Llegeixo que l'Agència Catalana de Consum ha imposat una
multa de dos milions d'euros a Renfe per no informar dels preus dels bitllets, després d'advertiments previs. Aquesta setmana també hem llegit que
la Guàrdia Civil escorcolla oficines d’Adif a Barcelona i Madrid i que
dos alts càrrecs d'Adif repeteixen detenció. I fa unes setmanes més, llegíem que
Adif s’oblida de Catalunya a l’hora de complir el pressupost i només executa el 26% del que havia previst. Per no parlar de les vagues reals i encobertes, que s'ajunten amb unes disfuncions horàries motivades per la manca d'inversions que fan complicadíssim confiar en els trens espanyols que operen encara avui en territori català.
No deixa de ser una gota més en les sensacions que usuaris i ciutadania
en general podem sentir contra aquest negoci, que es fa dir companyia
però que sembla gestionada com un xiringuito. El problema és que presta
un servei públic i la seva privatització no ha facilitat ni que deixi de
tenir una cultura corporativa pròpia de l'antic règim.
Tot això m'ha fet pensar que vaig demanar una factura a Renfe en data de 16 d'abril, ja fa dos mesos i mig, doncs, per bitllets comprats no en línia. I no he rebut res. Com que ja imaginava que fer una factura legal seria una cosa complicada, vaig escriure-ho en aquest blog:
[
ca]
Demanar una factura a Renfe
[
es]
Pedir una factura a Renfe
En aquella reflexió acabava dient: "
... he enviat ara mateix un correu a aquesta bústia demanant la
factura. Quina alegria que tindré si sóc tan afortunat de rebre la meva
factura! [...] A veure, a veure...".
Doncs, això, a veure, a veure si ara em responen, i sinó haurem d'anar a l'Agència Catalana de Consum. L'única multa útil en termes de bé comú i interès general seria una multa tal que mai més poguessin aixecar el cap i que suposés la seva extinció com a xiringuito de prestació simulada de serveis públics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada