socials que gestionen menjadors escolars.

Els reptes socials no poden quedar menystinguts davant la rellevància de tots els desafiaments ambientals. Tot és important i tot està interconnectat. De fet, està molt bé que bona part dels recursos per finançar el projecte provinguin dels ingressos totals dels packs antimalbaratament de les fleques.

També és molt rellevant articular aliances i implicar els grups d'interès. En aquest cas, a més de les entitats socials, la clientela també forma part de la iniciativa, i és tenint en compte que la seva clientela sempre s'ha mostrat molt procliu i sensible a les col·laboracions en causes socials. El seu propi equip hi està implicat i també els proveïdors s'hi implicaran amb el dinar solidari que tenen previst organitzar per a mil persones i que també serà una de les vies de finançament del projecte. 

Caldrà igualment un desemborsament important per part de la pròpia empresa ja que l'import total per a satisfer els 36.000 àpats puja a 250.000 euros any.

Ningú ho ha dit a l'acte però ho evidencio jo: no som un país pobre, però som un país espoliat fins al punt de no poder satisfer necessitats bàsiques de la nostra gent. Bon Preu senzillament fa d'empresa. No d'empresa qualsevol sinó d'empresa compromesa amb el seu país, d'empresa amb propòsit. Sense pretendre-ho posa el dit a la nafra.

Calen més empreses amb sentit de propòsit. Que generin un propòsit d'impacte, que atengui reptes rellevants des de les seves capacitats. Enhorabona per aquest compromís!

 

Grup Bon Preu proporcionarà més de 36.000 àpats als escolars catalans

 

La companyia vehicularà mitjançant Educo i Fundesplai -dues entitats que treballen pel benestar i drets dels infants- beques menjador que es destinaran a més de 115 escoles d’arreu del territori català per facilitar que els menors en risc d’exclusió social tinguin assegurat un àpat calent al dia

 

Les Masies de Voltregà, 12 de març de 2025 - Garantir l’accés dels infants a una alimentació saludable i equilibrada és un dels objectius estratègics del Grup Bon Preu. La companyia d’alimentació i distribució catalana ha donat a conèixer la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa, que té com a eix principal promoure una alimentació saludable, basada en els frescos, entre els infants. El Grup vol facilitar que els escolars tinguin assegurat un àpat calent al dia.

 

I és que Catalunya és la comunitat autònoma on més elevat és el preu del menjador escolar, al voltant dels 7,25 € al dia. La situació, segons apunten dades facilitades per les entitats socials, és preocupant, ja que les beques menjador només arriben al 15,5% de l’alumnat català, malgrat que el 32,5% dels infants catalans (440.000) es troben en risc de pobresa i exclusió. A més, hi ha més de 75.000 nens i nenes que no poden menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, aliments que són imprescindibles per assegurar una dieta saludable i l’energia necessària per créixer de forma saludable.

 

Davant d’aquesta situació, el Grup Bon Preu impulsa la iniciativa “Una generació amb empenta”, per garantir més de 36.000 àpats que es destinaran a 115 escoles públiques i concertades de Catalunya, com l’Escola 30 Passos i l’Escola Cervantes a Barcelona, Camí del Cros a Mataró o Camins de Banyoles, entre altres. La companyia vehicularà aquestes beques a través de dues entitats amb una llarga trajectòria, com són Fundesplai i Educo, que treballen per garantir el benestar i els drets dels infants. “Amb aquesta iniciativa volem aportar solucions en un tema tant cabdal com és l’alimentació infantil. El que necessitem com a país és una generació amb empenta que en el futur deixi empremta. I això és el que volem facilitar des de Bon Preu amb aquestes beques menjador”, afirma la directora comercial del Grup, Anna Font i Tanyà.

 

Finançament de les beques menjador

El Grup Bon Preu ha decidit engegar una nova acció per seguir reduint a la mínima expressió el malbaratament alimentari i, des del passat mes d’octubre, ofereix pacs antimalbaratament a 154 establiments que disposen de fleca. Els beneficis nets que s’aconsegueixin de les vendes d’aquests pacs, mitjançant Too Good To Go, es destinaran íntegrament a finançar les beques menjador.

A banda, la companyia aportarà fons propis, així com també prepararà altres accions per recaptar fons per les beques menjador, com una arrossada popular que organitzarà el pròxim mes de maig a Cervelló, on hi ha prevista l’assistència de 1.000 persones. El 100% dels diners de les entrades d’aquest esdeveniment es destinaran a les dues entitats, Fundesplai i Educo, per finançar àpats pels escolars catalans. Pròximament es posaran les entrades a la venda pel públic general a la web del Grup Bon Preu.

 

El Grup Bon Preu col·labora també amb més de 160 entitats socials d’arreu del país donant producte dels seus establiments, magatzems i Escoles de Comerç. Gestiona la donació de productes a entitats socials properes al barri o al poble de cada establiment. Durant l’any 2024, la companyia ha donat un total de 427.246 quilos de producte, que equival a 1.272.187 €.

 

Guia de responsabilitat social de les entitats de la Taula del Tercer Sector, elaborada per Josep Maria Canyelles (Vector5)

Josep Maria Canyelles, de Vector5, ha elaborat una guia de responsabilitat social adreçada a les entitats del tercer sector social, per encàrrec de la Taula del Tercer Social de Catalunya.

La 'Guia de responsabilitat social per a les organitzacions del tercer sector social' està orientada a facilitar que el sector social, i per extensió el no lucratiu, comprengui la importància de gestionar activament la seva responsabilitat integral davant de la societat i alhora adquireixi les bases conceptuals i metodològiques de com procedir. 

Josep Maria Canyelles, de Vector5.cat, va ser pioner en l'abordatge de la responsabilitat social de les organitzacions no lucratives, en el marc del model de Territori Socialment Responsable, que es va conceptualitzar i donar a conèixer al maig del 2007, propugnant el desenvolupament de la responsabilitat social de tots els sectors, empresarial (RSE), de les administracions públiques (RSA), de les organitzacions socials (RSO, de les universitats (RSU) i fins i tot el compromís dels individus (RSI), donant lloc a la fórmula RSA+RSE+RSI+RSO+RSU = TSR.

Saps què és la responsabilitat social corporativa? T’agradaria aprendre a impulsar-la i estar al dia de les tendències en Responsabilitat Social?

La Taula del Tercer Sector, amb Vector5 | excel·lència i sostenibilitat, i amb el suport del Departament de Drets Socials, hem elaborat la 'Guia de responsabilitat social per a les organitzacions del tercer sector social', que pots consultar aquí: https://bit.ly/3TK4jC3. Et resoldrà aquests i altres dubtes i t’acompanyarà en el procés d’incorporar-la a la teva entitat social.

👉 La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és el compromís social que adquireix una organització per l’impacte de la seva activitat.

🟰 En el cas del tercer sector social, podem referir-nos-hi com a Responsabilitat Social Organitzacional (RSO).

🤝 Les entitats socials creem valor social i treballem per al bé comú.
💪 La responsabilitat social forma part del nostre ADN, però s’ha de reflexionar, impulsar i comunicar. Per què⁉️

Amb l’ajuda de Vector5, et donem 5 raons per fer-ho!

 

 

Consulta la nostra guia de #RSO per ampliar la informació ➡️ https://bit.ly/3TK4jC3

A més, en aquest vídeo, Josep Maria Canyelles, soci consultor de Vector5, explica per què és important donar força a la gestió de la vostra responsabilitat social, diagnosticar el vostre punt de partida, definir reptes de millora o avaluar el seu desplegament a la vostra organització!