Inscripcions obertes: Presentació a la Borsa de Barcelona del “Mapa de materialitat per a la gestió de la sostenibilitat a les PIME” amb la participació de Respon.cat

• Les noves directives europees marquen obligacions i generen grans oportunitats que les pimes han de saber aprofitar.
• A la jornada es presentaran recursos estructurats en una guia pràctica

La sostenibilitat és un valor cada vegada més important per a l’èxit i la resiliència de les empreses. Les noves normatives europees de sostenibilitat com la Directiva (UE) 2022/2464, relativa a la presentació d’informació sobre sostenibilitat per part de les empreses (CSRD), i la proposta de Directiva de la UE sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat incorporen l’obligació de les grans empreses de responsabilitzar-se dels impactes ambientals i socials en la seva cadena de valor.

Atesa la creixent pressió tant legislativa com de la societat que no només afecta les empreses més grans, sinó també els seus proveïdors i el mercat en general, no gestionar aquests temes podria afectar la competitivitat de les PIME amb vistes al futur.

En aquesta jornada, es presenta un mapa de materialitat ASG (Ambiental, Social i Governança) com un bon punt de partida per a les PIME perquè gestionin la seva sostenibilitat corporativa i es posicionin millor en el futur. Aquesta eina facilita una identificació preliminar dels eixos més importants per sector amb temes vinculats a les seves indústries i algunes de les iniciatives i marcs més rellevants a escala general per als negocis i en l’àmbit sectorial. El mapa de materialitat s’acompanya d’un manual d’usuari que descriu i explica termes bàsics relacionats amb la sostenibilitat i ensenya com utilitzar l’eina.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Reflexió amb motiu de la sentència del TJUE

• La responsabilitat dels mitjans de comunicació és fonamental ja que contribueixen a crear valors socials i cada cop més a polaritzar la societat en bombolles irreconciliables alimentades per la tergiversació informativa.
• Espanya segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Si segles enrere els valors d’una societat venien conformats per la família i per l’església i posteriorment també per l’escola, la intel·lectualitat i els moviments socials, avui és evident que el món corporatiu és qui mostra una gran capacitat i encara desenvolupant-se per marcar no sols les modes sinó els referents culturals, models socials i valors de la societat. El màrqueting ha tret nota en fer aquesta feina, que és més profunda que merament col·locar un producte a un segment de mercat.

Dit això, els mitjans de comunicació en són la corretja de transmissió perquè l’entusiasme interessat, l’assentiment o, per contra, el sentit crític fan que una constel·lació de valors en substitueixi una altra de manera generalitzada, massiva i accelerada. La majoria de mitjans estan estretament vinculats al poder i intensament condicionats pels anunciants i per la propietat. No descobreixo res de nou.

Però a l’hora d’abordar la responsabilitat de les empreses davant la societat, sovint posem la mirada en l’empresa que fa les coses malament i desatenem l’entorn mediàtic que posa en safata l’acceptació (o acceptabilitat) social. Els mitjans de comunicació han renunciat a ser la veu de la societat, la veu dels grups d’interès, els portaveus dels col·lectius que no tenen veu. Per exemple, la veu de les generacions que encara no han nascut. No els exigim prou. O potser pensen que no és el que els lectors n’esperen. O senzillament el gos no mossega la mà de qui li dona el menjar.

Però parlar de l’RSC dels mitjans no solament fa referència a com contribueixen a modificar els valors socials. També hi ha aspectes més immediats, materials, objectivables, com el dilema entre veritat o la tergiversació. En dic dilema perquè és una tria voluntària, que forma part de l’estil propi, i que es fa de manera conscient.

Permeteu-me exemplificar-ho amb una informació important i molt esperada: la sentència del TJUE sobre les prejudicials de Llarena. Cerco la informació aportada per un mitjà alineat en l’espanyolisme però que tradicionalment havia estat estat rigorós, i em trobo amb una ocultació de la frase més important de la sentència, que obre una nova interpretació molt rellevant per la jurisprudència europea i per al cas en concret. El punt fonamental és que per denegar una euroordre calia demostrar la falla sistèmica de la justícia d’un país però ara s’afegeix al mateix nivell, amb la conjunció “o”, si hi ha grup objectivament identificable. És a dir, que la falla no és sistèmica sinó sols contra un grup, i aquí queden obertes totes les possibilitats, un grup sexual, d’origen, o com seria el cas una minoria nacional o, si es vol, un col·lectiu ideològic com l’independentisme.

El fet que el País oculti aquesta informació, donant continuïtat moltes tergiversacions fetes en el darrer decenni, converteix aquest diari en un pamflet, si més en aquesta part de la informació. Succeeix el mateix amb l’estat espanyol, on no podem negar que hi ha un estat de dret, però que aquest es trenca completament quan ens referim al Procés. Institucions públiques i mitjans de comunicació han considerat que el fi justifica els mitjans, i que poden fer una excepció en un afer, creient que no afectarà al conjunt de la seva activitat.

Textos de Silvia Agulló, periodista d'El País i de la sentència.

Doncs això és el que no acceptaríem mai d’una empresa: la responsabilitat social ha de ser transversal, integral, no se’n poden fer excepcions. I si algun cop s’incompleix, cal rendir-ne comptes sota el lema del comply or explain, compleix o explica’t. Tingues el coratge d’explicar públicament que crearàs un forat en l’estat de dret o en el rigor informatiu perquè consideres que un concepte com la unitat de l’estat és més important que el mateix estat de dret o que el rigor informatiu.

I encara, un criteri fonamental per al periodisme, no barrejar intencionadament informació i opinió. Aquí la irresponsabilitat de les males pràctiques és dramàtica. Ho és com a principi deontològic i ètic. Però més encara per les conseqüències que comporta. Un dels reptes socials més rellevants que hauríem d’afrontar col·lectivament, al costat de la desigualtat, la diversitat i altres, és la creixent i interessada polarització social. Tant les xarxes socials com també els mitjans clàssics en son els principals culpables, juntament amb certa política que se’n val. Creant bombolles socials que no s’escolten entre elles i en un context de malestar creixent estem creant el ferment de l’enfrontament i la violència. Quan El País, percebut pels seus lectors com un mitjà seriós, tergiversa sistemàticament la informació en una matèria, està creant barreres mentals i allunyant qualsevol possibilitat de diàleg constructiu, fet que quan la falsedat té lloc sobre un conflicte nacional crea plausabilitat social sobre la discriminació xenòfoba contra un col·lectiu nacional.

Algunes reflexions relacionades sobre governança i ODS 16 al voltant del cas català:

• 7.1.23 Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate
• 23.3.19 Els drets humans a Espanya es limiten a "tots els éssers humans neixen"
• 23.9.18 [REFLEXIÓ] L'aprofundiment democràtic i la tensió públic-privat
• 2.6.18 [ODS16] Una reflexió sobre el (re)canvi de govern espanyol
• 20.5.18 El Consell d'Europa torna a acusar Espanya per incomplir les seves recomanacions contra la corrupció alhora que augmenta la preocupació per la corrupció a Espanya // El Consejo de Europa vuelve a acusar a España por incumplir sus recomendaciones contra la corrupción a la vez que aumenta la preocupación por la corrupción en España
• 18.5.18 El Parlament Europeu demana explicacions per la “falta d’independència” dels informatius de RTVE mentre que observadors internacionals afirmen que TV3 es la televisió més plural d’Espanya
• 16.4.18 [ARTICLE] El pitjor efecte de la transparència és la impunitat  // [ARTÍCULO] El peor efecto de la transparencia es la impunidad
• 8.4.18 L'estat espanyol retrocedeix greument en l'ODS 16
• 26.3.18 [MICROVÍDEO] El dret i regir de manera justa #motsresponsables #ODS16
• 25.2.18 Joaquín Urías, ex lletrat del Tribunal Constitucional, explica coses que tothom hauria de saber... sobretot a Espanya  // Joaquín Urías, ex letrado del Tribunal Constitucional, explica cosas que todo el mundo debería saber... sobre todo en España
• 8.2.18 Espanya s'oblida de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16: amb presos polítics l'estat de dret fa aigües

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Reflexión con motivo de la sentencia del TJUE

• La responsabilidad de los medios de comunicación es fundamental puesto que contribuyen a crear valores sociales y cada vez más a polarizar la sociedad en burbujas irreconciliables alimentadas por la tergiversación informativa.
• España sigue retrocediendo en lo que se refiere al Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 16 de Naciones Unidas, que habla de paz, justicia e instituciones sólidas y pretende promover sociedades justas, pacíficas e inclusivas.

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Si siglos atrás los valores de una sociedad venían conformados por la familia y por la iglesia y posteriormente también por la escuela, la intelectualidad y los movimientos sociales, hoy es evidente que el mundo corporativo es quien muestra gran capacidad y todavía desarrollándose para marcar no sólo las modas sino los referentes culturales, modelos sociales y valores de la sociedad. El marketing ha sacado nota al realizar este trabajo, que es más profundo que meramente colocar un producto en un segmento de mercado.

Dicho esto, los medios de comunicación son su correa de transmisión porque el entusiasmo interesado, el asentimiento o, por el contrario, el sentido crítico hacen que una constelación de valores sustituya a otra de forma generalizada, masiva y acelerada. La mayoría de los medios están estrechamente vinculados al poder e intensamente condicionados por los anunciantes y por la propiedad. No descubro nada nuevo.

Pero a la hora de abordar la responsabilidad de las empresas frente a la sociedad, a menudo ponemos la mirada en la empresa que hace las cosas mal y desatendemos el entorno mediático que pone en bandeja la aceptación (o aceptabilidad) social. Los medios de comunicación han renunciado a ser la voz de la sociedad, la voz de los grupos de interés, los portavoces de los colectivos que carecen de voz. Por ejemplo, la voz de las generaciones que todavía no han nacido. No les exigimos lo suficiente. O quizá piensen que no es lo que los lectores esperan. O sencillamente el perro no muerde la mano de quien le da de comer.

Pero hablar de la RSC de los medios no sólo hace referencia a cómo contribuyen a modificar los valores sociales. También existen aspectos más inmediatos, materiales, objetivables, como el dilema entre verdad o la tergiversación. Le llamo dilema porque es una elección voluntaria, que forma parte del estilo propio, y que se hace de manera consciente.

Permítanme ejemplificarlo con una información importante y muy esperada: la sentencia del TJUE sobre las prejudiciales de Llarena. Busco la información aportada por un medio alineado en el españolismo pero que tradicionalmente había sido riguroso, y me encuentro con una ocultación de la frase más importante de la sentencia, que abre una nueva interpretación muy relevante por la jurisprudencia europea y para el caso en concreto. Lo fundamental es que para denegar una euroorden había que demostrar el fallo sistémico de la justicia de un país pero ahora se añade al mismo nivel, con la conjunción “o”, si hay grupo objetivamente identificable. Es decir, que el fallo no es sistémico sino sólo contra un grupo, y ahí quedan abiertas todas las posibilidades, un grupo sexual, de origen, o cómo sería el caso una minoría nacional o, si se quiere, un colectivo ideológico como el independentismo.

El hecho de que El País oculte esta información, dando continuidad muchas tergiversaciones hechas en el último decenio, convierte a este diario en un panfleto, al menos en esta parte de la información. Lo mismo sucede con el estado español, donde no podemos negar que existe un estado de derecho, pero que éste se rompe completamente cuando nos referimos al Procés. Instituciones públicas y medios de comunicación consideran que el fin justifica los medios, y que pueden hacer una excepción en un asunto, creyendo que no afectará al conjunto de su actividad.

Textos de Silvia Agulló, periodista de El País y de la sentencia.

Pues eso es lo que nunca aceptaríamos de una empresa: la responsabilidad social debe ser transversal, integral, no se pueden hacer excepciones. Y si alguna vez se incumple, hay que rendir cuentas bajo el lema del comply or explain , cumple o explícate. Ten el coraje de explicar públicamente que vas a crear un agujero en el estado de derecho o en el rigor informativo porque consideras que un concepto como la unidad del estado es más importante que el propio estado de derecho o que el rigor informativo.

Y aún, un criterio fundamental para el periodismo, no mezclar intencionadamente información y opinión. Aquí la irresponsabilidad de las malas prácticas es dramática. Lo es como principio deontológico y ético. Pero más aún por las consecuencias que comporta. Uno de los retos sociales más relevantes que deberíamos afrontar colectivamente, junto a la desigualdad, la diversidad y otros, es la creciente e interesada polarización social. Tanto las redes sociales como los medios clásicos son los principales culpables, junto con cierta política que vale. Creando burbujas sociales que no se escuchan entre sí y en un contexto de malestar creciente estamos creando el fermento del enfrentamiento y la violencia. Cuando El País, percibido por sus lectores como un medio serio, tergiversa sistemáticamente la información en una materia,

Algunas reflexiones relacionadas sobre gobernanza y ODS 16 en torno al caso catalán (negrita para los textos en castellano):

• 7.1.23 Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate
• 23.3.19 Els drets humans a Espanya es limiten a "tots els éssers humans neixen"
• 23.9.18 [REFLEXIÓ] L'aprofundiment democràtic i la tensió públic-privat
• 2.6.18 [ODS16] Una reflexió sobre el (re)canvi de govern espanyol
• 20.5.18 El Consell d'Europa torna a acusar Espanya per incomplir les seves recomanacions contra la corrupció alhora que augmenta la preocupació per la corrupció a Espanya // El Consejo de Europa vuelve a acusar a España por incumplir sus recomendaciones contra la corrupción a la vez que aumenta la preocupación por la corrupción en España
• 18.5.18 El Parlament Europeu demana explicacions per la “falta d’independència” dels informatius de RTVE mentre que observadors internacionals afirmen que TV3 es la televisió més plural d’Espanya
• 16.4.18 [ARTICLE] El pitjor efecte de la transparència és la impunitat  // [ARTÍCULO] El peor efecto de la transparencia es la impunidad
• 8.4.18 L'estat espanyol retrocedeix greument en l'ODS 16
• 26.3.18 [MICROVÍDEO] El dret i regir de manera justa #motsresponsables #ODS16
• 25.2.18 Joaquín Urías, ex lletrat del Tribunal Constitucional, explica coses que tothom hauria de saber... sobretot a Espanya  // Joaquín Urías, ex letrado del Tribunal Constitucional, explica cosas que todo el mundo debería saber... sobre todo en España
• 8.2.18 Espanya s'oblida de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16: amb presos polítics l'estat de dret fa aigües

Estudi europeu sobre responsabilitat social i pimes

L'Agència Europea de la Petita i Mitjana empresa, amb la supervisió de la la Comissió Europea, ha emès una enquesta per conèixer les necessitats de les pimes i start-ups (fins a 250 empleats) envers la responsabilitat social de les empreses, és a dir, vers les pràctiques i actuacions de les empreses en l'àmbit social, ambiental, ètic, de drets humans i de relacions amb els clients i consumidors.

Els resultats d'aquesta enquesta es faran servir per ajudar la Comissió Europea i les autoritats nacionals a comprendre millor les necessitats de les empreses en termes d'RSE i sostenibilitat. L'estudi final es completarà amb eines perquè les PIME puguin desenvolupar les seves iniciativas d'RSE. 

Els sectors als quals va dirigits l'estudi són:

• la indústria agroalimentària,
• la indústria tèxtil i de la confecció,
• el transport i la logística,
• el comerç minorista,
• els productes farmacèutics,
• mineria i pedreres,
• turisme i hostaleria,
• banca, finances i assegurances.
  

L'enquesta, disponible en castellà, anglès, francès, alemany o italià, es completa en uns vint minuts. Si hi voleu participar, premeu l'enllaç següent: http://s.alchemer.com/s3/0e6125886b05

L'enquesta corre a càrrec de «Visionary Analytics» en nom de l'Agència Executiva per a la Petita i Mitjana Empresa de la Comissió Europea. És anònima llevat que decideixi proporcionar les dades personals. En qualsevol cas, les respostes no estaran vinculades al vostre nom ni al de l'organització. Sols es presentaran els resultats agregats de l'enquesta. Preguntes a: csr@visionary.lt 

Finances sostenibles i taxonomia de la UE: la Comissió pren noves mesures per canalitzar els diners cap a activitats sostenibles

22 abril 2021. La Comissió Europea ha adoptat avui un ambiciós paquet de mesures generals per contribuir a millorar el flux de diners cap a activitats sostenibles a tota la Unió Europea. Al permetre reorientar les inversions cap a tecnologies i empreses més sostenibles, aquestes mesures contribuiran a fer que Europa sigui climàticament neutra d'aquí a 2050. Faran de la UE un líder mundial en l'establiment de normes per a les finances sostenibles.

El paquet consta de:

• L'acte delegat de taxonomia climàtica de la UE té per objecte donar suport a les inversions sostenibles, aclarint quines activitats econòmiques contribueixen més a la consecució dels objectius ambientals de la UE. El Col·legi de Comissaris ha arribat avui a un acord polític sobre el text. L'acte delegat s'adoptarà formalment a finals de maig, un cop es disposi de traduccions en totes les llengües de la UE. En una Comunicació, també adoptada avui pel Col·legi de Comissaris, s'exposa amb més detall l'enfocament de la Comissió.
• Una proposta de Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat. La proposta té per objecte millorar el flux d'informació sobre sostenibilitat en el món empresarial. Farà que la informació sobre sostenibilitat per part de les empreses sigui més coherent, de manera que les empreses financeres, els inversors i el públic en general puguin utilitzar informació comparable i fiable sobre sostenibilitat.
• Finalment, sis actes delegats modificadors de garantir que les empreses financeres, per exemple assessors, gestors d'actius o asseguradores, incloguin la sostenibilitat en els seus procediments i la seva assessorament en matèria d'inversió a la clientela.

El Pacte Verd Europeu és l'estratègia de creixement d'Europa amb l'objectiu de millorar el benestar i la salut dels ciutadans, aconseguir que Europa sigui climàticament neutra d'aquí al 2050 i protegir, conservar i millorar el capital natural i la biodiversitat de la UE.

Com a part d'aquest esforç, les empreses necessiten un marc general de sostenibilitat per canviar els seus models de negoci en conseqüència. Per garantir la transició del finançament i evitar el «blanqueig ecològic», tots els elements del paquet de mesures d'avui augmentaran la fiabilitat i comparabilitat de la informació sobre sostenibilitat. Això situarà el sector financer europeu en el centre d'una recuperació econòmica sostenible i integradora enfront de la pandèmia de COVID-19 i al desenvolupament econòmic sostenible a llarg termini d'Europa.

Acte delegat sobre taxonomia climàtica de la UE

La taxonomia de la UE és una eina de transparència sòlida i amb base científica a disposició d'empreses i inversors. Crea un llenguatge comú que els inversors podran utilitzar en qualsevol lloc a l'invertir en projectes i activitats econòmiques que tinguin una incidència positiva substancial en el clima i el medi ambient. També introduirà obligacions d'informació per a les empreses i els participants en els mercats financers.

L'acte delegat, acordat políticament avui pel Col·legi de Comissaris, introdueix el primer conjunt de criteris tècnics de selecció per definir quines activitats contribueixen substancialment a dos dels objectius ambientals del Reglament pel qual s'estableix una taxonomia: adaptació al canvi climàtic i mitigació del canvi climàtic. Aquests criteris es basen en l'assessorament científic del Grup d'Experts Tècnics (TEG) sobre finances sostenibles. És el resultat d'amplis comentaris de les parts interessades, així com de debats amb el Parlament Europeu i el Consell. Aquest acte delegat abastaria les activitats econòmiques d'aproximadament el 40% de les empreses cotitzades en borsa, en sectors que són responsables de gairebé el 80% de les emissions directes de gasos d'efecte hivernacle a Europa. Inclou sectors com l'energia, la silvicultura, la indústria manufacturera, el transport i la construcció.

L'acte delegat de taxonomia de la UE és un document viu i seguirà evolucionant amb el temps, a la llum dels canvis i el progrés tecnològic. Els criteris seran objecte de revisió periòdica. Això garantirà que els nous sectors i activitats, incloses les activitats transitòries i altres «activitats facilitadores», puguin afegir-se a l'àmbit d'aplicació al llarg de el temps.

Una nova Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat

La proposta d'avui revisa i reforça les normes existents introduïdes per la Directiva sobre informació no financera. El seu objectiu és crear un conjunt de normes que, amb el temps, igualin la informació sobre sostenibilitat a la informació financera. Ampliarà els requisits de la UE relativa a la informació sobre sostenibilitat a totes les grans empreses i a totes les que cotitzen en borsa. Això vol dir que gairebé 50.000 empreses de la UE hauran de seguir normes detallades de la UE en matèria d'informació sobre sostenibilitat, enfront de les 11.000 sotmeses actualment a aquests requisits. La Comissió proposa el desenvolupament de normes per a les grans empreses, i normes separades i proporcionades per a les pimes, que les pimes no cotitzades poden utilitzar voluntàriament.

En general, la proposta té per objecte garantir que les empreses comuniquin la informació fiable i comparable sobre la sostenibilitat que necessiten els inversors i altres parts interessades. Ha de garantir un flux coherent d'informació sobre sostenibilitat a través de el sistema financer. Les empreses hauran d'informar sobre la manera en què les qüestions de sostenibilitat, com el canvi climàtic, afecten els seus negocis i a l'impacte de les seves activitats en les persones i el medi ambient.

La proposta també simplificarà el procés de notificació per a les empreses. Moltes empreses es troben actualment sota pressió per utilitzar una sèrie de diferents normes i marcs d'informació sobre sostenibilitat. Les normes d'informació sobre sostenibilitat propostes a la UE han de ser una «finestreta única», que ofereixi a les empreses una solució única que satisfaci les necessitats d'informació dels inversors i altres parts interessades.

Modificacions dels actes delegats en matèria d'assessorament en matèria d'inversió i assegurances, obligacions fiduciàries i supervisió i governança de productes

Les sis esmenes presentades avui animen el sistema financer a donar suport a les empreses en el camí cap a la sostenibilitat, i a donar suport a les empreses sostenibles existents. També reforçaran la lluita de la UE contra el «blanqueig ecològic».

• Assessorament en matèria d'inversió i assegurances: quan un assessor avalua la idoneïtat d'un client per a una inversió, ara haurà de considerar les preferències de sostenibilitat de el client.
• Obligacions fiduciàries: les modificacions presentades avui aclareixen les obligacions d'una empresa financera a l'hora d'avaluar els riscos de sostenibilitat i la sostenibilitat dels models de negoci.
• Supervisió i governança dels productes d'inversió i assegurances: els fabricants de productes financers i els assessors financers hauran de considerar factors de sostenibilitat a l'hora de dissenyar els seus productes financers.

Declaracions dels membres del Col·legi de Comissaris 

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia a Servei de les Persones, ha declarat: «Europa va ser un primer líder en la reforma de el sistema financer per donar suport a les inversions en favor de el canvi climàtic. Avui fem un pas endavant amb la primera taxonomia climàtica que ajudarà a les empreses i els inversors a saber si les seves inversions i activitats són realment ecològiques. Això serà essencial si volem mobilitzar la inversió privada cap a activitats sostenibles i fer que Europa sigui climàticament neutra en 2050. Es tracta d'un pas pioner sobre el qual hem consultat molt i de manera àmplia. No hem escatimat esforços a l'hora de buscar un resultat equilibrat i basat en la ciència. També proposem normes millorades relatives a la informació sobre sostenibilitat per part de les empreses. Mitjançant el desenvolupament de normes europees, ens basarem en les iniciatives internacionals i hi contribuirem».

Mairead McGuinness, comissària de Serveis Financers, Estabilitat Financera i Unió dels Mercats de Capitals, ha declarat: «El sistema financer té un paper crucial en l'aplicació del Pacte Verd de la UE, i es requereixen inversions significatives per ecologitzar la nostra economia. Necessitem que totes les empreses exerceixin el seu paper, tant les ja avançades en la ecologització de les seves activitats com les que han de fer més per aconseguir la sostenibilitat. Les noves normes actuals són un factor de canvi en les finances. Estem intensificant la nostra ambició en matèria de finances sostenibles per a contribuir que Europa sigui el primer continent climàticament neutre d'aquí a 2050. Ara és el moment de passar de les paraules als actes i invertir de manera sostenible». 

 

Antecedents i següents etapes

La UE ha fet passos importants en els últims anys per construir un sistema financer sostenible que contribueixi a la transició cap a una Europa climàticament neutra. El Reglament sobre la taxonomia, el Reglament relatiu a la divulgació d'informació sobre finances sostenibles i el Reglament sobre els índexs de referència de la UE constitueixen la base per a augmentar la transparència i la seguretat i oferir eines que permetin als inversors determinar quines oportunitats de inversió són sostenibles.

Un cop adoptat formalment, l'acte delegat de taxonomia climàtica de la UE serà examinat pel Parlament Europeu i el Consell (quatre mesos i prorrogable un cop per dos mesos addicionals).

Pel que fa a la proposta de Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat, la Comissió establirà converses amb el Parlament Europeu i el Consell.

