28.12.25

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: la responsabilitat social ja és una qüestió estratègica

La responsabilitat social ja no és un complement voluntarista ni un exercici de bona voluntat. S’està convertint en una dimensió estratègica de la gestió empresarial, imprescindible per afrontar un context marcat per la incertesa, la crisi climàtica i la fragmentació social. Aquesta és una de les idees centrals que defensa Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, en l’entrevista publicada avui 28-12-2015 al dossier Empreses amb propòsit del diari ARA.


Canyelles explica que Respon.cat va néixer amb la voluntat de crear un espai de trobada entre empreses compromeses amb una manera diferent de fer empresa, capaç de generar impacte positiu més enllà del resultat econòmic. L’objectiu, afirma, no és que aquestes empreses siguin una excepció exemplar, sinó que aquest model acabi esdevenint la normalitat.


Al llarg dels darrers anys, la responsabilitat social ha evolucionat incorporant àmbits que abans quedaven fora de la lògica empresarial: economia circular, empresa saludable, relació amb la comunitat, propòsit corporatiu o, més recentment, els reptes associats a la tecnologia i la intel·ligència artificial. Segons Canyelles, aquest procés de maduració fa que aspectes abans considerats “externs” passin a formar part del nucli de la gestió.

Un dels punts clau de l’entrevista és la idea que tenir propòsit no vol dir fer allò que correspon als governs o a les ONG, sinó fer diferent allò que ja forma part de l’activitat empresarial. Integrar la responsabilitat social no és renunciar a la lògica de negoci, sinó trobar “la quadratura del cercle”: ser més sostenibles en tots els sentits, també en l’econòmic.

Canyelles destaca també l’evolució dels consumidors, cada vegada més capaços d’entendre i valorar les apostes responsables de les empreses. Tot i reconèixer que en contextos de crisi el preu pot tornar a ser determinant, defensa que no sempre el producte sostenible és més car i que, en molts casos, aporta un valor afegit en salut, qualitat i impacte social.

Pel que fa a la comunicació, adverteix de la necessitat de diferenciar entre transparència i màrqueting. No totes les empreses han de fer del seu compromís una bandera comercial, però sí que han d’actuar amb coherència i claredat, evitant tant l’opacitat com el rentat de cara.

En un moment de forta incertesa global i de retrocessos en alguns consensos socials, Canyelles fa una crida a empreses valentes i amb lideratge, capaces de mantenir la mirada llarga i avançar voluntàriament en responsabilitat social més enllà de les obligacions legals. La crisi climàtica, la transició energètica i la pèrdua de cohesió social, alerta, no permeten lectures curtes ni estratègies reactives. [--> vegeu posicionament Respon.cat]

De cara al futur, Respon.cat vol continuar creixent i, sobretot, impulsar la sistematització de la responsabilitat social dins de les empreses, reforçant el propòsit, la relació amb la comunitat i la gestió ètica. El repte, conclou, és contribuir a fer possible un país amb empreses de propòsit, de totes les dimensions, capaces de generar impacte positiu econòmic, social i ambiental i de gestionar la complexitat amb excel·lència.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat  

0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

[DOSSIER ARA] El propòsit, el nou criteri per competir i créixer a llarg termini

Les empreses que volen tenir futur ja no poden limitar-se a créixer en termes econòmics. En un context marcat per la incertesa global, la pressió social i els grans reptes ambientals, el propòsit s’ha convertit en un factor clau de competitivitat. Així ho constata el dossier Empreses amb propòsit del diari ARA publicat avui 28-12-2025, que analitza com cada vegada més empreses integren el triple impacte —econòmic, social i ambiental— al centre de la seva estratègia.

El dossier parteix d’una idea clara: les organitzacions amb un propòsit definit, coherent amb els seus valors i alineat amb l’activitat del negoci generen més confiança, són més resilients i asseguren un creixement sostenible a llarg termini. En canvi, els models orientats exclusivament al benefici mercantil comencen a quedar desconnectats de les expectatives dels consumidors, dels treballadors i de la societat en general.

Després de dècades d’evolució, la responsabilitat social corporativa ha deixat de ser un element perifèric per convertir-se en una dimensió estructural de la gestió empresarial. Les empreses són cada vegada més conscients de l’impacte real de les seves decisions i entenen que ser socialment responsables no és només necessari, sinó també estratègic. La globalització, la influència creixent dels grups d’interès, l’exigència de transparència, la protecció de la reputació i els canvis reguladors n'han accelerat el procés.

Com a resposta a aquest nou escenari, les empreses amb propòsit es multipliquen i la responsabilitat social esdevé un espai de trobada per a organitzacions molt diverses. L’èxit empresarial ja no es mesura només amb indicadors financers: les empreses més avançades amplien la mirada per donar resposta a uns consumidors cada vegada més informats, crítics i exigents, i a una societat que demana coherència entre el que les empreses fan i el que diuen.

A Catalunya, aquest canvi de paradigma es concreta en iniciatives com el Manifest per una Economia amb Propòsit, que fa una crida al món empresarial a assumir de manera activa la seva responsabilitat envers la societat, orientant-se al triple impacte econòmic, social i ambiental. No es tracta d’afegir una nova etiqueta ni una certificació més, sinó d’oferir un marc de referència perquè cada empresa pugui avançar des de la seva realitat, integrant el propòsit en la cultura, la gestió i la presa de decisions.

El dossier es completa amb entrevistes i reportatges que mostren com aquest enfocament ja és una realitat en sectors molt diversos: des d’empreses públiques i cooperatives centenàries fins a projectes industrials, agroalimentaris, energètics o de mobilitat. En tots els casos, el propòsit no apareix com un relat accessori, sinó com un element que orienta l’estratègia, la relació amb el territori i la generació de valor compartit.

Les entrevistes a Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, i a Josep Santacreu i Bonjoch, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, aporten el marc conceptual i institucional del dossier. Tots dos coincideixen a assenyalar que el propòsit empresarial no és fer “coses que no pertoquen”, sinó fer millor —i de manera diferent— allò que ja forma part de l’activitat empresarial. El propòsit esdevé així una eina per gestionar la complexitat, generar impacte positiu i construir empreses més resilients, capaces d’atraure talent, guanyar confiança i contribuir al bé comú  

En conjunt, Empreses amb propòsit dibuixa un missatge inequívoc: tenir propòsit no és una moda ni una opció reputacional, sinó una condició imprescindible per a la competitivitat, la sostenibilitat i la legitimitat de les empreses en el món actual.

Des de Respon.cat, valorem i agraïm al diari ARA —mitjà de referència i empresa membre de Respon.cat— el seu compromís responsable en l'activitat periodística i específicament la publicació d’aquest dossier, que contribueix a fer visible un debat clau per al present i el futur del teixit empresarial del país.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat  

 

0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

[DOSSIER ARA] Grup TERSA: economia circular i transició energètica al servei del territori

La transició energètica i l’economia circular ja no són conceptes teòrics, sinó decisions i projectes concrets que incideixen directament en el dia a dia de la ciutadania. El reportatge dedicat a Grup TERSA al dossier Empreses amb propòsit del diari ARA mostra com una empresa pública metropolitana integra sostenibilitat, responsabilitat social i servei al bé comú com a pilars del seu model de gestió.

Grup TERSA, empresa membre de Respon.cat, opera en l’àmbit de la gestió ambiental, la generació d’energia renovable i l’economia circular, i s’ha consolidat com un aliat estratègic dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. El seu model es basa en la combinació d’expertesa tècnica, visió de servei públic i col·laboració institucional, amb una clara orientació a generar valor social, ambiental i econòmic a llarg termini.

En el camp de les energies renovables, el grup ha reforçat especialment la producció solar fotovoltaica, gestionant centenars d’instal·lacions i oferint suport tècnic a ajuntaments i administracions. Aquesta activitat contribueix a avançar cap a un model energètic més autosuficient, descentralitzat i sostenible, reforçat pel paper de Barcelona Energia, la comercialitzadora pública d’energia 100% renovable.

La gestió dels residus és l’altre gran eix del projecte. A través de la valorització energètica i dels centres de tractament, Grup TERSA transforma un repte ambiental en una oportunitat, reduint emissions, recuperant materials i generant energia útil que dona servei a barris i equipaments metropolitans. El reportatge posa en relleu l’impacte tangible d’aquest model en termes d’eficiència, economia circular i retorn al territori.

La sostenibilitat i la responsabilitat social corporativa formen part del nucli de la gestió. Mitjançant SIRESA, el grup impulsa l’educació i la sensibilització ambiental, el compromís ciutadà i la participació en xarxes com Barcelona + Sostenible. Aquests àmbits es reforcen amb una estratègia que integra criteris ambientals, socials i de bon govern en la presa de decisions.

El reportatge subratlla també l’aposta per la transparència, l’ètica, la igualtat, el benestar laboral i la descarbonització, configurant un model de servei públic orientat a la transició energètica justa. En el marc del dossier, el cas de Grup TERSA exemplifica com el propòsit empresarial es pot traduir en polítiques públiques coherents, mesurables i amb impacte positiu real sobre el territori.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat  

 

0 comentaris
Etiquetes de comentaris:

[ENTREVISTA] Josep Santacreu: tenir propòsit ja no és una opció, és imprescindible per ser competitiu

En un context de canvis accelerats i incertesa global, les empreses que no integren el propòsit i la responsabilitat social difícilment podran ser competitives a mitjà i llarg termini. Aquesta és la tesi central de Josep Santacreu i Bonjoch, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i president d’honor de Respon.cat, en l’entrevista publicada al dossier Empreses amb propòsit del diari ARA avui 28-12-2025.

 

Santacreu defensa que la manera catalana de fer empresa ha incorporat històricament tres elements diferencials: innovació, obertura internacional i una mirada de responsabilitat cap a l’entorn, els treballadors i el territori. Durant molts anys, explica, aquest compromís es va exercir de manera discreta, gairebé silenciosa. Avui, en canvi, el repte és fer-lo explícit, estructurat i alineat amb les expectatives socials actuals.

Segons Santacreu, les empreses ja no poden limitar-se a complir la llei ni a obtenir bons resultats econòmics. Cada vegada es valora més que siguin capaces de tenir una mirada integral, que incorpori la sostenibilitat ambiental i la cohesió social com a part del seu model de negoci. En aquest sentit, el concepte de propòsit permet concretar compromisos i orientar l’acció empresarial davant de les grans transformacions socials.

L’entrevista alerta, però, d’un risc de retrocés. Després d’uns anys en què la responsabilitat social semblava un consens àmpliament assumit, han reaparegut veus que qüestionen que les empreses s’hagin de preocupar per qüestions com la igualtat o la sostenibilitat. Santacreu es mostra preocupat per aquesta tendència, amplificada per determinats corrents internacionals, i defensa que una empresa no pot anar bé si la societat no va bé. [--> vegeu posicionament Respon.cat]

Com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona, reivindica el paper de les institucions empresarials per acompanyar les empreses i defensar un model econòmic que generi valor compartit. En un entorn de transformacions tecnològiques, socials i productives, considera que l’empresa és un espai clau per acompanyar les persones, formar talent i mostrar bones pràctiques que després es projecten a la societat.

Un dels aspectes més destacats de l’entrevista és la relació entre propòsit i talent. Santacreu subratlla que avui són els professionals qui trien les empreses on volen treballar, i que el talent busca organitzacions amb valors, compromeses amb l’entorn i amb bones pràctiques internes. Per això insisteix que apostar per la responsabilitat social no és una qüestió d’imatge ni de moda, sinó una condició imprescindible per ser competitiu.

Finalment, fa una crida a la responsabilitat compartida de tots els actors: empreses, consumidors i ciutadania. Les decisions de compra, recorda, també són una forma d’incidència, i cal estar disposats a premiar les empreses que fan bé les coses, encara que això impliqui un esforç addicional. El futur de l’empresa, conclou, passa per alinear el propòsit corporatiu amb el propòsit de les persones i del país.

Altres entrades relacionades:

Podeu adherir-vos al Manifest per una Economia amb Propòsit a www.empresesambproposit.cat  


0 comentaris
Etiquetes de comentaris:

25.12.25

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2026 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible


Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2026 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible


Imatge: Josep Maria Canyelles, Riu Rivert, Conca de Dalt (6 de novembre de 2021). Aquests capellons s'han format per la calcificació de la molsa i tota la foto mostra la vida que porta l'aigua i com afecta la flora i àdhuc la geologia.  

 
Recull de Nadales anteriors: 
0 comentaris
Etiquetes de comentaris:

17.12.25

L'empresariat aposta pel català a la 1a Jornada pel Català a l'Empresa

  • El conseller Francesc Xavier Vila anima els empresaris a transmetre als treballadors els beneficis que genera l’aprenentatge de la llengua.

  • Josep Mateu (RACC) i Jaume Roures (Abacus Futur) expliquen sense complexos el seu compromís empresarial pel català i com fan negoci en català amb tota normalitat.

  • Josep Maria Canyelles explica com la llengua ha de formar part de la responsabilitat social de les empreses.  


La 1a Jornada pel català a l’empresa enceta un nou camí d’impuls del català que agrupa empreses sensibilitzades i actives per la llengua

Ahir es va celebrar la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit, organitzada per la Fundació Vincle. Va tenir lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, i va durar un parell d’hores. La jornada va estar conduïda per Mar Forcada, secretària de la Fundació Vincle.

Des de la fundació es va apostar per dur a terme una jornada perquè s’ha detectat la necessitat que hi hagin punts de trobada i de reflexió entre empresaris, representants de l’administració i responsables d’entitats i fundacions que treballen perquè l’ús del català a l’empresa sigui una normalitat.

L’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona es va omplir amb l’assistència d’unes seixanta-cinc persones, la majoria representants d’empreses catalanes –grans, mitjanes i petites–, d’associacions empresarials com FemCAT i Respon.cat, i de la Cambra mateix, i també de càrrecs directius del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), a més d’algunes persones que van venir a títol individual.

Xavier Albertí, vice-president de la Fundació Vincle: “a l’empresa cal l’obligatorietat del coneixement i ús del català”

En el seu discurs de benvinguda, Albertí va advertir que la jornada “vol ser la primera d’una cita anual per tractar el tema específic que ens mou: conjugar el món econòmic amb la llengua i el sentir del país” i, concretament, “fomentar l’ús de la llengua en el món de l’empresa, des del propi àmbit”.

Va deixar clar que el català és negoci perquè suma tant en l’àmbit professional com en el comercial i va proposar un seguit d’accions per dur a terme en l’àmbit empresarial: militància lingüística (els empresaris tenen una avantatge, i és que tenen poder de decisió), inversió massiva en la catalanització (tasca dirigida a l’Administració pública), definició d’un model de país que no passi pel creixement desbocat, l’obligatorietat del coneixement i ús del català i la seducció (convèncer del positivisme del català).

Albertí va dir que “és un goig comptar per fi amb una conselleria que curiosament s’ha creat en un govern no nacionalista català, per la qual cosa afavoreix un caràcter més transversal i “apolititzat” de la llengua”. I va demanar “que pugui comptar amb un pressupost i una infraestructura mínimament equiparable a qualsevol altra”.

Pel que fa a l’obligatorietat del català, Albertí va precisar que cal legislar a favor del català i fer complir les normatives com el Codi del consum, i que no parlem en cap cas d’una imposició intransigent i sobtada si no d’una tasca progressiva acompanyada d’ajudes”.

Finalment, el vice-president de Vincle va animar als assistents que contribueixin a l’entitat amb una adhesió econòmica, subscrivint-se al butlletí o bé duent a terme Plans lingüístics d’empresa.

Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: “la no atenció en català genera desconfiança”

El conseller Vila va intervenir a la jornada elogiant un programa “que fa goig” i ressaltant “les potencialitats de la llengua des d’una mirada pragmàtica”. Va afirmar que “l’empresa és central per garantir la cohesió social” i que en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) surt la preocupació per la preservació de la identitat i la seva relació natural amb la llengua.

Vila va deixar clar que “la no atenció en català genera desconfiança” entre aquelles empreses que actuen d’aquesta manera. Va afirmar que “l’empresa ha tingut i té un paper clau d’integració lingüística” i que l’aprenentatge del català és un indici de la voluntat d’integrar-se al país.

El conseller va animar els empresaris del fet que “hem de transmetre als treballadors els beneficis que generen l’aprenentatge de la llengua” i va alertar que Catalunya es troba en una cruïlla i disjuntiva de la història: entre triar per una societat cohesionada o descohesionada. També va assegurar que “el català ha de guanyar prestigi: guanyar valor simbòlic i instrumental”.

Finalment, va destacar que “l’empresa és la principal institució d’integració de les persones adultes”, i va demanar esforç i compromís perquè “el futur de la llengua no està escrit i el construïm entre tots”.

Aportacions magistrals de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social Corporativa i de Ferran Suay sobre què més pot fer l’empresa pel català

A continuació, durant la jornada van tenir lloc dues lliçons magistrals més aviat breus relacionades amb el món de l’empresa i la llengua. D’una banda, Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, va dissertar sobre “La llengua com a part de l'RSC de l’empresa”.

Canyelles va afirmar que “hem d’incorporar la llengua com a part de la metodologia de la responsabilitat social de l’empresa”, i va considerar que “no sols la llengua sinó moltes matèries de la relació de l'empresa amb la comunitat encara són fora del perímetre de gestió empresarial”.

Després d'indicar que cal comprendre on s'ubica la llengua en cada empresa segons els graus de responsabilitat (primària, secundària i terciària), va proposar que el que cal és facilitar-ne la sistemàtica per poder-ho abordar de manera normalitzada“ i que, per exemple, amb l’Agenda 2030 no es va estirar el fil de la llengua. Canyelles va cloure demanant que “no s’ha de pensar en el curt termini sinó en un sentit de propòsit i de llegat de l'empresa”.

D’altra banda, Ferran Suay, professor de Neurociència de la Universitat de València, va preguntar-se si “Poden parlar més en català les empreses?”. Suay va afirmar que els darrers lustres s’han fet moltes coses bones per la llengua, però en canvi s’ha abandonat el treball dels usos lingüístics interpersonals. Va dir que “si deixem que la llengua depengui dels usos espontanis, el sistema sempre convergirà cap al castellà, encara que tinguem majoria de catalanoparlants, que no és el cas”. I que per això cal un pla d’acció.

Suay està convençut que si les empreses realitzen Plans lingüístics, hi ha molt de marge perquè el català millori. Aquests plans haurien d’abordar tant aspectes formals com protocols lingüístics i els usos interpersonals. Finalment, va dir que els reptes a superar són bàsicament tres: la inèrcia (continuar amb la invisibilització del català), la por (la por d’imposar el català) i la inconsistència (la manca de coherència entre el dir i el fer). 

El debat: Josep Mateu, “el català el veiem com un mitjà de negoci”; Jaume Roures: “si Fernando Alonso entén i parla el català és perquè de petit mirava els dibuixos animats a TV3”

Josep Lluís Segú, empresari i patró de la Fundació Vincle, va moderar el debat “El potencial que té el català per fer negoci empresarial”, que va comptar amb la presència de Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), i de Jaume Roures, president d’Abacus Futur.

Roures va començar precisant que la principal responsabilitat és de l’Administració, i que els mitjans de comunicació són claus pel català (abans el Club Super 3 i ara l’SX3). Va explicar l’anècdota que el pilot Fernando Alonso entén i parla el català perquè de petit passava llargues estades a Catalunya i mirava els dibuixos animats que feien per TV3. Per això va remarcar que cal un imaginari col·lectiu en català. Va apuntar que el món audiovisual és importantíssim, i alhora va donar una xifra positiva provinent del Gremi d’Editors: les vendes en català continuen pujant des de fa uns anys i l’increment del 2024 ha estat d’un 4%. En aquest sentit, el 75% dels joves que tenen entre 14 i 24 anys llegeixen en català. Roures va comentar que quan treballava a Mediapro les comunicacions es feien en tres llengües –català, castellà i anglès– i que s’enviaven arreu del món així.

Per la seva banda, Josep Mateu va ressaltar el fet que els empresaris són caps i, per tant, forjadors de persones, per la qual cosa tenen una responsabilitat amb la llengua. Va explicar que els anys 70 el RACC era un grup castellà i que el gran salt el va fer entre 1985 i 1990, quan la seva política lingüística d’empresa s’encamina que el català sigui la llengua principal. Per Mateu, “es va fer per motius pràctics perquè el català es va veure com un mitjà per fer negoci”. Mateu va confessar que avui dia la gestió lingüística és molt més complexa i que “ens costa trobar proveïdors que t’abasteixin en català”, ja que sovint no faciliten les eines en català. Va afirmar que actualment el 70% dels clients del RACC volen rebre la informació en català i que “en el tema del català a l’empresa has de mantenir la tensió contínuament perquè sinó perds pistonada”.

Tant Roures com Mateu van deixar clar que la qualitat del servei i dels productes que ofereixes és un factor molt important.

L’acte es va cloure amb un brindis pel català a l’empresa.

Podeu consultar el programa en aquest enllaç

Web sobre llengua i empresa: www.elcatalaesnegoci.cat

Font: www.fundaciovincle.com

0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

27.11.25

[ESDEVENIMENT] El català a l’empresa. El català és negoci. 1a Jornada de la Fundació Vincle amb la col·laboració de Respon.cat

  • Jaume Roures (Abacus), Josep Mateu (RACC) i Xavier Albert (La Selva) explicaran el potencial del català a l’empresa. 
  • Josep Maria Canyelles (Respon.cat) i Ferran Suay (Estratègies Lingüístiques) destacaran com integrar dins la responsabilitat social de l’empresa i en el dia a dia. 
  • El conseller Francesc Xavier Vila també intervindrà a l’acte, que tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Barcelona.

D’acord amb l'afany de la societat catalana de normalitzar l’ús de la llengua pròpia també en l’àmbit empresarial, la Fundació Vincle, en col·laboració amb Respon.cat, impulsen la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit. Recordem que el 26 de juny passat la Fundació Vincle presentar públicament el Manifest pel català a l’empresa, que va comptar amb més de 200 inscripcions d’empreses, patronals i associacions empresarials.

Hi haurà dues intervencions complementàries al debat que emmarcaran la importància de l’ús del català a l’empresa. D’una banda, Josep Maria Canyelles i Pastó ens parlarà de la llengua com a part de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses, i tot seguit Ferran Suay i Lerma, dissertarà sobre si les empreses poden incrementar l’ús del català, tant intern com extern, i quin és el seu grau òptim.

L’acte tindrà lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona (av. Diagonal, 452, planta 1) el dilluns 15 de desembre a les 17.30 h.

La jornada comptarà amb la benvinguda de Mar Forcada, secretària del patronat, i les intervencions de Xavier Albertí, vicepresident de la Fundació Vincle, i de Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística.

Centraran el tema de la jornada en el fet que moltes empreses, petites, mitjanes i grans, fan negoci en català i sobre quin és el seu potencial. Perquè ens ho expliquin, comptarem amb la presència de Jaume Roures, president d’Abacus Futur, i de Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), empresa membre de Respon.cat. El debat serà moderat per l’empresari i patró de Vincle Josep Lluís Segú.

La jornada es clourà amb un brindis pel català a l’empresa.

Podeu consultar el programa aquí mateix.

La jornada és oberta a tothom i la inscripció és gratuïta. Podeu emplenar el formulari d’inscripció aquí.

Informació bàsica

  • Acte: 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit
  • Dia: dilluns 15 de desembre de 2025
  • Hora: 17.30 h
  • Lloc: auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, planta 1
  • Intervinents i conferenciants: Mar Forcada, Xavier Albertí, Francesc Xavier Vila, Josep Maria Canyelles, Ferran Suay, Josep Lluís Segú, Jaume Roures i Josep Mateu.
  • Formulari d'inscripció
  • Per a qualsevol dubte, contacteu per correu o al telèfon 691 913 169 


 

 Inscriviu-vos-hi! 

0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

17.11.25

Jornada “Cultura i Empresa: Impacte i transformació per al futur de Girona”

La Fundació Catalunya Cultura i Temporada Alta ha organitzat l’acte Cultura i Empresa: Impacte i transformació per al futur de Girona, que tindrà lloc el dilluns 24 de novembre a la Casa Solterra de Girona a les 18.30 h. Serà una trobada pensada per descobrir com la cultura pot convertir-se en una aliada estratègica de la RSC per al desenvolupament i la competitivitat empresarial. 

Inscripcions: https://bit.ly/241125Girona


 


0 comentaris
Etiquetes de comentaris: ,

11.11.25

Lleida acull una jornada clau per repensar el territori com a espai de corresponsabilitat col·lectiva

Divendres 7 de novembre, Lleida.

El Seminari de Territori Socialment Responsable Lleida 2025, celebrat al Museu Morera, ha reunit més de seixanta organitzacions compromeses amb la sostenibilitat, la cohesió social i el desenvolupament humà. L’esdeveniment, organitzat per Respon.cat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida i la Cambra de Comerç de Lleida, ha esdevingut un espai únic de diàleg i co-creació per avançar cap a un model de territori corresponsable, capaç de generar valor compartit i impacte positiu.

El territori com a agent actiu de transformació

Al llarg de la jornada, s’ha posat en relleu la necessitat de reconèixer el territori com un subjecte actiu en el desenvolupament sostenible. Les intervencions han coincidit a subratllar que només des d’una comunitat cohesionada, participativa i orientada a propòsits comuns es poden afrontar amb èxit els grans reptes socials, econòmics i ambientals.

S’han abordat qüestions clau com la vertebració social, el sentit de pertinença, la retenció del talent, la innovació social o la construcció de capital social a escala local.

Un mosaic d’actors compromesos

El matí ha estat protagonitzat per grups de treball mixtos que han reunit empreses grans, mitjanes i petites, cooperatives, entitats socials, universitats, administracions públiques i mitjans de comunicació. A través de dinàmiques col·laboratives, els participants han compartit experiències i bones pràctiques per promoure aliances territorials transformadores.

És especialment rellevant la diversitat d’agents presents: quatre empreses grans, quatre mitjanes, quatre petites, quatre cooperatives, quatre organismes públics, quatre experts en persones, quatre en col·lectius vulnerables, quatre organitzacions empresarials, quatre del tercer sector i quatre universitats i experts, entre d’altres. Una mostra representativa de la pluralitat del país i del seu compromís amb la sostenibilitat.


 

Proclamació del Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables

El moment culminant de la jornada ha estat la proclamació del Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables, un document que recull els compromisos compartits de les seixanta organitzacions participants i fa una crida oberta a totes les entitats del país a sumar-se a la construcció d’un model territorial basat en l’ètica, la sostenibilitat i la corresponsabilitat.

El Manifest de Lleida alerta dels desequilibris territorials com un risc creixent per al país i reivindica la necessitat d’una mirada integrada entre món rural i urbà. Afirma que la cohesió territorial és una condició per al progrés de Catalunya i reclama que les empreses assumeixin un compromís actiu amb el territori on operen, contribuint al benestar de la comunitat i al desenvolupament dels seus actius locals.

El text promou aliances entre empreses, organitzacions socials, institucions i ciutadania per abordar reptes comunitaris i reforçar la confiança i el talent arrelat al territori. També convida totes les organitzacions a fer créixer una cultura de corresponsabilitat territorial, on cada actor assumeixi el seu impacte i la seva contribució més enllà de la pròpia missió.

Podeu consultar el Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables al web de Respon.cat.

Un llegat que continua


Amb aquesta edició, el Seminari de Territori Socialment Responsable reprèn el fil dels seus referents anteriors —Sitges (2007), Vilanova i la Geltrú (2017) i Igualada (2024)— i consolida un espai estratègic per repensar la relació entre organitzacions, comunitats i territori, reforçant l’esperit d’un nou paradigma de desenvolupament compartit.

Durant l’acte de cloenda de la tarda Josep Maria Canyelles i Pastó, director de Respon.cat, ha proclamat el Manifest de Lleida per uns Territoris Socialment Responsables.

A la taula rodona sobre les aliances per contribuir a fer un millor territori, Ramon Térmens, president d’Electrodomèstics Taurus, va destacar la importància de l’arrelament territorial com a base per crear valor social i econòmic. Va remarcar que la creació de valor s’ha de fer des de la solidaritat i no només sumant peces. Ferran Alemany Figuerol, gerent de Torrons i Mel Alemany, va posar en valor la col·laboració amb Centres Especials de Treball i va defensar la responsabilitat d’operar des de micropobles per preservar territori i teixit social. Lourdes Mora, directora d’RSE a Fundació Aspros, va subratllar la necessitat de trencar esquemes per generar aliances innovadores que aportin valor social, ambiental i econòmic.

Daniel Ortiz Llargués, director general del CIRE, Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, de la Generalitat de Catalunya, va remarcar que cal augmentar la massa crítica per fer avançar l’RSE, construir xarxa i elaborar un mapa de TSR amb indicadors, per reforçar lideratges col·laboratius i sostenibles. Va assenyalar 10 reptes que han d’afrontar els territoris socialment responsables.

Rafel Oncins i Pujol, president de Respon.cat i director d’RSC a Plusfresc, va alertar sobre el risc de despoblació i va defensar que el reequilibri territorial i la sobirania alimentària són claus per a una Catalunya cohesionada i resilient.


Pompili Roiger Juny, vicepresident de la Cambra de Comerç de Lleida, va expressar orgull pel compromís empresarial del territori i va destacar el valor de les aliances generades al Seminari per avançar cap a un territori més responsable.

Miguel Luis Lapeña Cregenzán, director adjunt de Promoció de la Ciutat, La Paeria, Ajuntament de Lleida, va posar en relleu la transversalitat de la jornada i va agrair la implicació dels diferents agents públics i privats en el desenvolupament del TSR.

 

Joan Talarn i Gilabert, president de la Diputació de Lleida, va destacar el valor de la reflexió compartida entre institucions i empresariat per garantir que la població pugui viure i treballar al territori, reforçant l’orgull rural.

 

Veure les fotografies destacades de l’acte

 

Sobre Respon.cat

Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, es va constituir el 2014 amb la voluntat de ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya.

És una associació que agrupa cent quaranta empreses, de sectors i dimensions molt diverses, compromeses amb el progrés de la seva RSE i amb fer de Catalunya un territori socialment responsable. Disposa de grups de treball, espais d’aprenentatge, impulsa el Manifest per una Economia amb Propòsit i organitza anualment els Premis Respon.cat, el Programa d’acompanyament RSE.Pime i el Programa de Formació en RSE.

respon.cat



0 comentaris
Etiquetes de comentaris: , ,

9.11.25

Josep Maria Canyelles parlarà de responsabilitat social lingüística empresarial a Palma

IX Jornada de Dinamització Lingüística: l'ús del català a les empreses

 

Un any més, l'Institut d'Estudis Baleàrics organitza la Jornada de Dinamització Lingüística, que enguany se centra a exposar iniciatives i recursos per fomentar l’ús del català en el sector de l’empresa i el comerç.

La Jornada es farà dia 11 de novembre, al matí, al Parc Bit de Palma (Centre Empresarial Son Espanyol, carrer de Laura Bassi, 1), i també es podrà seguir en línia.

Els destinataris són, principalment, tècnics de dinamització lingüística de les diferents administracions públiques, a més d’empresaris i comerciants de qualsevol sector. Així mateix, està oberta al públic general interessat en la matèria.

Tant per assistir-hi presencialment com per seguir-la virtualment, és imprescindible fer inscripció prèvia, del 22 d’octubre al 5 de novembre,  a través d'aquest formulari:

https://forms.office.com/e/PAMBGnYG5W

Font
 

PROGRAMA DE LA JORNADA https://www.caib.es/pidip2front/files/annexes/2025/11/7/3256080.pdf


9.00 h Benvinguda, a càrrec de Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura i Esports. 
 
9.10 h «La responsabilitat social de les empreses: l’aspecte lingüístic», a càrrec de Josep Maria Canyelles (expert en responsablitat social de les empreses i organitzacions: Respon.cat / Vector5.cat / Responsabilitat Global).
 
9.45 h «Un modelo de gestión de la responsabilidad lingüística de las empresas: el proyecto ERALAN», a càrrec de Belen Uranga (investigadora de l'Oficina Tècnica del Soziolinguistika Klusterra). 
 
10.15 h «Programas para dinamizar el uso del gallego en el tejido empresarial de Santiago de Compostela: Premios Manuel Beiras, Galego Empresas y Videoconsellos», a càrrec de Marta Besada (tècnica del Departament de Llengua Gallega de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la) i Rosa M. Cardeso (secretària general de la Cambra de Comerç de Santiago de Compostel·la). 
 
10.45 h «Iniciatives del CPNL per promoure el català en l’àmbit comercial», a càrrec de Guillem Pujades (tècnic de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística) i Mireia Adell (coordinadora de dinamització i assessorament al Centre de Normalització Lingüística Baix Llobregat Nord). 
 
11.15 h Pausa i cafè. 
 
11.45 h «Som de barri, de ciutat... o com agrair que et reben amb un “bon dia”», a càrrec d’Immaculada Cerdà (cap de Foment de l'Ús del Valencià de la Diputació de València). 
 
12.15 h «Els drets i deures del comerç i el consum», a càrrec de Bernat Prats (responsable de l'oficina de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears). 
 
12.45 h «Bones pràctiques d’ús del català i gestió del multilingüisme en la comunicació empresarial», taula rodona amb empreses de les Illes Balears, moderada per Cristina Bugallo, periodista. 
 
            - Set Hotels: Caralp Mariné, directora de màrqueting i comunicació. 
            - Melicotó: Jaume Vich, soci fundador. 
            - Agromart: Toni Sorell, responsable de màrqueting. 
            - Joan Marc Restaurant: Joan Marc Garcias, fundador. 
            - Picnic Comunicació: Lina Nadal, directora creativa i estratègica. 
 
13.30 h Preguntes i debat. 
 
13.45 h Clausura, a càrrec de Llorenç Perelló, director de l'IEB.  


https://www.caib.cat/sites/moulallengua/ca/ix_jornada_de_dinamitzacio_linguitica_2025/ 

https://www.dbalears.cat/balears/llengua/2025/11/08/412885/jornada-dinamitzacio-linguistica-ieb-tractara-del-catala-les-empreses.html  

https://www.caib.es/pidip2front/ficha_convocatoria.xhtml?lang=ca&urlSemantica=la-ix-jornada-de-dinamitzacio-linguistica-de-linstitut-destudis-balearics-ieb-tractara-de-lus-del-catala-a-les-empreses  

0 comentaris
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)