Josep Maria Canyelles ha publicat un article a la revista Fulls de l'Institut Guttmann
Molt satisfet de compartir que he tingut l’oportunitat de col·laborar amb la revista FULLS de la Fundació Institut Guttmann amb un article d’opinió sobre el lideratge responsable en el sector salut i el paper de la responsabilitat social com a motor de transformació.
L’article reflexiona sobre com la sostenibilitat, el propòsit i la gestió dels intangibles poden esdevenir palanques per avançar cap a organitzacions més compromeses, resilients i connectades amb el seu entorn. I com entitats com Guttmann, amb una missió profundament humana, poden exercir un lideratge inspirador, també en clau comunitària.
En parlo com a consultor de Vector5 i com a director de Respon.cat, convençut que la responsabilitat social no és una moda ni un complement, sinó una manera de ser organització.
Agraeixo a l’Institut Guttmann la confiança i la cura en la publicació, i sobretot el seu exemple d’excel·lència social i pel compromís sostingut en construir una societat més justa i cohesionada.
Al 2023 vaig tenir l'oportunitat de col·laborar en un curs molt rellevant organitzat pel l'Institut Guttmann adreçat a líders dels sector. De les ponències dels seminaris se'n va fer una publicació, que podeu trobar aquí: Lideratges amb propòsit per transformar el món empresarial
Una nova manera de cuidar: sostenibilitat, responsabilitat i valors
Josep Maria Canyelles i Pastó
Director de Respon.cat i consultor de Vector5.cat
Les organitzacions que treballen en l’àmbit de la salut tenen una responsabilitat molt singular. No només gestionen serveis crítics per a les persones, sinó que tenen una influència profunda en el benestar col·lectiu, la cohesió social i la manera com s’organitza la vida. Quan una entitat com l’Institut Guttmann assumeix la seva responsabilitat social, no ho fa només per complir unes bones pràctiques, sinó perquè entén que la seva raó de ser demana un compromís profund amb la societat.
L’RSC com a enfocament integral
Quan parlem de responsabilitat social de les organitzacions (RSO), no ens referim a accions aïllades ni a polítiques departamentals. Parlem d’un model de gestió integral i integrat que s’aplica al conjunt de l’organització, que travessa tots els àmbits i que afecta totes les decisions. Un enfocament que es fonamenta en cinc grans vectors d’impacte: econòmic, laboral, ambiental, social i de bon govern. Només des d’aquesta mirada sistèmica es pot avançar cap a una institució plenament compromesa amb la sostenibilitat.
En aquest sentit, la responsabilitat social no és un afegit, sinó una forma de fer empresa i de desenvolupament organitzacional. És una manera de gestionar que posa l’ètica i l’impacte al centre i que busca crear valor compartit per a tots els grups d’interès: persones ateses, professionals, aliances socials, comunitat, administracions, entorn natural...
El valor del propòsit
Una organització com Guttmann neix d’un propòsit clar: millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat d’origen neurològic. Però el propòsit no s’expressa només en la missió clínica. Ha de ser el motor de totes les dimensions de l’organització. Quan una institució es guia per un propòsit, aquest actua com un far que orienta les decisions, dona coherència a les polítiques internes i construeix confiança externa. Aquesta és la diferència entre tenir valors i viure els valors.
Avui, les organitzacions que s’orienten pel propòsit tenen més capacitat de generar implicació interna, vincle amb l’entorn i reputació social. I són, també, més resilients.
Tendències emergents que ja són presents
El context actual ens obliga a avançar. Temes que fa uns anys semblaven perifèrics ara s’han tornat nuclears. Parlem d’economia circular, empresa saludable, governança ètica, propòsit, transparència, diversitat, impacte social, i tants altres. I parlem també de com una institució es relaciona amb el seu entorn: de comunitat, territori i aliances.
Guttmann ha sabut incorporar molts d’aquests elements. Els espais saludables, la innovació en serveis, la cura dels equips, el compromís amb la sostenibilitat ambiental, les aliances comunitàries... Tot això forma part d’una manera de fer que no busca només eficiència, sinó excel·lència social.
I cal destacar un aspecte sovint invisible: la gestió dels intangibles. Reputació, confiança, clima intern, capital relacional... Són actius fonamentals per a una organització orientada al futur. I només es poden consolidar quan hi ha coherència entre allò que es diu i allò que es fa.
Arrelament i mirada comunitària
Una altra gran tendència que ha guanyat pes és la mirada territorial. En un món global i incert, les organitzacions que saben arrelar-se i connectar amb la seva comunitat tenen més capacitat d’impacte i més legitimitat. Això no vol dir tancar-se, sinó sumar a partir del diàleg, la corresponsabilitat i les aliances locals.
Una organització com Guttmann, que parteix d’una missió al servei del desenvolupament humà, té molt a aportar com a agent transformador del territori. No només en la dimensió assistencial, sinó també en la social, l’educativa, la cultural, l’ambiental. I aquest paper cobra encara més sentit quan l’organització no només fa bé allò que li pertoca, sinó que assumeix reptes col·lectius com a propis.
No només fer, sinó mostrar com es fa
La responsabilitat no s’exerceix només fent les coses bé, sinó també explicant com es fan. La transparència, entesa no com a obligació legal, sinó com a valor corporatiu, esdevé una clau de la responsabilitat. Mostrar com es prenen les decisions, com es gestionen els recursos, com s’involucra la comunitat, com s’avalua l’impacte. Tot això construeix confiança i legitimitat.
I aquesta confiança no es guanya una vegada per sempre. S’ha de renovar cada dia amb una actitud de compromís, de millora contínua, de capacitat d’escolta i de voluntat d’aprendre.
El lideratge responsable
En definitiva, les organitzacions de salut poden –i han de– exercir un lideratge responsable. No només per la rellevància del que fan, sinó per la capacitat que tenen d’inspirar altres sectors. Fer-ho no vol dir aplicar receptes màgiques ni seguir modes, sinó tenir clar on es vol anar, actuar amb valors, i entendre que la responsabilitat social no és una moda, sinó una manera de ser organització.
Guttmann ja fa temps que ha emprès aquest camí. I el seu exemple mostra que es pot cuidar les persones, innovar, ser eficients, i alhora construir una organització que contribueix a fer una societat més justa, més cohesionada i més sostenible.
Perquè quan una organització cuida amb responsabilitat, fa molt més que atendre: transforma.
