17.12.07

Bones Festes Responsables!


Per celebrar el Nadal, des de xarxanet.org ens proporcionen un recull d'enllaços organitzats en diferents temàtiques, que van des dels elements més tradicionals a la innovació des de la xarxa, sense oblidar-se de la solidaritat i la sostenibilitat.

Podeu clicar l'àmbit que més us interessi:

Tradicions Nadalenques
Quantes vegades ens ha passat que comencem a cantar una nadala i només ens sabem la primera estrofa... Perquè això no passi us oferim un seguit de pàgines on trobar lletres de cançons, dites i poemes, les fires nadalenques de tota la vida i una secció de pessebres. Anar-hi

Nadal sostenible

En aquest apartat hi trobareu una sèrie de consells a l'hora de fer regals, de decorar la casa, dels àpats de les festes per fer compatible celebrar les festes nadalenques i tenir en compte el medi ambient. Anar-hi

Nadal electrònic

Les noves tecnologies no estan renyides amb la tradició, i hi poden aportar moltes coses. En aquest recull s'hi pot trobar diversos enllaços en què el Nadal es fa interactiu a través de l'ordinador. Podeu felicitar el Nadal per la xarxa, o jugar amb els elements més tradicionals d'aquestes festes. Anar-hi


Nadal solidari
A vegades resulta difícil poder separar el Nadal del consum, i potser per això és bo tenir idees per comprar regals i menjar que aportin alguna cosa més, no només el benefici empresarial. Aquí podeu trobar enllaços per celebrar un Nadal més solidari. Anar-hi

I només ens queda desitjar-vos un Bon Nadal!


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

15.12.07

Més dades crítiques amb la limitació de velocitat

Fa uns dies ens vam posicionar de manera crítica amb la mesura de limitar la velocitat a la sortida de Barcelona i especialment en algun trajecte on la mesura suposa haver de circular 40 kms per una autopista de peatge a 80 km/h. (vegeu escrit: Absolutament crític amb els 80 km/h)

Ara el RACC torna a sortir amb un altre informe que qüestiona la mesura, la qual té una base científica dubtosa, no s'ha debatut amb transparència i fa més impressió de mesura política que no pas de pla real orientat a uns objectius ambientals.

Per la gravetat que té "cremar" objectius ambientals en una decisió, com a mínim, no contrastada o consensuada amb els principals actors, aportem la referència a la pàgina del RACC.

Vegeu fragments de la notícia a Tribuna Catalana:

L'estudi explica que l'augment dels anomenats gasos de contaminació local -partícules i òxids de nitrogen, principalment- no tenen a veure amb les velocitats superiors a 80 km/h, sinó amb les cues i retencions que es generen diàriament a les entrades i sortides de Barcelona. Velocitat i contaminació no és una relació causa efecte sinó al contrari, en els vehicles pesants l'emissió de partícules baixa quan augmenta la velocitat.


L'estudi del RACC és un clam contra la falta de transport públic i la mala gestió del trànsit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El treball compara la velocitat de desplaçament entre el transport públic i el vehicle privat, que surt guanyador amb diferència de la competició fins i tot amb els accessos a Barcelona col·lapsats. Es van analitzar vuit trajectes i en cap el transport públic és més ràpid que el vehicle privat a les hores punta. Fins i tot, en tres dels desplaçaments realitzats, a 2/4 de 9 del matí agafar el transport col·lectiu costa perdre més del doble de temps.

El problema, doncs, és doblement greu. Estem lluny de poder reduir la contaminació a l'àrea metropolitana i el camí escollit pel govern és, com a mínim discutible.


Vegeu l'informe del RACC: http://racc.cat/index.racc/mod.actualidadHome/mem.FEst/relestudio.2189/relcategoria.91/chk.d5868dc7b05424c925ec1a999968a576.html


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

13.12.07

Representants de 2.000 ONG socials catalanes signen un compromís per la qualitat i la transparència

Representants de 2.000 ONG socials catalanes han signat la “Carta de Qualitat”, un compromís per la gestió eficaç i transparent. El seu contingut va ser ratificat pels membres del Taula i per la Junta Directiva al desembre de 2005 i aquest dijous 13 ha estat presentada i signada públicament.

La “Carta de Qualitat” és un conjunt de 18 compromisos que les més de 2.000 ONG que s’apleguen entorn la Taula d’Entitats han adquirit, per fomentar la cultura de la qualitat, la qual cosa vol dir treballar sota paràmetres de millora contínua, apostant per delimitar els processos, aportar eines d’avaluació adequades, optimitzar els recursos, tenir retroalimentació amb els beneficiaris i fer una aposta per la innovació en tots els vessants, tant instrumentals com de gestió.

La “Carta de Qualitat” ha estat signada per cadascun dels representants de les 24 federacions i entitats que formen part de la Taula d’Entitats del Tercer Sector. L’acte ha estat presidit per Carles Barba, president de la Taula, i per representants de les conselleries d’Acció Social i Ciutadania i d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, així com de l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

En el transcurs de l’acte s’ha presentat el llibre “L’estat de la qualitat a les ONG socials”, que destaca un important avanç en el número d’organitzacions del Tercer Sector català que implanten sistemes de qualitat; en concret, el 56% de les enquestades.

Per tal de seguir avançant en sistemes que garanteixin la gestió eficaç i transparent de les ONG, el president de la Taula d’Entitats, Carles Barba, ha reclamat al Govern de la Generalitat de Catalunya, i en el marc de l’anunciat Pla de Suport al Tercer Sector, la creació d’una línia d’ajuts per promoure la qualitat a les ONG, de la mateixa manera que ja es fa amb les empreses.

Per a valorar la importància del document, cal indicar que les 24 entitats de segon nivell que formen part de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya agrupen un conjunt de més de 2.000 associacions, fundacions i cooperatives, on hi treballen 15.640 professionals i més de 50.000 voluntaris/es, i de les seves actuacions se'n beneficien més de 800.000 persones.


Programa de l'acte:

12:30 Presentació de l'acte a càrrec del Sr. Rafael Ruiz de Gauna, vicepresident i coordinador del Grup de Qualitat de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

12:40 Presentació del llibre “L'estat de la qualitat a les ONG socials” a càrrec del Sr. Pau Vidal, director de l'Observatori del Tercer Sector.

13:00 Presentació i signatura pública de la Carta de Qualitat a càrrec dels directius de les 24 federacions i entitats membres de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.

Intervencions: Sr. Jordi Rustullet, Secretari General del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ; Sr. Isidre Masalles, Director de Serveis del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya; Sra. Àngels Nogués, Coordinadora de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona; Sr. Carles Barba, President de la Taula del Tercer Sector Social.


Podeu consultar la Carta de Qualitat aquí.

PS: vegeu notícia al Periódico: www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=466954&idseccio_PK=1021&h=071214

Representantes de 2.000 ONG sociales catalanas firman un compromiso por la calidad y la transparencia

Representantes de 2.000 ONG sociales catalanas han firmado la “Carta de Qualitat”, un compromiso por la gestión eficaz y transparente. Su contenido fue ratificado por los miembros del Mesa y por la Junta Directiva a diciembre de 2005 y este jueves 13 ha sido presentada y firmada públicamente.

La Carta es un conjunto de 18 compromisos que las más de 2.000 ONG que se reúnen entorno la mesa de entidades han adquirido, para fomentar la cultura de la calidad, lo cual quiere decir trabajar bajo parámetros de mejora continua, apostando por delimitar los procesos, aportar herramientas de evaluación adecuadas, optimizar los recursos, tener retroalimentación con los beneficiarios y hacer una apuesta por la innovación en todas las vertientes, tanto instrumentales como de gestión.

