Consum socialment responsable: Canal Blau Ràdio entrevista Josep Maria Canyelles amb motiu dels 40 anys de l'OMIC

Mediació en consum i responsabilitat social empresarial: tercer especial pels 40 anys de l’OMIC, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor de Vilanova i la Geltrú

El Matí de Canal Blau Ràdio se suma a aquesta efemèride amb l’emissió d’espais especials on repassar la trajectòria i tasca d’aquest servei públic que vetlla per garantir els drets de les persones consumidores.

Aquest divendres 24 d'abril s'ha emès el tercer d’aquests programes, on s'ha parlat de la mediació en consum i de la responsabilitat social empresarial. S'ha abordat aquesta qüestió amb en Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social empresarial, sostenibilitat i ètica aplicada a les organitzacions; la Carme Dastis, cap de Mercats, Alimentació i Consum de l’Àrea de Projecció de Ciutat, Capitalitat i Universitat a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i amb en Josep Roca, inspector de consum de l’OMIC. Podeu recuperar aquest tercer programa especial en aquest enllaç.

Font: CanalBlauRàdio

Canyelles: l’ús del català a l'empresa no ha de dependre només dels valors de la propietat sinó que ha de formar d’una sistematització de la responsabilitat social empresarial

Amb motiu del Manifest pel català a l’empresa, promogut per la Fundació Vincle, al qual ja s’han adherit prop de 200 empreses, patronals i associacions empresarials, el Diari de la Llengua fa una entrevista a diferents empreses i també a Respon.cat: Xavier Albertí, president de la Selva i també vicepresident de la Fundació Vincle; Manel Prat, cap del departament de Màrqueting i Innovació de BonPreu; Xavier Capellades, director general de Parlem; Jordi Manent, coordinador de la Fundació Vincle. Transcrivim l'entrevista a Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, i podeu accedir a totes les entrevistes.

Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, organisme empresarial que promou la responsabilitat social de les empreses (RSE) a Catalunya, treballa per incloure el factor de la llengua en els valors i la filosofia de les empreses. Canyelles defensa que l’ús del català en tots els àmbits de l’empresa no ha de “dependre només dels valors de la família propietària” com passa sovint, sinó que ha de ser fruit d’una “reflexió empresarial” que es manifesti “en una política de llengua” de la mateixa manera que n’hi ha en altres àmbits com el respecte al medi ambient.

Perquè la responsabilitat lingüística de les empreses no sigui només una declaració d’intencions, Canyelles diu que s’han de “sistematitzar” les polítiques, prendre mesures concretes i avaluables i no “fer les coses de qualsevol manera”.

Entre les prioritats que el director de Respon.cat creu que s’haurien d’aplicar a les empreses hi ha el foment de l’ús social del català. “L’etiquetatge és important perquè és presència i forma part del paisatge, però, en aquest moment, el tema fonamental és l’ús social de la llengua i això vol dir que dins de l’empresa el català es faci servir entre treballadors, entre les persones de l’empresa que estan en contacte amb la clientela o amb els proveïdors. El català s’ha de veure com un ascensor social, com una via d’integració al país”, assenyala Canyelles, que proposa que es diguin a terme mesures, encara que semblin modestes, com ara que els treballadors estrangers d’un restaurant es diguin entre ells els plats de l’establiment per ser capaços d’entendre i atendre correctament després els seus clients. “Al carrer parla la llengua que vulguis, però si treballes en una empresa és l’empresa qui ha de determinar quina és la llengua que s’ha de fer servir i la solució òptima, des d’un punt de vista socialment responsable, és que la salutació sigui en la llengua del país i que, a continuació, la conversa sigui en la llengua oficial que determini el client”, diu Canyelles.

Per altra banda, Xavier Albertí, president de la Selva, també ha estat entrevistat al diari El Punt Avui: 
“El català es defensa al súper, que és una gran biblioteca”.

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: la responsabilitat social ja és una qüestió estratègica

La responsabilitat social ja no és un complement voluntarista ni un exercici de bona voluntat. S’està convertint en una dimensió estratègica de la gestió empresarial, imprescindible per afrontar un context marcat per la incertesa, la crisi climàtica i la fragmentació social. Aquesta és una de les idees centrals que defensa Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, en l’entrevista publicada avui 28-12-2015 al dossier Empreses amb propòsit del diari ARA.

Canyelles explica que Respon.cat va néixer amb la voluntat de crear un espai de trobada entre empreses compromeses amb una manera diferent de fer empresa, capaç de generar impacte positiu més enllà del resultat econòmic. L’objectiu, afirma, no és que aquestes empreses siguin una excepció exemplar, sinó que aquest model acabi esdevenint la normalitat.

Al llarg dels darrers anys, la responsabilitat social ha evolucionat incorporant àmbits que abans quedaven fora de la lògica empresarial: economia circular, empresa saludable, relació amb la comunitat, propòsit corporatiu o, més recentment, els reptes associats a la tecnologia i la intel·ligència artificial. Segons Canyelles, aquest procés de maduració fa que aspectes abans considerats “externs” passin a formar part del nucli de la gestió.

Un dels punts clau de l’entrevista és la idea que tenir propòsit no vol dir fer allò que correspon als governs o a les ONG, sinó fer diferent allò que ja forma part de l’activitat empresarial. Integrar la responsabilitat social no és renunciar a la lògica de negoci, sinó trobar “la quadratura del cercle”: ser més sostenibles en tots els sentits, també en l’econòmic.

Canyelles destaca també l’evolució dels consumidors, cada vegada més capaços d’entendre i valorar les apostes responsables de les empreses. Tot i reconèixer que en contextos de crisi el preu pot tornar a ser determinant, defensa que no sempre el producte sostenible és més car i que, en molts casos, aporta un valor afegit en salut, qualitat i impacte social.

Pel que fa a la comunicació, adverteix de la necessitat de diferenciar entre transparència i màrqueting. No totes les empreses han de fer del seu compromís una bandera comercial, però sí que han d’actuar amb coherència i claredat, evitant tant l’opacitat com el rentat de cara.

En un moment de forta incertesa global i de retrocessos en alguns consensos socials, Canyelles fa una crida a empreses valentes i amb lideratge, capaces de mantenir la mirada llarga i avançar voluntàriament en responsabilitat social més enllà de les obligacions legals. La crisi climàtica, la transició energètica i la pèrdua de cohesió social, alerta, no permeten lectures curtes ni estratègies reactives. [--> vegeu posicionament Respon.cat]

De cara al futur, Respon.cat vol continuar creixent i, sobretot, impulsar la sistematització de la responsabilitat social dins de les empreses, reforçant el propòsit, la relació amb la comunitat i la gestió ètica. El repte, conclou, és contribuir a fer possible un país amb empreses de propòsit, de totes les dimensions, capaces de generar impacte positiu econòmic, social i ambiental i de gestionar la complexitat amb excel·lència.

Altres entrades relacionades:

• Presentació Dossier Empreses amb Propòsit Diari Ara
• Josep Maria Canyelles: la responsabilitat social ja és una qüestió estratègica 
• Josep Santacreu: tenir propòsit ja no és una opció, és imprescindible per ser competitiu 
• Grup TERSA: economia circular i transició energètica al servei del territori 

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat  

[DOSSIER ARA] El propòsit, el nou criteri per competir i créixer a llarg termini

Les empreses que volen tenir futur ja no poden limitar-se a créixer en termes econòmics. En un context marcat per la incertesa global, la pressió social i els grans reptes ambientals, el propòsit s’ha convertit en un factor clau de competitivitat. Així ho constata el dossier Empreses amb propòsit del diari ARA publicat avui 28-12-2025, que analitza com cada vegada més empreses integren el triple impacte —econòmic, social i ambiental— al centre de la seva estratègia.

El dossier parteix d’una idea clara: les organitzacions amb un propòsit definit, coherent amb els seus valors i alineat amb l’activitat del negoci generen més confiança, són més resilients i asseguren un creixement sostenible a llarg termini. En canvi, els models orientats exclusivament al benefici mercantil comencen a quedar desconnectats de les expectatives dels consumidors, dels treballadors i de la societat en general.

Després de dècades d’evolució, la responsabilitat social corporativa ha deixat de ser un element perifèric per convertir-se en una dimensió estructural de la gestió empresarial. Les empreses són cada vegada més conscients de l’impacte real de les seves decisions i entenen que ser socialment responsables no és només necessari, sinó també estratègic. La globalització, la influència creixent dels grups d’interès, l’exigència de transparència, la protecció de la reputació i els canvis reguladors n'han accelerat el procés.

Com a resposta a aquest nou escenari, les empreses amb propòsit es multipliquen i la responsabilitat social esdevé un espai de trobada per a organitzacions molt diverses. L’èxit empresarial ja no es mesura només amb indicadors financers: les empreses més avançades amplien la mirada per donar resposta a uns consumidors cada vegada més informats, crítics i exigents, i a una societat que demana coherència entre el que les empreses fan i el que diuen.

A Catalunya, aquest canvi de paradigma es concreta en iniciatives com el Manifest per una Economia amb Propòsit, que fa una crida al món empresarial a assumir de manera activa la seva responsabilitat envers la societat, orientant-se al triple impacte econòmic, social i ambiental. No es tracta d’afegir una nova etiqueta ni una certificació més, sinó d’oferir un marc de referència perquè cada empresa pugui avançar des de la seva realitat, integrant el propòsit en la cultura, la gestió i la presa de decisions.

El dossier es completa amb entrevistes i reportatges que mostren com aquest enfocament ja és una realitat en sectors molt diversos: des d’empreses públiques i cooperatives centenàries fins a projectes industrials, agroalimentaris, energètics o de mobilitat. En tots els casos, el propòsit no apareix com un relat accessori, sinó com un element que orienta l’estratègia, la relació amb el territori i la generació de valor compartit.

Les entrevistes a Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, i a Josep Santacreu i Bonjoch, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, aporten el marc conceptual i institucional del dossier. Tots dos coincideixen a assenyalar que el propòsit empresarial no és fer “coses que no pertoquen”, sinó fer millor —i de manera diferent— allò que ja forma part de l’activitat empresarial. El propòsit esdevé així una eina per gestionar la complexitat, generar impacte positiu i construir empreses més resilients, capaces d’atraure talent, guanyar confiança i contribuir al bé comú  

En conjunt, Empreses amb propòsit dibuixa un missatge inequívoc: tenir propòsit no és una moda ni una opció reputacional, sinó una condició imprescindible per a la competitivitat, la sostenibilitat i la legitimitat de les empreses en el món actual.

Des de Respon.cat, valorem i agraïm al diari ARA —mitjà de referència i empresa membre de Respon.cat— el seu compromís responsable en l'activitat periodística i específicament la publicació d’aquest dossier, que contribueix a fer visible un debat clau per al present i el futur del teixit empresarial del país.

Altres entrades relacionades:

• Presentació Dossier Empreses amb Propòsit Diari Ara
• Josep Maria Canyelles: la responsabilitat social ja és una qüestió estratègica 
• Josep Santacreu: tenir propòsit ja no és una opció, és imprescindible per ser competitiu 
• Grup TERSA: economia circular i transició energètica al servei del territori 

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat  

 

[ENTREVISTA] Pilar Garcia entrevista Josep Maria Canyelles a "El tren de la vida" de Canal Blau

Josep Maria Canyelles ha estat entrevistat a "El Tren de la Vida", el programa d'entrevistes conduït per Pilar Garcia. L'entrevista aborda la vida del personatge i no es limita a l'actual activitat professional. S'ha transmès per Canal Blau Ràdio, el 2/4/2025, i està disponible en podcast.

Pilar Garcia és la maquinista d'aquest tren i ens proposa fer plegats uns viatges amb ànima que ens facin vibrar: Ens acompanyaran grans passatgers, en el vagó de les bones notícies descobrirem algunes de les coses que es fan per millorar el món que habitem i propostes engrescadores per gaudir-lo. Avui parlem amb Josep Maria Canyelles i Pastó, vilanoví, expert en responsabilitat social de les organitzacions i activista de les causes del tercer sector.  Accés al podcast.

Agraeixo a la Pilar l'oportunitat de tenir aquesta conversa oberta, no sobre una matèria concreta sinó fent un repàs de vida, amb tot un enfilall de coses que han anat sortint i moltes més que han quedat al tinter. La Pilar va dirigir durant un grapat d'anys el Museu del Ferrocarril de Vilanova i el va impulsar amb aquest esperit emprenedor que encara manté. 

Aporto un resum automatitzat de la conversa:

Josep Maria Canyelles: fer que les coses passin

"La millor política no és fer les coses ni fer fer les coses, sinó fer que les coses passin." Aquesta frase resumeix l’esperit amb què Josep Maria Canyelles afronta la seva trajectòria vital, professional i activista. El vam escoltar recentment a l’entrevista que li va fer Pilar Garcia al programa El tren de la vida —i el viatge que ens hi proposa és tan inspirador com lúcid. 

Arrels vilanovines i compromís amb el país

Fill de botiguers de Vilanova i la Geltrú, des de ben petit va viure connectat amb la terra i la comunitat. Va ser en l’adolescència que va despertar la seva consciència de país, quan va qüestionar per què no podia estudiar en català. Aquesta primera rebel·lia cívica el va marcar profundament.

Amb només 16 anys va entrar a la Joventut Nacionalista de Catalunya, i va combinar l’interès polític amb la tasca social a l’esplai, iniciant un camí que mai no ha deixat: treballar pel bé comú des de tots els àmbits possibles. 

Política local amb visió transformadora

Entre 1995 i 1999 va ser regidor a l’Ajuntament de Vilanova, on va impulsar els Plans Integrals per fomentar la transversalitat entre àrees municipals. Va impulsar projectes innovadors com:

• COMPEX, inspirat en el model barceloní de voluntariat sènior.
• EGIPA, per donar suport a iniciatives de joves no associats.
• La implantació d’Amics de la Gent Gran a Vilanova.

Sempre amb l’objectiu de generar llegat i transformar les inèrcies. “No es tracta només de fer la foto del dia, sinó de deixar una petjada duradora.” 

Què és la responsabilitat social?

Canyelles és una de les veus més reconegudes del país en responsabilitat social corporativa (RSC). Per ell, no és només una eina de màrqueting ni filantropia, sinó un enfocament estratègic de gestió que conjuga valor econòmic i valor social.

Avui, afirma, la societat espera de les empreses molt més del que esperava fa trenta anys. I moltes ho estan assumint, especialment les que volen ser rellevants per al talent jove i els nous consumidors.

Lideratge amb propòsit: la nova frontera

Amb la RSC arriba també una nova manera d’entendre el lideratge empresarial:

• Visió sistèmica i sostenible.
• Ètica i valors com a base.
• Capacitat de generar confiança i complicitat.

En aquest sentit, posa en valor experiències com la de Cafès Novell, una pime precisament penedesenca que va apostar per càpsules compostables abans que existís el producte al mercat. Innovació amb valors.

Respon.cat: una comunitat d’empreses amb compromís

Canyelles dirigeix Respon.cat, una associació empresarial que aglutina més de 140 empreses —de totes les dimensions i sectors— compromeses amb una manera de fer empresa que contribueixi activament al desenvolupament sostenible de Catalunya.

Amb el lideratge fundacional de Josep Santacreu, Respon.cat ha esdevingut referència de la RSE al país.
Universitats, futur i esperança

També en la seva faceta docent a diverses universitats, observa un canvi de paradigma: “Cada cop més estudiants pregunten: quin propòsit té l’empresa on treballaré?”

Tot i l’esperança, alerta que caldran lideratges sòlids, ja que els avenços no estan garantits en un món canviant i polaritzat. Per això defensa el paper de l’empresa com a actor pre-polític, compromès amb la societat.

Una vida amb sentit

L’entrevista ha estat acompanyada de dues bandes sonores significatives: “Lluna” de Lluís Llach i “Bohemian Rhapsody” de Queen. Dues cançons que expresen bellesa, compromís i llibertat. Com la trajectòria d’en Josep Maria Canyelles.

 

“El tren de la vida”, nou programa de Canal Blau Ràdio aquest 2025

Amb una maquinista d’excepció, la Pilar Garcia, aquest nou espai vol convidar a la reflexió i a conèixer persones que, diu ella mateixa, volen millorar el món i plantejar propostes per a gaudir-lo. “El tren de la vida” vol ser un recorregut per la trajectòria personal i professional dels convidats i convidades, i amb el seu títol vol retre homenatge, també, a la vinculació tant de la ciutat com de la mateixa Pilar amb el món ferroviari. Tots els programes, els podreu trobar en aquest enllaç. I si voleu recuperar l’entrevista amb la Pilar Garcia on ens dona tots els detalls, podeu fer-ho aquí. 

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: 20 años de Corresponsables

Durante la Jornada Corresponsables 2025 en Barcelona #JAnuario2025BCN, Corresponsables entrevistó a Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, acerca de los veinte años de este medio de comunicación especializado. 

https://www.youtube.com/watch?v=52QwF7jtAUM 

Ver otras entrevistas de la Jornada Anuario de Corresponsables 2025 

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing

Plastiks entrevista Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, sobre l'ofensiva de la UE contra el hashtag #greenwashing. Amb regulacions més estrictes, les empreses ja no poden utilitzar termes com “ecològic” o “100% reciclat” sense una prova científica. En la nostra conversa, explorem:

✅ Per què calien aquestes noves regulacions
✅ Els desafiaments més grans per demostrar la #sostenibilitat
✅ Com les empreses poden garantir el compliment normatiu i un impacte real


El 90 % dels consumidors ara examina les afirmacions de sostenibilitat més que mai. La teva empresa està preparada? 🚨 

Llegeix l' entrevista completa amb l'expert sobre el hashtag aquí: 👇 

Castellà - Anglès

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing 

 
Perspectives de l'expert Josep Maria Canyelles i casos reals de Respon.cat i Plastiks. Descobriu com les empreses combaten el greenwashing mitjançant la sostenibilitat verificable.

24 de març de 2025 

Autor de l'article: Faezeh Shafiee [...] 

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing

Plastiks entrevista a Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, sobre la ofensiva de la UE contra el hashtag #greenwashing. Con regulaciones más estrictas, las empresas ya no pueden usar términos como "ecológico" o "100 % reciclado" sin una prueba científica. En nuestra conversación, exploramos:

✅ Por qué eran necesarias estas nuevas regulaciones
✅ Los mayores desafíos para demostrar la #sostenibilidad
✅ Cómo las empresas pueden garantizar el cumplimiento normativo y un impacto real


El 90 % de los consumidores ahora examina las afirmaciones de sostenibilidad más que nunca. ¿Está tu empresa preparada? 🚨 

Lee la entrevista completa con el experto sobre el hashtag # aquí: 👇 

https://www-plastiks-io

Entrevista exclusiva: Josep Maria Canyelles sobre el greenwashing 

 
Perspectivas del experto Josep Maria Canyelles y casos reales de Respon.cat y Plastiks. Descubra cómo las empresas combaten el greenwashing mediante la sostenibilidad verificable.

24 de marzo de 2025 

Autor del artículo: Faezeh Shafiee [...]

Plastiks interviewed Josep Maria Canyelles i Pastó, Director of Respon.cat, on the EU’s crackdown on hashtag#greenwashing.

With stricter regulations, businesses can no longer use terms like "eco-friendly" or "100% recycled" without scientific proof.

In our conversation, we explored:

✅ Why these new regulations were necessary
✅ The biggest challenges in proving hashtag#sustainability
✅ How businesses can ensure compliance & real impact

90% of consumers now scrutinize sustainability claims more than ever. Is your company ready?🚨

Read the full expert hashtag#interview here: 👇

https://lnkd.in/duzreQ_N

 

Exclusive Interview: Josep Maria Canyelles on Greenwashing

Insights from expert Josep Maria Canyelles and real-world cases from Respon.cat and Plastiks. Discover how companies are tackling greenwashing through verifiable sustainability.

March 24, 2025

Article Author: Faezeh Shafiee [...]

 

 

Reflexions publicades a Xarxanet.org. Recull amb motiu dels 20 anys de la plataforma

Amb motiu dels 20 anys de Xarxanet.org miraré de recordar i publicar alguna reflexió sobre com es va crear.

Abans he fet un recull dels articles publicats ja que els més antics es van perdre tots en el procés de renovació de la plataforma. Aprofito per fer una crida a mantenir les publicacions antigues, i no em refereixo sols a Xarxanet.org. Hi ha reflexions i documentació d'interès que es va perdent a cada actualització. També és cert que hi ha molta morralla que ocupa lloc i cal fer net. Sigui com sigui, en el futur, els historiadors ho tindran magre per accedir a les publicacions d'aquestes dècades ja que tot el que no estigui en paper és susceptible de quedar esborrat en qualsevol neteja.

En primer lloc, dues entrevistes que m'han fet a Xarxanet.org, aquestes encara disponibles:

14.1.22 [ENTREVISTA] Xarxanet entrevista Josep Maria Canyelles sobre els reptes de les organitzacions: "Ja no farem res de bo tancats en un despatx. Cal cocrear, sumant veus". Xarxanet és l'espai de referència per a les entitats no lucratives de tots els sectors. Comença l'any i, amb aquest, la necessitat de les entitats de planificar-se estratègicament l'any. Per aquest motiu han entrevistat Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Podeu accedir a l'entrevista en aquest enllaç.

17.10.16 [ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"

Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"
Inici » Projectes » Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"

Articles publicats a Xarxanet.org

• 29.1.11 La responsabilitat social com a inherència, no sols coherència! / La responsabilidad social como inherencia, no sólo coherencia!
• 22.12.10 Èxit de la Marató en l'any de la crisi
• 7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
• 5.5.10 Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família (i II)
• 26.4.10 Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família - I
• 4.11.09 Greenpeace no mostra cap reacció pública /Greenpeace no muestra ninguna reacción pública
• 23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
• 16.4.09 Civisme empresarial
• "Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!" [català] [castellano].  
• 13.11.08 Prou de sembrar dubtes sobre les ONG!  / Basta de sembrar dudas sobre las ONG!
• 17.9.08 L'RSE no és fer més coses sinó fer les coses de manera diferent
• 12.6.08 Xarxanet.org publica una reflexió de Josep Maria Canyelles sobre el cas Air Berlin al voltant de les empreses i la política
• 12.3.08 La llengua també forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses
• 20.12.07 RSE i cultura popular i tradicional
• 20.10.07 El passat de les empreses importa? / ¿El pasado de las empresas importa?
• 29.5.07 Xerrada per a ONL sobre la Gestió amb Indicadors
• 23.5.07 A qui li interessa parlar de Territoris Socialment Responsables?
• 14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit

També vull recordar aquesta entrevista sobre Respon.cat:

• 29.3.14 xarxanet.org publica una entrevista a Josep Santacreu sobre la posada en marxa de la iniciativa @respon_cat / xarxanet.org publica una entrevista a Josep Santacreu sobre la puesta en marcha de la iniciativa @respon_cat

Repassant el blog Responsabilitat Global, també hi he trobat referències a les presentacions de Xarxanet.org que vaig anar a fer durant el 2003 per tot Catalunya, en concret es van anomenar Jornades Territorials de Presentació de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya, xarxanet.org, en les quals Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) presenta xarxanet.org per les diferents comarques catalanes, com ara a l'Anoia, al Berguedà, a l'Alt Penedès, a les comarques gironines, o al Garraf. En el cas de Vilanova i la Geltrú, es va disposar d'un estand a la Fira de Novembre.

I encara he trobat algues reflexions rellevants, ja que en el seu moment es va preveure que la dimensió virtual de Xarxanet havia d'anar acompanyada d'unes accions presencials:

• 13.7.11 Finalment es farà el Marketplace de Catalunya! A l'any 2004 s'havia d'haver celebrat a Catalunya el primer Marketplace però el projecte va quedar oblidat. Avui, el sector associatiu i de voluntariat, el sector públic i el sector privat s'han posat d'acord perquè es faci el dia 11-11-11  / ¡Finalmente se hará el Marketplace de Cataluña! 
• Vuit anys del naixement de xarxanet.org. Fa vuit anys, el 10-07-03, es feia a l'Auditori de la Pedrera l'acte de presentació de xarxanet.org. Però el treball arrancava uns anys enrere. De fet, el Consell Rector ja en va aprovar la creació a l'any 2000.
• 7.10.09 El projecte xarxanet.org inaugura una nova etapa després de més de 6 anys d’existència. El portal de les entitats i el voluntariat català inaugura una nova etapa. Aquest articles inclou al final una nota de transparència: xarxanet.org va ser un projecte liderat en el seu origen per Josep Maria Canyelles, aleshores gerent de l'Institut Català del Voluntariat. Així mateix des del 2006 hi he col·laborat anualment amb alguns articles sobre el tercer sector i la responabilitat social. Finalment, hem prestat la nostra col·laboració professional per a la reconceptualització i renovació del projecte que es presenta ara, juntament amb gestors del portal i experts informàtics.
  

Dins el meu blog, faig referència a Xarxanet.org en dues presentacions professionals:

• Compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme
• RSE en el sector tecnològic: presentació personal (on també faig referència a la posada en marxa al 1999 del Portal de la Gent Gran a Internet (www.gentgran.org) des de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), reconegut amb el Premi Civisme de la Generalitat de Catalunya.

Josep Maria Canyelles intervé a FIDEM sobre el propòsit empresarial per orientar-se a la innovació i la sostenibilitat

Josep Maria Canyelles intervé a la sessió #TardesFidem per parlar de les empreses amb propòsit per crear innovació i sostenibilitat.

La sessió ha tingut lloc el 2 de febrer de 2023 a l'Hotel Alimara de Barcelona.

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora FIDEM ha organitzat amb el suport del BBVA un cicle de reflexions, que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de:

Anna Fornt, fundadora i directora del Grup Efebé.

Mercè Mullor, consellera delegada de Mullor Facility Services.

Entrevista a: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat i consultor de responsabilitat social a Vector5.cat.

Canyelles ha presentat l'associació empresarial Respon.cat i ha posat el focus en el projecte per promoure el propòsit empresarial entre el teixit empresarial català.

Es pot veure la conversa en aquest vídeo.

 

Dossier Corresponsables: Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes. Opinió de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez i Marcos González

Corresponsables ha publicat el Dossier ' Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes ' que analitza la nova obligació de reportar des del punt de vista dels auditors i altres assessors empresarials que han acompanyat els seus clients en aquesta nova travessia cap a una transparència i rendició de comptes total de la mà del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya .

Josep Maria Canyelles , soci-consultor de Vector5 , és un dels experts que aporta la seva opinió:

“Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries concretes”

13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 

 

L'informe d'informació no financera suposa un nou pas a favor de la transparència. A més, des d'aquest any també l'hauran de presentar les empreses amb més de 250 treballadors. Com han acollit les empreses aquesta nova responsabilitat?

Les empreses comprenen que és una obligació convenient, ja que millora la capacitat de valorar el context no sols financer sinó de sostenibilitat en general de cada empresa obligada. Si per a les companyies més grans no suposarà en la majoria de casos un gran esforç complementari, per a les noves afectades a partir d'aquest exercici sí que ha comportat haver d'entrar en un nou àmbit d'informació que en alguns casos els era desconegut, si bé es comprèn que el futur de la transparència corporativa ha de tenir aquest enfocament ampli financer i no financer.

Els pilars dels estats d'informació no financera (EINF) són: medi ambient, aspectes socials, informació sobre el personal de l'empresa, drets humans i aspectes relacionats amb la lluita contra la corrupció i el suborn. Per la seva experiència, creieu que serà complex per a aquelles societats que no han elaborat mai un informe d'aquestes característiques?

El grau de complexitat de realitzar un informe EINF ve donat per la voluntat d'aportar qualitat a la informació, i especialment si l'empresa pren consciència de la conveniència d'abordar proactivament la gestió de la responsabilitat social, per exemple codificant certes polítiques sobre les quals la norma pregunta. En un primer exercici, el compliment sol ser força formal, limitant-se a donar resposta a les obligacions, si bé apreciem que no són poques les empreses que es mostren disposades a preparar el següent informe amb la tranquil·litat d'haver començat a desenvolupar un cert enfocament d'RSC.

Considera que amb els EINF s'aporta un grau suficient de transparència o encara es podria anar més enllà?

Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries determinades, que no necessàriament recullen els aspectes que puguin ser més materials per a l'empresa informant. El pas que hauria de fer tota empresa que pretengui mostrar transparència tal com s'entén aquesta des d'un compromís de responsabilitat davant la societat -i no només davant la llei- seria elaborar i publicar una memòria segons estàndards basada en la identificació correcta dels matèries que li siguin rellevants segons els grups d'interès.

Aquesta entrevista forma part del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.

 

Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas. Opinión de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez y Marcos González

Corresponsables ha publicado el Dossier ‘Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas’ que analiza la nueva obligación de reportar desde el punto de vista de los auditores y otros asesores empresariales que han acompañado a sus clientes en esta nueva travesía hacia una transparencia y rendición de cuentas total de la mano del Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Catalunya.

Josep Maria Canyelles, socio-consultor de Vector5, es uno de los expertos que aporta su opinión:

“Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias concretas”

13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 

 

El reporte de información no financiera supone un nuevo paso en favor de la transparencia. Además, desde este año, también deberá ser presentado por empresas con más de 250 trabajadores. ¿Cómo han acogido las empresas esta nueva responsabilidad?

Las empresas comprenden que se trata de una obligación conveniente ya que mejora la capacidad de valorar el contexto no solo financiero sino de sostenibilidad en general de cada empresa obligada. Si para las compañías de mayor dimensión no supuso en la mayoría de casos un gran esfuerzo complementario, para las nuevas afectadas a partir de este ejercicio sí que ha comportado tener que entrar en un nuevo ámbito de información que en algunos casos les era desconocido, si bien se comprende que el futuro de la transparencia corporativa debe tener este enfoque amplio financiero y no-financiero.

Los pilares de los Estado de Información No Financiera (EINF) son: medio ambiente, aspectos sociales, información sobre el personal de la empresa, derechos humanos y aspectos relacionados con la lucha contra la corrupción y el soborno. Por su experiencia, ¿cree que será complejo para aquellas sociedades que no han elaborado nunca un informe de estas características?

El grado de complejidad de realizar un informe EINF viene dado por la voluntad de aportar calidad a la información, y especialmente si la empresa toma conciencia de la conveniencia de abordar proactivamente la gestión de la responsabilidad social, por ejemplo codificando ciertas políticas sobre las que la norma pregunta. En un primer ejercicio, el cumplimiento suele ser bastante formal, limitándose a dar respuesta a las obligaciones, si bien apreciamos que no son pocas las empresas que se muestran dispuestas a preparar el siguiente informe con la tranquilidad de haber empezado a desarrollar un cierto enfoque de RSC.

¿Considera que con los EINF se aporta un grado suficiente de transparencia o se podría ir todavía más allá?

Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias determinadas, las cuales no necesariamente recogen los aspectos que puedan ser más materiales para la empresa informante. El paso que toda empresa que pretenda mostrar transparencia tal como se entiende esta desde un compromiso de responsabilidad ante la sociedad -y no sólo ante la ley- debería elaborar y publicar una memoria según estándares basada en la correcta identificación de las materias que le sean relevantes según sus grupos de interés.

Esta entrevista forma parte del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.

 

 

[ENTREVISTA] Xarxanet entrevista Josep Maria Canyelles sobre els reptes de les organitzacions: "Ja no farem res de bo tancats en un despatx. Cal cocrear, sumant veus"

Xarxanet és l'espai de referència per a les entitats no lucratives de tots els sectors. Comença l'any i, amb aquest, la necessitat de les entitats de planificar-se estratègicament l'any. Per aquest motiu han entrevistat Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. 

Podeu accedir a l'entrevista en aquest enllaç.
 

Altres entrevistes a Josep Maria Canyelles:

• 26.4.21 [ca] Entrevista a Josep Maria Canyelles sobre territoris socialment responsables a la revista Comunitat RS de la Universitat d'Alacant   //  [es] Entrevista a Josep Maria Canyelles sobre territorios socialmente responsables en la revista Comunidad RS de la Universidad de Alicante
• 12.4.21 [VÍDEO] Entrevista de l'ESCI-UPF a Josep Maria Canyelles: “L’RSC ha de servir per fer front a un món més complex”
• 28.6.18 [ca] L’economia circular, de moda a prioritat mediambiental. La revista digital "Barcelona és moda" aborda l'economia circular a l'apartat de tendències empresarials.  //  [es] La economía circular, de moda a prioridad medioambiental. La revista digital "Barcelona es moda" aborda la economía circular en el apartado de tendencias empresariales.
• 22.6.18 [es] Canyelles: "La clave de la RSE en pymes es saber diferenciar entre los valores personales del dueño y los valores corporativos"
• 1.5.18 [ca] El COAMBcat entrevista Josep Maria Canyelles (@respon_cat): L'empresa ha de fer primer l'esforç d'entendre quina és la seva responsabilitat i després vincular-la als Objectius de Desenvolupament Sostenible  // [es] El COAMBcat entrevista Josep Maria Canyelles (@respon_cat): La empresa tiene que hacer primero el esfuerzo de entender cuál es su responsabilidad y después vincularla a los Objetivos de Desarrollo Sostenible
• 8.10.17 [VÍDEO] Respon.cat: promoviendo Territorios socialmente responsables
• 17.10.16 Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"
• 1.7.16 La revista Modaes publica una entrevista a Josep Maria Canyelles sobre "fast fashion" & RSE
• 1.6.16 [ca] "L'RSE no ha de ser filantropia sinó part de la gestió", segons Canyelles  //   [es] “La RSE no debe ser filantropía sino parte de la gestión”, según Canyelles

Podeu escoltar les últimes #ConversesResponsables amb empreses compromeses membres de Respon.cat: Joan Piñol, Marcos González i M.Eugènia Bailach

Podeu escoltar les #ConversesResponsables amb aquestes tres persones compromeses, que lideren empreses membres de Respon.cat. Les converses són breus i en un format fresc a Instagram live.

17 de maig 2021 • Maria Eugènia Bailach, sòcia del Grup Auren parlant sobre la publicació dels 17 Relats Responsables - ODS amb Josep Maria Canyelles. 

Maria Eugènia Bailach, Sòcia del Grup Auren: Instagram TV o YouTube

 

17 de maig 2021 • Marcos González, president de Corresponsables parla de la seva novel·la “Hijo de Malinche” amb Josep Maria Canyelles.

Marcos González, president de Corresponsables: Instagram TV o YouTube

 

14 de maig 2021 • Joan Piñol, director de la Fundació Salut i Persona, ha publicat el llibre “El bienestar emocional”. Piñol és membre de la junta directiva de Respon.cat en nom de la fundació que dirigeix.

Joan Piñol, director de la Fundació Salud y Persona: Instagram TV o YouTube

Entrevista a Josep Maria Canyelles sobre territoris socialment responsables a la revista Comunitat RS de la Universitat d'Alacant

 

La revista Comunidad RS de la Càtedra de Responsabilitat Social de la Universitat d'Alacant publica una entrevista a Josep Maria Canyelles sobre Territoris Socialment Responsables.

Josep Maria Canyelles: «el lideratge no necessàriament ha de correspondre a el sector públic, ha de ser d'aquells que més s'ho creguin»

Josep Maria Canyelles és, possiblement, la persona més reconeguda i autoritzada per parlar de territoris socialment responsables. Es dedica des de 2004 a promoure l'RSE. És expert en Responsabilitat Social i Territoris Socialment Responsables, consultor a Vector5.cat, president de EdificisPositius.cat i coordinador de Respon.cat, entre moltes altres responsabilitats.

Fa més de quinze anys, vas començar a parlar de territoris socialment responsables (TSR) i sembla que és recentment quan el concepte està aconseguint consolidar-se i obrir-se camí en la pràctica. Què ha canviat en aquest temps perquè administracions, empreses i organitzacions siguin més receptius a aquest tipus de plantejaments?

El concepte de Territori Socialment Responsable (TSR) té uns 20 anys, quan es va començar a utilitzar per part de la Diputació de Barcelona com a sinònim de la resposta social de les pimes. Segurament és un concepte importat; existia alguna expressió similar a França que es vincula més a temes de persones amb discapacitat, o amb visions molt centrades en alguna matèria concreta. En el cas de Barcelona l'enfocament va ser cap a les pimes. Va ser llavors quan vam veure que estàvem malgastant el potencial semàntic de el concepte, ja que TSR convidava a pensar que no només les empreses privades, sinó també altres actors, podrien ser subjectes o actors d'aquesta responsabilitat social. Per tant, podíem construir alguna cosa més que la resposta social de cada actor i parlar de com es pot generar un ecosistema,un territori en el qual els valors tinguin una especial presència a la interrelació.

Es tractava d'un moment de creixement econòmic, de diners al sector públic i es van posar en marxa diferents iniciatives. Quan una iniciativa sorgeix per suport de sector públic, aquest suport té notables alts i baixos. Per sort, hi ha hagut altres experiències no solament públiques, sinó que han comptat amb altres organitzacions, consorcis o agents privats, que han anat avançant aquí ia altres països, sota el nom de TSR o amb altres denominacions, però compartint el concepte. Ara cada vegada més la societat i els poders públics requereixen un entorn de màxima sinergia, màxima col·laboració entre tots els actors. Tenim uns reptes en la humanitat que només seran possibles si tots els actors sumen en una mateixa direcció. Govern, empreses grans i petites, organismes acadèmics,ciutadania i altres actors socials generem sinergies. És el que se'ns demana, que no solament abordem cada un per separat accions, sinó generant sinergies. 

També en la lògica de el sector públic s'ha anat desenvolupant el propi concepte de governança, com una manera d'abordar en els territoris la implicació dels diferents actors, segurament sempre des del lideratge públic i per fer polítiques públiques. Quan parlem de TSR, no necessàriament és això, pot ser un lideratge compartit, lideratge de les empreses, de el sector social i per abordar reptes conjunts de bé comú, per tant, es parla del mateix, però amb diferent perspectiva. Governança és la manera de dur a terme polítiques públiques, integrant diferents agents i amb el lideratge públic, però finalment és una cosa summament compatible, i són dues cares de la mateixa moneda. 

Hi ha com un renéixer de la responsabilitat social, que en cap moment ha mort, però que ha anat evolucionant en els últims anys. Si fa 10 anys la responsabilitat social va incorporar amb gran força la idea de crear valor compartit, per a tots els grups d'interès, econòmic i social, en aquests darrers 5 anys ha anat prenent força la idea de l'empresa amb propòsit. Es tracta d'una empresa que no només busca guanyar diners, sinó que va també es dirigeix ​​a aconseguir un impacte social clar. Fruit d'aquesta lògica, cada vegada hi ha més empreses que atenen grans reptes socials, l'incorporen en el seu discurs i parlen d'empreses amb propòsit, fins i tot es parla d'empreses de la cambra sector. 

Aquest propòsit s'incorpora tant a les cadenes de valor com als territoris, que serien els dos principals eixos de desenvolupament -quan l'empresa és gran es dirigeix ​​a la seva cadena de valor i quan és més petita, ho fa sota la lògica de l'TSR- . Es tracta de dues lògiques complementàries i ambdues són necessàries. 

El concepte de TSR pot ser aplicat a municipis o comarques, però també a àmbits geogràfics més petits, com barris o fins i tot menors. Segons la teva experiència, ¿quina escala és la més adequada per a això?

La gràcia de parlar de TSR és que és un concepte ambigu que es pot aplicar a realitats territorials molt diferents i en cada cas has de veure quin és el valor que aporta. En una gran ciutat com Barcelona, ​​té sentit parlar de barri socialment responsable perquè hi ha barris que té una identitat molt forta, com Sants, Gràcia o al Raval. Tenen xarxes associatives i estructura de govern pública. Hi ha empreses que es vinculen de manera forta a el territori, perquè potser és un barri amb conflictivitat i aquesta empresa té un sentit de compromís que facilita poder portar aquest concepte a una dinàmica de barri que a més és molt intensa per la proximitat a aquest concepte de barri socialment responsable. Seria una bona referència també un poble o comarca i hi ha casos en què s'ha desenvolupat, sobretot,en comarques que el vinculen amb la seva identitat, la seva marca de territori pensant en termes, per exemple, de turisme rural. Potser és un àmbit més propici que comarques de caràcter més industrial. 

No s'ha utilitzat tant ─pero també tindria molt sentit fer-ho─ a escala de país en el sentit més ampli de la paraula. Per exemple, a Catalunya, normalment ens hem reconegut històricament terme, i ens han reconegut─ com un territori, una societat que ha valorat la qualitat, la innovació, la tolerància, el diàleg o el pactisme des de fa 100 anys. Una societat té dret a projectar quines vol que siguin els seus valors de cara a el futur. Per tant, en la mesura que pots modificar o assentar els teus valors, que no és fàcil, es pot plantejar una línia de cara a el futur. La qualitat avui dia ja és patrimoni de tothom i no és una cosa que et diferenciï ni al mercat ni com a societat, però sí potser aquest sentit d'empresa compromesa amb el territori que també està lligat amb la tradició.

Podem veure de quina manera aquests valors de territori, que l'identifiquen, s'incorporen a la sostenibilitat d'un TSR, de manera que no sigui només un treball de màrqueting que algú decideix, sinó que aquests valors siguin una suma realment conscient i compromesa, dialogada diferents actors. 

En 2014 portem a terme un projecte de caràcter experimental que anomenem  Focus de l'RSE a Catalunya,que utilitzava metodologia de TSR. Es tractava de consensuar entre diferents actors públics i privats, empreses grans, petites, cambres de comerç, govern, sindicats, acadèmics, etc. quins haurien de ser els temes materials, els temes importants a desenvolupar per part de qualsevol empresa gran, petita d'un sector o un altre que actuï a Catalunya. Quan has de dialogar amb un grup d'interès que és la societat per veure què és el que s'espera de tu, la societat és un grup interès complex, és la suma de molts grups d'interès. No és fàcil determinar què espera de tu. A partir d'aquest procés preteníem facilitar que una empresa que opera a Catalunya, a través d'un consens que es pugui renovar de tant en tant, pugui conèixer què és allò que la societat espera. Llavors van aparèixer temes com la immigració.Encara que potser en la teva empresa no sigui un tema material, si operes a Catalunya, dur a terme accions per facilitar la integració laboral o social de les persones migrants serà ben vist i formarà part de la teva resposta social, perquè hi ha consens sobre el fet que és un tema important. De fet, som el país d'Europa amb més immigració, més que França o Alemanya, per exemple. En 10 anys vam passar de 6 milions a 7 i mig, una dada terrible i que requereix atenció. Quan vénen crisi, es tracta d'una gran quantitat de població i pot haver una utilització populista de el tema o que es generin tensions socials. Va sortir aquest tema i molts altres com la corrupció, un assumpte que en aquell moment estava molt viu. Qualsevol empresa, encara que no sigui de sectors sensibles com el financer,ha de fer un esforç per contribuir a canviar la cultura respecte a la corrupció.

En temes de vinculació a el territori, qualsevol empresa multinacional diu en el seu discurs que allà on va tracta d'adaptar-se a la cultura de el lloc. Quan hi ha una realitat plurinacional, el concepte de connectar amb la cultura local ha de ser sensible també a aquestes qüestions per no caure en contradiccions. A Perú fa 10 anys van fer una campanya per intentar canviar la cultura pròpia en el tema de la puntualitat, ja que s'autorreconoien com un territori amb una puntualitat llatinoamericana i volien transitar cap a una més britànica. Si fem alguna cosa malament com a país, volem contribuir entre tots, no només des de les polítiques públiques, sinó entre tots els agents, a donar una resposta social agregada el territori.

Cada escala de treball és més apropiada per a segons quins temes.

La vostra proposta d'edificis positius, és diguem l'última expressió, la màxima reducció del concepte TSR, o un concepte diferent, però compatible?

La idea, el concepte, neix el 2011, gairebé fa 10 anys, fruit de la sensació de fracàs d'algunes experiències en què fèiem coses molt interessants en un territori, amb empreses grans, petites, ajuntaments, fundacions, etc. però que no impactaven directament en les persones d'aquestes mateixes organitzacions i d'aquest territori, més enllà de fer algun taller de compra responsable, alguna cosa residual. Pensem que potser una manera d'arribar a les persones seria a través de les comunitats, que són en realitat organitzacions molt discretes i poc abordades. Això va quedar com una idea feliç, fins 2016. Llavors, parlant amb gent de govern, de el departament de benestar social, ens vam llançar a fer la prova i el 2019 vam llançar la idea i va tenir molt bona receptivitat. El 2020, per la pandèmia es per a tot, hem anat fent coses,però de manera molt limitada. El concepte crec que va ser un èxit, la implantació real, molt limitada pel context.

El problema és que la gent en un edifici s'ha deixat de conèixer perquè hem desenvolupat un nou concepte de privacitat i intimitat, de respecte i costa gairebé saludar per l'escala.

És una relació molt rara, amb gent que viu al teu costat, que et separa una paret de vegades molt fina i que no saps ni qui és, que es mor la persona gran i ni te n'adones a l'cap de tres dies. Això és lamentable com a societat. Cal trobar el marc concret per plantejar el tema, en cap moment com una cosa romàntic, sinó per abordar els reptes de segle XXI. Si tu has de fer una coberta verda o posar plaques solars i no coneixes als teus veïns, això serà molt difícil de fer. El primer pas és generar positivitat a l'edifici. Proposàvem que els edificis tinguessin wifi compartit. Ara que hi ha hagut nens que, amb l'escola tancada amb la pandèmia, no podien estudiar perquè les seves famílies no tenien wifi. Si hi ha una wifi compartida a l'edifici,els veïns es poden posar d'acord i obrir-lo a aquesta família sense recursos perquè aquest nen pugui estudiar. 

Com a concepte, com a idea, l'edifici positiu continua sent una pedra important per desenvolupar el concepte de TSR, implicant també a les xarxes veïnals, a les comunitats de veïns, comunitat de propietaris, etc. com com a base per anar construint tots aquests elements. 

Consideres necessària la presència d'una entitat que lideri el moviment de constitució d'un territori com socialment responsable? I, en aquest cas, qui o quina entitat seria la més adequada per a aquest lideratge?

El criteri que sempre hem tractat de deixar clar és que el lideratge no necessàriament ha de correspondre a el sector públic, ha de ser d'aquells que més s'ho creguin i, si pot ser, el més compartit possible. Quan el lideratge ha estat exclusivament públic, el tema ha aparegut i desaparegut segons el moment. Per tant, ha d'haver co-lideratge. 

Quan hi hagi una organització que en si mateixa ja integra diferents agents, com un consorci, amb aquesta visió múltiple, això és segurament el millor.

Sobre la composició, la taula de territori o com la vulguem anomenar, no ha de ser un òrgan representatiu. Si ho és no servirà per a res perquè ja hi ha moltes comissions de treball. Ha de ser un espai de trobada entre aquestes organitzacions que realment creuen en el tema i que estan aplicant o aprenent a aplicar la RS en la seva pròpia organització. Per tant, si en el territori hi ha ajuntaments, l'important és que s'incorporin aquells que estan interessats en el tema, no tant el més gran perquè és la capital de comarca.

Cal certa humilitat per poder aprendre, generar processos d'aprenentatge i veure com podem generar sinergies entre els diferents actors, crec que aquesta és la clau de l'èxit i en canvi, si ho abordem des de la representativitat, seran processos que serviran per fer un pla estratègic de l'Ajuntament, per exemple, però això no anirà més enllà ni servirà per fer un veritable procés de transformació social.

Els ODS són cada vegada un enfocament més utilitzat per governs o empreses. Podem aprofitar aquest model per al desenvolupament de TSR o correm el risc de no comptar amb un diagnòstic propi sobre els reptes a abordar i arribar a solucions poc ajustades a la realitat?

Un TSR s'hauria d'abordar tota l'RS, els cinc vectors d'impacte: econòmic, ambiental, social, laboral i bon govern i possiblement hauria d'abordar també els 17 ODS, encara que per descomptat, l'11 (ciutats i comunitats sostenibles) és el que està cridat a ser més significatiu perquè agrupa tot el que s'hauria de fer a la ciutat. Igualment succeeix amb la Nova Agenda Urbana.

Hi ha un cert risc de pensar que ja no hem de parlar d'RS sinó d'ODS. Això passa sempre en el sector públic. L'administració ara no paga cursos de RS, tot és per ODS, de vegades sense que hagin acabat d'entendre ni una cosa ni l'altra. El discurs és molt senzill: els ODS són allò que hem d'aconseguir en el món, però si sóc una pime, una microempresa, què puc fer per acabar amb la fam de món? El que he de és integrar-lo en la meva lògica empresarial i aquesta és la responsabilitat que com a organització tinc davant la societat. L'RS ens dóna la metodologia i ens permet dialogar amb els grups d'interès, determinar la materialitat. Ara amb els ODS, de manera més clara i diàfana, hi ha un grup d'interès que no és la comunitat que dèiem abans, sinó la pròpia Humanitat, que per boca de Nacions Unides ens indica els seus reptes.

Un ajuntament, per exemple, ha de dialogar amb els veïns, amb els seus clients, amb la cambra de comerç, etc. però també amb la Humanitat. Com alinear tot? Si a aquest ajuntament acudeix un veí i diu que hi ha un forat a la vorera, que la gent gran es pot caure, això és més prioritari que els grans reptes de la Humanitat. No obstant això, puc alinear aquests aspectes amb la qualitat urbana, que està en l'ODS 11. Podré posar en valor i destacar que estic contribuint als ODS d'una manera local.

El que passa és que hi ha qui diu que ara ja no cal dialogar amb els grups d'interès perquè ja sabem el que hem de fer, es diu ODS, amb les seves coloraines, però a l'hora de la veritat el que preval és el que demanen els veïns.

Hem tornat enrere a una lògica perversa, més propera a la filantropia, enfront del que havíem aconseguit, que era introduir una metodologia sistemàtica de gestió de la responsabilitat davant la societat. Hi ha doncs un risc quan algú proposa ODS, de vegades purament pels colors i sense entendre la complexitat que hi ha dins, que pot acabar amb la metodologia de l'RS. Aquest seria el drama més gran. 

El Manifest de Vilanova i la Geltrú de 2017 per uns territoris socialment responsables ha estat una aposta potent en l'àmbit català. Quin balanç fas d'aquesta iniciativa tres anys després? Consideres que és un model exportable a altres entorns?

El 2007 vam fer un primer manifest i el 2017 vam dur a terme un gran esdeveniment en el qual es va renovar la definició i el valor dels TSR. Va ser un esdeveniment realment excepcional que no passa cada dia. Es van reunir 100 organitzacions, entre les que hi havia empreses grans, mitjanes i petites, governs, universitats, xarxes, organitzacions culturals, de persones amb discapacitat, etc. A més, aquesta gran diversitat no buscava fiscalizar-nos uns als altres, sinó veure com podem col·laborar per ajudar a construir un territori socialment responsable. Això dóna una energia enorme. Encara avui en dia, hi ha gent que em diu que va ser fantàstic, tinc un record impressionant més enllà de el manifest. 

Utilitzem una metodologia interessant, primer parlaven dins el mateix sector i després entre sectors sobre com podien contribuir. Tant el 2007 com el 2017 ho vam fer en espais nobles, en l'últim cas al Museu Víctor Balaguer de Vilanova, un lloc màgic, un edifici que es va fer explícitament per fer un museu i que buscava aconseguir que les classes populars accedissin a la formació . Es tracta d'un museu concebut perquè a més d'obres d'art hagués espai per a tallers on tocar, on aprendre. Existia, per tant, un sentit de la responsabilitat social, en aquest cas amb una visió cultural i social i això li donava a el lloc una certa màgia.

Un TSR és capaç de generar valor compartit i de contribuir a vincular aquest territori amb una determinada imatge vinculada a uns principis i atributs que identifiquen aquest territori. ¿Fins a quin punt la comunicació és una peça clau per a l'èxit d'un procés de TSR?

És clar, la comunicació sense dubte és important sempre. Però més que la comunicació vinculada a un esdeveniment és important la construcció d'un relat. De vegades posem una molt el focus en la comunicació, en la nota de premsa i que es parli molt. No obstant això, el veritablement transcendent és el relat, perquè és el que dóna consistència, independentment de si a la fi sals molt en els mitjans. Que cada organització d'aquestes que han vibrat senti que aquesta energia que ha dedicat a el tema té un sentit. És el relat el que dóna sentit a les coses. De vegades, com estem en una lògica d'una societat que fa moltes activitats, moltes d'elles s'esgoten en elles mateixes. Crec que el que hem de fer són activitats que realment es dotin de sentit, que tinguin significació. Des Respon.cat som partidaris -i així les empreses ens l'han demanat- de no fer moltes jornades, perquè ja hi ha moltes jornades, però sí de fer coses que tinguin sentit, que siguin necessàries, com la trobada que vam fer a Vilanova.

La Generalitat Valenciana, a través de la DG Responsabilitat Social, ha desenvolupat una rellevant tasca legislativa en favor de el desenvolupament i implantació de l'concepte en la societat valenciana, amb referències expresses al concepte TSR en el seu articulat. Quin consideres que hagi de ser el paper de l'administració pública en aquest punt?

Pel que fa a el paper de les administracions, és bo en aquests temes que cedeixi el lideratge o convidi a que el lideratge estigui en mans d'organitzacions empresarials, perquè, en cas contrari, les empreses perceben que el lideratge és públic i no comprenen de què estem parlant . Creuen que és una manera de fer política pública soft : el que no aconsegueixen amb les lleis, volen que ho fem d'aquesta manera. De la mà de les organitzacions empresarials, és una empresa que l'hi explica a una altra empresa i això funciona millor. 

Però dit això, també és bo que l'administració, tant internament, com a responsable de la pròpia administració, com a nivell de discurs públic, pot fomentar l'RS en la compra pública, en la contractació o promoure iniciatives cap a les pimes, tenir una capacitat de lideratge, però que no eclipsi el propi lideratge que ha de tenir sector privat.

Si en alguna cosa té sentit que hi hagi un lideratge públic és en el tema TSR, perquè si parlem del territori, té molt sentit que l'administració faci polítiques de promoció, trobant l'espai adequat des d'aquest territori. En última instància, l'èxit dependrà de les empreses, que són actors privats i que els seus representants ho acabin fomentant; que sigui una cosa que neixi des de la base real, des de cada organització. El govern pot dur la seva part del mèrit, però finalment cada organització farà el seu esforç perquè des d'aquest equilibri les llavors donin fruit.