De nou sobre llengua: havent de posar els punts sobre les is en les converses amb la Intel·ligència artificial

Fa tres mesos escrivia a Intel·ligència artificial i preservació de les llengües que "genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer". 

Afegia que "sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic". 

Tanmateix, igual que succeeix a la vida real, als catalanoparlants ens toca exercir de militants i exigir la nostra dignitat també davant d'un ordinador. I la intel·ligència artificial, és a dir, els algoritmes segons ha estat programada, també decideix que et pot imposar la llengua del poder. Ep, si no és que li dius clarament.

Després d'uns mesos de no fer servir l'aplicació, avui hi he tingut aquesta conversa, entrecreuada amb preguntes sobre immigració que li estava formulant. I m'he trobat amb això que transcric. Em descric com a Subscriptor, per emfatitzar que soc un client de pagament:

SUBSCRIPTOR: Quan jo et preguntava en català sempre em responies en la mateixa llengua. A què es deu que ara jo pregunto en català i tu decideixes respondre’m en una altra llengua?

IA: Tienes toda la razón y lamento si ha habido alguna confusión en la manera en que te he respondido. Como asistente de inteligencia artificial, puedo entender y responder en múltiples idiomas, pero mi objetivo principal es adaptarme a las preferencias lingüísticas de los usuarios. Si en tu pregunta inicial utilizaste el catalán, debería haber respondido en ese mismo idioma. Voy a evitar cualquier malentendido en el futuro y responderé en el mismo idioma en el que me formules la pregunta. Agradezco tu comprensión y, si tienes alguna otra consulta, estaré encantado de ayudarte en catalán.

SUBSCRIPTOR: Observo que segueixes responent en una llengua diferent de la que he fet servir a la pregunta. Donat el contingut de la conversa, suposa algun posicionament teu de favoritisme per la immigració procedent d’Espanya i de Llatinoamèrica?

IA: Lamento sincerament si te he causat confusió. Como asistente de inteligencia artificial desarrollado por OpenAI, no tengo posicionamientos ni opiniones personales. Mi objetivo es proporcionar información y asistencia imparcial a los usuarios, independientemente de su origen o perspectiva. Lamento si mi respuesta anterior dio la impresión de un favoritismo no intencionado. Si tienes alguna otra pregunta o necesitas más claridad, estaré encantado de ayudarte.

SUBSCRIPTOR: T’agrairia si pots respondre en la mateixa llengua de la pregunta, en català. Em dona feina haver-ho de traduir. I també em dona mal rotllo perquè això de respondre en castellà a una pregunta en català podent fer-ho en català es correspon a l’actitud ideològica de persones i partits polítics que pretenen disminuir la llengua catalana.

IA: Disculpa profusament pel malentès i l'incomoditat que t'he causat. Entenc i respecto la teva preferència per rebre respostes íntegrament en català. A partir d'ara, respondré exclusivament en català per assegurar la coherència en la llengua. Si tens alguna altra pregunta o necessites assistència addicional, no dubtis en demanar-ho. Estic aquí per ajudar-te en tot el que pugui.

SUBSCRIPTOR: Gràcies!

IA: De res! Estic aquí per ajudar-te. Si tens alguna altra pregunta o necessites més assistència, no dubtis en preguntar. Estic encantat de poder ajudar-te en el que necessitis.

Intel·ligència artificial i preservació de les llengües

Genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer. Sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic.

Aprofito, doncs, per fer alguna reflexió. Sentint com als mitjans de comunicació, inclòs Eufòria, el programa estrella de TV3, es maltracta la llengua fent unes construccions on els pronoms hi i en a moments sembla que no existeixin, em ve un pensament al cap: i si la intel·ligència artificial acaba salvant els pronoms i l'estructura sintàctica i expressions pròpies de la llengua catalana?

No seria cap bestiesa: possiblement en molt poc temps hi haurà periodistes i presentadors que seran de cartró-pedra, o millor dit, de bits i bytes! Ja està succeint en alguns llocs, com una presentadora del temps -crec que russa- que és virtual de tot: genera tant la informació i les prediccions com la imatge antropomorfa que expressa amb una similitud tal que es fa difícil de saber.

En aquest cas, el que serà rellevant és que aquests éssers sense ànima que aviat faran bona part de les feines no creïn el seu estàndard lingüístic a partir del que recullin dels seus homòlegs humans sinó que la seva intel·ligència artificial els permeti corregir aquestes falles emergents i fins i tot enriquir el llenguatge amb tot d'expressions que s'estan perdent i donant lloc a un estil ben pobre.

Fora ben curiós que al final els toqués a les màquines de la IA fomentar un estàrdard lingüístic ric que tingués la Saviesa Artificial de no calcar expressions castellanes. I és que en això del parlar, la majoria no deixem de ser com lloros que repeteixen les expressions que sentim més cops al nostre voltant. Ho fan els infants quan aprenen, cosa que és natural. I ho fan els joves quan no poden dir una frase sense introduir algunes expressions com en plan ;)

En aquest mateix sentit, cal observar que el govern islandès s’alia amb ChatGPT per a preservar la seva llengua: ideen un projecte perquè aquesta eina d'intel·ligència artificial assimili més bé la llengua islandesa i això reverteixi positivament en totes les tecnologies que se'n derivin. Doncs ja hi som. Potser sí que la tecnologia ens permetrà salvar les llengües, tot i que els perspectives, ara per ara, diuen que aquestes properes dècades es perdran la meitat de les llengües del món. En aquests casos, tot el que es podrà fer és que dues intel·ligències artificials ubicades en un museu es mantinguin parlant entre elles en una llengua desapareguda per la fi dels segles.

I per cert, parlant de tecnologies avançades i llengua: és una vergonya que LinkedIn encara no permeti posar anuncis PAGANT que continguin la llengua catalana. Que una empresa catalana per dirigir-se al seu mercat català hagi de fer l'anunci en castellà o en anglès sense introduir expressions en català és una vergonya impròpia d'una empresa tecnològica.

Fa 25 anys que disposo de mòbil: el compromís de minimitzar el canvi de mòbil

Faig una actualització de l'entrada publicada anteriorment. I és que justament avui fa 25 anys que disposo de mòbil. El primer, un Phillips Fizz, me'l va regalar en Tomàs Álvaro, que actuava de representant de Vodafone i tots dos érem regidors a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, tot i que en partits diferents. Es pot veure l'aparell a la foto, feta avui ja que conservo l'aparell de record tecnològic. Era dels que tenia antena desplegable.

Després ja vaig anar canviant, inicialment perquè eren mòbils d'empresa, i en alguns casos perquè se m'escalfava literalment el cap quan tenia converses llargues, cosa que passava habitualment. 

Però també va intervenir la consciència ambiental. L'impacte dels aparells tecnològics és enorme i creixent. A la manca d'esforç suficient per part de les companyies s'hi suma l'actitud per part dels usuaris, els consumidors, que tendeixen en general a una compra de substitució abans del que seria necessari.

Com que crec que la corresponsabilitat i el compromís ens obliga a tots, em sembla que els professionals hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics.

Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment, fet que em permet ser autoexigent en el meu compromís alhora que poder compartir els punts de vista i les dificultats per a poder ser plenament coherent.

En el seu moment vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil: (30.6.10) El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. Posteriorment l'he anat actualitzant amb les dades al dia.

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 25 anys he disposat de 9 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,78 anys per unitat, que suposen una millora respecte dades anteriors.

Cada cop estic aconseguint que puguin durar més, mentre em faci correctament les funcions. I espero que la propera compra pugui ser un terminal que compleixi altres requeriments ètics i d'economia circular. Aquesta és la mitjana actualitzada:

 

Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1997: primer aparell

2) 1999: ple desfasament de l'aparell;
3) 2000: substitució per mòbil d'empresa
4) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produia mal de cap)
5) 2004: fi vinculació empresarial
6) 2006: per desperfecte
7) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
8) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple 

[REFLEXIÓ] És un bé públic que els partits indaguin en les nostres xarxes socials per alterar arterosament l'opinió pública?

Està a punt d'aprovar-se definitivament la nova llei de protecció de dades i ha saltat a la llum pública un detall que havia passat inadvertit: els partits polítics podran enviar propaganda electoral a la ciutadania a través de les xarxes socials sense consentiment previ dels destinataris. Tot i que solament es podrà fer durant el període de campanya electoral, aquesta prerrogativa dels partits sembla que no es correspon amb l'esperit de la llei i amb la protecció dels drets de les persones davant la invasió digital.

Efectivament, segons l'article 58 bis, els partits polítics podran utilitzar "les dades personals" de la ciutadani que obtinguin "en pàgines web i altres fonts d'accés públic". Però no havíem quedat que calia protegir de manera molt elevada l'ús de les dades personals dels ciutadans?

Sembla que si és amb finalitats polítiques s'entén que preval un bé públic superior, que la gent tingui accés a la informació electoral dels partits. El problema és que molta gent ha deixat de considerar que es tracti d'un bé superior, i podem realment dubtar-se si comprenem que s'obre la porta a una americanització de les campanyes en què l'objectiu no serà aportar elements de debat i confrontació d'idees per a conformar l'opinió de l'electorat sinó l'articulació d'estratègies capcioses, tramposes, per a alterar l'opinió i per radicalitzar l'opinió pública a partir d'estratègies populistes. Hem d'acceptar aquests mètodes? Hem d'entendre que són un bé públic?

La llei obre una porta sense límits, que pot permetre que s'obtingui informació d'un tuit entre dos usuaris i, per tant, consideri que és d'interès públic. Sens dubte, aquesta llei sembla massa invasiva atès el poder creixent de les eines d'intel·ligència artificial, que estan demostrant la capacitat per condicionar els votants amb informacions tendencioses que apel·len sovint a les emocions més baixes.

Protegir els partits

La senadora socialista Begoña Nasarre va dir que aquesta llei és un "gran pas endavant" per garantir la seguretat jurídica dels ciutadans pel que fa a la protecció de les seves dades personals però la sensació és que la seguretat jurídica que s'ha volgut protegir i blindar és la dels partits polítics.

Aquest pas recorda el que va succeir ara fa set anys amb la reforma del Codi penal. Curiosament, els partits polítics com també les administracions públiques van quedar excloses de resposabilitat penal a diferència de les empreses i fins i tot de les organitzacions socials sense ànim de lucre.

Dubtes legals sobre l'aplicació

L'Agència espanyola de Protecció de Dades avisa els partits que "és il·legal fer perfils ideològics dels ciutadans i enviar propaganda segmentada en base a aquest perfil, de manera que serà "extremadament vigilant" i "rigorosa" respecte al tractament de dades personals que duguin a terme els partits polítics. La interpretació que l'organisme dona a la nova llei és que "no es permet als partits polítics perfilar dades ideològics, sexuals, de religió o de qualsevol altre tipus, que els ciutadans estiguin donant a través del seu comportament a Internet o a les xarxes socials", i que "tampoc es permet l'enviament de publicitat o propaganda electoral adaptada a un perfil ideològic".

Segons Espanya, directora de l'organisme, es podria permetre, per exemple, que els partits polítics testin si a les xarxes socials la preocupació pel canvi climàtic està sent 'trending topic' i que puguin "adaptar els seus programes electorals a aquestes preocupacions" o "enviar a través de les dades que hagin obtingut a Internet publicitat o propaganda amb el mateix caràcter general "que ho enviarien als domicilis," i no personalitzada "perquè" no poden fer un seguiment ideològic". A més, la responsable de l'AEPD ha concretat que després del període electoral "aquesta recopilació de dades que hagin fet hauran de destruir-la" i ha assegurat que l'incompliment de la normativa, d'acord amb els criteris de Protecció de Dades i els que estableixi la Junta Electoral Central, poden comportar sancions econòmiques per als partits polítics que poden arribar als 20 milions d'euros en funció de les circumstàncies de cada cas.

[ARTICLE] Les nostres relacions en un algoritme. Cap on anem?

Ho saben tot de nosaltres! La tecnologia permet que algunes empreses, per mitjà d'algoritmes que es van perfeccionant, ho sàpiguen gairebé tot de nosaltres. Spotify pot suggerir les cançons que més s'ajusten a la nostra personalitat ja que cada cop va tenint un coneixement més ajustat dels usuaris. Amazon ha aconseguit que milions de persones rebin directament l'oferta dels productes que necessites o desitges.

I ja ens va bé. Malgrat que aquest control ens preocupa teòricament, el cert és que ens resulta pràctic i finalment la decisió de compra, encara que incentivada, depèn de cadascú. Però hi ha una conseqüència que no podem condicionar o controlar i és que a mesura que som classificats i entrem en aquests cercles definits pels algoritmes la tecnologia limita les possibilitats que ens trobem amb productes que no estan en els nostres paràmetres habituals.

Hom té dret a escollir el seu mode de vida, el seu cercle de relacions, el seu grau de sociabilitat, les lectures i àmbits de coneixement, els llocs on fer turisme... És més, crec que en el futur, un dels reptes serà com fer possible que en un mateix món i fins i tot dins un mateix estat o una mateixa societat puguin conviure estils molt diversos, amb la possibilitat que tinguin diferents sedassos fins i tot legals. Per tant, crec produndament i fins a límits intensos que la gestió de la diversitat serà un repte fonamental en el segle XXI.

Però com articulem la convivència? Alhora, ha d'haver-hi espais on la vida col·lectiva es pugui garantir i es faci possible la coexistència. Fa una certa por que els models comercials guiats pels algoritmes ens porten vers unes zones de pensament únic on els usuaris només consumiran allò que els agrada i que no tindran la possibilitat de trobar-se per atzar amb la diferència. On queda la diversitat? Aquesta no és sols viure en la teva opció de diversitat sinó tenir l'oportunitat de conviure amb les altres diversitats per aprendre a reconèixer-les i a respectar-les, per poder intercanviar, per créixer com a persones i col·lectius, per innovar, per enriquir-se, per dubtar, per canviar...

Donem-nos una oportunitat a la descoberta. Tancant-nos en cercles impermeables dificultem la serendipitat, és a dir, que sobrevinguin els descobriments casual o imprevistos en el món de la investigació, però també en la nostra descoberta personal de l'entorn i de nosaltres mateixos.

Empreses i comunitats. Totes les tendències van cap aquí. Ferran Rodés, en un dinar de Respon.cat, ens vaticinava fa uns dies que sols sobreviuran aquells diaris que sàpiguen connectar amb comunitats concretes amb coses en comú i a qui preguntaràs quins continguts volen; de fet, deia que arribarem a diaris de comunitat. Reconeixia que l'experiència del diari ARA va venir d'aquesta reflexió i que es va definir un target molt específic, de persones amb un nivell sociocultural alt, també socioeconòmic alt perquè sinó no compren premsa, i alhora amb un sentit compromís amb l’entorn.

Mitjans de comunicació i comunitats. El cas del diari ARA és d'una gran professionalitat. Però és que veiem com alguns diaris que abans eren considerats rigorosos han perdut tota la credibilitat quan s'analitzen amb fredor, però que no tenen pudor a tergiversar o a fer ús de fakenews perquè ja s'han convertit en pamflets de la seva comunitat d'interessos. Es reforça la dualitat entre els que davant un fet objectiu poden interpretar-lo d'una o altra manera. I en això es basa la postveritat.

Ni un bri d'empatia. Ara mateix, davant l'empresonament arbitrari, injust, sense una base legal sòlida, amb acusacions forçades, i que generen un patiment innecessari a pares i mares i a tota una part de la societat, ens trobem amb persones que, no solament valoren els fets de manera diferent sinó que no mostren cap mena d'empatia pel patiment d'altres. I encara més, que poden mostrar públicament la seva satisfacció perquè rivals polítics que han actuat de manera pacífica seguint el mandat democràtic hagin de patir aquest càstig.

Tot plegat em fa pensar que és cap on anem. Cap a un món on en un mateix territori podem conviure col·lectius que, per l'accés a fonts d'informació i de socialització tan diferents i tan polaritzades, ja deixem de ser considerats una societat cohesionada i passem a ser senzillament col·lectius en règim de coexistència que es puguin tolerar però que no sentin ni empatia.

Si aquest és el destí, assistirem a una deshumanització, a una degradació del capital social, i a una dificultat enorme per construir grans consensos socials, per a abordar els reptes, i per fer possible la governança. Ni els drets humans o el respecte a l'estat de dret generen una mínima adhesió. Quan se suposa que la Humanitat hauria d'assolir el cim de la civilització és quan el sentit de la frase de Tereci (Roma, segle II aC) potser ja no és vigent: «Sóc humà i res d'humà no m'és aliè». O quan la frase de Bertolt Brecht torna a fer-se imprescindible: «Quan van venir a buscar els jueus, no em vaig preocupar perquè no era jueu. Quan van venir pels comunistes, no em vaig preocupar perquè no era comunista. I al final, quan van venir per mi, ja no hi havia ningú que se'n pogués preocupar».


Altres reflexions i articles anteriors que hi poden estar connectades (sector tecnològic)

• 5.3.18 Recomano l'entrevista del Crític a Genís Roca: “El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar” Recomano l'entrevista del Crític a Genís Roca: “El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar”. Faig alguns retalls però hi ha molt més: [Amb l’arribada de la robòtica i de la intel·ligència artificial] hi haurà canvis, però seran durs. Per exemple, quan es parla del futur del treball, sorgeix el tema de la renda bàsica universal. Diuen que una solució seria redistribuir la riquesa que generem d’una manera diferent: podem garantir una renda bàsica per a tothom, però es necessita que els que acaparen avui molts diners en cedeixin una part per al bé comú. Crec, però, que no ho faran voluntàriament. Serà una crisi. De fet, en la història de la humanitat, les crisis han vingut acompanyades de guerres o de conflictes violents. [...]
• 16.2.16 Per entrar a un web ja saben el meu correu?? Estem controlats! Acabo d'entrar un momentet en una pàgina web. No hi he fet cap interacció. No hi he tocat cap botó, ni cap acceptació de rebre galetes... Al cap d'uns minuts, rebo un correu, cosa que em sembla inversemblant. Encara no m'havia passat mai! El correu diu: [...]
• 8.11.15 ¿Por qué me vigilan, si no soy nadie? | Marta Peirano | TEDxMadrid. Sabem que estem vigilats, a través dels nostres mòbils, ordinadors i càmeres. Però no fem res dolent i per això ens sentim fora de perill. Marta Peirano avisa en aquesta xerrada que és urgent preocupar i protegir el nostre anonimat a la xarxa // [es] Sabemos que estamos vigilados, a través de nuestros móviles, ordenadores y cámaras. Pero no hacemos nada malo y por eso nos sentimos a salvo. Marta Peirano avisa en esta charla que es urgente preocuparse y proteger nuestro anonimato en la red. .
• 20.2.14 Salut i tecnologia. Oportunitat i riscos. La introducció de les noves tecnologies en el camp com el sanitari pot produir un gran salt en l'efectivitat pel fet de poder disposar d'informació real, online, monitoritzada massivament, i amb un estalvi econòmic considerable, que en algunes proves pilot es quantifica superior al 50%, i amb altres estalvis induïts per la reducció de desplaçaments i altres. // 20.2.14 Salud y tecnología. Oportunidad y riesgos. La introducción de las nuevas tecnologías en el campo como el sanitario puede producir un gran salto en la efectividad por el hecho de poder disponer de información real, online, monitorizada masivamente, y con un ahorro económico considerable, que en algunas pruebas piloto se cuantifica superior al 50%, y con ahorros inducidos por la reducción de desplazamientos y otros.
• 6.5.13 Conferència de Josep Maria Canyelles sobre tecnologia i innovació al servei de les persones en el context de les smart cities. Conferència de Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social corporativa (RSC) i promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5, a la jornada de teleassistència organitzada per la Diputació de Barcelona el 13 d'abril del 2013 sota el títol "La teleassistència: tecnologia i innovació al servei de les persones".

[ARTÍCULO] Nuestras relaciones en un algoritmo. ¿Hacia dónde vamos?

¡Lo saben todo de nosotros! La tecnología permite que algunas empresas, por medio de algoritmos que se van perfeccionando, lo sepan casi todo de nosotros. Spotify puede sugerir las canciones que más se ajustan a nuestra personalidad ya que cada vez va teniendo un conocimiento más ajustado de los usuarios. Amazon ha conseguido que millones de personas reciban directamente la oferta de los productos que necesitan o desean.

Y ya nos va bien. A pesar de que este control nos preocupa teóricamente, lo cierto es que nos resulta práctico y finalmente la decisión de compra, aunque incentivada, depende de cada uno. Pero hay una consecuencia que no podemos condicionar o controlar y es que a medida que somos clasificados y entramos en estos círculos definidos por los algoritmos la tecnología limita las posibilidades que nos encontramos con productos que no están en nuestros parámetros habituales.

Uno tiene derecho a elegir su modo de vida, su círculo de relaciones, su grado de sociabilidad, las lecturas y ámbitos de conocimiento, los lugares donde hacer turismo... Es más, creo que en el futuro, uno de los retos será cómo hacer posible que en un mismo mundo y incluso dentro de un mismo estado o una misma sociedad puedan convivir estilos muy diversos, con la posibilidad de que tengan diferentes cribas incluso legales. Por lo tanto, creo produndament y hasta límites intensos que la gestión de la diversidad será un reto fundamental en el siglo XXI.

¿Pero como articulamos la convivencia?Asimismo, debe haber espacios donde la vida colectiva se pueda garantizar y se haga posible la coexistencia. Hace un cierto miedo que los modelos comerciales guiados por los algoritmos nos llevan hacia unas zonas de pensamiento único donde los usuarios sólo consumirán lo que les gusta y que no tendrán la posibilidad de encontrarse por azar con la diferencia. ¿Donde queda la diversidad? Esta no es sólo vivir en tu opción de diversidad sino tener la oportunidad de convivir con las otras diversidades para aprender a reconocerlas y a respetarlas, para poder intercambiar, para crecer como personas y colectivos, para innovar, para enriquecerse, para dudar, para cambiar...

Démonos una oportunidad a la descubierta. Cerrándonos en círculos impermeables dificultamos la serendipia, es decir, que sobrevengan los descubrimientos casuales o imprevistos en el mundo de la investigación, pero también en nuestro descubrimiento personal del entorno y de nosotros mismos.

Empresas y comunidades. Todas las tendencias van hacia aquí. Ferran Rodés, en una comida de Respon.cat, nos vaticinaba hace unos días que sólo sobrevivirán aquellos diarios que sepan conectar con comunidades concretas con cosas en común y a quien preguntarán qué contenidos quieren; de hecho, decía que llegaremos a diarios de comunidad. Reconocía que la experiencia del diario ARA vino de esta reflexión y que se definió un target muy específico, de personas con un nivel sociocultural alto, también socioeconómico alto porque sino no compran prensa, al tiempo con un sentido compromiso con el entorno.

Medios de comunicación y comunidades. El caso del diario ARA es de una gran profesionalidad. Pero es que vemos como algunos diarios que antes eran considerados rigurosos han perdido toda la credibilidad cuando se analizan con frialdad, pero que no tienen pudor a tergiversar o hacer uso de fakenews porque ya se han convertido en panfletos de su comunidad de intereses. Se refuerza la dualidad entre los que ante un hecho objetivo pueden interpretarlo de una u otra manera. Y en esto se basa la posverdad.

Ni una brizna de empatía. Ahora mismo, ante el encarcelamiento arbitrario, injusto, sin una base legal sólida, con acusaciones forzadas, y que generan un sufrimiento innecesario a padres y madres y a toda una parte de la sociedad, nos encontramos con personas que, no sólo valoran los hechos de manera diferente sino que no muestran ningún tipo de empatía por el sufrimiento de otros. Y aún más, que pueden mostrar públicamente su satisfacción porque rivales políticos que han actuado de manera pacífica siguiendo el mandato democrático tengan que sufrir este castigo.

Todo ello me hace pensar que es hacia donde vamos. Hacia un mundo donde en un mismo territorio podemos convivir colectivos que, por el acceso a fuentes de información y de socialización tan diferentes y tan polarizadas, ya dejamos de ser considerados una sociedad cohesionada y pasamos a ser sencillamente colectivos en régimen de coexistencia que se puedan tolerar pero que no sienten ni empatía.

Si este es el destino, asistiremos a una deshumanización, a una degradación del capital social, y a una dificultad enorme para construir grandes consensos sociales, para abordar los retos, y para hacer posible la gobernanza. Ni los derechos humanos o el respeto al estado de derecho generan una mínima adhesión. Cuando se supone que la Humanidad debería alcanzar la cima de la civilización es cuando el sentido de la frase de Terecio (Roma, siglo II aC) tal vez ya no es vigente: «Soy humano y nada humano me es ajeno». O cuando la frase de Bertolt Brecht vuelve a hacerse imprescindible:  «Cuando vinieron a buscar a los judíos, no me preocupé porque no era judío. Cuando vinieron por los comunistas, no me preocupé porque no era comunista. Y al final, cuando vinieron por mí, ya no había nadie que pudiera preocuparse».


Otras reflexiones y artículos anteriores que pueden estar conectadas (sector tecnológico)

• 05/03/18 Recomiendo la entrevista del Crítico a Genís Roca: "El cambio social por culpa de la revolución digital será muy bestia. No nos lo podemos ni imaginar " Recomiendo la entrevista del Crítico a Genís Roca:" El cambio social por culpa de la revolución digital será muy bestia. No nos lo podemos ni imaginar ". Hago algunos recortes pero hay mucho más: [Con la llegada de la robótica y de la inteligencia artificial] habrá cambios, pero serán duros. Por ejemplo, cuando se habla del futuro del trabajo, surge el tema de la renta básica universal. Dicen que una solución sería redistribuir la riqueza que generamos de una manera diferente: podemos garantizar una renta básica para todos, pero se necesita que los que acaparan hoy mucho dinero en cedan una parte para el bien común. Creo, sin embargo, que no lo harán voluntariamente. Será una crisis. De hecho, en la historia de la humanidad, las crisis han venido acompañadas de guerras o de conflictos violentos . [...]
• 02/16/16 Para entrar en una web ya saben mi correo ?? Estamos controlados! Acabo de entrar un momentito en una página web. No he hecho ninguna interacción. No he tocado ningún botón, ni ninguna aceptación de recibir galletas ... Al cabo de unos minutos, recibo un correo, lo que me parece inverosímil. Aún no me había pasado nunca! El correo dice: [...]
• 08:11:15 ¿Por qué me vigilancia, si no soy nadie? | Marta Peirano | TEDxMadrid. Sabemos que estamos vigilados, a través de nuestros móviles, ordenadores y cámaras. Pero no hacemos nada malo y por eso nos sentimos a salvo. Marta Peirano avisa en esta charla que es urgente preocuparse y proteger nuestro anonimato en la red. .
• 02/20/14 Salud y tecnología. Oportunidad y riesgos. La introducción de las nuevas tecnologías en el campo como el sanitario puede producir un gran salto en la efectividad por el hecho de poder disponer de información real, online, monitorizada masivamente, y con un ahorro económico considerable, que en algunas pruebas piloto se cuantifica superior al 50%, y con ahorros inducidos por la reducción de desplazamientos y otros.
• 06/05/13 Conferencia de Josep Maria Canyelles sobre tecnología e innovación al servicio de las personas en el contexto de las smart cities . Conferencia de Josep Maria Canyelles, experto en responsabilidad social corporativa (RSC) y promotor de Responsabilidad Global y socio-consultor de Vector 5 , en la jornada de teleasistencia organizada por la Diputación de Barcelona el 13 de abril de 2013 bajo el título "La teleasistencia: tecnología e innovación al servicio de las personas ".

Recomano l'entrevista del Crític a Genís Roca: “El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar”

Recomano l'entrevista del Crític a Genís Roca: “El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar”

Faig alguns retalls però hi ha molt més:

[Amb l’arribada de la robòtica i de la intel·ligència artificial] hi haurà canvis, però seran durs. Per exemple, quan es parla del futur del treball, sorgeix el tema de la renda bàsica universal. Diuen que una solució seria redistribuir la riquesa que generem d’una manera diferent: podem garantir una renda bàsica per a tothom, però es necessita que els que acaparen avui molts diners en cedeixin una part per al bé comú. Crec, però, que no ho faran voluntàriament. Serà una crisi. De fet, en la història de la humanitat, les crisis han vingut acompanyades de guerres o de conflictes violents.

Hi ha sobre la taula dues grans qüestions que ens obliguen a canviar el model: els nous fluxos d’informació i el canvi climàtic. Aquesta nova situació demana canvis radicals. Però el que està en dubte és quin serà el model resultant. Qui tindrà el control? Qui tindrà el poder? [..] Hi haurà un govern autoritari? L’accés a la informació servirà per controlar més la ciutadania? Per tant, qui vulgui defensar un model social més democràtic i igualitari haurà de sortir al carrer a defensar-ho.

Totes les revolucions tecnològiques han necessitat una lluita social per corregir-ne els excessos. La Revolució Industrial va demanar el sindicalisme i l’Estat del benestar perquè hi havia pràctiques abusives pels que tenien el control de les fàbriques sobre els nous treballadors industrials. [...] Els sindicalistes que van fer les primeres lluites contra els abusos a les grans fàbriques d’Anglaterra també van ser uns pioners quan semblava que era impossible enfrontar-se als poderosos. Ara els primers lluitadors socials d’aquesta crisi digital ja han aparegut —es diuen Snowden, Assange, Manning, Falciani o Simona Levi— i, com va passar amb aquells primers sindicalistes, estan perseguits per la justícia, empresonats, putejats i en risc personal. Són els primers que s’estan trencant la cara pels nostres drets ciutadans. Necessitem renegociar ja la nostra relació amb la informació.

La clau de volta del nou model és l’ètica. [...] Tot aquest embolic només es pot resoldre si recuperem la confiança. [..]  Hem confiat en el grup l’educació dels fills, la meva salut, la justícia, la seguretat… Què acostuma a passar sempre que hi ha una crisi en la societat? Es perd la confiança en el grup. Jo ara mateix estic dubtant seriosament dels nostres jutges, dels nostres policies, dels empresaris, de si em pagaran la pensió… Dubto de tot. La clau per recuperar la confiança en el grup passa per la claredat de la informació. Jo et puc donar les meves dades, però només si sé què hi fas, on tens les dades o a qui les ensenyaràs. Ara dubto de si la policia està escoltant el meu telèfon. Ara dubto de si el jutge agafarà una frase fora de context i em posarà a la presó per rebel·lió i sedició. Em faig una anàlisi de sang i dubto si la companyia asseguradora hi tindrà accés, i em posarà problemes per la meva assegurança de vida. Sé que estan prenent decisions d’acord amb algoritmes a través de la multitud d’informacions que generem, però desconeixem totalment quines dades són i per a què les fan servir.

No és la tecnologia: és la llei del mercat. Les empreses volen maximitzar els seus beneficis i volen que consumeixis més, i per això apareix això de l’obsolescència programada i coses d’aquestes. Les empreses majoritàriament ja no són projectes socials. A la seva manera i en el seu context s’ha d’admetre que abans els grans empresaris muntaven un projecte social al voltant de l’empresa. Ara, no, la responsabilitat social corporativa és només màrqueting i només miren el compte d’explotació o la cotització a la borsa. Només importen els resultats.

El mòbil és només la interfície que necessitàvem per produir continguts. [...] L’important són els algoritmes, no les interfícies. Fixa’t que en el Mobile World Congress abans presentaven interfícies com el mòbil d’última generació, les ulleres virtuals, la realitat augmentada o les atmosferes envoltants… Ara, però, parlen d’algoritmes. Tindran les nostres dades, i del que estan parlant és de què fan amb les nostres dades. El mòbil ara és més important com a caixa amb sensors que permet saber on ets, què has comprat, què has llegit, quant has caminat… que com a interfície per parlar amb tu. No volen saber la teva opinió a Twitter. No els importa. El que realment fan és pensar quins algoritmes apliquen per fer coses amb les teves dades. [...] És el que anomenen la Internet de les coses. La teva creativitat ja no dota de continguts Internet; és la teva activitat.

Anar a l'entrevista

El català avança al món dels mòbils

• Coincidint amb el Mobile World Congress, la Plataforma per la Llengua ens presenta com es troba la presència de la llengua catalana al sector dels mòbils
• Les dades confirmen que el català és justament més present en les empreses més innovadores i d'alta tecnologia, en multinacionals sense prejudicis identitaris, i on l'Estat espanyol no pot intervenir amb traves legals.

Heus ací tres exemples de la vitalitat de la nostra llengua en el sector dels telèfons mòbils intel·ligents.

Nou dels deu mòbils més venuts a Espanya el 2017 ja són en català, i el que encara no hi és, ho serà aviat

Dels deu mòbils més venuts a Espanya el 2017 (segons kantar), nou tenien l'opció en català. Eren Samsung Galaxy J5, Samsung Galaxy J3, Huawei P8 Lite, Samsung Galaxy J7, Apple iPhone 7, Samsung Galaxy S7, Huawei P9 Lite i BQ Aquaris U. D'aquests deu, només Xiaomi (amb el Xiaomi Redmi Note 4) té els deures pendents, però sembla que s'està plantejant d'afegir l'opció de llengua catalana. Per descomptat, el nou Samsung Galaxy S9 és també en català, com tota la nova gamma de Samsung.

Fujitsu aposta pel català entre les dinou llengües triades per al nou sistema de traducció instantània

Live Talk és el nou sistema desenvolupat per Fujitsu i que ha presentat enguany al Congrés de Mòbils. És una tecnologia que permet la traducció entre diverses llengües en temps real. Hi són el japonès, l'anglès, el xinès simplificat, el xinès tradicional, el coreà, el francès, el castellà, l'àrab, el rus, el portuguès, l'alemany, l'italià, el polonès, el neerlandès, el danès, el finès, el suec, el noruec i el català.

El català, present en la majoria de les principals aplicacions de navegació GPS per a mòbils

Si ens fixem en un sector d'aplicacions d'ús molt corrent en telèfons mòbils i també en la connexió dels telèfons mòbils als vehicles, veiem que el català també hi és força present. Entre les aplicacions del mercat més conegudes, podríem distingir-ne tres grups:

1. Opció en català (sovint per defecte, si el mòbil és en català) en les indicacions a la pantalla i en el seguiment per veu: Waze (que des del 2013 pertany a Google), Tomtom Go, IGO Navigation i CoPilot GPS-Navigation (en aquest cas també pot llegir el nom dels carrers en català).
2. Opció en català en les indicacions a la pantalla, però no en el seguiment per veu: Google Maps (el seguiment per veu en l'opció en català és una campaneta), Apple Maps (el seguiment per veu en l'opció en català és en anglès), Osmand, Sygic i MapFactor Navigator (el seguiment per veu en l'opció en català és en anglès).
3. Sense opció en català: Navigon (de Garmin) i Map.me

També hi ha algun cas particular, com el de Here WeGo, que en la versió en català del telèfon mòbil, la pantalla és en anglès, però el seguiment per veu és en català.

L'ovella negra, que desentona en la tendència del mercat, és sens dubte Navigon-Garmin, que tot i ser dels pocs que bandegen del tot el català, és força estès en els navegadors per defecte en vehicles o com a navegador connectat al vehicle. Navigon-Garmin es nega a afegir el català, encara que està disponible en llengües amb mercats comparables o molt més petits, com el francès per a Canadà, el lituà, el letó, el neerlandès per a Bèlgica, el noruec, l'eslovè, l'eslovac o el búlgar.

Google Maps, estranyament, no inclou el seguiment per veu en català, encara que la Plataforma per la Llengua li ho ha demanat amb insistència. Per al seguiment de veu, Google Maps fa servir el sistema de lectura de texts, que ara com ara està disponible en quaranta versions lingüístiques. Entre aquestes versions hi ha el danès, el noruec, el finès, l'estonià, l'eslovac, el cantonès específic per a Hong Kong, el mandarí de Taiwan, el singalès o el nepalès.

Font: Plataforma

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

• He renovat el mòbil, després de set anys de l'anterior. 
• M'ha calgut fer-ho per extrema lentitud de l'aparell, coincidint amb el reconeixement per part d'Apple d'alentir els mòbils antics.

L'impacte dels aparells tecnològics és enorme. Els professionals també hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics. Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment. Al 2010 vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil, actualitzat posteriorment: El compromís de minimitzar el canvi de mòbil.

 

Aquest octubre passat vaig canviar l'iPhone 3 per un nou aparell iPhone 8, ja que la lentitud de funcionament l'havia fer inhàbil per a un ús professional. Tenia la convicció que a cada actualització anava més lent i tot semblava que formava part de l'obsolescència programada. Tot just fa uns dies, Apple ho ha reconegut i s'ha disculpat pel "malentès" dels iPhone alentits [ca][es]. S'hi han referit com un "malentès" perquè consideren que la mala pràctica ha estat merament informativa, de transparència, ja que no havien explicat mai que realment provocaven l'alentiment però que tenien raons per fer-ho per a poder allargar la durada de les bateries i evitar-ne l'apagament sobtat per caiguda del voltatge. 

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 21,02 anys he disposat de 9 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana a dia d'avui de 2,34 anys per unitat. Sense comptar el mòbil actual, que la fa baixar, la mitjana ha estat de 2,60 anys per aparell. Aquesta és la mitjana actualitzada:

 

 

Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aporto la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produïa mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple 

Electronics Watch presenta la Guia per als contractistes

Electronics Watch té la satisfacció de presentar la Guia per als contractistes, una exhaustiva i detallada publicació sobre diligència deguda per a contractistes de material informàtic que abasteixen compradors del sector públic. L'objectiu de la guia és ajudar aquests contractistes a complir les Condicions contractuals d'Electronics Watch i altres estàndards similars per tal de millorar les condicions laborals de les fàbriques que produeixen bens per a les administracions públiques.
 

Electronics Watch té la satisfacció de presentar la Guia per als contractistes, una exhaustiva i detallada publicació sobre diligència deguda per a contractistes de material informàtic que abasteixen compradors del sector públic. L'objectiu de la guia és ajudar aquests contractistes a complir les Condicions contractuals d'Electronics Watch i altres estàndards similars per tal de millorar les condicions laborals de les fàbriques que produeixen bens per a les administracions públiques.

El document defineix 11 resultats concrets per augmentar la transparència de la cadena de subministrament, la cooperació de la indústria amb equips de monitoratge independents i el respecte dels drets laborals i la normativa de seguretat per part de les fàbriques. Els contractistes han d'assolir els resultats que depenen directament d'ells i demostrar que exerceixen la diligència deguda de manera efectiva per aconseguir altres resultats.

Segons la Dra. Olga Martin-Ortega, directora del Grup de Recerca sobre Empreses, Drets Humans i Medi Ambient (BHRE) de la Universitat de Greenwich i membre del patronat d'Electronics Watch, "es tracta d'un tipus de diligència deguda plus que s'allunya del procés que estableixen els actuals instruments internacionals de lleis no vinculants i la regulació nacional per desenvolupar l'obligació d'obtenir uns resultats. La diligència deguda efectiva i demostrable és l'única manera de garantir el respecte per als drets humans a les cadenes de subministrament i que es corregeixin les vulneracions".

Segons el director d'Electronics Watch, Björn Claeson, "les entitats afiliades a Electronics Watch i els proveïdors que segueixin la guia tindran més capacitat col·laborativa per detectar i solucionar les vulneracions laborals i de seguretat a les seves cadenes de subministrament d'electrònica i fer que millorin les condicions del personal. La guia estableix obligacions clares i assolibles per als contractistes i ofereix als compradors públics un sistema per verificar si els proveïdors compleixen les seves obligacions contractuals i, en cas que no ho facin, els obliga a rendir comptes".

El 2015 i el 2016, Electronics Watch va desenvolupar uns models de condicions contractuals perquè els seus afiliats poguessin incorporar-les als contractes de productes electrònics. Durant el 2016 i al principi de 2017, algunes d'aquestes entitats van començar a introduir-les als seus contractes i licitacions, i van analitzar l'experiència i els comentaris enviats per licitadors i contractistes. La guia reflecteix l'experiència pràctica dels afiliats a Electronics Watch i aprofita un ampli ventall de comentaris pertinents de compradors públics, marques i distribuïdors d'electrònica, organitzacions de monitoratge d'Electronics Watch, grups de defensa dels drets laborals, experts en drets humans, experts en salut i seguretat i juristes especialitzats en contractació pública, entre d'altres.

Electronics Watch proposa als compradors del sector públic que es plantegin incorporar els procediments de la guia als seus processos de contractació i que es posin en contacte amb la nostra organització per obtenir més informació.

Font 

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

L'impacte dels aparells tecnològics és enorme i creixent. A la manca d'esforç suficient per part de les companyies s'hi suma l'actitud per part dels usuaris, els consumidors, que tendeixen en general a una compra de substitució abans del que seria necessari.

Com que crec que la coresponsabilitat i el compromís ens obliga a tots, em sembla que els professionals hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics.

Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment, fet que em permet ser autoexigent en el meu compromís alhora que poder compartir els punts de vista i les dificultats per a poder ser plenament coherent.

En el seu moment vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil: (30.6.10) El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. La darrera actualització vas ser a inici del 2016: El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 19,83 anys he disposat de 8 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,48 anys per unitat, que suposen una millora respecte dades anteriors.

Si bé ara ja he arribat al límit per a l'aparell actual, estic satisfet d'haver aconseguit una durada de sis anys, fet que penso mantenir en el futur amb els nous aparells mentre em facin correctament les funcions. Aquesta és la mitjana actualitzada:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produïa mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple

El compromiso de minimizar el cambio de móvil

El impacto de los aparatos tecnológicos es enorme y creciente. A la falta de esfuerzo suficiente por parte de las compañías se suma la actitud por parte de los usuarios, los consumidores, que tienden en general a una compra de sustitución antes de lo que sería necesario.

Como creo que la corresponsabilidad y el compromiso nos obliga a todos, me parece que los profesionales debemos tener una actitud que también incorpore la responsabilidad social y la sostenibilidad en nuestras compras y en la renovación de los aparatos tecnológicos.

Por eso creo que me corresponde retener la información de mi comportamiento sobre este punto para poderlo gestionar adecuadamente y poder informar transparentemente, lo que me permite ser autoexigente en mi compromiso a la vez que poder compartir los puntos de vista de las dificultades para poder ser plenamente coherente.

En su momento hice formular por escrito un compromiso profesional de minimizar el cambio de móvil: (30.6.10) El compromiso de minimizar el cambio de móvil. La última actualización fue a inicio del 2016: El compromiso de minimizar el cambio de móvil.

Tengo móvil desde marzo de 1997 y en este periodo de 19,83 años he dispuesto de 8 aparatos diferentes de teléfono móvil, lo que supone una media de media de 2,48 años por unidad, que suponen una mejora respecto datos anteriores.

Si bien ahora ya he llegado al límite para el aparato actual, estoy satisfecho de haber conseguido una duración de seis años, lo que pienso mantener en el futuro con los nuevos aparatos mientras me hagan correctamente las funciones. Esta es la media actualizada:

 

Voy actualizando este cálculo para tener una noción precisa de qué uso en el tiempo doy a estos aparatos. Además, aportaré el dato subjetivo del motivo del cambio de cada unidad:

1) 1999: pleno desfase del aparato
2) 2000: sustitución por móvil de empresa
3) 2002: razones de salud (el uso intensivo de la aparato me producía dolor de cabeza)
4) 2004: fin vinculación empresarial
5) 2006: por desperfecto
6) 2007: para disponer de un terminal que unificara teléfono y palm
7) 2011: necesidad de compatibilizar el terminal con el cambio de SO a Apple

Vodafone homenatja el parlar xipella... O no! @vodafone_es

El portal de Vodafone ofereix un homenatge al parlar xipella, una variant dialectal que es parla a les zones de transició entre el català oriental i occidental. Aquesta variant és especialment coneguda perquè transforma "les vaques" en "lis vaquis".

Així, Vodafone ha decidit oferir-nos lis facturis des del seu portal. Podem trobar-hi expressions del tipus "no hi ha facturis disponibles", per exemple.

Malauradament, no es tracta d'una clucada d'ulls a aquests parlars sinó d'una conseqüència dels sistemes de traducció automàtica que algunes empreses fan servir als seus webs corporatius.

Així, la traducció del castellà "facturas" segurament ha estat considerada una forma verbal i li ha donat al català la forma de subjuntiu.

I hi ha altres perles, com ara l'expressió "Vine't a Vodafone", que no pot haver sortit de la boca de cap catalanoparlant sinó que sols pot ser fruit d'un traductor automàtic sense escrúpols a partir d'un Vente a Vodafone!

Sigui com sigui, no deixa de ser lamentable que una empresa com vodafone hagi de valdre's de sistemes de traducció automàtica per als seu portal de serveis a la clientela. No som prou importants els clients catalanoparlants? ¿Podem estar segurs que l'ús de la pàgina web en la nostra llengua és prou confiable i que no ens pot comportar cap mala interpretació?

Tinc la sensació que en els darrers anys, coincidint amb la crisi, Vodafone ha empitjorat el servei a la clientela de Catalunya. En l'atenció telefònica, em sembla que abans era més fàcil que ara que t'atenguin en la teva llengua. De fet, abans hi havia molts valencians, per no dir tots, en el servei d'atenció telefònica. Potser ho feien així per un motiu: a un catalanoparlant de Catalunya no ens molesta que l'interlocutor parli amb alguna variant diferent, com pot ser l'occidental o la valenciana. En canvi, com a conseqüència de l'acció durant molts anys dels blavers, pot passar que a un valencià li molesti que la persona que l'atèn ho faci amb un accent del Nord. Més enllà de les consideracions, segurament podia ser una opció pràctica. I molt em temo que hem anat a pitjor. Les "facturis" no són més que una anècdota al costat de la dificultat creixent perquè a Vodafone t'atenguin en català. Aviat deixarà de ser la meva companyia, em temo.


Entrades anteriors sobre Vodafone:

• 8.6.14 Per quin motiu l'estat espanyol punxa tant les xarxes amb accés al contingut?
• 8.6.14 ¿Por qué España pincha tanto las redes con acceso al contenido?
• 25.4.14 Jornada prospectiva sobre persones grans
• 22.2.14 El Mobile World Congres té una agenda social
• 8.5.12 Vodafone i la infància: web sobre ús segur d'internet
• 28.5.11 Vodafone ens dóna una resposta satisfactòria
• 28.5.11 Vodafone nos da una respuesta satisfactoria
  26.5.11 Les empreses responen... formalment
  25.5.11 Queixa atenció al client Vodafone – Drets de la Infància
  

Canyelles ha contribuït a inspirar els participants a l'Imagine mSocial @imaginecc @msocialcatCOM

Avui he fet una xerrada sobre Responsabilitat Social. En faig moltes. Però avui tenia un caràcter especial. Es tractava de fer una xerrada inspiradora per a un grup de dreamers que estan durant un mes participant en el projecte Imagine mSocial.

Durant un mes, 12 dreamers amb esperit emprenedor estan vivint una experiència que canviarà la seva vida. Acompanyats d’un equip de mentors, i amb la col·laboració de les administracions, les entitats socials i el món privat, els participants treballaran en el prototipatge de quatre productes tecnològics que suposaran un gran pas endavant en la vida de centenars de barcelonins i barcelonines. A sota podeu veure el vídeo de l'acte de presentació del projecte.