Les sis modificacions dels actes delegats sobre assessorament en matèria d'inversió i assegurances, obligacions fiduciàries i supervisió i governança de productes seran examinades pel Parlament Europeu i el Consell (períodes de tres mesos prorrogables un cop per tres mesos addicionals) i s'espera que s'apliquin a partir d'octubre de 2022.

més informació

Comunicació de la Comissió: Taxonomia de la UE, divulgació d'informació corporativa en matèria de sostenibilitat, preferències de sostenibilitat i obligacions fiduciàries

Acte delegat sobre taxonomia climàtica de la UE 

Preguntes i respostes - Acte Delegat relatiu a la taxonomia climàtica i modificacions dels actes delegats relatius a les obligacions fiduciàries i a l'assessorament en matèria d'inversió i assegurances

Preguntes i respostes sobre la proposta de Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat

Fitxa informativa - Paquet sobre finances sostenibles d'abril de 2021

Lloc web de la DG FISMA sobre finances sostenibles

Font: Comissió Europea

[1] Una activitat econòmica que persegueixi aquest objectiu ha de contribuir substancialment a reduir o prevenir els efectes adversos per al clima actual o futur, o els riscos d'aquests efectes adversos, ja sigui a la pròpia activitat o en les persones, la natura o els actius. 

[2] Una activitat econòmica que persegueixi aquest objectiu ha de contribuir substancialment a l'estabilització de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, evitant-les o reduint o incrementant la seva absorció. L'activitat econòmica ha de ser coherent amb l'objectiu de temperatura a llarg termini establert en l'Acord de París. 

Finanzas sostenibles y taxonomía de la UE: la Comisión toma nuevas medidas para canalizar el dinero hacia actividades sostenibles

La Comisión Europea ha adoptado hoy un ambicioso paquete de medidas generales para contribuir a mejorar el flujo de dinero hacia actividades sostenibles en toda la Unión Europea. Al permitir reorientar las inversiones hacia tecnologías y empresas más sostenibles, estas medidas contribuirán a hacer que Europa sea climáticamente neutra de aquí a 2050. Harán de la UE un líder mundial en el establecimiento de normas para las finanzas sostenibles.

El paquete consta de:

• El acto delegado de taxonomía climática de la UE tiene por objeto apoyar las inversiones sostenibles, aclarando qué actividades económicas contribuyen más a la consecución de los objetivos medioambientales de la UE. El Colegio de Comisarios ha alcanzado hoy un acuerdo político sobre el texto. El acto delegado se adoptará formalmente a finales de mayo, una vez se disponga de traducciones en todas las lenguas de la UE. En una Comunicación, también adoptada hoy por el Colegio de Comisarios, se expone con más detalle el enfoque de la Comisión.
• Una propuesta de Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad. La propuesta tiene por objeto mejorar el flujo de información sobre sostenibilidad en el mundo empresarial. Hará que la información sobre sostenibilidad por parte de las empresas sea más coherente, de modo que las empresas financieras, los inversores y el público en general puedan utilizar información comparable y fiable sobre sostenibilidad.
• Por último, seis actos delegados modificadores garantizarán que las empresas financieras, por ejemplo asesores, gestores de activos o aseguradoras, incluyan la sostenibilidad en sus procedimientos y su asesoramiento en materia de inversión a los clientes.

El Pacto Verde Europeo es la estrategia de crecimiento de Europa cuyo objetivo es mejorar el bienestar y la salud de los ciudadanos, lograr que Europa sea climáticamente neutra de aquí a 2050 y proteger, conservar y mejorar el capital natural y la biodiversidad de la UE.

Como parte de este esfuerzo, las empresas necesitan un marco general de sostenibilidad para cambiar sus modelos de negocio en consecuencia. Para garantizar la transición de la financiación y evitar el «blanqueo ecológico», todos los elementos del paquete de medidas de hoy aumentarán la fiabilidad y comparabilidad de la información sobre sostenibilidad. Ello situará al sector financiero europeo en el centro de una recuperación económica sostenible e integradora frente a la pandemia de COVID-19 y al desarrollo económico sostenible a largo plazo de Europa.

Acto delegado sobre taxonomía climática de la UE

La taxonomía de la UE es una herramienta de transparencia sólida y con base científica a disposición de empresas e inversores. Crea un lenguaje común que los inversores podrán utilizar en cualquier lugar al invertir en proyectos y actividades económicas que tengan una incidencia positiva sustancial en el clima y el medio ambiente. También introducirá obligaciones de información para las empresas y los participantes en los mercados financieros.

El acto delegado, acordado políticamente hoy por el Colegio de Comisarios, introduce el primer conjunto de criterios técnicos de selección para definir qué actividades contribuyen sustancialmente a dos de los objetivos medioambientales del Reglamento por el que se establece una taxonomía: adaptación al cambio climático [1] y mitigación del cambio climático [2]. Estos criterios se basan en el asesoramiento científico del Grupo de Expertos Técnicos (TEG) sobre finanzas sostenibles. Es el resultado de amplios comentarios de las partes interesadas, así como de debates con el Parlamento Europeo y el Consejo. Este acto delegado abarcaría las actividades económicas de aproximadamente el 40 % de las empresas cotizadas en bolsa, en sectores que son responsables de casi el 80 % de las emisiones directas de gases de efecto invernadero en Europa. Incluye sectores como la energía, la silvicultura, la industria manufacturera, el transporte y la construcción.

El acto delegado de taxonomía de la UE es un documento vivo y seguirá evolucionando con el tiempo, a la luz de los cambios y el progreso tecnológico. Los criterios serán objeto de revisión periódica. Esto garantizará que los nuevos sectores y actividades, incluidas las actividades transitorias y otras «actividades facilitadoras», puedan añadirse al ámbito de aplicación a lo largo del tiempo.

Una nueva Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad

La propuesta de hoy revisa y refuerza las normas existentes introducidas por la Directiva sobre información no financiera. Su objetivo es crear un conjunto de normas que, con el tiempo, igualen la información sobre sostenibilidad a la información financiera. Ampliará los requisitos de la UE relativa a la información sobre sostenibilidad a todas las grandes empresas y a todas las que cotizan en bolsa. Esto significa que casi 50 000 empresas de la UE tendrán que seguir normas detalladas de la UE en materia de información sobre sostenibilidad, frente a las 11 000 sometidas actualmente a estos requisitos. La Comisión propone el desarrollo de normas para las grandes empresas, y normas separadas y proporcionadas para las pymes, que las pymes no cotizadas pueden utilizar voluntariamente.

En general, la propuesta tiene por objeto garantizar que las empresas comuniquen la información fiable y comparable sobre la sostenibilidad que necesitan los inversores y otras partes interesadas. Garantizará un flujo coherente de información sobre sostenibilidad a través del sistema financiero. Las empresas tendrán que informar sobre la manera en que las cuestiones de sostenibilidad, como el cambio climático, afectan a sus negocios y al impacto de sus actividades en las personas y el medio ambiente.

La propuesta también simplificará el proceso de notificación para las empresas. Muchas empresas se encuentran actualmente bajo presión para utilizar una serie de diferentes normas y marcos de información sobre sostenibilidad. Las normas de información sobre sostenibilidad propuestas en la UE deben ser una «ventanilla única», que ofrezca a las empresas una solución única que satisfaga las necesidades de información de los inversores y otras partes interesadas.

Modificaciones de los actos delegados en materia de asesoramiento en materia de inversión y seguros, obligaciones fiduciarias y supervisión y gobernanza de productos

Las seis enmiendas presentadas hoy animan al sistema financiero a apoyar a las empresas en el camino hacia la sostenibilidad, y a apoyar a las empresas sostenibles existentes. También reforzarán la lucha de la UE contra el «blanqueo ecológico».

• asesoramiento en materia de inversión y seguros: cuando un asesor evalúa la idoneidad de un cliente para una inversión, ahora tendrá que discutir las preferencias de sostenibilidad del cliente
• obligaciones fiduciarias: las modificaciones presentadas hoy aclaran las obligaciones de una empresa financiera a la hora de evaluar los riesgos de sostenibilidad y la sostenibilidad de los modelos de negocio
• supervisión y gobernanza de los productos de inversión y seguros: los fabricantes de productos financieros y los asesores financieros tendrán que considerar factores de sostenibilidad a la hora de diseñar sus productos financieros.

Declaraciones de los miembros del Colegio de Comisarios

Valdis Dombrovskis, vicepresidente ejecutivo para una Economía al Servicio de las Personas, ha declarado: «Europa fue un primer líder en la reforma del sistema financiero para apoyar las inversiones en favor del cambio climático. Hoy damos un paso adelante con la primera taxonomía climática que ayudará a las empresas y los inversores a saber si sus inversiones y actividades son realmente ecológicas. Esto será esencial si queremos movilizar la inversión privada hacia actividades sostenibles y hacer que Europa sea climáticamente neutra en 2050. Se trata de un paso pionero sobre el que hemos consultado mucho y de forma amplia. No hemos escatimado esfuerzos a la hora de buscar un resultado equilibrado y basado en la ciencia. También proponemos normas mejoradas relativas a la información sobre sostenibilidad por parte de las empresas. Mediante el desarrollo de normas europeas, nos basaremos en las iniciativas internacionales y contribuiremos a ellas».

Mairead McGuinness, comisaria de Servicios Financieros, Estabilidad Financiera y Unión de los Mercados de Capitales, ha declarado: «El sistema financiero desempeña un papel crucial en la aplicación del Pacto Verde de la UE, y se requieren inversiones significativas para ecologizar nuestra economía. Necesitamos que todas las empresas desempeñen su papel, tanto las ya avanzadas en la ecologización de sus actividades como las que tienen que hacer más para lograr la sostenibilidad. Las nuevas normas actuales son un factor de cambio en las finanzas. Estamos intensificando nuestra ambición en materia de finanzas sostenibles para contribuir a que Europa sea el primer continente climáticamente neutro de aquí a 2050. Ahora es el momento de pasar de las palabras a los actos e invertir de manera sostenible».

Antecedentes y siguientes etapas

La UE ha dado pasos importantes en los últimos años para construir un sistema financiero sostenible que contribuya a la transición hacia una Europa climáticamente neutra. El Reglamento sobre la taxonomía, el Reglamento relativo a la divulgación de información sobre finanzas sostenibles y el Reglamento sobre los índices de referencia de la UE constituyen la base para aumentar la transparencia y la seguridad y ofrecer herramientas que permitan a los inversores determinar qué oportunidades de inversión son sostenibles.

Una vez adoptado formalmente, el acto delegado de taxonomía climática de la UE será examinado por el Parlamento Europeo y el Consejo (cuatro meses y prorrogable una vez por dos meses adicionales).

Por lo que respecta a la propuesta de Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad, la Comisión entablará conversaciones con el Parlamento Europeo y el Consejo.

Las seis modificaciones de los actos delegados sobre asesoramiento en materia de inversión y seguros, obligaciones fiduciarias y supervisión y gobernanza de productos serán examinadas por el Parlamento Europeo y el Consejo (períodos de tres meses prorrogables una vez por tres meses adicionales) y se espera que se apliquen a partir de octubre de 2022.

Más información

Comunicación de la Comisión: Taxonomía de la UE, divulgación de información corporativa en materia de sostenibilidad, preferencias de sostenibilidad y obligaciones fiduciarias

Acto delegado sobre taxonomía climática de la UE 

Preguntas y respuestas - Acto Delegado relativo a la taxonomía climática y modificaciones de los actos delegados relativos a las obligaciones fiduciarias y al asesoramiento en materia de inversión y seguros

Preguntas y respuestas sobre la propuesta de Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad

Ficha informativa - Paquete sobre finanzas sostenibles de abril de 2021

Sitio web de la DG FISMA sobre finanzas sostenibles

Fuente: Comisión Europea

[1] Una actividad económica que persiga este objetivo debe contribuir sustancialmente a reducir o prevenir los efectos adversos para el clima actual o futuro, o los riesgos de tales efectos adversos, ya sea en la propia actividad o en las personas, la naturaleza o los activos.

[2] Una actividad económica que persiga este objetivo debe contribuir sustancialmente a la estabilización de las emisiones de gases de efecto invernadero, evitándolas o reduciéndolas o incrementando su absorción. La actividad económica debe ser coherente con el objetivo de temperatura a largo plazo establecido en el Acuerdo de París.

Enfocament integral de la Comissió Europea per a la sostenibilitat i els ODS

La setmana passada es va publicar un document sobre l’enfocament integral de la Comissió Europea per a la sostenibilitat i els ODS. El document explica com la Comissió Europea està tirant endavant el seu compromís amb el desenvolupament sostenible, l'Agenda 2030 i els ODS a través de les seves polítiques d'acció interna i externa, alhora que fa un seguiment del progrés assolit. Destaquem el següent:

1. La presidenta de la Comissió, Von der Leyen, assumirà la responsabilitat de coordinar els esforços relacionats amb els ODS mitjançant un enfocament de "tot el govern", requerint una acció coherent a tota la Comissió. Els detalls sobre com hauria de funcionar encara no s'han clarificat ara per ara en aquesta etapa.

2. El document identifica la coherència de les polítiques com a essencial per integrar el desenvolupament sostenible en totes les etapes de la formulació de polítiques nacionals i internacionals. Això és especialment interessant a la llum de la propera reforma de les normes de "Millor regulació".

El programa polític de la presidenta Von der Leyen integra els ODS en les propostes, polítiques i estratègies de la Comissió tal com es mostra a la figura següent:

Els consells assessors europeus de desenvolupament sostenible recomana escurçar les cadenes de valor com a aprenentatge de la crisi sanitaria

La Xarxa europea de consells assessors sobre canvi climàtic, medi ambient i desenvolupament sostenible, presidida per Arnau Queralt, director del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible, ha publicat un informe de posicionament titulat "Responent a la Covid-19: Construint resiliència social, econòmica i ambiental amb el tracte verd europeu".

Des de la European Network of Advisory Councils on Climate Change, the Environment and Sustainable Development, pel seu nom en anglès, s'afirma que les cadenes de valor poden canviar arran de la crisi de la Covid-19, ja que si són més curtes poden ser més atractives, alhora que es tradueix en més estructures locals. Això pot generar oportunitats per a formes de producció més resilients i respectuoses amb el medi ambient, com ara les associades a l’economia circular i a la bioeconomia.

Respecte al sector públic, reclamem als governs europeus i a les institucions de la UE que utilitzin el marc d’un acord verd europeu reforçat com a via de sortida de la crisi de la Covid-19 i les seves conseqüències. La coherència de les polítiques entre l'Acord Verd i altres polítiques de la UE és essencial. També indiquen que és fonamental millorar la conservació de la natura per proporcionar espais segurs tant per a la biodiversitat com per als humans.

En síntesi, la recuperació de la Covid-19 ha d’esdevenir una oportunitat per orientar Europa cap a la tan necessària transformació de la sostenibilitat, sense deixar ningú enrere.

Forética analitza a Barcelona les principals tendències sobre transformació tecnològica responsable i ocupabilitat jove. Presentació de l'actual campanya del projecte Enterprise 2020: Futur del Treball

• La primera trobada regional del projecte Enterprise 2020 ha comptat amb la participació de Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, que ha anunciat el suport de la Generalitat al projecte
• Respon.cat ha participat a la trobada i col·labora amb Forética en aquesta iniciativa al marc del conveni de relació qualit
• Fins al 30 de novembre les empreses poden presentar projectes, propis o en col·laboració amb altres entitats, vinculats amb aquestes temàtiques

Forética ha presentat aquest divendres a Barcelona l'actual campanya del projecte europeu Enterprise 2020, que l'organització lidera a Espanya amb l'objectiu d'impulsar la promoció i difusió de les millors pràctiques en RSE. Sota el marc de "Futur del treball", en aquesta campanya Forética busca visibilitzar com les empreses donen resposta a la revolució tecnològica ia una societat en constant evolució des de l'òptica de la sostenibilitat.

La primera trobada catalana del projecte Enterprise 2020 ha comptat amb la participació de Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, que ha anunciat el suport de la Generalitat al projecte, sumant-se com a suport institucional, al costat de dels dotze governs autonòmics que ja col·laboren amb la iniciativa.

La sessió sobre Enterprise 2020 celebrada avui ha servit per conèixer les claus del rol empresarial davant el futur del treball i aprofundir en com l'empresa dona resposta a reptes i oportunitats associats a la sostenibilitat a través de les noves tecnologies.

En aquest sentit, en la sessió s'han analitzat bones pràctiques empresarials amb la participació de Montserrat Moliner, directora Comunicació, Relacions Institucionals i RSC de ManpowerGroup i Enric Delgado, Distinguished Engineer CTO d'IBM Cloud SPGI. A més, experts procedents del món acadèmic, social, empresarial i polític han pogut debatre sobre les tendències a nivell nacional en aquest àmbit.

El director general de Forética, Germán Granda, ha fet una crida a que empreses i organitzacions presentin els seus projectes d'alt impacte en els àmbits de transformació tecnològica i ocupació jove per poder formar part d'Enterprise 2020, i ha destacat el poder de la col·laboració per visibilitzar el potencial dels avenços tecnològics com a aliats de la sostenibilitat i l'ocupabilitat.

La campanya compta amb IBM, ManpowerGroup, Reale Seguros i Vodafone, com a partners en aquesta iniciativa, i el suport institucional de dotze governs autonòmics (Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia i País valencià) i el Cabildo de Tenerife.


Convocatòria de participació en Enterprise 2020

Fins al proper 30 de novembre les empreses poden presentar la seva iniciativa, omplint el qüestionari en dos possibles línies d'acció: Transformació Tecnològica Responsable i Pacte per la Joventut.Les iniciatives que vulguin presentar-se han d'haver estat desenvolupades en 2017/2018, tenir resultats mesurables i estar orientades a incorporar la tecnologia, considerant en les seves decisions criteris ètics, o destinats a generar oportunitats i millorar les condicions laborals de les persones i l'impuls de la ocupabilitat.

En el marc de la Transformació Tecnològica Responsable des Enterprise 2020 es busquen exemples empresarials que mostrin l'impacte social positiu d'incorporar avenços tecnològics (intel·ligència artificial, blockchain, robots, Big Data, mobilitat autònoma, entre d'altres), així com, exemples de la resolució de reptes ètics derivats de l'ús d'aquestes tecnologies.

Per la seva banda, en l'eix del Pacte per la Joventut es recopilaran bones pràctiques que impulsin l'ocupabilitat i el talent dels joves o el foment del vincle entre educació i empresa i habilitats STEM.

Els projectes seleccionats comptaran amb un reconeixement públic i es destacaran a nivell europeu com les millors solucions de les empreses a l'estat espanyol al repte del futur del treball.


Sobre Enterprise 2020. Futur del Treball

Enterprise 2020 és l'única iniciativa de lideratge empresarial reconeguda en la Estratègia 2011-2014 de RSE de la Comissió Europea pel seu potencial d'impacte. Va ser llançada per la xarxa europea CSR Europe el 2010 i té com a objectiu, en línia amb la Agenda Europea 2020, ajudar les empreses a assolir durant la propera dècada una competitivitat sostenible, fomentar una intensa col·laboració entre les empreses i els seus grups d'interès i reforçar el lideratge d'Europa en matèria d'RSE.

A més, suposa una contribució a l'ODS 8, Treball Decent i Creixement Econòmic. La campanya compta amb IBM, ManpowerGroup, Reale Seguros i Vodafone, com a partners en aquesta iniciativa, i el suport institucional d'onze governs autonòmics (Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana) i el Cabildo de Tenerife.

A més com a col·laboradors, la iniciativa compta amb la Cambra de Cantàbria, la Confederació d'Empresaris d'Andalusia, la Confederació Empresarial de Madrid, el Club Asturià de Qualitat, Eticentre, Fòrum Lidera RSE i Respon.cat.

Més informació aquí .

Forética analiza en Barcelona las principales tendencias sobre transformación tecnológica responsable y empleabilidad joven. Presentación de la actual campaña del proyecto Enterprise 2020: Futuro del Trabajo

• El primer encuentro regional del proyecto Enterprise 2020 ha contado con la participación de Josep Ginesta, Secretario General de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Cataluña, que ha anunciado el apoyo de la Generalitat al proyecto
• Respon.cat ha participat a la trobada i col·labora amb Forética en aquesta iniciativa en el marc del conveni de relació
• Hasta el 30 de noviembre las empresas pueden presentar proyectos, propios o en colaboración con otras entidades, vinculados con estas temáticas

Forética ha presentado este viernes en Barcelona la actual campaña del proyecto europeo Enterprise 2020, que la organización lidera en España con el objetivo de impulsar la promoción y difusión de las mejores prácticas en RSE. Bajo el marco de “Futuro del trabajo”, en esta campaña Forética busca visibilizar cómo las empresas dan respuesta a la revolución tecnológica y a una sociedad en constante evolución desde la óptica de la sostenibilidad.

El primer encuentro catalana del proyecto Enterprise 2020 ha contado con la participación de Josep Ginesta, Secretario General de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Cataluña, que ha anunciado el apoyo de la Generalitat al proyecto, sumándose como apoyo institucional, junto a los doce gobiernos autonómicos que ya colaboran con la iniciativa.

La sesión sobre Enterprise 2020 celebrada hoy ha servido para conocer las claves del rol empresarial ante el futuro del trabajo y profundizar en cómo la empresa da respuesta a retos y oportunidades asociados a la sostenibilidad a través de las nuevas tecnologías.

En este sentido, en la sesión se han analizado buenas prácticas empresariales con la participación de Montserrat Moliner, Directora Comunicación, Relaciones Institucionales y RSC de ManpowerGroup y Enric Delgado, Distinguished Engineer CTO de IBM Cloud SPGI. Además, expertos procedentes del mundo académico, social, empresarial y político han podido debatir sobre las tendencias a nivel nacional en este ámbito.

El Director General de Forética, Germán Granda, ha hecho un llamamiento a que empresas y organizaciones presenten sus proyectos de alto impacto en los ámbitos de transformación tecnológica y empleo joven para poder formar parte de Enterprise 2020, y ha destacado el poder de la colaboración para visibilizar el potencial de los avances tecnológicos como aliados de la sostenibilidad y la empleabilidad.

La campaña cuenta con IBM, ManpowerGroup, Reale Seguros y Vodafone, como partners en esta iniciativa, y el apoyo institucional de doce gobiernos autonómicos (Aragón, Asturias, Cantabria, Castilla y León, Cataluña, Extremadura, Galicia, Islas Baleares, La Rioja, Comunidad de Madrid, Región de Murcia y Comunidad Valenciana) y el Cabildo de Tenerife.


Convocatoria de participación en Enterprise 2020

Hasta el próximo 30 de noviembre las empresas pueden presentar su iniciativa, rellenando el cuestionario en dos posibles líneas de acción: Transformación Tecnológica Responsable y Pacto por la Juventud.

Las iniciativas que quieran presentarse deben haber sido desarrolladas en 2017/2018, tener resultados medibles y estar orientadas a incorporar la tecnología, considerando en sus decisiones criterios éticos, o destinados a generar oportunidades y mejorar las condiciones laborales de las personas y el impulso de la empleabilidad.

En el marco de la Transformación Tecnológica Responsable desde Enterprise 2020 se buscan ejemplos empresariales que muestren el impacto social positivo de incorporar avances tecnológicos (inteligencia artificial, blockchain, robots, Big Data, movilidad autónoma, entre otros), así como, ejemplos de la resolución de retos éticos derivados del uso de dichas tecnologías.

Por su parte, en el eje del Pacto por la Juventud se recopilarán buenas prácticas que impulsen la empleabilidad y el talento de los jóvenes o el fomento del vínculo entre educación y empresa y habilidades STEM.

Los proyectos seleccionados contarán con un reconocimiento público y se destacarán a nivel europeo como las mejores soluciones de las empresas en España al reto del futuro del trabajo.


Sobre Enterprise 2020. Futuro del Trabajo

Enterprise 2020 es la única iniciativa de liderazgo empresarial reconocida en la Estrategia 2011-2014 de RSE de la Comisión Europea por su potencial de impacto. Fue lanzada por la red europea CSR Europe en 2010 y tiene como objetivo, en línea con la Agenda Europea 2020, ayudar a las empresas a alcanzar durante la próxima década una competitividad sostenible, fomentar una intensa colaboración entre las empresas y sus grupos de interés y reforzar el liderazgo de Europa en materia de RSE.

Además, supone una contribución al ODS 8, Trabajo Decente y Crecimiento Económico. La campaña cuenta con IBM, ManpowerGroup, Reale Seguros y Vodafone, como partners en esta iniciativa, y el apoyo institucional de once gobiernos autonómicos (Aragón, Asturias, Cantabria, Castilla y León, Cataluña, Extremadura, Galicia, Islas Baleares, La Rioja, Comunidad de Madrid, Región de Murcia y Comunidad Valenciana) y el Cabildo de Tenerife.

Además como colaboradores, la iniciativa cuenta con la Cámara de Cantabria, la Confederación de Empresarios de Andalucía, la Confederación Empresarial de Madrid, el Club Asturiano de Calidad, Eticentre, Foro Lidera RSE y Respon.cat.

Más información aquí.