Clara Brull presenta la primera plataforma e-learnig basada en IA que permetrà millorar l'accés a la funció pública i Josep Maria Canyelles en destaca els compromisos de responsabilitat social

• Neix la primera plataforma e-learning basada en intel·ligència artificial (IA) i machine learning per preparar oposicions a Catalunya: Opositaresfacil.cat.
• Ha estat dissenyada per Clara Brull, fundadora i CEO del Grup CBS Quality, i permet automatitzar un mètode de preparació d'oposicions únic basat en més de 15 anys d'experiència.
  

L'emprenedora Clara Brull és vicepresidenta de l'associació empresarial Respon.cat i l'acte ha comptat amb la intervenció de Josep Maria Canyelles, coordinador de la iniciativa empresarial, que ha parlat sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social a més de destacar els valors emprenedors, innovadors i responsables socialment de la iniciativa.

Clara Brull és la consellera delegada del Grup CBS Quality, que inclou, a més d'Opositar és Fàcil, altres línies com Aprendre és Fàcil o una línia de publicacions. El grup amb seu a Tarragona aborda una expansió a partir de la digitalització dels seus serveis.

Per explicar els orígens de la iniciativa, la Clara explica que havia creat un mètode d'estudi propi que li va permetre acabar la carrera amb el millor expedient universitari de Catalunya. A més, sempre havia sentit passió per les tecnologies i l'aprenentatge. Per això, el 2014 va crear la seva pròpia acadèmia i amb les tecnologies va poder abastar un nombre més gran de persones.

El mètode ajuda l'alumne a organitzar-se i a estructurar el procés d'estudi per mitjà d'un planificador que indica pas a pas les més de mil tasques que comporten un curs. La intel·ligència artificial i marchine learning permet adaptar la plataforma a les necessitats i avenços de cada alumne. La gestió del temps en la preparació d'una oposició és clau, i Opositaresfacil.cat permet treure el màxim rendiment a les hores dedicades a l'estudi. A més, la plataforma també disposa d'un Coach, que a través de vídeo sessions i dotada amb machine learning, ofereix a l'alumne l'acompanyament, la motivació i la guia que necessita en la seva preparació. Des del 2015, més de 2.000 opositors han passat per les aules d'Opositar és Fàcil amb una taxa dèxit del 90%.

Canyelles ha fet referència als Objectius de Desenvolupament Sostenible més rellevants que es poden vincular a la iniciativa, com ara l'ODS 4 per la qualitat de l'educació i les possibilitats que ofereix, l'ODS 9 per la tecnologia innovadora, però també l'ODS 10 pel repte d'abordar les desigualtats en l'accés a la funció pública per les dificultats d'alguns col·lectius de preparar i presentar-se a les oposicions.

A l'acte també hi han intervingut la Dra. Marta Badia, del Departament de Pedagogia de l'ICE URV, i el Dr. Enric Brull, director de sistemes de gestió del Grup CBS Quality i col·laborador de la URV.

Vídeo de la intervenció:

Diari ARA: Intel·ligència artificial (i emocional) per aprovar oposicions

La Vanguardia: El grupo CBS lanza una plataforma inteligente para opositores

El Economista: Clara Brull (Opositar es fácil): "Tenemos una tasa de éxito del 90%"

Diari de Tarragona: Oposiciones al ritmo de cada uno

Mètode Opositar és Fàcil

5a edició dels Premis Dona TIC

Em plau enviar-vos recordatori de la convocatòria de la 5a edició dels Premis Dona TIC, que organitza el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública dins del Pla Dona TIC, amb la col·laboració de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Els premis tenen un doble objectiu, reconèixer el paper fonamental de les dones en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies, i oferir referents a les nenes i adolescents que dubten si dedicar-se o no a les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeries i matemàtiques) en el futur. 

Aquests guardons promouen l’accés de les dones en l’àmbit tecnològic, n’incrementen la presència, reconeixen el paper essencial d’aquelles que ja pertanyen al món TIC i, en definitiva, fomenten la participació en la construcció de la societat digital amb criteris d’igualtat.

Les dones es poden presentar a una de les 7 categories següents: emprenedora, professional, acadèmica/investigadora, divulgadora, revelació, estudiant i iniciatives referents.

El termini de presentació de candidatures és fins al 16 de setembre de 2019 i el lliurament dels premis tindrà lloc el Dia d’Ada Lovelace, el 8 d’octubre de 2019 a la Sala Barts (Av. del Paral.lel, 62 Barcelona)

Per a més informació, bases dels premis i formulari d'inscripció, consulteu el següent link

Matemàtiques #motsresponsables #ODS4

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 4 de Nacions Unides parla d'educació de qualitat i pretén garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tothom i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida.

En el vídeo breu (3'00'') faig una reflexió sobre la paraula matemàtiques a partir del seu origen etimològic.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

[VÍDEO] No és no. Canvia el conte

• Un vídeo ens alerta del masclisme que hi ha en els contes que expliquem

Per què encara avui (i durant 350 anys) continuem explicant als més petits que el llop es menja la Caputxeta? Per què no donem l'opció a la nena de plantar cara a l'animal enmig del bosc, de dir-li no és no i de salvar-se sola? El vídeo Canvia el conte ens fa obrir els ulls i ens alerta de com n'és, de perillós, donar als infants i joves el pitjor exemple: ser còmplices del masclisme. I com la responsabilitat de canviar la història és a les nostres mans.

El projecte Little Revolutions, aprofitant el Dia Internacional de les Dones i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, se suma a les campanyes de visibilitat #MeToo per denunciar la normalització de la violència masclista en els contes infantils. A través d’un vídeo es vol mostrar com la història de La Caputxeta Vermella és un cas evident d’agressió sexual naturalitzada en un conte universal i aparentment innocent, i amb el qual perpetuem de forma continuada un abús que es normalitza i s’interioritza.

[VÍDEO] No es no. Cambia el cuento

• Un vídeo nos alerta del machismo que hay en los cuentos que contamos

¿Por qué aún hoy (y durante 350 años) continuamos explicando a los más pequeños que el lobo se come a Caperucita? ¿Por qué no damos la opción a la niña de hacer frente al animal en medio del bosque, de decirle no es no y de salvarse sola? El vídeo Cambia el cuento nos hace abrir los ojos y nos alerta de cuán peligroso, dar a los niños y jóvenes el peor ejemplo: ser cómplices del machismo. Y como la responsabilidad de cambiar la historia está en nuestras manos.

El proyecto Little Revolutions se suma hoy, Día Internacional de las Mujeres, con el apoyo del Institut Català de les Dones, a las campañas de visibilidad #MeToo para denunciar la normalización de la violencia machista en los cuentos infantiles. A través de un vídeo se quiere mostrar como la historia de la Caperucita Roja es un caso evidente de agresión sexual naturalizada en un cuento universal y aparentemente inocente, y con el cual se perpetua de forma continuada un abuso que se normaliza e interioriza. 

Catalunya fomentarà la implementació de bones pràctiques de mobilitat sostenible a les escoles i instituts

• En el marc del projecte europeu School Chance, que té com a objectiu incorporar la mobilitat sostenible, autònoma i segura dels infants en les polítiques regionals, hi participen sis socis més de diferents punts d’Europa

El grup d’interès local (GIL) encapçalat pel Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Girona s’ha reunit per seleccionar, entre les 40 bones pràctiques ofertes pels socis del projecte School Chance, aquelles que resultin més interessants per ser aplicades a escoles i instituts de Catalunya. Durant el 2018, una delegació del GIL visitarà Utrecht, a Holanda, i Reggio Emilia, a Itàlia, per conèixer de primera mà algunes d’aquestes actuacions seleccionades, que abasten tant accions educatives i de sensibilització com d’adaptació dels entorns escolars per facilitar una mobilitat més sostenible.

L’School Chance, és un projecte aprovat pel programa Interreg Europe i finançat en un 85% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per al període 2014-2020. El programa Interreg Europe es divideix en quatre eixos prioritaris relacionats amb l'estratègia Europa 2020, i el projecte School Chance s’emmarca en l’objectiu temàtic 4: “Low-carbon economy: Afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors”.

Intercanvi de coneixements a Polònia

Una delegació catalana formada per representants de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat, del Gabinet Tècnic, de l’Ajuntament de Girona i del BACC van participar a l’octubre a la segona jornada d’intercanvi que organitza el projecte europeu School Chance.

Aquesta jornada es va celebrar a la ciutat de Gdansk (Polònia), on es van reunir representants de les diferents regions que formen part del projecte. Les principals temàtiques tractades a les sessions de treball van ser les actuacions de cada territori, així com la planificació de les visites d’estudi i de l’enquesta.

Les sessions de treball van complementar-se amb la visita de bones pràctiques en termes de mobilitat sostenible a les escoles a la mateixa ciutat amfitriona, i amb una sessió formativa en comunicació.

Socis del projecte

A més de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, i l’Ajuntament de Girona, a través de l’Àrea de Mobilitat i Via Pública, participen en el projecte els ajuntaments de la ciutat italiana de Reggio Emilia, de la ciutat holandesa d’Utrecht, de la ciutat polonesa de Gdansk i de la ciutat sueca de Gävle; l’agència metropolitana Brasov Metropolitan Agency For Sustainable Development (Romania), i l’Austrian Mobility Research FGM_AMOR (Àustria), que actua com a soci assessor.

La finalitat del projecte School Chance és que diverses regions d’Europa intercanviïn experiències relatives a la mobilitat independent dels nens per tal de modificar polítiques regionals i elaborar plans que lliguin amb l’estratègia d’Europa 2020, que preveu un creixement sostenible, intel·ligent i integrador. Els objectius de l’School Chance es divideixen en quatre àmbits: infraestructures (com han de ser els entorns de les escoles); educació (quines activitats són les més adequades per a cada nivell escolar); comunicació, i promoció (com poden les noves tecnologies ajudar a involucrar les comunitats escolars). El propòsit és definir un programa de mobilitat escolar sostenible, segura i accessible per a tots els membres de la comunitat i per a cada etapa educativa.

El trànsit escolar representa un 15% del trànsit urbà i, segons diferents estudis de països de la Unió Europea, els estudiants que fan el trajecte fins a l’escola en cotxe són entre el 30% i el 60% del total, depenent del país i del nivell educatiu. Els diferents països participants del projecte treballaran junts per promoure que aquests viatges siguin més segurs i sostenibles mitjançant la recerca de formes innovadores, la identificació de bones pràctiques i el desenvolupament d’una metodologia comuna estàndard de certificació d’escoles “mobility friendly” que s’adaptaran a cada país.

Nota de premsa

Com resoldre problemàtiques ètiques de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària

Com resoldre problemàtiques ètiques?

Recull de coneixements i de pautes necessàries per abordar qualsevol problemàtica ètica que es plantegi en l’àmbit de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària. S'examinen els problemes ètics que planteja els límits del secret professional en una situació d’abusos sexuals.

Canimas Brugué, Joan.

Barcelona: UOC, 2015. 114 p. (H2PAC)

Informació bibliogràfica

Acte de l'acidH: Mayor Zaragoza parlarà sobre “Educació per a tothom al llarg de tota la vida”

El Dr. Ferran Morell i Brotad, president de l’acidH, i el Dr. Vicenç Martínez Ibañez, gerent de HUV Vall Hebron, us conviden a l’Acte Anual de l’Associació Catalana per la Integració i Desenvolupament Humà de les persones amb Intel·ligència Límit (IL), el proper 18 de novembre de 2016, de 13,30 a 15 hores.

L'acidH, és una de les més 6.000 associacions i fundacions del nostre país, i està orientada a millorar els coneixements, les aptituds, la qualitat de vida de les persones amb Intel·ligència Límit (IL), just per sota del que l'OMS considera normal. La seva missió és la de facilitar-los la integració en la societat per tal que puguin fer una vida el més normal possible.

Gaudirem de la ponència “Educació per a tothom al llarg de tota la vida” a càrrec del Sr. Federico Mayor Zaragoza, que entre altres rellevants activitats, va ser president de la Unesco, i actualment President de la Fundació per la Pau.

• Dia: 18/11/2016
• Hora: de 13,45 a 15 hores
• Lloc: Sala d’Actes de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
  Passeig de la Vall d’Hebron, 119-129, 08035 Barcelona

El servei de càtering "Shuup" de l'acidH servirà un dinar dempeus un cop finalitzada la conferència.

Aportació Voluntària 20€
Compra d’entrada / donatiu o Fila 0
ES93 2100 30 03542200636233

Hem parlat d'acidH anteriorment:

• 14.9.16 Les empreses com a agent clau per frenar l’empobriment creixent de la societat
• 2.12.15 Carles Campuzano: les directives europees obligaran l'Estat a decidir la importància que dóna a l'RSC  // [es] Carles Campuzano: las directivas europeas obligarán al Estado a decidir la importancia que da a la RSC
• 25.5.13 Mònica Terribas parlarà sobre "Els mitjans i la responsabilitat"
• 17.4.13 Ignasi Farreres va parlar de ‘Noves consideracions i vessants de la Responsabilitat Social’ a l'acidH
• 26.2.13 Tura: "si no hi ha una acció radical dels partits davant la corrupció la pèrdua de confiança serà irrecuperable"
• 16.1.13 Sopar-Col·loqui de Carles Campuzano
• 6.12.12 Miquel Roca a les ONL: "feu l'esforç de violentar pacíficament la societat, per promoure la solidaritat i compromís"
• 11.10.12 Canyelles és el convidat del sopar-col·loqui de l'ACIDH: "Empreses compromeses amb la societat"
• 9.1.12 Juan-José López Burniol: "Ens anem aproximant a la situació límit"

Nota de transparència: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació Privada Tutelar acidH des del 2011.

La UAB lidera les universitats del Sud d'Europa en el rànquing mundial 'GreenMetric'

• Es tracta de la sisena edició d'un rànquing mundial que desenvolupa la Universitat d'Indonèsia
• La Responsabilitat Social de les Universitats (RSU) també té una important dimensió ambiental, que és la que reflecteix aquest índex

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ocupa la 20 posició a nivell mundial entre els 407 centres universitaris que analitza el rànquing GreenMetric. Amb aquest resultat, la UAB destaca com el primer centre català a la llista i també de tot el Sud d'Europa. Aquest és el resultat de la sisena edició d'aquest rànquing mundial que desenvolupa la Universitat d'Indonèsia (UI), en què el centre asiàtic puntua els diferents campus a partir de criteris ambientals.

GreenMetric compara els esforços que fan els centres universitaris cap a la sostenibilitat ambiental i les polítiques de gestió respectuoses amb el medi ambient, i la UAB hi ha arribat després d'estar a les posicions 44 i 126 als anys 2014 i 2013 respectivament.

L'índex GreenMetric, creat el 2010, valora les polítiques de sostenibilitat ambiental de centres d'ensenyament superior, a nivell internacional, en funció de sis categories: eficiència energètica i lluita contra el canvi climàtic, la gestió de residus, els recursos hídrics, la infraestructura , el foment del transport no contaminant i l'educació ambiental. De les sis categories, la UAB destaca especialment en les de gestió de residus, energia i canvi climàtic.

A més, aquesta aposta per la sostenibilitat ambiental també ha tingut un reflex en la sostenibilitat econòmica, ja que ha permès estalviar 6,6 milions d'euros, com es pot veure en aquest reportatge al Telenotícies de TV3:

Aquest ascens ha situat la UAB al capdavant de les universitats catalanes i del Sud d'Europa. Les altres universitats catalanes que hi apareixen són la Universitat de Barcelona al lloc 112, la Universitat de Vic al 209, i la URV al 259. Donat que s'examinen els campus, no apareix a l'estudi una universitat com la UOC, que pel seu caràcter virtual hauria de ser la més sostenible en termes ambientals. Respecte a les universitats agrupades a la Lluís Vives, corresponents a les terres de parla catalana, hi consten la Politècnica de València, que ocupa el lloc 64, la Jaume I el 99, la Universitat de València el 152, i la de les Illes Balears el 373.

La classificació mundial la lidera la Universitat de Nottingham (Regne Unit). Respecte a les altres universitats del Sud d'Europa, hi apareixen la Universitat d'Alcalá, que ocupa la 37 posició, l'Autònoma de Madrid, a la 62 posició, la d'Oviedo a la 86, la Universita Ca Foscari Venezia a la 87, la de Torí al lloc 109, la de Bolonya al 125, i la Universitat de Saragossa al 126. Vindria a continuació la primera francesa, que és la Universite Joseph Fourier Grenoble al 142.

Què és el Greenmetrics UI - Rànquing d'Universitats Sostenibles?

L'índex GreenMetric valora les polítiques de sostenibilitat ambiental dels centres d'ensenyament superior a nivell mundial, atenent les accions dutes a terme en diferents àrees com les infraestructures, l'eficiència energètica i la utilització de recursos hídrics, el correcte tractament dels recursos o el foment de sistemes de transport no contaminant, entre d'altres aspectes entre els quals també es troben els resultats aconseguits en investigació i formació en matèria de medi ambient.

Rànquing 2015 
Altres reflexions sobre RSU

La UAB lidera las universidades del Sur de Europa en el ranking mundial 'GreenMetric'

• Se trata de la sexta edición de un ranking mundial que desarrolla la Universidad de Indonesia
• La Responsabilidad Social de las Universidades (RSU) también tiene una importante dimensión ambiental, que es la que refleja este índice

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ocupa la 20 posición a nivel mundial entre los 407 centros universitarios que analiza el ranking GreenMetric. Con este resultado, la UAB destaca como el primer centro catalán en la lista y también de todo el Sur de Europa. Este es el resultado de la sexta edición de este ranking mundial que desarrolla la Universidad de Indonesia (UI), en que el centro asiático puntúa los diferentes campus a partir de criterios ambientales.

GreenMetric compara los esfuerzos que hacen los centros universitarios hacia la sostenibilidad ambiental y las políticas de gestión respetuosas con el medio ambiente, y la UAB ha llegado después de estar en las posiciones 44 y 126 en los años 2014 y 2013 respectivamente. La índice GreenMetric, creado en 2010, valora las políticas de sostenibilidad ambiental de centros de enseñanza superior, a nivel internacional, en función de seis categorías: eficiencia energética y lucha contra el cambio climático, la gestión de residuos , los recursos hídricos, la infraestructura , el fomento del transporte no contaminante y la educación ambiental. De las seis categorías, la UAB destaca especialmente en las de gestión de residuos, energía y cambio climático.

Además, esta apuesta por la sostenibilidad ambiental también ha tenido un reflejo en la sostenibilidad económica, ya que ha permitido ahorrar 6,6 millones de euros, como se puede ver en este reportaje en el Telenotícies de Televisió de Catalunya [en catalán]:

Este ascenso ha situado la UAB al frente de las universidades catalanas y del Sur de Europa. Las otras universidades catalanas que aparecen son la Universitat de Barcelona en el lugar 112, la Universitat de Vic al 209, y la URV en el 259. Dado que examinan los campus, no aparece en el estudio una universidad como la UOC, que por su carácter virtual debería ser la más sostenible en términos ambientales. Respecto a las universidades agrupadas en la Lluís Vives, correspondientes a las tierras de habla catalana, constan la Politècnica de Valencia, que ocupa el puesto 64, la Jaume I el 99, la Universitat de Valencia el 152, y la de las Islas Baleares el 373.

La clasificación mundial la lidera la Universidad de Nottingham (Reino Unido). Respecto a las otras universidades del Sur de Europa, aparecen la Universidad de Alcalá, que ocupa la posición 37, la Autónoma de Madrid, en la posición 62, la de Oviedo en la 86, la Universida Ca Foscari Venezia en la 87, la de Turín en el lugar 109, la de Bolonia en el 125, y la Universidad de Zaragoza en el 126. Vendría después la primera francesa, que es la Universite Joseph Fourier Grenoble en el 142.  

¿Qué es el Greenmetrics UI - Ranking de universidades Sostenibles? 

El índice GreenMetric valora las políticas de sostenibilidad ambiental de los centros de enseñanza superior a nivel mundial, atendiendo a las acciones llevadas a cabo en diferentes áreas como las infraestructuras, la eficiencia energética y la utilización de recursos hídricos, el correcto tratamiento los recursos o el fomento de sistemas de transporte no contaminante, entre otros aspectos entre los que también se encuentran los resultados conseguidos en investigación y formación en materia de medio ambiente.  


Rànquing 2015 
Otras reflexiones sobre RSU

La Universitat es llança al repte de la responsabilitat social

• Ha tingut lloc la I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC
• Canyelles ha participat a la jornada d'RSE

• La I Jornada Anual de RS posa les bases per a la transformació econòmica, social i mediambiental

Ha tingut lloc aquest matí al Palau Macaya la I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC on s’ha debatut sobre el paper de la Responsabilitat Social Universitària (RSU) en la transformació econòmica, social i ambiental.

Respon.cat hi havia d’estar representada pel seu president, Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances, que donats els greus problemes que han afectat avui la circulació ferroviària ha hagut de ser subtituït per Josep Maria Canyelles, coordinador de l’associació.

Canyelles, Xarles, Lavado i Terradellas debatent sobre l’RSC, moderats per Garay

Carles Campuzano ha fet de keynote speaker i a la taula todona sobre el paper de la RSU en la transformació econòmica, social i ambiental hi han participat Maria Rosa Terradellas (Càtedra RSU-UdG), Josep Maria Canyelles (Respon.cat), José Antonio Lavado (Bidea) i Gemma Xarles (UOC), amb Lluis Garay, director del Màster Universitari en RSC de la UOC, com a moderador.

L’educació superior hauria d’estar enfocada al mercat de treball o hauria de tenir com a prioritat formar les persones en valors? Els experts que han participat en la taula rodona de la I Jornada Anual de Responsablitat Social (RS) de la UOC assenyalen que cal adaptar els principis de la responsabilitat social empresarial (RSE) a la universitat.


El debat s’ha centrat en el rol de la responsabilitat social universitària (RSU) respecte a la RSE. Per al diputat del Congrés i divulgador Carles Campuzano, la RSE està enfocada a la gestió de l’empresa des de la preocupació per l’ètica, l’entorn social i el mediambiental, i part de la seva agenda està construïda en base a les necessitats de les grans companyies. En canvi, “la metodologia de la RSE no és tan útil per a les PIMEs, les microempreses i les organitzacions no empresarials”, ha assegurat Campuzano.

Tots els participants han destacat la necessitat de conceptualitzar la RSU i de buscar els indicadors de l’impacte que té a la societat. Campuzano, des de la seva expertesa, ha destacat els gran reptes que obre la RSU: la transparència; les clàusules socials de la contractació pública; la capacitat d’invertir fons a determinats paràmetres ètics, socials i ambientals; l’humanisme, i el “llarg terminisme” a l’hora d’atendre les demandes del mercat de treball.

Relació amb l’entorn

Segons Lluís Garay, director del màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa de la UOC, a més de generar ocupabilitat, la universitat ha de mantenir un “diàleg amb l’entorn”. Campuzano també ho ha argumentat: “No pots desenvolupar una estratègia de RSC sense interlocutar amb el teu entorn”.

En la mateixa línia, Gemma Xarles, directora de Cooperació al Desenvolupament de la UOC, ha destacat que “les universitats no poden apartar-se de la problemàtica global” i que “a banda de fer docència, recerca i gestió, s’ha de crear debat social a partir de l’anàlisi acadèmica”.

La universitat també educa

Per als presents, les universitats, a més de crear coneixement, són espais educatius a on es gesten i transmeten uns valors. El coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, ha remarcat que “les empreses fan allò que els han ensenyat a les escoles de negocis”, per això, una de les funcions de la universitat és la de crear ciutadans actius en el seu entorn.

En la vessant més social, Gemma Xarles ha reivindicat el rol de la Universitat com a generadora d’oportunitatsa les persones per al desenvolupament humà.

La RS, temàtica transversal

Més enllà de fomentar l’accessibilitat, tenir una oficina verda, fer acció social o mecenatge, comptar amb una política de beques o promoure la inclusió, la RS s’hauria d’incloure de manera transversal en totes les matèries.

Canyelles ha destacat que les universitats socialment responsables no són aquelles que sumen bones pràctiques sinó aquelles que tenen la RS en la seva governança i en el seu estil de gestió.

Maria Rosa Terradellas, directora de la Càtedra de RSC de la Universitat de Girona, ha explicat que la universitat responsable és aquella que influeix perquè les seves recerques i informes de RS arribin a les empreses i als territoris.

Terradellas ha manifestat que, perquè sigui transversal, la RS universitària s’ha de basar en la interdisciplinarietat i el treball en xarxa juntament amb les ong, els sindicats, les entitats locals i les corporacions.

Tot i que la directora ha advertit que encara no hi ha competències transversals en RS a la universitat, ha recomanat no “posar-les amb calçador”. L’aposta de Terradellas és desenvolupar accions per a fer la RS necessària, com ara reconèixer crèdits, impulsar jornades o premis a la millor tesi doctoral de RSE.

Jose Antonio Lavado, fundador de Bidea Consultors, i Xarles han anunciat que la UOC està preparant un pla director de RS perquè integri els seus principis tant en la gestió, com en la docència, com en la recerca.

Notícia anterior:

• I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC

He assistit a la trobada de Somescola per defensar l'escola catalana i un país de tots

Aquest dissabte he pres part a la concentració convocada per Somescola amb el lema “Per un país de tots, decidim escola catalana”.

A l'escola ens juguem el futur del país, i cal defensar-la tant per a apostar per un model de qualitat com per a evitar les intencions d'aquells que des de fora pretenen canviar el model per a afavorir la pèrdua de cohesió social.

Somescola ha aplegat aquest dissabte 100.000 persones, la mobilització per l’escola catalana més important de la història. La marxa ha recorregut el centre de Barcelona en un ambient festiu i reivindicatiu, des de la plaça Tetuan fins al passeig Lluís Companys, on ha tingut lloc la lectura d’un manifest conjunt (pdf).

Les 44 entitats de la coordinadora cívica i educativa han encapçalat una marea verda amb milers de samarretes de Somescola, i també amb la presència d’Escola Valenciana i l’Assemblea de Docents de les Illes. Una segona capçalera amb diversos representants institucionals, polítics i personalitats catalanes que han donat suport a la mobilització, ha reflectit la majoria social i política que defensa el dret a decidir el propi model educatiu.


Per altra banda, ja que parlem d'educació, aprofito per divulgar aquest vídeo-reflexió de l'Associació Catalana de Professionals, on Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, proposa per a la Catalunya independent abandonar la pauta espanyola educativa –baixa inversió, polarització formativa i abandonament prematur– i encarar la revolució educativa global tant en la manera d’ensenyar dels nous mestres com en les noves competències multimèdia clau en un món computeritzat. També remarca la necessitat urgent d’assolir un bon nivell d'anglès i aposta per obrir el sistema d'immersió cap a un model plurilingüe:



Nota: Josep Maria Canyelles és soci d'algunes entitats membres de Somescola, com ara Òmnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana, i també de l'Associació Catalana de Professionals.

Els conflictes de consum haurien de ser una oportunitat per a aprendre. Missatge a Rosa dels Vents

• Exposem públicament uns fets succeïts el juliol del 2013 en una estada lingüística, on va participar el nostre fill, organitzada per l'empresa Rosa dels Vents al País de Gal·les (Gran Bretanya).
• Volem posar per davant que no hi ha la voluntat de perjudicar l'empresa. Tal com els hem manifestat, creiem que els conflictes són una oportunitat de millora que cal saber aprofitar.

Com a professional que es dedica a ajudar les empreses a millorar la gestió de la seva responsabilitat social i les relacions amb els seus grups d'interès, sempre suposa un bany de realitat i una oportunitat trobar-se actuant com a ciutadà, com a client, com a usuari, i poder comportar-se davant un conflicte de consum seguint uns principis i una manera de fer en la qual crec. 

Els fets que exposo m'ha servit per a valorar com -segons la meva percepció- algunes empreses no saben aprofitar els conflictes per a millorar. Però anant més enllà de la lògica de la gestió de la qualitat i entrant més de ple en la de la responsabilitat social, algunes empreses no poden entendre que hi hagi clients que es preocupin més per evitar que els errors es tornin a produir en altres futurs usuaris que per defensar merament un interès particular. O que els demanin elements de transparència corporativa en el web per a poder comprendre elements bàsics al voltant de l'empresa.

El fet de descriure tots els fets en un informe i de tenir una reunió intensa on vam avaluar el que va succeir va ser un esforç per part nostra que sols va tenir sentit en la mesura que volíem ajudar l'empresa a millorar i també per un sentit de responsabilitat ciutadana com a consumidors envers els futurs usuaris d'aquest servei. Tot l'esforç nostre, inclòs l'actual de recollir tota la interacció i fer-la pública, és pensant en donar a l'empresa l'oportunitat de millorar i a les famílies la clau per ser positivament crítiques i anticipar-se a riscos.

Podeu tenir accés a l'informe, on s'expliquen els fets i les interaccions posteriors.

Tot i que ja hi està explicat, cal dir que inicialment vam demanar la reintegració de l'import total de l'estada, per motius que expliquem, tot i que la gran part, més enllà dels danys i perjudicis, la pensàvem destinar a entitats amb finalitats socials, ja que vam considerar que la mera compensació als afectats possiblement no seria un inductor prou important per a valorar internament com escometre les millores necessàries per a evitar que successos similars es puguin repetir.

Finalment vam acceptar la compensació menor que se'ns va oferir, junt amb el compromís de millora en el funcionament i en la transparència empresarial. Malauradament, en el moment de satisfer l'import ja va anar desapareixent el compromís de millora (no podem deixar d'expressar-vos el nostre desencís pel fet que en la vostra resposta sols ens parleu de la part de compensació per danys i perjudicis i no ens indiqueu res de com penseu evitar que uns fets similars es puguin tornar a repetir).

Potser no considereu que un parell de clients siguin un agent prou rellevant com per rendir comptes o establir un procés de diàleg. Si és així ens sembla que esteu perdent una oportunitat. Qualsevol client pot aportar elements de reflexió interna com també pot causar impactes reputacionals. La nostra voluntat ja vam dir que no era perjudicar l'empresa sinó senzillament actuar com a ciutadans i clients responsables que valorem que podem ajudar a altres futurs clients a evitar experiències similars.

En tot cas, després del sentit de l'intercanvi d'impressions que vam tenir i l'esforç que vam fer per a descriure el que va succeir, ens ha sabut greu que la vostra proposta no fes cap referència a la voluntat de millora. Aquesta absència ens deixa un mal regust com si el nostre esforç tingués una única finalitat crematística, alhora que no sabem apreciar que la direcció de l'empresa hagi comprès que hi ha coses que no es fan prou bé.

A la reunió ens vas parlar d'un seguit de millores concretes que pensaves proposar a Direcció arran d'aquesta incidència. I també ens vas dir que alguna mena de feedback en tindríem. I nosaltres vam insistir que ho consideràvem molt important, tant les millores com poder quedar satisfets de la informació que ens aportéssiu. Desitgem, doncs, que tot allò que ens vau dir en referència a les millores realment es porti a terme, i que la Direcció lideri un procés de millora permanent en aquest sentit. Com a part afectada i interessada, estarem receptius i valorarem positivament que es portin a terme i que en pugueu rendir comptes.

La nostra pregunta continua sent si l'organització està preparada perquè no li torni a succeir. En aquell moment els vam manifestar que "El tracte ens ha semblat més propi d'un operador logístic que d'una organització que es dedica a l'educació d'infants en el temps lliure: ens han trucat merament per la maleta!". Ara tenim la sensació d'haver estat manipulats i com si amb la compensació per danys i perjudicis s'hagués volgut deixar enrere el conflicte amb uns clients sense que hagués donat lloc a cap procés de millores de funcionament. Ja ens trobem a la nova temporada i aquests dies podem veure pels mitjans de comunicació la campanya de comunicació. Per això hem optat per preguntar-los quines millores han introduït en el funcionament corporatiu i pedagògic després de les converses que vam tenir l'any passat.

Ni el contingut de la resposta ni l'esperit general de voluntat de millora no ens han semblat satisfactoris. Per això fem pública aquesta informació, sense cap altra voluntat d'anar més enllà. En tot cas, no posem en dubte la voluntat de l'empresa: sols afirmem quina és la nostra percepció a partir de les sensacions. I ho fem públic perquè els elements que conformen una situació de conflicte en la relació entre l'empresa i el principal grup d'interès, la clientela, tenen un interès tant per als operadors del sector que vulguin interpretar les disfuncions que es donen en la seva activitat, com per a les famílies que sovint poden estar mancades de visió general per a interpretar algunes mancances de qualitat, com per a altres observadors.

[ACTE] Qui ha de promoure el compromís ètic del professorat?

2 d'abril de 2014 de 17.30 a 20 h
Auditori CCCB



Us volem presentar el llibre que recull el cicle de debats“Què vol dir ser mestre avui? El compromís ètic del professorat a debat” i preguntar-nos:

- Com es promouen mestres compromesos amb l’alumnat, l’entorn i la seva professió?
- En què es diferencia el compromís ètic dels docent amb el d’altres professions?
- Com es pot educar i transmetre el compromís ètic professional als docents joves?
- Com l'han de promoure les universitats, els mestres veterans, els directors, els centres i els sindicats?

A l’acte es distribuirà la publicació “Què vol dir ser mestre avui? Reflexions al voltant del compromís ètic del professorat

Programa de l'acte

17.30 h. Benvinguda: Jaume Aguilar (FMRP) i Ismael Palacín (Fundació Jaume Bofill)

17.40 h. Conferència "Els nous reptes i dilemes ètics del professorat" Begoña Roman, Professora d’ètica. Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

18h. Taula rodona

- Raül Manzano, motor de l’elaboració Compromís ètic del professorat
- Agnès Barba, directora de l’escola dels Encants de Barcelona
- Miquel Martínez, coordinador del Programa per a la millora i la innovació en la formació inicial de mestres
- Eulàlia Esclapès, professora de l’Institut Salvat Papasseit
- Montse Ros, secretària General de la Federació d'Educació de CCOO
19 h. Debat obert
19.45h. Cloenda

La jornada també es podrà seguir en streaming a través del web de la Fundació Jaume Bofill.

Inscriu-t’hi

Publicacions

	Què vol dir ser mestre avui? Més informació i descàrrega

Fitxa 
Què vol dir ser mestre avui?
Subtitol: Reflexions al voltant del compromís ètic del professorat
Autor/s: Vicenç Relats i altres
Col·lecció: Fora de col.lecció
Nombre de pàgines: 160
Any de publicació: 2013
ISBN: 978-84-941361-5-3
Dipòsit legal: B.28.997-2013
Stock: STOCK
Descarregar document (2917 KB)

El ministre Wert rectifica i admet que Espanya neix al segle XIX, però evita parlar del franquisme i el nazisme

Wert, el primer ministre que ha reconegut sense embuts que un dels objetius dels plans d'estudis de l'estat espanyol és "espanyolitzar els nens catalans", ha hagut de fer marxa enrere en una de les línies argumentals dels continguts que pretenia imposar als alumnes.

La primera versió del nou currículum de primària parlava d’Espanya ja des de la Prehistòria i bevia, segons l'historiador Aragoneses, d’una “escola historiogràfica que defensa que Espanya apareix com a estat al segle XV, quan això no és així, perquè amb els Reis Catòlics el que hi ha és una simple unió dinàstica que no suposa una unificació”. 

Ara els continguts d’història aprovats pel ministeri per a la Lomce ja no parlen del concepte Espanya fins a l’Edat Contemporània. El ministre d’Educació ha hagut d’admetre que Espanya encara no existia a la Prehistòria. El currículum de primària que ha aprovat finalment el seu ministeri, publicat al BOE de l'1 de març, canvia els continguts previstos en el primer esborrany i ja no menciona el concepte d’Espanya fins a l’apartat de l’Edat Contemporània. Una apreciació que s’ajusta més a la realitat, tal com constata Aragoneses. Parlar de regnes peninsulars a l’Edat Mitjana, monarquia hispànica a l’Edat Moderna i Espanya en l’Edat Contemporània, com fa el text aprovat, “és correcte i suposa un avenç important respecte al primer text”, que era fruit d’una historiografia “al més pur estil del franquisme”, assenyala Aragoneses.

L’historiador Alfons Aragoneses li critica una mancança. Ni en els continguts bàsics ni en els estàndards avaluables ni en els criteris d’avaluació el currículum d’història a primària no menciona en cap moment el franquisme o el nazisme. En el repàs cronològic parla dels “principals esdeveniments dels segles XIX i XX”, sense més referència. “En tots els països moderns, ja des de primària, l’aprenentatge del que va ser el feixisme i la lluita per les llibertats és bàsic per a la formació en valors dels futurs ciutadans”, remarca Aragoneses.

Així, el ministre més fatxa del govern espanyol ha hagut d'acceptar el principi de realitat sobre Espanya però ha aconseguit per ara evitar que els infants coneguin que el feixisme va ser derrotat a Europa però que va governar durant quatre dècades a Espanya.

Més info: ARA

Los conflictos de consumo deberían ser una oportunidad para aprender. Mensaje a Rosa dels Vents

• Exponemos públicamente unos hechos sucedidos en julio de 2013 en una estancia lingüística, donde participó nuestro hijo, organizada por la empresa Rosa de los Vents en el País de Gales (Gran Bretaña).

• Queremos poner por delante que no existe la voluntad de perjudicar a la empresa. Tal como les hemos manifestado, creemos que los conflictos son una oportunidad de mejora que hay que saber aprovechar.

Como profesional que se dedica a ayudar a las empresas a mejorar la gestión de su responsabilidad social y las relaciones con sus grupos de interés, siempre supone un baño de realidad y una oportunidad encontrarse actuando como ciudadano, como cliente, como usuario, y poder comportarse ante un conflicto de consumo siguiendo unos principios y una forma de hacer en la que creo. 

Los hechos que expongo me ha servido para valorar cómo  -según mi percepción- algunas empresas no saben aprovechar los conflictos para mejorar. Pero yendo más allá de la lógica de la gestión de la calidad y entrando más de lleno en la de la responsabilidad social, algunas empresas no pueden entender que haya clientes que se preocupen más por evitar que los errores se vuelvan a producir en otros futuros usuarios que para defender meramente un interés particular. O que les pidan elementos de transparencia corporativa en la web para poder comprender elementos básicos acerca de la empresa.

El hecho de describir todos los hechos en un informe y de tener una reunión intensa donde evaluamos lo que sucedió fue un esfuerzo por nuestra parte que sólo tuvo sentido en la medida en que queríamos ayudar a la empresa a mejorar y también por un sentido de responsabilidad ciudadana como consumidores hacia los futuros usuarios de este servicio. Todo el esfuerzo nuestro, incluido el actual de recoger toda la interacción y hacerla pública, es pensando en dar a la empresa la oportunidad de mejorar y en las familias la clave para ser positivamente críticas y anticiparse a riesgos.

Pueden tener acceso al informe [texto en catalán], donde se explican los hechos y las interacciones posteriores.

Aunque ya está explicado en él, hay que decir que inicialmente pedimos la reintegración del importe total de la estancia, por motivos que explicamos, aunque la gran parte, más allá de los daños y perjuicios, la pensábamos destinar a entidades con fines sociales, ya que consideramos que la mera compensación a los afectados posiblemente no sería un inductor suficientemente importante para valorar internamente como acometer las mejoras necesarias para evitar que sucesos similares se puedan repetir. Finalmente aceptamos la compensación menor que se nos ofreció, junto con el compromiso de mejora en el funcionamiento y en la transparencia empresarial. Desgraciadamente, en el momento de satisfacer el importe ya fue desapareciendo el compromiso de mejora (no podemos dejar de expresaros nuestro desencanto por el hecho de que en su respuesta sólo nos habla de la parte de compensación por daños y perjuicios y no nos indique nada de cómo piensa evitar que unos hechos similares puedan volver a repetir).

Quizás no consideren que un par de clientes sean un agente suficientemente relevante como para rendir cuentas o establecer un proceso de diálogo. Si es así nos parece que están perdiendo una oportunidad. Cualquier cliente puede aportar elementos de reflexión interna como también puede causar impactos reputacionales. Nuestra voluntad ya dijimos que no era perjudicar a la empresa sino sencillamente actuar como ciudadanos y clientes responsables que valoramos que podemos ayudar a otros futuros clientes a evitar experiencias similares. 

En todo caso, después del sentido del intercambio de impresiones que tuvimos y el esfuerzo que hicimos para describir lo que sucedió, nos ha dolido que su propuesta no hiciera ninguna referencia a la voluntad de mejora. Esta ausencia nos deja un mal sabor como si nuestro esfuerzo tuviera una única finalidad crematística, al tiempo que no sabemos apreciar que la dirección de la empresa haya comprendido que hay cosas que no se hacen lo suficiente  bien. 

En la reunión nos hablaste de una serie de mejoras concretas que pensabas proponer a Dirección raíz de esta incidencia. Y también nos dijiste que algún tipo de feedback tendríamos. Y nosotros insistimos que lo considerábamos muy importante, tanto las mejoras como poder quedar satisfechos de la información que nos aportaran. Deseamos, pues, que todo lo que nos dijisteis en referencia a las mejoras realmente se lleve a cabo, y que la Dirección lidere un proceso de mejora permanente en este sentido. Como parte afectada e interesada, estaremos receptivos y valoraremos positivamente que se lleven a cabo y que puedan rendir cuentas de ello.

Nuestra pregunta sigue siendo si la organización está preparada para que no le vuelva a suceder. En ese momento les manifestamos que "El trato nos ha parecido más propio de un operador logístico que de una organización que se dedica a la educación de niños en el tiempo libre: nos han llamado meramente por la maleta! ". Ahora tenemos la sensación de haber sido manipulados y como si con la compensación por daños y perjuicios se hubiera querido dejar atrás el conflicto con unos clientes sin que hubiera dado lugar a ningún proceso de mejoras de funcionamiento. Ya nos encontramos en la nueva temporada y estos días podemos ver por los medios de comunicación la campaña de comunicación. Por eso hemos optado por preguntarles qué mejoras han introducido en el funcionamiento corporativo y pedagógico tras las conversaciones que tuvimos el año pasado.  

Ni el contenido de la respuesta ni el espíritu general de voluntad de mejora no nos han parecido satisfactorios. Por eso hacemos pública esta información, sin otra voluntad de ir más allá. En todo caso, no ponemos en duda la voluntad de la empresa: sólo afirmamos cuál es nuestra percepción a partir de las sensaciones. Y lo hacemos público para que los elementos que conforman una situación de conflicto en la relación entre la empresa y el principal grupo de interés, la clientela, tienen un interés tanto para los operadores del sector que quieran interpretar las disfunciones que se dan en la su actividad, como para las familias que a menudo pueden carecer de visión general para interpretar algunas carencias de calidad, como para otros observadores.

Manifest de Somescola.cat

Manifest que es va llegir ahir a la concentració de protesta davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:

Manifest de Somescola.cat

-   Les entitats que formem Somescola.cat som avui aquí per defensar el model d’escola catalana, davant d’un atac que suposa un pas més en l’escalada judicial contra la immersió lingüística. 

-    Declarem el nostre rebuig frontal al dictamen emès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que declara que un 25% de les classes d’una aula s'han d'impartir en castellà només pel fet que un alumne ho demani.

-  Denunciem que aquesta sentència s’adreci directament als directors de les escoles afectades, atemptant contra la legitimitat democràtica i el mandat del Parlament de Catalunya. La intenció d'aquest tribunal és clara: polititzar el sistema educatiu per aconseguir, a través de la via judicial, els objectius centralitzadors que persegueixen.

-     Els jutges no poden ni han de decidir quin ha de ser el model educatiu del nostre país. Constatem la gravetat que suposa que els jutges entrin a l'aula per decidir quina ha de ser la política lingüística dels centres, passant per sobre dels criteris i  les normatives que hem anat construint durant més de 30 anys, avalades per un ampli consens social i per les successives lleis del Parlament de Catalunya i aplicades a les aules d'acord amb el Projecte Lingüístic dels centres aprovat pel Consell Escolar de cada escola.

-     Constatem que l'espiral d'assetjament al nostre sistema educatiu, que va començar amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, ha anat creixent fins arribar a un punt que cap país democràtic pot consentir. Estem convençuts que patim l'atac més greu que ha rebut l'escola des de la Transició.

-   Per això, demanem al Departament d'Ensenyament fermesa en la defensa del nostre model d'escola. I, naturalment, tota l’empara possible per als cinc directors amenaçats pels jutges, que han de saber que tenen el seu govern i el seu país al costat.

-   Estem disposats a tot el que estigui a les nostres mans per defensar el nostre model d’escola. No es tracta de casos aïllats, sinó d’una qüestió de país. Tots som els cinc directors afectats per la sentència, així que ens comprometem a ajudar-los amb tot el que convingui i a facilitar-los tots els recursos necessaris. I treballarem amb totes les nostres forces per mobilitzar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en la defensa de l’escola catalana.

-     Cridem a tota la comunitat educativa i a la societat catalana a dir: Ja n'hi ha prou! Cridem a la defensa col·lectiva de la immersió lingüística. A demostrar des dels consells escolars de tot el país que no consentirem que, des de fora, es rebenti el sistema educatiu català ni que es trenqui la unitat civil catalana, alimentant un conflicte artificial.

-     No volem segregar els nens i nenes catalans per raó de llengua. L’escola catalana és una història d’èxit de trenta anys. Hem aplicat un sistema lingüístic que ha fet possible que els infants, en acabar l’escolaritat obligatòria, siguin competents en català, castellà i anglès. Des del respecte més absolut per les llengües d'ús habitual de l'alumnat i les seves famílies, no consentirem que es jugui amb el futur dels nostres fills i filles.

-     Junts continuarem lluitant per la nostra escola, que és la garantia d'un futur amb cohesió social, amb igualtat d'oportunitats per a tothom, amb ciutadans i ciutadanes arrelats al país, però amb capacitat de desenvolupar-se en un món global.

Ara més que mai hem de fer realitat el nostra lema: “Per un país de tots, l’escola en català”. I ens hi hem de posar tots, tots. És una qüestió de democràcia i de país. Ens hi juguem el futur.

Barcelona, 10 de febrer de 2014

Grup promotor de Somescola.cat

Agrupació Escola Catalana (AEC), Associació d'Amics de la Bressola, Associació de Mestres Rosa Sensat, Associació Diomira, Linguapax, Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions (CIEMEN), Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES), Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO (FCACU), Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Federació d'Ensenyament CCOO de Catalunya, Federació d'Ensenyament USOC, Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), Federació de Sindicats Independents d'Ensenyament (FSIE-CAT), FETE – UGT, Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Institució Escola CIC, Institut d'Estudis Catalans (IEC), Intersindical – CSC, La Bressola, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Òmnium Cultural, PEN Català, Plataforma de Professors de Català de Secundària, Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Plataforma per la Llengua, Tallers per la Llengua, Taula per la Infància i l’Adolescència a Catalunya (TIAC), UGT de Catalunya, USTEC - STES, Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO (XEUAC).