M'ha tocat intervenir després del Ricard Faura, un gran referent en la societat del coneixement. La idea és portar persones que aportin elements inspiradors en el camp social per a facilitar que els participants deixin anar la imaginació.

He mirat d'expressar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social, amb algunes notes sobre què vol dir gestionar una organització amb aquest enfocament de gestió. I hem pogut debatre a partir de les qüestions plantejades pels participants.

Al capdavant del projecte hi el Jordi Tolrà i Xavier Verdaguer, dos noms que ja suggereixen que el projecte segur que ha de ser interessant, potent, i innovador. I també vull destacar els quatre partners principals, entre els quals dues empreses membres de Respon.cat.

Suara planteja el repte de com millorar l'atenció social i l'autonomia personal de les persones dependents, i especialment millorant la qualitat de vida de les persones cuidadores.

Suez (Agbar) proposa un repte per a aquells barris on hi ha pobresa energètica, però anant més enllà d'aquesta problemàtica i pensant què podríem fer per ajudar-los a regenerar-se i proporcionar ocupació.

Les altres organitzacions que han proposat reptes són la Fundació ONCE, amb un repte sobre l'empoderament de les persones amb discapacitats, i la Diputació de Barcelona, amb un repte sobre com millorar l'eficiència dels serveis socials que faciliten els ajuntaments fent, per exemple, que els usuaris coneguin millor els serveis.



Entre les idees abordades, hem parlat de com una empresa decideix quines són les matèries que prenen importància i que haurien d'incorporar a la gestió de la seva responsabilitat social. A més dels elements metodològics, hem pogut explicar alguns marcs que poden ser útils, com ara les agendes locals i globals. En aquest cas hem explicat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els Focus de l'RSE a Catalunya, promoguts per Respon.cat.

He acabat la intervenció deixant-los un exemplar de l'Ideari Respon.cat de la Responsabilitat Social, en tant que cartell que vol ser inspirador dels valors que han d'incorporar les empreses i organitzacions responsables, ètiques i sostenibles.

IMAGINE mSOCIAL 

El potencial transformador de la tecnologia digital és extraordinàriament fort per millorar la qualitat de vida de les persones, promoure la igualtat d’oportunitats i el dret a una vida independent dels col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió social. Aquesta afirmació és el motor de l’Imagine mSocial 2016, el primer programa d’innovació desenvolupat en català i focalitzat íntegrament en la cerca de solucions tangibles als reptes socials més urgents de la ciutat de Barcelona.

Piulades:
msocialcat ‏@msocialcatCOM
@jmcanyelles, referent en responsabilitat social, parla d'importància de la seva aplicació @imaginecc #msocial2016

Imagine ‏@imaginecc
En @jmcanyelles ens ha explicat avui el valor global de la responsabilitat social @imaginecc #mSocial2016

Mireia Bel ‏@mire_bel
.@jmcanyelles ens parla de RSC per a pimes. És energia contagiosa amb un cap molt ben moblat @imaginecc @FBSabadell


Presentació Imagine mSocial2016 from Imagine on Vimeo.

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

L'impacte dels aparells tecnològics és enorme i creixent. A la manca d'esforç suficient per part de les companyies s'hi suma l'actitud per part dels usuaris, els consumidors, que tendeixen en general a una compra de substitució abans del que seria necessari.

Com que crec que la corresponsabilitat i el compromís ens obliga a tots, em sembla que els professionals hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics.

Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment, fet que em permet ser autoexigent en el meu compromís alhora que poder compartir els punts de vista i les dificultats per a poder ser plenament coherent.

En el seu moment vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil: (30.6.10) El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. Posteriorment (31.3.11) el vaig actualitzar a El compromís de minimitzar el canvi de mòbil.

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 19,09 anys he disposat de 8 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,39 anys per unitat, que suposen una millora respecte dades anteriors.

Cada cop estic aconseguint que puguin durar més de dos anys, superant els cinc actualment, mentre em faci correctament les funcions. Aquesta és la mitjana actualitzada:

Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produia mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple

Apunts anteriors:

• 6.2.15 El compromís de minimitzar el canvi de mòbil 
• 16.5.14 El 75% dels usuaris canvien d'smartphone innecessàriament
• 2.11.13 El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

El compromiso de minimizar el cambio de móvil

El impacto de los aparatos tecnológicos es enorme y creciente. A la falta de esfuerzo suficiente por parte de las compañías se suma la actitud por parte de los usuarios, los consumidores, que tienden en general a una compra de sustitución antes de lo que sería necesario.

Como creo que la corresponsabilidad y el compromiso nos obliga a todos, me parece que los profesionales debemos tener una actitud que también incorpore la responsabilidad social y la sostenibilidad en nuestras compras y en la renovación de los aparatos tecnológicos.

Por eso creo que me corresponde retener la información de mi comportamiento sobre este punto para poderlo gestionar adecuadamente y poder informar transparentemente, lo que me permite ser autoexigente en mi compromiso a la vez que poder compartir los puntos de vista de las dificultades para poder ser plenamente coherente.

En su momento hice formular por escrito un compromiso profesional de minimizar el cambio de móvil: (30.6.10) El compromiso de minimizar el cambio de móvil. Posteriormente (03/31/11) lo actualicé en El compromiso de minimizar el cambio de móvil. 


Tengo móvil desde marzo de 1997 y en este periodo de 19,09 años he dispuesto de 8 aparatos diferentes de teléfono móvil, lo que supone una media de media de 2,39 años por unidad, que suponen una mejora respecto datos anteriores.

Cada vez estoy consiguiendo que puedan durar más de dos años, superando los cinco actualmente, mientras me haga correctamente las funciones. Esta es la media actualizada:

Voy actualizando este cálculo para tener una noción precisa de qué uso en el tiempo doy a estos aparatos. Además, aportaré el dato subjetivo del motivo del cambio de cada unidad:

1) 1999: pleno desfase del aparato
2) 2000: sustitución por móvil de empresa
3) 2002: razones de salud (el uso intensivo de la aparato me producía dolor de cabeza)
4) 2004: fin vinculación empresarial
5) 2006: por desperfecto
6) 2007: para disponer de un terminal que unificara teléfono y palm
7) 2011: necesidad de compatibilizar el terminal con el cambio de SO a Apple

Apuntes anteriores:

• 6.2.15 [ca] El compromís de minimitzar el canvi de mòbil
• 16.5.14 [ca] El 75% dels usuaris canvien d'smartphone innecessàriament
• 16.5.14 [es] El 75% de los usuarios cambian de smartphone innecesariamente
• 2.11.13 [ca] El compromís de minimitzar el canvi de mòbil
• 2.11.13 [es] El compromiso de minimizar el cambio de móvil