Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris propostes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris propostes. Mostrar tots els missatges

17.9.26

Masterclass: Relació de l'empresa amb la comunitat


Hi ha un aspecte de la responsabilitat social que crec que encara tenim poc treballat: la relació de l’empresa amb la comunitat.

En molts àmbits hem avançat molt i avui ja assumim amb naturalitat que una empresa ha de gestionar els impactes ambientals, les persones, el bon govern, la diversitat o la cadena de proveïment. En canvi, quan parlem de comunitat, sovint encara ens movem més en el terreny de les bones intencions que no pas en el de la gestió.

Això es concreta en col·laboracions amb entitats, patrocinis, voluntariat, aportacions econòmiques o respostes puntuals davant necessitats socials. Tot això pot ser molt positiu i generar valor. La qüestió és si forma part d’una mirada més àmplia o si simplement anem sumant accions sense una orientació clara. Per tant, no es tracta de deixar de fer aquestes coses sinó de situar-les dins una política coherent de relació amb la comunitat.

Una empresa no està simplement ubicada en un territori: en forma part. Hi genera activitat econòmica, ocupació, relacions, impactes, oportunitats i també expectatives. I, alhora, es veu afectada per allò que passa al seu entorn. La qualitat de la comunitat, la cohesió social, la confiança, les desigualtats o la capacitat de generar aliances no són realitats externes a l’activitat empresarial.

Per això em sembla que hauríem de superar una concepció de l’acció social com un àmbit separat de l’activitat empresarial i situar-la dins d’un marc més ampli: la gestió de la relació amb la comunitat.

No es tracta de deixar de fer patrocinis, voluntariat, aportacions o col·laboracions amb entitats. Es tracta d’entendre que totes aquestes actuacions són només algunes de les formes que pot prendre una relació molt més àmplia entre l’empresa i el seu entorn.

Gestionar aquesta relació vol dir conèixer els reptes de la comunitat, entendre quins impactes hi genera l’empresa, identificar on les seves capacitats poden aportar valor, dialogar amb els actors del territori i definir quina contribució vol fer-hi. I vol dir, sobretot, passar de sumar accions a construir una política amb sentit, continuïtat i capacitat de generar impacte.

Aquí hi ha, al meu entendre, el canvi rellevant: l’acció social és una pràctica; la relació amb la comunitat és una dimensió de gestió. La primera ens porta a preguntar-nos què fem; la segona ens obliga a preguntar-nos quina relació volem mantenir amb el territori del qual formem part.

Aquesta mirada també implica saber què volem aconseguir. Si parlem de responsabilitat social, no ens podem quedar en l’activitat: cal avançar cap a l’impacte. No n’hi ha prou de saber quantes col·laboracions fem o quants recursos hi destinem; ens hauríem de preguntar quina transformació pretenem afavorir i disposar d’alguna manera de valorar si realment hi estem contribuint.

No es tracta que les empreses assumeixin funcions que corresponen a les administracions públiques o a les entitats socials. Es tracta d’entendre que les empreses també formen part de la societat i que, per tant, poden assumir una certa corresponsabilitat davant reptes que afecten el territori i les persones que hi viuen.

De fet, la responsabilitat social sempre ens ha portat a gestionar la complexitat i a entendre que cap actor, tot sol, pot donar resposta als grans reptes que tenim al davant. Administracions, empreses, organitzacions socials i ciutadania tenen responsabilitats diferents, però també espais de responsabilitat compartida.

En aquest sentit, la relació amb la comunitat hauria de deixar de ser progressivament una dimensió perifèrica de la responsabilitat social per entrar en el terreny de l’estratègia. I això vol dir connectar-la amb el propòsit empresarial, amb els impactes que generem, amb les capacitats que tenim i amb les necessitats reals del territori.

Aquesta és precisament la reflexió que treballaré l’1 d’octubre en una masterclass de Respon.cat sobre relació amb la comunitat: com podem passar de les accions disperses i reactives a una manera més pensada, sistemàtica i estratègica de relacionar-nos amb l’entorn, vinculant aquesta relació amb el propòsit, els impactes de l’empresa i les necessitats reals de la comunitat.

https://respon.cat/masterclass-relacio-comunitat/

20.8.26

[ARTICLE] ODS als ajuntaments: governança real més enllà dels colors

Vector5 vam intervenir a la jornada de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) sobre com els municipis poden alinear les polítiques amb els ODS. Vector5 portem anys treballant intensament amb governs locals en el desplegament de l’Agenda 2030, acumulant l’experiència més gran del sector en l’aterratge real d’aquest marc en ens locals.

Ens trobem a menys de cinc anys del 2030 i aquesta pregunta esdevé especialment rellevant ja que les dades globals no conviden a l’autocomplaença. En alguns indicadors clau s’ha retrocedit, i en molts altres el progrés és clarament insuficient. L’Agenda 2030 ja no és una promesa de futur: és un balanç en construcció, amb llums i ombres.

Hem titulat aquesta reflexió “més enllà dels colors” en un doble sentit. Més enllà de les ideologies però també més enllà de la retòrica de vestir millor el discurs. La pregunta és doncs per què ens han de servir ara mateix els ODS.

Més enllà dels colors ideològics

Observem un cert desgast del relat. Algunes organitzacions —incloses empreses que són molt compromeses amb el desenvolupament sostenible— han reduït la seva visibilitat en aquest àmbit, sovint per la percepció que el marc s’ha polititzat o que ha quedat atrapat en dinàmiques ideològiques. També hi ha governs i institucions que en qüestionen obertament el sentit.

L’Agenda 2030 no és una agenda ideològica ni un programa de govern concret. Va ser aprovada per tots els països com a gran full de ruta compartit, que fixa uns principis rectors sobre els grans reptes de la humanitat. Precisament la seva força rau en aquest caràcter ampli i inclusiu: no diu exactament què ha de fer cada govern, sinó cap on convé avançar. A partir d’aquí, cada institució, cada govern i cada realitat territorial hi ha de projectar les seves prioritats, els seus ritmes i les seves opcions polítiques. Això és, de fet, el que dona sentit democràtic a l’Agenda 2030.

No ens distraguem pels anti 2030, els que han vist una oportunitat per aixecar-hi una bandera en contra. És cert que costa rebatre les falses acusacions que fan servir ja que en un món de fakenews la prova del cotó no aplica dins la seva bombolla. Però ens cal l’Agenda 2030 per obligar a pensar més enllà del curt termini i de la mirada de campanar. I a integrar mirades i a abordar problemes que, en gran mesura, són compartits per tothom. L’Agenda 2030 és més necessària que mai.

Més enllà dels colors de les icones

Els ODS han entrat de ple en el llenguatge institucional. En aquest darrer lustre sobretot. Formen part de plans, presentacions, jornades, memòries i declaracions públiques. Han assolit centralitat. I això, sens dubte, és positiu. Però cal insistir que alinear les polítiques amb els ODS no pot consistir a posar etiquetes de colors al que ja fem. No pot ser un exercici retrospectiu de traducció estètica. No n’hi ha prou amb agafar un pla de mandat, buscar correspondències i presentar-lo com si ja estigués plenament alineat amb l’Agenda 2030.

Una cosa és comunicar millor el que un ajuntament ja fa, i una altra molt diferent és deixar que el marc dels ODS interpel·li de debò la manera de governar. El valor dels ODS no és decoratiu. El seu valor és metodològic, polític i transformador. Haurien d’ajudar a ordenar prioritats, a detectar incoherències, a connectar polítiques disperses, a mesurar millor, a retre comptes i a pensar el municipi amb una mirada més integrada.
Eina de transformació

Justament perquè ja són a tot arreu, toca fer una pregunta menys còmoda. Serveixen realment per transformar l’acció pública o han esdevingut, en massa casos, una gramàtica elegant del bonisme institucional? Ho diem així perquè el risc és real. I en el món local aquest risc encara es veu més clar.

Els municipis són la primera línia de la realitat
. És on els grans reptes globals deixen de ser enunciats i prenen forma concreta. El canvi climàtic és urbanisme, ombra, aigua, energia, vulnerabilitat. La cohesió social és habitatge, soledat, desigualtat, convivència, barris. La qualitat democràtica és transparència, participació útil, escolta, confiança.

Els municipis ja fan moltes coses alineades amb l’Agenda 2030
. I difícilment en faran moltes més, perquè els recursos no creixeran de manera significativa. Ho afirmem des de l’experiència acumulada treballant amb ajuntaments. Per tant, el repte no és tant fer més, sinó fer millor, amb més coherència, més impacte i més capacitat de priorització.

I és aquí on, paradoxalment, el moment actual esdevé una oportunitat. Perquè si deixem de veure els ODS com una agenda “nova” que cal desplegar, podem començar a entendre’ls com una eina per abordar millor alguns dels grans reptes estructurals de l’administració local: la transversalitat i l’impacte.

Agenda 2030: inductora de la transversalitat

L’ODS 17 ens convida a les aliances externes i internes, entenent aquestes últimes com la transversalitat, la coherència integral de les polítiques.

La transversalitat és un dels grans reptes no resolts de l’administració local des dels seus inicis en la configuració moderna dels anys vuitanta. S’ha avançat en coordinació, en espais compartits, en cultura organitzativa, però els compartiments estancs continuen sent una realitat. En aquest sentit, l’Agenda 2030 pot actuar com una palanca útil, no perquè aporti una solució màgica, sinó perquè obliga a mirar els problemes de manera interconnectada. Quan es treballa bé, els ODS no permeten abordar l’habitatge, la mobilitat o l’acció social de manera aïllada, sinó que exigeixen una lectura sistèmica que, en el fons, és el que fa anys que sabem que caldria fer.

I encara hi ha una qüestió de fons: els ODS no són només una agenda per a l’administració, sinó una agenda per al conjunt de la societat i tots els actors hi ha de tenir un paper proactiu i compromès. Els ajuntaments hi poden tenir un paper molt rellevant, des de les polítiques públiques i la sensibilització, però sense oblidar que hi pot haver actors privats amb un sentit de propòsit i un nivell de compromís tant o més elevat. Per això, el desenvolupament sostenible no es construeix des d’un despatx ni des d’una regidoria aïllada. Cal corresponsabilitat, aliances, complicitats territorials.

Agenda 2030: inductora de l’impacte

Governar vol dir cada vegada més abordar la complexitat. En aquest sentit, treballar les aliances no pot ser només una manera de millorar la relació amb els grups d’interès. I per això cal superar compartiments estancs: vincular cohesió social, canvi climàtic, desenvolupament econòmic i bon govern. Vol dir entendre que les polítiques públiques no s’han de valorar només per la seva intenció sinó pels seus impactes.

Per això, l’altre gran resultat que l’Agenda 2030 ens hauria de deixar com a herència és l’orientació a l’impacte. Les Administracions tenen una orientació consubstancial a les normes i procediments, que no hauria de plantejar-se com a alternativa a l’impacte. El compliment normatiu i la burocràcia no haurien de ser excusa de l’impacte nul d’algunes polítiques.

Vector5: la major experiència en Agenda 2030 a Catalunya

Vector5 hem treballat amb una base molt àmplia d’ens locals. Hem format més de 150 ajuntaments en Agenda 2030 i hem acompanyat processos de diagnosi, alineament i desplegament en múltiples municipis, així com projectes amb diputacions i altres institucions supramunicipals. A més, som empresa homologada per la Diputació de Barcelona per a la prestació de serveis d’assessorament en Agenda 2030 als ens locals, fet que reforça la solvència tècnica i el reconeixement institucional del nostre treball. Aquesta experiència acumulada —en contextos molt diversos— ens ha permès identificar patrons, ajudar a localitzar, a integrar en la pròpia gestió i característiques singulars de cada ens, abordar dificultats recurrents i també proposar bones pràctiques que funcionen. I sobretot, ens ha confirmat una idea clau: els ODS només generen valor quan deixen de ser un projecte i passen a formar part de la manera de gestionar.

Ens acostem al 2030. A partir del 2027 abordarem el darrer mandat municipal del període. I, arribats en aquest punt, el repte ja no és tant adherir-se al marc, sinó demostrar si ha servit per millorar i com pot encara ajudar a governar millor, a prioritzar amb més criteri i a generar més impacte. Aquesta és la veritable prova per aquests propers anys, perquè els ajuntaments no necessiten més marcs: necessiten millors eines per afrontar els reptes actuals i alguns que venen de lluny.

En aquesta línia, des de Vector5 estem començant a transformar l’experiència acumulada en el treball amb governs locals en iniciatives que ajudin els ajuntaments a avançar amb més potencial d’impacte. En concret, estem impulsant una proposta gratuïta als ens locals que vulguin fer un pas més enllà, basada en una diagnosi àgil sobre com aborden la transversalitat. Abordar el repte de la transversalitat pot ser una de les grans oportunitats per obrir una reflexió estructurada, amb mirada de futur, com a pas previ per incrementar l’impacte, en un moment clau per preparar els propers cicles de govern.



Josep Maria Canyelles i Pastó / Mercè Casals i Martínez

Equip de Responsabilitat Social i Desenvolupament Sostenible de Vector5.cat

26.10.25

Josep Maria Canyelles va publicant microvídeos sobre paraules incloses en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides ens proposen 17 reptes per a assolir fins a l'any 2030.

Per contribuir al seu coneixement des d'una perspectiva diferent, Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social, ha començat a publicar microvídeos sobre l'etimologia de les principals paraules a què els ODS fan referència i en els propers mesos les complementarà amb altres com la pau, l'ètica, la sostenibilitat, la responsabilitat, l'energia, la pobresa...

Segons l'autor, intento fer-ho aportant un coneixement que pugui ser interessant per a comprendre millor el significat actual i comparant sempre que és possible entre diferents paraules o amb mots germans de llengües properes.

Els anireu trobant al canal d'Instagram (els més antics al perfil que em van hackejar), al TikTok i al Facebook. Al canal de Youtube sols hi ha els primers perquè em resultava més lent de penjar. Sempre amb l'etiqueta: [mots responsables]. Alhora, en aquesta entrada del blog s'aniran enllaçant per ordre vinculats a cada ODS.

Hi ha moltes paraules per fer... Si teniu interès en algun mot en concret que encara no hagi fet i voleu que m'hi avanci, estaré encantat de correspondre-hi!

Nota: he posat en cursiva algun vídeo vinculat però sense etimologia.




 





Altres [mots responsables] publicats no necessàriament relacionats amb els ODS:

Empreses, restaurants, comerços

Cultura, història, alimentació 

Topònims, castells, edificis singulars 

 

Sobre llengua

Altres 

Dies internacionals i dates assenyalades