La diferència entre una companyia low-cost i un Estat high-cost

Us proposo llegir aquestes dues notícies:

• Desviat un vol Glasgow-Mallorca d'Easy Jet per la conducta d'uns passatgers. Un vol de l'aerolínia de baix cost Easy Jet que volava des de Glasgow (Escòcia) fins a Mallorca aquest dissabte va haver de ser desviat a Tolosa (França) pel comportament "antisocial" d'un grup de passatgers, segons va indicar la companyia i recull La Vanguardia. Tot i que l'empresa no detalla què van fer els passatgers, assegura en un comunicat que no toleren "comportaments abusius o amenaçadors" i que per això estudia portar el cas a la justícia. La companyia lamenta al comportament "antisocial" d'un grup de viatgers i demana perdó per les molestes ocasionades.
• Simbologia nazi, provocacions i aldarulls en la manifestació autoritzada per Dancausa a Madrid. Convocada per una organització neonazi i autoritzada pel govern espanyol, s'hi han cridat consignes contra els refugiats. La delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, prohibia l’entrada d’estelades a la final de Copa al Vicente Calderón al mateix temps que autoritzava una manifestació d’una organització neonazi a Madrid aquest dissabte. La manifestació, convocada pel col·lectiu ultra Hogar Social Madrid ha aplegat un miler d’assistents que han cridat consignes contra els refugiats i contra els immigrats. La policia ha tallat parcialment la Gran Vía madrilenya per a permetre l’avanç de la manifestació, en què hi ha hagut salutacions i simbologia feixista i que ha acabat amb provocacions i aldarulls, i amenaces a la premsa per part dels participants davant de la passivitat policíaca. 

Es tracta de dues organitzacions conegudes per les seves males pràctiques respecte a la clientela -Easy Jet- o a la ciutadania -Estat espanyol-, i per la feblesa de la seva qualitat i de la seva democràcia respectivament. La diferència és que, malgrat tot, la companyia low-cost ha demanat disculpes i estudia portar el cas a la justícia, mentre que l'Estat high-cost ni demana disculpes ni porta feixistes a la justícia.

I en darrer terme, cadascú és lliure d'anar amb una companyia low-cost o no. En canvi, la pertinença de submissió i vassallatge a l'estat espanyol és obligada, porque lo pone en tu DNI. I al damunt, un estat high-cost, que encara manté polítiques de nous rics, amb l'AVE encara creixent i ministeris amb pressupostos previs a la descentralització autonòmica, mentre el país se'ns dessagna amb el dèficit fiscal.

Quina vergonya que el govern d'un estat presumptament democràtic pugui permetre que els feixistes es mostrin i rebin subvencions mentre que votar per decidir està prohibit i es prenen decisions no sols arbitràries sinó que suposen prevaricació, com prohibir les estelades a un estadi, sota el capciós argument de vincular-les amb accions violentes, quan en cap de les mobilitzacions sobiranistes massives s'ha produït cap incident ni de violència ni d'incivisme. No hi hauria d'haver dimissions per aquest comportament oficial pervers?

No passarà res. Sols que els feixismes surten guanyant. Notícies com aquesta ens ho confirmen: La increïble història d'Amina Hussein, jove estudiant kurda a punt de graduar-se en periodisme a la UPF i ara, de cop, sense papers i a qui el govern espanyol no vol renovar el permís de residència.   

Disculpa preventiva

Torno a estar en fase de desesperació per culpa del MAC (Apple).  Envio correus des del Mail de MAC i algunes persones (no tothom, no sempre) els reben desvirtuats:

1. Majoritàriament crec que el reben bé.
2. Alguns -bastants- el reben amb la firma com un adjunt. Sóc curós amb el tema de la firma i em molesta que no aparegui. Però si només fos això...
3. Alguns reben un correu buit, sense text, perquè aquest ha passat a ser un adjunt en format html que ningú se li acut de mirar. Pensen que és un correu buit que he enviat per error!
4. També hi ha els casos dels que reben el correu partit per la meitat, sols amb la meitat del text, cosa que passa quan enmig hi ha algun adjunt o alguna imatge.

Diuen que això passa quan es posen firmes enriquides HTML i s'intercanvien mails entre Mail (MAC) i Outlook.

Em sembla increïble que en aquestes alçades encara haguem d'estar patint per si el destinatari rep un correu correctament per culpa de la manca de professionalitat d'Apple (carrego contra el que pateixo!) i per culpa de les dificultats d'entesa entre Apple i Windows.

Em disculpo preventivament amb les persones amb qui pugui generar un malentès per culpa d'aquest fet. Tal com he dit en una piulada, entomeu-ho com una matèria de Gestió de la Diversitat Funcional: si un usuari de MAC us envia un correu, tingueu sensibilitat: no sap del cert què us ha dit.

Aquesta és la sèrie de tuits enviats ara per fer un #MACagundena per la manca de rigor del MAC i la inseguretat que comporta:

(en ordre temporal invers)

Ara entenc per què em deien que el MAC era més intuïtiu: en absència de resposta has d'anar intuint si el destinatari ha rebut o no el mail

Gestió de la Diversitat Funcional: si un usuari de MAC us envia un correu, tingueu sensibilitat: no sap del cert què us ha dit #MACagundena

És difícil treballar amb aquesta inseguretat de saber si el destinatari rep el mail sencer, 1/2 text, o sense text visible #MACagundena

Diuen que això passa quan es posen firmes enriquides HTML i s'intercanvien mails entre Mail (MAC) i Outlook @albertrafols

O els casos que 1/2 text desapareix! Això passa a vegades quan insertes un document enmig del text, i la part de sota es perd @albertrafols

El MAC estandards?? @albertrafols No té cap sentit ni lògica. De vegades reben sols la firma com un adjunt. De vegades tot el text...

Albert Ràfols V #DUI ‏@albertrafols

@jmcanyelles que MAC no segueix els estàndards de correu? Si envies correu ASCII, també passa?

Molt fart: correus des del Mail MAC q algunes persones (no sempre) reben amb el text com html adjunt. I pensen q es correu buit #MACagundena

ASUS: cómo perder 100 clientes por menos de 1 euro

A veces olvidamos que la Responsabilidad Social Corporativa o Empresarial empieza por aportar un valor adecuado a sus clientes, lo cual implica no engañar, no estafar, cumplir con lo prometido...

Pero la realidad nos muestra que algunas empresas, incluso las que están en sectores donde se les presupone modernidad, tienen actitudes ilógicas por la que merecerían quedar fuera del mercado. Tal como se cuenta, no parece tratarse de un error puntual sino una mala práctica premeditada.

ASUS: cómo perder 100 clientes por menos de 1 euro

per l'Antonio Arteaga el dissabte, 14 / gener / 2012 a les 11:39

Esta es la crónica, de mi experiencia personal y reciente, de cómo una multinacional acaba de perder al menos 100 clientes por no gastarse un dólar.
Voy a contároslo no con ánimo de atacar o "vengarme" sino para que todos aquellos que tengáis una empresa, trabajéis en una o seáis autónomos recordéis la importancia de cuidar al máximo los pequeños detalles, porque en uno de ellos puede radicar la diferencia entre ganar o perder cien clientes para toda la vida.

Hace 3 meses compré un ordenador portátil ASUS de última generación, el más potente (y caro) que vendían en una gran superficie donde afirman que el que compra allí no es tonto. Además pagué un dinero extra (30 euros) para extender 1 año la garantía de fábrica. Un ordenador tan caro lo merecía, y más porque lo necesito a diario y no puedo prescindir de él.

Pues bien, apenas dos meses después me encontraba viendo un video en Youtube en mi flamante portátil cuando escuché un "click" y vi cómo la tecla del 2 se salía de su sitio. Os pongo una foto para que veáis a qué me refiero:



Me quedé muy extrañado por la siguientes razones:

• no estaba tecleando nada desde hacía varios minutos
• el teclado era totalmente nuevo
• llevo trabajando a diario con ordenadores casi 30 años y JAMÁS se me ha salido un tecla de su sitio

Le di la vuelta a la tecla y me encontré con lo que véis en la foto:



El problema estaba clarísimo: se había roto una de las dos pequeñas pestañitas de plástico blanco superiores que sujetan la tecla al teclado.
Evidentemente, dado que el teclado no había sufrido golpes ni uso indebido ni desgaste por el tiempo, debía ser un defecto de fabricación o de montaje, pero no le di mayor importancia: cambiar una tecla no podía ser un problema para un ordenador nuevo y con garantía.

Pues me equivocaba por completo... [continuar leyendo en facebook]

L’RSE dels intermediaris: passar del pinyó fix al variable

L’RSE dels intermediaris:

passar del pinyó fix al variable

 Josep Maria Canyelles*

Els intermediaris com ara les corredories, de la mateixa manera que el comerç detallista, amb salvades excepcions, estan a anys llum de comprendre i d’integrar aquelles inquietuds d’RSE que s’aparten d’allò típic del preu, la qualitat i les condicions de prestació. Van a pinyó fix i no saben tenir un coneixement adaptable.

Per a una microempresa o un autònom no és fàcil gestionar l’RSE al llarg de la cadena. L’exigència pot ser tan alta com es vulgui però la resposta per part de les empreses proveïdores podem preveure que no serà significativa, si és que hi ha resposta.

Sovint, com a màxim, podem aspirar a sensibilitzar, especialment si en el futur fossin moltes les comunicacions que rebés l’empresa en aquest sentit. Si molts clients, per petits que siguin, fessin arribar correus a l’empresa proveïdora preguntant sobre aspectes de la seva responsabilitat social, suggerint bones pràctiques, o exhortant al compliment d’alguna norma, algun impacte començaria a generar, si més no en aquelles empreses que valorin els processos de millora i la satisfacció de la clientela.

Però encara pot ser més complicat, si resulta que hi ha mitjancers. Per exemple, si aquesta microempresa o autònom pretén contractar alguns serveis com les assegurances per mitjà d’una corredoria, el repte ja pot sembla inassolible. És habitual que gestories, corredories, serveis jurídics o altres gabinets professionals no tinguin ni la més mínima idea de què és l’RSE.

En conseqüència, aquelles inquietuds o principis que la microempresa o fins i tot el ciutadà client puguin tenir no trobaran la manera d’integrar-se dins el servei prestat. Ho exemplifico:

Fa un parell d’anys vaig rebre una multa de trànsit amb la qual no estava d’acord, tot i acceptar que tenia certs dubtes. Sempre havia tramitat directament els recursos a les multes però en aquesta ocasió vaig decidir fer ús dels serveis del RACC atès que sóc soci d’aquesta companyia. Em va resultar molt complicat que entenguessin que no volia recórrer la multa sense cap criteri: sols la volia recórrer si realment un assessor seu em confirmava que els meus raonaments eren fonamentats. Després d’insistir van indicar-me que ja l’havien recorreguda, i que no em preocupés en absolut pels raonaments que jo plantejava perquè del que es tractava era que caduqués el termini que té l’administració per a respondre. No vaig poder parlar amb cap advocat i la persona que m’atenia per telèfon crec que va ser incapaç d’entendre el que jo li deia: que si la multa estava ben posada la volia pagar i que si no estava ben posada volia arribar fins al final però amb arguments i que, en conseqüència, no acceptava aquest criteri de mirar d’esgotar els terminis i que em semblava èticament i socialment inacceptable.

Fa unes setmanes vam mirar de revisar alguns contractes d’assegurança per mitjà d’una corredoria d’assegurances. Quan els dius que tens uns criteris que no passen únicament per aconseguir el millor preu ja no entenen res, i crec que tendeixen a veure’t com un client estrany i fins i tot indesitjat. No és una exageració si dic que indesitjat en el mesura que els obligues a incorporar nous coneixements, nous criteris, nous procediments... qui sap si una casella a la fitxa de client que indiqui que “aquest client és un d’aquells extravagants del Club de l’RSE”.

En el cas del primer intent, després de reunir-me satisfactòriament amb el representant d’una corredoria, vaig adonar-me d’algunes males pràctiques corporatives en matèria de respecte a la clientela i a la comunitat  en matèria de llengua. Els vaig fer arribar una carta de reflexió^[1] amb to positiu i constructiu però que condicionava la possibilitat de tenir-me com a client.  Després d’uns dies, van fer-me arribar que comprenien el sentit positiu de la carta i van donar de baixa el web corporatiu, el qual consideraven que no estava actualitzat. Fins i tot van demanar-me si els podia donar algun consell. Quan tot apuntava positivament, van seguir el consell del gabinet d’advocats amb qui col·laboren, que va considerar que podia ser un client problemàtic i van preferir refusar-me com a client.

En un segon intent, vam optar per comprovar en primer lloc el web a la recerca de possibles indicadors negatius o positius. Tot semblava correcte però novament la matèria lingüística (més evident que altres per prendre corporeïtat immediata) ha entrat en escena. Ens han dit literalment que ens havien mirat les millors ofertes entre les companyies que ho podien oferir en la llengua pròpia del país.  Perdoni, com diu? Aquest és el millor tracte a un client? Qualsevol companyia està obligada a oferir-ho en la llengua oficial que el client sol·liciti. Però és més:

·       Una companyia que comenci no respectant el client en aspectes bàsics de la relació comercial, per quin motiu el respectarà en altres aspectes de major conflictivitat?

·       Una companyia que no compleixi la llei en aspectes tan evidents, quines altres lleis no complirà en aspectes no tan visibles?

Potser a partir d’uns pocs casos no hauríem de treure conclusions, però no fan sinó confirmar una hipòtesi d’altra banda prou evident: els intermediaris com ara les corredories, de la mateixa manera que el comerç detallista, amb salvades excepcions, estan a anys llum de comprendre i d’integrar aquelles inquietuds d’RSE que s’aparten d’allò típic del preu, la qualitat i les condicions de prestació. Van a pinyó fix i no saben tenir un coneixement adaptable.

Aquests intermediaris farien bé de deixar de considerar aquests clients especials com a casos rars i indesitjables, no només perquè augmentaran les persones i empreses que els demanin requeriments d’RSE sinó perquè de la capacitat d’entendre les demandes podran desenvolupar noves sensibilitats i conformar un model d’empresa més atent a la societat i més preparat per a gestionar el canvi.

De la mateixa manera que els podem considerar un obstacle en el desenvolupament de l’RSE en la mesura que dificulten el trasllat d’informació entre uns segments de ciutadania cada cop més inquiets/receptius i unes empreses que comencen a comprendre/aprofundir en l’RSE, també podem veure-hi unes grans oportunitats per a diferenciar-se en el mercat i saber-se posicionar enmig d’uns i altres ajudant a estructurar cadenes de valor on l’RSE hi tingui alguna cosa a dir.

Aquest article es troba disponible a: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_RSE_intermediaris.pdf

---

[1] Accediu a la carta enviada, d’on s’ha extret la referencia al nom de l’empresa: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Consideracions_corredoria_assegurances.doc

Nota: article publicat a Jornal.cat

Renfe no respon

Les companyies de transports públics no són unes empreses qualssevol que competeixen en el mercat, sinó que la seva condició de servei públic i alhora el règim de pràctic monopoli les obliga a fer un servei de qualitat. I s’haurien de sentir compromeses en la recerca de l’excel·lència per mitjà de la gestió de la seva responsabilitat social. [...] Sembla mentida que al 2009 sigui tan difícil cercar una combinació de trens entre dos municipis europeus separats per 100 kms.! És tan surrealista que s’acaba de fer públic que una associació sense ànim de lucre ha elaborat una guia d'horaris alternativa a la de Renfe.

[Llegir article sencer PDF 2 pàgs]


Nota: Amb motiu de la gestió de la nostra pròpia responsabilitat social ens comprometem a fer notar les males pràctiques a aquelles empreses amb qui tenim relacions –encara que sigui com a simples clients- amb l’objectiu d’ajudar-les a millorar. De vegades seria més còmode no perdre el temps i deixar que altres persones es queixin, però creiem que aquesta no seria una pràctica acceptable de bona ciutadania (ni ciutadania personal ni ciutadania corporativa).

L'autèntica responsabilitat davant la societat de les telefòniques

La Responsabilitat Social d'una empresa com Telefónica o totes les altres que presten serveis de telecomunicacions, no s'ha de mesurar o valorar per accions colaterals o filatròpiques sinó pels impactes que generen primàriament, és a dir en els aspectes més vinculats al seu core business, a la seva missió i a tota la seva operativa.

La mala qualitat de servei que les operadores de l'estat espanyol presten a la seva clientela és doncs una matèria de responsabilitat social. No és únicament un tema de bona o mala qualitat, de millor o pitjor satisfacció, ja que el seu impacte es vincula a la productivitat i a la competitivitat. Unes connexions àgils són fonamentals per al bon funcionament dels serveis empresarials. I fins i tot a la capacitat d'atracció d'empreses en la mesura que no ens referim a situacions conjunturals sinó estructurals, degudes a la manca d'inversions i de competència suficient.

La dada que ara ens il·lumina prové d'un estudi mundial portat a terme pel Sindicat de Treballadors de Comunicació dels EUA, el qual situa l'estat espanyol en els números 43 i 93 del món en la velocitat de descàrrega i pujada, respectivament, en les connexions d’internet.

No es tracta d'una dada nova, ja que són habituals les estadístiques europees que mostren un panorama nefast situant l'estat espanyol com un dels més cars pel que fa a l’accés a internet i alhora amb les pitjors prestacions. Es tracta, doncs, d'un nou avís sobre la seva ineficiència, davant el qual convindria que governs i usuaris prenguessin cartes en l'assumpte.

La notícia també ens obliga a fer referència al fet que països amb un estat de desenvolupament econòmic i social menor disposen d'unes prestacions de connectivitat a Internet molt millors. En el futur, en el context de la societat del coneixement i de la informació, els països no excel·liran per allò que han estat en les societats tradicionals i industrials, sinó per la seva capacitat de captar el talent, captar les empreses del coneixement, avançar-se al futur. Les males pràctiques de les empreses de telecomunicacions -que no són només males pràctiques comercials sinó sovint il·legalitats fraudulentes perquè suposen un engany contractual- ens allunyen del futur i ens condemnen a restar en els confins de les zones de major progrés en la matèria.

I si les grans empreses encara poden exercir una pressió davant el mal servei, els autònoms, les microempreses i pimes, i fins i tot els ajuntaments, han de patir un mal servei sense possibilitat de fer pressió efectiva. En el nostre cas particular, durant el 2007 vam estar tres mesos sense connexió a internet per culpa d'un mal servei que vam denunciar.

Podeu llegir la notícia a El Periódico, titulada de manera prou explícita Internet va a Espanya gairebé tres vegades més lent que a Lituània

Els Mossos planegen oferir tests de satisfacció als detinguts

La Conselleria d’Interior planeja que els Mossos d’Esquadra passin una enquesta als detinguts perquè opinin sobre el procediment utilitzat en el seu arrest, dins de l’adaptació dels seus protocols per obtenir el certificat de qualitat ISO 9001. El mecanisme, ja implantat en la policia autònoma basca, es basa sobretot en una aplicació informàtica on es ressenya la situació del detingut en tot moment.

El sindicat SAP-UGT va denunciar que aquest sistema converteix els arrestats en «clients», com si es tractés d’una empresa, i va lamentar l’afany de control «obsessiu» del treball policial per part d’Interior. El sindicat destaca que el detingut és una persona que es veu privada de llibertat i, lògicament, no acostuma a sentir simpatia per l’agent que l’ha arrestat o s’encarrega de la seva custòdia. «Avancem que les enquestes no reflectiran, precisament, una bona opinió com a clients del nostre servei».

Creix un 16% el volum de productes retirats del mercat comunitari

"No hi poden haver reduccions de costos ni dreceres quan la seguretat està en Joc" segons la comissària de Protecció dels Consumidors

Durant l'any 2008, el nombre de productes perillosos que es van retirar de la venda als consumidors de la UE va augmentar un 16% en relació a 2007, tal i com mostra avui l'informe anual de la Comissió Europea sobre el Sistema d'alerta ràpida per als productes perillosos no alimentaris (RAPEX).

Les joguines, caminadors, bicicletes per nens, bressols o xumets, els productes elèctrics i els vehicles de motor van ser els que van generar més notificacions de denúncia per a ser retirats del mercat.

La comissària de Protecció dels Consumidors, Meglena kuneva, ha declarat en la presentació del document que "la seguretat no és un luxe. En aquest informe es defineixen clarament els reptes importants als quals ens enfrontem i és, a més, un clar advertiment que no hi pot haver reduccions de costos ni dreceres quan la seguretat està en joc. Ans al contrari, en moments de crisi econòmica en els que el preu es converteix en un factor de gran importància, hem d'incrementar els nostres esforços i mantenir un nivell de vigilància especialment alt".

Les empreses europees també estan assumint un grau més alt de responsabilitat en el que fa referència a la seguretat dels productes de consum i retiren més ràpidament els seus productes del mercat en els casos en què incompleixen la normativa sobre seguretat.

S'ha incrementat el nombre de notificacions relatives a productes d'origen xinés enviades a través de RAPEX (del 52% el 2007 al 59% el 2008). Això és degut a que les autoritats responsables de la vigilància del mercat se centren en aquelles categories de productes que es coneix que tenen un risc més alt.

Kuneva, ha declarat que amb aquest informe "es transmet amb gran claredat el missatge de que no podem abaixar la guàrdia quan es tractat de seguretat. El principal repte per 2009 es garantir que no es deixi de banda la seguretat dels productes durant l'actual període de crisi financera, que les empreses segueixin complint amb les seves obligacions pel que fa als consumidors i que els Estats membres destinin els recursos necessaris per vetllar per el compliment de la normativa. 

Font: Jornal.cat

Aprovada la nova ISO 9001:2008

La norma ISO 9001:2008 ha estat aprovada formalment pels membres de d'ISO i s'espera la seva publicació pel 15 de novembre.

La nova norma no introdueix nous requisits, sinó que conté canvis orientats a millorar la qualitat, facilitar la seva traducció i ús i reforçar la compatibilitat amb la Norma 14001:2004 de gestió ambiental. En aquests moments els Organismes Normalitzadors de cada país estan preparant la corresponent norma nacional.

Tots els certificats acreditats hauran de revalidar-se amb la nova versió de la norma ISO 9001:2008 ja que 2 anys després de la publicació oficial de la ISO 9001:2008 caducaran tots els certificats emesos amb la ISO 9001:2000, i tots els certificats acreditats que s'emetin transcorregut un any des de la publicació oficial hauran de ser emesos d'acord amb la ISO 9001:2008. Així doncs, durant el període de transició que durarà 2 anys, coexistiran certificats d'acord amb la ISO 9001:2000 i amb la ISO 9001:2008 i tindran el mateix estatus i validesa.
A fi de facilitar la transició a la nova norma, ISO ha elaborat diverses guies que es publicaran oficialment a primers de l'any 2009.

Podeu ampliar la noticia a www.iso.org/iso/home.htm

Font: xarxanet.org

Curs de gestió de la qualitat per a ONL

En certs moments hem parlat de com la responsabilitat social de les Organitzacions No Lucratives (ONL) passa per una opció per una gestió excel·lent.

Us recomanem aquest curs que organitza la Fundació Universitat de Girona amb la col·laboració docent d’INTRESS i presenta la gestió de la qualitat com a un coneixement vital i global per a les institucions i organitzacions amb projectes socials i respecte els principis bàsics que han de guiar el seu treball i la seva orientació, els processos i procediments, el diagnòstic i l’anàlisi, l’establiment d’estratègies, el lideratge i les responsabilitats, la resolució dels conflictes, la implicació de les persones de l'organització, la presa de decisions, les aliances, etc.


CURS D'ESPECIALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE LA QUALITAT EN ENTITATS I PROJECTES SOCIALS
Del 7 de maig al 25 de juny

Hores: 40
Crèdits: 4
Dies de les sessions: 9 dimecres i 4 dissabtes.
Horari: de 17.30 a 21.00 hores
Lloc: Universitat de Girona-Campus Montilivi
Preu: 360 €

Més info

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Enllà i ençà dels límits legals. O la diferència entre construir imatge o haver de reparar-la

Que la pràctica de l'RSE vol dir anar més enllà de la llei ja ho sabem. Per descomptat, parteix del compliment d'aquesta.

Avui surten dues notícies interessants a la premsa:

L'una segons la qual IKEA substituirà uns matalassos [notícia català - castellà] que tenen uns components que no responen al nivel de qualitat de l'empresa ha establert. Malgrat que estan dins del marc legalment permès, la companyia assumirà no només la substitució sinó la recollida domiciliària. O entenen que el tema és greu (i que els límits legals es queden curts) o bé volen fer una demostració de quina és l'exigència del seu compromís. Sigui com sigui, donat que estaven dins dels límits legalment permesos, en general podem dir que la seva imatge en surt enfortida i la confiança que ens mereix reforçada.

La segona va sobre l'aigua que es beu en certs barris de Barcelona [notícia català - castellà], la qual pot produir càncer al cap de períodes prolongats d'ingerir-ne. Es tracta d'aigua procedent del Llobregat que, de vegades, supera els nivells màxims permesos de trihalometans, un compost químic que, consumit a llarg termini, pot tenir efectes cancerígens. Aquesta substància es genera durant el procés de potabilització de l'aigua per la reacció de la matèria orgànica, encara no tractada, amb el clor utilitzat per desinfectar, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona. El seu gerent ha demanat a Aigües de Barcelona que millori les plantes de tractament i filtri l'aigua del Llobregat, al seu pas per Súria, per extreure les sals de potassi i de clor que adquireix el riu al passar prop de de les mines de potassa de la zona.

En aquest segon cas, que afecta el sector públic i una empresa d'un sector regulat, estem parlant d'un incompliment del marc legal i amb greus conseqüències a la salut de les persones. En aquest cas l'RSE no estaria enfocada a una millora de la imatge i la confiança (això seria secundari) sinó a una ràpida transparència de quina és la situació real, i a un pla d'acció per a posar remei immediat a aquesta greu situació. Caldria veure a més si hi ha drets a reclamació per part de persones que puguin haver desenvolupat malalties cancerígenes o en desenvolupin en el futur. Que és que no es mesurava fins ara aquest indicador?

Són dos excel·lents exemples de com el tema de la salut i els compostos químics es poden abordar, amb anticipació i amb estàndards més exigents que els marcs legals o amb necessitat de reaccionar a realitats que ja poden haver causat un impacte greu a la ciutadania.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Què fer si et truquen a Costa Rica dient que tens el cotxe mal aparcat a Barcelona?

Dilluns 12-11-07 vam aparcar el cotxe al carrer Lepant, tocant a Aragó, de Barcelona, en una zona verda i amb el tiquet corresponent cobrint tota una setmana en la qual per raons professionals hem hagut d'anar a Costa Rica.

Vet aquí, però que dimarts rebo una trucada familiar dient que el cotxe es troba mal aparcat, ja que hi ha un rètol a l'inici del carrer en què clarament s'indica que des del dia 5-11-07 no s'hi pot aparcar per obres.

Què podem fer des de Costa Rica si tenim el cotxe mal aparcat a Barcelona? Però anem a pams... pot ser que realment l'haguéssim aparcat malament? Anem a comprovar-ho ja que afortunadament disposem d'una foto del succés. Una foto? Sí, sí, una fotografia, ja que han estat molts els problemes soferts sempre que hi ha obres. Com per exemple que la grua s'emporti cotxes ben aparcats però que molesten per les obres i els deixi a qualsevol altre carrer on no molestin (i busca'l!). Algú que no visqui a Barcelona no pot entendre el que suposen unes obres al carrer de les que habitualment tenen lloc aixecant centenars de metres de longitud.

Per tenir plena certesa demanem que ens enviïn un fotografia actual amb aquest presumpte senyal que des del dia 5 impedia aparcar-hi. I certament el senyal hi és, quan el dia anterior no hi era. Comparant la primera foto amb la segona, es pot observar com dilluns hi havia el rètol de la Zona Verda mentre que dimarts a la nit aquest estava cobert per un senyal que indicava la prohibició d'aparcar (ampliació en la tercera foto).

Parlem amb l'empresa responsable, la qual ens posa en contacte amb l'encarregat directe de les obres. Després d'una educada conversa, al cap d'una estona ens acaba reconeixent que efectivament el rètol hi va ser molt dies però que dilluns 5 va desaparèixer com a conseqüència d'un error d'alguna altra empresa subcontractada. El mateix encarregat ens confirma que ell mateix va fer col·locar de nou el rètol el dimarts dia 6.

Però les obres no poden parar i ens obliguen a treure el cotxe. Davant el nostre impediment transoceànic, i reconeixent que no tenim cap culpa, se'ns ofereix que un paleta el mogui si els deixem les claus. Algú ho deixaria fer? Finalment es fa responsable que divendres quan hagin d'avisar la grua municipal ens facin un 'moviment' del vehicle sense cap sanció.


P.S.: després d'uns quants mals de cap un familiar ha pogut anar a desplaçar el vehicle abans que calgués avisar la grua, amb el risc que provoquessin algun desperfecte o que finalment sí que l'acabessin multant.

El temps perdut, trucades, nervis, gestions familiars només van a càrrec de l'interessat... i tot per problemes típics de mala organització i de coordinació entre empreses.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

L’ADEG revalida la ISO 9001:2000 i la SA 8000

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) ha vist revalidada la certificació ISO 9001:2000 i alhora la cèdula de compliment de la SA 8000. És l’única organització empresarial del país que acredita ambdós reconeixements.

La reconeguda consultora SGS ICS acaba de certificar a favor de l’ADEG el compliment dels requeriments de la ISO 9001:2000 per a les activitats de disseny i gestió de serveis de formació, assessoria, borsa de treball, producció d’activitats i convenis d’avantatges.

L’Associació va ser reconeguda per per primera vegada com a entitat ISO el novembre de 2004. Ara, la revàlida té vigència fins al 2010. La nova seu social de l’ADEG a Vilafranca del Penedès també ha quedat inclosa en l’actual certificació.

A més, l’auditoria ha fet seguiment i avaluació del compliment de la norma SA 8000, l’única reconeguda internacionalment quant a la responsabilitat social. L’any 2005, l’ADEG va ser la primera organització empresarial del món en aconseguir la prestigiosa certificació i alhora es va significar com a capdavantera en el sentit d’integrar les polítiques de qualitat i de responsabilitat social.

Jornada la Qualitat i l'RSC: dos camins cap a l'Excel·lència

Josep Cararach i Ramoneda, President de l'Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris ACES, es complau a convidar-vos a la JORNADA LA QUALITAT I LA RSC: DOS CAMINS CAP A L'EXCEL·LÈNCIA

Presentació

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la contribució activa i voluntària de les empreses a la sostenibilitat, o altres compromisos socials, econòmics i ambientals. En aquest concepte d'administració s'emmarquen un conjunt de pràctiques i sistemes de gestió empresarials voluntaris que, baix l'objectiu últim de la sostenibilitat, persegueixen l'atenció a les demandes dels col·lectius amb els que es relaciona -personal, accionistes, societat, etc.- generant un nou equilibri entre les seves dimensions social, econòmica i ambiental.

Des d'aquesta perspectiva, les empreses, que representen un paper molt important en la vida de les persones, no només com a generadores de llocs de treball i riquesa sinó també com a agent de desenvolupament social, han de comportar-se com a "bons ciutadans corporatius" ajustats a l'ètica i respecte per les persones i el medi ambient. Les actituds responsables, són ben acollides pels diferents mercats de l'empresa, constituint un avantatge competitiu apreciable.

Així mateix, l'adopció d'un sistema de qualitat certificada és un camí que, en paral·lel o en convergència amb l'RSC, du l'empresa sanitària a una millora notable dels seus procediments de gestió, el beneficiari dels quals és el client extern de l'empresa, comportant un grau de satisfacció més elevat. Moltes companyies asseguradores i el mateix Departament de Salut, que ha establert una pròrroga per a l'adaptació al seu model fins al 31 de desembre de 2006, contemplen la certificació com a pas previ per obtenir l'acreditació, requisit indispensable per concertar l'activitat.

En aquesta jornada, tots els participants donaran llum a la importància d'adoptar camins reconeguts que portin cap a l'excel·lència.


09:30 h Inauguració
Dr. Josep Cararach i Ramoneda, President de l'ACES
Dr. Josep M. Banús. Director Mèdic de l'Institut Català d'Urologia i Nefrologia - ICUN

10:00 h Conferència L'RSC COM A VIA CAP A L'EXCEL·LÈNCIA
Sr. Josep Maria Canyelles. Promotor del Think Tank Responsabilitat Global

10:30 h Taula rodona PER QUÈ IMPLANTAR UN SISTEMA DE QUALITAT?
Sra. Olga Puente. Auditora en cap. Det Norske Veritas - DNV
Dr. Jordi Mauri. Director de Programes. Fundació Avedis Donabedian
Sr. Jordi Besora. Responsable de l'Àrea d'Acreditació Sanitària. COMTEC
Moderador: Dr. Lluís Monset. Director general de l'ACES

12:00 h Descans. Cafè

12:30 h Taula rodona EXPERIÈNCIES D'IMPLANTACIÓ D'RSC EN CENTRES SANITARIS
Dr. Josep M. Banús. President de la Fundació Privada Solidaris
Dr. Jaume Duran. Director gerent de Quirón Barcelona
Sr. Alberto Madrigal Navarro. Coordinador general. Centre d'Oftalmologia Barraquer
Sr. Thomas C. Andresen Gosselin. Responsable d'RSC. Det Norske Veritas - DNV
Moderador: Dr. Lluís Monset. Director general de l'ACES

14:00 h Cloenda

Es prega confirmació d'assistència a: ACES Secretaria. Tel 93 209 19 92. e-mail: aces@aces.es
30 de novembre de 2006
Sala d'actes de l'Institut Català d'Urologia i Nefrologia ? ICUN
C/Brusi, 45 baixos. 08006 Barcelona

Veure PDF