La carta de calidad ha sido firmada por cada uno de los representantes de las 24 federaciones y entidades que forman parte de la Taula. El acto ha sido presidido por Carles Barba, presidente de la mesa, y por representantes de las conselleries de "Acció Social i Ciutadania" y de "Innovació, Universitats i Empresa" de la Generalitat de Catalunya, así como del "àrea de Benestar Social" de la Diputació de Barcelona.

En el transcurso del acto se ha presentado el libro "El estado de la calidad en las ONG sociales", que destaca un importante avance en el número de organizaciones del Tercer Sector catalán que implantan sistemas de calidad; en concreto, el 56% de las encuestadas.

Con el fin de seguir avanzando en sistemas que garanticen la gestión eficaz y transparente de las ONG, el presidente de la plataforma, Carles Barba, ha reclamado al Gobierno de la Generalitat de Catalunya, y en el marco del anunciado Plan de apoyo al Tercer Sector, la creación de una línea de ayudas para promover la calidad a las ONG, de la misma manera que ya se hace con las empresas.

Para valorar la importancia del documento, hay que indicar que las 24 entidades de segundo nivel que forman parte de la Taula agrupan a un conjunto de más de 2.000 asociaciones, fundaciones y cooperativas, donde trabajan 15.640 profesionales y más de 50.000 voluntarios/as, y de sus actuaciones se benefician más de 800.000 personas.

Programa del acto:

12:30 Presentació de l'acte a càrrec del Sr. Rafael Ruiz de Gauna, vicepresident i coordinador del Grup de Qualitat de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

12:40 Presentació del llibre “L'estat de la qualitat a les ONG socials” a càrrec del Sr. Pau Vidal, director de l'Observatori del Tercer Sector.

13:00 Presentació i signatura pública de la Carta de Qualitat a càrrec dels directius de les 24 federacions i entitats membres de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya.

Intervencions: Sr. Jordi Rustullet, Secretari General del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ; Sr. Isidre Masalles, Director de Serveis del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya; Sra. Àngels Nogués, Coordinadora de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona; Sr. Carles Barba, President de la Taula del Tercer Sector Social.



Carta de Qualitat aquí.

Ver noticia en El Periódico: www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=466954&idseccio_PK=1021&h=071214

Propostes de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga

L'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga ens aporta un informes sobre el mercat de treball a l'Euram i una proposta formativa sobre "Reptes en la Direcció de l’Empresa Competitiva" que recull en les seves matèries aspectes vinculats a l'ètica i a la relació amb les comunitats.


El mercat de treball de l’Euram comptava, el 2006, amb més de 6 milions d’ocupats; per aquesta raó, l’Euram és una de les regions NUTS-1 amb un dels mercats de treball més grans de la UE. El més important, però, és que els últims anys ha estat dotat d’un dinamisme que li ha permés incorporar més d’un milió d’ocupats des de l’any 2001, és a dir, una taxa mitjana de creixement anual de quasi el 5% (més del quàdruple de la UE-15).



Diploma d’Especialització Professional: “Reptes en la Direcció de l’Empresa Competitiva”
L’Institut Ignasi Villalonga ha posat en marxa juntament amb la Fundació Formació i Empresa de la Universitat de València un Diploma d’Especialització Professional: “Reptes en la Direcció de l’Empresa Competitiva”, pensant en les condicions d’un mercat empresarial cada vegada més competitiu.

Preinscripció: Fins el 15 de gener de 2007, bé a través la Fundació Universitat Empresa (ADEIT) o bé directament a través de l’Institut Ignasi Villalonga
Més informació: 96 315 77 99 valencia@iivee.org


L'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga és una institució que agrupa empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i de la Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidències històriques, lingüístiques, socials, i de mentalitat empresarial.

Aquest objectiu passa per aprofitar les potencialitats i sinèrgies d'aquest gran territori estratègic que forma l’Euroregió de l’Arc Mediterrani davant els canvis econòmics i polítics que s'estan produint a Europa en l'actualitat. L'Institut, nascut a la ciutat de València, comptà en una primera etapa amb la col•laboració d'un grup d'economistes, empresaris i professionals al qual han anat sumant-se'n progressivament altres, provinents dels territoris d'aquesta Euroregió de l'Arc Mediterrani (Euram) compartida per diverses regions amb interessos i objectius comuns.


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

12.12.07

Assessorament a l'empresa tèxtil Difusió Bany d'Igualada

Consultoria a l'empresa Difusió Bany, S.L. en el marc del projecte RESSORT amb la participació del Consell Comarcal de l'Anoia i la Diputació de Barcelona

En el marc del Projecte Ressort, Responsabilitat Global ha fet un assessorament en Responsabilitat Social a l'empresa tèxtil Difusió Bany d'Igualada.

Alguns retalls de premsa on apareix l'empresa:

La venda directa permet oferir preus més baixos

18-02-2007
La venda directa permet oferir preus més baixos L'empresa tèxtil Difusió Bany d'Igualada ha decidit fer front a la competència de l'Est Europeu i Àsia millorant la seva distribució mitjançant la instal·lació de màquines de vending de banyadors a centres esportius. Optimitzen la producció de licra amb la idea de posicionar-se en preu, que és el que cerca el seu públic objectiu. 
L'empresa tèxtil Difusió Bany d'Igualada va ser creada el 1993 i la dirigeix Joan Lladó. Swimbox és la branca dedicada al banyador de vending. La previsió de facturació per a enguany és de 160.000 euros, 563.000 el segon any i poc més del milió d'euros el tercer any.
Perfil digital Swimbox:
A principi del mil·leni, molts dels compradors de banyadors de l'empresa tèxtil Difusió Bany d'Igualada van deixar de ser-ho, atrets pels preus baixos de l'Est Euroeu i Àsia. Cercant solucions, l'empresa va apostar al 2005 per una fórmula revolucionària: la conjunció del vending i la roba de bany, creant una marca nova: Swimbox.
El pla de negoci que es proposa complir Swimbox es proposa instal·lar màquines a centres esportius. El secret d'aquesta via alternativa de distribució és clarament el preu baix. Per treure un diferencial de preu, l'estratègia passa d'una banda per l'optimització de la producció de licra i per la certesa que el consumidor al qual s'adrecen no està tan subjecte al concepte moda i ja li va bé poder adquirir un banyador per set euros.

Documents
 

Quis custodiet ipsos custodes?


Quis custodiet ipsos custodes és una expressió llatina que vol dir "Qui vigila els vigilants?"

Si el camp de la responsabilitat legal hi ha un sistema policial i judicial que vetlla pel compliment de la llei, en el món de la Responsabilitat Social hi ha organitzacions i iniciatives que promouen el reconeixement d'aquestes pràctiques i compromisos voluntaris.

Organitzacions que promouen marcs d'informació (com el Global Reporting Initiative), organitzacions que auditen, verifiquen o certifiquen, organitzacions que promouen normes (com Forética), organitzacions que promouen etiquetes o reconeixements (com la Fundación Lealtad)... Són organitzacions que directament o per mitjà dels seus intruments ens transmeten que una empresa disposa d'unes polítiques i acompliments en la seva RSE.

El problema és que sovint no veiem com aquestes organitzacions (tan importants en la cadena de les garanties de l'RSE) garanteixen que també són gestionades de manera responsable i que les seves certificacions, etiquetes o auditories aporten el nivell de confiança i certesa requerit.

Podem fer una excepció positiva amb el GRI, ja que ha demostrat sobradament, per origen, trajectòria i model de governança que està ben gestionada i que mereix la confiança de les parts.

No voldríem fomentar un sentit exageradament crític que pugui senzillament llevar reputació d'organtitzacions a les quals se'ls ha de suposar en tot moment la bona intenció i la bona fe, però la necessitat de millorar el propi desenvolupament de l'RSE obliga a posar damunt la taula punts de vista que introdueixin una sana crítica. Cal fer-ho de la manera més positiva, i oberta al diàleg i la contrastació que sapiguem, relativitzant els posicionament si cal. Però començant a abordar a fons temes que fins ara s'han passat de puntetes.

