Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació i creativitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació i creativitat. Mostrar tots els missatges

30.6.25

[ARTICLE] Repartiment equitatiu del valor creat versus innovació regressiva

  • Innovació regressiva sota una aparença moderna: Algunes pràctiques empresarials disfressades de modernitat, com els preus dinàmics o la personalització extrema, acaben generant desigualtat, opacitat i pèrdua de drets.
  • Risc de retrocés social i democràtic: L’ús no regulat d’algoritmes i models predictius pot derivar en discriminacions encobertes que atempten contra la justícia social i els valors democràtics.
  • La nova frontera de la responsabilitat empresarial: Les empreses han d’integrar el repartiment equitatiu del valor creat com a pilar central de la seva sostenibilitat, legitimitat i contribució al bé comú. 

 

En les darreres dues dècades, la responsabilitat social ha anat incorporant successivament nous enfocaments que han enriquit el seu abast i profunditat. Des d’una primera etapa centrada en l’eficiència ambiental —amb paradigmes com l’economia circular— i el benestar laboral —com l’empresa saludable—, es va fer un pas endavant amb la irrupció de l’empresa amb propòsit i l’orientació als grans reptes socials. Aquestes aproximacions han permès avançar cap a una responsabilitat més integrada, més transformadora. I ara, tot apunta que els pròxims anys portaran dues noves exigències ineludibles: l’ètica davant les tecnologies emergents i el compromís amb el repartiment equitatiu del valor creat.

Aquest article s’inscriu precisament en aquest darrer repte: com les empreses han d’abordar, amb transparència i responsabilitat, no només la generació de valor, sinó també la seva distribució entre els diferents grups d’interès. Perquè només així podran ser realment sostenibles, legítimes i socials en un sentit profund.

1. La mà invisible de l’algoritme

La narrativa empresarial dominant tendeix a identificar la innovació amb el progrés. Noves pràctiques comercials, basades en tecnologies disruptives o sistemes algorítmics, són sovint presentades com a avenços inevitables i eficients. Però, què passa quan aquesta modernitat encobreix pràctiques que perjudiquen greument els drets i els interessos dels grups d’interès?

Un cas claríssim és el dels preus dinàmics. El que va començar amb les aerolínies ha colonitzat molts altres sectors: concerts, allotjaments, espectacles, comerç electrònic… La tecnologia permet adaptar els preus a la demanda, però també a l’hora del dia, al perfil de l’usuari, al dispositiu que utilitza o al seu historial de cerca. El resultat és una absoluta manca de transparència, discriminació arbitrària i una pèrdua de referents per part del consumidor. Així, dues persones poden pagar preus radicalment diferents per exactament el mateix producte o servei. El sistema, disfressat d’optimització algorítmica, no és sinó un instrument per maximitzar beneficis jugant amb la incertesa i l’angoixa del consumidor.

La casuística és diversa. En l’àmbit sanitari, algunes asseguradores ja incorporen anàlisis de risc individualitzats que poden, en el futur, discriminar segons hàbits, genètica o perfils predits. En la logística o el transport, la gig economy estableix relacions de treball sense drets laborals sota la retòrica de la flexibilitat. A tot arreu, l’algoritme es converteix en una mà invisible —no del mercat, sinó de l’opacitat i la desresponsabilització.

Però aquesta falsa pàtina de modernitat no sols va d’algoritmes ni es limita al mercat de béns. En l’àmbit laboral, hi ha empreses que fixen salaris a partir de l’autooferta del candidat. Això pot derivar en escenaris on persones amb les mateixes responsabilitats i càrregues de treball cobren diferències de sou de potser tres vegades, sense cap justificació objectiva. La igualtat retributiva queda sepultada sota la lògica individualista i desregulada de “tu demana el que vulguis”, tot i que la llei estableix clarament que a igual feina, igual salari.

A això s’hi afegeix una altra pràctica prou coneguda: el compliment selectiu de les normes. Empreses que escullen quines lleis respecten i quines no, o quines compleixen en l’articulat però exercint frau de llei. L’elusió fiscal n’és un exemple, però a Catalunya coneixem sobradament també la ignorància de les obligacions lingüístiques. S’escuden en una presumpta excessiva normativització però el que fan és mostrar la seva manca d’ètica i de responsabilitat envers els grups d’interès. Aquest doble raser fa emergir una gran sospita: si incompleixen una llei per falta de convicció o conveniència, com podem confiar que compliran les altres?

Aquestes pràctiques poden ser normalitzades, percebudes com a part de les regles del mercat i fins i tot de la modernitat. La tecnologia no està al servei de l’eficiència compartida sinó de l’explotació de les asimetries. En lloc de construir confiança, erosionen la legitimitat empresarial. I en lloc de crear valor compartit, perpetuen una lògica extractiva que castiga els grups d’interès més vulnerables o menys informats.

 

2. On pot portar-nos aquest camí sense límits?

Si no hi posem límits, tant legals com ètics, aquestes pràctiques poden fer-nos retrocedir dècades en drets socials i en equitat. No és una hipòtesi teòrica: alguns sectors ja assagen escenaris que, en qualsevol societat amb valors democràtics sòlids, haurien d’alarmar.

Prenem l’exemple del sector de la salut. Les asseguradores privades ja comencen a explorar models que integren dades de comportament i perfils predictius de salut per ajustar primes i condicions. Aparentment, es tracta de premiar els estils de vida saludables. Però, on comença l’eficiència i on s’instal·la la discriminació? Pot passar que una persona que menja malament o viu sola hagi de pagar més. O que certes condicions genètiques, predetectades, esdevinguin motiu d’exclusió o sobrecost.

Els prestadors sanitaris també poden caure en la temptació d’optimitzar recursos seleccionant pacients segons la rendibilitat del tractament. Una societat que accepti que una IA decideixi si val la pena atendre’t segons el teu pronòstic mèdic o social —per edat, origen o expectativa de retorn—, no és moderna: és moralment fallida.

Aquest escenari podria estendre’s a moltes altres dimensions: educació personalitzada per renda, accés a l’habitatge condicionat per la traçabilitat econòmica, condicions laborals diferenciades segons perfils de risc... Tot pot semblar eficient, però en realitat és una nova forma de segmentació social, impensable si fos feta obertament per un ésser humà.

Els drets humans i els principis bàsics de la justícia no poden estar supeditats a lògiques algorítmiques ni a models econòmics extractius. No tot el que és tecnològicament possible és èticament acceptable. La funció de la llei i de l’ètica empresarial és posar límits: no al progrés, sinó a la seva perversió.

Tanmateix, en els darrers lustres la societat s’està desvertebrant, es perd capacitat d’autoorganització, enmig d’un context de major individualisme basat en les experiències emocionals egoiques. Aquest rerefons pot facilitar que la pèrdua de drets sigui acceptada i plausible en la mesura que hom compri el relat d’una presumpta llibertat i avantatges individuals, malgrat que basada en banalitats i en l’anul·lació de la perspectiva comunitària.

 

3. Un enfocament irresponsable disfressat de personalització

Una de les grans trampes del discurs empresarial contemporani és la glorificació de la personalització. El missatge és seductor: l’empresa adapta els seus serveis a les preferències de cada client o treballador. Però el que moltes vegades hi ha al darrere no és una millor experiència d’usuari, sinó una estratègia per desequilibrar la relació i traslladar riscos.

Quan una aerolínia o una plataforma de venda d’entrades aplica preus dinàmics, no està optimitzant un servei: està jugant amb la incertesa emocional i econòmica de la persona que hi vol accedir. El consumidor ja no sap si el que paga és just, ni té referents clars. Se li diu que l’import pot canviar d’un minut a l’altre, que és millor que s’afanyi, que queden poques places... És una relació de pressió i opacitat, més pròpia del regateig que d’un mercat transparent.

En el mercat laboral, quan una empresa demana al candidat “què voldries cobrar?” i fixa el salari segons la resposta —sense cap marc intern clar o taula salarial—, està convertint una relació laboral en una subhasta emocional. No es valora el lloc de treball sinó la capacitat negociadora o la desinformació del treballador. El risc d’injustícia estructural és enorme, i més encara si qui hi surt perdent són les persones joves, migrades, o amb menys xarxes de referència.

Aquest mateix patró s’aplica a la gestió empresarial de la normativa: empreses que decideixen quines lleis compleixen i quines no. Quan una companyia fa servir la llengua catalana només si li convé, o es preocupa pel medi ambient només quan en pot fer màrqueting, està relativitzant la llei com si fos una carta opcional, i amb això trasllada incertesa i desconfiança a la societat sencera.

En tots aquests casos, la tecnologia o la flexibilitat són coartades per desequilibrar el joc. No s’aprofundeix en el valor compartit ni es busca el benefici mutu. Es tracta de maximitzar el guany unilateralment, minimitzant costos —legals, emocionals o reputacionals— a costa dels altres.

Aquesta cultura empresarial del “si no t’agrada, no hi compris”, o del “ja ho fan tots”, no només és cínica, sinó que prepara el terreny per a una societat més desigual, més desconfiada i més vulnerable. I això, a mitjà termini, també és un mal negoci per a tothom.

  

4. La responsabilitat que ve: repartir el valor creat

Davant d’aquest escenari de pràctiques regressives, urgeix un reforçament profund de la responsabilitat social corporativa. En els darrers anys hem avançat molt en àmbits com el bon govern, la sostenibilitat ambiental o la gestió de la diversitat. Però avui, més que mai, cal posar el focus en una dimensió sovint esquiva: el repartiment equitatiu de la riquesa creada.

Una empresa que genera beneficis però no els reparteix de manera justa entre els seus grups d’interès —treballadors, comunitats, proveïdors, societat en general— està incomplint una funció bàsica de la responsabilitat social: contribuir a la cohesió social i a la sostenibilitat sistèmica del seu entorn.

Aquest repartiment no ha de ser entès només com un augment de salaris o com una filantropia puntual. És una qüestió de model:

·       Significa tenir estructures salarials justes, transparents i coherents amb el valor real aportat.

·       Implica compartir valor amb el territori, pagar els impostos on es genera l’activitat, i contribuir activament al desenvolupament local.

·       Vol dir establir relacions de llarg termini amb proveïdors, que no siguin meres palanques de pressió de preus.

·       Suposa escoltar activament les inquietuds socials i incorporar-les a l’estratègia empresarial.

Aquest enfocament connecta amb el que s’ha anomenat valor compartit, però també amb una idea de propòsit empresarial que no es limita a enunciar valors, sinó que els materialitza en decisions estructurals. Les empreses que ho entenen, no només generen més confiança: també estan millor preparades per resistir les crisis i créixer sosteniblement.

La tendència futura de l’RSC hauria de ser, doncs, la capacitat de demostrar —amb dades i amb fets— com es distribueix el valor creat. Què rep cada grup d’interès? Com es redueixen les desigualtats internes? Com es contribueix a la justícia global?

No n’hi ha prou amb fer memòries que parlin de compromisos. Caldrà també explicar com es tradueixen en resultats tangibles per a la societat. Aquesta serà una nova frontera de la responsabilitat empresarial: més exigent, més transformadora, i molt més significativa.

 

5. Una crida al veritable progrés

La innovació hauria de ser un motor de progrés per a tothom. Però quan es posa al servei de l’opacitat, de la maximització unilateral del benefici i de la desregulació encoberta, deixa de ser un instrument de millora col·lectiva i esdevé un cavall de Troia contra la justícia social.

No es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de posar-la sota principis de responsabilitat, equitat i transparència. L’algoritme no és neutral: és una construcció humana i, com a tal, ha de respondre als valors de la societat que el crea. I si la llei no arriba a regular aquests nous escenaris, cal que sigui l’ètica empresarial qui n’assumeixi el lideratge.

La paradoxa del nostre temps és clara: podem mesurar més que mai, podem personalitzar-ho tot, podem optimitzar cada decisió… però si no som capaços de compartir el valor que generem, estem condemnats a empobrir la confiança, el teixit social i el mateix sentit del negoci.

És hora que les empreses deixin de veure la responsabilitat com un afegit o una resposta reputacional, i la integrin com a eix central del seu propòsit. Una responsabilitat que no només compleix amb la llei, sinó que s’avança a les expectatives socials. Que no només minimitza impactes negatius, sinó que crea valor real per a tothom.

El veritable progrés no és només tecnològic. És ètic, és social, i és compartit. I la responsabilitat empresarial ha de ser-ne una aliada insubstituïble.

1.3.18

Innovació tecnològica en l'activitat assistencial: Fundació Ave Maria

Fa uns anys vaig fer una fitxa de bones pràctiques de la Fundació Ave Maria de Sitges. Coneixia l'Antoni Reverter d'abans però va ser tot un descobriment descobrir la intensitat amb què abordaven l'aplicació de la innovació tecnològica a la seva activitat assistencial. Precisament, aquest va ser l'element principal que vaig voler assenyalar i per això us proposo un reportatge que TVE els ha fet.
El context de crisi ha afectat de ple les institucions socials. La Fundació Ave Maria, davant aquesta realitat adversa, ha fet emergir un caràcter innovador cercant solucions tecnològiques que els permetin ser més efi- cients.

L’equip de direcció, liderat per Antoni Reverter, va definir un pla estra- tègic sustentat en la recerca i la innovació per buscar solucions a les difi- cultats que els plantejava l’operativa interna de l’organització, tant per a millorar el resultat de la feina que hi fan els usuaris i la seva estimulació cognitiva com per afavorir les tasques que duu a terme l’equip de treball.

Fruit de la reflexió i l’anàlisi de les necessitats internes de l’organització han sorgit diversos projectes tecnològics que avui situen la Fundació Ave Maria com a referent en innovació tecnològica amb finalitat social en cen- tres de persones amb discapacitat [...]
La Fundació Ave Maria és una institució privada sense afany de lucre, amb seu social a Sitges. A l’any 1987, el donatiu d’una persona va posar la llavor del projecte per a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Garraf. La iniciativa va fructificar i avui són una entitat consolidada i reconeguda que ofereix serveis socials especialitzats i de qualitat a la comunitat.

L’objectiu de la Fundació Ave Maria és treballar per aconseguir la màxima autonomia personal, social, laboral i econòmica de les persones usuàries, cercant el seu millor desenvolupament. Compromesos en oferir la màxima qualitat i vetllant per a la millor atenció personal i professional, afa- vorint el benestar de les persones usuàries i les seves famílies.

17.12.14 Respon.cat reconeix vint pimes per bones pràctiques de Responsabilitat Social
17.12.14 Respon.cat reconoce veinte pymes por buenas prácticas de Responsabilidad Social

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-innovacion-discapacidad-robots-sociales/4454022/?utm_source=ZohoCampaigns&utm_campaign=Newsletter%2006_2018-02-27&utm_medium=email

Innovación tecnológica en la actividad asistencial: Fundació Ave Maria

Hace unos años hice una ficha de buenas prácticas de la Fundación Ave María de Sitges. Conocía Antonio Reverter de antes pero fue todo un descubrimiento descubrir la intensidad con que abordaban la aplicación de la innovación tecnológica en su actividad asistencial. Precisamente, este fue el elemento principal que quise señalar y por eso os propongo un reportaje que TVE les ha hecho.
El contexto de crisis ha afectado de lleno las instituciones sociales. La Fundación Ave María, ante esta realidad adversa, ha hecho emerger un carácter innovador buscando soluciones tecnológicas que les permitan ser más eficientes.

El equipo de dirección, liderado por Antoni Reverter, definió un plan estratégico sustentado en la investigación y la innovación para buscar soluciones a las dificultades que les planteaba la operativa interna de la organización, tanto para mejorar el resultado del trabajo que hacen los usuarios y su estimulación cognitiva como para favorecer las tareas que lleva a cabo el equipo de trabajo.

Fruto de la reflexión y el análisis de las necesidades internas de la organización han surgido diversos proyectos tecnológicos que hoy sitúan la Fundación Ave María como referente en innovación tecnológica con finalidad social en centros de personas con discapacidad [...]
La Fundación Ave María es una institución privada sin ánimo de lucro, con sede social en Sitges. En el año 1987, el donativo de una persona puso la semilla del proyecto para la atención de personas con discapacidad intelectual de la comarca del Garraf. La iniciativa fructificó y hoy son una entidad consolidada y reconocida que ofrece servicios sociales especializados y de calidad a la comunidad.

El objetivo de la Fundación Ave María es trabajar para conseguir la máxima autonomía personal, social, laboral y económica de las personas usuarias, buscando su mejor desarrollo. Comprometidos en ofrecer la máxima calidad y velando para la mejor atención personal y profesional, favoreciendo el bienestar de las personas usuarias y sus familias.

17.12.14 Respon.cat reconeix vint pimes per bones pràctiques de Responsabilitat Social
17.12.14 Respon.cat reconoce veinte pymes por buenas prácticas de Responsabilidad Social

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-innovacion-discapacidad-robots-sociales/4454022/?utm_source=ZohoCampaigns&utm_campaign=Newsletter%2006_2018-02-27&utm_medium = email

12.2.18

Els compromisos de MartiDerm al programa Diners de TV3 @MartiDerm

Durant quatre dies seguits, el programa Diners de TV3, que queda integrat al final del Telenotícies Vespre, va tractar sobre dues pimes del Baix Llobregat que es caracteritzen per la seva innovació, expansió en els mercats internacionals, i per l'aposta per la sostenibilitat energètica. Iberital fabrica màquines de cafè. I MartiDerm és una empresa de cosmètica amb un compromís en l'àmbit social que ve de lluny i nous compromisos en el terreny energètic que s'han concretat darrerament amb molta força. MartiDerm és empresa membre de Respon.cat i ha participat en el programa RSE.Pime 2017.
MartiDerm
logo_sobrePastilla_A5És una empresa familiar catalana dedicada a la producció i comercialització de productes dermocosmètics amb una plantilla de 128 persones. La història del laboratori neix al 1952 a partir de la farmàcia Martí Tor, amb una llarga tradició en el desenvolupament de la formulació magistral i les seves possibilitats terapèutiques en el camp de la dermatologia. La segona generació de la família recull aquesta experiència  i crea la marca MARTIDERM amb productes innovadors en cosmètica


Dilluns 5: Innovació, un secret per sobreviure en el mercat

www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/els-diners/video/5726189/

Dimarts 6: Innovar invertint en el llançament de nous productes

www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/els-diners/video/5726654/

Dimecres 7: Innovar en la producció per fer front al creixement

www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/els-diners/video/5727241/

Dijous 8: Innovar per fer més eficients les instal·lacions

www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/els-diners/video/5727907/

14.4.17

El MIT premiarà els desobedients

El Media Lab crea un premi de 250.000 dòlars per als que trenquin les regles perquè "no pots canviar el món sent obedient"

Les paraules investigació, lideratge, disrupció i innovació se senten habitualment als passadissos de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), una de les institucions científiques més importants del món. Ara els líders del MIT Media Lab, un centre d'investigació interdisciplinària dins del MIT, volen afegir un altre vocable al lèxic de la institució: desobediència.

Segons Joi Ito, director del MIT Media Lab, cal incloure aquest terme perquè en ocasions només és possible avançar trencant algunes normes: "No pots canviar el món sent obedient". Per això han creat un premi anomenat MIT Media Lab Disobedience Award amb el qual recompensaran amb 250.000 dòlars una persona o grup que exerceixi la "desobediència constructiva", que és aquella que "es realitza de manera ètica i responsable i comporta un impacte social positiu". El premi, obert a disciplines tan diverses com la investigació científica, innovació tecnològica, drets civils, llibertat d'expressió o drets humans, serà finançat per Reid Hoffman, cofundador i director executiu de Linkedin. Es podrà nominar "qualsevol persona viva o grup que estigui o hagi estat implicat en actes de desobediència responsable, honrada i ètica a l'autoritat amb l'objectiu de beneficiar la societat". També es recorda que no es tracta de donar suport actes de violència, terrorisme o comportaments irresponsables i que "el principal objectiu del premi és l'impacte social positiu"

Han indicat que amb aquest premi no es vol animar la gent a una desobediència injustificada, sinó que "hi ha ocasions en què hem de fer cas als nostres principis i valorar si les lleis o regles són justes o han de ser qüestionades". Han vaticinat que el guanyador del premi serà "aquella persona que millor ens ajudi a entendre quan té sentit ser desobedient".
[més info a El País]


We are now accepting nominations for the first-ever MIT Media Lab Disobedience Award, which carries a $250,000 cash prize, no strings attached.
This award will go to a person or group engaged in what we believe is an extraordinary example of disobedience for the benefit of society.

What does this mean? Societies and institutions lean toward order and away from chaos. While necessary for functioning, structure can also stifle creativity, flexibility, and productive change–and ultimately, society's health and sustainability. This is true from academia, to corporations, governments, the sciences, and our local communities.

With this award, we honor work that impacts society in positive ways, and is consistent with a set of key principles. These principles include non-violence, creativity, courage, and taking responsibility for one’s actions. This disobedience is not limited to specific disciplines; examples include scientific research, civil rights, freedom of speech, human rights, and the freedom to innovate. 
 

El MIT premiará a los desobedientes

El Media Lab crea un premio de 250.000 dólares para quienes rompan las reglas porque "no puedes cambiar el mundo siendo obediente”

Las palabras investigación, liderazgo, disrupción e innovación se escuchan habitualmente en los pasillos del Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT), una de las instituciones científicas más importantes del mundo. Ahora los líderes del MIT Media Lab, un centro de investigación interdisciplinar dentro de MIT, quieren añadir otro vocablo al léxico de la institución: desobediencia.

Según Joi Ito, director del MIT Media Lab, es necesario incluir este término porque en ocasiones solo es posible avanzar rompiendo algunas normas: “No puedes cambiar el mundo siendo obediente”. Por ello han creado un premio llamado MIT Media Lab Disobedience Award con el que recompensarán con 250.000 dólares a una persona o grupo que ejerza la “desobediencia constructiva”, que es aquella que “se realiza de manera ética y responsable y conlleva un impacto social positivo”. El premio, abierto a disciplinas tan diversas como la investigación científica, innovación tecnológica, derechos civiles, libertad de expresión o derechos humanos, será financiado por Reid Hoffman, cofundador y director ejecutivo de Linkedin. Se podrá nominar a “cualquier persona viva o grupo que esté o haya estado implicado en actos de desobediencia responsable, honrada y ética a la autoridad con el objetivo de beneficiar a la sociedad”. También se recuerda que no se trata de apoyar actos de violencia, terrorismo o comportamientos irresponsables y que “el principal objetivo del premio es el impacto social positivo”

Han indicado que con este premio no se desea animar a la gente a una desobediencia injustificada, sino que “hay ocasiones en las que debemos hacer caso a nuestros principios y valorar si las leyes o reglas son justas o deben ser cuestionadas”. Han vaticinado que el ganador del premio será “aquella persona que mejor nos ayude a entender cuándo tiene sentido ser desobediente”. [más info en El País]

We are now accepting nominations for the first-ever MIT Media Lab Disobedience Award, which carries a $250,000 cash prize, no strings attached.
This award will go to a person or group engaged in what we believe is an extraordinary example of disobedience for the benefit of society.

What does this mean? Societies and institutions lean toward order and away from chaos. While necessary for functioning, structure can also stifle creativity, flexibility, and productive change–and ultimately, society's health and sustainability. This is true from academia, to corporations, governments, the sciences, and our local communities.

With this award, we honor work that impacts society in positive ways, and is consistent with a set of key principles. These principles include non-violence, creativity, courage, and taking responsibility for one’s actions. This disobedience is not limited to specific disciplines; examples include scientific research, civil rights, freedom of speech, human rights, and the freedom to innovate. 

22.12.15

Jornada a Lleida sobre innovació social

L’Ajuntament de Lleida, a través de la Regidoria de Polítiques per als Drets de les Persones, conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa” i amb la col.laboració de la Càtedra d'Innovació Social de la UdL, organitzem el proper 15 i 16 de febrer de 2016, a la ciutat de Lleida, la Jornada “CÀPSULES D’INNOVACIÓ SOCIAL 2016. Experiències, respostes i solucions”.

El programa es desenvoluparà en dos dies amb una proposta formativa diferenciada i alhora amb inscripcions independents.
  • El dia 15 de febrer de 2016 de 16:00 a 20:00h es durà terme el Taller LEGO® SERIOUS PLAY
  • El dia 16 de febrer de 2016 de 9:00 a 14:00h la Presentació de les càpsules.
Aquesta jornada respon a la voluntat de conèixer i compartir experiències positives que puguin donar respostes pràctiques a la complexa realitat social actual.

Trobareu tota la informació en el programa adjunt i al següent enllaç http://www.paeria.cat/innovaciosocial.

PDF

30.9.15

[VÍDEO] Canyelles entrevistat a El Punt Avui TV sobre persones, innovació, productivitat i RSE

2015-09-29_jmcanyelles_Illa_Robinson_Punt_Avui_TV_Respon.cat
  • Josep Maria Canyelles ha participat, com a coordinador de Respon.cat, en el debat sobre innovació, productivitat i persones que ha tingut lloc a El Punt Avui TV.
  • L'expert ha exemplificat amb casos reals, ha defensat el sentit profund de l’RSE, i la vinculació a la competitivitat empresarial. 
  • El debat ha tingut lloc dins el programa L’Illa de Robinson presentat per Eduard Berraondo

Una de les dimensions més important de la Responsabilitat Social de les Empreses és la que fa referència a les persones, i de fet, per a moltes pimes, és l’àrea central on desenvolupen el seu sentit de compromís, a partir del qual es va estenent a altres dimensions de l’activitat empresarial.

La motivació, la innovació, la productivitat de l’empresa i la seva Responsabilitat Social ha estat precisament el tema de la taula rodona que ha ofert la cadena El Punt Avui TV dins el programa L’Illa de Robinson, aquest dimarts 29 de setembre.

El debat – entrevista, que ha abordat el repte del desenvolupament de les persones, i el reforç de les seves habilitats professionals, ha comptat amb la presència de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat, la iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya, David Teixidó, director de Pasiona, i Miquel S. Nonell, coach de Next Human Engineering.

Canyelles ha relacionat la innovació i la sostenibilitat indicant que els esforços s'han d'adreçar precisament a millorar la qualitat de vida. També ha abordat la valoració creixent dels entorns de treball que siguin saludables, fugint de contextos tòxics. Enmig del debat, ha posat alguns exemples com KH Lloreda, Gutmar, o Alqvimia, o ha situat entre les bones pràctiques el desenvolupament de les persones, la conciliació, la formació dual, la reputació o el lideratge responsable. Finalment ha defensat el sentit profund de l'RSE en contra de la confusió amb el màrqueting social.

Amb un objectiu equivalent, Respon.cat organitza per al proper 14 d’octubre, juntament amb l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar, una jornada sobre com desenvolupar el capital humà a partir de les relacions entre empreses i organitzacions no lucratives.

Accés al vídeo de l’entrevista

10.12.14

RE-PENSAR EL PROGRÉS: "ECONOMIA CIRCULAR"

[ca] Els sistemes vivents han existit des de fa milions d'anys i romandran per molts més.

[es] Los sistemas vivientes han existido desde hace millones de años y permanecerán por muchos más.




[ca] RE-PENSAR EL PROGRÉS: "ECONOMIA CIRCULAR"
Els sistemes vivents han existit des de fa milions d'anys i romandran per molts més.

Al món vivent no hi ha cap abocador. Els materials flueixen en el seu lloc; les deixalles d'una espècie són aliment per a altres, l'energia és proporcionada pel sol, les coses creixen, després moren i els nutrients tornen a terra segurament. I això rutlla.

No obstant això, com a éssers humans hem adoptat un plantejament lineal. Prenem, fem servir i disposem. Surt un nou telèfon, llavors ens desfem del vell; la nostra rentadora s'avaria, així que en comprem una altra. Cada vegada que ho fem, estem esgotant el subministrament limitat dels recursos i sovint produint residus tòxics. Això simplement no funcionarà a llarg termini. Llavors, què podria funcionar?

Si acceptem que el model cíclic del planeta funciona, podem canviar la nostra manera de pensar perquè nosaltres també operem l'economia circular?

Comencem amb el cicle biològic. Com els nostres residus poden construir el capital en lloc de reduir-lo? Al repensar i re-dissenyar els productes i els components. I l'empaquetatge que porten. Podem crear materials segurs i biodegradables que ajuden a produir més coses. Com diuen a les pel·lícules: "No hi ha recursos que s'hagin perdut en l'elaboració d'aquest material".

Què passa amb les rentadores, telèfons mòbils, refrigeradors? Sabem que no són biodegradables. Aquí estem parlant d'un altre tipus de re-plantejament.

Podem reciclar metalls preciosos, polímers i aliatges, perquè mantenen les seves qualitats i segueixen sent útils més enllà de la curta vida dels productes individuals.

Què passa si els productes d'avui dia es converteixen en els recursos del demà? Això un sentit comercial.

En lloc d'aquesta cultura de "tirar" i "reemplaçar", a la qual ens hem acostumat, n'adoptem una de "retornar" i "renovar", on els productes i els components estan dissenyats per a ser desmuntats i regenerats.

Una solució potser per repensar la forma en què veiem la propietat.

Què tal si en realitat mai hem estat amos de les nostres tecnologies? Nosaltres simplement les lloguem als fabricants.

Ara posarem aquests dos cicles junts. Imagineu si poguéssim dissenyar productes que poguessin tornar als seus creadors, els seus materials tècnics sent re-utilitzats i també els seus components biològics, incrementant el valor agrícola. Imagineu que aquests productes són fabricats i transportats utilitzant energies renovables. Aquí tenim un model que crea la prosperitat a llarg termini.

I la bona notícia és que ja hi ha empreses per aquí, que estan començant a adoptar aquesta forma de funcionar. En l'economia circular, no es tracta de canviar el fabricant d'un producte. Es tracta que totes les empreses que formen la nostra infraestructura i l'economia s'uneixin.

Es tracta de l'energia, es tracta de repensar el sistema operatiu en si. Tenim una oportunitat fantàstica per obrir noves perspectives i nous horitzons.

En comptes de quedar-se atrapat a les frustracions del present, amb la creativitat i la innovació realment podem RE-PENSAR i RE-DISSENYAR nostre futur.
www.necesitodetodos.org



[es] RE-PENSAR EL PROGRESO: "ECONOMÍA CIRCULAR"
Los sistemas vivientes han existido desde hace millones de años y permanecerán por muchos más.

En el mundo viviente no hay ningún vertedero. Los materiales fluyen en su lugar; los desperdicios de una especie son alimento para otras, la energía es proporcionada por el sol, las cosas crecen, luego mueren y los nutrientes regresan al suelo seguramente. Y eso funciona.

Sin embargo, como seres humanos hemos adoptado un planteamiento lineal. Tomamos, usamos y disponemos. Sale un nuevo teléfono, entonces nos deshacemos del viejo; nuestra lavadora se avería, así que compramos otra. Cada vez que lo hacemos, estamos agotando el suministro limitado de los recursos y a menudo produciendo residuos tóxicos. Esto simplemente no funcionará a largo plazo. Entonces ¿Qué podría funcionar?

Si aceptamos que el modelo cíclico del planeta funciona ¿Podemos cambiar nuestra forma de pensar para que nosotros también operemos la economía circular?

Vamos a empezar con el ciclo biológico. ¿Cómo nuestros residuos pueden construir el capital en lugar de reducirlo? Al re-pensar y re-diseñar los productos y los componentes. Y el empaque que llevan. Podemos crear materiales seguros y biodegradables que ayudan a producir más cosas. Como dicen en las películas: "No hay recursos que se han perdido en la elaboración de este material".

¿Qué pasa con las lavadoras, teléfonos móviles, refrigeradores? Sabemos que no son biodegradables. Aquí estamos hablando de otro tipo de re-planteamiento.

Podemos reciclar metales preciosos, polímeros y aleaciones, por lo que mantienen sus cualidades y siguen siendo útiles más allá de la corta vida de los productos individuales.

¿Qué pasa si los productos de hoy en día se convirtieron en los recursos del mañana? Eso tiene un sentido comercial.

En lugar de esta cultura de "tirar" y "reemplazar", a la cual nos hemos acostumbrado, vamos a adoptar una de "retornar" y "renovar", donde los productos y los componentes están diseñados para ser desmontados y regenerados.

Una solución tal vez para re-pensar la forma en que vemos la propiedad.

¿Qué tal si en realidad nunca hemos sido dueños de nuestras tecnologías? Nosotros simplemente las arrendamos de los fabricantes.

Ahora vamos a poner estos dos ciclos juntos. Imagínense si pudiéramos diseñar productos que pudieran regresar a sus creadores, sus materiales técnicos siendo re-utilizados y también sus componentes biológicos, incrementando el valor agrícola. imagínense que estos productos son fabricados y transportados utilizando energías renovables. Aquí tenemos un modelo que crea la prosperidad a largo plazo.

Y la buena noticia es que ya hay empresas por ahí, que están empezando a adoptar esta forma de funcionar. En la economía circular, no se trata de cambiar al fabricante de un producto. Se trata de que todas las empresas que forman nuestra infraestructura y la economía se unan.

Se trata de la energía, se trata de repensar el sistema operativo en sí. Tenemos una oportunidad fantástica para abrir nuevas perspectivas y nuevos horizontes.

En vez de quedarse atrapado en las frustraciones del presente, con la creatividad y la innovación realmente podemos RE-PENSAR y RE-DISEÑAR nuestro futuro.
www.necesitodetodos.org

10.10.14

Notes del model turístic de Barcelona: debatent ara mateix a ESADE

Avui he començat el dia a ESADE, on s'esta fent un debat sobre el model turístic de Barcelona, organitzat per l'Aula Internacional d'Innovació Turística. Comparteixo les notes que he pres.

Model turístic de Barcelona, negocis tradicionals

AULA INTERNACIONAL D'INNOVACIÓ TURÍSTICA d'ESADECREAPOLIS és un club d'empresaris hotelers, de restauració, de destinacions, de transports, d'intermediació i d'oci, que es reuneixen periòdicament per tal d'intercanviar experiències entorn del concepte de la innovació. D'una banda, pretén impulsar l'aplicació de les innovacions i, per una altra, facilitar les relacions entre les empreses de cara a que obtinguin fonts d'inspiració per a desenvolupaments futurs i d'expansió.

Xavier Illa intervé com a president de l'Aula d'Innovació Turística, que ja porta quatre anys treballant en aquesta línia, i planteja dos grans elements: la problemàtica ciutadana derivada del turisme, que aquest estiu hem viscut al Raval de Barcelona. L'altra qüestió és el tema dels apartaments, a partir del cas de Airbnb. Considera que és raonable que hi hagi turistes que prefereixin un apartament abans que un hotel i per tant, Barcelona ha de tenir-ne a disposició del mercat, però sabent quina és l'oferta turística de la ciutat, on està situada, alhora que podent actuar en un mercat transparent.

És un tema d'innovació perquè és un tema nou que ens ha vingut, i el que sembla evident és que no podem posar tanques al camp, sobretot si volem seguir sent una ciutat de referència en el turisme mundial.

Sònia Recasens, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, indica que aquest no és un debat nou, encara que ara ho sembli per l'esclat d'aquest agost. Des dels Jocs Olímpics que el canvi de model es va anar produint, en paral·lel al procés de terciaritzar-se, més dirigida als serveis, a la indústria tecnològica. Barcelona ha pogut superar les crisis d'altres ciutats perquè ha tingut una economia molt diversificada, amb sectors clàssics però també cada cop més sectors emergents. Lògicament, una ciutat terciaritzada impacta en el mercat i planteja reptes diferents.

Recasens es mostra satisfeta que aquesta reflexió es faci des de l'Aula d'Innovació Turística perquè aquests reptes cal abordar-los amb esperit d'innovació. Ara, per exemple, es parla del turisme experiencial, però aquest impacta molt més en el ciutadà perquè precisament genera més interrelació amb la ciutat i amb la gent. Per tant, cal abordar-ho amb un esperit innovador.

Les ciutat competeixen entre elles, i en el cas de Barcelona potser no podem competir per població però sí pels atributs d'innovació, per aquest caràcter tan singular que ens pot fer diferents. Barcelona està creant l'ecosistema per captar talent del món i que hi vinguin les starups.

Hem de ser molt prudents en abordar el tema de turisme ja que afecta 120.000 llocs de treball i un 11 o 12% del PIB. Sovint es pot pensar que turisme són els dos nois que vam veure pels mitjans de comunicació aquest estiu, però això no és representatiu del turisme de la ciutat, perquè el turisme de negocis, per exemple, ha crescut molt, i el conjunt de l'activitat econòmica turística s'està desestacionalitzant.

Recasens explica que han demanat a Turisme de Barcelona que sàpiga trobar les maneres de transformar en atractiu turístic els diferents elements dels barris de Barcelona, per a evitar la massificació de les zones de més atractiu. Tothom vol anar al llocs de referència, però si volem que hi hagi repetició, cal generar nous espais d'atracció i interès. La desconcentració és un dels grans reptes, doncs, i aquest ja no és un debat quantitatiu sinó qualitatiu, amb experiències d'alt valor afegit, que ens diferenciï d'altres ofertes urbanes, alhora que també cal ampliar el territori i fer ús de l'entorn metropolità integrant altres ofertes com el turisme rural.

S'està treballant en un nou pla d'allotjaments turístics, que des de mes de març ha suposat aturar les llicències, és a dir, abans de la crisi d'aquest estiu. Quan ara surten algunes crítiques per haver passat de 2.000 a 9.800 llicències, cal dir que el que s'ha fet és fer aflorar, legalitzar: no es pot pensar que en uns mesos han aparegut més de set mil nous operadors. Amb un rastreig s'ha aconseguit tenir un mapa més real de l'oferta turística a Barcelona. I s'ha obert un call center específic per a aquest tipus de denúncies.

Els ens locals necessiten més competències per a poder actuar. I en el cas de Barcelona cal respectar la seva singularitat, per la gran diferència respecte a altres poblacions catalanes. Una de les accions que s'està treballant amb la Generalitat és la possible incompatibilitat sobre l'ús residencial i turístic dels apartaments, de manera que si se'n vol fer una activitat econòmica hagi de perdre l'ús residencial.

L'economia col·laborativa ha vingut per quedar-s'hi, i Barcelona no pot quedar-ne al marge, però ha de ser legalitzada. No li serveix que aquestes plataformes s'acullin a fissures legals del model del comerç electrònic. Cal, per exemple, que hi hagi relacions contractuals entre els turistes i els allotjaments, amb fiances.

Recasens parla de model de governança, fent referència a la col·laboració público-privada que suposa Turisme de Barcelona, i que cal no solament fer promoció sinó consensuar el model ja que aquests reptes no es podran abordar sense la complicitat del sector privat.

L'ajuntament de Barcelona aposta per un turisme que sigui responsable i sostenible, tant en l'impacte econòmic, ambiental i social. I això ha de formar part d'un model i d'un pacte que expliciti el consens amb els agents del sector. Cal dir que Barcelona és l'única ciutat que està certificada per la Unesco, amb 80 indicadors. Va ser una iniciativa de l'anterior govern i l'actual acaba tot just de renovar-lo, i fa uns dies es va passar la nova auditoria.


9:30    Inauguración
Eugènia Bieto, Directora General ESADE
Sònia Recasens, Segunda Teniente de Alcalde Ayuntamiento de Barcelona
Xavier Illa, Consejero Delegado Hesperia, Consejero NH, Presidente AIIT

10:00    Ponencia
Josep F. Valls, Catedrático Departamento de Dirección de Marketing ESADE, Director AIIT
“Las ciudades innovadoras, entre los habitantes y los turistas”

10:10    Coloquio:
Joan Molas, Presidente CEHAT
Quique Sarasola, Presidente BeMate y Room Mate
Lluís Torrent, Presidente Federatur
Lluís Rabell, Presidente FAV Barcelona
Modera Enric Hernández, Director el Periódico de Cataluña

19.7.14

[REFLEXIÓ] Open innovation i diàleg amb stakeholders

La innovació responsable no solament s'ha de basar en la tècnica científica o els processos d'innovació oberta, sinó que requereix uns compromisos d'equilibri en el joc d'interessos, avantposant sempre la qualitat, la seguretat, i la salut; i requereix també un diàleg amb els grups d'interès en un marc de transparència.

La Federació Espanyola d'Indústries de l'Alimentació i Begudes proposa la creació d'un consorci per donar impuls a la innovació en el sector. Aquesta iniciativa seria una spin off que sorgeix de la Plataforma Food For Life Spain, impulsada per la Federació fa més de set anys, similar a les promogudes per la Comissió Europea en la seva política d'Innovació d'aquí a l'any 2020, entre les quals destaquen Spire (Dissenyant la fàbrica del futur) o la d'Bioenergia.


Com a consumidor, cada cop que sento a parlar d'innovació en aquest sector tremolo. I és que l'afany per aconseguir uns productes amb major penetració al mercat porta la indústria a cometre errors que acaben perjudicant la salut dels consumidors.

Un exemple recent interessant fa referència a Danone i els seus iogurts amb diòxid de titani. Ara fa un mes, una ciutadana nord-americana va llançar una petició a la xarxa per demanar-li a aquesta multinacional que no afegeixi TiO2 al iogurt tipus grec, unes nanopartícules que s'utilitzarien per potenciar la blancor dels iogurts. El TiO2 és un additiu alimentari que podem trobar a les etiquetes identificat com E171. A part dels riscos potencials que s'associen al diòxid de titani, la nord-americana Kristi Arnold es queixa davant Danone que "no tenim necessitat que els iogurts siguin més blancs". L'autora de la iniciativa suplica a la indústria alimentària perquè "deixin de contaminar nostres iogurts amb metalls inútils".

Dins del Marc Estratègic per a la Indústria d'Alimentació i Begudes impulsat en col·laboració amb el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, FIAB identifica com un dels seus reptes el desenvolupament de plataformes conjuntes per a la creació d'aliances estratègiques que afavoreixin la innovació entre empreses, fins i tot del mateix sector (open innovation).

Interessant que es plantegin introduir mecanismes d'innovació oberta, però que no oblidin el diàleg amb els grups d'interès. Els consumidors volem decidir sobre allò que afecta la nostra salut, i les grans empreses haurien de comprendre que forma part de la seva responsabilitat social.

Retornant a la iniciativa de la qual hem informat, l'objectiu manifest és accedir a recursos públics, els fons d'ajudes a la innovació disponibles. A més, es manifesta una intenció de facilitar l'accés a les petites i mitjanes empreses agroalimentàries al finançament de projectes innovadors. Espero que les pimes del sector adoptin iniciatives d'innovació més sostenibles i responsables. Les grans empreses del sector solen viure en un altre món, on prevalen els interessos del capital, massa per damunt dels interessos dels consumidors. Sense un equilibri entre els diferents interessos es trenca la confiança; sense un equilibri ètic entre els diferents interessos no hi ha responsabilitat social ni creació de valor compartit.

El sector es troba en un context de gran competència, en un entorn internacional amb una pressió cada vegada més gran i més sofisticada. Per això ha optat, com és normal, pel desenvolupament de la innovació i la tecnologia de la indústria en aquells àmbits que afecten directament a la competitivitat: productes, manufactures i transformació i creació de valor afegit. Ara sols caldria que la manera de fer-ho fos amb un criteri d'RSE.

[REFLEXIÓN] Open innovation y diálogo con stakeholders

La innovación responsable no sólo debe basarse en la técnica científica o los procesos de innovación abierta, sino que requiere unos compromisos de equilibrio en el juego de intereses, anteponiendo siempre la calidad, la seguridad, y la salud; y requiere también un diálogo con los grupos de interés en un marco de transparencia.

La Federación Española de Industrias de la Alimentación y Bebidas propone la creación de un consorcio para dar impulso a la innovación en el sector. Esta iniciativa sería una spin off que surge de la Plataforma Food For Life Spain, impulsada por la Federación hace más de siete años, similar a las promovidas por la Comisión Europea en su política de Innovación de aquí al año 2020, entre las que destacan Spire (Diseñando la fábrica del futuro) o la de Bioenergía.

Como consumidor, cada vez que siento a hablar de innovación en este sector tiemblo. Y es que el afán por conseguir unos productos con mayor penetración en el mercado lleva a la industria a cometer errores que terminan perjudicando la salud de los consumidores.

Un ejemplo reciente interesante hace referencia a Danone y sus yogures con dióxido de titanio. Hace un mes, una ciudadana estadounidense lanzó una petición en la red para pedirle a esta multinacional que no añada TiO2 al yogur tipo griego, unas nanopartículas que se utilizarían para potenciar la blancura de los yogures. El TiO2 es un aditivo alimentario que podemos encontrar en las etiquetas identificado como E171. A parte de los riesgos potenciales que se asocian al dióxido de titanio, la estadounidense Kristi Arnold se queja ante Danone que "no tenemos necesidad de que los yogures sean más blancos". La autora de la iniciativa suplica a la industria alimentaria para que "dejen de contaminar nuestros yogures con metales inútiles".

Dentro del Marco Estratégico para la Industria de Alimentación y Bebidas impulsado en colaboración con el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, FIAB identifica como uno de sus retos el desarrollo de plataformas conjuntas para la creación de alianzas estratégicas que favorezcan la innovación entre empresas, incluso del mismo sector (open innovation).

Interesante que se planteen introducir mecanismos de innovación abierta, pero que no olviden el diálogo con los grupos de interés. Los consumidores queremos decidir sobre lo que afecta a nuestra salud, y las grandes empresas deberían comprender que forma parte de su responsabilidad social.

Volviendo a la iniciativa de la que hemos informado, el objetivo manifiesto es acceder a recursos públicos, los fondos de ayudas a la innovación disponibles. Además, se manifiesta una intención de facilitar el acceso a las pequeñas y medianas empresas agroalimentarias a la financiación de proyectos innovadores. Espero que las pymes del sector adopten iniciativas de innovación más sostenibles y responsables. Las grandes empresas del sector suelen vivir en otro mundo, donde prevalecen los intereses del capital, demasiado por encima de los intereses de los consumidores. Sin un equilibrio entre los diferentes intereses se rompe la confianza; sin un equilibrio ético entre los diferentes intereses no hay responsabilidad social ni creación de valor compartido.

El sector se encuentra en un contexto de gran competencia, en un entorno internacional con una presión cada vez mayor y más sofisticada. Por eso ha optado, como es normal, por el desarrollo de la innovación y la tecnología de la industria en aquellos ámbitos que afectan directamente a la competitividad: productos, manufacturas y transformación y creación de valor añadido. Ahora sólo sería necesario que la manera de hacerlo fuera con un criterio de RSE.

13.4.14

Body Dryer: Aquest assecador de cos vol acabar amb les tovalloles

Com els assecadors de mans de les àrees de servei, ara arriba el seca-cos per aire en 30 segons...! Estan en fase de croudfunding en IndieGoGo
Una companyia nord-americana ha creat Body Dryer, un assecador corporal que pot retirar l'aigua del cos en tan sols 30 segons. D'aquesta manera, estaríem davant d'un mètode més higiènic que les tovalloles.
Quantes vegades m'he imaginat invents domèstics del futur: capaços de dutxar-te des llit i que et permeten començar el dia sense perdre temps.
Avui us presentem Body Dryer (assecador de cos), un dispositiu creat als Estats Units i que busca la manera en què ens assequem en sortir de la dutxa, piscina, etc .
Sistema més higiènic que les tovalloles: A més de la comoditat (afirmen que és capaç d'assecar en 30 segons), busquen oferir un sistema més higiènic que les tovalloles.
Lògicament, amb l'ús, aquestes tenen més possibilitats d'albergar bacteris que un aparell d'aquestes característiques. Una idea molt interessant i que podria fer molt més còmode el dia a dia.
Recentment van llançar una campanya en IndieGoGo i ja han aconseguit doblar la quantitat que necessitaven per produir (50.000 dòlars), cosa que demostra l'interès que hi ha per una solució d'aquest tipus. Si estàs interessat pots reservar un a partir de 250 dòlars (uns 180 euros).



Body Dryer from Evan Soloff on Vimeo.

https://www.indiegogo.com/projects/the-body-dryer#home

Nota: agraïm aquest contingut a David Ferré Gutiérrez

Body Dryer: Este secador de cuerpo quiere acabar con las toallas

Como los secadores de manos de las areas de servicio, ahora llega el seca cuerpo por aire en 30 segundos...!!! Están en fase de croudfunding en Indiegogo

Una compañía estadounidense ha creado Body Dryer, un secador corporal que puede retirar el agua del cuerpo en tan sólo 30 segundos. De esta manera, estaríamos ante un método más higiénico que las toallas.

Cuántas veces me he imaginado inventos domésticos del futuro: capaces de ducharte desde cama y que te permiten empezar el día sin perder tiempo.

Hoy os presentamos Body Dryer (secador de cuerpo), un dispositivo creado en los Estados Unidos y que busca la manera en que nos secamos al salir de la ducha, piscina, etc.

Sistema más higiénico que las toallas: Además de la comodidad (afirman que es capaz de secar en 30 segundos), buscan ofrecer un sistema más higiénico que las toallas.

Lógicamente, con el uso, éstas tienen más posibilidades de albergar bacterias que un aparato de estas características. Una idea muy interesante y que podría hacer mucho más cómodo el día a día.

Recientemente lanzaron una campaña en Indiegogo y ya han conseguido doblar la cantidad que necesitaban para producirlo (50.000 dólares), algo que demuestra el interés que hay por una solución de este tipo. Si estás interesado puedes reservar uno a partir de 250 dólares (unos 180 euros).


Body Dryer from Evan Soloff on Vimeo.

https://www.indiegogo.com/projects/the-body-dryer#home

Nota: agradecemos este contenido a David Ferré Gutiérrez

23.10.13

Microsoft Research transforma a Kinect en un lector avanzado de lengua de signos (¡con vídeo!)



El próximo paso de la tecnología es su implementación en los grupos especiales...tenemos mucha tecnología, no la usemos solo para jugar... !!!

Estamos más que acostumbrados a ver hacks caseros capaces convertir a Kinect en un accesorio de lo más versátil, pero su propio fabricante también tiene mucho que decir en este apartado.

La división asiática de Microsoft Research ha estado trabajando en las posibilidades del periférico para entender lengua de signos gracias a un software especial que cuenta con un sistema de seguimiento para el movimiento de las manos.

Lo llamativo de todo este asunto es que la plataforma no sólo es capaz de seguir correctamente el ritmo normal de una conversación, sino que también puede convertir la información a texto o voz.

El broche final es que además puede enseñar a signar a alguien que no tenga ni la más remota idea del procedimiento gracias a un avatar especial que aparece en pantalla (en pocas palabras, lo único que habría que hacer para establecer la comunicación sería introducir el texto o la oración que necesitáramos).

Por el momento el programa sigue en fase de pruebas, pero no está de más que eches un ojo tras el salto para verlo en acción con el vídeo explicativo que nos han preparado..

http://blogs.technet.com

Nota: agradecemos este contenido a David Ferré Gutiérrez

Va tenir lloc la jornada sobre la revolució col·laborativa

La setmana passada vaig assistir a la Jornada: La riquesa de l'intangible. La revolució col·laborativa, organitzada per l'ODEE de la Cambra de Comerç de Barcelona, de la qual ja havíem informat.

Em va semblar molt interessant tota la jornada i específicament les intervencions de Xavier Verdaguer i Francesca Gabetti.

Per això us proposo aquesta reflexió d'aquesta emprenedora:

Clausura de Imagine y Jornada ODEE – Equipo ProfEye, por Francesa Gabetti
Hace tan sólo tres meses recibíamos, por primera vez, el brief de Anna Mercadé y de ODEE (Observatori Dona Empresa y Economía) de la Cambra de Comerç de Barcelona, sobre cómo incrementar el número de mujeres directivas y en los órganos de decisión.

Este fue el reto que trabajó nuestro grupo (Ray García, emprendedor y fundador de Placeband, Sebastián Romero, diseñador industrial y una servidora, Francesca Gabetti, fundadora de Intuigma Systemic Solutions)  durante el mes de julio en Imagine Silicon Valley 2013 y que luego seguimos trabajando durante los meses de agosto y septiembre….por Skype, en remoto, a través de Dropbox, con muchas ganas y con muchísimos esfuerzos de energía, tiempo y voluntad.

Núria Lao, presidenta de ODEE, fue una persona clave durante todo el proceso, trabajó siempre con nosotros para lograr el objetivo y nos aportó su experiencia, apoyo, humildad, competencias…y muchas risas juntos!

El proyecto ProfEye se presentó hace unos días en el evento de clausura de Imagine 2013 en la LLodja del Mar y luego, al cabo de una semana, en la jornada ODEE 2013, es sin ninguna duda mucho más disruptivo – y al mismo tiempo concreto y conceptualmente sólido -  de lo que cada uno de nosotros hubiese podido imaginar nunca cuando nos embarcamos con entusiasmo en este reto. [Continuar llegint al seu blog]

Enhorabona a la Francesca pel seu projecte. També a l'Anna Mercadé, directora de l'ODEE, amb qui comparteixo grup de treball del Pla Nacional de Valors de Catalunya, per la perseverança en la recerca de fórmules organitzatives que ens acostin al nou paradigma.

I també al Xavier Verdaguer (a la foto), per la seva capacitat emprenedora i visionària, amb qui m'uneix formar part de la comunitat virtual IP.


Entrades relacionades (sobre la comunitat [IP] i sobre tecnologia):
Reportatge a l'Econòmic: Xavier Verdaguer. Emprenedor, fundador d'Innovalley. Un català a silicon valley