22.8.07

Fundación ProHumana


Fundación PROhumana es una organización sin ánimo de lucro nacida en 1998 que desarrolla su trabajo en el área de la Responsabilidad Social Empresarial y Ciudadana.

La misión de PROhumana es construir una cultura de Responsabilidad Social Empresarial y Ciudadana en Chile, promoviendo una actitud proactiva en las personas, instituciones y empresas, mediante la consecución de conocimientos, la creación de espacios de diálogo que recojan la diversidad, y la generación de acciones específicas trisectoriales.

Fundación PROhumana intenta, dentro de sus posibilidades, ser económica, social y ambientalmente responsable. Intenta también maximizar los beneficios monetarios que percibe para que el cien por ciento de ellos se inviertan en el avance hacia una cultura de Responsabilidad Social.

PROhumana así se esfuerza día a día para ser una fundación democrática, inclusiva, abierta, transparente, responsable, eficaz, eficiente, cooperativa y holística. Es importante recalcar, por otra parte, que Fundación PROhumana ha establecido alianzas estratégicas con las instituciones más prestigiosas de Chile y el mundo.

Acceso web: www.prohumana.cl

Acción RSE Chile


Acción RSE és una organització empresarial nascuda del sector empresarial per a promoure les bones pràctiques en matèria de responsabilitat social empresarial. Des dels seus inicis ha disposat del suport de les companyies líders­ a Xile en matèria d'RSE, les quals impulsen les activitats que realitza l'organització.

Acción RSE té com a principal activitat promoure bones pràctiques de responsabilitat social a les empreses, a través de l'aprenentatge de les iniciatives impulsades per companyies en diferents parts del món, l'intercanvi d'experiències entre les pròpies empreses i activitats de desenvolupament, promoció i investigació.




Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS

Acción RSE Chile

Acción RSE es una organización empresarial nacida del sector empresarial para promover las buenas prácticas en materia de responsabilidad social empresarial. Desde sus inicios ha dispuesto del apoyo de las compañías líderes­ en Chile en materia de RSE, las cuales impulsan las actividades que realiza la organización.

Acción RSE tiene como principal actividad promover buenas prácticas de responsabilidad social en las empresas, a través del aprendizaje de las iniciativas impulsadas por compañías en diferentes partes del mundo, el intercambio de experiencias entre las propias empresas y actividades de desarrollo, promoción e investigación.

Enlace web: www.accionrse.cl

21.8.07

Un Techo para Chile


Fa un parell d'anys vaig entrar en contacte a Barcelona amb persones de l'organització xilena Un techo para Chile. Aquesta entitat jove però ja reconeguda té un lligam amb Barcelona Voluntària, i gràcies al seu president, Jaume Martí, vam poder fer una trobada i debatent com afrontar en el seu cas el desenvolupament de la Responsabilitat Social de les Empreses. Em sembla una entitat molt interessant, amb una missió, una visió, un metodologia molt concretes i una gran capacitat de aglutinar energies, voluntariat, donatius, i créixer i desenvolupar-se. Aquí teniu quatre idees i l'enllaç per a conèixer-la una mica.

Un techo para Chile neix el 1997, quan un grup de joves inquiets per la realitat de pobresa que existia a Xile decideix organitzar treballs al sud del país, convocant persones de diferents carreres i universitats.

La invitació concreta va anar a construir 350 cases en el sud de Xile per a famílies que vivien en l'extrema pobresa. Era un projecte puntual, no visualitzant el futur. Però el resultat va ser un èxit, no sols per haver lliurat un habitatge digne a aquestes 350 famílies, sinó també perquè els joves i tots els que van col·laborar-hi van quedar motivats per a fer altres coses més grans.

Va ser llavors quan es va proposar una fita una mica més ambiciosa: construir 2000 cases abans de l'any 2000, objectiu que es va assolir al setembre de 1999. Es tancava així el projecte amb l'objectiu acomplert...

La seva metodologia els porta primer a construir 'mediaguas', que són uns habitacles senzills però més segurs que els que tenen les famílies destinatàries, després habitatges provisionals i finalment definitius. Actualment, hi ha organitzacions en vuit països de llatinoamèrica que formen part d'aquesta institució amb la denominació genèrica d'Un techo para mi país.

La seva Visió corporativa s'expressa així: "Un bicentenari de la nostra pàtria sense la misèria dels campaments". Precisament aquest proper 2010 farà 200 anys que els xilens es van independitzar de l'estat espanyol i aquesta organització s'ha proposat que en aquesta data no quedin campaments.


Traducir CASTELLANO

Translate ENGLISH
Traduire FRANÇAIS

20.8.07

Intel ha de retirar anunci presumptament racista


Fa uns mesos publicàvem l'escrit Dolce & Gabbana cedeix i retira el seu anunci a tot el món. Ara li toca el torn a Intel, que ha anunciat que retirava el seu anunci abans que sortís publicat (solament ha sortit en un parell de revistes). L'anunci reflecteix un home blanc amb posat dominant i un grup de corredors, tots negres, amb posició acotada, llestos per a sortir corrents.

En el cas de Dolce & Gabbana dèiem que, fos com fos, l'empresa ja havia aconseguit un gran èxit, que se'n parlés, que el nom de l'empresa sonés. En el cas d'Intel, tractant-se d'una empresa d'electrònica i havent retirant l'anunci d'immediat, és evident que no estem davant un cas similar, sinó merament un error de manca de sensibilitat per part dels publicitaris, dels responsables de la comunicació de la pròpia empresa i dels seus mecanismes de control.

Seria bo pensar en la major responsabilitat social i sensibilitat per part de les companyies publicitàries. Amb una anunci com aquest poden crear un maldecap per a la seva clientela. S'ho haurien de pensar dos cops. I seria bo que quan es fa una denúncia pública d'un anunci, com en aquest cas, també es fes constar l'empresa creativa que en té l'autoria, per a una major transparència i per tal que també es puguin escrutar les polítiques dels proveïdors que tenen un impacte en la creació de valors socials.

En tot cas, ens congratulem que ràpidament s'hagi tret de circulació. Que no se'n parli més!

http://technology.timesonline.co.uk/tol/news/tech_and_web/article2192554.ece

Turisme responsable, erosió i desenvolupament local

Enmig del desert d'Atacama hi ha la vall de la Lluna (Valle de la Luna), que suposa una gran atracció turística. Certament no és un turisme massiu, i gairebé diríem que el pas de centenars i centenars de persones al dia deixa ben poc efecte. En farem però dos comentaris.

El primer és que el pas per damunt d'aquesta immensa duna que veieu fotografiada ja no serà possible. Els guies ens van indicar que l'erosió provocada pels visitants havia fet desaconsellable el trànsit per la carena. Vam tenir l'honor de ser dels darrers a carenar aquesta immensa i fabulosa duna, però certament no cal fer-la a peu per damunt per a gaudir-ne, i més si volem que les generacions futures també en puguin gaudir.

El segon és sobre la gran quantitat de serveis turístics que s'hi han instal·lat en els darrers anys, la majoria del quals no són fruit de la iniciativa local sinó d'empreses vingudes de fora. Res a dir contra les empreses que s'hi han instal·lat, i que en molts casos no són sinó emprenedors que han vist l'oportunitat. Però caldria millorar la capacitat de desenvolupament endogen, és a dir, a partir de la pròpia comunitat i, específicament dels indígenes, molts dels quals vénen productes artesanals però no han sabut desenvolupar altres serveis de major valor afegit per al turisme.

Un indígena aimara ens transmetia aquesta reflexió, i ho feia sense cap ressentiment ja que entenia que els corresponia a ells trobar les maneres, però també el sector públic local ha de pensar en com aportar recursos per a la capacitació per tal crear sinèrgies, des de la concertació d'interessos, que ho facin possible. Sense desmerèixer la qualitat dels excel·lents guies del lloc, abans hauríem preferit que els serveis ens fossin prestats per persones de comunitats que centenàriament han viscut en aquella terra, en són part.

Turismo responsable, erosión y desarrollo local

En medio del desierto de Atacama está el Valle de la Luna, que supone una gran atracción turística. Ciertamente no es un turismo masivo, y casi diríamos que el paso de centenares y centenares de personas al día no deja demasiado efecto. Haremos dos comentarios sobre la materia.

El primero es que el paso por encima de esta inmensa duna que veis fotografiada pronto ya no será posible. Los guías nos indicaron que la erosión provocada por los visitantes había hecho desaconsejable el tráfico por encima. Tuvimos el honor de ser de los últimos en andar por esta inmensa y fabulosa duna, pero ciertamente no es necesario atravesarla a pie por encima para disfrutar de ella, y más si queremos que las generaciones futuras también puedan disfrutarla.

El segundo es sobre la gran cantidad de servicios turísticos que se han instalado en los últimos años, la mayoría de los cuales no son fruto de la iniciativa local sino de empresas venidas de fuera. Nada a decir contra las empresas que se han instalado, y que en muchos casos no son sino emprendedores que han visto la oportunidad. Pero habría que mejorar la capacidad de desarrollo endógeno, es decir, a partir de la propia comunidad y, específicamente de los indígenas, muchos de los cuales venden productos artesanales pero no han sabido desarrollar otros servicios de mayor valor añadido para el turismo.

Un indígena aymara nos transmitía esta reflexión, y lo hacía sin ningún resentimiento ya que entendía que les correspondía a ellos encontrar las maneras, pero también el sector público local tiene que pensar en cómo aportar recursos para la capacitación para crear sinergias, desde la concertación de intereses, que lo hagan posible. Sin desmerecer la calidad de los excelentes guías del lugar, antes habríamos preferido que los servicios nos fueran prestados por personas de comunidades que centenariamente han vivido en aquella tierra, de la que son parte.

XX Conferència Mundial del Voluntariat


A l'any 2004 vam tenir l'oportunitat d'estar presents a la 18a edició de la conferència mundial del voluntariat, que es va realitzar a Barcelona coincidint amb el Fòrum 2004. Va ser una bon congrés que vam poder viure de prop.


La IAVE (Associació Internacional de Voluntariat) cedeix l'organització de cada edició a una organització local, en aquest cas a YMCA, alhora que procura que la celebració bianual vagi alternant continents. És per això que el 2002 fou a Seül i el 2006 a Nova Delhi. Ara toca al Panamà, amb un lema molt clar:


Voluntariat per al Desenvolupament Humà: Més Solidaritat, Menys Pobresa.


Llatino Amèrica és el continent més desigual del món, on la diferència entre rics i pobres és més gran. El tema tractat té doncs tota l'oportunitat.


Tots els països del món tenen el compromís d'assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). El voluntariat és, sens dubte, part de la solució per a combatre la pobresa i cerca la inclusió social dels exclosos i del més vulnerables.


La conferència tindrà lloc del 2 al 5 d'abril de 2008 a Ciudad de Panamá. Podeu consultar el seu web http://www.volunteerconference2008.com/


Propers esdeveniments en RSE

La informació sobre esdeveniments en RSE que EventAlert (un servei de CorporateRegister.com Limited) ens envia aquest mes d'agost és la següent:

Green Strategy 2007 Conference / Early Booking ends 31st August 2007 / IET, Savoy Place, London, UK / Green Business Events(Re)formulate your response to climate change. Case studies and insights from HSBC, M&S, Boots, Arup, Sun, Royal Mail, BSkyB, NHS, EDF, Royal Mail, National Express, BLL and SAB Miller. Further perspectives from Jonathan Leggett and others. What has worked, what hasn't and what's planned next. The conference takes place on Tuesday 27th November 2007.http://www.greenbizevents.co.uk/index2.html

2007 Green Awards For Creativity and Sustainability / entries closing date 31 August 2007 / London, UK / SatelliteCalling all companies: do you have examples of outstanding creative work that redefines the boundaries of CSR, sustainability and ethical best-practice? The Green Awards celebrate and reward those brands and organizations that are pushing the environment up the agenda, emphasising planet over profit: find out today if you are eligible!http://www.greenawards.co.uk/about/background

2007 Business for Social Responsibility Conference: "Designing a Sustainable Future" / Early Booking ends 14th September 2007 / San Francisco, USA / BSR ConferencesThe largest global gathering dedicated to corporate responsibility attracting more than 1,000 people from over 40 countries. Experience a rich mix of three dozen sessions and numerous opportunities to interact with business leaders. Topics include climate change, environment, human rights, corporate governance and more. Register by September and save up to $350. http://www.bsr.org/conference

Responsible Business in Emerging Markets Summit - Spot opportunities, manage the risks and make sustainability efforts pay off / 09-10 October 2007 / London, UK / Ethical CorporationEmerging economies are too important to be overlooked by companies that want to grow in the coming decades. This 2-day business summit will address major issues for businesses that want to expand into emerging economies. You'll gain cutting-edge knowledge on how to manage the risks and develop strategies that combine responsible business with profitshttp://www.ethicalcorp.com/emergingmarkets/18

Carbon Finance Europe 2007 - risks and opportunities in emissions markets / 11-12 October 2007 / London, UK / Environmental FinanceHear leading industry and government specialists give an invaluable update on all the major developments shaping the booming markets in carbon credits and allowances, participate in highly topical panel discussions, enjoy numerous networking opportunities, and attend the Carbon Markets Workshop on 10 Octoberhttp://www.environmental-finance.com/conferences/2007/CFEur07/intro.htm

2nd Annual Ethical Supply Chain - Manage your climate risk and co-ordinate a successful, and responsible, supply chain / 26-27 October 2007 / Amsterdam, The Netherlands / Ethical CorporationThis conference brings together director-level speakers from the supply chain and CR arenas to discuss the biggest issues in ethical supply chains today: labour standards, auditing, regulation and working with trade unions to name a few. The event keeps you up-to-speed with ethical supply chain essentials for the corporate responsibility executivehttp://www.ethicalcorp.com/supplychain/25

Corporate Responsibility Reporting & Communications - How to deliver effective reporting and successfully communicating it to your stakeholders / 13-14 November 2007 / London, UK / Ethical CorporationCorporate Responsibility reporting is a topic that is continuing to gather speed throughout corporate Europe. However this type of reporting is still relatively new and can be difficult to master. This conference will offer you practical solutions to effective reporting and stakeholder communications.http://www.ethicalcorp.com/reporting/1

TBLI 2007 Europe / 15-16 November 2007 / Paris, France / TBLITBLI Conference is the premier conference on ESG, or extra financial investing. For the past 8 years, TBLI has grown into the major international event for learning and networking around ESG. TBLI is a 2 day event that brings together all the cutting edge thought leaders around ESG
http://www.tbli.org

Reivindicació laboral curiosa però real


Els treballadors de les botigues de Aldeasa en l'aeroport de Madrid-Barajas realitzaran dues jornades de vaga, per a reclamar diverses qüestions, totes elles habituals. Ens ha sorprès però un punt: demanen que el temps que tarden a recorrer la terminal T4 per arribar al lloc de feina formi part de la jornada laboral.


Després d'haver fet quilòmetres per aquesta famosa T4 ens sentim solidaris amb aquesta demanda, tot i que no sabem si té prou base...


Diu la notícia: "Per altra banda, va demanar el compliment del dret a conciliar la vida laboral i familiar i que es facilitin torns de matí a qui reduïxen la jornada per a cura de fills, així com el reconeixement com temps efectiu de treball la mitja hora diària que els empleats en l'edifici satèl·lit de la terminal T4 triguen a accedir i sortir del seu lloc de treball."



Solidaritat amb el Perú i altres responsabilitats


Per tal de donar suport a la recerca de persones sepultades sota la runa provocada pel violent sisme del sud del Perú (7,9), organitzacions d'arreu del món s'han activat per aportar recursos.


Una ONG catalana anomenada K-9 (de Creixell, Tarragonès), integrat per experts, s'havia desplaçat a Pisco però va decidir finalement retirar-se de la zona i abandonar el Perú ja que no va obtenir cap resposta a la seva petició que se'ls garantís la seguretat després d'haver quedat atrapats en un tiroteig.


Pere Frutos, cap de la delegació, va indicar que el mateix president peruà, Alan García, els va dir que 'qui tingui por, que se'n vagi', i des d'aquell moment no li va ser assignada cap tasca específica a l'equip, format per sis socorristes i uns quants gossos de rastreig.


La manca de capacitat del govern i les autoritats peruanes per a mantenir l'ordre, organitzar l'emergència, i treure el millor profit de les aportacions i col·laboracions és evident. Perú és un país pobre, i la prova són les conseqüències d'un moviment de terra que, en un país amb millors construccions no hauria tingut un efecte tan desastrós. Però la pobresa no l'eximeix de la capacitat organitzativa i la imperiosa necessitat d'evitar que s'imposi el desordre i el campi qui pugui.


Finalment, volem aportar una informació sobre l'actitud de la companyia Ibèria, ja que no va facilitar que el desplaçament dels gossos de recerca es fes gratuïtament, de manera que l'equip de voluntaris no solament es van haver de pagar els seus bitllets sinó també els dels gossos. Volem pensar que va ser un error com a conseqüència de les presses, però seria bo que Ibèria, que afirma ser una companyia responsable socialment, esmenés l'actuació i incorporés indicacions més clares en els seus protocols de cara al futur. Els gossos experts que van a fer una recerca de persones desaparegudes no haurien de pagar i Ibèria hauria de donar facilitats a grups experts quan hi ha una emergència d'aquest tipus, òbviament seguint les instruccions que els organismes internacionals i autoritats públiques responsables puguin indicar.
Contràriament a l'actitud d'Ibèria vegem altres notícies d'entitats financeres:
I les notícies ambivalents de Telefonica:


19.8.07

Especial Xile 2007


Amb motiu del desenvolupament d'algunes activitats a Xile, us oferim un seguit de reflexions i informacions sobre el moment que viu el país andí pel que fa a l'estat de la Responsabilitat Social de les Empreses amb algunes referències lògiques a les circumstàncies econòmiques i polítiques.
Tothom reconeix Xile com el país més desenvolupat de llatinoamèrica i com el que disposa d'un major potencial per a esdevenir més ràpidament un país avançat dins del seu context i en el marc de les interrelacions globals.
Però Xile també ha de decidir si vol ser un país del primer món dins la macroregió llatinoamericana, amb pràctiques avançades també des del punt de vista social i ambiental, o bé vol limitar-se a un creixement econòmic sense atendre a la distribució de la riquesa i esdevenir una economia al servei d'uns pocs.
La Responsabilitat Social de les Empreses és sens dubte un element i un paradigma a partir del qual reflexionar sobre quin model de societat i d'economia es volen i amb quin diàleg entre totes dues concepcions.
La nostra consideració es basa en el convenciment que l'RSE pot suposar per a Xile una estratègia territorial fonamental, tant en la correcció de les elevades desigualtats internes (desè país del món en desigualtat segons l'índex Gini) com en la competitivitat externa (obertura a mercats dels països del primer món).
Pensem que Xile, per la seva posició en l'entramat econòmic del continent i el potencial que acumula, pot i ha d'acollir l'RSE com un estil per a afrontar el diàleg entre les parts. Alhora Xile ens ha d'aparèixer als ulls com un territori líder dins el seu context regional en la promoció dels drets humans i el progrés social en el marc d'un model de desenvolupament econòmic que es basi en la creació de riquesa real, lluny de les pràctiques productives que destrueixen més que creen valor o que s'apropien indegudament del valor creat per altres, ja sigui amb unes remuneracions laborals per sota dels llindars de la dignitat, o amb una explotació insostenible dels recursos naturals, entre d'altres.


Especial Chile 2007


Con motivo del desarrollo de algunas actividades en Chile, les ofrecemos una serie de reflexiones e informaciones sobre el momento que vive el país andino con respecto al estado de la Responsabilidad Social de las Empresas con algunas referencias lógicas a las circunstancias económicas y políticas.

Todo el mundo reconoce Chile como el país más desarrollado de Latinoamérica y como el que dispone de un mayor potencial para convertirse más rápidamente en un país avanzado dentro de su contexto y en el marco de las interrelaciones globales.
Pero Chile también tiene que decidir si quiere ser un país del primer mundo dentro de la macro-región latinoamericana, con prácticas adelantadas también desde el punto de vista social y medioambiental, o bien quiere limitarse a un crecimiento económico sin atender a la distribución de la riqueza y ser una economía al servicio de unos pocos.

La Responsabilidad Social de las Empresas es sin duda un elemento y un paradigma a partir del cual reflexionar sobre qué modelo de sociedad y de economía se quieren y con qué diálogo entre las dos concepciones.

Nuestra consideración se basa en el convencimiento que la RSE puede suponer para Chile una estrategia territorial fundamental, tanto en la corrección de las elevadas desigualdades internas como en la competitividad externa (apertura en mercados de los países del primer mundo).

Pensamos que Chile, por su posición en el entramado económico del continente y el potencial que acumula, puede y debe acoger a la RSE como un estilo para afrontar el diálogo entre las partes. Al mismo tiempo Chile nos tiene que aparecer a los ojos como un territorio líder dentro de su contexto regional en la promoción de los derechos humanos y el progreso social en el marco de un modelo de desarrollo económico que se base en la creación de riqueza real, lejos de las prácticas productivas que destruyen más que crean valor o que se apropian indebidamente del valor creado por otros, ya sea con unas remuneraciones laborales por debajo de los umbrales de la dignidad, o con una explotación insostenible de los recursos naturales, entre otros.

Sorpresa per la pràctica de donatius i propines (1. Els Donatius)

Una de les sorpreses que ens vam endur de l'estada a Xile va ser la pràctica, prou generalitzada en cadenes comercials, de destinar el canvi de la compra a obra social.

El personal de caixa dels establiments que disposen d'aquesta política fan la pregunta als consumidors i consumidores en el moment del pagament, i si la resposta és positiva disposen d'un sistema plenament integrat en el cobrament ja que surt indicat al rebut (boleta) de compra i queda desglossat a la comptabilitat.

Cal dir que ens referim a canvis menors, els quals sovint ni per a famílies amb pocs recursos tenen gaire valor. Hem de pensar que un euro equival a uns set-cents pesos, la moneda xilena, de manera que els 10 cèntims del canvi mostrats al rebut de la imatge suposen un xifra minúscula. És fàcil trobar monedes d'1 cèntim pel carrer que ningú torça l'esquena per a recollir.

Hem de suposar que la suma de totes aquestes petites quantitats poden suposar un import rellevant un cop acumulades. La solució que aquests restes acabessin en mans de la mateixa empresa seria la menys honesta, mentre que fer-ho amb una transparència tal, i implicant el compromís dels consumidors/es i del personal de caixa li aporta un major valor social.

Desconeixem els criteris que cada establiment o cadena tria per a seleccionar la destinació dels fons. En tot cas, és evident que són coneguts perquè consten al mateix rebut, fet que aporta un plus de difusió de les entitats socials. En qualsevol cas, i sense treure mèrit a aquesta pràctica, podria ser interessant que els mateixos consumidors/es poguessin d'alguna manera expressar preferències, per mitjà d'alguna enquesta anual, etc.

A casa nostra, aquesta no és una pràctica desconeguda. I tenim l'exemple prou recent de les donacions de pessetes solidàries quan es va implantar l'euro. Un model tant generalitzat com el xilè seria interessant de poder implantar també aquí. Prenguem-ne nota!





Sorpresa por la práctica de donativos y propinas (1. Los Donativos)

Una de las sorpresas que nos llevamos de la estancia en Chile fue la práctica, lo bastante generalizada en cadenas comerciales, de destinar el cambio de la compra a obra social.

El personal de caja de los establecimientos que disponen de esta política hacen la pregunta a los consumidores y consumidoras en el momento del pago, y si la respuesta es positiva disponen de un sistema plenamente integrado en el cobro ya que sale indicado al recibo (boleta) de compra y queda desglosado a la contabilidad.

Hay que decir que nos referimos a cambios menores, los cuales a menudo ni para familias con pocos recursos tienen mucho valor. Tenemos que pensar que un euro equivale a unos setecientos pesos, la moneda chilena, de manera que los 10 céntimos del cambio mostrados al recibo de la imagen suponen una cifra minúscula. Es fácil encontrar monedas de 1 céntimo por la calle que nadie dobla la espalda para recoger.

Tenemos que suponer que la suma de todas estas pequeñas cantidades pueden suponer un importe relevante una vez acumuladas. La solución de que éstos restos acabaran en manos de la misma empresa sería la menos honesta, mientras que hacerlo con una transparencia tal, e implicando el compromiso de los consumidores/as y del personal de caja le aporta un mayor valor social.

Desconocemos los criterios que cada establecimiento o cadena escoge para seleccionar el destino de los fondos. En todo caso, es evidente que son conocidos porque constan en el mismo recibo, hecho que aporta un plus de difusión de las entidades sociales. En cualquier caso, y sin sacar mérito a esta práctica, podría ser interesante que los mismos consumidores/as pudieran de alguna manera expresar preferencias, por medio de alguna encuesta anual, etc.

En nuestras latitudes, ésta no es una práctica desconocida. Y tenemos el ejemplo bastante reciente de las donaciones de pesetas solidarias cuando se implantó el euro. Un modelo tan generalizado como el chileno sería interesante de poder implantar también aquí. ¡Tomemos de ello nota!

Un Techo para Chile


Hace un par de años entré en contacto a Barcelona con personas de la organización chilena Un techo para Chile. Esta entidad joven pero ya reconocida tiene un vínculo con Barcelona Voluntària, y gracias a su presidente, Jaume Martí, pudimos hacer un encuentro y debatiendo como afrontar en su caso el desarrollo de la Responsabilidad Social de las Empresas. Me parece una entidad muy interesante, con una misión, una visión, uno metodología muy concretas y una gran capacidad de aglutinar energías, voluntariado, donativos, y crecer y desarrollarse. Aquí tenéis cuatro ideas y el enlace para conocerla un poco.

