Ja fa més de tres anys que es va aprovar oficialment el Codi de Conducta de la Guàrdia Civil. Al cap d'un any el govern va mostrar alguna voluntat de progressar amb alguna mesura com ara l'eliminació de l'estatura mínima per a l'ingrés al cos, o la creació d'un sistema intern d'informació per aplicar internament les disposicions de la Llei de Protecció de l'Informant i Sistemes Interns d'Informació, que deriva de la trasposició de la Directiva "Whistleblowers" (UE) 2019/1937.
El Reial Decret 176/2022, de 4 de març, pel que s'aprova el Codi de Conducta del personal de la Guàrdia Civil, preveu disposicions com les següents. Les cito literalment, fent constar que solament estan en llengua castellana, de manera que per a un guàrdia civil de llengua catalana ja hi ha una primera discriminació i, en tot cas, un missatge a tot el Cos: la conducta codificada sols té una llengua.
- Artículo 6. Imparcialidad y neutralidad. Actuarán con absoluta imparcialidad y neutralidad, carentes de prejuicio alguno y sin establecer trato discriminatorio hacia ninguna persona o colectivo. Algú es creu que, en termes generals, un guàrdia civil destinat als països de llengua catalana actuarà sense prejudicis quan un ciutadà se li adreci en català? No mostrarà tracte discriminatori envers el col·lectiu dels catalanoparlants?
- Artículo 10. Defensa de la Constitución. [...] 2. Asimismo, respetarán y harán cumplir los tratados, acuerdos y convenios internacionales de los que España sea parte, así como los demás preceptos que resulten de aplicación. Recordem que el Consell d’Europa ha renyat reiteradament Espanya pels incompliments de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), signada i ratificada el 2001. Si aquest incompliment passa en tota l'Admistració pública, l'incompliment és més gran en els cossos armats, justament on l'esforç de reeducació hauria de ser més gran.
- Artículo 12. Igualdad y no discriminación. Actuarán siempre guiados por el principio de igualdad y no discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, orientación sexual, religión o creencia, convicción política, discapacidad física o psíquica, edad, lengua o cualquier otra condición o circunstancia personal o social. D'aquesta llista, fa uns anys la diversitat sexual podia ser un element de discriminació. Avui ja no tant i segurament la llengua seria el factor de discriminació més important seguit de la immigració. Encara que a algú li pugui sorprendre, amb la immigració hi tenen relació constant i solament en alguns casos hi ha actitud discriminatòria, mentre que quan un ciutadà manté el català amb un guàrdia civil destinat als països de llengua catalana la discriminació augmenta exponencialment.
- Artículo 13. Neutralidad ideológica y política. Serán plenamente respetuosos con todas las opciones ideológicas y políticas, manteniendo neutralidad en esta materia, alejados del discurso político y del debate partidista. Aquest és un punt en què el progrés ha estat poc, i segurament s'estigui retrocedint fruit de l'evolució política. L'expressió presumptament justificatòria de "estamos en España" segueix sent el recurs habitual, amb un càrrega ideològica que es carrega tota la legislació i conjura tots els fantasmes d'èpoques passades. Si bé l'entrada pot ser més innocent amb una demanda formalment educada de canvi de llengua, sovint la referència abans de mesures més punitives acaba passant per les essències pàtries.
- Artículo 17. Respeto y consideración a la pluralidad cultural de España. Respetarán la pluralidad cultural de la sociedad y las singularidades de cada uno de los territorios que conforman España, mostrando el mayor respeto y consideración hacia la historia, los símbolos e instituciones del Estado, de las comunidades autónomas y de las entidades locales. Es fa molt estrany que no s'hi hagi volgut fer constar explícitament la llengua en aquest redactat. Un codi de conducta no ha de recollir explícitament tota la casuística però sí les matèries que són més font de conflicte o aquelles en les quals cal fer un progrés cultural dins l'organització. L'absència del respecte lingüístic, que aquí hi tenia un espai natural, mostra una immaduresa a l'hora d'abordar conductualment no ja l'ètica sinó el respecte a la legalitat.
- Artículo 25. Serenidad, prudencia y firmeza. En sus intervenciones, actuarán de manera racional y con el temple necesario, con serenidad y prudencia, siguiendo los principios de oportunidad, congruencia y proporcionalidad, con la confianza en que sus propias aptitudes, juicios y criterios técnicos le permitirán tomar las decisiones más acertadas. // Artículo 33. Relaciones con la ciudadanía. 1. Se esmerarán en sus relaciones con la ciudadanía, mostrando la mayor cortesía y educación, observando en todo momento un trato respetuoso y atento con esta y procurando auxilio y protección cuando la situación lo demande o sea requerido para ello. Les notícies referents sobretot al País valencià i les Illes dels conflictes lingüístics de ciutadans amb membres del cos, no semblen guiats per una actuació guiada per un capteniment racional ni serè sinó des de l'exercici de l'autoritarisme propi de l'antic règim. De fet, en totes les discriminacions hi ha hagut un tracte vexatori i en un 15% s’ha arribat a l’agressió física cap als ciutadans.
- Artículo 29. Sostenibilidad corporativa. Serán conscientes del impacto que sus actuaciones pueden tener en los ámbitos económico, social y medioambiental. No crec que siguin gaire conscients -o potser massa- de les conseqüències en la sostenibilitat respecte a la societat del seu capteniment lingüístic. Per a la majoria de la gent, el canvi de llegua és immediat per tal d'evitar problemes, és a dir que se segueix produint una diglòssia i un abaixar el cap preventivament amb renúncia lingüística atenent a la imatge que a pols s'han guanyat. Una manera de millorar l'impacte social seria fent campanyes públiques indicant que "ens podeu parlar en català" i donant instruccions en el desplegament del codi de conducta de mostrar aquesta receptivitat quan un catalanoparlant estigui fent l'esforç del canvi de llengua per evitar problemes o per una presumpta educació que, en tot cas, hauria d'anar en sentit contrari, del servidor públic al ciutadà.
Hi ha un repte de gestió del canvi cultural que no es gosa abordar
M'aventuro a indicar que el problema rau en el "Decàleg dels membres de la Guàrdia Civil", text preexistent i incorporat com a annex a l'actual Codi. Bé, el problema és cultural i té arrels profundes, però em sembla que es recull bé en aquest apartat:
- Segundo. Defensa de España y de la Constitución. Mi primer deber es defender a España, guardando y haciendo guardar la Constitución y las leyes, con lealtad al Rey.
- Octavo. Lealtad y espíritu de cuerpo. Con orgullo de ser guardia civil, actuaré con lealtad y compañerismo y seré fiel a los valores, principios y tradiciones del Cuerpo.
És a dir, la defensa de la legalitat es fa amb lleiatat al rei que, contràriament a la seva funció de mediació, va atiar el 3 d'octubre contra els catalans, donant suport a la violència emprada en el marc del "a por ellos". Per complementar-ho, l'orgull corporatiu es vincula a les tradicions del cos, que són precisament aquelles que caldria revocar pel que fa al respecte a la diversitat nacional, recollida a la CE com a "nacionalidades".
Per cert, quan es parla del "compañerismo" com a virtut annexa a la lleialtat i a l'orgull, es preveu que un membre del cos pugui denunciar una mala pràctica lingüística portada a terme per la seva parella de servei? Què creieu que passaria en tal circumstància? Prevaldria la llei del Whistleblowers o el "espíritu del cuerpo"? S'incentiva, tal com tocaria, que un company pugui fer saber que un membre del cos està mostrant pràctiques no adequades a la normativa?
D'altra banda, cal tenir en compte que al segon paràgraf de l'exposició de motius explica que és un codi voluntari: «Este código ético ha de entenderse en términos de la voluntariedad que emana de la vocación profesional de ser guardia civil, de forma que su finalidad ha de ser la de estimular conductas...». Amb això volem fer notar la feblesa del document i la sospita que no ha sortit d'un procés participatiu i de consens sinó més aviat d'una voluntat política més centrada en la imatge que en un repte real.
Un codi ètic o de conducta no pot alterar un precepte legal
Un codi de conducta hauria de prescriure els comportaments desitjats per part de les persones de l'organització en el marc del compliment normatiu i afegint-hi un plus d'excel·lència en virtut d'uns principis de qualitat i responsabilitat social, de manera que es pugui facilitar el trànsit de les pràctiques no desitjades a aquelles òptimes, en un marc de gestió del canvi cultural general de l'organització i particular de cada individu.
Entre el 2007 i el 2019 s'han detectat 68 discriminacions lingüístiques greus cap a ciutadans catalanoparlants. Totes haurien de ser considerades com a faltes molt greus segons codis disciplinaris del Policia Nacional i Guàrdia Civil. Des d'un punt de vista de gestió de la Responsabilitat Social, sembla evident que es tracta d'un aspecte que comporta materialitat, és a dir, que és rellevant i que s'hauria de gestionar. Tot i això, només en un 3% dels casos hi hagut conseqüències penals pels agents dels cossos de seguretat. Els cossos policials de l’Estat gaudeixen d’una total impunitat i emparament per part del govern espanyol.
Així, doncs, tornant al Codi de Conducta en qüestió, no solament no aborda o desenvolupa una de les matèries més rellevants com és el respecte a la diversitat cultural i nacional sinó que estem davant una matèria on és present l'incompliment normatiu. Vegem aquest resum del marc legal presentat per la Plataforma per la Llengua a l'informe Comportament lingüístic davant els cossos policials espanyols (2019):
- Article 54.11 de l’Estatut bàsic del treballador públic: [Los trabajadores públicos] Garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio.
- La lleis orgàniques 4/2010 (Article 7-N) i la llei 12/2017 (Article 7.4) que regulen el règim disciplinari del Cos Nacional de Policia de la Guàrdia Civil, respectivament, estableixen com a faltes molt greus: “Toda actuación que suponga discriminación por razón de origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad u orientación sexual, sexo, lengua, opinión, lugar de nacimiento o vecindad, o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”
- Tots els ciutadans de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià tenen, en aquests territoris, el dret a rebre atenció en català per part de l’administració de l’Estat i, per tant, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.
- Els funcionaris i els altres treballadors públics, en aquests territoris, tenen el deure de garantir que els ciutadans reben l’atenció en català, si així ho volen.
- Tot i així, els funcionaris no tenen el deure individual de conèixer la llengua. L’any 2017, el Ministeri de l’Interior tenia 6.356 treballadors a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià i cap d’ells havia d’acreditar coneixements de català, en menys d’un 8% d’aquestes places el català era un mèrit.
- No es coneix que hi hagi protocols per garantir el dret de ser atès en català en totes les situacions, ni que els treballadors tinguin indicacions i canals per fer-ho.
- El règim disciplinari dels dos cossos de seguretat contemplen les discriminacions lingüístiques com a faltes molt greus.
La conseqüència és que, malgrat el Codi de Conducta del 2022, les discriminacions i vulneracions legals segueixen estan a l'ordre del dia. A més, cal tenir en compte que són poques les situacions que es denuncien i que la majoria de catalanoparlants ja renuncien d'entrada al seu dret:
- 23.04.2025 “En català no t’atendrem”: la catalanofòbia de la Guàrdia Civil contra un jove. El jove denuncia un cas de discriminació lingüística després d'una festa a Búger (i a l'Ara Balears)
- 03.07.2025 “Sóc l’autoritat i m’ha de parlar en espanyol”: denuncien la Guàrdia Civil per discriminació lingüística. Un veí d'Alcalalí, que va acabar multat, denuncia que un guàrdia civil li va exigir de parlar en espanyol en un to prepotent i autoritari
La irresponsabilitat social del Codi de Conducta de la Guàrdia Civil
S'entendrà perfectament el motiu del títol de l'article. Un codi ètic o de conducta elaborat en el marc de la gestió de la responsabilitat que una organització té i assumeix davant la societat ha de connectar amb els aspectes anomenats materials, és a dir, els aspectes que requereixen un canvi cultural intern perquè es manifesten en comportaments no desitjats des del punt de vista tant de l'articulat estricte de la normativa com de les voluntats que es manifesten en els preàmbuls i que descriuen la intencionalitat que el legislador ha volgut recollir de la voluntat de la societat.
Massa sovint en organismes públics hi ha una voluntat de transmetre una gestió moderna i mostrar de cada a la galeria que es disposa dels instruments de gestió per fer-ho possible. Així ho vam considerar i raonar quan es va intentar fer una memòria de sostenibilitat de l'exèrcit espanyol:
- 26.8.13 Forces armades i Responsabilitat Social: un intent fallit
- 26.8.13 Fuerzas armadas y Responsabilidad Social: un intento fallido
La Llei espanyola 2/2011, d'Economia Sostenible, preveia en el seu article 35 que les societats mercantils estatals i les entitats públiques empresarials adscrites a l'Administració General de l'Estat, havien de presentar memorias anuals de sostenibilidad. Sovint la pròpia Administració no compleix el que regula, a banda de la incoherència respecte als valors públics pregonats que calgui obligar-se a si mateixa a actuar responsablement i no fer-ho d'ofici.
Finalment, el que caldria és assegurar el compliment del Codi i de tota la normativa, amb mecanismes de promoció del compliment (compliance), de monitorització, mesures correctives i sancions. En un estudi de la Càtedra Mango del 2013 sobre els codis ètics de les empreses públiques es deia que en el 100% dels casos estudiats havien creat un organisme de seguiment del codi, però en canvi no s'havien habilitat sistemes de seguiment.
Que compleixin les normes i que, si volen jugar a fer codis de conducta que segueixin els criteris d'RSC i parteixin d'una correcta i honesta identificació de la materialitat. Ho expressem amb nitidesa i un punt de vehemència perquè finalment totes aquestes pràctiques mal girbades no fan sinó restar prestigi general als codis ètics i de conducta i, per extensió, a la gestió de la responsabilitat social corporativa.
.JPG)
