El conseller Francesc Xavier Vila
anima els empresaris a transmetre als treballadors els beneficis que
genera l’aprenentatge de la llengua.
Josep Mateu (RACC) i Jaume Roures
(Abacus Futur) expliquen sense complexos el seu compromís empresarial
pel català i com fan negoci en català amb tota normalitat.
Josep Maria Canyelles explica com la llengua ha de formar part de la responsabilitat social de les empreses.
La 1a Jornada pel català a
l’empresa enceta un nou camí d’impuls del català que agrupa empreses
sensibilitzades i actives per la llengua
Ahir es va celebrar la 1a Jornada pel català a l’empresa. El català és negoci: identifiquem casos d’èxit, organitzada per la Fundació Vincle. Va tenir lloc a l’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, 452, i va durar un parell d’hores. La jornada va estar conduïda per Mar Forcada, secretària de la Fundació Vincle.
Des de la fundació es va apostar per dur a terme una jornada perquè
s’ha detectat la necessitat que hi hagin punts de trobada i de reflexió
entre empresaris, representants de l’administració i responsables
d’entitats i fundacions que treballen perquè l’ús del català a l’empresa
sigui una normalitat.
L’auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona es va omplir amb l’assistència d’unes seixanta-cinc persones, la majoria representants d’empreses catalanes
–grans, mitjanes i petites–, d’associacions empresarials com FemCAT i
Respon.cat, i de la Cambra mateix, i també de càrrecs directius del
Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), a més d’algunes
persones que van venir a títol individual.
Xavier Albertí, vice-president de la Fundació Vincle: “a l’empresa cal l’obligatorietat del coneixement i ús del català”
En el seu discurs de benvinguda, Albertí va advertir que la jornada “vol
ser la primera d’una cita anual per tractar el tema específic que ens
mou: conjugar el món econòmic amb la llengua i el sentir del país” i, concretament, “fomentar l’ús de la llengua en el món de l’empresa, des del propi àmbit”.
Va deixar clar que el català és negoci perquè suma tant en l’àmbit professional com en el comercial i va proposar un seguit d’accions per dur a terme en l’àmbit empresarial: militància lingüística (els empresaris tenen una avantatge, i és que tenen poder de decisió), inversió massiva en la catalanització (tasca dirigida a l’Administració pública), definició
d’un model de país que no passi pel creixement desbocat,
l’obligatorietat del coneixement i ús del català i la seducció (convèncer del positivisme del català).
Albertí va dir que “és un goig comptar per fi amb una conselleria que
curiosament s’ha creat en un govern no nacionalista català, per la qual
cosa afavoreix un caràcter més transversal i “apolititzat” de la
llengua”. I va demanar “que pugui comptar amb un pressupost i una
infraestructura mínimament equiparable a qualsevol altra”.
Pel que fa a l’obligatorietat del català, Albertí va precisar que cal legislar a favor del català i fer complir les normatives com el Codi del consum, i que no parlem en cap cas d’una imposició intransigent i sobtada si no d’una tasca progressiva acompanyada d’ajudes”.
Finalment, el vice-president de Vincle va animar als
assistents que contribueixin a l’entitat amb una adhesió econòmica,
subscrivint-se al butlletí o bé duent a terme Plans lingüístics
d’empresa.
Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: “la no atenció en català genera desconfiança”
El conseller Vila va intervenir a la jornada elogiant un programa
“que fa goig” i ressaltant “les potencialitats de la llengua des d’una
mirada pragmàtica”. Va afirmar que “l’empresa és central per garantir la cohesió social”
i que en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) surt
la preocupació per la preservació de la identitat i la seva relació
natural amb la llengua.
Vila va deixar clar que “la no atenció en català genera desconfiança” entre aquelles empreses que actuen d’aquesta manera.
Va afirmar que “l’empresa ha tingut i té un paper clau d’integració
lingüística” i que l’aprenentatge del català és un indici de la voluntat
d’integrar-se al país.
El conseller va animar els empresaris del fet que “hem de
transmetre als treballadors els beneficis que generen l’aprenentatge de
la llengua” i va alertar que Catalunya es troba en una cruïlla i
disjuntiva de la història: entre triar per una societat cohesionada o
descohesionada. També va assegurar que “el català ha de guanyar
prestigi: guanyar valor simbòlic i instrumental”.
Finalment, va destacar que “l’empresa és la principal institució
d’integració de les persones adultes”, i va demanar esforç i compromís
perquè “el futur de la llengua no està escrit i el construïm entre
tots”.
Aportacions magistrals de Josep
Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social Corporativa i de Ferran
Suay sobre què més pot fer l’empresa pel català
A continuació, durant la jornada van tenir lloc dues lliçons
magistrals més aviat breus relacionades amb el món de l’empresa i la
llengua. D’una banda,
Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat, va dissertar sobre “La llengua com a part de l'RSC de l’empresa”.
Canyelles va afirmar que “hem d’incorporar la llengua com a part de la metodologia de la responsabilitat social de l’empresa”, i va considerar que “no sols la llengua sinó moltes matèries de la relació de l'empresa amb la comunitat encara són fora del
perímetre de gestió empresarial”.
Després d'indicar que cal comprendre on s'ubica la llengua en cada empresa segons els graus de responsabilitat (primària, secundària i terciària), va proposar que el que cal és facilitar-ne la sistemàtica per poder-ho abordar de manera normalitzada“ i que, per
exemple, amb l’Agenda 2030 no es va estirar el fil de la llengua.
Canyelles va cloure demanant que “no s’ha de pensar en el curt termini sinó en un sentit de propòsit i de llegat de l'empresa”.
D’altra banda, Ferran Suay, professor de
Neurociència de la Universitat de València, va preguntar-se si “Poden
parlar més en català les empreses?”. Suay va afirmar que els darrers
lustres s’han fet moltes coses bones per la llengua, però en canvi s’ha abandonat el treball dels usos lingüístics interpersonals. Va dir que “si
deixem que la llengua depengui dels usos espontanis, el sistema sempre
convergirà cap al castellà, encara que tinguem majoria de
catalanoparlants, que no és el cas”. I que per això cal un pla d’acció.
Suay està convençut que si les empreses realitzen Plans lingüístics, hi ha molt de marge perquè el català millori.
Aquests plans haurien d’abordar tant aspectes formals com protocols
lingüístics i els usos interpersonals. Finalment, va dir que els
reptes a superar són bàsicament tres: la inèrcia (continuar amb la
invisibilització del català), la por (la por d’imposar el català) i la
inconsistència (la manca de coherència entre el dir i el fer).
El debat: Josep Mateu, “el català
el veiem com un mitjà de negoci”; Jaume Roures: “si Fernando Alonso
entén i parla el català és perquè de petit mirava els dibuixos animats a
TV3”
Josep Lluís Segú, empresari i patró de la Fundació Vincle, va moderar
el debat “El potencial que té el català per fer negoci empresarial”,
que va comptar amb la presència de Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), i de Jaume Roures, president d’Abacus Futur.
Roures va començar precisant que la principal responsabilitat
és de l’Administració, i que els mitjans de comunicació són claus pel
català (abans el Club Super 3 i ara l’SX3). Va explicar l’anècdota que el
pilot Fernando Alonso entén i parla el català perquè de petit passava
llargues estades a Catalunya i mirava els dibuixos animats que feien per
TV3. Per això va remarcar que cal un imaginari col·lectiu en català. Va apuntar que el món audiovisual és importantíssim, i alhora va donar una xifra positiva provinent del Gremi d’Editors: les vendes en català continuen pujant des de fa uns anys i l’increment del 2024 ha estat d’un 4%. En aquest sentit, el 75% dels joves que tenen entre 14 i 24 anys llegeixen en català. Roures va comentar que quan treballava a Mediapro les comunicacions es feien en tres llengües –català, castellà i anglès– i que s’enviaven arreu del món així.
Per la seva banda, Josep Mateu va ressaltar el fet que els empresaris
són caps i, per tant, forjadors de persones, per la qual cosa tenen una
responsabilitat amb la llengua. Va explicar que els anys 70 el
RACC era un grup castellà i que el gran salt el va fer entre 1985 i
1990, quan la seva política lingüística d’empresa s’encamina que el
català sigui la llengua principal. Per Mateu, “es va fer per motius pràctics perquè el català es va veure com un mitjà per fer negoci”.
Mateu va confessar que avui dia la gestió lingüística és molt més
complexa i que “ens costa trobar proveïdors que t’abasteixin en català”,
ja que sovint no faciliten les eines en català. Va afirmar que actualment el 70% dels clients del RACC volen rebre la informació en català i que “en el tema del català a l’empresa has de mantenir la tensió contínuament perquè sinó perds pistonada”.
Tant Roures com Mateu van deixar clar que la qualitat del servei i dels productes que ofereixes és un factor molt important.
L’acte es va cloure amb un brindis pel català a l’empresa.
Podeu consultar el programa en aquest enllaç
Web sobre llengua i empresa: www.elcatalaesnegoci.cat
Font: www.fundaciovincle.com
.svg.png){kind=logo}