Un Techo para Chile nace en 1997, cuándo un grupo de jóvenes inquietos por la realidad de pobreza que existía en Chile decide organizar trabajos en el sur del país, convocando personas de diferentes carreras y universidades.

La invitación concreta fue a construir 350 casas en el sur de Chile para familias que vivían en la extrema pobreza. Era un proyecto puntual, no visualizando el futuro. Pero el resultado fue un éxito, no sólo por haber entregado una vivienda digna a estas 350 familias, sino también porque los jóvenes y todos los que colaboraron quedaron motivados para hacer otras cosas mayores.

Fue entonces cuando se propuso un hito un poco más ambicioso: construir 2000 casas antes del año 2000, objetivo que se alcanzó en Septiembre de 1999. Se cerraba así el proyecto con el objetivo cumplido ...

Su metodología los lleva primero a construir 'mediaguas', que son unos habitáculos sencillos pero más seguros que los que tienen las familias destinatarias, después viviendas provisionales y finalmente definitivas. Actualmente, hay organizaciones en ocho países de llatinoamèrica que forman parte de esta institución con la denominación genérica de Un techo para mi País.

Su Visión corporativa se expresa así: "Un bicentenario de nuestra patria sin la miseria de los campamentos". Precisamente éste próximo 2010 hará 200 años que los chilenos se independizaron del estado español y esta organización se ha propuesto que en esta fecha no queden campamentos.

Ver video

Sorpresa per la pràctica de donatius i propines (2. Les Propines)



Una altra sorpresa, però a diferència de l'anterior no ben valorada, és sobre les propines.

No debades, els visitants són alertats que el costum del país és destinar al voltant d'un 10% de la despesa a propina.

I efectivament, això és el que hom espera i el que hom se sent impel·lit a donar si no vol passar per garrepa.

Però la institucionalització d'aquesta pràctica és tal que forma part integral del model comercial. Als rebuts (vegeu imatge) ja consta que les propines no hi són incloses. I en molts llocs (veure foto) es fa constar per endavant un agraïment per aquest detall, no fos cas que ens n'oblidéssim.

En algun cas van més enllà: en les notes dels hotels, a cada àpat es pren nota del cost i de la propina, i per a aquesta hi ha una casella específica. Al final de l'estada, fan la suma per separat de totes les despeses (amb l'impost corresponent) i de les propines (lliures d'impostos!).

També a casa nostra, anys enrere aquesta era una pràctica generalitzada però amb la modernització l'hem anada erradicant. Hem entès que era més del passat que no del futur.

Així mateix, recordo fa uns anys a Cuba (no sé com deu ser ara però no crec que hagi canviat gaire) que molts professionals preferien treballar de cambrers que, per exemple, de metges, ja que el que rebien en propines en dòlars en un dia en treien més que un mes sencer de salari, un sou amb el qual, a més, era del tot impossible viure donada l'absoluta manca de valor de la moneda cubana per a moltes de les compres.

El cas xilè, no té res a veure amb el cubà, per descomptat. I Xile és un país que tendeix a progressar i que s'ha emmirallat des de sempre en els en els EUA i en països europeus, França i Anglaterra, sobretot, i també en l'estat espanyol. Per això, voldríem creure que la tendència serà a moderar aquesta pràctica.

El motiu del nostre desig és evident: la propina no és més que una economia submergida. Una part de diners que no passen per la via impositiva. Però no ens preocupa tant aquest fet com l'assumpció que fa l'empresariat de les propines com a mecanisme compensatori del salari. Això permet, especialment en certes ocupacions de cara al públic, pagar uns salaris inferiors al que seria just i equitatiu.

Per tant, el que s'està demanant al consum, no només al turisme, no és que premiïn un bon servei amb un sobrecost assumit voluntàriament, sinó que assumeixin quasi necessàriament una part del salari just de la plantilla.

Amb tot respecte per les tradicions de cada indret, creiem que caldria tendir a incorporar el salari just i deixar de banda aquest ús generalitzat de les propines. En anglès, de les propines en diuen "tips", i nosaltres de les propines n'hem quedat 'tips'.

Traducir CASTELLANO

Translate ENGLISH
Traduire FRANÇAIS

Sorpresa por la práctica de donativos y propinas (2. Las Propinas)

Otra sorpresa, pero a diferencia de la anterior no bien valorada, fue sobre las propinas.

No en balde, los visitantes son alertados que la costumbre del país es destinar en torno a un 10% del gasto en propina. Y efectivamente, eso es lo que se espera y lo que uno se siente impelido a dar si no quiere pasar por tacaño.


Pero la institucionalización de esta práctica es tal que forma parte integral del modelo comercial. En los recibos (ved imagen) ya consta que las propinas no son incluidas. Y en muchos lugares (ver foto) se hace constar de antemano un agradecimiento por este detalle, no vaya a ser que nos olvidáramos.

En algún caso van más allá: en las notas de los hoteles, en cada comida se toma nota del coste y de la propina, y para ésta hay una casilla específica. Al final de la estancia, hacen la suma por separado de todos los gastos (con el impuesto correspondiente) y de las propinas (¡libres de impuestos!).

También en nuestras latitudes, años atrás esta era una práctica generalizada pero con la europeización la hemos ido erradicando. Hemos entendido que era más del pasado que del futuro.

Asimismo, recuerdo hace unos años en Cuba (no sé cómo debe ser ahora pero no creo que haya cambiado mucho) que muchos profesionales preferían trabajar de camareros que, por ejemplo, de médicos, ya que con lo que recibían en propinas en dólares en un día sacaban más que un mes entero de salario, un sueldo con el cual, además, era del todo imposible vivir dada la absoluta falta de valor de la moneda cubana para muchas de las compras.

El caso chileno, no tiene nada que ver con el cubano, por supuesto. Y Chile es un país que tiende a progresar y que se ha mirado al espejo desde siempre en los EE.UU. y en países europeos, Francia e Inglaterra, sobre todo, y también en el estado español. Por eso, querríamos creer que la tendencia será a moderar esta práctica.

