Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia social. Mostrar tots els missatges

28.10.20

Xerrada-taller a la Fira d'Economia Social FESC: La resiliència comunitària i el veïnatge positiu seguint els ODS @xes_cat @coopstreball @econ_socialcat

 

La resiliència comunitària i el veïnatge positiu seguint els ODS

La cooperativa TSR Territori Socialment Responsable i la cooperativa Etcèteres exposaran projectes d’èxit basats en l’enfortiment dels vincles entre veïnatges i comunitats que posen en evidència que la resposta a les crisis i a un futur resilient passa per la construcció de vincles. 

A més d'aquest taller, TSR participa novament a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya proposant la iniciativa Edificis Positius per promoure que puguem viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes, i apostant per serveis d'economia social per millorar: cobertes verdes, biohabitabilitat, reformes, edificis cardioprotegits...

Entitats organitzadores:

Dia i hora: 

  • Divendres 13 de novembre
  • De 19:00 a 20:30

Ponents i participants:

  • Mercè Casals (TSR)
  • Irene Moulas (Cooperativa Etcèteres)

Descarrega el programa aquí.

29.6.20

Proposta de l’Economia Social i Solidària catalana d’un Pacte per una Economia per la Vida

M'he adherit a la proposta de l’Economia Social i Solidària catalana d’un Pacte per una Economia per la Vida promoguda per l'Associació Economia Social Catalunya (AESCAT).

Les conseqüències socioeconòmiques i sanitàries de la COVID-19 mostren la fragilitat d’un model global que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta. A Catalunya, aquest model ha tingut com a conseqüència, entre d’altres, l’afebliment de la protecció social, la deslocalització parcial del teixit productiu, la reducció de la despesa sanitària, la precarització laboral d’alguns sectors, la crisi residencial, els recursos insuficients per la recerca, el menysteniment del sector primari i una minsa capacitat d’articular les cadenes productives locals.

Davant l’actual emergència sanitària, social i econòmica, Catalunya es troba amb una part important del teixit socioeconòmic greument afectat i d’altres amb grans dificultats. Les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general. Cal modificar-les i desplaçar la tasca reguladora de l’economia vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú i arrelades al territori, com són el sector públic, el cooperativisme, el mutualisme, el tercer sector i el conjunt de l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i les cures, i el sector privat d’empreses que actuen amb coresponsabilitat i ètica social.

Cal erigir i compartir un Nou Model Econòmic basat en una Economia Plural Transformadora. Dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida. Una economia plural que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana. Cal reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap una Economia per la Vida.

Un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. Un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura. Un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible.

Des de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) fem una crida al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina a l’alçada del moment.

Cal un Pacte Català per la salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental entre agents socioeconòmics plurals, que implanti polítiques transformadores i ens encamini cap a una Economia per la Vida.

En aquest sentit, apel·lem
  • Al conjunt de l’economia social i solidària, per subscriure la proposta, elaborar conjuntament les mesures concretes de democratització econòmica i transició ecosocial i per participar activament del canvi de polítiques econòmiques a nivell de país.
  • Al sindicalisme, als moviments socials, ecologistes, feministes, antiracistes i veïnals; a les organitzacions d’autònoms i d’empreses, per tal de treballar plegats per una estratègia d’Economia Plural Transformadora.
  • A les forces polítiques, al municipalisme, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina de reconstrucció econòmica i social que reculli la pluralitat d’agents socials i econòmics i socials catalans, els reuneixi sota un Pacte català per una Economia per la Vida i els habiliti per avançar cap a un nou Model Econòmic plural, sobirà, democràtic i relocalitzat per Catalunya.

Barcelona, maig del 2020.

Descarrega el manifest en PDF.

23.6.20

[Converses Positives] Josep Maria Canyelles conversa amb Xavier López

  • Aquest divendres 26 Xavier López farà una conferència sobre aliances, en el marc del Marketplace de Respon.cat
  • Fa uns dies el vam entrevistar a Converses Positives.

Josep Maria Canyelles (TSR SCCL) ha tingut una conversa molt interessant amb Xavier López sobre l’Economia social i, més en general, sobre la necessitat de desenvolupar aliances entre empreses. Xavier López ha desenvolupat la seva activitat professional en el món cooperatiu i també en el sector públic com a director general d’Economia Social. Actualment està focalitzat en l’acompanyament per al desenvolupament d'aliances.

Les converses formen part d’un entorn de positivitat. Des de TSR Territoris Socialment Responsables SCCL tenim Converses Positives amb persones que contribueixen a expandir la positivitat. Són persones interessants per a la nostra iniciativa Edificis Positius i per a tot el que ajudi a crear territoris socialment responsables.
El format pretén ser distès i agradable, converses breus de 20 a 30 minuts, que s’emeten en directe a mitja tarda per Instagram Live i que divulguem posteriorment pels nostres canals d’IGTV, YouTube i les altres xarxes socials, per facilitar la interacció.

Podeu inscriure-us a la conferència de Xavier López sobre aliances d'aquest divendres 26 al Marketplace de Respon.cat.

Veure entrevista

29.3.18

[VÍDEO] Segon capítol de la websèrie de creaRSA sobre el programa RSE.PIME de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Us recomanem veure aquest video per conèixer algunes de les reflexions que es fan amb les empreses participants a l’RSE.Pime.
  • Segur que les reflexions us seran interessants per a les vostres empreses.
 
Entre altres, se situa l’RSE com una visió empresarial, on no n’hi ha prou amb l’actitud personal sinó que cal gestió. El dinamitzador de la sessió situa el sentit de l’RSE des del punt de vista metodològic, com la comprensió del context de sostenibilitat -allò que és rellevant-, el diàleg amb els grups d’interès i la rendició de comptes. En aquest segon capítol* també la importància de tenir la capacitat de les empreses d'observar la realitat que les envolta. No us el perdeu!

RSE.Pime és un programa pràctic d'implantació de la Responsabilitat Social Empresarial a les pimes catalanes, organitzat per Respon.cat amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Consell de Cambres de Catalunya. RSE.Pime serveix perquè les empreses i entitats participants acabin disposant d'un pla d'acció de RSE que hagi estat elaborat per elles mateixes: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop és el resultat audiovisual de la participació creaRSA.coop en aquest programa. És a dir que, creaRSA, en procés de transformació en cooperativa, participa al programa RSE.Pime amb l'objectiu d'aconseguir un Pla d'acció d'RSE previ que pugui ser integrat en l'ADN (estatuts, règim intern, etc) de la nova cooperativa.

RSE.Pime.Coop, d'acord amb les sessions del programa, és una webserie estructurada en capítols de 5 minuts aprox. de durada cadascun, realitzada conjuntament amb Respon.cat i Aved Produccions. I un dels seus objectius principals és servir d'inspiració i material de referència per a totes aquelles empreses o iniciatives cooperatives que vulguin integrar polítiques i accions d'RSE a les seves estructures de govern i dinàmiques de funcionament.

CreaRSA està en campanya de crowdfunding. Els podeu ajudar a seguir fent RSA: ca.goteo.org/project/crearsa-coop

RSE.PIME.Coop / Capítulo 2 / Valores y modelo de gestión from creaRSA on Vimeo.
1r capítol - S'estrena la websèrie RSE.Pime.Coop, el resultat audiovisual de la participació de creaRSA.coop al programa RSE.PIME de Respon.cat

[VÍDEO] Segundo capítulo de la webserie de creaRSA sobre el programa RSE.Pime de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Recomendamos ver este video para conocer algunas de las reflexiones que se hacen con las empresas participantes en el Programa RSE.Pime de Respon.cat.
  • ¡Seguro que las reflexiones serán interesantes para sus empresas!
Entre otros, se sitúa la RSE como una visión empresarial, donde no basta con la actitud personal sino que hay que gestionar. El dinamizador de la sesión sitúa el sentido de la RSE desde el punto de vista metodológico, como la comprensión del contexto de sostenibilidad -lo que es relevante-, el diálogo con los grupos de interés y la rendición de cuentas. En este segundo capítulo* también la importancia de tener la capacidad de las empresas de observar la realidad que las rodea. ¡No se lo pierdan!

RSE.Pime es un programa práctico de implantación de la Responsabilidad Social Empresarial en las pymes catalanas, organizado por Respon.cat con el apoyo del Departamento de Empresa y Conocimiento del Gobierno de Cataluña y la colaboración del Consejo de Cámaras de Cataluña. RSE.Pime sirve para que las empresas y entidades participantes terminen disponiendo de un plan de acción de RSE que haya sido elaborado por ellas mismas: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop es el resultado audiovisual de la participación creaRSA.coop en este programa. Es decir que, creaRSA, en proceso de transformación en cooperativa, participa en el programa RSE.Pime con el objetivo de conseguir un Plan de acción de RSE previo que pueda ser integrado en el ADN (estatutos, régimen interno, etc) de la nueva cooperativa.

RSE.Pime.Coop, de acuerdo con las sesiones del programa, es una webserie estructurada en capítulos de 5 minutos aprox. de duración cada uno, realizada conjuntamente con Respon.cat y Aved Producciones. Y uno de sus objetivos principales es servir de inspiración y material de referencia para todas aquellas empresas o iniciativas cooperativas que quieran integrar políticas y acciones de RSE en sus estructuras de gobierno y dinámicas de funcionamiento.

CreaRSA está en campaña de crowdfunding. Los puede ayudar a seguir haciendo RSA: ca.goteo.org/project/crearsa-coop


RSE.PIME.Coop / Capítulo 2 / Valores y modelo de gestión from creaRSA on Vimeo. [Lengua: catalana, subtitulado castellano]


1er capítulo: Se estrena la webserie RSE.Pime.Coop, el resultado audiovisual de la participación de creaRSA.coop en el programa RSE.Pime de Respon.cat

21.3.18

El context polític dispara l'interès ciutadà per diverses companyies catalanes

  • El diari Público publica un reportatge sobre l'augment de l'interès per diverses companyies catalanes amb motiu del context polític.
  • Parlem, Catgas, Som Energia o Caixa d'Enginyers apareixen com alternativa a les multinacionals que han traslladat la seu fora de Catalunya i augmenten les altes
La decisió d'algunes empreses bàsicament vinculades als reguladors espanyols d'anunciar canvis de seu va ser interpretat com un moviment polític contra la declaració d'independència.

Més de quatre mesos més tard, ja es pot afirmar que el moviment ha tingut un impacte. I diverses companyies han augmentat el volum de clients i les consultes de persones interessades a sumar-s'hi. Ara bé, tot i que es tracta de creixements més o menys importants en termes relatius, son poc significatius a nivell global, ja que la quota de mercat d'aquestes empreses és incomparable amb la que poden tenir Caixabank o Gas Natural Fenosa, per citar dos casos. Som Energia, Som Connexió, Parlem, Coop57, Caixa d'Enginyers, Catgas o Arç Cooperatives són algunes de les companyies que, a diferents nivells, han notat l'impacte. Algunes són cooperatives representatives de l'economia social i solidària catalana, de manera que tot i veure's beneficiades pel context no han apostat per un creixement sobtat, sinó perquè aquest sigui sostenible i, sobretot, provinent de persones que volen fer un consum crític vinculat a la transformació social.


Accés al reportatge.







8.3.18

S'estrena la websèrie RSE.Pime.Coop, el resultat audiovisual de la participació de creaRSA.coop al programa RSE.PIME de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Ens sumem a divulgar aquesta campanya de creaRSA basada en la seva participació en el programa RSE.PIME de Respon.cat.
RSE.Pime és un programa pràctic d'implantació de la Responsabilitat Social Empresarial a les pimes catalanes, organitzat per Respon.cat amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Consell de Cambres de Catalunya. RSE.Pime serveix perquè les empreses i entitats participants acabin disposant d'un pla d'acció de RSE que hagi estat elaborat per elles mateixes: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop, llavors, és el resultat audiovisual de la participació creaRSA.coop en aquest programa.

És a dir que, creaRSA, en procés de transformació en cooperativa, participa al programa RSE.Pime amb l'objectiu d'aconseguir un Pla d'acció d'RSE previ que pugui ser integrat en l'ADN (estatuts, règim intern, etc) de la nova cooperativa.

Per tant, RSE.Pime.Coop, d'acord amb les sessions del programa, serà una webserie estructurada en capítols de 5 minuts aprox. de durada cadascun, realitzada conjuntament amb Respon.cat i Aved Produccions.

I un dels seus objectius principals és servir d'inspiració i material de referència per a totes aquelles empreses i / o iniciatives cooperatius que vulguin integrar polítiques i accions d'RSE a les seves estructures de govern i dinàmiques de funcionament.

Equip tècnic:
Producció: Chus López i Osvaldo Riccardi
Càmeres: Adrià Carreras, Carlos Hidalgo i Iban Granero del Rio
So directe: Osvaldo Riccardi
Guió: Osvaldo Riccardi, María Aponte i Paula Ginard
Muntatge: María Aponte i Paula Guinard
Postproducció: Adrià Carreras i Iban Granero del Rio

Recorda que estem en campanya de crowdfunding, ajudeu-nos a seguir fent RSA: ca.goteo.org/project/crearsa-coop

RSE.PIME.COOP / CAPÍTOL 1 / EL SENTIT DE L'RSE




Se estrena la webserie RSE.Pime.Coop, el resultado audiovisual de la participación de creaRSA.coop en el programa RSE.Pime de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Nos sumamos a divulgar esta campaña de creaRSA basada en su participación en el programa RSE.Pime de Respon.cat.
RSE.Pime es un programa práctico de implantación de la Responsabilidad Social Empresarial en las pymes catalanas, organizado por Respon.cat con el apoyo del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya y la colaboración del Consell de Cambres de Catalunya. RSE.Pime sirve para que las empresas y entidades participantes acaben disponiendo de un plan de acción de RSE que haya sido elaborado por ellas mismas: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop, entonces, es el resultado audiovisual de la participación creaRSA.coop en dicho programa.

Es decir que, creaRSA, en proceso de transformación en cooperativa, participa en el programa RSE.Pime con el objetivo de conseguir un Plan de acción de RSE previo que pueda ser integrado en el ADN (estatutos, régimen interno, etc) de la nueva cooperativa.

Por lo tanto, RSE.Pime.Coop, de acuerdo con las sesiones del programa, será una webserie estructurada en capítulos de 5 minutos aprox. de duración cada uno, realizada conjuntamente con Respon.cat y Aved Producciones.

Y uno de sus objetivos principales es servir de inspiración y material de referencia para todas aquellas empresas y/o emprendimientos cooperativos que quieran integrar políticas y acciones de RSE en sus estructuras de gobierno y dinámicas de funcionamiento.

Equipo técnico:
Producción: Chus López y Osvaldo Riccardi
Cámaras: Adrià Carreras, Carlos Hidalgo e Iban Granero del Río
Sonido directo: Osvaldo Riccardi
Guión: Osvaldo Riccardi, Maria Aponte y Paula Ginard
Montaje: María Aponte y Paula Guinard
Postproducción: Adrià Carreras e Iban Granero del Río

Recuerda que estamos en campaña de crowdfunding, ayúdanos a seguir haciendo RSA:
ca.goteo.org/project/crearsa-coop

RSE.PIME.COOP / CAPÍTOL 1 / EL SENTIT DE L'RSE



4.2.18

[ENTREVISTA] Vector5 conversa amb l'economista Antón Costas: s'acabarà produint una convergència entre les empreses amb RSE i l'economia més social

  • Vector 5 ha conversat amb Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d'Economia.
  • Costas va ser el conferenciant a l'acte de presentació del llibre "Amb valor afegit" de gestió de la responsabilitat social per a pimes.
Foto: Josep Maria Canyelles conversant amb Antón Costas sobre l'RSE i les maneres de mesurar la riquesa dels països més enllà del PIB

Anton Costas ha estat el conferenciant de l'acte de presentació del llibre "Amb valor afegit", un manual de gestió de la responsabilitat social empresarial (RSE) adreçat a les pimes. Es tracta d'una iniciativa de la Càtedra RSU de la Universitat de Girona (UdG) amb la col·laboració de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat, que s'ha fet càrrec de l'elaboració. Costas és catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d'Economia i publica habitualment articles d'opinió a la Vanguardia.

Els dos ponents de l'acte, Costas i Josep Maria Canyelles, autor de la publicació, han pogut conversar sobre alguns aspectes relacionats amb l'RSE.


V5: A Davos es va presentar una proposta d'un índex complementari al PIB que pugui mesurar la riquesa dels països en termes més ajustats a la realitat, tenint en compte les variables socials i ambientals, i no solament macrodades d'impacte econòmic, en la línia de l'Índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides.
Anton Costas: Ho trobo una proposta interessant i, de fet, ja s'estan fent coses en aquest sentit. L'indicador del WEF intenta mesurar la capacitat que tenen els països per traduir el progrés social. Jo no substituiria el PIB, que serveix per mesurar certes coses; en tot cas el milloraria. Si el que volem és mesurar el progrés social d'un país el PIB no és l'eina adequada; aleshores calen aquests altres instruments que van sortint però que encara no tenen la capacitat sintètica que aporta el PIB.
V5: Respecte l'RSE, hi ha alguna matèria que s'hagi de regular més pel que fa al bon govern per assegurar que no hi hagi tantes esquerdes?
Anton Costas: Segur que sí i s'està fent. Jo sóc conseller de diverses empreses i veig com es van implantant aquestes obligacions com la definició de mapes de risc.
V5: Però quan surt un president de govern i fa declaracions convidant a no abordar certs incompliments ("en esto no nos metamos"), ¿no pot passar que les empreses tinguin la sensació que certes regulacions existeixen però que complir-les no és rellevant o és merament formal?
Anton Costas: Jo penso que estem en una fase de transició llarga des d'una visió filantròpica de l'RSE, basada en donacions, després algunes empreses van anar evolucionant i ara ja estem en una visió de l'RSE que està intentant formar part del model de gestió empresarial i introduir preocupacions socials com els reptes climàtic, igualtat salarial, conciliació... Ja no és una activitat marginal o externa, tal com bé expliqueu al manual que presenteu avui.
V5: De cara a facilitar l'evolució d'aquest model capitalista cap a un model que integri valors més humanístics, més responsables, ¿seria interessant reforçar el sector de l'economia social i tot aquell que s'orienti a crear alhora valor social i econòmic?
Anton Costas: Com economista i professor d'economia el que defenso és el sistema de mercat però el tipus de propietat de les empreses m'és indiferent, si és privada, social, pública, cooperativa... En tot cas, a totes elles els exigiré que es comportin amb les mateixes regles -d'equitat o competitivitat, per exemple. Si vostè em diu s'hauria de donar suport públic als models d'economia social, em sembla bé però mirant bé com fem servir aquests recursos.
Jo havia estat al patronat de Formació i Treball i el funcionament intern era organitzat com una empresa però el que es pretenia eren valors socials i això era fantàstic. No tinc ni biaixos a favor ni en contra. A Mondragón, per exemple, hi ha treballadors que són socis i molts altres que no, i em sembla que finalment la diversitat és important. Però és que si l'RSE va avançant, s'acabarà produint una convergència entre els dos models

V5:  Moltes gràcies per la conversa i per poder-nos brindar la conferència sobre el dividend de l'RSE en aquest acte de presentació de la publicació "Amb valor afegit".

Més informació:
Notícies anterior sobre l'esdeveniment:
Altres repercussions de l'esdeveniment:
Publicacions anteriors sobre Anton Costas a Responsabilitat Global: 

[ENTREVISTA] Vector5 conversa con el economista Antón Costas: se acabará produciendo una convergencia entre las empresas con RSE y la economía más social

  • Vector 5 ha conversado con Antón Costas, catedrático de política económica de la UB y ex presidente del Círculo de Economía.
  • Costas fue el conferenciante al acto de presentación del libro "Con valor añadido" de gestión de la responsabilidad social para pymes.
Foto: Josep Maria Canyelles conversando con Antón Costas sobre la RSE y las maneras de medir la riqueza de los países más allá del PIB

Anton Costas ha sido el conferenciante del acto de presentación del libro "Amb valor afegit" (Con valor añadido), un manual de gestión de la responsabilidad social empresarial (RSE) dirigido a las pymes. Se trata de una iniciativa de la Cátedra RSU de la Universitat de Girona (UdG) con la colaboración de Vector5 | excelencia y sostenibilidad, que se ha hecho cargo de su elaboración. Costas es catedrático de política económica de la UB y ex presidente del Círculo de Economía y publica habitualmente artículos de opinión en la Vanguardia.

Los dos ponentes del acto, Costas y Josep Maria Canyelles, autor de la publicación, han podido conversar sobre algunos aspectos relacionados con la RSE.


V5: En Davos se presentó una propuesta de un índice complementario al PIB que pueda medir la riqueza de los países en términos más ajustados a la realidad, teniendo en cuenta las variables sociales y ambientales, y no solamente macrodatos de impacto económico, en la línea del Índice de Desarrollo Humano de Naciones Unidas.
Anton Costas: Lo encuentro una propuesta interesante y, de hecho, ya se están haciendo cosas en este sentido. El indicador del WEF intenta medir la capacidad que tienen los países para traducir el progreso social. Yo no sustituiría el PIB, que sirve para medir ciertas cosas; en todo caso lo mejoraría. Si lo que queremos es medir el progreso social de un país, el PIB no es la herramienta adecuada; entonces se necesitan estos otros instrumentos que van saliendo pero que aún no tienen la capacidad sintética que aporta el PIB.
V5: Respecto la RSE, ¿hay alguna materia que deba regularse más en cuanto al buen gobierno para asegurar que no haya tantas grietas?
Anton Costas: Seguro que sí y se está haciendo. Yo soy consejero de varias empresas y veo cómo se van implantando estas obligaciones, como la definición de mapas de riesgo.
V5: Pero cuando sale un presidente de gobierno y hace declaraciones invitando a no abordar ciertos incumplimientos ("en esto no nos metamos"), ¿no puede ocurrir que las empresas tengan la sensación de que ciertas regulaciones existen pero que cumplirlas no es relevante o es meramente formal?
Anton Costas: Yo pienso que estamos en una fase de transición larga desde una visión filantrópica de la RSE, basada en donaciones; luego algunas empresas fueron evolucionando y ahora ya estamos en una visión de la RSE que está intentando formar parte del modelo de gestión empresarial e introducir preocupaciones sociales como los retos climático, igualdad salarial, conciliación... Ya no es una actividad marginal o externa, tal como bien se explica el manual que presentamos hoy.
V5: De cara a facilitar la evolución de este modelo capitalista hacia un modelo que integre valores más humanísticos, más responsables, ¿sería interesante reforzar al sector de la economía social y todo aquel que se oriente a crear al mismo tiempo valor social y económico?
Anton Costas: Como economista y profesor de economía lo que defiendo es el sistema de mercado, pero el tipo de propiedad de las empresas me es indiferente, si es privada, social, pública, cooperativa... En todo caso, a todas ellas les exigiré que se comporten con las mismas reglas -de equidad o competitividad, por ejemplo-. Si usted me dice se debería dar apoyo público a los modelos de economía social, me parece bien pero mirando bien como usamos estos recursos.
Yo había estado en el patronato de Formació i Treball y el funcionamiento interno estaba organizado como una empresa pero lo que se pretendía eran valores sociales y eso era fantástico. No tengo ni sesgos a favor ni en contra. En Mondragón, por ejemplo, hay trabajadores que son socios y muchos otros que no, y me parece que finalmente la diversidad es importante. Pero es que si la RSE va avanzando, se acabará produciendo una convergencia entre los dos modelos

V5: Muchas gracias por la conversación y para podernos brindar la conferencia sobre el dividendo de la RSE en este acto de presentación de la publicación "Amb valor afegit".

Más información:
Noticias anterior del evento:
Otras repercusiones del evento:
Publicaciones anteriores sobre Anton Costas a Responsabilidad Global: 

19.12.17

Demà tindrà lloc el “Business With Social Value”

Es tracta d’un esdeveniment anual que es durà a terme el proper dia 20 de desembre al Palau de Congressos de Catalunya.

Aquesta jornada de networking neix per crear oportunitats reals de negoci a través d’una trobada anual entre empreses mercantils i centres especials de treball i empreses d’inserció no lucratius a fi de que els primers, discriminin positivament les seves compres de productes i serveis cap a les entitats socials; d’aquesta forma contribueixen en la seva sostenibilitat econòmica i a sí mateixos s’aporten valor social.

Cal inscripció prèvia. Per a més informació podeu seguir el següent enllaç.

Font: businesswithsocialvalue.org

12.12.17

La rendició de comptes es dissocia de l'RSE, segons Canyelles

Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya


Ahir va tenir lloc la V Jornada d’RSE del Col·legi d'Auditor, enguany sobre “Reporting i Verificació externa de la sostenibilitat". Josep Maria Canyelles va intervenir en la sessió sobre diferents formes de reporting, i va ser l'encarregat de complementar les intervencions sobre GRI i informe integrat aportant una visió complementària fruit d'altres tendències.

Canyelles va començar establint el seu model conceptual d'RSE, que pressuposa entre altres que una organització que gestiona la responsabilitat social ha d'haver expressat un compromís de manera explícita a partir d'uns valors ètics, a més de generar sostenibilitat i rendir comptes, entre d'altres.

A partir d'aquí va llançar una afirmació provocativa declarant que s'havia dissociat definitivament la rendició de comptes de l'accountability. L'explicació de la contradicció aparent ve donada perquè el concepte anglòfon d'accontability porta incorporada a la idea de rendició de comptes la d'assumpció de les responsabilitats. En aquest sentit, donat el nou marc d'obligatorietat de rendir comptes en informació no financera, ja no es pot pressuposar que el fet de rendir comptes hagi d'anar associat a una gestió de l'RSE. Així, una organització que gestioni l'RSE ha de fer rendició de comptes però una que faci rendició de comptes ja no es podrà intuir que gestioni l'RSE.

Canyelles va comparar aquest moment de dissociació amb el que es va produir quan moltes empreses van elaborar codis ètics per tal que poguessin servir d'eximent amb motiu de la reforma del Codi penal.

Feta aquesta reflexió inicial, va indicar que mentre que els estàndards de GRI constitueixen un model metodològic molt perfeccionat però on la càrrega ideològica és més neutra, altres iniciatives han optat per tenir una càrrega més ideològica, com seria el cas del Balanç social de la XES o l'Economia del Bé Comú (EBC).

En el cas del Balanç social de la XES és un sistema d'indicadors fins i tot amb correspondència amb els de GRI, però els complementa de manera que ofereix un model adaptat a l'economia social i solidària. En el cas del Balanç del Bé Comú la intenció no és oferir un sistema d'indicadors de repòrting equiparable a GRI sinó una matriu d'anàlisi de l'organització que permeti establir una puntuació de 0 a 1.000 i marcar-se objectius de millora. A més, l'EBC pretén que els productes i serveis puguin anar identificats amb aquesta numeració o un codi de color equivalent de manera que el consumidor pugui prendre una decisió de compra informada, i en darrer terme que la fiscalitat dels països i els criteres de compra pública puguin afavorir un mercat ètic. En aquest sentit, l'expert es va referir al dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el tema «L'Economia del Bé Comú: un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social».

Per concloure la reflexió, Canyelles va explicar que la rendició de comptes a partir d'indicadors que mostrin també el valor social creat pot tenir conseqüències rellevants en l'evolució del mercat si els diferents operadors i especialment el regulador i la contractació pública ho van integrant. Un exemple més de quina pot ser aquesta tendència vindria donada per la voluntat de la Generalitat de Catalunya de regular les empreses d'economia social a partir no de la fórmula jurídica sinó del compliment en base a indicadors, fet que permetria tenir avantatges per accedir a certes contractacions públiques, per exemple. Així, mentre que una fundació o una cooperativa podrien no complir determinats requeriments com ara una participació democràtica i bona governança, es podria donar el cas que una societat limitada sí que ho complís. Vector 5, precisament, va participar en el programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.

7.12.17

"Gestionar la responsabilitat envers la societat afecta totes les organitzacions, també l'economia social", diu Canyelles al Fòrum d'ESS de Vilanova i la Geltrú


Tal com vam anunciar, una ponència del consultor Josep Maria Canyelles va obrir la segona trobada el Fòrum per l’economia social i solidària de Vilanova i la Geltrú.

La intervenció va abordar la gestió de la responsabilitat social de les organitzacions de l'economia social i solidària, i com millorar la seva implicació en el territori.

L'expert en Responsabilitat Social de les empreses i organitzacions Josep Maria Canyelles, soci de la cooperativa Vector 5 Excel·lència i Sostenibilitat i promotor de Responsabilitat Global, va oferir dimecres 29 de novembre la ponència "Economia social i solidària: compromís amb el territori", que va tenir lloc al Centre Cívic La Geltrú.

Canyelles va aportar reflexions sobre com qualsevol organització, tingui la titularitat que tingui, està cridada a gestionar la seva responsabilitat social, és a dir, a prendre consciència i ser proactiva sobre l'afectació que genera damunt la societat en els diversos vectors d'impacte: laboral, econòmic, ambiental, social i bon govern.

En la seva reflexió va mostrar que cada cop més totes les organitzacions s'assemblen més pel que fa a la gestió, malgrat que cadascuna tingui uns valors i missions prou diferents; però totes han de fer front a la complexitat que suposa haver d'integrar criteris o principis de responsabilitat social que són diferents dels que marca la seva prioritat missional. Això requereix un procés d'aprenentatge per a totes les organitzacions, sense caure en l'apriorisme que, en virtut de la no lucrativitat o de la missió social, s'estigui més preparat per abordar una gestió integrada i integral d'aquest enfocament de gestió.

En tot cas, Canyelles va esmentar que des de l'economia social i solidària s'han desenvolupat metodologies pròpies com el balanç social de la XES o que es poden viure com més properes com l'Economia del Bé Comú, totes elles, tanmateix, concrecions del mateix model bàsic de la gestió de la responsabilitat social de les organitzacions.

La conferència de Josep Maria Canyelles s'emmarcava en la segona reunió del Fòrum de treball d'entitats, empreses i col·lectius per l'economia social i solidària de Vilanova i la Geltrú. El fòrum, que integra agents econòmics, socials i ciutadania en general, és impulsat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i pretén ser un espai de trobada i debat entorn de l'economia social.

El fòrum es va constituir l'abril passat amb l'objectiu de generar propostes i promoure el treball transversal dels sectors públic, privat i associatiu. El seu impuls és previst en el Pla d'acció de l'economia solidària de Vilanova i la Geltrú, inclòs en el Pla d'Actuació Municipal 2015-2019, per tal de fomentar models d'economia que afavoreixin el desenvolupament del territori prioritzant les dimensions socials, ambientals i humanes de l'economia.