Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia social. Mostrar tots els missatges

11.9.26

Cristóbal Colón, una empresa per donar sentit a la vida

Ens ha deixat Cristóbal Colón, fundador de La Fageda, després d’una llarga malaltia. Amb ell desapareix la persona que va imaginar, impulsar i liderar durant més de quaranta anys un projecte empresarial i social que ha esdevingut un referent al nostre país i molt més enllà. 

La Fageda va néixer d’una manera gairebé inversa a com acostumen a néixer les empreses. Normalment algú identifica una oportunitat de mercat, defineix un producte o servei, aconsegueix els recursos necessaris i finalment incorpora les persones que han de fer possible el negoci. En el cas de La Fageda, primer hi havia les persones: persones amb problemes de salut mental que sortien d’un entorn institucional i per a les quals calia trobar una activitat que permetés recuperar autoestima, responsabilitat, autonomia i sentit de pertinença. Després vindria la necessitat de trobar una activitat econòmica real que pogués ser viable i sostenible, i aquest ordre dels factors explica en gran part la singularitat del projecte.

Precisament perquè la finalitat era social, La Fageda havia de ser una bona empresa. No podia limitar-se a ser una activitat ocupacional amb aparença empresarial, sinó que havia de produir bé, vendre, competir, innovar i generar els recursos necessaris per garantir la continuïtat del projecte. Aquesta és una de les grans aportacions de Cristóbal Colón: haver entès que posar les persones al centre no vol dir rebaixar l’exigència empresarial, sinó tot el contrari, perquè la dignitat també passa perquè la feina sigui real, el producte sigui bo i l’aportació de cadascú tingui un valor efectiu.

Avui parlem molt de propòsit empresarial, de valor compartit, d’impacte social o d’empreses amb propòsit, però fa vint o trenta anys aquest llenguatge encara no formava part del corrent principal de la gestió empresarial. La Fageda ja funcionava d’acord amb aquests principis sense necessitat d’anomenar-los així. No havia creat una empresa i després s’havia preguntat què podia retornar a la societat, sinó que havia identificat un repte social i havia creat una activitat empresarial per donar-hi resposta. Per això sempre m’ha semblat un exemple tan potent per explicar que la responsabilitat social no és una capa que s’afegeix al negoci, sinó que pot formar part del mateix model d’empresa.

En el meu cas, la seva mort també em porta a repassar una part de la meva pròpia trajectòria professional vinculada a la responsabilitat social, perquè La Fageda ha estat durant molts anys una de les empreses que més he citat en articles, cursos i conferències, i també una organització amb la qual hem tingut l’oportunitat de col·laborar des de Vector5 en dinamitzacions i processos d’acompanyament. Em ve de gust explicar alguna anècdota o recordar alguna reflexió.

"Encantat de participar al costat de Danone, els estem agraïts de la publicitat que fan"

El 19 d’octubre del 2005 vaig dirigir a Barcelona una jornada sobre empresa responsable i competitivitat organitzada amb l’Associació per a les Nacions Unides, i vaig convidar en una mateixa taula Cristóbal Colón, per La Fageda, i un representant de Danone. Per convidar-los em vaig preocupar de preguntar a totes dues parts si aquella coincidència els podia generar alguna incomoditat, atès que en definitiva estàvem posant a la mateixa taula dues empreses que competien en el mercat dels iogurts.

En Cristóbal em va respondre amb tota naturalitat que no hi havia cap problema: nosaltres creixem gràcies a Danone; com més publicitat facin més gent consumirà iogurts, i com més gent hi hagi comprant Danone més n'hi haurà que en algun moment descobriran els nostres i es passaran a la Fageda! Per cert que des de Danone també em van dir que no hi havia inconvenient perquè La Fageda era aleshores tan petita que comercialment no els feia ni pessigolles. Sempre m’ha fet gràcia recordar aquella resposta perquè, amb els anys, segurament alguna pessigolla ja es va començar a notar. No perquè La Fageda hagués decidit competir frontalment contra les grans marques, sinó perquè havia anat consolidant un producte excel·lent, una reputació extraordinària i una estima social que provenia precisament de la coherència entre allò que era, allò que feia i allò que representava.

"Això de l'RSC és per a les empreses!"

Era el febrer del 2006, després d'haver-nos conegut un any abans, que vaig anar a la Fageda a dinar amb ell. Li vaig parlar d'RSE, quan jo feia dos anys que havia posat en marxa la iniciativa Responsabilitat Global. La seva resposta va ser amb aquell to contundent, vehement, d'home de caràcter "maño": això de l'RSC és per a les empreses! I va afegir: el que fem nosaltres surt dels valors, no de l'RSC. Encara que no fos una resposta tècnicament correcta, el relat era diàfan. En el fons, la Fageda sí que feia responsabilitat social, però va malparlar de les sigles per distanciar-se de les pràctiques amb poca autenticitat que començaven a fer algunes empreses i que sovint no eren més que filantropia si no greenwashing. Finalment el seu model va començar sostingut en el valors i un sentit immens de propòsit, i va anar prenent forma sistematitzant les polítiques i les accions, en el que és un model excel·lent de responsabilitat envers la societat en tots els cinc vectors d'impacte: persones, comunitat, medi ambient, economia i bon govern.

Lideratge, bonhomia i impacte

Uns anys més tard vaig convidar Cristóbal a participar en un curs en línia sobre responsabilitat social que dirigia a la Universitat Oberta de Catalunya. Era un luxe poder contrastar conceptes de gestió amb algú que havia construït una experiència empresarial tan singular, però el record que en conservo no és només el de les seves idees sinó especialment el de la persona. La seva bonhomia, la senzillesa i aquella manera tranquil·la d’explicar coses molt profundes sense necessitat de revestir-les de grans formulacions teòriques formaven part també de la seva manera d’exercir el lideratge.

Sovint associem el lideratge a persones amb una gran capacitat d’ocupar l’espai, de projectar autoritat o de generar seguiment a partir del carisma. Cristóbal representava una altra mena de lideratge, basat en una convicció profunda, una enorme perseverança i la capacitat de transformar una intuïció humana en una organització viable. Aquesta dimensió empresarial és important remarcar-la perquè les organitzacions amb missió social també necessiten estratègia, qualitat, innovació, sostenibilitat econòmica i capacitat per gestionar persones i complexitat. Les bones intencions no garanteixen bons resultats, i La Fageda ha sabut demostrar durant dècades que propòsit social i excel·lència empresarial no són conceptes contradictoris.

Els alumnes i assistents sempre quedaven sorpresos. El propi nom ja era un factor de sorpresa, amb anècdota inclosa per la seva part. I les paraules sempre punyents. Retallo de la nota de premsa del curs del 2007: “no pensàvem que crearíem un nou model d’empresa social. Tot i que hi ha més exemples d’empreses mercantils amb un objectiu social, La Fageda és un rar exemple d’empresa totalment integrada en el mercat capitalista però que funciona sota paràmetres socials, fins al punt que atenem totes les demandes de treball procedents de persones amb discapacitat psíquica o malaltia mental de la comarca de la Garrotxa”. 

Parlar d'ell i de La Fageda en cursos i conferències sempre tenia un punt de màgia

Durant molts anys, quan feia conferències i cursos sobre responsabilitat social, sovint començava parlant de tres pimes catalanes: KH Lloreda, Cafès Novell i La Fageda. Ho feia deliberadament perquè permetia provocar una situació que, en aquell moment, resultava gairebé inversemblant. Una part de l’auditori esperava que, parlant de responsabilitat social, em referís a grans empreses multinacionals amb departaments d’RSC, memòries de sostenibilitat i potents polítiques de comunicació, sovint sota la sospita que tot plegat podia tenir una dimensió excessivament vinculada al màrqueting, a la reputació o fins i tot al que avui anomenem greenwashing. I jo començava parlant-los de tres pimes catalanes.

La tria no era casual. Volia mostrar que la responsabilitat social no depèn de la grandària de l’empresa ni de la capacitat per elaborar grans polítiques corporatives, sinó de la manera com l’organització incorpora els seus valors a la gestió i a la creació de valor. De fet, en les pimes sovint hi ha una connexió més directa entre els valors de la propietat o del lideratge i els valors de l’organització, i això permet percebre amb més nitidesa l’autenticitat del compromís. Però encara hi havia un element que sorprenia més els participants en aquells cursos: cap de les tres empreses explicava les seves pràctiques de responsabilitat social, gairebé les amagaven pel risc de mercat que suposaven.

Aquesta circumstància em permetia plantejar una reflexió que continuo considerant molt rellevant. En un moment en què la responsabilitat social sovint era percebuda sobretot des de la seva dimensió comunicativa, jo podia mostrar empreses que feien justament el contrari: tenien pràctiques d’un enorme interès però no consideraven necessari convertir-les en argument comercial. Era una responsabilitat viscuda abans que una responsabilitat explicada, i això contribuïa a donar credibilitat al cas i a trencar el prejudici segons el qual l’RSE havia de ser necessàriament una sofisticació pròpia de les grans corporacions.

Al llarg dels anys, les meves paraules sobre aquests casos van arribar a milers de persones, i recordo especialment la sorpresa de molta gent quan explicava què hi havia darrere aquells iogurts de La Fageda que ja coneixien o que consumien habitualment. Moltes persones coneixien perfectament el producte, però desconeixien que al darrere hi havia un projecte social d’aquesta magnitud. Aquesta descoberta sovint servia per introduir una reflexió més profunda sobre què vol dir crear simultàniament valor econòmic i valor social, i sobre com una empresa pot tenir una raó de ser que vagi més enllà de la simple obtenció de beneficis sense deixar de gestionar-se amb criteris empresarials.

Hi havia, a més, una raó molt significativa perquè La Fageda no hagués volgut explotar comercialment la seva dimensió social. No volien que els consumidors compressin els iogurts per pena ni que la discapacitat de les persones es convertís en recurs de màrqueting. En paraules del Cristóbal: no volien jugar amb la llagrimeta. Els productes s’havien de comprar perquè eren bons, perquè tenien qualitat i perquè podien competir perfectament al mercat, i aquesta opció comunicativa també formava part d’una determinada concepció de la dignitat.

Aquesta decisió sempre m’ha semblat especialment interessant perquè conté una gran coherència. Si vols posar en valor les capacitats de les persones i no les seves limitacions, no pots construir permanentment el relat comercial a partir de la discapacitat. Si vols que les persones se sentin part d’una empresa de veritat, el seu èxit no pot dependre de la compassió del consumidor. Amb els anys, naturalment, La Fageda ha anat explicant molt més el seu projecte i avui és àmpliament conegut, però aquella prudència inicial permet entendre que la dimensió social no havia estat concebuda com un atribut de marca sinó com la raó de ser de l’organització.

Ho he volgut explicar tècnicament. Però recordo sentir dins meu una emoció senzillament pel fet de parlar de La Fageda davant d'un auditori. 

Faig Fageda 

El darrer cop que ens vam veure i que vam parlar va ser fa poc més d'un any, a la jornada Faig Fageda que des de Vector5 vam tenir l’oportunitat de dinamitzar amb el conjunt de les persones treballadores. Aquella trobada tenia moltes dimensions, però d’alguna manera també va acabar prenent el caràcter d’un homenatge a la seva persona, perquè tots érem conscients de la situació delicada en què es trobava i que la malaltia estava avançada. Enmig d’aquella circumstància, però, Cristóbal va treure forces de flaquesa i va ser capaç d’adreçar-se a totes les persones de La Fageda amb un discurs intens i emocionant.

Aquella imatge em queda ara com un darrer record especialment significatiu. Una persona físicament afeblida per la malaltia, però encara amb la voluntat de ser-hi, de parlar a la seva gent i de transmetre alguna cosa més en un moment en què ell mateix era plenament conscient que entrava en la fase final de la seva vida. D’alguna manera, aquell discurs també era una expressió del lideratge que havia exercit durant tants anys: no un lideratge basat simplement a dirigir una organització, sinó a donar sentit a un projecte compartit i a crear una comunitat de persones que poguessin sentir-lo com a propi.

Aquest record també em fa pensar que un dels grans reptes de qualsevol organització que neix al voltant d’una persona amb una visió tan potent és aconseguir que el projecte pugui transcendir el fundador. Un propòsit no pot dependre permanentment del carisma o de la presència de qui el va formular, sinó que s’ha d’anar incorporant a la cultura, a les estructures, als processos de decisió i a la manera de fer de tota l’organització. La veritable consolidació del llegat es produeix quan la raó de ser continua viva encara que la persona que la va impulsar ja no hi sigui, i aquella jornada amb totes les persones de La Fageda tenia també, vista ara amb perspectiva, alguna cosa de transmissió del testimoni.

El reconeixement de Respon.cat a la trajectòria de lideratge compromès

El fundador i president de La Fageda va rebre el Reconeixement personal per la trajectòria en RSE en l'edició dels Premis Respon.cat 2018. Aquest guardó atorgat per Respon.cat va premiar la seva llarga dedicació al capdavant del projecte, destacant la seva feina per la inclusió laboral i la dignitat de les persones amb discapacitat o risc d'exclusió. Josep Santacreu i Bonjoch president de Respon.cat va indicar que

Colón va ser un visionari i va lluitar amb el seu equip de manera incansable per fer front a tots els impossibles i les moltes maltempsades. Anys després, el cas de la Fageda s’estudia a escoles de negoci internacionals. El fet de tractar-se d’un projecte social no ens ha d’ocultar la realitat d’un gran projecte empresarial. El fet de portar el compromís en el seu ADN no ha de treure mèrit a la gran aposta de responsabilitat social que han portat a terme. La Fageda abordarà els relleus al capdavant i seguirà amb nous reptes però la petjada del Cristóbal sempre serà una font d’inspiració tant per al seu sector com també per a totes les empreses que cerquin somnis impossibles. Gràcies per aquest testimoniatge de vida, per tanta humanitat i gràcies per ensenyar-nos el camí, Cristóbal!


Propòsit i llegat, sense gaire etiquetes...

Cristóbal Colón deixa, doncs, molt més que una empresa de productes lactis amb un gran reconeixement de marca. Deixa una manera d’entendre l’empresa i deixa la demostració pràctica que posar les persones al centre no està renyit amb competir, que una finalitat social no eximeix de ser empresarialment excel·lent, que generar beneficis és necessari per assegurar la sostenibilitat sense necessitat que el benefici es converteixi en la raó de ser, i que la responsabilitat social té més a veure amb com es fan les coses que no pas amb com s’expliquen.

 Durant molts anys hem parlat de La Fageda com un exemple extraordinari de responsabilitat social i avui segurament la definiríem com una empresa amb propòsit. Però tinc la sensació que Cristóbal no necessitava gaire aquestes etiquetes, perquè havia partit d’una intuïció molt més elemental i alhora més profunda: totes les persones necessitem sentir que som útils, que la nostra feina té valor, que formem part d’un projecte i que la nostra vida té sentit. D’aquella intuïció va néixer La Fageda, i d’aquella empresa en queda un exemple que continuarà interpel·lant moltes altres organitzacions.

Aquest és el seu llegat, i per això el meu record és també d’agraïment. Per la bonomia, pel lideratge, per haver-nos donat un cas real que durant tants anys ens ha ajudat a explicar què pot arribar a ser una empresa quan el propòsit no és un eslògan sinó una raó de ser, i sobretot per haver demostrat amb fets que una altra manera de fer empresa no solament és possible, sinó que pot ser empresarialment reeixida i socialment transformadora. I, personalment, em queda també aquella darrera imatge de fa un any, parlant amb esforç davant la seva gent, encara transmetent sentit i emoció fins al final. Gràcies, Cristóbal.

28.10.20

Xerrada-taller a la Fira d'Economia Social FESC: La resiliència comunitària i el veïnatge positiu seguint els ODS @xes_cat @coopstreball @econ_socialcat

 

La resiliència comunitària i el veïnatge positiu seguint els ODS

La cooperativa TSR Territori Socialment Responsable i la cooperativa Etcèteres exposaran projectes d’èxit basats en l’enfortiment dels vincles entre veïnatges i comunitats que posen en evidència que la resposta a les crisis i a un futur resilient passa per la construcció de vincles. 

A més d'aquest taller, TSR participa novament a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya proposant la iniciativa Edificis Positius per promoure que puguem viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes, i apostant per serveis d'economia social per millorar: cobertes verdes, biohabitabilitat, reformes, edificis cardioprotegits...

Entitats organitzadores:

Dia i hora: 

  • Divendres 13 de novembre
  • De 19:00 a 20:30

Ponents i participants:

  • Mercè Casals (TSR)
  • Irene Moulas (Cooperativa Etcèteres)

Descarrega el programa aquí.

29.6.20

Proposta de l’Economia Social i Solidària catalana d’un Pacte per una Economia per la Vida

M'he adherit a la proposta de l’Economia Social i Solidària catalana d’un Pacte per una Economia per la Vida promoguda per l'Associació Economia Social Catalunya (AESCAT).

Les conseqüències socioeconòmiques i sanitàries de la COVID-19 mostren la fragilitat d’un model global que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta. A Catalunya, aquest model ha tingut com a conseqüència, entre d’altres, l’afebliment de la protecció social, la deslocalització parcial del teixit productiu, la reducció de la despesa sanitària, la precarització laboral d’alguns sectors, la crisi residencial, els recursos insuficients per la recerca, el menysteniment del sector primari i una minsa capacitat d’articular les cadenes productives locals.

Davant l’actual emergència sanitària, social i econòmica, Catalunya es troba amb una part important del teixit socioeconòmic greument afectat i d’altres amb grans dificultats. Les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general. Cal modificar-les i desplaçar la tasca reguladora de l’economia vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú i arrelades al territori, com són el sector públic, el cooperativisme, el mutualisme, el tercer sector i el conjunt de l’economia social i solidària, el sindicalisme, el treball reproductiu i les cures, i el sector privat d’empreses que actuen amb coresponsabilitat i ètica social.

Cal erigir i compartir un Nou Model Econòmic basat en una Economia Plural Transformadora. Dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida. Una economia plural que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana. Cal reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap una Economia per la Vida.

Un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. Un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura. Un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible.

Des de l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) fem una crida al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina a l’alçada del moment.

Cal un Pacte Català per la salut Col·lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental entre agents socioeconòmics plurals, que implanti polítiques transformadores i ens encamini cap a una Economia per la Vida.

En aquest sentit, apel·lem
  • Al conjunt de l’economia social i solidària, per subscriure la proposta, elaborar conjuntament les mesures concretes de democratització econòmica i transició ecosocial i per participar activament del canvi de polítiques econòmiques a nivell de país.
  • Al sindicalisme, als moviments socials, ecologistes, feministes, antiracistes i veïnals; a les organitzacions d’autònoms i d’empreses, per tal de treballar plegats per una estratègia d’Economia Plural Transformadora.
  • A les forces polítiques, al municipalisme, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat, per impulsar una eina de reconstrucció econòmica i social que reculli la pluralitat d’agents socials i econòmics i socials catalans, els reuneixi sota un Pacte català per una Economia per la Vida i els habiliti per avançar cap a un nou Model Econòmic plural, sobirà, democràtic i relocalitzat per Catalunya.

Barcelona, maig del 2020.

Descarrega el manifest en PDF.

23.6.20

[Converses Positives] Josep Maria Canyelles conversa amb Xavier López

  • Aquest divendres 26 Xavier López farà una conferència sobre aliances, en el marc del Marketplace de Respon.cat. 
  • Fa uns dies el vam entrevistar a Converses Positives.

Josep Maria Canyelles (TSR SCCL) ha tingut una conversa molt interessant amb Xavier López sobre l’Economia social i, més en general, sobre la necessitat de desenvolupar aliances entre empreses. Xavier López ha desenvolupat la seva activitat professional en el món cooperatiu i també en el sector públic com a director general d’Economia Social. Actualment està focalitzat en l’acompanyament per al desenvolupament d'aliances.

Les converses formen part d’un entorn de positivitat. Des de TSR Territoris Socialment Responsables SCCL tenim Converses Positives amb persones que contribueixen a expandir la positivitat. Són persones interessants per a la nostra iniciativa Edificis Positius i per a tot el que ajudi a crear territoris socialment responsables.
El format pretén ser distès i agradable, converses breus de 20 a 30 minuts, que s’emeten en directe a mitja tarda per Instagram Live i que divulguem posteriorment pels nostres canals d’IGTV, YouTube i les altres xarxes socials, per facilitar la interacció.

Podeu inscriure-us a la conferència de Xavier López sobre aliances d'aquest divendres 26 al Marketplace de Respon.cat.

Veure entrevista

29.3.18

[VÍDEO] Segon capítol de la websèrie de creaRSA sobre el programa RSE.PIME de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Us recomanem veure aquest video per conèixer algunes de les reflexions que es fan amb les empreses participants a l’RSE.Pime.
  • Segur que les reflexions us seran interessants per a les vostres empreses.
 
Entre altres, se situa l’RSE com una visió empresarial, on no n’hi ha prou amb l’actitud personal sinó que cal gestió. El dinamitzador de la sessió situa el sentit de l’RSE des del punt de vista metodològic, com la comprensió del context de sostenibilitat -allò que és rellevant-, el diàleg amb els grups d’interès i la rendició de comptes. En aquest segon capítol* també la importància de tenir la capacitat de les empreses d'observar la realitat que les envolta. No us el perdeu!

RSE.Pime és un programa pràctic d'implantació de la Responsabilitat Social Empresarial a les pimes catalanes, organitzat per Respon.cat amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Consell de Cambres de Catalunya. RSE.Pime serveix perquè les empreses i entitats participants acabin disposant d'un pla d'acció de RSE que hagi estat elaborat per elles mateixes: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop és el resultat audiovisual de la participació creaRSA.coop en aquest programa. És a dir que, creaRSA, en procés de transformació en cooperativa, participa al programa RSE.Pime amb l'objectiu d'aconseguir un Pla d'acció d'RSE previ que pugui ser integrat en l'ADN (estatuts, règim intern, etc) de la nova cooperativa.

RSE.Pime.Coop, d'acord amb les sessions del programa, és una webserie estructurada en capítols de 5 minuts aprox. de durada cadascun, realitzada conjuntament amb Respon.cat i Aved Produccions. I un dels seus objectius principals és servir d'inspiració i material de referència per a totes aquelles empreses o iniciatives cooperatives que vulguin integrar polítiques i accions d'RSE a les seves estructures de govern i dinàmiques de funcionament.

CreaRSA està en campanya de crowdfunding. Els podeu ajudar a seguir fent RSA: ca.goteo.org/project/crearsa-coop

RSE.PIME.Coop / Capítulo 2 / Valores y modelo de gestión from creaRSA on Vimeo.
1r capítol - S'estrena la websèrie RSE.Pime.Coop, el resultat audiovisual de la participació de creaRSA.coop al programa RSE.PIME de Respon.cat

[VÍDEO] Segundo capítulo de la webserie de creaRSA sobre el programa RSE.Pime de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Recomendamos ver este video para conocer algunas de las reflexiones que se hacen con las empresas participantes en el Programa RSE.Pime de Respon.cat.
  • ¡Seguro que las reflexiones serán interesantes para sus empresas!
Entre otros, se sitúa la RSE como una visión empresarial, donde no basta con la actitud personal sino que hay que gestionar. El dinamizador de la sesión sitúa el sentido de la RSE desde el punto de vista metodológico, como la comprensión del contexto de sostenibilidad -lo que es relevante-, el diálogo con los grupos de interés y la rendición de cuentas. En este segundo capítulo* también la importancia de tener la capacidad de las empresas de observar la realidad que las rodea. ¡No se lo pierdan!

RSE.Pime es un programa práctico de implantación de la Responsabilidad Social Empresarial en las pymes catalanas, organizado por Respon.cat con el apoyo del Departamento de Empresa y Conocimiento del Gobierno de Cataluña y la colaboración del Consejo de Cámaras de Cataluña. RSE.Pime sirve para que las empresas y entidades participantes terminen disponiendo de un plan de acción de RSE que haya sido elaborado por ellas mismas: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop es el resultado audiovisual de la participación creaRSA.coop en este programa. Es decir que, creaRSA, en proceso de transformación en cooperativa, participa en el programa RSE.Pime con el objetivo de conseguir un Plan de acción de RSE previo que pueda ser integrado en el ADN (estatutos, régimen interno, etc) de la nueva cooperativa.

RSE.Pime.Coop, de acuerdo con las sesiones del programa, es una webserie estructurada en capítulos de 5 minutos aprox. de duración cada uno, realizada conjuntamente con Respon.cat y Aved Producciones. Y uno de sus objetivos principales es servir de inspiración y material de referencia para todas aquellas empresas o iniciativas cooperativas que quieran integrar políticas y acciones de RSE en sus estructuras de gobierno y dinámicas de funcionamiento.

CreaRSA está en campaña de crowdfunding. Los puede ayudar a seguir haciendo RSA: ca.goteo.org/project/crearsa-coop


RSE.PIME.Coop / Capítulo 2 / Valores y modelo de gestión from creaRSA on Vimeo. [Lengua: catalana, subtitulado castellano]


1er capítulo: Se estrena la webserie RSE.Pime.Coop, el resultado audiovisual de la participación de creaRSA.coop en el programa RSE.Pime de Respon.cat

21.3.18

El context polític dispara l'interès ciutadà per diverses companyies catalanes

  • El diari Público publica un reportatge sobre l'augment de l'interès per diverses companyies catalanes amb motiu del context polític.
  • Parlem, Catgas, Som Energia o Caixa d'Enginyers apareixen com alternativa a les multinacionals que han traslladat la seu fora de Catalunya i augmenten les altes
La decisió d'algunes empreses bàsicament vinculades als reguladors espanyols d'anunciar canvis de seu va ser interpretat com un moviment polític contra la declaració d'independència.

Més de quatre mesos més tard, ja es pot afirmar que el moviment ha tingut un impacte. I diverses companyies han augmentat el volum de clients i les consultes de persones interessades a sumar-s'hi. Ara bé, tot i que es tracta de creixements més o menys importants en termes relatius, son poc significatius a nivell global, ja que la quota de mercat d'aquestes empreses és incomparable amb la que poden tenir Caixabank o Gas Natural Fenosa, per citar dos casos. Som Energia, Som Connexió, Parlem, Coop57, Caixa d'Enginyers, Catgas o Arç Cooperatives són algunes de les companyies que, a diferents nivells, han notat l'impacte. Algunes són cooperatives representatives de l'economia social i solidària catalana, de manera que tot i veure's beneficiades pel context no han apostat per un creixement sobtat, sinó perquè aquest sigui sostenible i, sobretot, provinent de persones que volen fer un consum crític vinculat a la transformació social.


Accés al reportatge.







8.3.18

S'estrena la websèrie RSE.Pime.Coop, el resultat audiovisual de la participació de creaRSA.coop al programa RSE.PIME de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Ens sumem a divulgar aquesta campanya de creaRSA basada en la seva participació en el programa RSE.PIME de Respon.cat.
RSE.Pime és un programa pràctic d'implantació de la Responsabilitat Social Empresarial a les pimes catalanes, organitzat per Respon.cat amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Consell de Cambres de Catalunya. RSE.Pime serveix perquè les empreses i entitats participants acabin disposant d'un pla d'acció de RSE que hagi estat elaborat per elles mateixes: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop, llavors, és el resultat audiovisual de la participació creaRSA.coop en aquest programa.

És a dir que, creaRSA, en procés de transformació en cooperativa, participa al programa RSE.Pime amb l'objectiu d'aconseguir un Pla d'acció d'RSE previ que pugui ser integrat en l'ADN (estatuts, règim intern, etc) de la nova cooperativa.

Per tant, RSE.Pime.Coop, d'acord amb les sessions del programa, serà una webserie estructurada en capítols de 5 minuts aprox. de durada cadascun, realitzada conjuntament amb Respon.cat i Aved Produccions.

I un dels seus objectius principals és servir d'inspiració i material de referència per a totes aquelles empreses i / o iniciatives cooperatius que vulguin integrar polítiques i accions d'RSE a les seves estructures de govern i dinàmiques de funcionament.

Equip tècnic:
Producció: Chus López i Osvaldo Riccardi
Càmeres: Adrià Carreras, Carlos Hidalgo i Iban Granero del Rio
So directe: Osvaldo Riccardi
Guió: Osvaldo Riccardi, María Aponte i Paula Ginard
Muntatge: María Aponte i Paula Guinard
Postproducció: Adrià Carreras i Iban Granero del Rio

Recorda que estem en campanya de crowdfunding, ajudeu-nos a seguir fent RSA: ca.goteo.org/project/crearsa-coop

RSE.PIME.COOP / CAPÍTOL 1 / EL SENTIT DE L'RSE




Se estrena la webserie RSE.Pime.Coop, el resultado audiovisual de la participación de creaRSA.coop en el programa RSE.Pime de Respon.cat @crearsa @respon_cat

  • Nos sumamos a divulgar esta campaña de creaRSA basada en su participación en el programa RSE.Pime de Respon.cat.
RSE.Pime es un programa práctico de implantación de la Responsabilidad Social Empresarial en las pymes catalanas, organizado por Respon.cat con el apoyo del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya y la colaboración del Consell de Cambres de Catalunya. RSE.Pime sirve para que las empresas y entidades participantes acaben disponiendo de un plan de acción de RSE que haya sido elaborado por ellas mismas: respon.cat/rsepime/

RSE.Pime.Coop, entonces, es el resultado audiovisual de la participación creaRSA.coop en dicho programa.

Es decir que, creaRSA, en proceso de transformación en cooperativa, participa en el programa RSE.Pime con el objetivo de conseguir un Plan de acción de RSE previo que pueda ser integrado en el ADN (estatutos, régimen interno, etc) de la nueva cooperativa.

Por lo tanto, RSE.Pime.Coop, de acuerdo con las sesiones del programa, será una webserie estructurada en capítulos de 5 minutos aprox. de duración cada uno, realizada conjuntamente con Respon.cat y Aved Producciones.

Y uno de sus objetivos principales es servir de inspiración y material de referencia para todas aquellas empresas y/o emprendimientos cooperativos que quieran integrar políticas y acciones de RSE en sus estructuras de gobierno y dinámicas de funcionamiento.

Equipo técnico:
Producción: Chus López y Osvaldo Riccardi
Cámaras: Adrià Carreras, Carlos Hidalgo e Iban Granero del Río
Sonido directo: Osvaldo Riccardi
Guión: Osvaldo Riccardi, Maria Aponte y Paula Ginard
Montaje: María Aponte y Paula Guinard
Postproducción: Adrià Carreras e Iban Granero del Río

Recuerda que estamos en campaña de crowdfunding, ayúdanos a seguir haciendo RSA:
ca.goteo.org/project/crearsa-coop

RSE.PIME.COOP / CAPÍTOL 1 / EL SENTIT DE L'RSE



4.2.18

[ENTREVISTA] Vector5 conversa amb l'economista Antón Costas: s'acabarà produint una convergència entre les empreses amb RSE i l'economia més social

  • Vector 5 ha conversat amb Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d'Economia.
  • Costas va ser el conferenciant a l'acte de presentació del llibre "Amb valor afegit" de gestió de la responsabilitat social per a pimes.
Foto: Josep Maria Canyelles conversant amb Antón Costas sobre l'RSE i les maneres de mesurar la riquesa dels països més enllà del PIB

Anton Costas ha estat el conferenciant de l'acte de presentació del llibre "Amb valor afegit", un manual de gestió de la responsabilitat social empresarial (RSE) adreçat a les pimes. Es tracta d'una iniciativa de la Càtedra RSU de la Universitat de Girona (UdG) amb la col·laboració de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat, que s'ha fet càrrec de l'elaboració. Costas és catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d'Economia i publica habitualment articles d'opinió a la Vanguardia.

Els dos ponents de l'acte, Costas i Josep Maria Canyelles, autor de la publicació, han pogut conversar sobre alguns aspectes relacionats amb l'RSE.


V5: A Davos es va presentar una proposta d'un índex complementari al PIB que pugui mesurar la riquesa dels països en termes més ajustats a la realitat, tenint en compte les variables socials i ambientals, i no solament macrodades d'impacte econòmic, en la línia de l'Índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides.
Anton Costas: Ho trobo una proposta interessant i, de fet, ja s'estan fent coses en aquest sentit. L'indicador del WEF intenta mesurar la capacitat que tenen els països per traduir el progrés social. Jo no substituiria el PIB, que serveix per mesurar certes coses; en tot cas el milloraria. Si el que volem és mesurar el progrés social d'un país el PIB no és l'eina adequada; aleshores calen aquests altres instruments que van sortint però que encara no tenen la capacitat sintètica que aporta el PIB.
V5: Respecte l'RSE, hi ha alguna matèria que s'hagi de regular més pel que fa al bon govern per assegurar que no hi hagi tantes esquerdes?
Anton Costas: Segur que sí i s'està fent. Jo sóc conseller de diverses empreses i veig com es van implantant aquestes obligacions com la definició de mapes de risc.
V5: Però quan surt un president de govern i fa declaracions convidant a no abordar certs incompliments ("en esto no nos metamos"), ¿no pot passar que les empreses tinguin la sensació que certes regulacions existeixen però que complir-les no és rellevant o és merament formal?
Anton Costas: Jo penso que estem en una fase de transició llarga des d'una visió filantròpica de l'RSE, basada en donacions, després algunes empreses van anar evolucionant i ara ja estem en una visió de l'RSE que està intentant formar part del model de gestió empresarial i introduir preocupacions socials com els reptes climàtic, igualtat salarial, conciliació... Ja no és una activitat marginal o externa, tal com bé expliqueu al manual que presenteu avui.
V5: De cara a facilitar l'evolució d'aquest model capitalista cap a un model que integri valors més humanístics, més responsables, ¿seria interessant reforçar el sector de l'economia social i tot aquell que s'orienti a crear alhora valor social i econòmic?
Anton Costas: Com economista i professor d'economia el que defenso és el sistema de mercat però el tipus de propietat de les empreses m'és indiferent, si és privada, social, pública, cooperativa... En tot cas, a totes elles els exigiré que es comportin amb les mateixes regles -d'equitat o competitivitat, per exemple. Si vostè em diu s'hauria de donar suport públic als models d'economia social, em sembla bé però mirant bé com fem servir aquests recursos.
Jo havia estat al patronat de Formació i Treball i el funcionament intern era organitzat com una empresa però el que es pretenia eren valors socials i això era fantàstic. No tinc ni biaixos a favor ni en contra. A Mondragón, per exemple, hi ha treballadors que són socis i molts altres que no, i em sembla que finalment la diversitat és important. Però és que si l'RSE va avançant, s'acabarà produint una convergència entre els dos models. 

V5:  Moltes gràcies per la conversa i per poder-nos brindar la conferència sobre el dividend de l'RSE en aquest acte de presentació de la publicació "Amb valor afegit".

Més informació:
Notícies anterior sobre l'esdeveniment:
Altres repercussions de l'esdeveniment:
Publicacions anteriors sobre Anton Costas a Responsabilitat Global: 

[ENTREVISTA] Vector5 conversa con el economista Antón Costas: se acabará produciendo una convergencia entre las empresas con RSE y la economía más social

  • Vector 5 ha conversado con Antón Costas, catedrático de política económica de la UB y ex presidente del Círculo de Economía.
  • Costas fue el conferenciante al acto de presentación del libro "Con valor añadido" de gestión de la responsabilidad social para pymes.
Foto: Josep Maria Canyelles conversando con Antón Costas sobre la RSE y las maneras de medir la riqueza de los países más allá del PIB

Anton Costas ha sido el conferenciante del acto de presentación del libro "Amb valor afegit" (Con valor añadido), un manual de gestión de la responsabilidad social empresarial (RSE) dirigido a las pymes. Se trata de una iniciativa de la Cátedra RSU de la Universitat de Girona (UdG) con la colaboración de Vector5 | excelencia y sostenibilidad, que se ha hecho cargo de su elaboración. Costas es catedrático de política económica de la UB y ex presidente del Círculo de Economía y publica habitualmente artículos de opinión en la Vanguardia.

Los dos ponentes del acto, Costas y Josep Maria Canyelles, autor de la publicación, han podido conversar sobre algunos aspectos relacionados con la RSE.


V5: En Davos se presentó una propuesta de un índice complementario al PIB que pueda medir la riqueza de los países en términos más ajustados a la realidad, teniendo en cuenta las variables sociales y ambientales, y no solamente macrodatos de impacto económico, en la línea del Índice de Desarrollo Humano de Naciones Unidas.
Anton Costas: Lo encuentro una propuesta interesante y, de hecho, ya se están haciendo cosas en este sentido. El indicador del WEF intenta medir la capacidad que tienen los países para traducir el progreso social. Yo no sustituiría el PIB, que sirve para medir ciertas cosas; en todo caso lo mejoraría. Si lo que queremos es medir el progreso social de un país, el PIB no es la herramienta adecuada; entonces se necesitan estos otros instrumentos que van saliendo pero que aún no tienen la capacidad sintética que aporta el PIB.
V5: Respecto la RSE, ¿hay alguna materia que deba regularse más en cuanto al buen gobierno para asegurar que no haya tantas grietas?
Anton Costas: Seguro que sí y se está haciendo. Yo soy consejero de varias empresas y veo cómo se van implantando estas obligaciones, como la definición de mapas de riesgo.
V5: Pero cuando sale un presidente de gobierno y hace declaraciones invitando a no abordar ciertos incumplimientos ("en esto no nos metamos"), ¿no puede ocurrir que las empresas tengan la sensación de que ciertas regulaciones existen pero que cumplirlas no es relevante o es meramente formal?
Anton Costas: Yo pienso que estamos en una fase de transición larga desde una visión filantrópica de la RSE, basada en donaciones; luego algunas empresas fueron evolucionando y ahora ya estamos en una visión de la RSE que está intentando formar parte del modelo de gestión empresarial e introducir preocupaciones sociales como los retos climático, igualdad salarial, conciliación... Ya no es una actividad marginal o externa, tal como bien se explica el manual que presentamos hoy.
V5: De cara a facilitar la evolución de este modelo capitalista hacia un modelo que integre valores más humanísticos, más responsables, ¿sería interesante reforzar al sector de la economía social y todo aquel que se oriente a crear al mismo tiempo valor social y económico?
Anton Costas: Como economista y profesor de economía lo que defiendo es el sistema de mercado, pero el tipo de propiedad de las empresas me es indiferente, si es privada, social, pública, cooperativa... En todo caso, a todas ellas les exigiré que se comporten con las mismas reglas -de equidad o competitividad, por ejemplo-. Si usted me dice se debería dar apoyo público a los modelos de economía social, me parece bien pero mirando bien como usamos estos recursos.
Yo había estado en el patronato de Formació i Treball y el funcionamiento interno estaba organizado como una empresa pero lo que se pretendía eran valores sociales y eso era fantástico. No tengo ni sesgos a favor ni en contra. En Mondragón, por ejemplo, hay trabajadores que son socios y muchos otros que no, y me parece que finalmente la diversidad es importante. Pero es que si la RSE va avanzando, se acabará produciendo una convergencia entre los dos modelos. 

V5: Muchas gracias por la conversación y para podernos brindar la conferencia sobre el dividendo de la RSE en este acto de presentación de la publicación "Amb valor afegit".

Más información:
Noticias anterior del evento:
Otras repercusiones del evento:
Publicaciones anteriores sobre Anton Costas a Responsabilidad Global: