La gran desigualtat existent a Xile demostra que aquest no és ben bé el país de la igualtat d’oportunitats. No ho és per a les dones, en un país que malgrat que té la seva primera presidenta, està tot just començant a introduir mesures que facilitin la equitat. Però menys ho és per als diferents estrats de la societat.
Els nivells socials, des dels A per als més rics fins als D i E per als més pobres, no tenen una mobilitat suficient. Allò que a Europa coneixem com l’ascensor social i que tants bons resultats ha donat a Catalunya per a la integració i la cohesió social (potser és el que millor ha funcionat enmig d'altres coses mediocres) a Xile no ha funcionat malgrat que en els discursos emfasitzen els models meritocràtics.
Parlen d’una meritocràcia en tot cas limitada a les classes superiors com fa evident una dada cruent: només el 3% de les persones que accedeixen a l’escola primària pública arribaran a la universitat.
Per Santiago i a tot Xile hi ha un nombre elevadíssim d’universitats. A cada cantonada en trobes alguna, diferents universitats o múltiples centres de cadascuna. Algú em va indicar que elegir els estudis i la universitat on els vols cursar és una decisió fonamental en la vida.
No obstant, la decisió veritablement fonamental i que et marcarà per a tota la vida si vius a Xile és si matricules el teu fill o filla en una escola pública o privada. Dit amb tota la cruesa, si amb la limitació dels teus recursos condemnes la teva descendència a seguir en un vedat de pobresa sense possibilitat d’ascendir professionalment i socialment.
14.8.07
Igualdad de Oportunidades
La gran desigualdad existente en Chile demuestra que éste no es exactamente el país de la igualdad de oportunidades. No lo es para las mujeres, en un país que aunque tiene su primera presidenta, está justo empezando a introducir medidas que faciliten la equidad. Pero menos lo es para los diferentes estratos de la sociedad.
Los niveles sociales, desde los A para los más ricos hasta los D i E para los más pobres, no tienen una mobilidad suficiente. Aquello que en Europa conocemos como el ascensor social y que tantos buenos resultados ha dado en Catalunya para la integración y la cohesión social (quizá es lo que mejor nos ha funcionado en medio de otras mediocridades) en Chile no ha funcionado aunque en los discursos enfatizan los modelos meritocràtics.
Hablan de una meritocràcia en todo caso limitada a las clases superiores como hace evidente un dato duro: sólo el 3% de las personas que acceden en la escuela primaria pública llegarán a la universidad.
Por Santiago y en todo Chile hay un número elevadísimo de universidades. En cada esquina encuentras alguna, diferentes universidades o múltiples centros de cada una. Alguien me indicó que elegir los estudios y la universidad donde los quieres cursar es una decisión fundamental en la vida.
No obstante, la decisión verdaderamente fundamental y que te marcará para toda la vida si vives en Chile es si matriculas tu hijo o hija en una escuela pública o privada. Dicho con toda la crudeza: si con la limitación de tus recursos condenas tu descendencia a seguir en un cerco de pobreza sin posibilidad de ascender profesionalmente y socialmente.
Los niveles sociales, desde los A para los más ricos hasta los D i E para los más pobres, no tienen una mobilidad suficiente. Aquello que en Europa conocemos como el ascensor social y que tantos buenos resultados ha dado en Catalunya para la integración y la cohesión social (quizá es lo que mejor nos ha funcionado en medio de otras mediocridades) en Chile no ha funcionado aunque en los discursos enfatizan los modelos meritocràtics.
Hablan de una meritocràcia en todo caso limitada a las clases superiores como hace evidente un dato duro: sólo el 3% de las personas que acceden en la escuela primaria pública llegarán a la universidad.
Por Santiago y en todo Chile hay un número elevadísimo de universidades. En cada esquina encuentras alguna, diferentes universidades o múltiples centros de cada una. Alguien me indicó que elegir los estudios y la universidad donde los quieres cursar es una decisión fundamental en la vida.
No obstante, la decisión verdaderamente fundamental y que te marcará para toda la vida si vives en Chile es si matriculas tu hijo o hija en una escuela pública o privada. Dicho con toda la crudeza: si con la limitación de tus recursos condenas tu descendencia a seguir en un cerco de pobreza sin posibilidad de ascender profesionalmente y socialmente.
13.8.07
Noves notícies sobre Intervida
La querella presentada per la fiscalia contra Intervida mostra que dos dels fundadors i principals imputats en la querella contra l'antiga directiva de la Intervida, van cobrar sous mensuals d'uns 3.000 dòlars d'una associació vinculada a l'oenagé, sense que consti que realitzessin cap feina per a ella.
Així mateix, la investigació de la Fiscalia ha permès posar al descobert l'existència d'una doble comptabilitat a Intervida, una per a afers interns i una altra per als efectes fiscals, que també s'hauria mantingut en altres associacions i societats vinculades a l'organització.
En el període comprès entre els anys 1999 i 2003 les transferències als països del Tercer Món s'efectuaven durant l'últim trimestre de l'any, i en els comptes es comptabilitzaven com a aportacions monetàries a projectes solidaris, encara que el seu destí real eren comptes de dipòsit bancaris.
Lluny de valorar la situació d'Intervida, encara pendent de judici, manifestem el desig que finalment la situació es demostri que no és tan greu, però també la necessitat que la justícia resolgui qualsevol acció no legal i sobretot que el bon capteniment de la majoria de les ONGs facin impossible repetir un episodi com aquest, que sens dubte té un efecte perjudicial per al conjunt de les entitats de cooperació internacional i del sector sense ànim de lucre.
Notícia d'avui al Periódico
Escrit anterior sobre Intervida
Escrits sobre RSO (RS de les Organitzacions no lucratives)
Així mateix, la investigació de la Fiscalia ha permès posar al descobert l'existència d'una doble comptabilitat a Intervida, una per a afers interns i una altra per als efectes fiscals, que també s'hauria mantingut en altres associacions i societats vinculades a l'organització.
En el període comprès entre els anys 1999 i 2003 les transferències als països del Tercer Món s'efectuaven durant l'últim trimestre de l'any, i en els comptes es comptabilitzaven com a aportacions monetàries a projectes solidaris, encara que el seu destí real eren comptes de dipòsit bancaris.
Lluny de valorar la situació d'Intervida, encara pendent de judici, manifestem el desig que finalment la situació es demostri que no és tan greu, però també la necessitat que la justícia resolgui qualsevol acció no legal i sobretot que el bon capteniment de la majoria de les ONGs facin impossible repetir un episodi com aquest, que sens dubte té un efecte perjudicial per al conjunt de les entitats de cooperació internacional i del sector sense ànim de lucre.
Notícia d'avui al Periódico
Escrit anterior sobre Intervida
Escrits sobre RSO (RS de les Organitzacions no lucratives)
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
Barcelona y Santiago: problemas de movilidad
Las conversaciones informales que se generan antes y después de las reuniones de trabajo o en los descansos de las actividades formativas, siempre suelen abordar la actualidad política de los respectivos países.
Hay un cierto conocimiento en Chile de la realidad catalana ni que en algún punto pueda ser confuso o muy superficial. Pero en todo caso, en general se considera Cataluña y Barcelona como un lugar envidiable y con un gran sentido de progreso.
Comentando la situación de las infraestructuras, todas las personas interlocutoras han mostrado su sorpresa y les ha costado asumir que la realidad de un mundo presuntamente ideal se encontrara tan al límite de lo que se puede esperar de un país del primer mundo.
Durante los días que manteníamos conversas sobre la materia, las noticias iban saltando: zonas céntricas de Barcelona casi una semana sin pleno servicio eléctrico, colapsos en las carretas y aeropuertos y, por supuesto, la situación kafkiana de Renfe. Poco podían creerse que Renfe pudiera estar sufriendo en Cataluña un problema de movilidad grave con una media de cada tres días. Media que se iba repitiendo durante estos días y en plena operación salida.
Definitivamente -conveníamos- la Responsabilidad Social de las empresas públicas, o de los sectores regulados, o de la misma administración pública, adquieren una relevancia enorme que a menudo no tenemos lo bastante en cuenta. Su falta de responsabilidad causa perjuicios a una cantidad enorme de la ciudadanía y a multitud de empresas y sectores productivos. Y la imagen del país queda gravemente afectada.
Tan afectada que compartíamos penas, una Barcelona colapsada por la mala gestión de Renfe y la falta histórica de inversiones y un Santiago de Chile colapsado por una nefasta implantación del Transantiago, un proyecto de mejora del transporte urbano en autobús diseñado con los pies... Todos juntos moviéndonos 'sin movilidad' en una zona de mediocridad absoluta.Noticia en la Vanguardia: 33.000 viajeros de Renfe, afectados por una avería que Adif achaca al temporal
Foto: Un grup de viatgers davant les taquilles de l'estació de Sants / EFE / Alberto Estévez
Barcelona i Santiago: problemes de mobilitat
Les converses informals que es generen abans i després de les reunions de treball o als descansos de les activitats formatives, sempre solen abordar l'actualitat política dels respectius països.
Hi ha un cert coneixement a Xile de la realitat catalana ni que en algun punt pugui ser confòs o molt superficial. Però en tot cas, tothom considera Catalunya i Barcelona com un indret envejable i amb un gran sentit de progrés.
Comentant la situació de les infraestructures, totes les persones interlocutores han mostrat la seva sorpresa i els ha costat assumir que la realitat d'un món presumptament ideal es trobés tan al límit del que hom pot esperar d'un país del primer món.
Durant els dies que manteníem converses sobre la matèria, les notícies anaven saltant: zones cèntriques de Barcelona quasi una setmana sense ple servei elèctric, col·lapses a les carretes i aeroports i, per descomptat, la situació kafkiana de Renfe. Poc podien creure's que Renfe pogués estar patint a Catalunya un problema de mobilitat greu amb una mitjana de cada tres dies. Mitjana que s'anava repetint durant aquests dies i en plena operació sortida.
Definitivament, conveníem, la Responsabilitat Social de les empreses públiques, o dels sectors regulats, o de la mateixa administració pública, adquireixen una rellevància enorme que sovint no tenim prou en compte. La seva manca de responsabilitat causa perjudicis a una quantitat enorme de la ciutadania i a multitud d'empreses i sectors productius. I la imatge del país en queda greument afectada.
Hi ha un cert coneixement a Xile de la realitat catalana ni que en algun punt pugui ser confòs o molt superficial. Però en tot cas, tothom considera Catalunya i Barcelona com un indret envejable i amb un gran sentit de progrés.
Comentant la situació de les infraestructures, totes les persones interlocutores han mostrat la seva sorpresa i els ha costat assumir que la realitat d'un món presumptament ideal es trobés tan al límit del que hom pot esperar d'un país del primer món.
Durant els dies que manteníem converses sobre la matèria, les notícies anaven saltant: zones cèntriques de Barcelona quasi una setmana sense ple servei elèctric, col·lapses a les carretes i aeroports i, per descomptat, la situació kafkiana de Renfe. Poc podien creure's que Renfe pogués estar patint a Catalunya un problema de mobilitat greu amb una mitjana de cada tres dies. Mitjana que s'anava repetint durant aquests dies i en plena operació sortida.
Definitivament, conveníem, la Responsabilitat Social de les empreses públiques, o dels sectors regulats, o de la mateixa administració pública, adquireixen una rellevància enorme que sovint no tenim prou en compte. La seva manca de responsabilitat causa perjudicis a una quantitat enorme de la ciutadania i a multitud d'empreses i sectors productius. I la imatge del país en queda greument afectada.
Tan afectada que ens vam sentir al mateix nivell, una Barcelona col·lapsada per la mala gestió de Renfe i la manca històrica d'inversions i un Santiago de Xile col·lapsat per una nefasta implantació del Transantiago, un projecte de millora del transport urbà en autobús dissenyat amb els peus... Tots plegats movent-nos 'sense mobilitat' en una zona de mediocritat absoluta.Notícia a la Vanguardia: 33.000 viajeros de Renfe, afectados por una avería que Adif achaca al temporal
Foto: Un grup de viatgers davant les taquilles de l'estació de Sants / EFE / Alberto Estévez
Deserts i nevades
L'estada del promotor de Responsabilitat Global a Xile ha coincidit amb una nevada històrica com feia anys que no es veia. Aquest dijous al vespre la neu va començar a caure sobre Santiago, deixant gruixos de fins a cinquanta centímetres i provocant que alguns vehicles, lògicament no preparats amb cadenes, haguessin de ser abandonats fins al dia següent.
Les caigudes d'arbres, taponament d'embornals i altres incidències d'origen meteorològic van provocar tallades de llum, d'aigua, així retards o impossibilitat de funcionament de transports públics.
Nosaltres mateixos vam quedar aïllats en una zona residencial al peu de la muntanya, i no vam poder assistir a una reunió ja que ni els taxis podien accedir a la zona. Els talls elèctrics també impossibilitaven el correu electrònic. Sort del telèfon!
Anècdotes personals a part, el cert és que la ciutat no està preparada per a aquestes circumstàncies... ni ha d'estar-ho ja que no és aquesta una situació normal o previsible. Alguns analistes i meteoròlegs s'han apressat a assenyalar la influència del canvi climàtic en aquest fenomen, mentre altres indiquen que forma part del ventall de possibilitats de la variabilitat del temps.
Centres d’estudi del clima, tant de Xile com d’altres llocs del món, han indicat que hi ha un nexe entre aquestes tempestes violentes i l’escalfament global. S’està observant a tot el món, i sobretot a l’hemisferi sud, que les tempestes apareixen amb menor freqüència però en forma més violenta.
La visita de fa uns mesos d’Al Gore a Xile va permetre sensibilitzar moltes persones, organitzacions i empreses, i segur que aquests episodis reactivaran el record que el país en guarda. A banda d’alguna crítica per part de sectors molt determinats, el cert és que la presència de l’excandidat nord-americà va suscitar un gran nombre d’adhesions i va afavorir o reforçar el compromís d’algunes empreses.
Per acabar de complementar aquest escrit, deixarem anotat també que dies abans de les nevades, vam estar a les regions de Tarapacá i d’Antofagasta, zones desèrtiques, però que tothom reconeix que la dificultat per a aconseguir aigua ha anat en augment. En aquest cas, la causa segurament no es deu tant a l’escalfament del planeta sinó a l’excessiu ús dels aqüífers pel creixement de la població i sobretot per als usos industrials que malbaraten un líquid essencial per a la vida.
Sempre la mà humana darrere de grans canvis ambientals que poden ser font de calamitats en un futur proper que ja apunta. Sense voler ser catastrofistes, es fa evident que cal corregir de manera profunda els models de vida, de producció i de consum.
Les caigudes d'arbres, taponament d'embornals i altres incidències d'origen meteorològic van provocar tallades de llum, d'aigua, així retards o impossibilitat de funcionament de transports públics.
Nosaltres mateixos vam quedar aïllats en una zona residencial al peu de la muntanya, i no vam poder assistir a una reunió ja que ni els taxis podien accedir a la zona. Els talls elèctrics també impossibilitaven el correu electrònic. Sort del telèfon!
Anècdotes personals a part, el cert és que la ciutat no està preparada per a aquestes circumstàncies... ni ha d'estar-ho ja que no és aquesta una situació normal o previsible. Alguns analistes i meteoròlegs s'han apressat a assenyalar la influència del canvi climàtic en aquest fenomen, mentre altres indiquen que forma part del ventall de possibilitats de la variabilitat del temps.
Centres d’estudi del clima, tant de Xile com d’altres llocs del món, han indicat que hi ha un nexe entre aquestes tempestes violentes i l’escalfament global. S’està observant a tot el món, i sobretot a l’hemisferi sud, que les tempestes apareixen amb menor freqüència però en forma més violenta.
La visita de fa uns mesos d’Al Gore a Xile va permetre sensibilitzar moltes persones, organitzacions i empreses, i segur que aquests episodis reactivaran el record que el país en guarda. A banda d’alguna crítica per part de sectors molt determinats, el cert és que la presència de l’excandidat nord-americà va suscitar un gran nombre d’adhesions i va afavorir o reforçar el compromís d’algunes empreses.
Per acabar de complementar aquest escrit, deixarem anotat també que dies abans de les nevades, vam estar a les regions de Tarapacá i d’Antofagasta, zones desèrtiques, però que tothom reconeix que la dificultat per a aconseguir aigua ha anat en augment. En aquest cas, la causa segurament no es deu tant a l’escalfament del planeta sinó a l’excessiu ús dels aqüífers pel creixement de la població i sobretot per als usos industrials que malbaraten un líquid essencial per a la vida.
Sempre la mà humana darrere de grans canvis ambientals que poden ser font de calamitats en un futur proper que ja apunta. Sense voler ser catastrofistes, es fa evident que cal corregir de manera profunda els models de vida, de producció i de consum.
Desiertos y nevadas
La estancia del promotor de Responsabilidad Global en Chile ha coincidido con una nevada histórica como hacía años que no se veía. Este jueves por la noche la nieve empezó a caer sobre Santiago, dejando gruesos de hasta cincuenta centímetros y provocando que algunos vehículos, lógicamente no preparados con cadenas, tuvieran que ser abandonados hasta el día siguiente.
Las caídas de árboles, taponamiento de cloacas y otras incidencias de origen meteorológico provocaron cortes de luz, de agua, así como retrasos o imposibilidad de funcionamiento de transportes públicos.
Nosotros mismos quedamos aislados en una zona residencial al pie de la montaña, y no pudimos asistir a una reunión ya que ni los taxis podían acceder a la zona. Los cortes eléctricos también imposibilitaban el correo electrónico. ¡Suerte del teléfono!
Anécdotas personales aparte, lo cierto es que la ciudad no está preparada para estas circunstancias ... ni tiene que estarlo ya que no es esta una situación normal o previsible. Algunos analistas y meteorólogos se han apresurado a señalar la influencia del cambio climático en este fenómeno, mientras otros indican que forma parte del abanico de posibilidades de la variabilidad del tiempo.
Centros de estudio del clima, tanto de Chile como de otros lugares del mundo, han indicado que hay un nexo entre estas tormentas violentas y el calentamiento global. Se está observando en todo el mundo, y sobre todo en el hemisferio sur, que las tormentas aparecen con menor frecuencia pero en forma más violenta.
La visita de hace unos meses de Al Gore a Chile permitió sensibilizar a muchas personas, organizaciones y empresas, y seguro de que estos episodios reactivarán el recuerdo que el país guarda. Aparte de alguna crítica por parte de sectores muy determinados, lo cierto es que la presencia del excandidato norteamericano suscitó un gran número de adhesiones y favoreció o reforzó el compromiso de algunas empresas.
Para acabar de complementar este escrito, dejaremos anotado también que días antes de las nevadas, estuvimos en las regiones de Tarapacá i de Antofagasta, zonas desérticas, pero donde todos reconocen que la dificultad para conseguir agua ha ido en aumento. En este caso, la causa seguramente no se debe tanto al calentamiento del planeta sino al excesivo uso de los acuíferos por el crecimiento de la población y sobre todo por los usos industriales a que desperdician un líquido esencial para la vida.
Siempre la mano humana detrás de grandes cambios ambientales que pueden ser fuente de calamidades en un futuro próximo que ya apunta. Sin querer ser catastrofistas, se hace evidente que hay que corregir de manera profunda los modelos de vida, de producción y de consumo.
12.8.07
Llengües
Ens ha sorprès positivament que a Xile tothom parla anglès. El sistema educatiu xilè promou l'ensenyament de l'anglès i la població en té un bon ús, especialment entre els més joves, i ja sigui en els sectors turístics, industrials o d'altres serveis.
L'accés a molts films en llengua anglesa sense traducció (o amb subtítols) així com la quantitat d'empreses de capital forà, o la internacionalització de la seva economia afavoreixen aquesta qualitat lingüística.
Així, a banda del castellà xilè, la llengua anglesa esdevé una facilitat per a la internacionalització de la seva economia i per a millorar les oportunitats professionals de la ciutadania.
Malauradament, les persones que formen part de comunitats originàries amb llengües pròpies, com el cas dels 'mapuches' no disposen de la possibilitat d'aprendre la seva llengua a l'escola, arraconant-la a un ús familiar o privat i manllevant-li el prestigi que li correspondria a una llengua antiga que ha aconseguit perviure fins als nostres dies. El coneixement de les llengües pròpies no ha de suposar cap dificultat per a l'adquisició de les llengües que en el món d'avui són necessàries en un context global, i la seva dignificació també és positiva per a l'economia.La viquipedia ens diu que les principals llengües de l'Amèrica Llatina, en nombre de parlants, són el castellà (més de 300 milions de parlants) i el portuguès (185 milions de parlants) ambdúes amb reconeixement d'oficialitat als estats on es parlen. A més, és oficial el crioll haitià a Haití (amb gairebé 8 milions de parlants), el quítxua al Perú i Bolívia (10 milions de parlants), el guaraní a Bolívia i l'Argentina (amb 6 milions de parlants), i l'aimara a Bolívia (amb 2 milions de parlants). Gaudeixen de reconeixement com a llengües nacionals 62 llengües a Mèxic (moltes d'aquestes però, amb menys de 20.000 parlants). També tenen reconeixement diverses llengües ameríndies de Colòmbia, Equador i Veneçuela.
En el cas de Xile, doncs, no hi ha cap reconeixement, especialment per a la llengua maputxe. La Responsabilitat social de les empreses i també de les administracions passa per respectar i promoure la diversitat cultural i fer-la compatible amb un món en plena competitivitat. Avui i cada cop més en el futur, les comunitats necessitaran fonamentar-se en unes capacitats però també en un orgull i una satisfacció, que sols serà possible si hi ha un reconeixement de les seves peculiaritats i la seva idiosincràsia.
Guerra de farmàcies
Ens ha sorprès la competència descarnada entre les farmàcies, la gran majoria agrupades en grans cadenes i amb unes poques lluitant per lliure.
Essent a casa nostra aquest un mercat prou regulat, sobta veure anuncis a doble pàgina en què una gran cadena, Cruz Verde, publica un ampli llistat dels seus productes amb el preu comparat amb la principal cadena de la competència, Farmacias Ahumada.
La publicitat comparada i més en el sector farmacèutic ha estat una sorpresa i mostra la competitivitat que aquestes grans cadenes mantenen. Però els ha aparegut una competència més barata: una cadena mexicana sembla que ofereix els medicaments a un preu encara més barat i disposa d'un metge permanent en els seus establiments per tal de facilitar la informació, criteris d'administració, etc., amb major confiabilitat.
Esperem que aquestes pràctiques afavoreixin la competència en preus però que no rebaixin la qualitat. A Xile, la societat civil no està gaire organitzada ni té massa força, ni des d'un punt de vista social, laboral o del consum, fet que pot produir situacions enganyoses per als consumidors i consumidores. Algunes persones, especialment amb baixos recursos, ja adopten pràctiques de comparació de preus per a poder accedir al recurs farmacològic en les millors condicions. Però en el sector que ens ocupa, no seria correcte promoure un ús anòmal de medicaments. De fet, la gran quantitat de farmàcies segur que té molt a veure amb la gran tendència a l'automedicamentació que es dóna a Xile i que, tanta abundància de farmàcies no fa sinó incrementar (vegeu video al YouTube que es pregunta per què hi ha tantes farmàcies).
Per cert, si ens ha sorprès la quantitat de farmàcies i la competència entre elles, encara més sorprenent ens ha resultat observar que, en el cas de les regions del nord, moltes d'elles no tenien com a atribut destacat la higiene, ja que els terres i altres racons estaven desitjant una neteja a fons.
Essent a casa nostra aquest un mercat prou regulat, sobta veure anuncis a doble pàgina en què una gran cadena, Cruz Verde, publica un ampli llistat dels seus productes amb el preu comparat amb la principal cadena de la competència, Farmacias Ahumada.
La publicitat comparada i més en el sector farmacèutic ha estat una sorpresa i mostra la competitivitat que aquestes grans cadenes mantenen. Però els ha aparegut una competència més barata: una cadena mexicana sembla que ofereix els medicaments a un preu encara més barat i disposa d'un metge permanent en els seus establiments per tal de facilitar la informació, criteris d'administració, etc., amb major confiabilitat.
Esperem que aquestes pràctiques afavoreixin la competència en preus però que no rebaixin la qualitat. A Xile, la societat civil no està gaire organitzada ni té massa força, ni des d'un punt de vista social, laboral o del consum, fet que pot produir situacions enganyoses per als consumidors i consumidores. Algunes persones, especialment amb baixos recursos, ja adopten pràctiques de comparació de preus per a poder accedir al recurs farmacològic en les millors condicions. Però en el sector que ens ocupa, no seria correcte promoure un ús anòmal de medicaments. De fet, la gran quantitat de farmàcies segur que té molt a veure amb la gran tendència a l'automedicamentació que es dóna a Xile i que, tanta abundància de farmàcies no fa sinó incrementar (vegeu video al YouTube que es pregunta per què hi ha tantes farmàcies).
Per cert, si ens ha sorprès la quantitat de farmàcies i la competència entre elles, encara més sorprenent ens ha resultat observar que, en el cas de les regions del nord, moltes d'elles no tenien com a atribut destacat la higiene, ja que els terres i altres racons estaven desitjant una neteja a fons.
Veure notícia: Cruz Verde y SalcoBrand acusadas de cometer irregularidades en sus cobros
Veure entrevista al presidente de la Corporación Nacional de Consumidores y Usuarios: El "cártel" de las FARMACIAS
Guerra de farmacias
Nos ha sorprendido la competencia descarnada entre las farmacias, la gran mayoría agrupadas en grandes cadenas y con unas pocas luchando por libre.
Siendo éste en nuestro país un mercado lo bastante regulado, sorprende ver anuncios a doble página en que una gran cadena, Cruz Verde, publica un amplio listado de sus productos con el precio comparado con la principal cadena de la competencia, Farmacias Ahumada.
La publicidad comparada y más en el sector farmacéutico ha sido una sorpresa y muestra la competitividad que estas grandes cadenas mantienen. Pero les ha aparecido una competencia más barata: una cadena mejicana parece que ofrece los medicamentos a un precio todavía más barato y dispone de un médico permanente en sus establecimientos con el fin de facilitar la información, criterios de administración, etc., con mayor confiabilidad.
Esperamos que estas prácticas favorezcan la competencia en precios pero que no rebajen la calidad. En Chile, la sociedad civil no está muy organizada ni tiene demasiada fuerza, ni desde un punto de vista social, laboral o del consumo, hecho que puede producir situaciones engañosas para los consumidores y consumidoras. Algunas personas, especialmente con bajos recursos, ya adoptan prácticas de comparación de precios para poder acceder al recurso farmacológico en las mejores condiciones. Pero en el sector que nos ocupa, no sería correcto promover un uso anómalo de medicamentos. De hecho, la gran cantidad de farmacias seguro que tiene mucho que ver con la gran tendencia al automedicamentació que se da a Chile y que, tanta abundancia de farmacias no hace sino incrementar (ved video en YouTube que se pregunta por qué hay tantas farmacias).
Por cierto, si nos ha sorprendido la cantidad de farmacias y la competencia entre ellas, todavía más sorprendiendo nos ha resultado observar, que, en el caso de las regiones del norte, muchas de ellas no tenían como atributo destacado la higiene, ya que los suelos y otros rincones estaban deseando una limpieza a fondo.
Ver noticia: Cruz Verde y SalcoBrand acusadas de cometer irregularidades en sus cobros
Ver entrevista en el presidente de la Corporación Nacional de Consumidoras y Usuarios: El "cártel" de las FARMACIAS
Compromís amb la comunitat de Methanex
Methanex és el major productor, distribuidor i comercialitzador de metanol del món, amb una cobertura del 20% de la demanda mundial. Tenen la seu al Canadà però una de les seves plantes més importants es troba al sud de Xile, a la freda regió de Magallanes.
El seu informe del 2005 es titula "Comunicant-nos amb les comunitats on treballem i vivim", i reuneix el compromís de Conducta Responsable i de Responsabilitat Social Corporativa. Manifesten un compromís per a liderar les millors pràctiques de la indústria per al tractament segur del metanol, amb mesures per a la seguretat de la plantilla i amb programes comunitaris que atenen les necessitats locals.
Cada ubicació de l'empresa disposa d'un Panel Assessor de la Comunitat, format per persones independents. Les fortes polítiques de contractació local a les seves plantes els converteixen sovint en un empleador rellevant en el territori, fet que reforça els llaços amb la regió. A més del seu suport financer, fomenten la participació dels seus treballadors i treballadores en el voluntariat en organitzacions no lucratives de les comunitats locals. També fan accions de recuperació de la història regional de Xile, accions vinculades a la salut i l'educació de la comunitat, polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar.
En ocasió del tancament d'una planta a Kitimat, van mirar de desenvolupar unes bones pràctiques tant d'informació a la plantilla i a totes les parts interessades com de suport a la transició laboral i d'orientació i formació per a la recol·locació.
En matèria ambiental, Methanex ha introduït a Xile estàndards propis de les economies del primer món.
Hem volgut destacar aquesta empresa que opera a Xile per l'interès que van manifestar a conèixer amb major detall l'impacte econòmic que generaven en l'economia regional i l'estudi que van encarregar a tal efecte. Sovint algunes memòries de sostenibilitat acaben reproduint la dimensió econòmica un resum de les seves dades financeres. Els casos d'empreses que fan l'esforç per a millorar el coneixement del seu impacte en el territori, en l'economia local, en les empreses subcontractades... merereixen un reconeixement que aquí volem fer explícit.
Informació al web corporatiu sobre la interacció amb la comunitat.
11.8.07
Demanen a la presidenta Bachelet que ratifiqui Conveni de la OIT
Amb el propòsit que Xile adopti les mesures necessàries per a promoure la seguretat i la salut en el treball, la Cambra alta li va sol·licitar en forma unànime a la Presidenta de la República, Michelle Bachelet, que avaluï la possibilitat que Xile subscrigui i ratifiqui, en el més breu termini possible, el Conveni 187 de l'Organització Internacional del Treball.
Això, després d'aprovar en forma unànime un projecte d'acord presentat pels senadors Alejandro Navarro, Ricardo Núñez, Nelson Àvila i Guillermo Vásquez, que demana que s'implementi aquest Conveni Internacional que cerca promoure la seguretat i salut en el treball.
Cal recordar que aquest instrument internacional reconeix l'impacte negatiu de les lesions, malalties i morts ocasionades pel treball sobre la productivitat i sobre el desenvolupament econòmic i social, pel que posa l'accent en la importància de promoure de forma contínua una cultura nacional de prevenció en matèria de seguretat i salut.
De fet, els països que subscriguin i ratifiquin aquest conveni haurien de promoure la millora contínua de la seguretat i salut en el treball amb la finalitat de prevenir les lesions, malalties i morts ocasionades pel treball mitjançant el desenvolupament d'una política, un sistema i un programa nacionals, en consulta amb les organitzacions més representatives d'empleadors i treballadors.
Així mateix, els països que ratifiquin aquest Conveni de l'OIT haurien d'adoptar mesures actives amb la intenció d'aconseguir de forma progressiva un medi ambient de treball segur i saludable mitjançant un sistema nacional i programes nacionals de seguretat i salut en el treball, tenint en compte el principi recollits en els instruments de l'OIT.
La idea és que es disposi d'òrgans consultius tripartits d'àmbit nacional, serveis d'informació i assessorament, formació, serveis de salut en el treball, mecanismes per a la recopilació i anàlisi de les dades relatives a les lesions i malalties professionals; i mecanismes de suport per a la millora progressiva de les condicions de seguretat i salut en el treball.
Notícia traduïda de IARSE
10.8.07
Sobre l'església xilena
Que l'església xilena vol estar compromesa en matèries laborals i socials no ve de nou. Fa dos anys, com part de les celebracions de la canonització del pare Hurtado, en el marc de les activitats celebrades a la regió de Magallanes, el sacerdot Renato Poblete es va reunir amb empresaris locals, amb qui va compartir la mirada del pare Hurtado sobre el paper de l'empresa en la societat. Davant nombrosos empresaris, va recordar que el pare Hurtado ja parlava de responsabilitat social a l'any 1946, assumint la responsabilitat col·lectiva pel fet que hi hagi pobresa, analfabetisme o delinqüència.
Va aprofundir en els criteris de creixement ètic en l'empresa, elaborats pel sacerdot jesuïta Tony Mifsud, indicant que el benefici és una condició necessària però no suficient. Per al sacerdot jesuïta, de vasta experiència en el món de les empreses xilenes, la responsabilitat social està molt vinculada a l'exercici de l'ètica empresarial. Es refereix a la manera com una companyia integra un conjunt de béns morals, com l'honestedat, la confiança, el respecte i la justícia, en les seves pròpies polítiques i pràctiques, així com en la presa de decisions en tots els nivells. D'aquesta manera, l'ètica empresarial genera conseqüències. El pare Poblete va citar l'ètica de la reciprocitat, l'ètica de la responsabilitat i l'ètica de la solidaritat. (elaborat a partir del Magallanes, edició especial Methanex)
Va aprofundir en els criteris de creixement ètic en l'empresa, elaborats pel sacerdot jesuïta Tony Mifsud, indicant que el benefici és una condició necessària però no suficient. Per al sacerdot jesuïta, de vasta experiència en el món de les empreses xilenes, la responsabilitat social està molt vinculada a l'exercici de l'ètica empresarial. Es refereix a la manera com una companyia integra un conjunt de béns morals, com l'honestedat, la confiança, el respecte i la justícia, en les seves pròpies polítiques i pràctiques, així com en la presa de decisions en tots els nivells. D'aquesta manera, l'ètica empresarial genera conseqüències. El pare Poblete va citar l'ètica de la reciprocitat, l'ètica de la responsabilitat i l'ètica de la solidaritat. (elaborat a partir del Magallanes, edició especial Methanex)
Per a situar-ho més en context, cal dir que a xile l’església ha tingut grans encerts com per exemple la decidida defensa dels drets humans durant el règim militar, fet que li va reportar un gran prestigi a diferència de l'església argentina que no va mantenir una actitud sempre en la mateixa línia.
Veure vídeo sobre RSE de la Universidad Alberto Hurtado
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS
Sobre la iglesia chilena
Que la iglesia chilena quiere estar comprometida en materias laborales y sociales no viene de nuevo. Hace dos años, como parte de las celebraciones de la canonización del padre Hurtado, en el marco de las actividades celebradas en la región de Magallanes, el sacerdote Renato Poblete se reunió con empresarios locales, con quienes compartió la mirada del padre Hurtado sobre el papel de la empresa en la sociedad. Delante de numerosos empresarios, recordó que el padre Hurtado ya hablaba de responsabilidad social al año 1946, asumiendo la responsabilidad colectiva por el hecho de que haya pobreza, analfabetismo o delincuencia.
Profundizó en los criterios de crecimiento ético en la empresa, elaborados por el sacerdote jesuita Tony Mifsud, indicando que el beneficio es una condición necesaria pero no suficiente. Para el sacerdote jesuita, de vasta experiencia en el mundo de las empresas chilenas, la responsabilidad social está muy vinculada al ejercicio de la ética empresarial. Se refiere a la manera cómo una compañía integra un conjunto de bienes morales, como la honestidad, la confianza, el respeto y la justicia, en sus propias políticas y prácticas, así como en la toma de decisiones en todos los niveles. De esta manera, la ética empresarial genera consecuencias. El padre Poblete citó la ética de la reciprocidad, la ética de la responsabilidad y la ética de la solidaridad. (elaborado a partir del Magallanes, edición especial Methanex)
Para situarlo más en contexto, hay que decir que en Chile la iglesia ha tenido grandes aciertos como por ejemplo la decidida defensa de los derechos humanos durante el régimen militar, hecho que le reportó un gran prestigio a diferencia de la iglesia argentina que no mantuvo una actitud siempre en la misma línea.
Veure vídeo sobre RSE de la Universidad Alberto Hurtado
8.8.07
Bachelet anuncia una llei de paritat a Xile
La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, ha anunciat que promourà la paritat home – dona per mitjà d’una llei, segons que va fer públic ahir dilluns. Entre altres mesures la normativa preveurà incentius de manera que els partits que incloguin més candidates accediran a un major suport econòmic. Amb aquestes accions pretén que el 40% pel capdavall del parlament sigui integrat per dones i que es produeixi un canvi en la cultura interna dels partits.
El partit dretà Renovación Nacional s’ha manifestat ràpidament en contra d’una política de quotes.
És significatiu que Xile, en tant que país més desenvolupat de Sudamèrica, segueixi les preocupacions que es manifesten en països del primer món, i s’obrin debats i es llancin propostes sobre com tendir a la igualtat real.
És significatiu que Xile, en tant que país més desenvolupat de Sudamèrica, segueixi les preocupacions que es manifesten en països del primer món, i s’obrin debats i es llancin propostes sobre com tendir a la igualtat real.
Malgrat que el lloc escollit per a formalitzar l'anunci no va ser el més adequat, en el marc de la X Conferència Regional de la Dona per a Amèrica Llatina i el Carib, que es desenvolupa a la ciutat de Quito, la proposta de seguida ha obert el debat a la nació andina. Potser l'elecció d'un marc no tant fàcil i distant hauria estat més adequat per al llançament d'una proposta d'aquestes característiques per la importància que tota la societat l'entengui com a necessària i no vinculada a un cert populisme entre sectors femenins.
La participació de la dona en la política "té valor en si mateixa, perquè permet millorar la representativitat de les institucions", va afirmar Bachelet. La primera dona que ha arribat al palau de la Moneda va qualificar el projecte de "pas realment important per a la democràcia xilena, ja que permet la incorporació de la mirada de gènere en totes les polítiques públiques".
Vegeu notícia al Mercurio o també al Periódico
La participació de la dona en la política "té valor en si mateixa, perquè permet millorar la representativitat de les institucions", va afirmar Bachelet. La primera dona que ha arribat al palau de la Moneda va qualificar el projecte de "pas realment important per a la democràcia xilena, ja que permet la incorporació de la mirada de gènere en totes les polítiques públiques".
Vegeu notícia al Mercurio o també al Periódico
7.8.07
Xile vol formar part del Consells dels Drets Humans
Xile vol formar part del Consell de Drets Humans de NU, per tal de reforçar la línia estratègica que la presidenta Bachelet es va marcar. Argentina, Brasil i Veneçuela són els altres candidats a ocupar les 3 places que corresponen a l’Amèrica Llatina i Carib. Xile ja va aconseguir ser membre de la Comissió Interamericana de Drets Humans, i la dificultat per a formar part de la comissió mundial vindrà de la competició amb Veneçuela donant per fet que Argentina i Brasil tenen la representació pràcticament assegurada.
La bona imatge internacional de Xile pot afavorir que s’aconsegueixi aquesta fita així com el prestigi en la recuperació de la lluita pels drets humans en un territori on havien estat clarament conculcats, de la mateixa manera que succeeix amb Sudàfrica.
La bona imatge internacional de Xile pot afavorir que s’aconsegueixi aquesta fita així com el prestigi en la recuperació de la lluita pels drets humans en un territori on havien estat clarament conculcats, de la mateixa manera que succeeix amb Sudàfrica.
6.8.07
Mamífer extingit després de 50 anys sense cap altra desaparició
Feia cinquanta anys que no s’extingia un mamífer en el món, i s’ha confirmat que una espècie de dofí d’aigües dolces que habitava en un riu xinès es considera virtualment extingit, tot i que oficialment una espècie no es pot considerar desapareguda fins transcorreguts 50 anys des del darrer avistament.
El bajii ha patit les conseqüències d’un desenvolupament del gegant asiàtic que consumeix i malmet recursos naturals de manera clarament insostenible. Aquesta tragèdia causada per la mà humana podia haver estat evitada per un model de desenvolupament més respesctuós amb l’entorn. Segons el Fons Mundial per a la Natura (WWF), el riu Yangtzé es troba entre els més amenaçats del món, junt amb el Danubi (a Europa!), i l’Indo i el Ganges a l’Àsia. La construcció massiva de preses està causant a la Xina la mort o migració d’espècies autòctones.
El bajii ha patit les conseqüències d’un desenvolupament del gegant asiàtic que consumeix i malmet recursos naturals de manera clarament insostenible. Aquesta tragèdia causada per la mà humana podia haver estat evitada per un model de desenvolupament més respesctuós amb l’entorn. Segons el Fons Mundial per a la Natura (WWF), el riu Yangtzé es troba entre els més amenaçats del món, junt amb el Danubi (a Europa!), i l’Indo i el Ganges a l’Àsia. La construcció massiva de preses està causant a la Xina la mort o migració d’espècies autòctones.
11.7.07
Es presenta el tercer volum de les Micropublicacions adreçades a les empreses de VNG
Es presenta el tercer volum de les Micropublicacions adreçades a les empreses de VNG
Foto: Tomàs Àlvaro, tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i Josep Maria Canyelles, autor de la micropublicació, en l'acte d'inauguració de la Jornada que ha tingut lloc al Museu Víctor Balaguer.
Bones pràctiques en pimes a la Jornada RSE de Vilanova i la Geltrú
Joan Martorell, president de Gutmar, ha presentat les pràctiques responsables de la seva empresa, una pime de 60 persones situada a la Zona Franca..
.
.
.
.
.
.
.
.
També des de la taula, han intervingut,Carlota Roset, de Casa Roset, Valentí Mongay president de Slowfood-Garraf , i el Programa Incorpora de la Caixa i Creu Roja Castelldefels
Algunes pimes responsables de Vilanova i la Geltrú
Alguns empresaris de pimes locals ocupaven la fila zero i han pogut intervenir per a aportar el seu punt de vista i la seva experiència. Amadeu Pujol, de Gestingral
.
.
.
Xavier Balfegó, de l'Escola de Música FreqüènciesNúria Planas, d'Intermón-Oxfam, representava a l'acte la veu de les organitzacions no governamentals
.
Dídac Santos, de Finques Voramar.
10.7.07
Newsletter juliol 2007
Podeu entrar al newsletter del mes de juliol que conté un article de reflexió sobre "Renfe i Responsabilitat Social" i altres informacions d'interès.
També es fa referència a la Jornada d'RSE que es farà al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú aquest dimecres 11 de juliol de les 8'30 a les 11h.
Entreu al newsletter (en català)
Entrar en el newsletter (en castellano)
9.7.07
Es convoca la tercera edició del Premi Josep Parera
Caixa Penedès convoca el premi Josep Parera en la seva tercera edició per tal de fer un reconeixement públic a la trajectòria de persones i organitzacions socials que hagin excel·lit en la seva vocació i dedicació al servei del desenvolupament comunitari en les dimensions social, comunitària i/o solidària.
Amb una dotació econòmica de 50.000 euros per a la categoria de persones i 50.000 més per a la d'entitats, enguany dobla la dotació del premi, el qual, a més, és l’únic que està destinat a reconèixer la trajectòria en el camp social. En la primera edició, fou mereixedora del premi l’Associació Catalana per a la Infància Maltractada i en la segona el pare Manel Pouza.
Termini de presentació de candidatures: 7 de setembre de 2006
Més informació i bases > Obra Social Caixa Penedès, tel. 93 891 65 00, http://www.premijosepparera.org/
Amb una dotació econòmica de 50.000 euros per a la categoria de persones i 50.000 més per a la d'entitats, enguany dobla la dotació del premi, el qual, a més, és l’únic que està destinat a reconèixer la trajectòria en el camp social. En la primera edició, fou mereixedora del premi l’Associació Catalana per a la Infància Maltractada i en la segona el pare Manel Pouza.
Termini de presentació de candidatures: 7 de setembre de 2006
Més informació i bases > Obra Social Caixa Penedès, tel. 93 891 65 00, http://www.premijosepparera.org/
L'Agenda de l'RSE: el debat de les qüestions laborals
Dilluns, 16 de Juliol Auditori del Palau de la Generalitat, Barcelona
10,30 a 14h.
El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya organitza aquesta jornada amb l'objectiu de fer visible els àmbits laborals en el marc de l'RSE com una eina de gestió que fa compatible un model de creixement sostenible i responsable.
La integració dels immigrants en l'empresa, la flexibilitat, la conciliació de la vida familiar i laboral o la igualtat d'oportunitats són exemples de reptes en els quals l'RSE pot aportar elements de reflexió per a l'acció. El paper dels agents socials i la concertació seran cada vegada més rellevants.
Quan parlem d'RSE i de competitivitat responsable i sostenible ens referim a la necessitat de tenir empreses més competitives, però també que contribueixin, a través de la seva activitat, a fer un pas més, amb més qualitat ambiental i socialment més just. No hi ha empreses de qualitat, sense treball de qualitat.
Programa
10,30h. Conferència inaugural
Sr. Josep Maria Lozano, professor i investigador de l'Institut de Innovació Social d'ESADE
11,15h. “La visió dels agents socials”
Sr. Juan Manuel Tàpia, responsable de negociació col·lectiva i RSE de CCOO
Sr. Josep Montoya, secretari de coordinació sectorial d'UGT
Sr. Joaquin Blat, director executiu de Foment del Treball Nacional
Sra. Pilar Almagro, membre de la Junta Directiva de PIMEC
Moderadora: Sra. Mireia Franch, directora general de Economia Cooperativa, Social i de Autoocupació
12,15h. Pausa
12,45h. Presentació de les conclusions de la Subcomisió del Congrés per a potenciar l'RSE
Sr. Carles Campuzano, diputat del Congrés dels Diputats
Sr. Ramon Jáuregui, diputat del Congrés dels Diputats
13.30h. Clausura
A càrrec de la Hble. Sra. Mar serna, consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya
Inscripcions:
902 152 028
Accés al document PDF
7.7.07
L'exemplaritat com a primera mesura
Hem defensat en diferents moments que la primera actitud i capteniment de l'administració pública ha de ser l'exemplaritat. No s'hi va a regular i a sobreregular si el propi sector públic no està disposat a complir o si senzillament no pot mesurar en la seva pròpia pell la complexitat d'allò que ha normativitzat.
Per això, valorem com a positiva la notícia segons la qual la temperatura de les dependències de l'administració pública no podran baixar de 24° a l'estiu. El Govern central vol "donar exemple" en la batalla contra el malbaratament energètic, en una mesura que permetrà estalviar un 10% d'electricitat.
La mesura del Govern segueix la mateixa línia marcada fa poc per la Generalitat, que va fixar al principi de l'estiu aquest límit en els 25 graus per a les seves instal.lacions.
Solament l'impacte energètic, donades les dimensions que té el sector públic, ja tindrà un efecte rellevant. Però a més, l'impacte sobre les actituds de les persones i de la resta d'organitzacions també s'haurà de fer notar. Aquestes mesures acaben generant una lògica que a la llarga és més efectiva que la normativització, ja que malgrat la major lentitud inicial acaben desvetllant actituds sensibles de les persones que tenen un efecte més sostenible.
Benvingudes siguin les exemplaritats en aquelles mesures en què puguem imaginar que el seu efecte sigui més potent que la regulació. Ep... i si cal regulació en algun camp, encara major dosi d'exemplaritat, amb major motiu!
6.7.07
Newsletter Acte RSE Vilanova i la Geltrú
Podeu entrar al newsletter especial d'informació de l'acte de Responsabilitat Social que es farà a Vilanova i la Geltrú dimecres 11 de juliol.
Nota: aquest butlletí no s'ha distribuït entre totes les persones i organitzacions subscriptores donat el seu caràcter territorial.
Entrar al newsletter
Nota: aquest butlletí no s'ha distribuït entre totes les persones i organitzacions subscriptores donat el seu caràcter territorial.
Entrar al newsletter
3.7.07
El president executiu de Gutmar presentarà la seva RSE
Joan Martorell, president executiu de Gutmar estarà present en la Jornada d'RSE que tindrà lloc el proper dimecres 11 de juliol organitzada per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Gutmar · Mecànica de Precisió, una pime ubicada a l'Hospitalet de Llobregat (Zona Franca) tenen una interessant experiència d'RSE que s’inicia fa 15 anys, tot i que l’empresa sempre ha intentat tenir en el comportament ètic un element central del seu estil directiu i model d’empresa.
El seu objectiu ha estat disposar d’una plantilla molt compromesa, motivada i fidelitzada amb el projecte, facilitant la formació tècnica i humana dels joves de programes de transició al treball i desenvolupant totes les seves capacitats. No solament els calen treballadors i treballadores amb una formació tècnica. També volen persones formades en uns valors que facilitin el treball de l’empresa
El seu objectiu ha estat disposar d’una plantilla molt compromesa, motivada i fidelitzada amb el projecte, facilitant la formació tècnica i humana dels joves de programes de transició al treball i desenvolupant totes les seves capacitats. No solament els calen treballadors i treballadores amb una formació tècnica. També volen persones formades en uns valors que facilitin el treball de l’empresa
I els resultats han estat unes persones més implicades. Al llarg dels anys, Gutmar ha contractat 36 joves (9 noies i 27 nois) que havien estat prèviament acollits en pràctiques. De la plantilla actual, 11 (4 noies i 7 nois) han estat joves del PTT formats a l’empresa, els quals s’han promocionat dins l’organització i han anat millorant la seva formació (2 estan cursant enginyeria tècnica; 3 un cicle formatiu de grau superior i 5 de grau mig, i una noia fa cursos de reciclatge professional.
L'acte, en el trancurs del qual es presentarà una micropublicació per a l'empresarial local, es realitzarà al Museu Víctor Balaguer de la capital del Garraf, i cal confirmar assistència al Departament de Promoció Econòmica (93 814 1818).
2.7.07
Acte a Vilanova i la Geltrú
Nota de premsa
La Regidoria de Desenvolupament local, Societat de la Informació i Promoció de la ciutat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú edita una col·lecció anomenada Micropublicacions amb la intenció d'oferir un material bibliogràfic de temes claus que esdevinguin d'utilitat per als empresaris.
El darrer número, La responsabilitat social de la pime: un repte que avui ha esdevingut estratègic en les noves formes de fer negoci de les empreses de futur, l'ha elaborat l'expert en el tema de la Responsabilitat Social, Josep Maria Canyelles (consultor i promotor de projectes com el Think tank Responsabilitat Global i la iniciativa collaboratio).
El dimecres 11 de juliol de 8,30 a 11 h. presentem el contingut d'aquesta micropublicació i aprofitem per fer un acte informatiu sobre l'RSE i crear un espai de debat sobre la seva implementació real en el si de la gestió empresarial.
És per això, que us convidem especialment a participar amb nosaltres d'aquesta jornada en la qual ens agradaria molt crear un espai de trobada i debat i, per tant, us animem a que aporteu la vostra visió i experiència.
Informació: 93 814 1818
La Regidoria de Desenvolupament local, Societat de la Informació i Promoció de la ciutat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú edita una col·lecció anomenada Micropublicacions amb la intenció d'oferir un material bibliogràfic de temes claus que esdevinguin d'utilitat per als empresaris.
El darrer número, La responsabilitat social de la pime: un repte que avui ha esdevingut estratègic en les noves formes de fer negoci de les empreses de futur, l'ha elaborat l'expert en el tema de la Responsabilitat Social, Josep Maria Canyelles (consultor i promotor de projectes com el Think tank Responsabilitat Global i la iniciativa collaboratio).
El dimecres 11 de juliol de 8,30 a 11 h. presentem el contingut d'aquesta micropublicació i aprofitem per fer un acte informatiu sobre l'RSE i crear un espai de debat sobre la seva implementació real en el si de la gestió empresarial.
És per això, que us convidem especialment a participar amb nosaltres d'aquesta jornada en la qual ens agradaria molt crear un espai de trobada i debat i, per tant, us animem a que aporteu la vostra visió i experiència.
Informació: 93 814 1818
La Fiscalia es querellarà contra l'ONG Intervida
Fa unes setmanes publicàvem un escrit en què aportàvem el nostre punt de vista sobre l'escàndol que s'havia obert contra l'ONG Intervida. Des de Responsabilitat Global estem interessats a promoure la reflexió i l'anàlisi sobre la Responsabilitat Social de totes les parts, ja sigui de les Empreses (RSE), de les Administracions (RSA) com de les Organitzacions no lucratives (RSO). És per això que en general parlem de Responsabilitat Social (RS).
El cas Intervida ens mereix un especial interès per diferents motius, entre els quals el fet de haver estat certificada recentment amb un sistema de gestió ètic i el fet de tradicionalment haver esquivat els sistemes ètics (Codi Ètic) promogut per la federació corresponent, la Federació Catalana d'ONGs.
Tot plegat, ens porta cap a una curiosa i explosiva reflexió que fa temps que plantegem i que compartim amb altres experts de la mateixa sensibilitat: té més validesa i genera més credibilitat una verificació per part de les mateixes parts interessades que no pas la verificació asèptica que pugui fer una empresa d'auditories. Sense anar a carregar contra res ni contra ningú, i sense voler categoritzar més del compte a partir d'un cas concret, sí que creiem que es va imposant una reflexió sobre com posar garanties a les declaracions, informes i normes de Responsabilitat.
La notícia que ha motivat aquest escrit és la següent:
La Fiscalia General de l'Estat ha donat llum verda a la presentació d'una querella contra els gestors de l'ONG Intervida, als quals s'acusa d'apropiació indeguda, associació il·lícita, delicte societari, delicte d'administració deslleial i també d'estafa. La Fiscalia Especial de Delictes Econòmics de Barcelona presentarà la querella d'aquí a pocs dies, un cop la Fiscalia General de l'Estat aprovi l'esborrany de la denúncia que li va enviar fa deu dies, segons va informar ahir la Cadena SER. La querella és fruit de quatre anys d'investigació que han detectat presumptes desviacions de diners que estaven destinats a apadrinar nens i es dedicaven a crear empreses i societats que no tenien cap finalitat social ni humanitària. La Fiscalia sospita que s'han desviat uns 60 milions d'euros al Perú i Guatemala. Font de la notícia: AVUI, dijous 28 de Juny
Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
El cas Intervida ens mereix un especial interès per diferents motius, entre els quals el fet de haver estat certificada recentment amb un sistema de gestió ètic i el fet de tradicionalment haver esquivat els sistemes ètics (Codi Ètic) promogut per la federació corresponent, la Federació Catalana d'ONGs.
Tot plegat, ens porta cap a una curiosa i explosiva reflexió que fa temps que plantegem i que compartim amb altres experts de la mateixa sensibilitat: té més validesa i genera més credibilitat una verificació per part de les mateixes parts interessades que no pas la verificació asèptica que pugui fer una empresa d'auditories. Sense anar a carregar contra res ni contra ningú, i sense voler categoritzar més del compte a partir d'un cas concret, sí que creiem que es va imposant una reflexió sobre com posar garanties a les declaracions, informes i normes de Responsabilitat.
La notícia que ha motivat aquest escrit és la següent:
La Fiscalia General de l'Estat ha donat llum verda a la presentació d'una querella contra els gestors de l'ONG Intervida, als quals s'acusa d'apropiació indeguda, associació il·lícita, delicte societari, delicte d'administració deslleial i també d'estafa. La Fiscalia Especial de Delictes Econòmics de Barcelona presentarà la querella d'aquí a pocs dies, un cop la Fiscalia General de l'Estat aprovi l'esborrany de la denúncia que li va enviar fa deu dies, segons va informar ahir la Cadena SER. La querella és fruit de quatre anys d'investigació que han detectat presumptes desviacions de diners que estaven destinats a apadrinar nens i es dedicaven a crear empreses i societats que no tenien cap finalitat social ni humanitària. La Fiscalia sospita que s'han desviat uns 60 milions d'euros al Perú i Guatemala. Font de la notícia: AVUI, dijous 28 de Juny
Escrit anterior sobre Intervida
Escrits sobre RSO (RS de les Organitzacions no lucratives)
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
27.6.07
Sense afany de lucre, però amb algun aprofitat? Les retribucions a les organitzacions no lucratives
La publicació "Els reptes del tercer sector" de xarxanet.org inclou un article de Carles Armengol i Siscares que ens fa reflexionar sobre un tema que fa temps que porta cua: la retribució en el Tercer Sector. Donat l'interès fonamental que aquests temes tenen per a abordar la Responsabilitat Social de les Organitzacions no lucratives (RSO), us en proposem la lectura.
La retribució del personal, en tota organització, és un tema clau de la seva política de recursos humans. La relació laboral s'estableix a canvi d'un salari i aquest serà determinant en l'estatus social del treballador. El salari és un dels elements centrals del reconeixement de l'organització envers els seus treballadors.Aquesta centralitat i importància de la qüestió salarial també s'accentua en el tercer sector per motius de la mateixa identitat del sector. Analitzarem algun d'aquests accents tot i ser conscients d'obrir més interrogants que respostes.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
Es juguen la meva pensió a la borsa
Amb aquest títol, el periodista José García Abad publica un interessant article de reflexió al Periódico en què a partir de la intenció del govern espanyol d'invertir una part del fons de reserva de la Seguretat Social en accions posa damunt la taula els perills que se'n poden derivar.
L'objectiu és obtenir una rendibilitat més gran i pal.liar les dificultats financeres amb què es podria enfrontar el sistema públic de pensions en els pròxims 15 o 20 anys. Es tracta d'una proposta revolucionària que podria entrar en vigor l'1 de gener del 2008.
D'una banda, comenta aspectes sobre la propietat: quan els operaris s'han quedat amb la propietat han deixat de manar en benefici d'una casta d'administradors professionals pagats amb sous i incentius fabulosos que governen les empreses com si fossin uns monarques absoluts. És la dictadura del management. Els representants dels fons de pensions assisteixen en silenci a les juntes d'accionistes i es prohibeixen a si mateixos participar en la gestió. Es conformen d'obtenir la màxima rendibilitat per als seus jubilats.
Però l'element que indueix a una major alerta en termes de Responsabilitat Social de l'Administració Pública, fa referència a les garanties de no ús privilegiat, interessat, i partidista d'aquests recursos: la novetat neguiteja els directius de les empreses davant la por que el Govern els substitueixi per gent afí (...) LA VERITAT ÉS que els fons que gestionaran un reduït grup de funcionaris dels ministeris d'Economia i de Treball i Seguretat Social fan venir mareig. Si els set magnífics apliquessin els 50.000 milions d'euros que acabarà tenint la guardiola a finals d'any podrien comprar sencera qualsevol empresa de l'Ibex des d'Iberdrola cap avall o adquirir més de la meitat del Banco Santander o de Telefónica o el 90% del BBVA. Solbes ha promès que no es passarà del 10%, però en l'avantprojecte no s'estableix cap límit. Amb aquest percentatge, uns 5.000 milions, els set magnífics de les finances podran comprar íntegres també, entre altres companyies: Bankinter, Gas Natural, Sogecable, Antena 3, Iberia o Indra.
Veure article sencer
L'objectiu és obtenir una rendibilitat més gran i pal.liar les dificultats financeres amb què es podria enfrontar el sistema públic de pensions en els pròxims 15 o 20 anys. Es tracta d'una proposta revolucionària que podria entrar en vigor l'1 de gener del 2008.
D'una banda, comenta aspectes sobre la propietat: quan els operaris s'han quedat amb la propietat han deixat de manar en benefici d'una casta d'administradors professionals pagats amb sous i incentius fabulosos que governen les empreses com si fossin uns monarques absoluts. És la dictadura del management. Els representants dels fons de pensions assisteixen en silenci a les juntes d'accionistes i es prohibeixen a si mateixos participar en la gestió. Es conformen d'obtenir la màxima rendibilitat per als seus jubilats.
Però l'element que indueix a una major alerta en termes de Responsabilitat Social de l'Administració Pública, fa referència a les garanties de no ús privilegiat, interessat, i partidista d'aquests recursos: la novetat neguiteja els directius de les empreses davant la por que el Govern els substitueixi per gent afí (...) LA VERITAT ÉS que els fons que gestionaran un reduït grup de funcionaris dels ministeris d'Economia i de Treball i Seguretat Social fan venir mareig. Si els set magnífics apliquessin els 50.000 milions d'euros que acabarà tenint la guardiola a finals d'any podrien comprar sencera qualsevol empresa de l'Ibex des d'Iberdrola cap avall o adquirir més de la meitat del Banco Santander o de Telefónica o el 90% del BBVA. Solbes ha promès que no es passarà del 10%, però en l'avantprojecte no s'estableix cap límit. Amb aquest percentatge, uns 5.000 milions, els set magnífics de les finances podran comprar íntegres també, entre altres companyies: Bankinter, Gas Natural, Sogecable, Antena 3, Iberia o Indra.
Veure article sencer
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