El motivo de nuestro deseo es evidente: la propina no es más que una economía sumergida. Una parte de dinero que no pasa por la vía impositiva. Pero no nos preocupa tanto este hecho como la asunción que hace el empresariado de las propinas como mecanismo compensatorio del salario. Eso permite, especialmente en ciertas ocupaciones de cara al público, pagar unos salarios inferiores a lo que sería justo y equitativo.

Por lo tanto, lo que se está pidiendo al consumo -no sólo al turismo- no es que premien un buen servicio con un sobrecoste asumido voluntariamente, sino que asuman casi necesariamente una parte del salario justo de la plantilla.

Con todo respeto por las tradiciones de cada lugar, creemos que haría falta tender a incorporar el salario justo y dejar de lado este uso generalizado de las propinas.

Voluntariat corporatiu, un nou repte per a les empreses responsables


Canal Solidari publica un reportatge sobre Voluntariat d'Empresa (o Corporatiu).


"Cada vegada més, exigim a les empreses que siguin responsables socialment. D'altra banda, són moltes les persones que volen fer voluntariat i no saben com. Una solució per a aquestes qüestions pot ser el voluntariat corporatiu.


Aprofitar, incentivar i canalitzar el potencial del personal d'una empresa en benefici de les necessitats socials i de les associacions de voluntariat de la comunitat en la qual treballen. Aquest és l'objectiu del voluntariat corporatiu, una modalitat que s'emmarca dintre de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE)...

Escrits en aquest bloc sobre voluntariat


L'Asociación de Exportadores de Chile (ASOEX) aposten per l'RSE


L'Asociación de Exportadores de Chile A.G., ASOEX, és l'entitat gremial de caràcter privat que representa els exportadors de fruites i hortalisses fresques de Xile. Fundada al 1935, té per missió facilitar les exportacions dels productes que Xile ofereix al món; fomentar, promoure i defensar el comerç de les exportacions hortofrutícoles, l'obertura de nous mercats i incentivar el perfeccionament professional dels seus associats. Així mateix, compleix la tasca de difondre informació de caràcter tècnic i comercial i donar suport a la investigació per al desenvolupament del sector. De la mateixa forma, ASOEX és l'entitat a càrrec de l'administració dels convenis fitosanitaris internacionals.

ASOEX, a través del seu programa Agent Operador Intermediari de la Corporació de Foment de la Producció (CORFO), té com a objectiu donar suport a les empreses del sector hortofrutícola exportador amb programes de foment que atorguen un cofinançamento de CORFO de fins a un 50% del cost. Addicionalment treballen molt compromesos amb incentivar la capacitació en les empreses i la implementació de sistemes de Responsabilitat Social Empresarial.

Responsabilitat Social

ASOEX participa en el projecte “Adopció de Responsabilitat Social Empresarial per a Pimes”, coordinat per Vincular, Centre especialitzat en RSE dependent de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso. El projecte està dissenyat per a abastar, per un període de quatre anys, als principals sectors econòmics, començant el 2004 amb tres: Vitivinícola, Manufacturer i Frutícola.

En el país, les empreses exportadores són les que han demostrat major atenció a aquest tema, a causa de les exigències d'estàndards de RSE dels principals mercats de destinació. Gran part dels Tractats de Lliure Comerç que Xile ha signat amb països desenvolupats exigeixen estàndards d'RSE, de manera que la seva incorporació s'ha convertit en un factor de competitivitat per a les empreses nacionals.

El projecte implica l'aplicació d'un Model de Gestió de l'RSE, el qual permet identificar, controlar i millorar els impactes econòmics, socials i ambientals de les operacions d'una companyia sobre els seus diferents grups d'interès, assegurant la sostenibilitat del negoci i de l'entorn que l'envolta. Aquest model satisfà els estàndards internacionals d'RSE. A més, està alineat a les normes de qualitat ISO 9000 i 14000, cosa que significa que l'RSE s'integra a la gestió de negocis que ja tingui l'empresa i facilita que en el curt termini pugui certificar-se sota una norma ISO RSE, procés que actualment es troba en desenvolupament.

Cal assenyalar que les Pimes a més d'incorporar en la seva gestió l'RSE, poden donar compte del seu comportament financer, social i ambiental, segons els paràmetres del Global Reporting Initiative, instrument de major acceptació internacional, gràcies a un acord establert per Vincular i aquesta institució, destinat a aplicar la primera versió Pime d'aquest informe en les empreses participants en el projecte. Les primeres empreses frutícolas a incorporar el Model de Gestió de l'RSE van ser : Agrícola José Puig, Faisal Abu-Awad Hadweh, Maitahue, La Masía y Santa Laura del Alto.


Les reunions mantingudes amb els màxims responsables de l'associació i del projecte RSE ens van mostrar la claredat dels seus plantejaments i el sentit clarament estratègic que donen a aquesta matèria.
Foto: Ronald Bown, president d'ASOEX

La Asociación de Exportadores de Chile (ASOEX) apuestan por la RSE


La Asociación de Exportadores de Chile A.G., ASOEX, es la entidad gremial de carácter privado que representa a los exportadores de frutas y hortalizas frescas de Chile. Fundada en 1935, tiene por misión facilitar las exportaciones de los productos que Chile ofrece en el mundo; fomentar, promover y defender el comercio de las exportaciones hortofrutícoles, la apertura de nuevos mercados e incentivar el perfeccionamiento profesional de sus asociados. Asimismo, cumple la tarea de difundir información de carácter técnico y comercial y dar apoyo a la investigación para el desarrollo del sector. De la misma forma, ASOEX es la entidad a cargo de la administración de los convenios fitosanitarios internacionales.

ASOEX, a través de su programa Agente Operador Intermediario de la Corporación de Fomento de la Producción (CORFO), tiene como objetivo dar apoyo a las empresas del sector hortofrutícola exportador con programas de fomento que otorgan un cofinanciamento de CORFO de hasta un 50% del coste. Adicionalmente trabajan muy comprometidos con incentivar la capacitación en las empresas y la implementación de sistemas de Responsabilidad Social Empresarial.

Responsabilidad Social

ASOEX participa en el proyecto "Adopción de Responsabilidad Social Empresarial para Pymes", coordinado por Vincular, Centro especializado en RSE dependiente de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. El proyecto está diseñado para abarcar, por un periodo de cuatro años, a los principales sectores económicos, empezando en el 2004 con tres: Vitivinícola, Manufacturero y Frutícola.

En el país, las empresas exportadoras son las que han demostrado mayor atención a este tema, a causa de las exigencias de estándares de RSE de los principales mercados de destinación. Gran parte de los Tratados de Libre Comercio que Chile ha firmado con países desarrollados exigen estándares de RSE, de manera que su incorporación se ha convertido en un factor de competitividad para las empresas nacionales.

