Endavant amb les pèrgoles! #ODS3 #ODS6 #ODS11 #ODS13

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú impulsa una consulta pública prèvia a l'Ordenança reguladora per a la instal·lació de pèrgoles a Vilanova i la Geltrú per tal de promoure la participació de la ciutadania.

Actualment l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no disposa d’una Ordenança específica que reguli la instal·lació de pèrgoles al municipi.

Segons la situació normativa actual (Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (RPGOU), de 2001; i Modificació puntual de les Normes Urbanístiques i correcció d’errades del PGOU, de 2005), la construcció/instal·lació d’un element en els espais lliures d’edificació i en espais descoberts de la pròpia edificació (cobertes i terrasses) representa considerar un augment del sostre edificable, i no hi ha cap indicació específica, que indiqui que una pèrgola no s’hagi de considerar com a tal.

Es vol afavorir la utilització d’elements que bloquegen la radiació solar, generant zones d’ombra mitjançant materials tèxtil, o elements vegetals, protegint als usuaris de la incidència solar d’una forma reglada, equilibrada i coherent amb el paisatge urbà. Les pèrgoles són un dels elements constructius que resolen aquesta funció, i encara que no ho fan de forma permanent perquè no formen part de l’edifici, generen una volumetria visible des de l’espai urbà que roman en el temps.

A casa disposo d'una pèrgola fa molts anys. I considero que és un bon sistema, ara encara més necessari. Per això he fet aquesta aportació i consideracions:

En virtut del canvi climàtic i la necessitat de fomentar refugis climàtics, caldria facilitar la instal·lació de pèrgoles i, de fet, incentivar tot el que ajudi a disminuir la insolació dels edificis en èpoques de temperatures altes. Les intervencions com les cobertes verdes haurien de ser promogudes, i les pèrgoles tolerades quan pretenguin protegir de la insolació.

Els casos que sí que caldria regular hauria de ser exclusivament quan l’estructura deixi de ser lleugera basada en columnes i sostre tèxtil i incorpori parets de tancament, que puguin ser visibles des de l’exterior. 

El que resulta imprescindible és assegurar la consistència de l'estructura ja que la previsió que puguin augmentar les tempestes violentes fa que calgui prestar molta més atenció als elements ornamentals o no ben subjectes, com podria ser el cas de testos o estructures tipus "haima". 

No ho he fet manifest però la meva reflexió es pot vincular als ODS 3 (salut, per la temperatura d'habitatge), 11 (pels riscos a la ciutat i la temperatura de ciutat), 13 (per adaptació al canvi climàtic). Si es disposa de coberta verda, en moments de gran insolació també l'ODS 6 (per evitar excés d'evaporació i consum d'aigua de reg).

Es pot participar aquí.

[ARTICLE] El creixement del lloguer davant la propietat requereix pensar com reforçar-hi la convivència

• Davant les dades que mostren una tendència a l'augment del lloguer per sobre de la propietat de l'habitatge, us proposem una reflexió sobre les conseqüències.
• Cal avançar en una cultura de la convivència positiva en els edificis.

En qüestió d'habitatge, a Catalunya sempre s'ha preferit la propietat, mentre que el lloguer s'ha vist com llençar els diners sense que quedés finalment cap propietat. També és així a la resta de l'estat. En canvi, sabem que a la resta d'Europa això es veu diferent, entre altres coses perquè les administracions han fet un esforç per disposar d'un gran parc d'habitatge públic que ha permès un major control sobre els preus del lloguer. Si tenir una propietat sempre dona una seguretat i permet fórmules per afrontar la jubilació com la hipoteca inversa, podem dir que el lloguer també presenta grans avantatges com ara no haver d'hipotecar-se durant anys i sobretot un tema molt cultural i d'estil de vida: facilita poder canviar amb més facilitat de lloc de residència per si per raons de feina o les que puguin ser convé canviar d'aires. Dit d'una altra manera, ens obre més la ment i ens predisposa a poder canviar a més facilitat.

Doncs el lloguer està augmentant! Les dades del 2017 mostren que ja és el 22,9%, mentre que abans de la crisi, al 2008, era un 19,8%, segons les xifres d'Eurostat per a l'estat. No és com a conseqüència dels preus del lloguer ni de la inversió pública sinó pel repunt de preus de la compra que han tingut els pisos a les grans ciutats des 2015. El problema és que el preu del lloguer ara també està pujant com a conseqüència de l'increment de la demanda, però es creu que necessàriament s'estabilitzarà perquè les famílies tenen un pressupost màxim que no solen sobrepassar, cosa que és diferent en el cas de la compra en què l'impacte del pagament es pot difuminar en el temps mitjançant el crèdit hipotecari.

Encara estem lluny d'Europa, amb una mitjana del 30% de la població en règim de lloguer. A Alemanya és la meitat de la població (48,6%), a França i Regne Unit més d'un terç (35,6% i 35%) i a Itàlia més d'un quart de la ciutadania (27,6%). Fan baixar la mitjana els països d'Europa de l'Est: 3,2% dels romanesos viu de lloguer, 9,5% dels croats, 9,9% dels eslovacs.

Reflexionem sobre les implicacions

Cal una major dosi de responsabilitat davant la societat: l'habitatge és una necessitat de primera mà, no ha de ser tractada com un luxe. Està molt bé que hom pugui triar el règim que vol, però el lloguer ha d'estar disponible i en un preu raonable. Per això, les administracions han de fer els deures que no han fet durant anys, i per part de la propietat, en referència a les empreses que ho tenen com una activitat econòmica, no poden forçar tant les pujades de preus fins a trobar uns límits que són inassumibles per cada vegada una part més gran de la població atesos els salaris que es cobren. 

Sobre la cultura del llogater, si hem de créixer en aquest règim, cosa que és desitjable ni que sigui per tenir un panorama més compensat i facilitador de la llibertat d'elecció, cal pensar que el punt de vista respecte l'edifici d'una persona que hi viu amb consciència de temporalitat no és el mateix que el de la persona que sap que allò és i serà casa seva durant molts anys sinó per sempre. La conseqüència sol ser una menor implicació en els afers de la comunitat, fet que ja ve induït pel fet que el llogater no té dret a ser present a les reunions de la comunitat de propietaris. 

La millora del clima humà dins un edifici és un repte creixent, perquè els reptes de convivència seran més i, mirat més en positiu, perquè hi ha un segment de població que té consciència activa sobre un estil de vida més compromès i que vol fer-lo viable en els entorns més propers com la família, la feina, les amistats, o l'habitatge. En un perspectiva macro, perquè els edificis seran uns nous actors ciutadans en els propers lustres com a conseqüència dels reptes singulars que hauran d'abordar i dels quals anirem parlant des d'Edificis Positius.

[ARTÍCULO] El crecimiento del alquiler frente a la propiedad requiere pensar cómo reforzar la convivencia

• Ante los datos que muestran una tendencia al aumento del alquiler por encima de la propiedad de la vivienda, proponemos una reflexión sobre las consecuencias.
• Hay que avanzar en una cultura de la convivencia positiva en los edificios.

En cuestión de vivienda, en Catalunya y en España siempre se ha preferido la propiedad mientras que el alquiler se ha visto como tirar el dinero sin que quedara finalmente propiedad alguna. En cambio, sabemos que en el resto de Europa esto se ve diferente, entre otras cosas porque las administraciones han hecho un esfuerzo para disponer de un gran parque de vivienda pública que ha permitido un mayor control sobre los precios del alquiler. Si tener una propiedad siempre da una seguridad y permite fórmulas para afrontar la jubilación como la hipoteca inversa, podemos decir que el alquiler también presenta grandes ventajas como no tener que hipotecarse durante años y sobre todo un tema muy cultural y de estilo de vida: facilita poder cambiar con más facilidad de lugar de residencia por si por razones de trabajo o las que puedan ser conviene cambiar de aires. Dicho de otro modo, nos abre más la mente y nos predispone a poder cambiar con más facilidad.

¡Pues el alquiler está aumentando! Los datos del 2017 muestran que ya es el 22,9%, mientras que antes de la crisis, en 2008, era un 19,8%, según las cifras de Eurostat para el estado español. No es como consecuencia de los precios del alquiler ni de la inversión pública sino por el repunte de precios que ha tenido la compra de pisos en las grandes ciudades desde 2015. El problema es que el precio del alquiler ahora también está subiendo como consecuencia del incremento de la demanda, pero se cree que necesariamente se estabilizará porque las familias tienen un presupuesto máximo que no suelen sobrepasar, lo que es diferente en el caso de la compra en que el impacto del pago se puede difuminar en el tiempo mediante el crédito hipotecario.

Todavía estamos lejos de Europa, con una media del 30% de la población en régimen de alquiler. En Alemania es la mitad de la población (48,6%), en Francia y Reino Unido más de un tercio (35,6% y 35%) y en Italia más de un cuarto de la ciudadanía (27,6%). Hacen bajar la media los países de Europa del Este: 3,2% de los rumanos vive de alquiler, 9,5% de los croatas, 9,9% de los eslovacos.

Reflexionemos sobre las implicaciones

Es necesaria una mayor dosis de responsabilidad ante la sociedad: La vivienda es una necesidad de primera mano, no debe ser tratada como un lujo. Está muy bien que se pueda elegir el régimen que uno quiera, pero el alquiler debe estar disponible y en un precio razonable. Por ello, las administraciones deben hacer los deberes que no han hecho durante años, y por parte de la propiedad, en referencia a las empresas que lo tienen como una actividad económica, no pueden forzar tanto las subidas de precios hasta encontrar unos límites que son inasumibles para cada vez una parte más grande de la población dados los salarios que se cobran.  

Sobre la cultura del inquilino, si hemos de crecer en este régimen, lo que es deseable ni que sea para tener un panorama más compensado y facilitador de la libertad de elección, debemos pensar que el punto de vista respecto al edificio de una persona que vive con conciencia de temporalidad no es el mismo que el de la persona que sabe que lo es y será su casa durante muchos años sino para siempre. La consecuencia suele ser una menor implicación en los asuntos de la comunidad, lo que ya viene inducido por el hecho de que el inquilino no tiene derecho a estar presente en las reuniones de la comunidad de propietarios. 

La mejora del clima humano dentro de un edificio es un reto creciente, porque los retos de convivencia serán más y, mirado más en positivo, porque hay un segmento de población que tiene conciencia activa sobre un estilo de vida más comprometido y que quiere hacerlo viable en los entornos más cercanos como la familia, la trabajo, las amistades, o la vivienda. En un perspectiva macro, porque los edificios serán unos nuevos actores ciudadanos en los próximos lustros como consecuencia de los retos singulares que deberán abordar y de los que iremos hablando desde Edificios Positivos.

Els eurodiputats aproven normes per tenir edificis sostenibles

Aquest dimecres, 21 de febrer, el comitè ITRE del Parlament Europeu va donar un suport aclaparador a la Directiva revisada relativa al rendiment energètic dels edificis, l'eina principal de la UE per reduir les emissions d'un sector que s'estima representarà el 40% del consum total d'energia a Europa.

La comissió d'Indústria, Comerç, Recerca i Energia (ITRE) va votar a favor de l'acord polític assolit entre l'equip de negociació del Parlament Europeu i la Presidència Estònia del Consell en el tercer triàleg tripartit informal que va tenir lloc el 19 de desembre de 2017 , i que va ser aprovat pel COREPER (Comitè de Representants Permanent) el 31 de gener de 2018. La votació del ITRE va ser de 52 vots a favor, dos vots en contra i set abstencions.
La votació plenària es realitzarà a l'abril i s'espera que passi, després de les quals els Estats membres tindran 20 mesos per incorporar els elements de la nova Directiva al seu ordenament jurídic intern.
La Directiva revisada requerirà que els països de la UE elaborin estratègies de renovació a llarg termini a fi de descarbonitzar el parc immobiliari nacional d'edificis per a l'any 2050, i obligaria els governs a instal·lar una infraestructura bàsica per a recarregar els automòbils elèctrics en els edificis.
La legislació acordada en el triàleg al desembre passat va ser aprovada pels ambaixadors de la UE el 31 de gener, tot i que la Comissió esperava que el paquet definitiu de la Directiva fes més per facilitar que les llars recarreguin els vehicles elèctrics.
"El vot en la comissió ITRE vol dir que tenim, per fi, una imatge detallada i precisa del text revisat de la EPBD", va dir Adrian Joyce, secretari general de l'Aliança Europea d'Empreses per l'Eficiència Energètica en Edificis (EUROACE). "Amb aquest text a la mà podem avançar amb el nostre treball en xarxa per a exercir un paper de guia en l'ambiciosa implementació de l'EPBD revisada en els nostres estats membres, especialment en relació amb la preparació i el desplegament d'estratègies de renovació a llarg termini, que portarà beneficis tangibles a tots els ciutadans de la UE ".
La Directiva revisada relativa a l'eficiència energètica dels edificis modifica la Directiva 2010/31/UE i complementa les mesures previstes a la Directiva sobre l'eficiència energètica, així com la legislació de la UE en matèria d'eficiència energètica dels productes. Forma part del conjunt de mesures sobre energia neta presentat per la Comissió el 30 de novembre de 2016. En concret, la Directiva revisada promou treballs de renovació rendibles, introdueix un indicador d'intel·ligència per als edificis, simplifica les inspeccions dels sistemes de calefacció i aire condicionat i fomenta així mateix l'electromobilitat mitjançant la creació de places d'aparcament per a vehicles elèctrics.

Font: economiacircular.org

[VÍDEO] Un exemple de casa passiva i ecològica

HULOHAUS: Una casa passiva i ecològica - Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)



Què és una Casa Passiva i Ecològica? És una casa que té una molt baixa demanda energètica i que està construïda amb materials de bioconstrucció.

PASSIVA: Que no necessita gairebé energia per calefactar, refrigerar o produir aigua calenta sanitària. Control solar, bon aïllament i ventilació de doble flux.

ECOLÒGICA: Construïda amb materials naturals d'origen vegetal o mineral, amb mínima energia associada a la seva fabricació, transport i reciclatge posterior. Una casa del present i per al futur.

[ARTICLE] Sobre Territoris Socialment Responsables (Ana Regina Rêgo a O Dia)

[ca] Article publicat per Ana Regina Rêgo sobre Territoris Socialment Responsables al diari O Dia de 27-11-2014, fent referència a la ponència de Josep Maria Canyelles a la jornada Teresina Sustentável.

[pt]Artigo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territórios Socialmente Responsáveis em jornal O Dia de 27-11-2014, referindo-se a palestra de Josep Maria Canyelles no evento Teresina Sustentável.

[es] Artículo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territorios Socialmente Responsables en el diario O Día de 27-11-2014, haciendo referencia a la ponencia de Josep Maria Canyelles en la jornada Teresina Sustentável.

 
Traduït al català (versió original en portuguès)

Sobre Territoris Socialment Responsables

                                                                                                                                  

                                Foto: centre de Teresina

Ana Regina Rêgo
La jornada Teresina Sustentáve, que se celebra des de 2011 organitzada per institucions de la societat civil: ICC-Institut de Comunicació i Cultura, IAB-Institut d'Arquitectes del Brasil-Piauí i CAU-Consell d'Arquitectura i Urbanisme-Piauí, tindrà lloc avui a l'Hotel Metropolitan, i entre els temes presentats hi ha els Territoris Socialment Responsables, un enfocament que pretén identificar la responsabilitat dels negocis i del govern en aquest moviment. La conferència impartida pel Mestre en Polítiques Públiques i Socials, Josep Maria Canyelles (Barcelona, Catalunya) pretén contribuir a portar el debat més enllà de l'esfera pública i participar en el mercat i els seus agents en un procés de rendició de comptes davant els territoris en els quals operen.

Per Canyelles comprensió de TSR-Territori Socialment Responsable porta a terme el procés complet de l'elaboració de polítiques per promoure la sostenibilitat dins dels territoris específics mitjançant estratègies de col·laboració que portaran beneficis per a tots els involucrats, com el sector públic, mercat i societat, amb el supòsit bàsic dels requisits d'un determinat territori en relació amb els segments econòmics, socials i ambientals. En aquest context, remarca Josep Canyelles, l'adopció de pràctiques voluntàries és d'extrema importància.

D'altra banda, l'esmentat autor aclareix que igual que el concepte de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), el de Territori socialment responsable (TSR) no és nou. Segons Canyelles des del punt de vista històric, els TSR s'han tractat de treballar amb base de trípode format per la col·laboració entre el sector públic, el sector empresarial i la universitat, com a vector de desenvolupament i coneixement, per al desenvolupament rural i territorial.

No obstant això, segons posa l'accent Canyelles, un Territori Socialment Responsable no recull solament les intervencions de polítiques públiques com és comú en totes els països, sinó que es fan servir i es beneficien de les eines i de treball d'altres sectors i de clàusules socials en el sector públic que formen part de la seva responsabilitat social.

A més dels tres sectors, a saber: Estat, mercat i Tercer Sector, també constitueixen un TSR altres parts que actuen con a interessades. Així, l'educació té un paper important en la formació de capital humà i la difusió dels valors, afirma Canyelles, de la mateixa manera, els mitjans de comunicació que també serveixen com un vincle entre els agents ciutadans, que al seu torn, tenen un paper central en la construcció de la responsabilitat social als altres actors en el procés de transformació social.

Per al català i especialista en Responsabilitat Global, "una ciutadania empoderada i involucrada és, doncs, alhora una gran força per a l'aplicació d'una política per al desenvolupament d'un Territori Socialment Responsable i una condició necessària per a la seva existència.

Per Canyelles la Responsabilitat Social d'un Territori (RST) no es compon de la suma de la Responsabilitat Social de cada sector, sinó de la sinergia resultant de la interacció de tots ells a favor de les apostes que es descriuen en un pla o una ruta territorial on consensuadament tots assumeixen els seus rols. Aquest pla és el primer pas en el desenvolupament d'un Territori Socialment Responsable i ha de contenir no només propostes del sector públic sinó de tots els que participen en i amb el territori. I assenyala encara l'autor que el pla ha de detallar bé l'estratègia o estratègies que es pretenen seguir.

Per a Josep Canyelles, els Territoris Socialment Responsables han d'adoptar eines de gestió adequades que els portin a un sistema de gestió territorial ètica i socialment responsable. Per això, "el sistema de gestió ha de preveure els pilars de la gestió dels actius del territori, així com els actors principals i la infraestructura social, que són els mecanismes pels quals els agents i actors del territori es vinculen, coordinen i cooperen", diu autor. Aquest procés de cooperació i vinculació proporciona la cohesió i la connexió de les persones, de manera que és en aquest escenari que es percep el voluntariat com un dels mecanismes que faciliten la interconnexió entre agents, promovent així la pràctica de la ciutadania.

Cal destacar que el voluntariat és una eina de fusió de responsabilitats ben eficaç, tant pel que fa a les responsabilitats individuals com en relació amb les empreses i que en un procés de treball en un determinat territori pot ser el motor de la transformació, al costat de l'Administració del Mercat.

D'altra banda, les aliances i partenariats entre els sectors públic, privat i tercer, poden portar a bones solucions per als problemes territorials específics. Com a exemple Canyelles esmenta la "Aliança per l'Aigua" (www.alianzaporelagua.org) que consisteix en un projecte dut a terme a través d'una associació entre l'administració pública, les empreses de gestió de l'aigua, centres d'investigació i opinió, les organitzacions socials i els ciutadans , i que actua tant a l'estat espanyol com a Amèrica Central tractant de millorar la qualitat de l'aigua i el sanejament bàsic per a les poblacions on opera.

Canyelles assenyala que és necessari adoptar un sistema de gestió territorial que involucri representants dels sectors i institucions afectats pel de Territori Socialment Responsable, i que tingui una estructura que inclogui responsabilitats, procediments, processos i recursos definits per a assolir amb èxit els objectius dibuixats inicialment.

La proposta de Canyelles és consistent amb la intenció dels realitzadors de Teresina Sustentável - Centre d'activitats que té com a objectiu presentar propostes viables per a millorar la vida al centre de la nostra ciutat a partir de la posada en pràctica de la col·laboració público-privada i que també impliquin el tercer sector, tenint en compte que són tres organitzacions de la societat civil que convoquen per al debat.

D'aquesta manera, es pretén pensar en solucions que poden ser de responsabilitat de l'empresariat que té el seu establiment al centre i pot donar més comoditat al seu client millorant els passejos i facilitant l'accés de tothom, o que pot proporcionar en el futur, fins i tot, l'increment de les vendes mitjançant una major atracció d'un públic consumidor. D'altra banda, tothom ha de pensar en el centre com un lloc que hauria de tenir el seu patrimoni conservat ja que és part constitutiva de la nostra memòria i de la nostra identitat.

Font: O Dia / teresinasustentavel

[ARTIGO] Sobre Territórios Socialmente Responsáveis (Ana Regina Rêgo em O Dia)

[ca] Article publicat per Ana Regina Rêgo sobre Territoris Socialment Responsables al diari O Dia de 27-11-2014, fent referència a la ponència de Josep Maria Canyelles a la jornada Teresina Sustentável.

[pt]Artigo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territórios Socialmente Responsáveis em jornal O Dia de 27-11-2014, referindo-se a palestra de Josep Maria Canyelles no evento Teresina Sustentável.

[es] Artículo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territorios Socialmente Responsables en el diario O Día de 27-11-2014, haciendo referencia a la ponencia de Josep Maria Canyelles en la jornada Teresina Sustentável.

(accés a la versió en català)

Sobre Territórios Socialmente Responsáveis

                                Foto: centro de Teresina

Ana Regina Rêgo

O evento Teresina Sustentável realizado desde 2011 pelas instituições da sociedade civil: ICC-Instituto de Comunicação e Cultura, IAB-Instituto dos Arquitetos do Brasil-Piauí e CAU-Conselho de Arquitetura e Urbanismo-Piauí acontece hoje no Metropolitan Hotel e dentre os temas apresentados encontra-se Territórios Socialmente Responsáveis em uma abordagem que procurar identificar a responsabilidade do campo mercadológico e do poder público nesse movimento. A palestra proferida pelo Mestre em Políticas Públicas e Sociais, Josep Maria Canyelles de Barcelona (Catalonia) tem como objetivo contribuir para levar o debate para além da esfera pública e envolver o mercado e seus agentes em um processo de responsabilidade frente aos territórios em que atuam.

Para Canyelles a compreensão de TSR-Território Socialmente Responssável traz à tona o processo de desenvolvimento integral de políticas que fomentem a sustentabilidade no âmbito de territórios concretos, através de estratégias colaborativas que proporcionem benefícios para todos os envolvidos, tais como setor público, mercado e sociedade, tendo como pressuposto básico a satisfação das necessidades de determinado território no concerne aos segmentos econômico, social e ambiental. Nesse contexto reforça Josep Canyelles, a adoação de práticas de voluntariado é de extrema importãncia.

Por outro lado, o autor mencionado, nos esclarece que assim como o conceito de RSC-Responsabilidade Social Corporativa, o de TSR-Território Socialmente Responsável não é novo. Segundo Canyelles do ponto de vista histórico tem se procurado trabalhar os TSRs tendo como base tripé composto pela colaboração entre o setor público, o segmento empresarial e a universidade, como vetor de desenvolvimento e conhecimento, em prol do desenvolvimento rural e territorial.

Contudo, enfatiza Canyelles, um Território Socialmente Responsável não sofre intervenções somente de políticas públicas como é comum em todas as nações, mas se utiliza e beneficia de ferramentas e de trabalho de outros setores e de cláusulas sociais do setor público que compõem parte de sua responsabilidade social.

Além dos três setores, a saber: Estado, Mercado e Terceiro Setor, também compõem um TSR outras partes que se coloquem como interessadas. Deste modo a educação possui um papel relevante na formação do capital humano e difusão de valores, afirma Canyelles, do mesmo modo, os meios de comunicação que servem também de elo de ligação entre os agentes de cidadania, que por sua vez, possuem um papel central na construção da Responsabilidade Social para os demais atores no processo de transformação social.

Para o catalão e especialista em Responsabilidade Global, “ uma cidadania empoderada e implicada é pois, ao mesmo tempo uma forte força para a implementação de uma política para o desenvolvimento de um Território Socialmente Responsável e uma condição necessária para a existência de um TSR.

Para Canyelles a RST- Responsabilidade Social de um Território não se compõe da soma da Responsabilidade Social de cada setor, mas sim da sinergia resultante da interação de todas elas em prol assunção dos desafios descritos em um plano ou uma rota territorial em que de forma consensual, todos assumam os seus papéis. Esse plano é o primeiro passo para o desenvolvimento de um Território Socialmente Responsável e nele devem está contidos não somente propostas do setor público, mas sim de todos os envolvidos no e com o território. E ressalta ainda o autor, que no plano deve está bem detelhada a estratégia ou estratégias que se deseja seguir.

Para Josep Canyelles os Territórios Socialmente Responsável devem adotar ferramentas de gestão adequadas que os conduzam para um sistema de gestão territorial ético e socialmente responsável. Para ele “o sistema de gestão deve contemplar os pilares da gestão de ativos do território, assim como dos agentes chaves e das infraestruturas sociais, que são os mecanismos através dos quais agentes e atores do território se vinculaam, coordenam e cooperam”, afirma o autor. Esse processo de cooperação e vinculação proprociona a coesão e conexão das pessoas, portanto, nesse cenário, é que se percebe o voluntariado como um dos mecanismos que facilita a interconexão entre agentes, fomentando assim a prática da cidadania.

Vale ressaltar que o voluntariado é uma ferramenta de fusão de responsabilidades bem eficaz, tanto no que concerne as responsabilidades individuais como no que se refere às corporativas e que em um processo de atuação em um determinado território podem ser a força motora de transformação, ao lado, do Estado e do Mercado.

Por outro lado, as alianças e parcerias entre os setores público, privado e Terceiro Setor podem ocasionar em boas soluções para problemas territoriais concretos. Como exemplo Canyelles menciona a “Aliança pela Água” (www.alianzaporelagua.org) que consiste em um projeto concretizado a partir de uma parceria entre a administração pública, as empresas que exploram a água, centros de pesquisa e opinião, entidades sociais e cidadãos, e que atua tanto na Espanha como na América Central visando melhorar a qualidade da água e o saneamento básico para as populações aonde atua.

Canyelles ressalta que se faz necessário a adoção de um sistema de gestão territorial que envolva representantes dos setores e instituições envolvidos com o plano de Território Socialmente Responsável, e possua uma estrutura que contemple responsabilidades, procedimentos, processos e recursos definidos para se conseguir atingir os objetivos traçados inicialmente.

A proposta de Canyelles se coaduna com a intenção dos realizadores do Teresina Sustentável – Ação Centro que tem objetivo apresentar propostas viáveis para melhorar a vida no centro de nossa cidade a partir da implementação de parcerias público-privadas e que também envolvam o terceiro setor, considerando que são três entidades da sociedade civil que estão chamando para o debate.

Desse modo, é que se pretende pensar em soluções que possam ser de responsabilidade do empresariado que possui seu estabelecimento comercial no centro e pode dar mais conforto ao seu cliente melhorando os passeios e facilitando o acesso de todos, o que pode proporcionar futuramente, inclusive, o incremento das vendas com a atração de um público consumidor maior. Por outro lado, todos devem pensar no centro como um lugar que deve ter seu patrimônio preservado já que é parte constituinte de nossa memória e de nossa identidade.

Font: O Dia / teresinasustentavel

Josep Canyelles debate a Responsabilidade Global das empresas (Teresina, Piauí, Brasil)

A segunda palestra do último workshop Teresina Sustentável 2014 – Ação Centro, desta quinta-feira (27), ficou por conta de Josep Maria Canyelles, que debateu sobre a adoção de ações socialmente responsáveis por parte das empresas. O palestrante possui experiência nos setores público e privado, atuando como promotor de Responsabilidade Global.

Segundo Canyelles, as organizações, sejam elas públicas ou privadas, têm que identificar temas importantes para a condução de suas trajetórias, devendo dialogar com os objetivos a serem realmente defendidos pelas empresas.

“Esses valores poderão se reverter em ações voltadas pro campo ambiental, social, laboral ou de governança. Há trinta anos, os ideais defendidos pelas instituições eram típicos da essência de uma empresa, tais como atenção ao cliente ou mesmo a prestação de um serviço de qualidade. Hoje nos deparamos com ética, transparência, preocupação com o meio ambiente, ampliando o campo de atuação das boas práticas socialmente responsáveis”, compara.

22.11.14 Canyelles convidat a Teresina-Brasil a parlar sobre Territori Socialment Responsable i desenvolupament urbà

• Proposições para desenvolver a Economia Criativa nos centros urbanos
• GT de Mobilidade Urbana sugere restrição do uso de automóveis e estacionamentos
• GRUPO DE TRABALHO PROPÕE SOLUÇÕES PARA RESGATAR A MORADIA NO CENTRO DE TERESINA
• Josep Canyelles debate a Responsabilidade Global das empresas
• ABRAHÃO GAMA RECEBE HOMENAGEM DURANTE O TERESINA SUSTENTÁVEL 2014
• Especialista debate a transformação de cidades em ambientes criativos 

Josep Canyelles profere palestra sobre o desenvolvimento de Territórios Socialmente Responsáveis

A promoção e implementação de ações em prol da Responsabilidade Social tornaram-se uma questão prioritária quando se propõe pensar o desenvolvimento das cidades. Com foco nesta temática, o especialista em Responsabilidade Social Corporativa, Josep Maria Canyelles, profere palestra sobre o desenvolvimento de Territórios Socialmente Responsáveis, durante o último workshop Teresina Sustentável 2014 – Ação Centro, que acontecerá no dia 27 de novembro, no Metropolitan Hotel.

Josep Canyelles possui experiência nos setores público e privado, possui mestrado em Políticas Públicas e Sociais. Atua como promotor de Responsabilidade Global; é sócio-consultor da Vector 5 (Barcelona), consultor técnico para o Conselho das Câmaras de Comércio da Catalunha; coordenador do Comitê de RSE na Associação Catalã de Responsabilidade e Gestão; além de ser docente colaborador em diversas universidades. Ele é coordenador da Respon.cat, uma iniciativa empresarial nascida este ano para promover a Responsabilidade Social Empresarial na Catalunha.

A trajetória do palestrante é embasada no desenvolvimento de políticas de responsabilidade social, tanto nas empresas privadas, quanto no setor público e social, levando em conta, em especial, estratégias colaborativas oriundas de alianças estratégicas. A apresentação de Josep Canyelles, durante o Teresina Sustentável 2014, está prevista para iniciar às 10h.

Font

Canyelles convidat a Teresina-Brasil a parlar sobre Territori Socialment Responsable i desenvolupament urbà

• El IV Taller "Teresina Sustentável" es durà a terme el dia 27 de novembre
• Instituto de Comunicação e Cultura (ICC), Instituto dos Arquitetos do Brasil - Piauí e CAU, i Conselho de Arquitetura e Urbanismo organitzen l'esdeveniment
• Està dirigit a professionals de l'Arquitectura, l'Urbanisme i l'Enginyeria

L'esdeveniment comptarà amb ponents de renom nacional i internacional i està dirigit a professionals i estudiants d'Arquitectura, Planificació i Enginyeria, així com la comunitat en general.

A més d'Ana Carla Fonseca, també s'espera l'arribada del català Josep Maria Canyelles, que és especialista en Responsabilitat Global, Corporativa, Reputació i Territoris socialment responsables, que ens parlarà precisament de territoris / ciutats responsables des del punt de vista social.

"L'esdeveniment d'aquest any té com a objectiu proposar solucions per a curt i mitjà termini perquè el centre de la ciutat sigui més agradable per a les persones que transiten pels seus carrers cada dia. En aquest context, portem el camp cultural com a protagonista del desenvolupament de les ciutats, a partir d'una comprensió central i
necessària de la cultura com un recurs per ser preservat i millorat", diu Julio Medeiros, arquitecte i un dels organitzadors de l'esdeveniment.

Além de Ana Carla Fonseca está prevista a vinda do catalão   

Josep Maria Canyelles que é especialista em Responsabilidade Global, 

Reputação Corpativa e Territórios socialmente responsáveis 

e deverá nos falar exatamente sobre territórios/cidades 

responsáveis do ponto de vista social.

Ana Regina Rêgo

Els experts en l'arquitectura, l'urbanisme i la sostenibilitat en tot el país i altres parts del món es reuniran a Teresina, durant aquest any, per diagnosticar problemes en el creixement descontrolat de la ciutat. Amb aquestes anàlisis, es crearan els grups de treball proporcionar solucions sostenibles per al millor desenvolupament de la mobilitat urbana de la capital de Piauí, especialment al centre de Teresina, on els problemes de trànsit són més greus.

Les propostes dels grups de treball es donaran a conèixer durant el quart taller Teresina Sostenible, a saber: Mobilitat Urbana, Centre d'Habitatge, Corredor Cultural i Economia Creativa. La metodologia va consistir en un estudi de camp, juntament amb l'observació no participant, i relevamiento fotogràfic dels carrers, edificis i altres espais situats al centre de la capital.

Des de 2011 tres institucions del sector, l'Instituto de Comunicação e Cultura (ICC), l'Instituto dos Arquitetos do Brasil - Piauí e CAU i el Conselho de Arquitetura e Urbanismo, organitzen un esdeveniment anomenat Teresina Sostenible amb a fi de promoure i provocar debats que poden provocar canvis en les polítiques públiques relacionades amb la planificació urbana, l'habitatge, la mobilitat urbana, l'espai públic i el paisatge en la preservació del patrimoni històric, així com el patrimoni natural, els rius i els boscos, entre d'altres temes. D'altra banda, l'objectiu també és tractar de construir nous hàbits de la vida social que són més favorables a la nostra societat mitjançant l'establiment d'un millor coneixement del clima i el trànsit, per exemple. 

"Teresina Sustentável" és una iniciativa de l'Instituto de Comunicação e Cultura (ICC), l'Instituto dos Arquitetos do Brasil - Piauí e CAU i el Conselho de Arquitetura e Urbanismo.

La reunió es durà a terme el 27 de novembre, a partir de les 8:30 am, a l'Hotel Metropolitan. Les inscripcions estan obertes, són gratis, però les places són limitades. Per inscriure's cal enviar les dades d'inscripció al correu electrònic teresinasustentavel@gmail.com.



PROGRAMA

Horário Atividade

8h30 Abertura

9h Economia criativa nos centros urbanos
Palestrante: Ana Carla Fonseca -Diretora da Garimpo Soluções Criativas (SP)
Administradora, Economista e Doutora em Arquitetura e Urbanismo

10h30 Coffee break

10h45 Desenvolvimento de Territórios Socialmente Responsáveis
Palestrante: Josep Maria Canyelles - Socio-Consultor de Vector 5 (Barcelona, Catalonia)
Promotor de Responsabilidade Global

12 h Intervalo

14h00 Apresentação propostas GT1: Corredor Cultural
15h00 Apresentação propostas GT2: Mobilidade Urbana
16h00 Apresentação propostas GT3: Moradia no Centro
17h00 Apresentação propostas GT4: Economia Criativa nos Centro Urbanos

Referències i enllaços:

• http://180graus.com/noticias/ira-acontecer-o-iv-workshop-teresina-sustentavel-inscricoes-estao-abertas
• PARA PENSAR O CENTRO DE TERESINA
• INSCRIÇÕES ABERTAS PARA O ÚLTIMO WORKSHOP TERESINA SUSTENTÁVEL 2014 – AÇÃO CENTRO
• Especialistas em sustentabilidade apresentam Carta para Teresina. Proposta surgiu com o Teresina Sustentável, evento que já se encontra no seu terceiro ano 
• Teresina Sustentável 2014 destaca importância da cultura para o desenvolvimento das cidades 
•   

iabpi.wordpress.com  / @iabpi

Capacitat d'observació d'un pont mal muntat

Recordo una anècdota de quan era jo petit. Passejant amb mons pares i uns amics seus, vam assistir a l'escena d'uns operaris, no sé si municipals o d'una empresa subcontractada, que estaven fent uns escocells a la vorera per a plantar-hi arbres. Els forats estaven projectats cada ics metres i, vés per on, un dels punts escollits per l'atzar era just on el carrer esdevé un pont damunt un torrent. Lògicament no era el lloc més adient per a plantar-hi un arbre ni per a fer un forat gaire fondo.

Jo no devia tenir encara els deu anys i recordo que els adults van advertir de la imprudència als operaris, els quals més que mirar sota els seus peus van anar a comprovar els plànols en què basaven l'elecció del lloc de perforació, com si l'evidència basada en l'observació de la realitat tingués un valor inferior a les instruccions cartesianes projectades des d'un despatx.

Ara llegeixo la notícia que "culpen una empresa espanyola de construir el primer pont llevadís de Xile amb les plataformes invertides". El govern xilè exigirà a l' empresa constructora espanyola Azvi que pagui les despeses de reparació del primer pont llevadís del país, després de comprovar que les plataformes de la construcció s'han instal·lat invertides.

Realment, de vegades el sentit comú falla en les seves expressions més bàsiques. Tot i que no disposo de més informació sobre l'errada, sembla que la manca d'observació de les evidències hi devia afectar, i és que l'indici més evident d'aquest error és que, mentre en una de les plataformes el carril bici transcorre per la dreta, en l'altre ho fa per l'esquerra. L'alcalde de Valdivia, Ombar Sabat, té una hipòtesi: "Pel que sembla venien mal etiquetats des d'Espanya, que és el país d'origen, i per això van tenir l'error en la instal·lació".

No conec aquesta empresa, però veig en el seu web que gestionen l'RSE: "La Responsabilidad Corporativa de Grupo Azvi se pone en práctica apoyándose en los Sistemas de Gestión de Calidad, Prevención, Medio Ambiente e I+D+i, en la gestión de los Recursos Humanos y en el compromiso de mejora continua". En aquest sentit, estic segur que sabrán donar resposta de correcció de l'errada comesa, alhora que cal recomanar-los que impliquin les persones de l'equip de treball per a desenvolupar el sentit crític i la implicació plena per a fer propostes de millora i la capacitat per a detectar errors de disseny i planificació que puguin alertar.

Nota: l'anècdota personal explicada es va produir a l'avinguda Francesc Macià de Vilanova i la Geltrú al seu pas sobre el torrent de Sant Joan, al costat del Parc de Bombers. Bé, en aquell moment el vial devia anomenar-se encara Avenida del (feixista) General Yagüe!

Capacidad de observación de un puente mal montado

Recuerdo una anécdota de cuando era yo pequeño. Paseando con mis padres y unos amigos, asistimos a la escena de unos operarios, no sé si municipales o de una empresa subcontratada, que estaban haciendo unos agujeros en la acera para plantar árboles. Los agujeros estaban proyectados cada equis metros y, mira por donde, uno de los puntos escogidos por el azar era justo donde la calle se convierte en un puente sobre un torrente. Lógicamente no era el lugar más adecuado para plantar un árbol ni para hacer un agujero muy hondo. 

Yo no debía tener aún los diez años y recuerdo que los adultos advirtieron de la imprudencia a los operarios, los cuales más que mirar bajo sus pies fueron a comprobar los planos en los que basaban la elección del lugar de perforación, como si evidencia basada en la observación de la realidad tuviera un valor inferior a las instrucciones cartesianas proyectadas desde un despacho. 

Ahora leo la noticia de que "culpan una empresa española de construir el primer puente levadizo de Chile con las plataformas invertidas". El gobierno chileno exigirá a la empresa constructora española Azvi que pague los gastos de reparación del primer puente levadizo del país, después de comprobar que las plataformas de la construcción se han instalado invertidas. 

Realmente, a veces el sentido común falla en sus expresiones más básicas. Aunque no dispongo de más información sobre el error, parece que la falta de observación de las evidencias debía afectar, y es que el indicio más evidente de este error es que, mientras en una de las plataformas el carril bici transcurre por la derecha, en el otro lo hace por la izquierda. El alcalde de Valdivia, Ombar Sabat, tiene una hipótesis: "Al parecer venían mal etiquetados desde España, que es el país de origen, por lo que tuvieron el error en la instalación". 

No conozco esta empresa, pero veo en su web que gestionan la RSE: "La Responsabilidad Corporativa de Grupo Azvi se pone en práctica apoyándose en los Sistemas de Gestión de Calidad, Prevención, Medio Ambiente e I+D+i, en la gestión de los Recursos Humanos y en el compromiso de mejora continua". En este sentido, estoy seguro de que sabrán dar respuesta de corrección del error cometido, a la vez que hay recomendarles que impliquen a las personas del equipo de trabajo para desarrollar el sentido crítico y la implicación plena para hacer propuestas de mejora y la capacidad para detectar errores de diseño y planificación que puedan alertar. 

Nota: la anécdota personal explicada se produjo en la Avinguda Francesc Macià de Vilanova i la Geltrú a su paso sobre el torrente de Sant Joan, junto al Parque de Bomberos. Bueno, en ese momento el vial debía llamarse aún Avenida del (fascista) General Yagüe!

Una catedral de cartró a prova de terratrèmols

Després que la catedral de Christchurch, a Nova Zelanda, quedés pràcticament destruïda després del terratrèmol de 2011, no ha estat reemplaçada per una altra més alta o més gran -com sol passar en aquests casos- sinó per la que es considera la primera i única catedral del món construïda enterament amb cartró.

La catedral de cartró ha costat 6 milions de dòlars i ha estat inaugurada a principis d'aquest mes, segons informa New Scientist.

La Transitional Cathedral està construïda amb 98 tubs gegants de 600 mm de diàmetre i 20 metres de longitud. Com a material de construcció, el cartró és un material fàcilment disponible, reciclable, sorprenentment fort i molt barat. ¿Però no s'amararà quan plogui? No, segons el dissenyador de la catedral, l'arquitecte japonès Shigeru Ban. L'edifici és a prova de terratrèmols, d'incendis i no queda xopa amb la pluja.

Els tubs, estan recoberts per tres capes de poliuretà impermeable a l'aigua i protegits per una coberta de policarbonat. El sòl és de formigó i tot el conjunt ha estat reforçat amb panells laminats de xapa de fusta i bigues.

Ha estat dissenyada per durar 50 anys (suposo que d'aquí això de transitional). "Els edificis de paper són immunes als terratrèmols", diu Ban, que s'ha dedicat des de 1986 a dissenyar i construir estructures de cartró per tot el món, des de museus d'art a edificis d'oficines o centres de refugiats després de les emergències causades per terratrèmols o tsunamis.

Les estructures de cartró i fusta són, de manera natural, més resistents als terratrèmols: la seva flexibilitat els atorga més robustesa sota condicions forts de tensió. La nova catedral està feta per suportar fins a 1.2 g de força lateral, alguna cosa equivalent a un esdeveniment que només pot ocórrer una vegada en milers d'anys

Vía :: SmartPlanet

Una catedral de cartón a prueba de terremotos

Después de que la catedral de Christchurch, en Nueva Zelanda, quedara prácticamente destruída tras el terremoto de 2011, no ha sido remplazada por otra más alta o más grande -como suele ocurrir en estos casos- sino por la que se considera la primera y única catedral del mundo construída enteramente con cartón.

La catedral de cartón ha costado 6 millones de dólares y ha sido inaugurada a principios de este mes, según informa New Scientist.


La Transitional Cathedral está construída con 98 tubos gigantes de 600 mm de diámetro y 20 metros de longitud. Como material de construcción, el cartón es un material fácilmente disponible, reciclable, sorprendentemente fuerte y muy barato. ¿Pero no se empapará cuando llueva? No, según el diseñador de la catedral, el arquitecto japonés Shigeru Ban. El edificio es a prueba de terremotos, de incendios y no se empapa con la lluvia.

Los tubos, están recubiertos por tres capas de poliuretano impermeable al agua y protegidos por una cubierta de policarbonato. El suelo es de hormigón y todo el conjunto ha sido reforzado con paneles laminados de chapa de madera y vigas.

Ha sido diseñada para durar 50 años (supongo que de ahí lo de transitional). “Los edificios de papel son inmunes a los terremotos“, dice Ban, quien se ha dedicado desde 1986 a diseñar y construir estructuras de cartón por todo el mundo, desde museos de arte a edificios de oficinas o centros de refugiados tras las emergencias causadas por terremotos o tsunamis.

Las estructuras de cartón y madera son, de manera natural, más resistentes a los terremotos: su flexibilidad les otorga más robustez bajo condiciones fuertes de tensión. La nueva catedral está hecha para soportar hasta 1.2 g de fuerza lateral, algo equivalente a un evento que sólo puede ocurrir una vez en miles de años.

Vía :: SmartPlanet

La construcció d’edificis de molt baix impacte ambiental com a nova estratègia de negoci

Sostenible Divendres, 16 de març 08:30 h
L'estudi arquitectònic  SaAS inicia aquest any la construcció d’edificis que redueixen en un 97,5% les emissions de CO2, en un 80% el consum energètic i en un 50% el consum d’aigua, en comparació amb els edificis convencionals.     La nova línia de producció, pensada per a habitatges, escoles i equipaments turístics, respon al concepte de bio-construcció, que elimina la presència de productes tòxics, i tindrà un cost aproximat de 1.300 euros per metre quadrat construït.

L’estudi d’arquitectura SaAS (Sabaté Associats Arquitectura i Sostenibilitat), un dels referents en sostenibilitat a l’Estat espanyol, amb seu a Barcelona, ha fet un gir en el seu model de negoci per oferir un servei integral de disseny i fabricació d’edificis que redueixen les emissions de CO2 en un 97,5%, el consum energètic en un 80% i el consum d’aigua en un 50%, en comparació amb els edificis convencionals.

El servei integral de SaAS inclourà el cicle complert –la part del projecte, la construcció i el manteniment– per a habitatges, escoles o petits equipaments. En el cas dels habitatges, de fins a quatre plantes d’alçada, el preu es situarà al voltant dels 1.300 euros per metre quadrat construït. Els edificis seran construïts sota el concepte de bio-construcció, que planteja la eliminació de tota substància tòxica o nociva per a la salut, el control dels camps electromagnètics, i en general la millora de les condicions de confort i salut de la llar. També incorporaran materials reciclats i optimitzaran el cicle de consum de l’aigua, l’energia i la matèria.

Un dels elements pioners de l’estratègia de negoci de SaAS és que l’empresa es farà càrrec íntegrament del procés de disseny i construcció dels edificis, integrant la intervenció dels diferents actors (arquitectes, enginyers, constructors, proveïdors...) i aportant eines de valor de tot el cicle de vida de l’edifici. Així, el comprador sabrà en el moment de signar el contracte el cost final de la construcció, però també el cost del manteniment i el consum aproximat d’energia durant la seva vida útil.

Joan Sabaté, Arquitecte Director de SaAS, explica que els clients són “persones, entitats o grups organitzats en cooperatives que disposen d’un terreny on volen construir-hi un edifici de molt baix impacte ambiental”. Segons Sabaté, es tracta d’una tendència creixent a tot Europa i que ara s’inicia amb força al nostre país: “Existeix un reclam per part de gent convençuda i conscient dels efectes del canvi climàtic, però poques empreses han fet res en matèria de construcció sostenible”. Creu que hi ha “un nínxol de mercat i molt poca oferta”.

Per elaborar el nou pla d’empresa, SaAS ha comptat amb el suport del Departament d’Empresa i Ocupació a través del programa Noves Oportunitats de Negoci d’ACC1Ó.

L'estudi fundat el 2000 té una facturació anual d’1 milió d’euros fins a la irrupció de la crisi, SaAS fa aquest nou pas després de viure una davallada en els projectes provinents de l’administració pública. L’estudi ha agafat com a base per a la seva nova línia de negoci els prototips d’habitatge desenvolupats en el marc del projecte de recerca LIMA (Low Impact Mediterranean Architecture).

Durant dos anys, diversos centres d’investigació, universitats i empreses europees –liderades per SaAS – han construït i monitoritzat un edifici pilot ubicat a La Salle de Barcelona que aprofiten al màxim els recursos naturals i utilitzen uns estàndards de construcció de molt baix impacte. Els resultats de les investigacions del projecte LIMA es presentaran el pròxim mes de juliol.

Font: Jornal.cat 

Veure: El Banc de Sang i Teixits, reconegut com un dels millors edificis sostenibles dʼEuropa

"Corrupció i turisme residencial: l'altra història de la bombolla immobiliària"

Article "Corrupció i turisme residencial: l'altra història de la bombolla immobiliària"

Us recomanem la lectura d'aquest article d'Antonio Aledo, professor de la Universitat d'Alacant i col·laborador d’ALBA SUD que, arrel del seguit d'escàndols per corrupció associats al turisme residencial a diferents parts del món, s'ha interrogat sobre la naturalesa d'aquest sector econòmic i la seva propensió a moure’s al marge de la legalitat.

El Banc de Sang i Teixits, reconegut com un dels millors edificis sostenibles dʼEuropa

La nova seu del Banc de Sang i Teixits (BST), situada al districte 22@ de Barcelona, i obra del despatx d'arquitectura SaAS Arquitectes Associats, ha estat finalista als premis europeus d'energia sostenible 'Sustainable Energy Europe Awards 2011'.

L'edifici Dr Frederic Duran i Jordà del BST està construït des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i està concebut com un contenidor flexible, eficient, i saludable, "propi d'una arquitectura serena i sostenible, feta per a durar", assegura Joan Sabaté, director de SaAS.

L'edifici, inaugurat el passat mes de juliol, ja va rebre el premi ENDESA a la promoció immobiliària més sostenible en 2009 entre les promocions exposades al Barcelona Meeting Point 2009 i va ser seleccionat per representar l'estat espanyol en una exposició del Consell d'Arquitectes d'Europa (CAE). La mostra va tenir lloc a la Seu del Parlament Europeu, del 29 de novembre al 3 de desembre, tot coincidint amb el 20è aniversari del CAE. Els Sustaniable Energy Europe Awards s'organitzen dins la Setmana Europea de l'Energia, que va tenir lloc entre el 11 i el 15 d'abril. El BST ha esta seleccionat entre 309 projectes de tot Europa.

El BST ha competit en la categoria 'Living' al costat de 4 projectes més: Harlequin 1, el centre de difusió de la cadena British Sky Broadcasting, a Londres; un projecte de renovació d'edificis plurifamiliars a Bulgària; l'acord sobre eficiència energètica a Alsàcia, França i l'eco-distribuïdor de Toyota a la Rochelle, també en aquest mateix país.

Algunes característiques tècniques

Al BST s'han limitat la mida de les finestres i s'han protegit de la radiació solar. Les obertures ocupen menys del 50% de la superfície de la façana i disposen de vidres selectius, per on penetra el 50% de la llum que rep del sol però només el 30% de la calor. Unes persianes interiors, amb lames horitzontals en forma de mirall, transporten aquesta llum cap a l'interior del local reduint en més d'un 30% l'ús de llum artificial.

També s'ha apostat per la utilització de climatitzadors que permeten el refredament natural amb aire exterior, l'anomenat free-cooling, i la incorporació d'intercanviadors de calor que permeten recuperar el 100% de la calor que emana de l'edifici amb la renovació de l'aire.

Amb aquestes accions la demanda tèrmica de les oficines s'ha reduït a 8kWh/ m² any de calor i 24kWh/ m²  any de fred, cosa que el situa entre un dels més eficients de la conca mediterrània.
El sistema de producció de fred i calor és també innovador. Es basa en la utilització de compressors centrifugues, amb turbines levitants, condensats per refrigeradores adiabàtiques d'una altísima eficiència energètica, així com climatitzadors amb possibilitat de refredament natural aprofitant l'aire exterior i recuperadors de calor que permeten recuperar el 100% de la calor que emana de l'edifici amb la renovació de l'aire.

L'edifici incorpora millores respecte a la salut i confort interior, i especialment les necessàries per prevenir malalties laborals com la lipoatròfia. Així disposa d'una xarxa de dissipació de radiacions naturals electromagnètiques en la llosa de fonamentació, paviments conductius i materials amb baixos índexs de compostos orgànics volàtils (COV).També s'ha limitat el consum d'aigua potable a través d'equips de baix consum.

La suma d'aquestes estratègies permeten que l'edifici del BST estalviï un 72,12% del consum energètic de climatització (84% en el de la producció de fred) respecte al que requeriria un edifici convencional del mateix ús i fa que sigui un dels edificis pioners en innovació tecnològica i estratègies de lluita contra el canvi climàtic a l'àrea mediterrània.

En aquest sentit, cal destacar que el BST estalvia gairebé un milió i mig de kWh anuals (1.445.600kWh) equivalent al consum anual de 429 habitatges. La reducció d'emissions de CO₂ serà de 963 Tm (tones mètriques) anuals, l'equivalent a les emissions de 669 habitatges.

Sostenible.cat

27-04-2011

El Gremi d’Àrids de Catalunya presenta la Guia de la biodiversitat a les pedreres

El Gremi d'Àrids de Catalunya, l'organització patronal que aplega més de 150 empreses catalanes i 450 centres d'extracció de pedra i grava, ha publicat la Guia de la biodiversitat a les pedreres: un recull dels projectes innovadors que impulsen les pedreres per fomentar la diversitat d'espècies animals i vegetals a l'entorn de les seves explotacions.

L'encarregat de presentar-la va ser el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, a la seu de la COELL (Lleida), juntament amb el president del Gremi d'Àrids de Catalunya, Joaquim Roca, i el seu vicepresident, Miquel Gruas. En el seu discurs, Pelegrí va destacar el caràcter innovador dels projectes impulsats pels ariders catalans per tenir cura del medi ambient i va subratllar que "és possible conjugar l'activitat extractiva amb les bones pràctiques ambientals". També es va comprometre a contribuir des de l'Administració a què aquesta relació continuï sent compatible.

2.000 hectàrees recuperades

Al llarg dels darrers anys, les empreses extractives catalanes han transformat més de 2.000 hectàrees de terrenys d'antigues pedreres i graveres en boscos i zones verdes, alhora que han participat en projectes per impulsar la proliferació d'espècies animals autòctones en les seves zones d'influència. La Guia de la biodiversitat a les pedreres recull algunes d'aquestes singulars iniciatives, alhora que serveix de manual de bones pràctiques perquè qualsevol empresa extractiva pugui aplicar millores tecnològiques en la gestió de la biodiversitat.

La Guia aborda projectes de diversa índole que s'han dut a terme a tot l'Estat, entre els que destaquen cinc iniciatives catalanes que han permès convertir en un llac i una àrea natural visitable els antics terrenys d'una gravera de Torroella de Fluvià (Girona), desenvolupar hàbitats per a les aus estepàries en zones protegides (ZEPA) de Lleida, acollir una comunitat de mussols ducs dins els marges d'una pedrera de Llinars del Vallès (Barcelona) o convertir en boscos els fronts ja explotats de dues canteres del Garraf (Barcelona) i El Vendrell (Tarragona).

Per conèixer més detalls sobre aquests projectes, podeu decarregar en format digital Guia de la biodiversitat a les pedreres

Font: Gremi d’Àrids de Catalunya

Una empresa amb RSE del sector de la construcció mira cap al futur

Ara fa tres anys, vam elaborar una fitxa de bones pràctiques en RSE per a una empresa del sector de la construcció. La fitxa es titulava Nous valors per a la promoció i la gestió immobiliària i descrivia els valors del Grup Qualitat, una cooperativa que forma part del Grup Empresarial Clade.

Poc després saltava la crisi financera i petava la bombolla immobiliària. Després d'haver sabut resistir el temporal, ens alegrem de tenir notícies positives sobre el bon rumb d'aquesta cooperativa que afronta el seu futur amb el mateix compromís i renovades esperances:

La notícia actual diu que Grup Qualitat busca aliances per fer pisos assequibles en sòl de bancs i caixes. El nou pla estratègic de la cooperativa preveu aliances per construir 700 habitatges socials a preus moderats entre 2010 i 2013

Podeu accedir a la fitxa del 2007:

Grup Qualitat: nous valors per a la promoció i la gestió immobiliària

Nous valors per a la promoció i la gestió immobiliària

La filosofia inherent al propi model cooperatiu i a les persones que integren l’empresa els va portar d’una manera molt integrada i progressiva cap a la sensibilitat amb els diferents aspectes de la Responsabilitat Social, i en especial cap als aspectes ambientals. Avui la vinculació tant als valors corporatius i cooperatius com a la visió i a l’estratègia, converteixen la sostenibilitat en una opció plenament integrada a l’empresa. Projectes com L’Eixample de Mar, en un gran espai que ocupava Pirelli al centre de Vilanova i la Geltrú, els han permès desenvolupar a gran escala les seves propostes de sostenibilitat.

El Grup Qualitat es planteja ser el grup immobiliari de referència a Catalunya per resultats i responsabilitat social corporativa, treballant per la millora de la qualitat de vida dels seus clients amb una oferta immobiliària de màxima garantia.

Les seves construccions emeten menys CO2 a l’atmosfera en el procés de construcció ja sigui directament com de manera induïda, però a més també n’emetran menys al llarg de la vida de l’habitatge. L’impacte ambiental i urbanístic és menor, alhora que les condicions de qualitat de vida millor perquè també han incorporat criteris d’accessibilitat.

Veure fitxa Bones Pràctiques Grup Qualitat (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

Vegeu altres fitxes de bones pràctiques elaborades per Responsabilitat Global