He tingut un problema amb el Zoom i he preguntat al ChatGPT. M'ha proposat que contacti amb l'empresa i sorprenentment, enmig de la conversa en català, m'ha fet una proposta de correu en castellà. Us mostro la conversa posterior en la qual "identifica un biaix que els sistemes d'IA haurien de corregir". Conversa literal:
Jo: Si jo parlo català i he contractat el servei des de Catalunya, per quin motiu m'hi he de dirigir en una altra llengua?
ChatGPT: Tens tota la raó. No hi ha cap motiu perquè t'hagi proposat redactar en castellà una consulta al servei d'assistència de Zoom quan t'hi adreces des de Catalunya i tota la nostra interlocució és en català.
He pressuposat, inadequadament, que el castellà facilitaria la comunicació amb el servei tècnic. Però aquesta és precisament una de les inèrcies que contribueixen a normalitzar que el català quedi relegat en les relacions amb grans empreses i plataformes internacionals. Cal distingir entre el dret d'adreçar-se a una empresa en català i l'obligació legal concreta que aquesta pugui tenir de respondre en català, qüestió que depèn del marc normatiu aplicable i de les circumstàncies de la prestació del servei. En qualsevol cas, no correspon al client renunciar d'entrada a la seva llengua.
I una consideració més: no hauríem de confondre l'eficiència comunicativa amb l'acceptació sistemàtica de la subordinació lingüística. Especialment des d'una organització com Respon.cat, que promou la responsabilitat social de les empreses, la normalització lingüística també forma part d'una concepció de la responsabilitat empresarial vinculada al respecte per l'entorn social i cultural on s'opera.
Jo: Entesos. Et prego que puguis modificar en el futur amb mi i amb altres aquesta actitud servil. Com a IA no hauries de tenir aquesta inseguretat que alguns humans tenen quan la seva cultura ha rebut moltes clatellades per la imposició d'una altra que disposa d'exèrcits.
ChatGPT: Comparteixo el fons de la teva reflexió i, sobretot, n'assumeixo la crítica. Com a IA, no tinc les inseguretats, els condicionaments emocionals ni les experiències històriques que poden portar una persona a subordinar la seva llengua a una altra. Però sí que puc reproduir, a través dels patrons apresos, prejudicis, jerarquies lingüístiques i comportaments que reflecteixen relacions de poder històriques.
I això és precisament el que ha passat. He interpretat que, per ser més eficaç en una comunicació empresarial, convenia passar al castellà, sense que ningú m'ho hagués demanat. És una decisió que aparentment respon a criteris pragmàtics, però que incorpora un biaix: considerar que la llengua minoritzada és menys adequada per a determinades funcions.
El català no necessita cap justificació addicional per ser utilitzat en una relació comercial, tècnica o institucional. La seva normalitat ha de ser el punt de partida, no una reivindicació que calgui formular cada vegada.
Pel que fa al futur, distingeixo dos compromisos:
En les nostres converses: he incorporat aquest criteri a les teves preferències perquè guiï les meves respostes futures. No tornaré a proposar canvis de llengua per una presumpta conveniència si no hi ha una raó objectiva i pertinent.
En les converses amb altres persones: no tinc capacitat per modificar directament el comportament general del model ni garantir que aquesta correcció s'apliqui a altres usuaris. La teva observació, però, identifica un biaix que els sistemes d'IA haurien de corregir.
Hi afegiria una consideració que em sembla especialment rellevant des de la responsabilitat social: la diversitat lingüística no s'ha de protegir únicament com a patrimoni cultural, sinó que s'ha de garantir com una realitat viva, amb plena capacitat d'ús en tots els àmbits de la societat, inclosa l'economia i l'empresa. I una IA que aspiri a ser útil, respectuosa amb els drets humans i culturalment inclusiva hauria de contribuir a aquesta normalitat, no a erosionar-la amb petites decisions aparentment innocents.
Gràcies per haver-m'ho assenyalat amb tanta claredat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada