Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mem'03. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mem'03. Mostrar tots els missatges

1.3.15

Activitat duta a terme a les comarques gironines

Presentem un recull de l'activitat duta a terme per Josep Maria Canyelles a les comarques gironines (Garrotxa a banda)

No es tracta d'un recull exhaustiu (bàsicament ara recull Girona ciutat i algunes accions més, però falta completar amb les accions a comarques gironines)





22.4.23 Canyelles demana més treball transversal als ajuntaments, a la Jornada de la Diputació de Girona sobre l'Agenda 2030. Amb el títol de «Món local, sostenibilitat i joventut» ha tingut lloc divendres 24 de març a l'Auditori del Palau de Congressos de Girona, la III Jornada per a la implementació de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La jornada ha constat de dues taules rodones, on s'han debatut les experiències a l'hora d'implementar els ODS al món local i la relació entre emergència climàtica i joventut. Josep Maria Canyelles ha intervingut a la primera representant Vector5, l'empresa que està acompanyant diversos ajuntaments i consells comarcals en el procés d'alinear les seves actuacions a l'Agenda 2030. Canyelles ha fet una crida als ens locals perquè facin un enfocament més transversal a l'hora d'integrar els ODS, trencant els abordatges departamentals. 



26.9.22 Vector5 dona suport als ens locals de les comarques gironines, com el Consell Comarcal del Ripollès, per integrar l'Agenda 2030 i els #ODS. Josep Maria Canyelles i Mercè Casals, de la consultora Vector5, estan donant suport al Consell Comarcal del Ripollès en l'alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 

Aquesta acció i moltes altres són possibles per la línia de subvencions de la Diputació de Girona, que pretén que els ens locals de les comarques gironines avancin en els seus compromisos de desenvolupament sostenible d'acord amb el full de ruta que marca l'Agenda 2030 de Nacions Unides. Podeu veure la notícia de la formació a Ripoll a la Televisió del Ripollès, amb les paraules de Lluís Puig, president del Consell Comarcal, i de Josep Maria Canyelles i Mercè Casals, de Vector5, consultora cooperativa d'iniciativa social.



16.3.20 Diari de Girona: «Edificis positius» per a una convivència més sostenible. El Diari de Girona publica una entrevista el president de TSR Territori Socialment Responsable sobre Edificis Positius. Josep Maria Canyelles defensa, però, que ser veí o veïna ha de ser «una experiència que s'ha de viure positivament». 


«Edificis positius» per a una convivència més sostenible

La cooperativa Territori Socialment Responsable (TSR) ha impulsat la iniciativa «Edificis positius», que pretén millorar la qualitat de vida als blocs d'habitatges a partir d'una major cohesió dels seus habitants · Fa unes setmanes van presentar la seva proposta a Girona, convidats per la UdG.



25.2.20 [ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: “Viure com a veïns positivament millora la convivència” (el PuntAvui). Girona - 25 febrer 2020

JOSEP MARIA CANYELLES: “Viure com a veïns positivament millora la convivència”







20.2.20 [VÍDEO] Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles i Mercè Casals per descobrir què són els Edificis Positius. Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa d'iniciativa social TSR Territori Socialment Responsable, i Mercè Casals, de desenvolupament territorial dins de la mateixa cooperativa, per descobrir què són els edificis positius (@EdificiPositiu) i com podem millorar el veïnatge per, alhora, millorar el planeta.

11.2.20 [VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Cal apoderar els veïns perquè liderin els seus edificis"
[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Fa 15 anys que els veïns ja no es coneixen"
[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Un Edifici Positiu genera una xarxa de complicitats positives"



11.2.20 [ACTE] Presentació d'Edificis Positius a Girona

Vols conèixer com millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar, el bon veïnatge?   Les directores de les Càtedres de RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA i de PROMOCIÓ DE LA SALUT de la Universitat de Girona, us convidem a l’acte de PRESENTACIÓ D’EDIFICIS POSITIUS A GIRONA. L’exposició anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable.


12.11.18 Els Premis de la Responsabilitat Social de les Empreses, enguany a Girona el 27 de novembre. La quarta edició dels Premis Respon.cat tindrà lloc a Girona. L’associació empresarial Respon.cat escull Girona per fer el seu acte anual més rellevant.


27.7.18 Girona acollirà el lliurament dels Premis Respon.cat. L'alcaldessa de Girona i el president de l'associació empresarial Respon.cat han anunciat que Girona acollirà l'acte de lliurament dels Premis Respon.cat.
Els Premis Respon.cat, ja en la seva quarta edició, han esdevingut els premis anuals de la Responsabilitat Social Empresarial a Catalunya.

L'acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2018 es farà a Girona el dimarts 27 de novembre a les 17h, segons s'ha donat a conèixer en una roda de premsa que ha tingut lloc a l'Ajuntament de la ciutat amb la participació de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, Josep Santacreu, president de Respon.cat. A l’acte també hi han assistit la directora de la Càtedra de Responsabilitat Social de la Universitat de Girona, M. Rosa Terradellas, i el coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles.

4.2.18 Es presenta el manual d'RSE per a pimes de la UdG amb Anton Costas i Josep Maria Canyelles. Es presenta el manual de gestió de l'RSE per a pimes de la Càtedra RSU de la Universitat de Girona elaborat per Vector5. Les pimes poden gestionar i gestionen l'RSE i els aporta un gran retorn, afirma Canyelles.

Ha tingut lloc la presentació del llibre "Amb valor afegit", un manual de gestió de la responsabilitat social empresarial (RSE) adreçat a les pimes. Es tracta d'una iniciativa de la CàtedraRSU de la Universitat de Girona (UdG) amb la col·laboració de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat, que s'ha fet càrrec de l'elaboració. L’auditori Jaume Casademont ha estat el lloc escollit per fer l’acte de presentació, que ha congregat 135 persones tant d'empreses, com d'organitzacions socials i públiques. M. Rosa Tarradellas, directora de la Càtedra, ha explicat que la publicació pretén animar petites i mitjanes empreses a involucrar-se en temes de responsabilitat social i ha destacat la presència de dos ponents de luxe en la jornada d’avui a la UdG, l'economista Antón Costas i l'expert en RSE Josep Maria Canyelles.   Més informació:

 
28.1.18 Una mà fa l'altra: article de Carme Vinyoles al PuntAvui sobre el llibre "Amb valor afegit" per promoure l'RSE de les pimes. La periodista Carme Vinyoles publica avui un article a El PuntAvui presentant la publicació ‘Amb valor afegit’ de la Càtedra RSU de la UdG per estimular les pimes a impulsar el seu compromís amb el bé col·lectiu. La publicació ha estat elaborada per Vector5 | excel·lència i sostenibilitat.

Per bé que l’augment de la sensibilitat i el compromís social d’algunes empreses ja té un cert recorregut –i Canyelles remarca diversos factors de pressió per part d’una societat civil progressivament conscienciada en termes de justícia, igualtat i coherència amb els drets bàsics–, l’aplicació de l'RSE en el dia a dia no és una tasca fàcil. I no ho és especialment per a les pimes i per als professionals autònoms, que no disposen – a diferència de les grans corporacions– de departaments específics destinats a elaborar els programes corresponents i a fer-ne el seguiment a càrrec dels seus voluminosos pressupostos.

 

5.7.16 De vegades pot ser molt intel·ligent no posar l'RSE a la proposta de valor, diu Canyelles al curs de la Complutense @CursosVeranoUCM. Josep Maria Canyelles ha fet la ponència inicial de la jornada de dimarts del curs d'estiu a la Complutense de Madrid sobre RSE i pimes. No es pot demanar una memòria d'RSE a una empresa petita, ha afirmat Canyelles.
Aquest matí s'ha reprès el curs d'estiu d'RSE de la Universidad Complutense de Madrid amb una ponència sobre RSE i pimes a càrrec de Josep Maria Canyelles. L'expert ha estat presentat per Rosa Terradellas, directora de la Càtedra d'RSU de la Universitat de Girona. En el marc del curs "El retorno económico y social de responsabilidad social: oportunidades empresariales", Canyelles ha parlat davant un auditori de més d'un centenar de persones entre representants de càtedres universitàries, alumnes d'estudis, i altres assistents.

 

16.5.16 Josep Maria Canyelles intervé a la trobada de Càtedres Santander de Responsabilitat Social."Responsabilitat vol dir renovar un compromís adquirit, fer-lo viu en el present i oferir-lo al futur". "La transparència no deixa de ser un valor instrumental. Cal alertar de la consideració de panacea que rep.

Ha tingut lloc a la Universitat de Girona una trobada anual de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social, formada per tretze universitats i dues entitats, per debatre les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i la universitat. L'expert convidat per a desenvolupar una ponència ha estat en aquesta ocasió Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5 i coordinador de Respon.cat, que ha tractat les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i a la universitat i el paper que hi poden jugar les càtedres.


Logo 1a Jornada RSU14.11.14  Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària
Josep Maria Canyelles va participar a la 1a Jornada de la Càtedra d'RSU de la UdG, amb les intervencions de:
- Federico Mayor Zaragoza
- Rosa Terradellas (Càtedra RSU)
- Josep Maria Canyelles, expert en RSE
- Experiències empresarials



30.5.14; Sessió de "Transparència, confidencialitat i competitivitat" a la jornada ACCID a Girona
Coordinada per la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID. President i coordinador: Josep Maria Canyelles (promotor de Responsabilitat Global i coordinador de la Comissió) ha actuat com a president de la Sessió 4 sobre Transparència, confidencialitat i competitivitat. Canyelles, a més, ha fet una presentació sobre "La transparència com a cultura corporativa".




UdG5.9.13  9a edició del Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària
Josep Maria Canyelles hi ha fet les sesssions de Responsabilitat Social (2006 a 2013). Ja es pot consultar el programa de la 9a edició del Postgrau semipresencial de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (UdG). Aquest és l'única formació de postgrau a Catalunya especialitzada en l'anàlisi, tractament i intervenció en la conflictivitat pública. L'edició 2012-13 del postgrau ha quedat homologada pel Centre de Mediació de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya. Per aquest postgrau han passat i s'han format més de 100 professionals durant aquests anys. Veure notícies d'altres anys (2012, 2008, 2007, 2006) o vídeo 2009 Canyelles parla sobre el paper de les empreses en la gestió del conflicte públic



2009. Estudi sobre el desenvolupament de la responsabilitat social en el sector del comerç detallista

Aquest estudi va ser elaborat per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global), per encàrrec de l'Observatori del Comerç de la Generalitat de Catalunya. Inclou 16 fitxes de bones pràctiques d'empreses catalanes del sector detallista, entre les quals dues de les comarques gironines:





10.3.13 [ca] Entrevista a Canyelles al Puntavui: “L'empresa amb responsabilitat social creix”  / [es]Entrevista a Canyelles: "La empresa con responsabilidad social crece"
 
JOSEP MARIA CANYELLES, EXPERT EN RESPONSABILITAT SOCIAL
“Les empreses que adopten polítiques d'RS tenen més capacitat de reacció, d'evitar litigis i riscos. “L'RS ha passat de ser un element col·lateral a ser el nucli dur de la gestió estratègica”
GIRONA · Ure Comas




19.2.13 Canyelles participarà en el 3r Congrés Internacional de Responsables de Recursos Humans
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci de Vector 5, participarà aquest dijous 21 de febrer en el 3r Congrés Internacional de Responsables de Recursos Humans, que tindrà lloc a Girona. La conferència porta per títol “Responsabilitat Social de les Empreses i Recursos Humans: l’oportunitat d’aportar valors a l’empresa”. Les jornades s'adrecen a càrrecs directius de recursos humans tant d'empresa privada com del sector públic, i estan organitzades pel Fòrum de Recursos Humans de la Garrotxa (Pla de l'Estany, Gironès i Ripollès):


16.11.12 Ha tingut lloc la Jornada d'RSE "Estratègies de sostenibilitat: cloenda projecte Responsible Med" a Girona
Josep Maria Canyelles va intervenir en aquest esdeveniment organitzat per la Càtedra d'Empresa Familiar de la UdG. La jornada va ser molt participativa, ja que moltes empreses de Girona van ser-hi presents. En les taules rodones hi van participar les empreses Axxon, Casademont, Frit Ravich, Fundació Ramon Noguera, Bauhaus, Iglésies Associats, Espai Gironès, Bicentury... Empreses sensibilitzades amb l’entorn i que actualment ja han apostat per dur a terme polítiques d'RSE.


Jornada en RSO a Girona6.11.12 Tercera ronda de formació en RSO de les organitzacions de voluntariat
La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) convoca la tercera i última ronda de formació en RSO a Girona com a preparació de cara al segon Marketplace'2013 amb l’objectiu d’apropar entitats socials i empreses privades i fomentar el desenvolupament de projectes de col·laboració. La jornada estarà conduïda per Josep M. Canyelles, Promotor de Responsabilitat Global, i Enric Madrigal, Director d’Entre 2 Mons (E2M). L’objectiu d’aquesta última sessió formativa és situar-nos en un escenari 2020 com a horitzó de futur i fita de desenvolupament de la responsabilitat social.  GIRONA: Dimarts 6 de novembre de 2012 de 10 a 14h. Altres notícies: 12.7.12 Girona: Tornen les formacions en RSO  /  25.4.12 S'ha realitzat la Jornada d'RSO a Girona


25.11.11 Jornada a Blanes: "Cooperar per al desenvolupament sostenible al nostre territori" 
La Fundació ASPRONIS organitza la seva Primera Jornada Tècnica Anual al Centre d'Estudis Avançats de Blanes.
  • 13:00 – 13:40 h. Conferencia de Cloenda: Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les empreses i organitzacions
  • 13:40 – 14:00 h. Cloenda Institucional: Josep Marigó, alcalde de Blanes

16.11.11 Canyelles parlarà a Girona i a Vic sobre #RSE "La Responsabilitat Social: reptes a empreses, organitzacions socials i persones"
DIXIT Girona i DIXIT Vic acolliran una conferència sobre la Responsabilitat Social (RS) i l'ètica en el negoci a càrrec de l'expert en la matèria Josep Maria Canyelles. El conferenciant, com ja va fer al centre DIXIT de Barcelona, parlarà de com el desenvolupament de l'RS de les empreses ha comportat que les organitzacions socials i les públiques hagin començat a incorporar aquest enfocament de gestió, que té en compte les inquietuds de la societat en el funcionament, els impactes o les relacions amb els grups d'interès. Lloc: DIXIT Girona. Conferència "La Responsabilitat Social: reptes per a empreses, organitzacions socials i persones" a DIXIT Girona

7.10.11 Jornada de cloenda projecte Innova Temps 
Ha tingut lloc al Consell Comarcal de la Selva la jornada de cloenda projecte Innova Temps, amb l'impuls de la Diputació de Girona. El projecte Innova Temps (Promoció de Noves Formes d’organitzar el Temps de Treball en empreses de la comarca de la Selva) té per objectiu augmentar la competitivitat de les empreses. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, hi ha pronunciat la conferència "Millora de la gestió i la competitivitat: la Responsabilitat Social a les Empreses".

18.11.11 Curs de formació a Girona sobre RSE i Llengua 
Josep Maria Canyelles impartirà un curs a Girona sobre Responsabilitat Social de les Empreses i Llengua. Després de fer el curs a Barcelona i a Lleida durant aquest mateix any, ara el curs Responsabilitat Social de les Empreses i Llengua s'ha programat a Girona per als dies 18 i 25 de novembre, amb un total de 8 hores.

1.4.11 Reconeixement a l'empresa inclusiva a Girona
Les empreses Biospirit i Progrup i la residència geriàtrica Sant Josep han estat guardonades per la seva política d'integració envers les persones amb discapacitat. Els premis es van lliurar ahir en el marc de l'acte de reconeixement a l'empresa inclusiva que per primer cop es va celebrar a la demarcació, i l'organització va anar a càrrec de les entitats La Fageda, Astrid-21, Drissa, El Vilar, Mifas i Tresc. Més d'un centenar de persones van assistir a aquest acte, que va tenir lloc a l'edifici Casademont del Parc Científic i Tecnològic. L'expert en responsabilitat social de les empreses, Josep Maria Canyelles, va oferir una ponència. Reconeixement a l'Empresa Inclusiva. Publicat a El Punt Comarques Gironines 01-04-2011

24.1.11 La Generalitat edita ‘Empresa i llengua', una guia per ajudar les companyies a incorporar els aspectes lingüístics en les seves polítiques de responsabilitat social. . Els diaris L'Econòmic i El Punt recullen en una notícia la publicació de la guia "Empresa i Llengua", elaborada per Josep Maria Canyelles i editada per la Generalitat de Catalunya. GIRONA - JOAN POYANO




8.11.10  Jornada sobre responsabilitat social empresarial a Figueres
L’Associació per al Desenvolupament Rural de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRI-NOC) va organitzar una jornada sobre RSE a la seu del Consell Comarcal, a Figueres. Després d’una presentació, a càrrec de la presidenta del Consell, Consol Cantenys, el gerent d’ADRI-NOC, Jordi Terrades, i la coordinadora a l’Alt Empordà, Conxa Sellerés, van parlar sobre la “Implantació de la RSE a les empreses beneficiàries dels ajuts Leader”. Tot seguit, Josep Maria Canyelles, expert en RSE, va oferir una ponència-col·loqui. La jornada ha finalitzat amb una visita a les empreses Empordàlia i Visua13 de Vilajuïga. Notícia prèvia: Jornada d'RSE a Figueres. Reflexió posterior: Territoris rurals que avancen cap a la sostenibilitat amb la responsabilitat social de les seves pimes.

Juny 2010 Compromís de Girona
El text del compromís es va llegir solemnement a Girona en l'acte d'inauguració de la Fira. Responsabilitat Global va estar present a la formalització del compromís. El Compromís de Girona, subscrit ahir per uns 300 ajuntaments i entitats dels Països Catalans, reclama la necessitat de desplegar «una legislació que reguli l'obligatorietat de rebre la informació dels productes en llengua catalana».


5.6.10 Canyelles concreta com aplicar l'RSE en matèria de llengua
Ahir es va inaugurar la Fira de tot Cat, amb productes que 'parlen' en català. El primer acte va ser la taula rodona "La llengua en la responsabilitat social de les empreses" on van participar el responsable de l'Àrea d'Empresa de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull; el gerent d'Embotits La Selva, Xavier Albertí; la secretària científica de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació, Rosa Calafat, i l'expert en responsabilitat social de les empreses, Josep Maria Canyelles. Notícia prèvia: Taula rodona "La llengua en la responsabilitat social de les empreses"



17.11.08 Jornada sobre la Inclusió Social a Salt 
Responsabilitat Global participarà en les Jornades sobre Inclusió Social que es faran al municipi gironí de Salt. Els dies 25 i 27 de novembre es faran a Salt unes jornades que pretenen reflexionar sobre els nous reptes de la inclusió social com a repte de tothom. La participació de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, serà en la taula rodona "Nous enfocaments i perspectives de la inclusió", al costat de Jordi Serrano, director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i d'Andrés Cascio, psicòleg social.


18.11.07 Acte a Girona congrega experts en RSE 
Va tenir lloc una jornada sobre RSE dirigida especialment a petites i mitjanes empreses. L’acte estava organitzat per Intermón-Oxfam i es va fer a la sala d’actes que la Caixa de Pensions té a Girona. Sens dubte va ser un dels actes més rellevants que s’hagin fet mai a Girona sobre RSE. La taula d’experts va estar integrada per Josep Maria Lozano, Carles Campuzano i Josep Maria Canyelles, els quals, des de plantejaments plenament coincidents van posar l’èmfasi en diferents perspectives de vista de manera complementària. Jordi Xargayó, director de Diari de Girona, va actuar com a moderador. Notícia prèvia: Jornada d'RSE a Girona el 8 de novembre

28.9.05 Formació per a les Pimes i organitzacions públiques 
La Fundació Universitat de Girona ha programat entre el 10 i el 29 de novembre un curs sobre la "Responsabilitat social corporativa a les petites i mitjanes empreses i organitzacions públiques", amb l'objectiu d'oferir uns coneixements bàsics sobre la RSC i una visió pràctica de cara a la implantació de mesures concretes. El curs, de 24 hores i dirigit per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, s'adreça indistintament a responsables d'organitzacions privades i públiques, tot aportant una formació vàlida per desenvolupar polítiques en aquest sentit. A banda d'emmarcar aquesta pràctica i presentar la situació actual i les perspectives, el curs abordarà aspectes com la relació entre empreses, govern i societat, la gestió de la RSC i la seva vinculació amb els processos de creació de valor.

1.10.04 La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a les petites i mitjanes empreses i organitzacions 
El think tank Responsabilitat Global desenvolupa un curs d'RSC per a la Fundació Universitat de Girona en el marc de la seva formació d'empresa. El curs de quaranta hores comença el proper 13 d'octubre i és el primer d'aquestes característiques dirigit a petites i mitjanes empreses i organitzacions i pretén donar un coneixement bàsic als alumnes tot aportant les bases per a la definició de les polítiques de RSC de les respectives empreses.


Tardor-03 Jornades Territorials de Presentació de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya, xarxanet.org. Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) presenta xarxanet.org en diferents localitats i contextos com ara:
  • 09-10-03 Presentació Territorial de Xarxanet. Hotel d'Entitats de Girona, La Rutlla
  • 28-10-03 Presentació Xarxanet a la Universitat de Girona
  • 19-11-03 Presentació Xarxanet. Tordera
1993-2003: Diverses xerrades i actes institucionals a càrrec de Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) com per exemple:
  • 15-05-02 Presentació 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat. Girona
  • 25-05-02 Presentació Jornades d'Associacionisme Local. Tordera
  • 21-09-02 Acte Inaugural III Trobada de Grups del Projecte Rius. Monells (Baix Empordà)
  • 05-10-02 Fira d'Entitats de Girona
  • 05-10-02 Trobada Precongressistes. Girona
  • 28-04-03 Sessió Monogràfica sobre l'Impost de Societats. La Bisbal de l'Empordà
  • 27-09-03 Presentació del Seminari, Noves perspectives en la captació de recursos materials i humans. Sala de Conferències de Caixa Girona.
  • 11-10-03 Fira d'entitats de Girona
  • 28-10-03 Acte presentació Voluntariat Lingüístic. Ajuntament de Tordera

Juliol del 2000 La 5a edició de l'Escola d’Estiu del Voluntariat arriba per primer cop a les comarques gironines. Es va desenvolupar a les instal·lacions del Santuari del Collell i va aplegar més de 400 participants. Vegeu entrevista del Diari de Girona a Josep Maria Canyelles: El voluntari català es fa seva l'entitat.

16.2.13

Activitat duta a terme a Berga i a la comarca del Berguedà

Presentem un recull de l'activitat pública duta a terme a Berga i a la comarca del Berguedà

3.11.10 Taller de turisme a Berga organitzat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç: incorporen la Responsabilitat Social. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, oferirà la formació d'RSE i Turisme


16.9.10 Jornada de Responsabilitat Social Empresarial a Berga. La sala d’actes de l'Associació d'Empresaris del Berguedà acollirà, aquest 16 de setembre, a partir de les 7 del vespre, una jornada sobre responsabilitat social empresarial (RSE), la qual comptarà amb la participació de l’expert Josep Maria Canyelles.

15-10-03 Jornades Territorials de Presentació de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya, xarxanet.org. Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) presenta xarxanet.org a la comarca del Berguedà (Casal de Gent Gran de Berga).


23-27 de juliol del 2003  Escola d’Estiu del Voluntariat. La VIII edició es va desenvolupar a les instal·lacions de l’IES Guillem de Berguedà de Berga i va aplegar 506 participants (401 inscrits, 40 professors, 20 membres d’organització i 45 responsables associatius). Els participants podien triar entre un total de 46 cursos (24 bàsics i 22 d’aprofundiment) diferents d’una durada de 15 hores cadascun, i un total de 31 tallers de 4h i 30 min. I un seminari per a dirigents. La valoració global de la formació feta per part dels alumnes participants, ha estat d’un 7,87 sobre 10.

07-05-03 Roda de premsa a l'Ajuntament de Berga amb motiu de l'Escola d'Estiu.

1993-2003: Diverses xerrades a càrrec de Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) com per exemple:

  • 29-04-03: Sessió Monogràfica sobre l'Impost de Societats per a les Organitzacions No Lucratives al Casal de la Gent Gran.
  • 1997: 1a Edició de les Jornades comarcals: Berguedà

13.7.11

Finalment es farà el Marketplace de Catalunya!

  • A l'any 2004 s'havia d'haver celebrat a Catalunya el primer Marketplace però el projecte va quedar oblidat.
  • Avui, el sector associatiu i de voluntariat, el sector públic i el sector privat s'han posat d'acord perquè es faci el dia 11-11-11
Era l'any 2002, enmig del procés de tres anys que ens havia de portar a desenvolupar el voluntariat i el moviment associatiu per mitjà de certes iniciatives que acabaven en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV).

El procés era liderat per l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, que comptava amb la implicació de tots els sectors associatius per mitjà d'un bon sistema de governança amb un Consell Rector i un Consell Assessor ben representatius.

Per explicar quina era la visió que ens movia, transcriuré un paràgraf que havia fet servir sovint en molts articles i conferències:
El món associatiu i de voluntariat es troba, en tant que sector, davant d’un seguit de reptes com ara: la Societat de la Informació i les noves tecnologies de la comunicació, l’enfortiment de la democràcia i la cohesió social, les noves necessitats socials emergents, els nous paradigmes de relació entre el sector social, públic i privat, que són fonamentals de cara encarar positivament el seu futur. Són reptes que afecten al sector i que en gran mesura pertanyen a tota la societat, i que el teixit associatiu ha de saber afrontar si no vol veure minvada la seva capacitat d’incidència social i el procés de creixement i consolidació experimentat amb força els darrers anys.
I lligant amb aquests reptes, una de les iniciatives importants va ser xarxanet, la xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya. Però si mireu aquest retall de l'època, veureu que per a aquell 2003, a banda d'esdeveniments de cicle anual, el PNAV i xarxanet, també hi destaca un Punt de Trobada, anomenat Meeting Point:

El Punt de Trobada o Meeting Point havia de ser un esdeveniment consistent en la trobada d'entitats no lucratives i empreses, de cara a fomentar la col·laboració. També hi havien d'haver administracions i universitats. Recupero un retall dels documents de l'època:
A xarxanet · punt de trobada (Meeting Point) ha de ser possible que una empresa pugui donar a conèixer la seva línia de responsabilitat social i que alhora pugui conèixer de primera mà projectes associatius de màxim interès per a poder-hi col·laborar.
La motivació per a pensar en aquest acte va venir fruit de les noves tendències que es començaven a apuntar. De fet, també al 2003 vam organitzar una jornada sobre Voluntariat d'Empresa, al Cercle Eqüestre de Barcelona, de la qual en va sortir una publicació que va disposar de la col·laboració de PIMEC i es va poder divulgar entre el món empresarial.

Però també va tenir un altre fet que va motivar que ens poséssim a pensar-hi. La mateixa concepció de xarxanet com a espai de trobada virtual va motivar que no volguéssim bandejar la presencialitat i també volguéssim oferir anualment un espai de trobada físic. Però no es tractava d'un espai de trobada entre entitats sinó d'aquestes amb les empreses o amb altres sectors amb qui col·laborar. També a la part virtual, a xarxanet, es va concebre el que havia de ser un espai de trobada entre sectors.

Per això, a xarxanet s'hi va concebre un espai de treball en xarxa (especialment entre entitats), i un espai de trobada amb empreses, tant des de la dimensió operativa (amb la implicació de TuPatrocinio.com) com fomentant la reflexió (amb la implicació de Valores y Márketing).

Malauradament, el retard d'uns mesos en la posada en marxa de xarxanet o en les accions sobre voluntariat d'empresa van aconsellar-nos de no precipitar-nos i posposar el Meeting Point per a l'any següent, el 2004, malgrat la incertesa d'haver-hi unes eleccions entremig. Amb el canvi polític, el projecte va quedar abandonat i l'INCAVOL va ser suprimit.

L'esdeveniment, no obstant, estava perfectament concebut. Fins i tot us diré que el lloc previst era el Pavelló Italià de la Fira de Barcelona. Hi havíem previst: 100 bones pràctiques, 50 apostes fetes per empreses, 35 col·laboracions entre entitats, 30 activitats lúdiques i culturals, 25 sessions de presentació i debat, 7 espais de generació de creativitat i 1 gran espectacle obert a tot el públic.

També afegiré que una empresa ens va ajudar a fer tot el disseny i que, quan vaig abandonar la direcció de l'organisme, vaig deixar damunt la taula de reunions del despatx una maqueta amb tota la distribució que havíem dissenyat.

Anys després, en algunes ciutats europees es va començar a fer una activitat idèntica, amb el nom de Marketplace, i una concepció i disposició de l'espai pràcticament idèntic. He de confessar que em va saber greu haver deixat escapar l'oportunitat de ser els primers. Bé, no de ser els primers per ser els primers, sinó d'anar avançats en l'interès per desenvolupar nous models de partenariat, aliances estratègiques...

Era el moment en què alguns ja crèiem que allò de la Responsabilitat Social de què es començava a parlar anava de debò. De fet, un servidor ja tenia clar que al dia següent de deixar el despatx aquell era el meu objectiu professional i vocacional. Lligava amb el que havia estat fent des de feia molts anys, tant la col·laboració entre entitats i empreses com el desenvolupament de l'estratègia organitzacional. De fet, l'RSE relligava els dos móns, i aconseguia situar les relacions de col·laboració en clau d'estratègia.

Per això em va saber greu no haver pogut anar més ràpid en la creació d'aquell espai, que nosaltres havíem concebut per a tres dies, i que arreu programen en un sol dia, segurament amb gran encert.

Però aquest lament va quedar superat quan fa uns mesos vaig saber que la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) estava organitzant el primer Marketplace de Catalunya, amb aquest altre nom per a fer-lo més homologable als altres que avui existeixen a Europa.

I em va semblar molt interessant i lloable que fos la FCVS la que hagués agafat el lideratge, i em va agradar fer-los saber les meves consideracions.

Mentre que a d'altres indrets han hagut de ser organitzacions de filosofia exclusivament empresarial, en el cas de Catalunya, la força del teixit associatiu havia de poder estar al capdavant d'aquesta iniciativa. També és cert que aleshores calia que aquesta iniciativa de la part social comptés amb la plena implicació i suport de la part empresarial, ja que un esdeveniment d'aquest tipus que no hagi estat concebut des de la suma de les parts pot fallar per manca de visualització de l'interès de totes les parts.

Per això, avui podem considerar un gran èxit que aquest primer Marketplace de Catalunya tingui al darrere el món del voluntariat i l'associacionisme, el sector públic, i el sector empresarial, en un esforç comú i compartit per ajudar a dinamitzar les col·laboracions entre entitats i empreses i per afavorir un salt des del model clàssic de la filantropia cap a un model més orientat als partenariats i les aliances estratègiques.


PD: Algú podria pensar que ara defenso que sigui una federació social quan al 2003 ho volíem promoure des de l'Administració. I llanço jo mateix la sospita per a poder-me explicar i mostrar que el rerefons no era exactament el de passar per davant del sector sinó el d'ajudar el sector a desenvolupar-se de manera consensuada amb ell. I ho exemplificaré amb dues dades:
  • Si hem dit que el nostre Meeting Point era paral·lel a xarxanet, deixeu-me que expliqui com vam concebre aquesta xarxa. Xarxanet era un projecte altament col·laboratiu que pretenia partir d'una idea de col·lideratge, tant en l'aspecte filosòfic com en la manera d'estructurar-se: Vuit anys del naixement de xarxanet.org.
  • En aquell mateix període vam promoure, conjuntament amb Presidència, un gran estudi sobre el Tercer Sector. Darrere d'aquell esforç, la manera com es va fer, com es va pactar, com es va anar desenvolupant, va anar facilitat que quallés la creació de la Taula del Tercer Sector, un organisme de tercer nivell que agrupa les entitats d'acció social. 

      ¡Finalmente se hará el Marketplace de Cataluña!

      • En el año 2004 debía haberse celebrado en Cataluña el primer Marketplace pero el proyecto quedó olvidado.
      • Hoy, el sector asociativo y de voluntariado, el sector público y el sector privado han puesto de acuerdo para que se haga el día 11-11-11
      Era el año 2002, en medio del proceso de tres años que nos debía llevar a desarrollar el voluntariado y el movimiento asociativo mediante ciertas iniciativas que acababan en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV). 
      El proceso era liderado por el Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), organismo autónomo de la Generalidad de Cataluña, que contaba con la implicación de todos los sectores asociativos mediante un buen sistema de gobernanza con un Consejo Rector y un Consejo Asesor bien representativos. Para explicar cuál era la visión que nos movía , transcribiré un párrafo que había usado a menudo en muchos artículos y conferencias:
      El mundo asociativo y de voluntariado se encuentra, en tanto que sector, ante una serie de retos como: la Sociedad de la Información y las nuevas tecnologías de la comunicación, el fortalecimiento de la democracia y la cohesión social, las nuevas necesidades sociales emergentes, los nuevos paradigmas de relación entre el sector social, público y privado, que son fundamentales de cara encarar positivamente su futuro. Son retos que afectan al sector y que en gran medida pertenecen a toda la sociedad, y que el tejido asociativo debe saber afrontar si no quiere ver mermada su capacidad de incidencia social y el proceso de crecimiento y consolidación experimentado con fuerza en los últimos años.
      Y ligando con estos retos, una de las iniciativas importantes fue Xarxanet, la red asociativa y de voluntariado de Cataluña. Pero si miráis este recorte de la época, veréis que para ese 2003, además de eventos de ciclo anual, el PNAV y Xarxanet, también destaca un Punto de Encuentro, llamado Meeting Point:

      El Punto de Encuentro o Meeting Point debía ser un evento consistente en el encuentro de entidades no lucrativas y empresas, de cara a fomentar la colaboración. También tenían que haber administraciones y universidades. Recupero un recorte de los documentos de la época:
      En Xarxanet · Punto de encuentro (Meeting Point) debe ser posible que una empresa pueda dar a conocer su línea de responsabilidad social y que a la vez pueda conocer de primera mano proyectos asociativos de máximo interés para poder colaborar
      La motivación para pensar en este acto vino fruto de las nuevas tendencias que se empezaban a apuntar. De hecho, también en 2003 organizamos una jornada sobre Voluntariado de Empresa, en el Círculo Ecuestre de Barcelona, ​​de la que salió una publicación que contó con la colaboración de PIMEC y se pudo divulgar entre el mundo empresarial. 
      Pero también tuvo otro hecho que motivó que nos pusiéramos a pensar en ello. La misma concepción de Xarxanet como espacio de encuentro virtual motivó que no quisiéramos desterrar la presencialidad y también quisiéramos ofrecer anualmente un espacio de encuentro físico. Pero no se trataba de un espacio de encuentro solamente entre entidades sino de estas con las empresas o con otros sectores con los que colaborar. También en la parte virtual, a Xarxanet, se concibió lo que debía ser un espacio de encuentro entre sectores. 
      Por ello, en Xarxanet se concibió un espacio de trabajo en red (especialmente entre entidades), y un espacio de encuentro con empresas, tanto desde la dimensión operativa (con la implicación de TuPatrocinio.com) como fomentando la reflexión (con la implicación de Valores y Marketing). 
      Lamentablemente, el retraso de unos meses en la puesta en marcha de Xarxanet o las acciones sobre voluntariado de empresa nos aconsejarons de no precipitarnos y posponer el Meeting Point para el año siguiente, el 2004, pese a la incertidumbre de haber unas elecciones en medio. Con el cambio político, el proyecto quedó abandonado y el INCAVOL fue suprimido. 
      El evento, no obstante, estaba perfectamente concebido. Incluso le diré que el lugar previsto era el Pabellón Italiano de Fira de Barcelona. Habíamos previsto: 100 buenas prácticas, 50 apuestas para empresas, 35 colaboraciones entre entidades, 30 actividades lúdicas y culturales, 25 sesiones de presentación y debate, 7 espacios de generación de creatividad y 1 gran espectáculo abierto a todo el público. 
      También añadiré que una empresa nos ayudó a hacer todo el diseño y que, cuando abandoné la dirección del organismo, dejé sobre la mesa de reuniones del despacho una maqueta con toda la distribución que habíamos diseñado. 
      Años después, en algunas ciudades europeas se empezó a hacer una actividad idéntica, con el nombre de Marketplace, y una concepción y disposición del espacio prácticamente idéntico. Debo confesar que me dolió haber dejado escapar la oportunidad de ser los primeros. Bueno, no de ser los primeros por ser los primeros, sino de ir adelantados en el interés por desarrollar nuevos modelos de partenariado, alianzas estratégicas... 
      Era el momento en que algunos ya creíamos que lo de la Responsabilidad Social de que se empezaba a hablar iba en serio. De hecho, un servidor ya tenía claro que al día siguiente de dejar el despacho ese era mi objetivo profesional y vocacional. Ligaba con el que había estado haciendo desde hacía muchos años, tanto la colaboración entre entidades y empresas como el desarrollo de la estrategia organizacional. De hecho, la RSE unía los dos mundos, y conseguía situar las relaciones de colaboración en clave de estrategia. 
      Por eso me supo mal no haber podido ir más rápido en la creación de ese espacio, que nosotros habíamos concebido para tres días, y que en otros sitios programan en un solo día, seguramente con gran acierto. 
      Pero este lamento quedó superado cuando hace unos meses supe que la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) estaba organizando el primer Marketplace de Catalunya, con este otro nombre para hacerlo más homologable a los demás que hoy existen en Europa. Y me pareció muy interesante y loable que fuera la FCVS la que hubiera tomado el liderazgo, y me gustó hacerles saber mis consideraciones. 
      Mientras que en otros lugares han tenido que ser organizaciones de filosofía exclusivamente empresarial, en el caso de Cataluña, la fuerza del tejido asociativo debía poder estar al frente de esta iniciativa. También es cierto que entonces era necesario que esta iniciativa de la parte social contara con la plena implicación y apoyo de la parte empresarial, ya que un evento de este tipo que no haya sido concebido desde la suma de las partes puede fallar por falta de visualización del interés de todas las partes. 
      Por ello, hoy podemos considerar un gran éxito que este primer Marketplace de Cataluña tenga detrás el mundo del voluntariado y el asociacionismo, el sector público, y el sector empresarial, en un esfuerzo común y compartido para ayudar a dinamizar las colaboraciones entre entidades y empresas y para favorecer un salto desde el modelo clásico de la filantropía hacia un modelo más orientado a los partenariados y las alianzas estratégicas.

      PD: Alguien podría pensar que ahora defiendo que sea una federación social cuando en 2003 lo queríamos promover desde la Administración. Y lanzo yo mismo la sospecha para poderme explicar y mostrar que el trasfondo no era exactamente el de pasar por delante del sector sino el de ayudar al sector a desarrollarse de manera consensuada con él. Y lo ejemplificaré con dos datos:
      • Si hemos dicho que nuestro Meeting Point era paralelo a Xarxanet, dejadme que explique cómo concebimos esta red. Xarxanet era un proyecto altamente colaborativo que pretendía partir de una idea de colaboración liderazgo, tanto en el aspecto filosófico como en la manera de estructurarse: Ocho años del nacimiento de xarxanet.org
      • En ese mismo período promovimos, conjuntamente con Presidència, un gran estudio sobre el Tercer Sector. Detrás de ese esfuerzo, la manera como se hizo, como se pactó, como se fue desarrollando, fue facilitado que cuajara la creación de la Mesa del Tercer Sector, un organismo de tercer nivel que agrupa a las entidades de acción social. 

        Vuit anys del naixement de xarxanet.org

        Fa vuit anys, el 10-07-03, es feia a l'Auditori de la Pedrera l'acte de presentació de xarxanet.org. Però el treball arrancava uns anys enrere. De fet, el Consell Rector ja en va aprovar la creació a l'any 2000.

        Aprofito per retallar un fragment del discurs de presentació que vaig fer, precisament el tros que posa l'èmfasi en el model col·laboratiu.
        [...] en aquest cas, calia cercar un model que fes un pas més i s’orientés a una gestió compartida d’un recurs per definició plural com és l’accés a la informació i els canals de comunicació.

        Hem optat, doncs, per una via reticular, una via que sumi i no resti, que tingui capacitat d’incorporar elements i agents, que tothom s’hi pugui trobar còmode, que tothom hi actuï des de la seva autonomia. Hem optat per proveir d’eines el propi sector, donant pes a les pròpies estructures associatives i federatives, i fent-nos tots plegats confiança, treballant des de la complicitat de saber que l’objectiu és inabastable des d’un mateix i de saber que a Catalunya disposem d’un gran acord social sobre el model català de l’associacionisme i el voluntariat.

        I es que els reptes dels nous temps demanen noves respostes. La nostra realitat és complexa i les respostes que hi hem de donar també són complexes. Per això no ens ha de fer por saber trencar fronteres, inclús límits mentals, i augmentar el nostre poder creatiu, tot trobant aquests espais de col·laboració entre entitats socials i culturals, de gent jove i de gent gran, ambientals i veïnals, de cooperació i educatives.

        Però no només entre entitats, sinó entre les entitats i la ciutadania, l’administració pública, les universitats, i també el sector mercantil. Un aiguabarreig que no és tèrbol perquè en el futur cada cop aprendrem més a trobar camins de col·laboració des del màxim respecte a allò que cadascú de nosaltres representem.

        Així, la creació d’aquesta plataforma tecnològica ha comportat una estreta col·laboració entre les parts, amb un lideratge per part de la Generalitat de Catalunya que ha volgut cedir el protagonisme a qui en aquest cas correspon, que és al sector associatiu i de voluntariat de Catalunya.
        Vull remarcar l'aposta que vam fer pel treball en xarxa, per l'esperit col·laboratiu, per les aliances, per la complicitat, pel respecte a l'autonomia de cada sector, per la pluralitat en la distribució de la informació...

        Xarxanet va voler ser una xarxa potent, democràtica, oberta, col·laborativa, de tots els sectors, de totes les entitats.

        A l'octubre del 2009, vam explicar en aquest mateix bloc que "el projecte xarxanet.org inaugura una nova etapa després de més de 6 anys d’existència. El nou xarxanet.org neix amb una nova plataforma tecnològica, un nou disseny i la incorporació d’eines 2.0 per garantir la participació dels seus usuaris".

        30.6.10

        El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

        Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 13 anys i 3 mesos (159 mesos) he disposat de 7 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de 22'7 mesos o gairebé dos anys per unitat (1'9).

        He fet aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

        1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
        2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
        3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produia mal de cap)
        4) 2004: fi vinculació empresarial
        5) 2006: per desperfecte
        6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm

        En aquest moment, malgrat que la pantalla de l'actual aparell té una ratllada, he optat per no canviar-lo fins que no sigui necessari per altres raons, donat que aquest fet no n'altera cap funcionalitat ni en dificulta la lectura.

        Faig aquesta reflexió partint de l'opinió que tots plegats donem un ús excessivament limitat als aparells tecnològics, fet que si bé en ocasions pot justificar-se per la necessitat d'actualitzar-los davant un progrés tant accelerat, moltes vegades no obeeix a cap altra raó que el canvi pel canvi.

        La fabricació d'aparells tecnològics i els mòbils en concret comporta uns impactes ambientals rellevants, i també de caràcter laboral i fins i tot en aspectes bàsics de drets humans i dret a la vida. Alhora, la seva destrucció, per més que es faci per les vies adequades de reciclatge i recuperació de components, també comporta uns impactes cada cop més grans per l'abundància d'aparells.

        Fem la reflexió en aquest moment motivats per la notícia segons la qual Apple ha venut 1'7 aparells del nou iPhone en tres dies (a EUA, RU, França, Alemanya i Japó). Un amic m'ha fet notar les conseqüències de la dada: probablement són 1'7 milions els telèfons que, malgrat funcionar correctament, han acabat a les escombraries! I això no és sostenible en absolut.

        La cultura insostenible del vendre més comporta que les empreses -especialment en el sector tecnològic- vagin llançant productes assegurant que puguin quedar obsolets en un període breu. Si Apple és capaç de llançar tres models en un any els accionistes se n'alegraran ja que sols el fet d'anunciar-ho ja repercuteix positivament sobre el valor de l'empresa. Però en canvi el medi ambient no se n'alegrarà gaire.

        Segons un estudi realitzat pel Grup de Treball per als Residus Elèctrics i Electrònics de la UE, aquest tipus de deixalles (ordinadors i telèfons mòbils principalment) representa ja el 4% de les escombraries total a Europa i la seva eliminació s'està convertint en un seriós repte. Respecte als mòbils d'una empresa concreta com pugui ser Sony Ericsson, s'han recollit i reciclat aproximadament el 5% dels telèfons mòbils (sobre la base dels volums de vendes) a través dels sistemes de reciclatge europeus.

        Compromís

        Com a persona que fa un ús professional del telèfon mòbil, vull expressar el meu compromís de donar la màxima durada als mòbils, i substituir-los únicament a partir del moment que quedin veritablement obsolets (o perdin funcionalitats o puguin afectar la salut, etc), descartant les raons d'ostentació i modes per anar amb l'última tecnologia disponible.

        Aquest compromís l'hem incorporat entre els nostres compromisos ambientals.

        Altres compromisos sobre mòbils:
        22.10.09 L'ús del mòbil i altres compromisos de responsabilitat social dels i les professionals

        Enllaç d'interès:
        [es] ¿Tenemos derecho a tener 35 móviles?

        Altres apunts sobre mòbils:
        15.11.09 Mòbils perillosos per a les cèl·lules // Celulares peligrosos para las células
        2.2.09 Coltan reciclat
        20.11.08 Nous esclaus del s.XXI treballen per als nostres mòbils



        Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!