Respon.cat defensa la necessitat d'integrar la responsabilitat social en el model de gestió de les empreses i d'impulsar un salt qualitatiu en la relació amb la comunitat
II Trobada Empresarial Mans Unides · 5 de novembre de 2026
La sostenibilitat empresarial està entrant en una nova etapa en què el valor de les actuacions responsables no es pot mesurar únicament pel compliment normatiu ni per la qualitat dels informes corporatius. La integració en l'estratègia, la capacitat de generar impactes positius i la construcció d'aliances transformadores esdevenen factors essencials per avançar cap a models empresarials més responsables, competitius i compromesos amb la societat.
Aquest ha estat un dels principals fils conductors de la II Trobada Empresarial Mans Unides, celebrada el 5 de novembre a Barcelona sota el lema «Claus per a un reporting eficient de sostenibilitat». La jornada ha reunit representants empresarials, experts en sostenibilitat i organitzacions socials per reflexionar sobre l'evolució de la informació corporativa, la doble materialitat i la necessitat de convertir els compromisos de sostenibilitat en decisions i resultats tangibles.
Respon.cat hi ha participat amb la intervenció del seu director, Josep Maria Canyelles, a la primera taula, dedicada a les tendències en reporting ESG i doble materialitat, juntament amb Natalia Sánchez Sumelzo, Senior Manager de Sostenibilitat de KPMG. El debat, moderat per Olga Durich, de Mans Unides, ha permès abordar tant els canvis en el marc regulador europeu com els reptes de fons que tenen les empreses per integrar la responsabilitat social en la seva manera de funcionar.
De les obligacions legals a la responsabilitat davant la societat
Josep Maria Canyelles ha començat la seva intervenció agraint a Mans Unides la iniciativa d'organitzar una trobada que permet compartir reptes i generar espais de coneixement entre empreses de dimensions i sectors diferents. Ha remarcat que la responsabilitat social interpel·la totes les organitzacions, independentment de les obligacions legals que els corresponguin, i que aquesta diversitat empresarial és especialment valuosa per construir una cultura compartida de compromís amb la societat.
En aquest sentit, ha distingit entre les responsabilitats que totes les empreses tenen davant la llei i aquelles que decideixen assumir voluntàriament davant la societat. Aquest segon àmbit constitueix el fonament de la responsabilitat social empresarial i no pot quedar subordinat a l'existència d'una obligació normativa. Les empreses petites i familiars, sovint estretament vinculades al seu entorn, han mantingut tradicionalment una voluntat de contribuir al progrés de la comunitat i deixar-hi un llegat. Tanmateix, aquesta predisposició, per positiva que sigui, no garanteix per si sola que les actuacions tinguin el màxim impacte possible.
Canyelles ha advertit que moltes empreses gestionen amb professionalitat els impactes directament vinculats a la seva activitat econòmica, però quan es plantegen contribuir a reptes socials més amplis sovint actuen de manera poc estructurada. Les col·laboracions poden sorgir de peticions puntuals, de les preferències personals de la propietat o de la direcció, o d'una voluntat filantròpica que no sempre està connectada amb les capacitats i l'estratègia de l'empresa. El repte és passar de la bona voluntat a una responsabilitat social gestionada amb criteri, que permeti aportar més valor tant a l'empresa com a la societat.
Aquesta evolució no implica abandonar les col·laboracions tradicionals, sinó reforçar-les amb una mirada més estratègica. Les empreses poden aportar molt més que recursos econòmics, especialment quan posen al servei de les necessitats socials el seu coneixement, les competències professionals, les capacitats organitzatives i les relacions amb altres actors.
La dimensió social, la gran assignatura pendent de la gestió empresarial
Una de les aportacions centrals de Respon.cat ha estat la necessitat de fer evolucionar la gestió de la dimensió social de la sostenibilitat, especialment pel que fa a la relació de les empreses amb la comunitat. Canyelles ha recordat que, durant els darrers vint-i-cinc anys, la responsabilitat social ha contribuït a incorporar progressivament a la gestió empresarial qüestions que anteriorment quedaven fora del seu perímetre habitual.
L'àmbit ambiental és probablement l'exemple més clar d'aquesta transformació. Moltes empreses han passat d'actuacions puntuals, com el reciclatge de paper o la instal·lació de plaques solars, a desenvolupar estratègies d'eficiència energètica, descarbonització i economia circular. La gestió ambiental ha esdevingut una funció empresarial reconeguda, amb responsables, objectius, indicadors i sistemes de seguiment, especialment en els sectors industrials.
En canvi, la relació amb la comunitat no sempre ha experimentat una evolució equivalent. Canyelles ha compartit el testimoni d'una empresa que reconeixia haver transformat profundament la seva gestió ambiental en els darrers quinze anys, mentre que les seves actuacions socials continuaven sent pràcticament les mateixes que dues dècades enrere. Aquesta constatació reflecteix una realitat que Respon.cat identifica en moltes organitzacions: les iniciatives socials poden ser nombroses i valuoses, però sovint continuen poc integrades en l'estratègia i en els processos ordinaris de gestió.
La necessitat de fer aquest salt qualitatiu és encara més rellevant en un context de tensions socials creixents. Les empreses no poden substituir les responsabilitats de les administracions públiques ni les funcions de les organitzacions socials, però sí que han de reconèixer el seu paper com a actors de transformació. La seva capacitat d'incidir en les condicions laborals, les oportunitats de desenvolupament, els valors socials i la cohesió de les comunitats comporta una responsabilitat que va més enllà de l'activitat econòmica immediata.
Des de Respon.cat, el propòsit empresarial i la relació amb la comunitat constitueixen dues prioritats estratègiques per als propers anys. L'objectiu és ajudar les empreses a desenvolupar una responsabilitat social més integrada, capaç de connectar les necessitats de l'entorn amb el model de negoci, les capacitats de l'organització i la seva voluntat de contribuir al progrés col·lectiu.
La responsabilitat social no és una suma de bones pràctiques, sinó un estil de gestió
Canyelles ha qüestionat una concepció encara força estesa de l'RSE com una acumulació progressiva de bones pràctiques. Moltes empreses expliquen que ja col·laboren amb entitats socials, que han incorporat mesures ambientals, que promouen el benestar de la plantilla o que participen en iniciatives comunitàries. Davant de noves demandes, poden arribar a preguntar-se quantes actuacions més han de desenvolupar per considerar que estan fent prou.
Aquesta lògica acumulativa té un límit i pot acabar generant una sensació de càrrega addicional, especialment a les pimes. Per superar-la, cal entendre que la responsabilitat social no consisteix a fer cada vegada més coses, sinó a incorporar una manera de gestionar l'organització que tingui en compte els impactes i les responsabilitats davant la societat. Les bones pràctiques són la concreció d'aquest estil de gestió, però no en constitueixen l'essència.
Quan la responsabilitat social està vinculada a l'estratègia, al model d'empresa i a l'estil de lideratge, les actuacions responsables deixen de dependre exclusivament de la iniciativa puntual d'una persona o d'una demanda externa. L'organització desenvolupa la capacitat d'identificar els reptes emergents i donar-hi resposta d'una manera conscient, coherent i robusta, perquè aquesta resposta forma part de la seva pròpia lògica empresarial.
Aquesta perspectiva també permet adaptar la gestió responsable a empreses de dimensions diferents. Les grans organitzacions necessiten sistemes de gestió, procediments i mecanismes de control que assegurin la coherència de les actuacions. Les pimes, que sovint no disposen dels mateixos recursos, poden avançar mitjançant instruments més senzills, sempre que la responsabilitat social estigui realment integrada en les decisions i en la cultura empresarial.
El propòsit empresarial, una nova manera de donar sentit a l'activitat econòmica
La intervenció de Respon.cat ha situat el propòsit empresarial com una de les grans tendències de transformació dels models de negoci. A diferència dels requeriments de reporting, que deriven principalment de l'evolució normativa i de les exigències dels mercats, el propòsit respon a una reflexió més profunda sobre la funció de l'empresa, el sentit de la seva activitat i la contribució que vol fer a la societat.
Canyelles ha explicat que, durant dècades, les empreses han anat ampliant la manera de definir la seva missió. Una empresa que fabrica cadires pot entendre que la seva activitat no consisteix únicament a produir un objecte, sinó a aportar comoditat i benestar. Aquesta ampliació del sentit de l'activitat econòmica ha evolucionat fins a una concepció del propòsit que incorpora explícitament la voluntat de generar valor econòmic, social i ambiental.
Per il·lustrar-ho, ha recuperat la coneguda metàfora dels treballadors que piquen pedra. Mentre un explica que està picant pedra, un altre afirma que està construint una catedral. L'activitat material és semblant, però la consciència de contribuir a una finalitat més àmplia transforma el significat de la feina. El propòsit empresarial pot generar aquesta mateixa energia compartida, reforçant la motivació dels equips, orientant el lideratge i donant coherència a les decisions.
La reflexió s'ha estès també al concepte de llegat empresarial. Què queda del compromís d'una empresa quan la propietat passa a una nova generació o quan canvien els equips directius? Una cultura responsable sòlida hauria de permetre que els valors, les relacions construïdes i els impactes positius continuessin generant valor més enllà de les persones que inicialment els van impulsar. El propòsit ha de contribuir a fer que la responsabilitat social sigui un compromís de l'organització i no únicament una expressió de la voluntat dels seus dirigents.
Les aliances amb el tercer sector han de generar valor compartit
Un altre dels eixos de la intervenció ha estat la necessitat d'evolucionar des de les col·laboracions puntuals cap a aliances més estratègiques entre empreses i organitzacions socials. Canyelles ha defensat que les relacions entre ambdós sectors han de superar una dinàmica centrada exclusivament en la petició i l'aportació de recursos, per avançar cap a una comprensió mútua dels reptes i les capacitats de cada organització.
Això implica que les entitats socials coneguin millor el funcionament de les empreses i les ajudin a desenvolupar una gestió més responsable, però també que les empreses es preguntin com poden contribuir a enfortir les entitats amb les quals col·laboren. Les aliances han de permetre compartir coneixement, desenvolupar capacitats, implicar persones i treballar conjuntament per objectius que difícilment es podrien assolir de manera individual.
El voluntariat corporatiu és un exemple de les possibilitats d'aquesta mirada. A més de donar resposta a necessitats socials, pot contribuir al desenvolupament de competències personals i professionals, reforçar les habilitats relacionals, afavorir el compromís dels equips i aportar sentit a la feina. Per aconseguir-ho, però, cal plantejar-se conscientment quins objectius es volen assolir i com es pot gestionar el valor que genera l'experiència, tant per a les persones participants com per a les entitats i les empreses.
Aquesta concepció de les aliances reforça una idea central de la responsabilitat social: la contribució a la societat no s'hauria de limitar a destinar una part dels beneficis a finalitats socials, sinó que pot formar part de la manera com l'empresa utilitza les seves capacitats per generar valor.
KPMG: la doble materialitat ajuda a concentrar els esforços en allò que és rellevant
Natalia Sánchez Sumelzo, de KPMG, ha contextualitzat aquestes reflexions en l'evolució del marc regulador europeu. Després d'una etapa d'expansió de les obligacions d'informació sobre sostenibilitat, la Unió Europea ha iniciat un procés de simplificació orientat a reduir la càrrega administrativa i millorar la competitivitat de les empreses. Aquesta revisió afecta tant l'abast de les obligacions com el volum d'informació que les organitzacions han de facilitar.
