Per què
hi ha himne? La resposta porta implícita una altra
pregunta: per què la Copa és del Rei? En altres països és senzillament la Copa,
però a l'Estat espanyol es va voler mantenir continuïtat amb la Copa del
Generalísimo. Si la transició hagués posat fi a tota l'herència de la dictadura
segurament aquest problema no existiria. Es tracta d'una interferència de la
política i una herència de règims no democràtics.
Per què
s'ha xiulat l'himne? Perquè les societats civilitzades
expressen de manera civilitzada els conflictes, i davant la manca de capacitat de l'Estat
espanyol de donar canalització democràtica a les aspiracions dels catalans, una
part d'aquests opten per mostrar el desafecte amb les institucions
representatives d'aquest estat.
És
ofensiu xiular un himne? La intencionalitat és el que
determina si la xiulada té caràcter ofensiu. En aquest cas, de manera molt
clara, no hi havia la voluntat d'ofendre les persones que senten que formen
part de la nació espanyola sinó que tenia per objectiu mostrar el malestar enfront
el capteniment agressiu de l'Estat espanyol contra la pluralitat nacional.
És ètic
xiular? L'ètica no pot donar una resposta categòrica a
una reacció com aquesta, però sí que podria considerar que és legítim que una
societat mostri de manera pacífica la seva irritació i protesta quan sent que
li estan trepitjant els drets i la dignitat. Encara és més així quan s'intenta
canalitzar el desencontre polític per vies democràtiques, pacífiques i
dialogades i la resposta és sempre el cop a la porta i l'augment de l'agressió.
Xiular els elements simbòlics d'aquest estat esdevé una mostra de dignitat
perquè no sembli que la seva presència és acceptada amb normalitat.
És ètic
prohibir xiular? En un estat de dret on la democràcia
sigui forta i arrelada ningú hauria de tenir por de les accions pacífiques de
protesta, i menys de les accions que estan anunciades i se sap com es
desenvoluparan i que no tenen cap conseqüència en l'ordre públic. Cap govern en
un entorn democràtic no té cap dret de ficar-se en la manera d'expressar-se
dels ciutadans, ja que són lliures i responsables i no súbdits mesells. És
més, el govern deu respecte als ciutadans. Ordenar que s'impedeixi xiular
l'himne d'Espanya, posar la llei al servei d'una creença no mata solament la
separació de poders de Montesquieu, sinó que equipara Espanya a una república
islàmica, perquè no són les formes, sinó els principis, allò que corregeix
l'aberració de supeditar l'argument al dogma.
És
legal xiular? Per descomptat, i així
ho va confirmar l'Audiència Nacional en
referència a les xiulades del la Final del 2009, sentenciant que no va ser
"una conducta injuriosa" ni es va cometre els delictes
d'"ultratge a Espanya" o "apologia de l'odi nacional". Tot i això, excedint-se de les seves funcions, potser per
a protegir el seu càrrec, la sentència censura "el comportament més que
desagradable que van haver de suportar els monarques i aquells que no
compartien la xiulada". Per riure, però la sentència és rotunda.
És
oportuna la reacció espanyolista? Depèn del que
pretengués: podem dir que ha estat encertada si es pretenia precisament
provocar i motivar per a una xiulada més general i més intensa. En cas que no
fos aquest l'objectiu, certament no semblaria gaire intel·ligent. Prohibir
la xiulada, amenaçar que se sancionaran els clubs i que hi haurà
responsabilitats individuals només produeix un efecte multiplicador. Ara ja no
només es xiularà l'himne. Es xiularà la prohibició de xiular-lo. Es xiularà
l'amenaça de ser castigat si el xiules.
En el límit del ridícul institucional, polític i jurídic, la secretària general
del PP i presidenta de Castella-La Manxa, María
Dolores de Cospedal, ha demanat que es
desallotgi el camp si xiulen l'himne espanyol: "Si un equip no hi està
conforme, doncs que no jugui". Potser com que l'Estat espanyol no existia
durant l'època medieval, ara tenen la necessitat de reviure els elements
d'aquells temps, i perseguir els sentiments de les persones, les expressions de
les idees, com si perseguissin heretges i bruixots.
Es
podia haver reaccionat diferent? Per descomptat, per
exemple no donant-hi importància, fet que no l'hauria evitat però hauria
temperat la protesta. O fent que també sonessin els himnes nacionals de
Catalunya i Euskadi. Però això no hauria impedit alguna mena de protesta ja que
el conflicte no és d'himnes sinó que es vehicula en altres terrenys on el
comportament és agressiu per sistema. Des
del govern espanyol, el Consell Superior d'Esports i la federació no han fet
cap esforç per intentar visualitzar un escenari diferent. Per ser actius i no
reactius.
Qui falta al respecte de qui? Per citar un exemple, l'ús de la llengua. Com es pot veure a la imatge, l'arc per als campions sols està en castellà, no en català i basc, que eren els dos equips que jugaven. És un tema de respecte, i de gestió de la diversitat. Alguns diuen -i estan convençuts amb un gran sentit d'imperi!- que la llengua dels espanyols és el castellà, però resulta que la Constitució diu que el castellà és la llengua de l'Estat (no diu res que hagi de ser la llengua oficial de la societat civil!), i la competició està organitzada per una organització privada que té dret i deure de mostrar respecte. A més, si fes cas a la Constitució i no a les consignes dels qui governen també sabrien que s'hi estableix el respecte a les altres llengües, cosa que no fan. Qui falta al respecte?
I ara
què? Les institucions espanyoles són víctimes de les
pròpies declaracions i de l'estat d'ànim catalanòfob que han contribuït a
inflar. Per això, ara no poden fer res més que anunciar mesures judicials que,
d'acord amb sentències anteriors, portaran a un ridícul similar al del 9-N.
Esclar que sempre poden canviar les lleis sobre la marxa amb efectes
retroactius, que d'això en saben, o fer
canviar les definicions del diccionari perquè pitada passi a denominar una acció terrorista, qui sap!
Si en el futur ens podem desplaçar en el temps
es produiran trobades entre persones que tinguin valors molt diferents fruit
dels segles que els separin. No sabem com podran reaccionar, però alguns
esdeveniments com els d'ahir ens poden acostar a aquesta experiència de
ciència-ficció i veure com una societat del sXXI ha de fer front a unes institucions
amb una cultura decimonònica quan no directament medieval.
Fetes aquestes consideracions, esperem que mai
més hàgim de xiular cap himne perquè les voluntat dels pobles es puguin
expressar per mitjà dels canals democràtics fent possible que el sentit comú
prevalgui.
Aquestes són algunes reflexions fetes
anteriorment sobre el mateix tema:
La societat és conflicte. La vida és conflicte. Les societat
madures, com les persones amb millors habilitats socials, no giren l'esquena al
conflicte sinó que hi fan front i el gestionen. Aprendre a gestionar
conflictes és signe de maduresa personal i capital social d'una comunitat.
Forma part d'un aprenentatge permanent i és fonamental per a evitar que els
conflictes s'enquistin, vagin reapareixent constantment, dificultin les
aliances i les col·laboracions, acabin disminuint la capacitat d'una societat
per orientar-se a tasques positives tant de creació de valor social com
econòmic.
Quan una demanda social àmplia, formulada democràticament i
pacífica, no rep resposta, és normal que
qualsevol esdeveniment públic serveixi per a expressar que la societat catalana
es troba en aquest punt. Uns xiulets, en aquest context, és una reacció
educada que senzillament vol fer saber al món -estat espanyol inclòs- que aquí
s'està produint una situació que han de conèixer.
Certament, sembla que es fa necessari expressar davant el món que l'himne espanyol en aquests moments a Catalunya no sona per una voluntat democràtica de la seva ciutadania sinó per un imperatiu legal i una manca de plenitud democràtica. Si l'estat espanyol hores d'ara es mostrés dialogant i, com a la Gran Bretanya, amb voluntat de facilitar que la ciutadania es pronunciï, dubto que cap persona hagués xiulat l'himne espanyol. És a dir, la xiulada no era contra l'himne espanyol sinó contra les actituds que aquest estat, per la via dels successius governs, han mostrat i mostren ara mateix respecte a Catalunya. El matís és molt important per a comprendre el sentit de la protesta, per a explicar que no hi ha cap odi contra Espanya, i que de fet Espanya, en cas que Catalunya opti per la independència, haurà de ser el principal estat amic.
PD: Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada