Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ONL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ONL. Mostrar tots els missatges

12.3.25

Bon Preu aborda uns dels reptes socials a Catalunya: la pobresa infantil

He tingut l'oportunitat de participar a la roda de premsa que el Grup Bon Preu ha fet aquest migdia, amb la presència de tots els principals mitjans de comunicació. Ha anunciat que, en el marc de la seva política de responsabilitat social, vol donar forma a un projecte d'impacte: proporcionar més de 36.000 àpats a escolars catalans.

Podria semblar una acció filantròpica clàssica destinada a millorar la imatge empresarial. Però sorgeix d'una convicció profunda per part de la propietat de l'empresa i dels seus equips per tal d'abordar amb voluntat d'impacte un dels principals reptes socials que patim a Catalunya. 

Una tercera part dels infants estan en risc de pobresa. I sols un 15 % reben beques. D'altra banda, el problema no és solament de manca de recursos públics; és que encara que el govern català disposés d'una part més gran dels recursos que els catalans generem, encara hi ha una altra part del problema: la lentitud burocràtica, que fa que no es puguin atendre amb celeritat els canvis en un context de matrícula viva. 

Sovint els mateixos Serveis socials, davant la incapacitat de tramitar amb celeritat unes beques, i garantir l'àpat per al mateix dia, o setmana, o mes, han de demanar a entitats socials que se'n facin càrrec. Per això, és molt encertada la mesura de Bon Preu, que ha articulat la campanya per mitjà de la col·laboració d'entitats socials que gestionen menjadors escolars.

Els reptes socials no poden quedar menystinguts davant la rellevància de tots els desafiaments ambientals. Tot és important i tot està interconnectat. De fet, està molt bé que bona part dels recursos per finançar el projecte provinguin dels ingressos totals dels packs antimalbaratament de les fleques.

També és molt rellevant articular aliances i implicar els grups d'interès. En aquest cas, a més de les entitats socials, la clientela també forma part de la iniciativa, i és tenint en compte que la seva clientela sempre s'ha mostrat molt procliu i sensible a les col·laboracions en causes socials. El seu propi equip hi està implicat i també els proveïdors s'hi implicaran amb el dinar solidari que tenen previst organitzar per a mil persones i que també serà una de les vies de finançament del projecte. 

Caldrà igualment un desemborsament important per part de la pròpia empresa ja que l'import total per a satisfer els 36.000 àpats puja a 250.000 euros any.

Ningú ho ha dit a l'acte però ho evidencio jo: no som un país pobre, però som un país espoliat fins al punt de no poder satisfer necessitats bàsiques de la nostra gent. Bon Preu senzillament fa d'empresa. No d'empresa qualsevol sinó d'empresa compromesa amb el seu país, d'empresa amb propòsit. Sense pretendre-ho posa el dit a la nafra.

Calen més empreses amb sentit de propòsit. Que generin un propòsit d'impacte, que atengui reptes rellevants des de les seves capacitats. Enhorabona per aquest compromís!

 

Grup Bon Preu proporcionarà més de 36.000 àpats als escolars catalans
 
La companyia vehicularà mitjançant Educo i Fundesplai -dues entitats que treballen pel benestar i drets dels infants- beques menjador que es destinaran a més de 115 escoles d’arreu del territori català per facilitar que els menors en risc d’exclusió social tinguin assegurat un àpat calent al dia
 

Les Masies de Voltregà, 12 de març de 2025 - 
Garantir l’accés dels infants a una alimentació saludable i equilibrada és un dels objectius estratègics del Grup Bon Preu. La companyia d’alimentació i distribució catalana ha donat a conèixer la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa, que té com a eix principal promoure una alimentació saludable, basada en els frescos, entre els infants. El Grup vol facilitar que els escolars tinguin assegurat un àpat calent al dia.
 
I és que Catalunya és la comunitat autònoma on més elevat és el preu del menjador escolar, al voltant dels 7,25 € al dia. La situació, segons apunten dades facilitades per les entitats socials, és preocupant, ja que les beques menjador només arriben al 15,5% de l’alumnat català, malgrat que el 32,5% dels infants catalans (440.000) es troben en risc de pobresa i exclusió. A més, hi ha més de 75.000 nens i nenes que no poden menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, aliments que són imprescindibles per assegurar una dieta saludable i l’energia necessària per créixer de forma saludable.
 
Davant d’aquesta situació, el Grup Bon Preu impulsa la iniciativa “Una generació amb empenta”, per garantir més de 36.000 àpats que es destinaran a 115 escoles públiques i concertades de Catalunya, com l’Escola 30 Passos i l’Escola Cervantes a Barcelona, Camí del Cros a Mataró o Camins de Banyoles, entre altres. La companyia vehicularà aquestes beques a través de dues entitats amb una llarga trajectòria, com són Fundesplai i Educo, que treballen per garantir el benestar i els drets dels infants. “Amb aquesta iniciativa volem aportar solucions en un tema tant cabdal com és l’alimentació infantil. El que necessitem com a país és una generació amb empenta que en el futur deixi empremta. I això és el que volem facilitar des de Bon Preu amb aquestes beques menjador”, afirma la directora comercial del Grup, Anna Font i Tanyà.
 
Finançament de les beques menjador
El Grup Bon Preu ha decidit engegar una nova acció per seguir reduint a la mínima expressió el malbaratament alimentari i, des del passat mes d’octubre, ofereix pacs antimalbaratament a 154 establiments que disposen de fleca. Els beneficis nets que s’aconsegueixin de les vendes d’aquests pacs, mitjançant Too Good To Go, es destinaran íntegrament a finançar les beques menjador.
A banda, la companyia aportarà fons propis, així com també prepararà altres accions per recaptar fons per les beques menjador, com una arrossada popular que organitzarà el pròxim mes de maig a Cervelló, on hi ha prevista l’assistència de 1.000 persones. El 100% dels diners de les entrades d’aquest esdeveniment es destinaran a les dues entitats, Fundesplai i Educo, per finançar àpats pels escolars catalans. Pròximament es posaran les entrades a la venda pel públic general a la web del Grup Bon Preu.
 
El Grup Bon Preu col·labora també amb més de 160 entitats socials d’arreu del país donant producte dels seus establiments, magatzems i Escoles de Comerç. Gestiona la donació de productes a entitats socials properes al barri o al poble de cada establiment. Durant l’any 2024, la companyia ha donat un total de 427.246 quilos de producte, que equival a 1.272.187 €.

 

5.1.24

Com ha evolucionat i com ha d'evolucionar la captació de fons, segons Canyelles, a la jornada de Fundraising.cat

Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat, ha participat com a convidat en el cafè tertúlia per a fundraisers professionals sobre “Aliances, pimes i tercer Sector”.

L'esdeveniment ha estat el primer acte de l'associació Fundraising.cat i ha tingut lloc el 22 de novembre de 2023 a la seu d'Intermón Oxfam.

Canyelles ha esbossat la seva perspectiva en l'evolució de les pràctiques empresarials des de la filantropia clàssica a la responsabilitat social, i la tendència cap a la gestió del propòsit empresarial. Així mateix, també ha posat el focus en les ONL, observant també com ha hagut d'evolucionar el seu paper, la relació amb les empreses i el paper dels professionals de la captació de fons. "La relació entre entitats socials i empreses en el marc del fundraising ha evolucionat i ja no s’enten com un tema purament de filantropia sinó que ha d’estar vinculat a l’estratègia de l’empresa”

En aquesta jornada s’ha explorat el poder de les aliances entre petites i mitjanes empreses (PIME) i el Tercer Sector en el món del fundraising. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de Nacions Unides també ha estat una referència, sobretot per referir-se a la importància de les aliances, com demana l'ODS 17. Canyelles ha explorat com cal abordar avui les col·laboracions i especialment les aliances. "El model relacional entre entitats socials i empreses ha de reforçar els valors de les organitzacions".

La jornada ha permès compartir estratègies i casos d’èxit, connectant professionals compromesos, intercanviant idees i potenciant la col·laboració entre sectors com a element clau per a un impacte més gran.

Vegeu el vídeo de la primera mitja hora de la intervenció:

 

Notícia prèvia: Canyelles intervé demà al cafè tertúlia per a fundraisers professionals “Aliances, pimes i tercer Sector”

10.11.23

La festa de Xarxanet: el portal associatiu de Catalunya celebra 20 anys

  • Josep Maria Canyelles intervindrà a l'acte com a impulsor de la iniciativa, quan al 2003 dirigia l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL).
  • Canyelles: serà el moment d'explicar-ne les anècdotes, les intencions, els èxits i les dificultats.

L'acte central de celebració, que tindrà lloc el 23 de novembre, a les 18.30 h, a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, comptarà amb la participació de diversos agents implicats en el projecte i les entitats del tercer sector de Catalunya.

La celebració dels 20 anys de Xarxanet viurà un moment àlgid el pròxim 23 de novembre, de 18.30 a 20 h, a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, quan tindrà lloc la festa de Xarxanet. Es tracta de l'acte central del 20è aniversari que Xarxanet celebra, a través de diverses accions, des del passat 13 de juliol, dia en el qual es va complir una efemèride que consolida el projecte com el portal de referència del tercer sector de Catalunya.

L'objectiu de la festa de Xarxanet és el de celebrar aquesta fita juntament amb persones i entitats que formen part de la família Xarxanet, tant des de dins com des de fora. Així, l'acte pretén arribar a tots els agents implicats que han fet realitat el projecte al llarg de la seva història, tant del passat com del present; les entitats col·laboradores del portal; les entitats que no ho són, però que coneixen i aprofiten els recursos de Xarxanet diàriament, i la ciutadania en general que està interessada en el projecte.

Durant l'acte, es viatjarà als orígens del projecte impulsat pel Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, es repassarà la seva trajectòria i es posarà en valor la tasca duta a terme per Xarxanet dins del món associatiu de Catalunya durant els darrers 20 anys. Per a fer-ho, es comptarà amb la participació de persones relacionades amb el projecte, així com diverses representants d'entitats del tercer sector de Catalunya. L'acte també comptarà amb la presència del conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano.

La festa de Xarxanet estarà obert a les entitats i la ciutadania interessades en el projecte. Per assistir a l'acte, cal inscriure's a través del formulari de manera gratuïta.

Programa de la festa dels 20 anys

L’esdeveniment s'iniciarà amb una benvinguda institucional per part del conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. A continuació, es donarà pas a la primera part de l’acte, ‘Xarxanet des de dins’, que obrirà amb una peça audiovisual on es detallaran els orígens del portal per a després obrir una taula de ponències i debat amb diferents persones que han estat o estan implicades en el projecte. L'objectiu és el de traçar una línia entre els seus inicis, el present i les perspectives de futur.

La segona meitat de l’acte, ‘Xarxanet des de fora’ obrirà un espai perquè persones que coneixen i aprofiten els recursos del portal diàriament, però no formen part de l’equip que el gestiona o l’ha gestionat, pugui dir la seva, compartint històries de vida i professió sorgides de l’ús que li han donat al portal. La jornada inclourà dues actuacions artístiques de dues entitats del tercer sector català. Finalment, l'acte conclourà amb una bufada d’espelmes comuna i un pica-pica.

Xarxanet es va posar en marxa el 13 de juliol de 2003 de la mà del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, com un portal d’informació i recursos de i per a les entitats catalanes, un projecte sense precedents. La web ofereix notícies sobre el sector però també continguts per a donar suport i acompanyament a les organitzacions i associacions catalanes.

Font

5.6.23

PROGRAMA FORMATIU Sostenibilitat i ESG: aplicació pràctica per a PIME i ONL. Perspectiva empresarial i de l'auditor


PRESENTACIÓ

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya amb col·laboració de Respon.cat et presenta aquest nou programa formatiu centrat en la sostenibilitat aplicada a PIME i ONL. El programa consta de 10 sessions impartides per professionals de referència i en cada una de les sessions es compartirà un enfocament pràctic del tema a tractar. 

La sostenibilitat i ESG són elements interioritzats en l'estratègia de l'organització i constitueixen un element transformador d'aquesta. La responsabilitat social no sols és un element fonamental per a les grans empreses sinó que també ho és per a les PIME i les ONL. 

Integrar la responsabilitat social en l'estratègia de la teva organització genera externalitats positives en la societat en general i també en la pròpia organització atès que els seus stakeholders ho valoren de forma molt positiva (clients, proveïdors, treballadors, institucions financeres, etc.)

Aquest programa formatiu et permetrà tant determinar accions concretes en la teva organització com aprendre a comunicar la integració de la sostenibilitat i ESG a la teva organització per posar-ho en valor tant interna i com externament. 

En el cas dels auditors, aquest programa els hi proporcionarà coneixement imprescindible per abordar les auditories tant de les PIME com de les ONL en l'àmbit de la sostenibilitat i de les ESG.

 


A QUI VA DIRIGIT EL PROGRAMA
Aquest programa formatiu va dirigit especialment a dos col·lectius: 

  • professionals de PIME i ONL
  • auditors interns i externs

 

DIRECCIÓ DEL PROGRAMA
Josep Maria Canyelles, coordinador a Respon.cat.

Calendari: del dimecres 27 de setembre al dilluns 30 d'octubre de 2023 (sessions dilluns i dimecres)
Horari: de 9:30 a 12:00 hores
Homologació: 20 hores en Altres Matèries (ICAC i RECC) i 5 hores d'Auditoria i Comptabilitat (ICAC i RECC)
Lloc: Plataforma zoom

 

Més informació i inscripcions 

 

PROGRAMA 

  • 1a SESSIÓ / 27 de setembre: Sostenibilitat i ESG com a element transformador de l'estratègia de les organitzacions: Josep Maria Canyelles, coordinador a Respon.cat.
  • 2a SESSIÓ / 2 d'octubre: Vectors d'impacte de la sostenibilitat i els stakeholders de les organitzacions: els objectius de desenvolupament sostenible i altres iniciatives de referència. La cadena de valor: Xavier Carbonell, director de la Càtedra MANGO d’RSC.
  • 3a SESSIÓ / 4 d'octubre: Responsabilitat social de les organitzacions: empresa saludable, economia circular i reptes socials: Albert Huerta, soci Consultor deVector5, Sostenibilitat SCCL. 
  • 4a SESSIÓ / 9 d'octubre: Petjada de carboni: reptes, com mesurar-la i el seu reporting per part de l'organització: Laura Gómez, manager sostenibilitat, economia circular i canvi climàtic a Deloitte..
  • 5a SESSIÓ / 11 d'octubre: Equitat: reptes, com valorar-la i el seu reporting per part de l'organització: Marga de Rosselló, sòcia de sostenibilitat i canvi climàtic a PwC; Concepció Espinás, directora a PwC. 
  • 6a SESSIÓ / 16 d'octubreIntegració de la sostenibilitat en l'estratègia de les organitzacions no lucratives: Maria Eugènia Bailach, sòcia a Auren
  • 7a SESSIÓ / 18 d'octubre: Com posar en valor les teves bones pràctiques en Sostenibilitat: eines de comunicació interna i externa de l'organització: Ester Benach, directora de responsabilitat social i comunicació interna a Fundació Claror. 
  • 8a SESSIÓ / 23 d'octubre: Reporting de la informació no financera i la fiabilitat de les dades: Carlos Cerdán, director de l'àrea d'RSC i Sostenibilitat a RSM Spain. 
  • 9a SESSIÓ / 25 d'octubre: Verificació externa de l'informe de sostenibilitat:: Patricia Reverter, sòcia de sostenibilitat i bon govern KPMG Spain. 
  • 10a SESSIÓ / 30 d'octubre: Verificació externa d'altres informes de sostenibilitat: ponent disponible en breu.

 

28.4.23

Aprovació de la reforma de la llei de mecenatge

La Comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la llei de mecenatge, la presa de la qual en consideració va ser aprovada per àmplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l'abstenció de Vox (5 vots). Després de l'aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. La seva entrada en vigor tindrà lloc l'1 de gener del 2024. 

El marc jurídic vigent a l’estat espanyol per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents: 

  • S'estimula el micromecenatge i s'incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s'eleva de 150 a 250 la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l'IRPF i per la resta n'hi haurà un 40 % de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l'impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s'ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
  • S'inclou en el concepte de donació deduïble fiscalment la cessió d'ús de tot tipus de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
  • S'amplia el concepte de conveni de col·laboració incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
  • S'inclou el denominat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un topall màxim de 25.000 €.
  • S'amplien les modalitats d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió social i d'ensenyament i formació professional vinculades a estudiants d'altes capacitats.
  • L'automatisme es reforça per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.

    Seguir llegint a: ccfundacions.cat

6.10.22

Participem a l'acte de 60 aniversari d'ASPROS a la Llotja de Lleida #somASPROS #ASPROSLleida #disCAPACITAT @respon_cat #tercersector #valorsocial #inclusió #PerfectamentImperfectes #60aniversari

  • La Fundació Aspros organitza una taula rodona sobre Responsabilitat Social Corporativa en el marc del seu 60è aniversari.
  • Respon.cat hi va participar amb Rafel Oncins, president, i Josep Maria Canyelles, coordinador.

Ahir a la tarda vam poder compartir una jornada de celebració del 60è aniversari de la Fundació Aspros, que volia mostrar l'agraïment a clients i proveïdors. Va servir per posar en valor la tasca social i empresarial que es porta a terme davant d'un centenar de participants.

Per tal de mostrar a les empreses que col·laboren amb Aspros el sentit i les tendències de la responsabilitat social, la segona part de l’esdeveniment va comptar amb una taula rodona amb experts amb Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i sostenibilitat. Moderada pel coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, hi van participar la vicerectora en Compromís Social i Sostenibilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Ester Oliveras; el president de Respon.cat, Rafel Oncins; el gerent de la Fundació PortAventura, Sergi Padilla; i la directora de Responsabilitat Social Corporativa de Fundació Aspros, Lourdes Mora.

L'acte, que va tenir lloc al Palau de Congressos de La Llotja, l'organitzava la Fundació Aspros com un acte d’agraïment a empreses, clients i proveïdors de l’entitat i del seu Centre Especial de Treball (CET) amb la presència de més d’un centenar de persones. La sessió forma part dels actes de celebració del 60è aniversari de la Fundació.

L’entitat va voler destacar la tasca que duu a terme en l’àmbit de la inclusió laboral del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental. A més, va voler posar de relleu el suport que rep en matèria de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses que contracten els serveis del seu Centre Especial de Treball (CET).

L’acte es va iniciar amb la rebuda institucional per part Marta Alòs, membre del Patronat de la Fundació Aspros, i d’Enric Herrera, director executiu de la Fundació d’Aspros. Posteriorment, va tenir lloc la presentació del CET per part de Guifré Palau, director tècnic de l’àrea empresarial de la Fundació Aspros; Àngel Dachs, psicòleg de l’Equip Multidisciplinari de Suport (EMS); i Raquel Íñiguez, treballadora social de l’Equip Multidisciplinari de Suport (EMS).

En acabar l’acte, s’ha celebrat un refrigeri a càrrec de Fem Càtering, una de les línies de negoci del Centre Especial de Treball (CET) de la Fundació Aspros.


Afany de superació i compromís social des de 1962

Aspros fomenta l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per 560 persones i famílies, mitjançant un model d’atenció centrada en la persona i en la comunitat amb un equip de 582 professionals.


🌐 Tota la informació a: https://bit.ly/3fM9qjo

3.5.20

La Marató 2020 estarà dedicada a la Covid-19

L’edició d’enguany tindrà lloc el diumenge 20 de desembre i buscarà sumar recursos que permetin avançar en la recerca del coronavirus SARS-coV2

La 29è edició de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio estarà dedicada, finalment, a la Covid-19. Tot i que el passat mes de febrer es va anunciar que se centraria en la salut mental, el brot del coronavirus SARS-coV2 que afecta Catalunya i la prioritat de recerca urgent en aquest àmbit científic a escala mundial, ha portat al Patronat de la Fundació La Marató de TV3 a adoptar aquesta decisió excepcional.

Des de l'inici de la pandèmia, els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals han dedicat bona part de la seva graella a la informació i sensibilització social d'aquesta malaltia.

Davant la necessitat de conèixer més sobre aquest coronavirus i avançar en la recerca per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia, la Fundació Marató de TV3 centrarà tots els seus esforços, des d'avui i fins al 20 de desembre, a la sensibilització social i a la captació de fons, possible, com cada any, gràcies a l'acció solidària col·lectiva.

L'adopció d'aquesta mesura comporta traslladar a l'edició de 2021 la Marató dedicada a la salut mental, coincidint amb la 30a edició d'aquesta iniciativa solidària.

197 milions d’euros recaptats i 872 projectes de recerca finançats

Des del naixement de la iniciativa l’any 1992, la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha recaptat més de 197 milions d’euros que han permès finançar 872 projectes de recerca, fet que converteix el programa solidari en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya.


Foto: Josep Maria Canyelles atenent
els telèfons de la Marató de TV3


Escrits anteriors sobre la Marató de TV3:
Nota: Josep Maria Canyelles ha tingut responsabilitats a la Marató de TV3 entre els anys 1993 i 2003 en qualitat de coordinador i gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya
Nota: aquest article ha estat referenciat a xarxanet.org

14.12.18

S'han lliurat els Premis de Responsabilitat Social de la Federació Catalana de Voluntariat Social


  • SOM Fundació, l’Associació Nou Horitzó i Ressò – Associació de Musicoteràpia, guanyadors del Premi Lluís Martí al Valor Social
  • La 4a edició del Premi ha reconegut projectes amb bones pràctiques en matèria d’RS on el voluntariat hi té un paper clau
  • Josep Maria Canyelles ha participat en el Jurat del Premis

DSC_3988
Aquest divendres 14 de desembre, en el marc de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat a Barcelona, s’ha dut a terme el lliurament dels premis de la 4a edició del Premi Lluís Martí al Valor Social a SOM Fundació, l’Associació Nou Horitzó i a Ressò – Associació de Musicoteràpia.
Premis.

En aquesta nova edició, on han participat gairebé una trentena d’entitats amb els seus projectes, s’han reconegut bones pràctiques en matèria de Responsabilitat Social (RS) que ja estiguessin implementant les mateixes entitats, així com per entitats en col·laboració amb alguna empresa, i on el voluntariat hi té un paper clau.

DSC_3940El premi a la millor pràctica d’RS amb el voluntariat com agent protagonista, finançat per la Fundació Bancària Obra Social La Caixa i dotat amb 4.000 euros, ha sigut per SOM Fundació i el seu projecte “Jo també puc fer voluntariat (#JoTbPuc)”. És un programa de voluntariat inclusiu que pretén incentivar la participació activa de les persones amb discapacitat intel·lectual donant-li suport en el seu entorn comunitari més proper a través del voluntariat.

DSC_3915Pel que fa al premi a la construcció de la millor comunitat local socialment responsable de l’àrea metropolitana de Barcelona, finançat per Aigües de Barcelona i dotat amb 1.500 euros, s’ha concedit a l’Associació Nou Horitzó amb el projecte “Les àvies i els avis escriuen contes i els infants els dibuixen”. Aquest parteix de la iniciativa de promoure les relacions entre dues generacions aparentment allunyades. Així, s’anima a persones majors de 55 anys a escriure un conte que serà il·lustrat per infància d’entre 6 i 12 anys. El resultat final és l’edició d’un llibre que rep cada participant.

Finalment, l’accèssit, premiat amb una compra gratuïta a El Mercat Social per valor de 300 euros, se l’ha endut Ressò – Associació de Musicoteràpia pel “Programa de Música a l’Hospital”. En aquest projecte, músics voluntaris professionals ofereixen concerts als hospitals, dirigits a les persones hospitalitzades. El programa es basa en el poder transformador de la música.
Jurat

El jurat d’aquesta última edició està format per sis representants experts d’empresa i responsabilitat social, del tercer sector i de voluntariat:
  • Jordi Balot, president de la FCVS; 
  • Albert Francolí, membre de l’equip de la Fundació Servei Solidari; 
  • Miquel Àngel Fusté, enginyer industrial jubilat; 
  • Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i coordinador de Respon.cat; 
  • Maria Salamero, Directora d’Estratègia de Sostenibilitat i Comunicació d’Aigües de Barcelona; i 
  • Marta Gil, responsable a l’Associació de Voluntaris de “La Caixa”.

[ACTE] Presentació de l'Informe de l'Index de Desenvolupament Humà 2018

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) organitza, amb el suport de l’Oficina de Cooperació al desenvolupament de la Diputació de Barcelona, la presentació de l’Actualització 2018 dels Índexs de Desenvolupament Humà del PNUD. Aquesta publicació estadística presenta una sinopsi de les condicions actuals de diferents dimensions del desenvolupament humà i les tendències pronosticades a llarg termini.

Lloc: Sala de Plens Costat Públic. Can Serra (Rambla Catalunya 126, Barcelona)
Data: 18 de desembre de 2018, 18.30h
Ponent: Anna Ortubia, Communication specialist of the Human Development Report, United Nations Development Programme ( PNUD), New York Office.

Amb el suport de:




24.9.18

[ARTÍCULO] Retos en la excelencia social de las empresas. Josep Maria Canyelles reflexiona desde las páginas de la nueva revista de Cáritas para las Empresas con Corazón

Cáritas Diocesana de Barcelona estrena la revista "Aliances. La revista de Entidades con Corazón" y en el primer número ofrece dos artículos sobre responsabilidad social.

Joan Fontrodona habla de "La RSE, en el corazón de la empresa" y Josep Maria Canyelles sobre los "Retos en la excelencia social de las empresas".

Canyelles, socio consultor de Vector5 | excelencia y sostenibilidad y coordinador de Respon.cat, afirma que la tendencia es el negocio responsable y defiende que las empresas tienen que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social.

Fontrodona, profesor de ética empresarial en la Cátedra CaixaBank de Responsabilidad Social Corporativa de IESE Business School, afirma que implicarse en actividades de voluntariado o de acción social supone para las empresas despertar sus conciencias a una realidad diferente.

En la revista se explica que en el 2017 Cáritas Barcelona atendió a 22.635 personas en 401 proyectos diocesanos y a 73.676 más en las 170 Cáritas parroquiales y arciprestales.

Puede leer a continuación el artículo de Josep Maria Canyelles en el blog o en pdf (catalán):


Retos en la excelencia social de las empresas

La responsabilidad social no es una suma de buenas prácticas. Esta es una aclaración previa siempre necesaria porque a menudo se confunde la RSE con sus buenas prácticas: que una empresa promueva la conciliación de la vida laboral y familiar o contrate personas de colectivos con dificultad merece nuestro reconocimiento, pero no equivale directamente a RSE. La razón es que la RSE es más amplia, es un estilo de gestión, y ha de afectar a toda la organización de arriba a abajo y de un extremo al otro, lo que ciertamente se manifestará en forma de buenas prácticas. La dificultad es pasar de una aproximación basada en la mera adición de buenas prácticas a un modelo integral, que parta de la ética y genere sostenibilidad.
La tendencia es el negocio responsable. Cuando me preguntan por cuál es la tendencia, esta es la respuesta, que es como decir que la RSE tienda a ser realmente RSE, es decir, un enfoque transversal dentro de la organización y vinculado al modelo de negocio, no como una acción colateral. Estamos aún, por tanto, en el camino de descubrir el sentido empresarial de la RSE y como la ética empresarial deja de ser un oxímoron. Y respecto a donde se pone el foco de atención, diría que hay dos grandes líneas centrales: la empresa saludable, que pone el foco en la persona, y la economía circular, que es un enfoque tanto medioambiental como economicista. Hay que decir que la economía circular también genera beneficios sociales como, por ejemplo, las entidades sociales que recuperan piezas de ropa, que han generado muchos puestos de trabajo para colectivos con dificultades de inserción.
La responsabilidad social es la responsabilidad que asume una empresa u organización ante la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente. Metodológicamente, la RSE parte de la formulación de un compromiso ético orientado a la creación de valor sostenible en todos los vectores de impacto de la organización: social, económico, laboral, ambiental, buen gobierno. Se gestiona como un proceso de mejora continua que debe permitir tomar conciencia del contexto de sostenibilidad mediante la identificación de los temas relevantes y deldiálogo con los grupos de interés, así como rendir cuentas.
Algunas empresas han alcanzado la excelencia en el contexto de su actividad empresarial, en los procesos de gestión que les resultan conocidos. Pero las empresas tienen unas responsabilidades no sólo ante los clientes o ante las leyes sino que cada vez más van asumiendo que también tienen unas responsabilidades ante la sociedad, ante stakeholders diversos que presentan intereses legítimos. Y no todas las empresas que habían sobresalido en lo conocido han dado el salto que se deriva de aceptar que la licencia social para operar requiere conquistar nuevas legitimidades, requiere comprender el contexto cambiante de sostenibilidad para la actividad corporativa.
La empresa tiene que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social, de fijar la mirada en los procesos convencionales a explorar nuevas miradas, nuevas demandas, nuevos retos, sobre áreas no tradicionales de la gestión empresarial. Si cada organización hace muy bien su trabajo cumpliendo con su misión pero, además, también incorpora criterios de funcionamiento que permitan abordar retos de la sociedad, tanto internalizando los impactos de la propia actividad empresarial como contribuyendo a resolver necesidades e inquietudes significativas, abordaremos la eficiencia social y la sociedad evolucionará con celeridad hacia mejores cotas de progreso. Esta es la responsabilidad de las empresas y las organizaciones ante la sociedad. Y esta es la visión sistémica que nos permite avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable.
Josep Maria Canyelles. Socio de Vector5.cat. Promotor de ResponsabilitatGlobal.com. Coordinador de Respon.cat

22.9.18

[ARTICLE] Reptes en l'excel·lència social de les empreses. Josep Maria Canyelles reflexiona des de les pàgines de la nova revista de Càritas per a les Empreses amb Cor

Càritas Diocesana de Barcelona estrena la revista "Aliances. La revista d'Entitats amb Cor" i en el primer número ofereix dos articles sobre responsabilitat social.

Joan Fontrodona parla de "L'RSE, en el cor de l'empresa" i Josep Maria Canyelles sobre els "Reptes en l'excel·lència social de les empreses".

Canyelles, soci consultor de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i coordinador de Respon.cat, afirma que la tendència és el negoci responsable i defensa que les empreses han de passar de l'excel·lència operativa a l'excel·lència social.

Fontrodona, professor d'ètica empresarial a la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de IESE Business School, afirma que implicar-se en activitats de voluntariat o d'acció social suposa per a les empreses despertar les seves consciències a una realitat diferent.

A la revista s'explica que al 2017 Càritas Barcelona va atendre 22.635 persones en 401 projectes diocesans i 73.676 més a les 170 Càritas parroquials i arxiprestals.

Podeu llegir tot seguit l'article de Josep Maria Canyelles al blog o en pdf:


Reptes en l'excel·lència social de les empreses

La responsabilitat social no és una suma de bones pràctiques. Aquest és un aclariment previ sempre necessari perquè sovint es confon l’RSE amb les seves bones pràctiques: que una empresa promogui la conciliació de la vida laboral i familiar o contracti persones de col·lectius amb dificultat mereix el nostre reconeixement, però no equival directament a RSE. La raó és que l’RSE és més àmplia, és un estil de gestió, i ha d'afectar tota l’organització de dalt a baix i d’un extrem a l’altre, cosa que certament es manifestarà en forma de bones pràctiques. La dificultat és passar d’una aproximació basada en la mera addició de bones pràctiques a un model integral, que parteixi de l’ètica i generi sostenibilitat.
La tendència és el negoci responsable. Quan em pregunten per quina és la tendència, aquesta és la resposta, que és com dir que l'RSE tendeixi a ser realment RSE, és a dir, un enfocament transversal dins de l'organització i vinculat al model de negoci, no com una acció col·lateral. Estem encara, per tant, en el camí de descobrir el sentit empresarial de l'RSE i com l'ètica empresarial deixa de ser un oxímoron. I respecte on es posa el focus d'atenció, diria que hi ha dues grans línies centrals: l'empresa saludable, que posa el focus en la persona, i l'economia circular, que és un enfocament tant mediambiental com economicista. Cal dir que l'economia circular també genera beneficis socials com, per exemple, les entitats socials que recuperen peces de roba, que han generat molts llocs de treball per a col·lectius amb dificultats d'inserció.
La responsabilitat social és la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes de la seva activitat i per la coresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. Metodològicament, l’RSE parteix de la formulació d’un compromís ètic orientat a la creació de valor sostenible en tots els vectors d’impacte de l’organització: social, econòmic, laboral, ambiental, bon govern. Es gestiona com un procés de millora contínua que ha de permetre prendre consciència del context de sostenibilitat per mitjà de la identificació dels temes rellevants i del diàleg amb els grups d’interès, com també rendir comptes.
Algunes empreses han assolit l’excel·lència en el context de la seva activitat empresarial, en els processos de gestió que els resulten coneguts. Però les empreses tenen unes responsabilitats no solament davant els clients o davant les lleis sinó que cada cop més van assumint que també tenen unes responsabilitats davant la societat, davant stakeholders diversos que presenten interessos legítims. I no totes les empreses que havien excel·lit en allò conegut han fet el salt que es deriva d’acceptar que la llicència social per operar requereix conquerir noves legitimitats, requereix comprendre el context canviant de sostenibilitat per a l’activitat corporativa.
L’empresa ha de passar de l’excel·lència operativa a l’excel·lència social, de fixar la mirada en els processos convencionals a explorar noves mirades, noves demandes, nous reptes, sobre àrees no tradicionals de la gestió empresarial. Si cada organització fa molt bé la seva feina acomplint amb la seva missió però, a més, també incorpora criteris de funcionament que permetin abordar reptes de la societat, tant internalitzant els impactes de la pròpia activitat empresarial com contribuint a resoldre necessitats i inquietuds significatives, abordarem l’eficiència social i la societat evolucionarà amb celeritat cap a millors cotes de progrés. Aquesta és la responsabilitat de les empreses i les organitzacions davant la societat. I aquesta és la visió sistèmica que ens permet avançar vers un Territori Socialment Responsable.

Josep Maria Canyelles. Soci de Vector5.cat. Promotor de ResponsabilitatGlobal.com. Coordinador de Respon.cat