Sánchez ha remarcat, tanmateix, que la simplificació normativa no implica que les empreses hagin de deixar de mesurar i gestionar els seus impactes. Encara que algunes organitzacions quedin fora de les obligacions directes de reporting, continuaran rebent demandes d'informació per part de clients, inversors, entitats financeres i asseguradores. La sostenibilitat forma part cada vegada més de l'avaluació dels riscos empresarials i de les relacions econòmiques al llarg de la cadena de valor.
En aquest context, ha defensat la doble materialitat com una eina que permet identificar i prioritzar els aspectes realment rellevants. La metodologia combina l'anàlisi dels riscos i oportunitats que les qüestions de sostenibilitat representen per a l'empresa amb la identificació dels impactes, positius i negatius, que la seva activitat genera sobre les persones i el medi ambient.
Un element essencial d'aquest procés és comprendre la cadena de valor i identificar els grups d'interès afectats. Aquesta mirada permet descobrir impactes que no sempre són evidents des de l'interior de l'organització i facilita una priorització més fonamentada. L'objectiu no és obtenir una llista indefinida de qüestions a gestionar, sinó determinar quines són les més significatives, establir objectius i concentrar-hi els recursos disponibles.
La representant de KPMG ha insistit que aquesta aproximació és especialment útil per a les pimes, que necessiten orientar els seus esforços cap als àmbits on poden generar més valor. També ha destacat la importància que les afirmacions sobre sostenibilitat disposin d'evidències verificables, tant per reforçar la credibilitat de la informació com per prevenir el greenwashing.
Pel que fa als possibles retrocessos derivats del context polític i regulador, Sánchez ha considerat que algunes empreses estan adoptant una comunicació més prudent, especialment en determinats mercats. Això pot comportar una menor presència pública de termes com ESG o sostenibilitat, però no necessàriament una reducció de les actuacions relacionades amb la captació de talent, la resiliència de les cadenes de subministrament, l'eficiència energètica o la gestió dels impactes.
La sostenibilitat que crea valor: experiències de Colonial, Grifols i Banc Sabadell
La segona taula, dedicada a les bones pràctiques empresarials i moderada per Marga de Rosselló Carril, sòcia de Sostenibilitat de PwC, ha permès conèixer com tres grans empreses incorporen la sostenibilitat a la seva activitat econòmica, als sistemes de gestió i a les relacions amb els inversors.
Carlos Krohmer, Chief Corporate Development Officer de Colonial SFL, ha explicat que els actius immobiliaris amb millors prestacions de sostenibilitat es venen o es lloguen més ràpidament. L'eficiència energètica, la reducció dels consums i la menor petjada de carboni incrementen l'atractiu comercial dels immobles i contribueixen a generar retorn financer. També ha destacat que la rehabilitació d'edificis pot oferir avantatges econòmics i ambientals respecte de la construcció de nova planta, especialment per la reducció de les emissions associades als materials i als processos constructius.
Krohmer ha remarcat que una part dels costos ambientals encara no està incorporada als preus de mercat, malgrat que els efectes econòmics d'aquests impactes són cada vegada més evidents. Ha esmentat el cas de les assegurances d'habitatges als Estats Units, on l'exposició als incendis pot comportar primes molt elevades o dificultats per obtenir cobertura. Aquesta realitat reforça la necessitat d'internalitzar els costos ambientals i d'incorporar-los progressivament a les decisions econòmiques.
En l'àmbit financer, Colonial participa en sistemes d'avaluació com CDP i GRESB, que faciliten la comparabilitat del rendiment ambiental entre empreses i actius. La utilització d'indicadors estandarditzats, com les emissions per metre quadrat, permet als inversors establir criteris mínims d'acceptació o modular les condicions de les seves inversions. L'empresa també ha incorporat objectius de sostenibilitat a la retribució variable, amb un pes del 10%, reforçant així la connexió entre els compromisos ambientals i els incentius de gestió.
Dani Segarra, Head of Investor Relations and Sustainability de Grifols, ha exposat l'esforç de la companyia per desenvolupar una informació sobre impacte que vagi més enllà de la distinció convencional entre dades financeres i no financeres. Grifols analitza la contribució econòmica de la seva activitat als països on opera, incloent-hi l'ocupació directa i indirecta i els efectes que es generen en diferents nivells de la cadena de valor. Paral·lelament, estudia els impactes sobre els grups d'interès, especialment els pacients, per oferir una visió més completa de la contribució de l'empresa.
Segarra ha situat aquestes qüestions en l'àmbit de la governança, destacant el paper del Consell d'Administració en les decisions estratègiques. També ha explicat que els canvis polítics als Estats Units, un mercat molt rellevant per a Grifols, han comportat alguns ajustos formals per prevenir riscos jurídics, però no una alteració substancial de l'orientació de la companyia. La seva reflexió ha estat clara: el més important és disposar d'una estratègia empresarial capaç de crear valor, més que no pas limitar-se a elaborar un bon informe de sostenibilitat.
Bernat Parellada, ESG Rating & Disclosure Lead Specialist de Banc Sabadell, ha posat l'accent en la necessitat d'identificar els destinataris de la informació corporativa i adaptar-ne el contingut a les seves necessitats. Els informes de sostenibilitat s'adrecen a grups d'interès diferents i han de ser comprensibles, evitant un llenguatge excessivament tècnic que en dificulti la utilitat. En coherència amb la doble materialitat, la informació ha d'explicar tant els riscos i oportunitats de l'empresa com els impactes que genera en la societat.
Parellada també ha destacat el paper dels Objectius de Desenvolupament Sostenible com a llenguatge compartit i ha exposat l'experiència de Banc Sabadell en l'emissió de deute sostenible vinculat a activitats que contribueixen als ODS. Ha remarcat que aquests instruments financers necessiten una base real d'activitat sostenible que els doni suport. Entre els àmbits d'impacte social de l'entitat ha esmentat l'accés als serveis financers i a l'habitatge, l'atenció a persones vulnerables, la prevenció del sobreendeutament i la ciberseguretat.
Les tres experiències han coincidit a mostrar que la sostenibilitat està cada vegada més vinculada a les decisions econòmiques, als sistemes d'incentius i a la governança empresarial. Malgrat els canvis en el discurs públic d'alguns grans inversors i la revisió de determinades exigències normatives, les empreses continuen identificant raons estratègiques per gestionar els riscos i impactes de sostenibilitat. La implicació de la direcció general i dels consells d'administració resulta determinant per mantenir aquesta orientació.
Les aliances transformadores: experiències de Fundación Occident, Fundació Puigvert i Fundació ISS
La tercera taula, moderada per Mireia Angerri, de Mans Unides, ha aportat una perspectiva complementària centrada en la relació de les empreses amb les entitats socials i en la capacitat de les aliances per generar impactes duradors. Hi han participat Ignacio Gallardo-Bravo, director general de Fundación Occident; M. Emilia Gil, directora executiva de Fundació Puigvert, i Eulàlia Devesa, directora de Fundació ISS.
Ignacio Gallardo-Bravo ha plantejat tres preguntes que haurien d'orientar qualsevol projecte de col·laboració social: si s'està abordant el problema real o només algun dels seus símptomes; si l'empresa aporta les seves capacitats i expertesa o es limita a oferir suport; i què quedaria del projecte si l'organització deixés de participar-hi al cap de cinc anys. Aquests criteris situen la qualitat de les aliances en la seva capacitat d'abordar causes estructurals, generar valor diferencial i assegurar la continuïtat dels resultats.
Gallardo-Bravo ha explicat que la relació de Fundación Occident amb Mans Unides es va iniciar fa 26 anys amb projectes educatius, una trajectòria que exemplifica el valor dels compromisos sostinguts en el temps. També ha insistit en la necessitat de mesurar i comunicar els canvis que generen les col·laboracions. L'estandardització de les dades d'impacte és complexa, però necessària per superar una comunicació que de vegades dona per descomptat que la simple participació en un projecte del tercer sector ja constitueix una evidència suficient d'impacte social.
M. Emilia Gil ha explicat que, en el sector sanitari, la rendició de comptes és una obligació permanent, però també una oportunitat per donar a conèixer millor la contribució de l'organització. La informació no ha d'explicar únicament què es fa, sinó també com es fa, perquè és en aquesta manera d'actuar on es manifesta una part essencial del valor social. Ha destacat que l'activitat sanitària comporta impactes ambientals importants, com els consums d'aigua i la generació de residus associats als tractaments de diàlisi, i que disposar de dades permet generar debat intern, revisar pràctiques i millorar la gestió.
Pel que fa a les aliances, Fundació Puigvert ha presentat diverses experiències que connecten les seves capacitats sanitàries amb necessitats socials. Entre aquestes, una col·laboració amb una empresa organitzadora de grans concerts per promoure la salut sexual; expedicions al Camerun amb Mans Unides, que combinen l'activitat assistencial amb la transferència de coneixements als professionals locals, i la participació en els Barcelona Salut Games, que permet mobilitzar els equips i generar aportacions solidàries. Gil també ha remarcat que la confiança és un actiu fonamental i que s'ha de construir amb coherència, exigint als proveïdors estàndards elevats en àmbits com la ciberseguretat i la protecció de dades.
Eulàlia Devesa ha defensat la importància de mantenir clar el «per a què» de l'organització, sense deixar-se arrossegar per les modes ni per una visió centrada exclusivament en els indicadors a curt termini. En el cas d'ISS, aquest propòsit es concreta especialment en la voluntat de promoure un treball digne i de qualitat, amb un lideratge que empoderi les persones que presten directament els serveis a les instal·lacions dels clients.
Devesa ha recordat l'origen de la Fundació ISS, vinculat a una iniciativa de participació voluntària dels treballadors que permetia destinar els cèntims de la nòmina a projectes socials, especialment en països d'origen de persones de la plantilla. La governança de la Fundació incorpora representants de l'empresa i dels sindicats, fet que reforça la participació i la rendició de comptes. També ha explicat que la central danesa exigeix resultats socials i una quantificació monetària de l'impacte, que ajuda a comunicar als clients la contribució generada.
Finalment, ha destacat l'existència d'un acord amb l'ONCE, malgrat que ambdues organitzacions poden competir en determinats serveis. Aquesta experiència mostra que la competència empresarial no impedeix identificar espais de cooperació quan existeixen objectius socials compartits. ISS també procura implicar la clientela en les iniciatives socials, ampliant l'abast de les aliances i la capacitat de mobilització de l'organització.
Les aportacions d'aquesta taula han reforçat una de les idees plantejades per Respon.cat: les aliances empresarials amb el tercer sector tenen un potencial transformador molt superior quan no es limiten a transferir recursos, sinó que incorporen capacitats, impliquen persones i generen canvis que poden perdurar en el temps.
Arnau Queralt: reforçar el compromís amb l'Agenda 2030 i preparar-ne el futur
La cloenda ha anat a càrrec d'Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), que ha situat les reflexions de la jornada en el marc dels reptes globals del desenvolupament sostenible.
Queralt ha explicat que Mans Unides s'ha incorporat recentment a l'Aliança Catalunya 2030, que arriba així al centenar de membres. Ha destacat que aquesta iniciativa no és únicament un espai d'adhesió als ODS, sinó també de coneixement mutu, reconeixement i aprenentatge entre organitzacions que aborden els reptes de sostenibilitat des de perspectives diferents. Aquest intercanvi permet ampliar la mirada i prendre consciència de realitats socials que no sempre són presents en les prioritats habituals de les empreses, com la situació de pobresa que afecta una part molt important de la infància.
Davant la insuficiència dels avenços globals en el compliment dels ODS, Queralt ha remarcat la necessitat d'intensificar els esforços durant els anys que resten fins al 2030 i, alhora, començar a preparar el futur del marc internacional de desenvolupament sostenible. Ha situat el setembre del 2027 com un moment rellevant per a l'inici de les converses sobre l'agenda posterior al 2030, que podrien desembocar en una pròrroga dels objectius actuals, una nova agenda global o un conjunt d'agendes sectorials i temàtiques.
El director del CADS ha traslladat el missatge de la darrera trobada de l'Aliança Catalunya 2030: és el moment que els governs subestatals, les empreses, les organitzacions no lucratives i els altres actors socials reforcin la seva implicació per preservar l'ambició de l'Agenda. La continuïtat del compromís amb el desenvolupament sostenible no pot dependre exclusivament dels acords entre estats, sinó que necessita una mobilització àmplia dels actors econòmics i socials.
Conclusions: una nova etapa per a la responsabilitat social empresarial
La II Trobada Empresarial Mans Unides ha posat de manifest que la sostenibilitat empresarial es troba en un moment de redefinició. La simplificació de les exigències reguladores europees i els canvis en el context polític internacional poden modificar les obligacions de reporting i les formes de comunicació, però no eliminen els riscos, els impactes ni les oportunitats que la sostenibilitat representa per a les empreses.
Les experiències de Colonial, Grifols i Banc Sabadell han mostrat que els indicadors de sostenibilitat ja tenen conseqüències econòmiques i financeres concretes, tant en l'atractiu dels actius com en les decisions d'inversió, el finançament i la gestió dels riscos. Al mateix temps, les aportacions de Fundación Occident, Fundació Puigvert i Fundació ISS han evidenciat que la mesura de l'impacte social pot contribuir a millorar les decisions internes, reforçar la confiança i desenvolupar aliances més efectives.
La intervenció de Respon.cat ha permès situar aquestes qüestions en una perspectiva de transformació empresarial que va més enllà dels requeriments informatius. El repte principal no consisteix a multiplicar els informes ni a acumular actuacions responsables, sinó a integrar la responsabilitat social en la manera de gestionar, de liderar i de relacionar-se amb la societat. Això exigeix avançar especialment en la dimensió social, que encara presenta un recorregut de millora important en moltes empreses, i connectar-la amb el propòsit, les capacitats pròpies de l'organització i les necessitats de la comunitat.
Aquesta transformació també requereix una nova qualitat en les relacions entre empreses i entitats socials. Les col·laboracions tradicionals continuen sent necessàries, però el seu potencial es multiplica quan evolucionen cap a aliances fonamentades en el coneixement mutu, la complementarietat de capacitats i la voluntat de generar impactes duradors. El valor compartit no sorgeix únicament de l'aportació econòmica, sinó de la capacitat de les organitzacions per ajudar-se mútuament a ser millors i contribuir conjuntament a resoldre reptes socials.
La responsabilitat social empresarial ha de deixar de percebre's com un conjunt d'actuacions afegides a l'activitat ordinària per consolidar-se com una manera de concebre i gestionar l'empresa. El reporting ha de contribuir a fer visible aquesta transformació, aportar coneixement i facilitar la millora contínua, però no pot substituir-la. El propòsit, la governança responsable i les aliances amb la comunitat són els elements que poden donar continuïtat i coherència a aquest compromís, més enllà de les conjuntures polítiques i dels canvis normatius.
Des de Respon.cat, aquesta és una de les grans prioritats per als propers anys: contribuir a fer que les empreses de Catalunya, de totes les dimensions i sectors, avancin cap a una responsabilitat social més integrada, estratègica i transformadora, capaç de reforçar simultàniament la seva competitivitat, la seva viabilitat i la seva contribució al progrés de la societat.