El proyecto implica la aplicación de un Modelo de Gestión de la RSE, el cual permite identificar, controlar y mejorar los impactos económicos, sociales y ambientales de las operaciones de una compañía sobre sus diferentes grupos de interés, asegurando la sostenibilidad del negocio y del entorno que lo rodea. Este modelo satisface los estándares internacionales de RSE. Además, está alineado a las normas de calidad ISO 9000 y 14000, lo que significa que la RSE se integra en la gestión de negocios que ya tenga la empresa y facilita que en el corto plazo pueda certificarse bajo una norma ISO RSE, proceso que actualmente se encuentra en desarrollo.

Hay que señalar que las Pymes además de incorporar en su gestión la RSE, pueden dar cuenta de su comportamiento financiero, social y ambiental, según los parámetros del Global Reporting Initiative, instrumento de mayor aceptación internacional, gracias a un acuerdo establecido por Vincular y esta institución, destinado a aplicar la primera versión Pyme de este informe en las empresas participantes en el proyecto. Las primeras empresas frutícolas en incorporar al Modelo de Gestión del RSE fueron: Agrícola José Puig, Faisal Abu-Awad Hadweh, Maitahue, La Masía y Santa Laura del Alto.

Las reuniones mantenidas con los máximos responsables de la asociación y del proyecto RSE nos mostraron la claridad de sus planteamientos y el sentido claramente estratégico que dan a esta materia.

Foto: Ronald Bown, presidente de ASOEX

Les finances són massa importants per a deixar-les en mans dels financers!

El món sencer fa front aquests dies a la que sembla la primera crisi financera important de la dècada, si més no per la confusió regnant i la incertesa que està creant.

L’origen es troba en el model hipotecari dels EUA. També al nostre país s’està jugant en els límits amb la capacitat hipotecària de les famílies, amb una pressió per l’elevat preu de l’habitatge i algunes solucions draconianes plantejades per agències financeres que tendeixen a traspassar el deute fins a la propera generació o bé amb solucions enganyoses per juntar crèdits que acaben encarint el cost final i creant famílies absolutament dependents.

En el límit trobem un nou model d’esclavitud del segle XXI, dissimulada perquè hom té accés al diner i una font laboral de la qual raja alguna cosa, però tant condicionada que la major part del sou ja té un destí finalista en el retorn de crèdits i interessos.

Llegir article sencer en català o en castellà

P.S. Experts indiquen a El Periódico que l'anàlisi que es pot realitzar del mercat hipotecari nord-americà és "inaplicable" a Espanya, ja que les polítiques de risc de les entitats no tenen res a veure. De fet, han ressaltat que les hipoteques que s'han concedit com d'alt risc als Estats Units durant el període previ a la crisi ni tan sols s'haurien considerat a Espanya.

Notícia posterior: La CNMV pide a las gestoras de fondos que comuniquen su grado de exposición al negocio 'subprime'

18.8.07

Comentaris d'un article de RENFE


El darrer newsletter, corresponent al mes de juliol, contenia un article de reflexió sobre "Renfe i Responsabilitat Social".

Vam tenir comentaris de públic local, sofridors de la companyia, que no dubtaven la necessitat d'una major RSE per part de RENFE però que se'n mostraven molt escèptics.

Però vam tenir uns altres comentaris, de públic xilè, lectors per curiositat aprofitant l'estada que hi vam fer. En aquest cas, mostraven estranyesa i incredulitat per les afirmacions fetes l'article i per les que els vaig afegir presencialment. La segona setmana d'agost va ser ideal per a mostrar-los la veracitat de les informacions i per tal que poguessin percebre com la imatge idealitzada del 'primer món' de vegades no és més que un miratge.

Explicar-los en forma d'anècdotes que un tren estava fins feia poc aturat a prop de l'estació de Sants, que el passatge no podia sortir, que no tenien aire condicionat i s'estaven asfixiant, que la mateixa gent de l'interior va haver d'avisar els bombers, que Renfe es va negar a comunicar als bombers la posició del tren, que els Bombers va estar més d'una hora per a localitzar-lo... tot formava part d'una imatge tan caòtica com esperpèntica.

Pensant en aquells que els costava entendre la profunditat de la crisi i pensant que era més aviat conjuntural, els afegeixo aquestes notícies de El Periódico:



Els salaris dels més ben pagats...


Hem expressat en alguna ocasió l'opinió sobre l'excés en algunes remuneracions de directius d'empreses. Però quan hem vist que els dos personatges més ben pagats a nivell de l'estat espanyol són dos esportistes, encara ens ha semblat més desorbitat i fora de lloc.

La revista Tiempo publica, per tercer any consecutiu, la llista en què apareixen el conductor Fernando Alonso, amb 13.900.000 euros anuals, i el basquetbolista Pau Gasol, amb 12.900.000 euros. En tercer lloc apareix el banquer Francisco González, president del BBVA, amb una nòmina que puja a 9.780.000 euros.

Ens suggereixen una comparació interessant per a fer-se'n una idea: els ingressos bruts de Fernando Alonso el 2006 equivalen al que guanyaran 24 cambrers en tota la seva vida laboral.

En el cas dels esportistes, aquest excés de guanys altera la substància de l'esport i promou un model social allunyat de l'esperit del treball remunerat amb equitat i de la cultura de l'esforç. Hi passa quelcom similar a les apostes i jocs d'atzar, que generalitzen una cultura del benefici ràpid, que no es realitza i que deixa força gent no sols amb ludopaties sinó amb un model cultural no satisfactori.

És cert que el món de l'esport és un espectacle que mou molts milions, però no podem deixar de banda el potencial pedagògic que té la pràctica esportiva i es va perdent. Potser una bona Responsabilitat Social en el cas de l'esport-espectacle seria destinant una part del dineral a accions benèfiques. Sí, sí, ja ho expresso amb paraules del món de la filantropia caritativa... Potser sigui la manera de limitar la lleugeresa i l'excés de capital de l'entorn esportiu d'èlit. I al capdavall és el que es fa amb els jocs d'atzar: com que tenen una certa nocivitat, se'n destina una part molt rellevant a acció social.

Dit sigui amb tot respecte per la tasca solidària de Pau Gasol com a ambaixador d'Unicef.
P.S. Vegeu l'article de Francesc Cabana a l'AVUI: Els ingressos dels 'vips'

El Banc dels Pobres

Avui dia, parlar del Banc dels Pobres vol dir referir-se a les iniciatives financeres que van tenir origen sobretot a partir del Grameen Bank, sota la iniciativa de M. Yunnus.

Però al Santiago de Chile de començaments del segle passat, ‘El Banco del Pobre’ era una altra cosa, ni més ni menys que un forn de pa d’un de tants catalans que va anar a fer les amèriques.

A començaments del segle XX no era un bon moment per a la indústria de la plana de Vic, com a conseqüència de vagues i conflictes. Un jove de Manlleu, Antoni Rabat, amb setze anys, tercer fill, segons un arrelat costum a les famílies catalanes, havia de preparar-se per a anar a buscar el seu destí per on més convingués. Aquest costum no sols havia d’evitar la divisió del patrimoni familiar sinó que segurament va tenir com a efecte una mentalitat emprenedora i no acomodatícia de bona part de la població.

En aquells temps era habitual sentir els casos de persones properes que havien fet fortuna desenvolupant aventures empresarials a Llatinoamèrica. D’aquí l’expressió anar a fer les amèriques. Les aventures d’indianos, que és com eren coneguts aquests personatges, acostumaven a forjar els somnis dels emprenedors de l’època.

Aquest jove Antoni Rabat a qui hem fet referència, va anar precisament a Santiago de Chile reclamat per un altre manlleuenc, Joan Pujol, que hi havia anat anys abans i que, en no haver format família, veia perdre el patrimoni aconseguit si una persona de la seva confiança no se’n feia càrrec.

Quan Antoni Rabat va arribar al destí, Joan Pujol li va mostrar la seva fleca, amb un gran rètol a la façana pintat amb els colors de la bandera catalana, i on hi havia el nom de “El Banco del Pobre”. Curiós nom per a una fleca! Però fins al cap dels anys no li va voler explicar el motiu, el qual va resultar ser el següent.

Quan s’iniciava en el negoci del pa, cap allà al 1880, en un barri perifèric i molt pobre, va haver-hi un període de manca de treball i es va començar a notar la fam pels voltants. En Joan, que sovint havia de demanar préstecs al Banc, va pensar que si a ell li prestaven, seria just que ell també fes confiança a d’altres. Així va néixer el Banc del Pobre, que fiava pa a la gent necessitada, i en algun cas de necessitat extrema fins i tot diners. Un cop transcorreguts vint anys, la valoració de l’experiència era positiva, no només èticament, sinó que la majoria de les famílies havien anat retornant els préstecs.

De fet, fou la pròpia gent de barri els que van anar anomenant l’establiment com a Banc del Pobre, ja que allà hi anaven els pobres a demanar crèdit de la mateixa manera que els rics anaven a les institucions financeres bancàries. Més tard, quan en Joan Pujol va traslladar el seu negoci a un altre barri més acomodat va voler conservar-ne el nom, i encara continuaven produint-s’hi aquestes transaccions estranyes per a una mera fleca.

Avui la família Rabat, originaris de Manlleu i d’un emprenedor català de l’època, són una família destacada al país. El fill, José Rabat, fou alcalde del municipi de las Condes, una de les comunes del Gran Santiago. Tot just acaben de publicar un llibre de la saga familiar on s’hi explica els orígens i on es fa referència al que acabem d’escriure.


Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH
Traduire FRANÇAIS

El Banco de los Pobres

Hoy en día, hablar del Banco de los Pobres quiere decir referirse a las iniciativas financieras que tuvieron origen sobre todo a partir del Grameen Bank, bajo la iniciativa de M. Yunnus. Pero en el Santiago de Chile de comienzos del siglo pasado, El Banco del Pobre era otra cosa, ni más ni menos que una panadería de uno de tantos catalanes que fue a "hacer las américas".

A principios del siglo XX no era un buen momento para la industria de la llanura de la población catalana de Vic, como consecuencia de huelgas y conflictos. Un joven de Manlleu, Antoni Rabat, con dieciséis años, tercer hijo, según una arraigada costumbre en las familias catalanas, debía prepararse para ir a buscar su destino por donde más le conviniera. Esta costumbre no sólo tenía que evitar la división del patrimonio familiar sino que seguramente tuvo como efecto una mentalidad emprendedora y no acomodaticia de buena parte de la población.

En aquellos tiempos era habitual oír los casos de personas próximas que habían acumulado fortuna desarrollando aventuras empresariales en Latinoamérica. De ahí la expresión "ir a hacer las américas". Las aventuras de "indianos", que es como eran conocidos estos personajes, acostumbraban a forjar los sueños de los emprendedores de la época.

Este joven Antoni Rabat a quien hemos hecho referencia, fue precisamente a Santiago de Chile reclamado por otra persona procedente de Manlleu, Joan Pujol, que había ido años antes y que, al no haber formado familia, veía perder el patrimonio conseguido si una persona de su confianza no se hacía cargo de éste.

Cuando Antoni Rabat llegó al destino, Joan Pujol le mostró su panadería, con un gran letrero en la fachada pintado con los colores de la bandera catalana, y donde estaba el nombre de "El Banco del Pobre". ¡Curioso nombre para una panadería! Pero hasta al cabo de los años no le quiso explicar el motivo, el cual resultó ser el siguiente.

Cuando se iniciaba en el negocio del pan, hacia el 1880, en un barrio periférico y muy pobre, hubo un periodo de falta de trabajo y se empezó a notar el hambre por los alrededores. Joan, que a menudo tenía que pedir préstamos al Banco, pensó que si a él le prestaban, sería justo que él también hiciera confianza a otros. Así nació el Banco del Pobre, que fiaba pan a la gente necesitada, y en algún caso de necesidad extrema incluso dinero. Una vez transcurridos veinte años, la valoración de la experiencia era positiva, no sólo éticamente, sino que la mayoría de las familias habían ido devolviendo los préstamos.

De hecho, fue la propia gente de barrio los que fueron nombrando al establecimiento como Banco del Pobre, ya que allí iban los pobres a pedir crédito de la misma manera que los ricos iban a las instituciones financieras bancarias. Más tarde, cuando Joan Pujol trasladó su negocio a otro barrio más acomodado quiso conservar el nombre, y todavía continuaban produciéndose esas transacciones extrañas para una mera panadería.

Hoy la familia Rabat, originarios de Manlleu y de un emprendedor catalán de la época, son una familia destacada en el país. El hijo, José Rabat, fue alcalde del municipio de las Condes, una de las comunas del Gran Santiago. Justo acaban de publicar un libro de la saga familiar donde se explican los orígenes y donde se hace referencia a lo que acabamos de escribir.