Venim d'uns anys en què ha calgut generar consens entre els agents al voltant de què era l'RSE i el sentit de la seva pràctica, sobre la voluntarietat i les mesures de foment, etc. Venim d'uns anys en què ha estat fonamental fer camí i demostrar amb bones pràctiques que era possible un nou estil de direcció empresarial i estratègia de mercat. Venim d'un temps en què totes les iniciatives han estat benvingudes perquè formaven part d'un procés d'aprenentatge compartit i de conformació d'un marc multilateral onjuxtaposició de propostes i models aportava més riquesa i diversitat.

Cada cosa al seu temps. Ara entrem en una nova fase de l'RSE en aquestes latituds. Ja ha acabat el temps destinat quasi exclusivament al debat i a l'elaboració dels consensos bàsics de les "tres potes". Ara toca començar a fer feina i a demanar l'excel·lència a totes les parts. Ara toca córrer una mica per a recuperar el temps esmerçat.

Sense voluntat de perjudicar ni d'ofendre hem de començar a debatre sobre la utilitat, funcionalitat i fins i tot la coherència ètica d'algunes propostes que han entrat en joc en els darrers temps. Ho anirem fent i aportant elements per al debat.

Sols un exemple. Ja tindrem oportunitat d'entrar-hi més a fons, però sembla que comença a generalitzar-se la percepció que el model que ens proposa la Fundación Lealtad no està ben resolt. Si no poden entrar-hi les entitats que volen, no garanteixen res més que el que vulgui dir la mateixa ONG analitzada, i hi ha empreses que fan servir el llistat d'ONG reconegudes per a seleccionar amb qui dialoguen i financien, sembla evident que no només el mecanisme està mancat de veracitat sinó que està causant un mal enorme a entitats que no vulguin o puguin entrar en la seva roda.
És només una primera idea però que posa damunt la taula disfuncions que s'estan produint i que algunes organitzacions, empreses i experts assumeixen com a part del joc.


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

¿Quis custodiet ipsos custodes?

¿Quis custodiet ipsos custodes es una expresión latina que quiere decir "quién vigila a los vigilantes"?

Si en el campo de la responsabilidad legal hay un sistema policial y judicial que vela por el cumplimiento de la ley, en el mundo de la Responsabilidad Social hay organizaciones e iniciativas que promueven el reconocimiento de estas prácticas y compromisos voluntarios.

Organizaciones que promueven marcos de información (como el Global Reporting Initiative), organizaciones que auditan, verifican o certifican, organizaciones que promueven normas, organizaciones que promueven etiquetas o reconocimientos (como la Fundación Lealtad) ... Son organizaciones que directamente o por medio de sus intrumentos nos transmiten que una empresa dispone de unas políticas y cumplimientos en su RSE.

El problema es que a menudo no vemos como estas organizaciones (tan importantes en la cadena de las garantías de la RSE) garantizan que también son gestionadas de manera responsable y que sus certificaciones, etiquetas o auditorías aportan el nivel de confianza y certeza requerido.

Podemos hacer una excepción positiva con el GRI, ya que ha demostrado sobradamente, por origen, trayectoria y modelo de gobernanza que está bien gestionada y que merece la confianza de las partes.

No querríamos fomentar un sentido exageradamente crítico que pueda sencillamente quitar reputación de organtizaciones a las cuales se les tiene que suponer en todo momento la buena intención y la buena fe, pero la necesidad de mejorar el propio desarrollo de la RSE obliga a poner encima de la mesa puntos de vista que introduzcan una sana crítica. Hay que hacerlo de la manera más positiva y abierta al diálogo y la contrastación que sepamos, relativizando los posicionamiento si hace falta. Pero empezando a abordar a fondo temas que hasta ahora se han pasado de puntillas.

Venimos de unos años en lo que ha hecho falta generar consenso entre los agentes en torno a lo que era la RSE y el sentido de su práctica, sobre la voluntariedad y las medidas de fomento, etc. Venimos de unos años en los que ha sido fundamental hacer camino y demostrar con buenas prácticas que era posible un nuevo estilo de dirección empresarial y estrategia de mercado. Venimos de un tiempo en el que todas las iniciativas han sido bienvenidas porque formaban parte de un proceso de aprendizaje compartido y de conformación de un marco multilateral donde la juxtaposició de propuestas y modelos aportaba más riqueza y diversidad.

Cada cosa a su tiempo. Ahora entramos en una nueva fase de la RSE en estas latitudes. Ya ha acabado el tiempo destinado casi exclusivamente al debate y a la elaboración de los consensos básicos de las "tres patas". Ahora toca empezar a hacer trabajo y pedir la excelencia a todas las partes. Ahora toca correr un poco para recuperar el tiempo empleado.

Sin voluntad de perjudicar ni de ofender tenemos que empezar a debatir sobre la utilidad, funcionalidad e incluso la coherencia ética de algunas propuestas que han entrado en juego en los últimos tiempos. Lo iremos haciendo y aportando elementos para el debate.

Sólo un ejemplo. Ya tendremos oportunidad de entrar más a fondo, pero parece que empieza a generalizarse la percepción de que el modelo que nos propone la Fundación Lealtad no está bien resuelto. Si no pueden entrar las entidades que quieren, no garantizan nada más que lo que quiera decir la misma ONG analizada, y hay empresas que utilizan el listado de ONG reconocidas para seleccionar con quien dialogan y a quin financian, parece evidente que no sólo el mecanismo carece de veracidad sino que está causando un daño enorme a entidades que no quieran o puedan entrar en su rueda.

Es sólo una primera idea pero que pone encima de la mesa disfunciones que se están produciendo y que algunas organizaciones, empresas y expertos asumen como parte del juego.

11.12.07

Habemus Consilium?

Com una mena de Santíssima Trinitat, el diàleg de la Responsabilitat Social a l'estat espanyol estava estructurat en tres potes. Ara finalment, després d'anys de treball, totes les tres dimensions han arribat al final del seu procés i apunten vers objectius prou coincidents.

La Taula de Diàleg Social també ha conclòs els seus treballs i ha elaborat un document de consens, en espera que pròximament sigui ratificat formalment per cadascuna de les parts.

Tenim resultats integrals? Habemus Consilium? Si la concreció que havia de prendre cos en aquests dies era el Consell de l'RSE sembla que encara no hi ha les condicions... tot i que s'ha fet un pas endavant: la Taula de Diàleg Social ha donat llum verda al Consell de l'RSE.

Europa Press informa que "Després de diversos mesos de reunions, la Taula de Diàleg Social sobre RSE, formada per representants del Govern espanyol, CEOE, Cepyme, CC OO i UGT va culminar ahir els treballs d'un document conjunt que sota el títol de La responsabilitat social de les empreses. Diàleg social, recull fins a 10 propostes sobre la matèria.

L'última d'elles és precisament una de les més esperades, ja que es refereix a la creació d'un consell de responsabilitat social empresarial, compost per organitzacions empresarials i sindicals, representants d'organitzacions no governamentals i les Administracions Públiques. Fins al moment, tant la Subcomissió del Congrés com el Fòrum d'Experts del Ministeri de Treball i el Senat han instat al Govern a engegar aquest organisme."

Malgrat que la conseqüència lògica del procés "trinitari" seria la creació del Consell, el fet que s'estigui a final de legislatura transmet la sensació que s'ha esgotat el tempo polític. Si no es fa un gest ràpid d'última hora, un cop passades les festes nadalenques ja serà francament difícil de constituir un òrgan que hauria de mantenir l'esperit de consens entre totes les parts, incloses les polítiques.

El llarg temps esmerçat ha valgut la pena si ha servit per a establir consensos bàsics, però el darrer any ja ha sobrat i s'ha allargat en excés un procés que ara pot tenir dificultats per a posar-li al damunt la cirereta que facilités la visibilitat del treball i que permetés iniciar la propera legislatura amb un mecanisme establert de diàleg i participació.

Podeu veure un reportatge sobre les "tres potes" a www.responsables.biz/reportajes/Tres-foros-cuatro-anos-de-debate-y-un-Consejo-Estatal-sobre-la-RSE

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

10.12.07

Compte enrere per al gran debat de l'RS de les ONG


La intervenció judicial a Intervida portarà cua i, a poques hores de la presentació d'un llibre elaborat per uns investigadors privats, gent de sector i també experts de l'RSE no parlen d'altra cosa.

Davant la situació produïda a Intervida, pot ser que hi hagi interès a engegar el ventilador i que tothom acabi rebent un mica. Amb el perill que si les crítiques no disposen de base real es pugui perdre inútilment reputació del tercer sector.

Avui mateix, el president de Càrites Espanya, Rafael del Rio, ha manifestat en el Fòrum de la Nova Societat que advoca per una "gran fiscalització" de les activitats de les ONG. En concret, en ser pregutnat per com repercuteixen les irregularitats detectades en algunes ONG sobre les altres, ha demanant una gran transparència i un gran fiscalització de les activitats que realitzen les ONG.

Respecte a Càrites, ha afirmat que al voltant del 93% dels diners donats va directament als col·lectius atesos: gent gran, immigrants, dones, desocupats, persones discapacitades, ex reclusos, etc. El 7% restant es destina a la gestió de l'ONG. "En una organització que gestiona moltíssims diners és necessari tenir uns gestors i uns professionals permanents", ha dit.

P.S.: vegeu la notícia del llibre sobre el cas Intervida: "Un libro señala irregularidades en la gestión de Intermón Oxfam y la acusa de orquestar un complot contra Intervida" www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20071210190108&ch=313

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Absolutament crític amb els 80 km/h

Aquest matí hem intervingut en una tertúlia radiofònica de Ràdio Estel i hem parlat dels accidents de trànsit i de la nova limitació de 80 km/h als voltants de Barcelona. Aprofitem per desenvolupar aquí una mica més les idees.

L'anunci de la mesura ja no em va fer gaire gràcia però ara he de dir que en desconeixia el seu abast total. Fer un comentari crític envers una mesura que s'anuncia per a combatre el canvi climàtic és molt arriscat perquè hom corre el risc de ser titllat de retrògrada (o fins i tot de deixar-se influir pel 'primo científico'...).

En primer lloc, cal dir que totes les mesures que pretenguin millorar el clima i reduir l'accidentalitat han de ser benvingudes. Però aquestes han de tenir una base tècnica (científica) i una viabilitat (raonable). I lamentablement falla dels dos requeriments.

Comencem per darrer, la raonabilitat. No tota la gent que va en cotxe ho fa per caprici... de vegades és l'única manera de desplaçar-se a certs llocs. Per tant, en bona part del que es tractaria no és de posar dificultats als vehicles sinó d'afavorir el transport públic. He fet milers de vegades el recorregut Vilanova i la Geltrú - Barcelona i anem enrere des de tots els punts de vista.

Fa vint anys, ho feia a diari en tren i existien els directes que et permetien arribar en mitja hora. Des de fa uns quinze anys això ja no és així perquè la Sra. Mercè Sala (que m'agrada molt com parla) els va eliminar. Des de fa molts anys, els que hem de fer aquest recorregut (el més transitat i rendible de l'Estat per a RENFE)hem d'agafar un tren que tarda 3/4 d'hora i que si el perds t'has d'esperar 25 min. Hem anat enrere.

Per autopista, també acabem d'experimentar un retrocés similar. Hem passat de pagar un dineral en peatges per anar a 120 km/h a haver de fer els 45 quilòmetres de distància a 80 km/h durant tot el recorregut (no la sortida de Barcelona, no!), excepte els túnels (que curiosament els han deixat a 90 km/h) i els darrers 4 quilòmetres fins a Vilanova on és possible anar a 120.

Per anar a 80 ja teniem una carretereta. Que la millorin i que puguem anar a 80 sense peatge. Quin sentit té pagar per anar a 80?

Anem ara a la base científica. Una decisió d'aquesta mena hauria de venir avalada pels tècnics, de manera que la ciutadania entengués que realment és la mesura correcta. A mi se'm fa difícil creure que en podent anar amb el motor a 3.000 - 3.500revolucions en cinquena velocitat s'hagi d'anar en quarta i frenant. Però no és una opinió d'afectat indignat, és que diversos col·lectius de prestigi com el RACC van expressar crítiques molt furibundes a les bases científiques de la mesura.

El fet que no s'hagi entrat en arguments i la sensació que se'ls ha fet callar, fa que la mesura aparenti una decisió política i amplia les interpretacions de la mesura com un intent de marcar perfil polític propi des del partit que lidera la conselleria de Medi Ambient.

Davant la complexitat de les problemàtiques que ens afecten i la imperiosa necessitat d'abordar-los d'una manera prou sòlida, ens porta a apostar més per la convicció i la pedagogia (i la seducció si es vol!) que les mesures estrictament coercitives al marge de la dimensió pedagògica.
Veure com tothom encara circula a 120 quan els senyals ja posa 80, i llegir en els panells que la mesura està destinada a disminuir la contaminació em fa la sensació que estem generant incrèduls, com als inicis de la recollida selectiva.

Són moltes les qüestions:
- sobre l'eficàcia tècnica de la mesura
- sobre la funció coercitiva - pedagògica de la política
- sobre el peatge (dels més cars de l'Estat) a una via de 80 km/h
- sobre els passos enrere en el transport públic
- sobre l'absurditat d'anar a 80 en una autopista a més de 10 i 20 i 30 kms de Barcelona
- sobre la manca de transparència governamental i de debat públic sobre les crítiques tècniques rebudes
- sobre el perjudici als ciutadans de determinats territoris (en relació al nombre de viatgers i a les alternatives, no hi ha un territori més perjudicat que el Garraf).

Des d'un punt de vista de gestió de la Responsabilitat Social, voldríem que els governs:
- establissin diàleg amb les parts interessades abans de prendre decisions que poden causar perjudicis (encara que presumtament puguin ser a fi de bé);
- mostressin una màxima transparència davant els arguments tècnics que qüestionaven la decisió;
- exercissin la màxima exemplaritat, ja que molts càrrecs públics no compleixen en absolut aquest tipus de limitacions de circulació, com van demostrar fa uns dies a Antena 3 en un reportatge en què es veia fins i tot el Sr. Pere Navarro, director general de Trànsit, superant en molt la velocitat màxima permesa.


Els conductors de l'àrea de BCN no compleixen el nou límit de 80 km/h (I) www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=465481&idseccio_PK=1021&h=071209

Els conductors de l'àrea de BCN no compleixen el nou límit de 80 km/h (II) www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=465482&idseccio_PK=1021&h=071209

El RACC diu que limitar la velocitat a l'àrea de BCN no disminuirà la contaminació més del 3% www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=450477&idseccio_PK=1021&h=071016

Sostenibilitat i credibilitat www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=450682

El RACC acusa el Govern de llançar el 'pla 80 km/h' amb dades errònies www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=450677&idseccio_PK=1021&h=071017

Document PDF del RACC www.racc.es/pub/ficheros/adjuntos/adjuntos_informe80kmh_jzq_493715d8.pdf

PS: nou estudi del RACC: http://racc.cat/index.racc/mod.actualidadHome/mem.FEst/relestudio.2189/relcategoria.91/chk.d5868dc7b05424c925ec1a999968a576.html


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS