Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

30.6.25

[ARTICLE] Repartiment equitatiu del valor creat versus innovació regressiva

  • Innovació regressiva sota una aparença moderna: Algunes pràctiques empresarials disfressades de modernitat, com els preus dinàmics o la personalització extrema, acaben generant desigualtat, opacitat i pèrdua de drets.
  • Risc de retrocés social i democràtic: L’ús no regulat d’algoritmes i models predictius pot derivar en discriminacions encobertes que atempten contra la justícia social i els valors democràtics.
  • La nova frontera de la responsabilitat empresarial: Les empreses han d’integrar el repartiment equitatiu del valor creat com a pilar central de la seva sostenibilitat, legitimitat i contribució al bé comú. 

 

En les darreres dues dècades, la responsabilitat social ha anat incorporant successivament nous enfocaments que han enriquit el seu abast i profunditat. Des d’una primera etapa centrada en l’eficiència ambiental —amb paradigmes com l’economia circular— i el benestar laboral —com l’empresa saludable—, es va fer un pas endavant amb la irrupció de l’empresa amb propòsit i l’orientació als grans reptes socials. Aquestes aproximacions han permès avançar cap a una responsabilitat més integrada, més transformadora. I ara, tot apunta que els pròxims anys portaran dues noves exigències ineludibles: l’ètica davant les tecnologies emergents i el compromís amb el repartiment equitatiu del valor creat.

Aquest article s’inscriu precisament en aquest darrer repte: com les empreses han d’abordar, amb transparència i responsabilitat, no només la generació de valor, sinó també la seva distribució entre els diferents grups d’interès. Perquè només així podran ser realment sostenibles, legítimes i socials en un sentit profund.

1. La mà invisible de l’algoritme

La narrativa empresarial dominant tendeix a identificar la innovació amb el progrés. Noves pràctiques comercials, basades en tecnologies disruptives o sistemes algorítmics, són sovint presentades com a avenços inevitables i eficients. Però, què passa quan aquesta modernitat encobreix pràctiques que perjudiquen greument els drets i els interessos dels grups d’interès?

Un cas claríssim és el dels preus dinàmics. El que va començar amb les aerolínies ha colonitzat molts altres sectors: concerts, allotjaments, espectacles, comerç electrònic… La tecnologia permet adaptar els preus a la demanda, però també a l’hora del dia, al perfil de l’usuari, al dispositiu que utilitza o al seu historial de cerca. El resultat és una absoluta manca de transparència, discriminació arbitrària i una pèrdua de referents per part del consumidor. Així, dues persones poden pagar preus radicalment diferents per exactament el mateix producte o servei. El sistema, disfressat d’optimització algorítmica, no és sinó un instrument per maximitzar beneficis jugant amb la incertesa i l’angoixa del consumidor.

La casuística és diversa. En l’àmbit sanitari, algunes asseguradores ja incorporen anàlisis de risc individualitzats que poden, en el futur, discriminar segons hàbits, genètica o perfils predits. En la logística o el transport, la gig economy estableix relacions de treball sense drets laborals sota la retòrica de la flexibilitat. A tot arreu, l’algoritme es converteix en una mà invisible —no del mercat, sinó de l’opacitat i la desresponsabilització.

Però aquesta falsa pàtina de modernitat no sols va d’algoritmes ni es limita al mercat de béns. En l’àmbit laboral, hi ha empreses que fixen salaris a partir de l’autooferta del candidat. Això pot derivar en escenaris on persones amb les mateixes responsabilitats i càrregues de treball cobren diferències de sou de potser tres vegades, sense cap justificació objectiva. La igualtat retributiva queda sepultada sota la lògica individualista i desregulada de “tu demana el que vulguis”, tot i que la llei estableix clarament que a igual feina, igual salari.

A això s’hi afegeix una altra pràctica prou coneguda: el compliment selectiu de les normes. Empreses que escullen quines lleis respecten i quines no, o quines compleixen en l’articulat però exercint frau de llei. L’elusió fiscal n’és un exemple, però a Catalunya coneixem sobradament també la ignorància de les obligacions lingüístiques. S’escuden en una presumpta excessiva normativització però el que fan és mostrar la seva manca d’ètica i de responsabilitat envers els grups d’interès. Aquest doble raser fa emergir una gran sospita: si incompleixen una llei per falta de convicció o conveniència, com podem confiar que compliran les altres?

Aquestes pràctiques poden ser normalitzades, percebudes com a part de les regles del mercat i fins i tot de la modernitat. La tecnologia no està al servei de l’eficiència compartida sinó de l’explotació de les asimetries. En lloc de construir confiança, erosionen la legitimitat empresarial. I en lloc de crear valor compartit, perpetuen una lògica extractiva que castiga els grups d’interès més vulnerables o menys informats.

 

2. On pot portar-nos aquest camí sense límits?

Si no hi posem límits, tant legals com ètics, aquestes pràctiques poden fer-nos retrocedir dècades en drets socials i en equitat. No és una hipòtesi teòrica: alguns sectors ja assagen escenaris que, en qualsevol societat amb valors democràtics sòlids, haurien d’alarmar.

Prenem l’exemple del sector de la salut. Les asseguradores privades ja comencen a explorar models que integren dades de comportament i perfils predictius de salut per ajustar primes i condicions. Aparentment, es tracta de premiar els estils de vida saludables. Però, on comença l’eficiència i on s’instal·la la discriminació? Pot passar que una persona que menja malament o viu sola hagi de pagar més. O que certes condicions genètiques, predetectades, esdevinguin motiu d’exclusió o sobrecost.

Els prestadors sanitaris també poden caure en la temptació d’optimitzar recursos seleccionant pacients segons la rendibilitat del tractament. Una societat que accepti que una IA decideixi si val la pena atendre’t segons el teu pronòstic mèdic o social —per edat, origen o expectativa de retorn—, no és moderna: és moralment fallida.

Aquest escenari podria estendre’s a moltes altres dimensions: educació personalitzada per renda, accés a l’habitatge condicionat per la traçabilitat econòmica, condicions laborals diferenciades segons perfils de risc... Tot pot semblar eficient, però en realitat és una nova forma de segmentació social, impensable si fos feta obertament per un ésser humà.

Els drets humans i els principis bàsics de la justícia no poden estar supeditats a lògiques algorítmiques ni a models econòmics extractius. No tot el que és tecnològicament possible és èticament acceptable. La funció de la llei i de l’ètica empresarial és posar límits: no al progrés, sinó a la seva perversió.

Tanmateix, en els darrers lustres la societat s’està desvertebrant, es perd capacitat d’autoorganització, enmig d’un context de major individualisme basat en les experiències emocionals egoiques. Aquest rerefons pot facilitar que la pèrdua de drets sigui acceptada i plausible en la mesura que hom compri el relat d’una presumpta llibertat i avantatges individuals, malgrat que basada en banalitats i en l’anul·lació de la perspectiva comunitària.

 

3. Un enfocament irresponsable disfressat de personalització

Una de les grans trampes del discurs empresarial contemporani és la glorificació de la personalització. El missatge és seductor: l’empresa adapta els seus serveis a les preferències de cada client o treballador. Però el que moltes vegades hi ha al darrere no és una millor experiència d’usuari, sinó una estratègia per desequilibrar la relació i traslladar riscos.

Quan una aerolínia o una plataforma de venda d’entrades aplica preus dinàmics, no està optimitzant un servei: està jugant amb la incertesa emocional i econòmica de la persona que hi vol accedir. El consumidor ja no sap si el que paga és just, ni té referents clars. Se li diu que l’import pot canviar d’un minut a l’altre, que és millor que s’afanyi, que queden poques places... És una relació de pressió i opacitat, més pròpia del regateig que d’un mercat transparent.

En el mercat laboral, quan una empresa demana al candidat “què voldries cobrar?” i fixa el salari segons la resposta —sense cap marc intern clar o taula salarial—, està convertint una relació laboral en una subhasta emocional. No es valora el lloc de treball sinó la capacitat negociadora o la desinformació del treballador. El risc d’injustícia estructural és enorme, i més encara si qui hi surt perdent són les persones joves, migrades, o amb menys xarxes de referència.

Aquest mateix patró s’aplica a la gestió empresarial de la normativa: empreses que decideixen quines lleis compleixen i quines no. Quan una companyia fa servir la llengua catalana només si li convé, o es preocupa pel medi ambient només quan en pot fer màrqueting, està relativitzant la llei com si fos una carta opcional, i amb això trasllada incertesa i desconfiança a la societat sencera.

En tots aquests casos, la tecnologia o la flexibilitat són coartades per desequilibrar el joc. No s’aprofundeix en el valor compartit ni es busca el benefici mutu. Es tracta de maximitzar el guany unilateralment, minimitzant costos —legals, emocionals o reputacionals— a costa dels altres.

Aquesta cultura empresarial del “si no t’agrada, no hi compris”, o del “ja ho fan tots”, no només és cínica, sinó que prepara el terreny per a una societat més desigual, més desconfiada i més vulnerable. I això, a mitjà termini, també és un mal negoci per a tothom.

  

4. La responsabilitat que ve: repartir el valor creat

Davant d’aquest escenari de pràctiques regressives, urgeix un reforçament profund de la responsabilitat social corporativa. En els darrers anys hem avançat molt en àmbits com el bon govern, la sostenibilitat ambiental o la gestió de la diversitat. Però avui, més que mai, cal posar el focus en una dimensió sovint esquiva: el repartiment equitatiu de la riquesa creada.

Una empresa que genera beneficis però no els reparteix de manera justa entre els seus grups d’interès —treballadors, comunitats, proveïdors, societat en general— està incomplint una funció bàsica de la responsabilitat social: contribuir a la cohesió social i a la sostenibilitat sistèmica del seu entorn.

Aquest repartiment no ha de ser entès només com un augment de salaris o com una filantropia puntual. És una qüestió de model:

·       Significa tenir estructures salarials justes, transparents i coherents amb el valor real aportat.

·       Implica compartir valor amb el territori, pagar els impostos on es genera l’activitat, i contribuir activament al desenvolupament local.

·       Vol dir establir relacions de llarg termini amb proveïdors, que no siguin meres palanques de pressió de preus.

·       Suposa escoltar activament les inquietuds socials i incorporar-les a l’estratègia empresarial.

Aquest enfocament connecta amb el que s’ha anomenat valor compartit, però també amb una idea de propòsit empresarial que no es limita a enunciar valors, sinó que els materialitza en decisions estructurals. Les empreses que ho entenen, no només generen més confiança: també estan millor preparades per resistir les crisis i créixer sosteniblement.

La tendència futura de l’RSC hauria de ser, doncs, la capacitat de demostrar —amb dades i amb fets— com es distribueix el valor creat. Què rep cada grup d’interès? Com es redueixen les desigualtats internes? Com es contribueix a la justícia global?

No n’hi ha prou amb fer memòries que parlin de compromisos. Caldrà també explicar com es tradueixen en resultats tangibles per a la societat. Aquesta serà una nova frontera de la responsabilitat empresarial: més exigent, més transformadora, i molt més significativa.

 

5. Una crida al veritable progrés

La innovació hauria de ser un motor de progrés per a tothom. Però quan es posa al servei de l’opacitat, de la maximització unilateral del benefici i de la desregulació encoberta, deixa de ser un instrument de millora col·lectiva i esdevé un cavall de Troia contra la justícia social.

No es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de posar-la sota principis de responsabilitat, equitat i transparència. L’algoritme no és neutral: és una construcció humana i, com a tal, ha de respondre als valors de la societat que el crea. I si la llei no arriba a regular aquests nous escenaris, cal que sigui l’ètica empresarial qui n’assumeixi el lideratge.

La paradoxa del nostre temps és clara: podem mesurar més que mai, podem personalitzar-ho tot, podem optimitzar cada decisió… però si no som capaços de compartir el valor que generem, estem condemnats a empobrir la confiança, el teixit social i el mateix sentit del negoci.

És hora que les empreses deixin de veure la responsabilitat com un afegit o una resposta reputacional, i la integrin com a eix central del seu propòsit. Una responsabilitat que no només compleix amb la llei, sinó que s’avança a les expectatives socials. Que no només minimitza impactes negatius, sinó que crea valor real per a tothom.

El veritable progrés no és només tecnològic. És ètic, és social, i és compartit. I la responsabilitat empresarial ha de ser-ne una aliada insubstituïble.

15.10.20

Congrés virtual dels 10 anys de la Turuta, moneda social de Vilanova i la Geltrú, 16 i 17 octubre 2020

  • Amb motiu del 10è aniversari de la Turuta es reflexionarà sobre les monedes socials.
  • Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable, intervindrà a la Taula rodona de divendres
L'octubre d'aquest any farà 10 anys que tenim la moneda social “la Turuta”. Ha estat un projecte pioner que ha anat passant diferents fases cercant trobar una bona implementació a la nostra ciutat,  Vilanova i la Geltrú.

El projecte sorgeix de la iniciativa ciutadana Transició VNG que neix el 25 de juliol de 2009 amb la voluntat d’impulsar la transició de la nostra vila cap a una societat més JUSTA, EQUITATIVA, PARTICIPATIVA I  SOSTENIBLE

Així, el maig de 2011 es crea l'Associació ECOL3VNG per a, des d’una entitat, impulsar el Projecte Turuta: la implementació i difusió d’una eina d’intercanvi a favor d’impulsar l’economia i la producció local i possibilitar desenvolupar una forta resiliència davant la greu crisi econòmica global.

Durant 10 anys el projecte s’ha creat, s’ha posat en marxa i ha crescut i.... esperem que tingui llarga vida!

Aquest aniversari és una bona ocasió per repensar, analitzar, reendreçar, projectar...  Creiem que, en temps de pandèmies, incerteses, emergència climàtica, crisi sistèmica, social i econòmica, debatre, compartir i continuar albirant futur esperançador és més necessari que mai. 

Us esperem per participar en el Congrés virtual de la Turuta, els dies 16 i 17 d’octubre de 2020, especialment a la ciutadania de Vilanova i la Geltrú. 

Inscripció

PROGRAMA DIVENDRES 16 D'OCTUBRE (tarda). Jornada dedicada a fer una mirada interna a la Turuta: passat, present i futur. El periodista, Xavier Martínez Vidal, s'encarregarà de conduir les jornades de congrés facilitant el debat i l'anàlisi per poder extreure'n unes conclusions que ajudin a la reflexió

LA TURUTA A DEBAT

de 17 - 17.30 h. Obertura i presentació: “La Turuta al servei de l’economia local i de la construcció comunitària de ciutat en xarxa solidària i més justa”.  Projecció del vídeo “la Turuta fa 10 anys”elaborat per Bernat Manzano

de 17.30  - 18:30 h. Dades, opinions i propostes dels turutaires a partir de l’anàlisi de les dades d'activitat i intercanvis  i de les respostes dels qüestionaris que s'han fet a socis/es d'ECOL3VNG. Intervenció especial de joves turutaires 

de 18.30 - 20.30 h. Taula rodona La Vila-nova que volem: propostes de futur amb un sistema econòmic propi. Oberta a la participació d'entitats locals, d'oferents professionals, de persones turutaires o no. Cada dia hi ha més persones que creiem que hem de potenciar molt la producció local, el reciclatge, un nou estil de vida més sostenible, desenvolupar resiliència local…   la Turuta és una eina per avançar en aquest sentit. Després d’aquests deu anys de definició i posada en marxa, volem reflexionar i debatre, especialment per identificar quina estratègia, quines passes hem de fer, per la seva progressiva implantació a la nostra ciutat.

Participants:
  • Ton Dalmau, president-coordinador de l'Associació ECOL3VNG, entitat impulsora del Projecte Turuta
  • Helen Dahle, coordinamitzadora de l'equip d'Oferents professionals d'ECOL3VNG
  • Miguel Ángel Gargalloeconomista i assessor fiscal a Grup de Gestió fiscal
  • Josep Maria Canyelles, promotor de TSR Territori Socialment Responsable SCCL
  • Núria Alsina Hipólito, Plataforma Stop5G VNG
  • Andreu Bosch, president APMA GARRAF
  • Isabel Pérez Molina, presidenta de l'Associació de dones La Frontissa
  • Carlos Rull, membre de La Vinagreta. Cooperativa de Consum responsable
  • Enrique Castro, Associació Garraf Coopera

de 20.30 - 21 h.Tancament i conclusions. Propostes de futur. Participació final del Cor de la Turuta 

PROGRAMA DISSABTE 17 D'OCTUBRE (matí i tarda). Jornada dedicada a la informació, divulgació i presa de consciència de la força transformadora de les economies socials i solidàries


23.6.20

Respon.cat organitza un Marketplace virtual d’empreses compromeses per contribuir a reactivar-nos


  • Respon.cat organitza un Marketplace per a les empreses membres, on també hi convidarà altres empreses compromeses amb l’RSE.
  • Cal reactivar les col·laboracions, aliances i les relacions comercials per fer que l’economia remunti.
  • Es pretén activar les relacions entre empreses compromeses amb la sostenibilitat.



Jornada L’esdeveniment tindrà dues parts que es faran en dos dies diferents:

Divendres 26 de juny (9 a 10,30) 
• 9.00 Presentació del projecte.
• 9.15 Xerrada sobre partenariats a càrrec de Xavier López.
• 9.35 Dinàmica participativa
• 10.00 Empreses que poden ajudar altres empreses.
• 10.30 Final

Dimarts 8 de juliol (9 a 11) 
• 9.00 Presentació.
• 9.10 Empreses que poden ajudar altres empreses.
• 9.35 Dinàmica participativa.
• 9.45 Taules de contacte i speakcorners. Empreses que poden ajudar altres empreses.
• 10.20 Dinàmica de networking (el rusc).
• 11.00 Final.

Inscripcions Marketplace virtual

Respon.cat organitza la primera edició del Marketplace per a les empreses membres, on també hi convidarà altres empreses compromeses amb l’RSE

Per remuntar l’economia i transmetre energia a les empreses, es crea aquest espai de trobada pensat per generar contactes pràctics i amb una orientació relacional i comercial.

Es tracta de fomentar la interrelació entre empreses membres tant respecte al desenvolupament de l’RSE com en serveis comercials, afavorint una compra socialment responsable o altres tipus de col·laboracions.

En tant que associació empresarial, Respon.cat vol aprofundir en el coneixement mutu entre les empreses membres, generar contactes i afavorir les interaccions entre aquestes.

En les circumstàncies actuals, és important que les empreses compromeses amb el desenvolupament sostenible ens puguem donar suport mutu. Per això, a banda de compartir coneixements sobre RSE entre empreses membres, que ja es fa per diferents canals, volem afavorir també l’intercanvi professional, la col·laboració interempresarial en serveis, productes o altres col·laboracions, ja que sovint es desconeix quins serveis presten les empreses membres.

Amb aquesta acció Respon.cat se suma a impulsar la iniciativa “Fem-ho V” i fomentar una cadena de col·laboracions i complicitats Diuen que un gest, per petit que sigui, pot fer trontollar el món. Que hi ha una cadena anomenada vida, de la que tots en formem part amb les nostres accions. Com la de Fem-Ho V. Fem que Catalunya no s’aturi. Que la nostra economia es recuperi el més aviat possible. Que tal com ha baixat, torni a pujar. Com la V. La lletra que ens diu … Vinga va! Que per molt que caiguem, ens en sortirem.

Llegir més: www.respon.cat/llotges


Empreses del Grup de Treball:

1.12.18

[VÍDEO] Números i economia #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen dels números i l'economia

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 de Nacions Unides parla d'economia i pretén fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom.
En el vídeo breu (2'24'') faig una reflexió sobre els números i sobre l'economia a partir del seu origen etimològic. Sèrie [mots responsables]


22.9.18

[JORNADA] Aquest dijous: Una Agenda per a les Persones i la Prosperitat - Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món @catsostenible @respon_cat

CICLE DE JORNADES L’AGENDA 2030: TRANSFORMAR CATALUNYA, MILLORAR EL MÓN
UNA AGENDA PER A LES PERSONES I LA PROSPERITAT. Visions i aliances

Dijous 27 de setembre de 2018 Sant Pau Recinte Modernista (C. Sant Antoni Maria Claret, 167, Barcelona)

El proper 27 de setembre al matí, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència organitza la jornada “Una agenda per a les persones i la prosperitat. Visions i aliances” en el marc del cicle de jornades “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món” al Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona).

La jornada vol donar veu a alguns dels actors que s’han implicat en l’aplicació de l’agenda 2030 a Catalunya des del punt de vista de les persones i la prosperitat per conèixer la seva visió, donar-la a conèixer entre el món institucional, l’àmbit acadèmic i el teixit social, i impulsar aliances sòlides per al futur que permetin assolir els 17 objectius globals de desenvolupament sostenible (ODS) a Catalunya.

La jornada és gratuïta i és imprescindible la inscripció per correu electrònic a la bústia corporativa del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: cads@gencat.cat (cal indicar-hi: nom, cognoms i número de document d'identitat). 

Per a la vostra informació, el contingut de la jornada serà gravat i publicat al web del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: cads.gencat.cat.


PROGRAMA

9:00h Obertura
Hble. Sr. Ernest Maragall i Mira, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Ferran Rodés i Vilà, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya - CADS
9:15h
Transformar Catalunya, millorar el món: el Pla Nacional per a l’Agenda 2030
Isidre Sala Queralt, director general d’Afers Multilaterals i Europeus
Arnau Queralt i Bassa, director del CADS
9:45h Visió: “Una agenda per a les persones” Antoni Plasència Taradach, director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona - ISGLOBAL
Quima Oliver i Ricart, coordinadora d’UNICEF Comitè Catalunya
Montse Pineda Lorenzo, vicepresidenta segona del Consell Nacional de les Dones de Catalunya
Eduard Vallory i Subirà, president del Centre UNESCO Catalunya
Moderació: Josep Vidal, director general d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

11:15h Pausa cafè
11:30h Visió: “Una agenda per a la prosperitat”
Eva Jané Llopis, directora del Programa d’ODS d’ESADE i membre de la High level multi-stakeholder platform on the implementation of the SDGs in the EU 
Josep Maria Vilalta Verdú, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i director de la Global University Network for Innovation (GUNi)
M. Àngels Pujols Muntada, secretària general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya
David Cos i García, vicepresident de Respon.cat
Moderació: Representant del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda
13:00h Construïm aliances a partir de les lliçons apreses
Teresa Capel Tatjer, responsable d´administració i projectes, Oficina de l´Organització Mundial de la Salut a Barcelona per l´Enfortiment dels Sistemes de Salut
Kathleen Prior, experta en comunicació a la Universitat de les Nacions Unides
Sergi Corbalán Bosch, director de la Fair Trade Advocacy Office i membre de la High level multi-stakeholder platform on the implementation of the Sustainable Development Goals in the EU
Anja-Maaike Green, membre del National Performance Framework Team, Scottish Government (videoconferència)
Rosa Suriñach, especialista en partenariats i comunicacions d’ONU-Habitat
Moderació: Carme Gual i Via, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
13:55h Cloenda

Activitat gratuïta, amb registre previ a l’adreça següent: cads@gencat.cat
#Agenda2030Cat   #Act4SDGs

17.7.18

El CTESC presenta la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2017 amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani

  • El CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què es reflecteixen les sevesconsideracions i recomanacions respecte a la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya.
  • La inauguració anirà a càrrec del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani.

El proper 25 de juliol el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) presenta la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2017. L’obra analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. A més, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions relacionades amb cadascun d’aquests àmbits.

URL de l’acte: http://ctesc.gencat.cat/conferencies/2018/mslc_2017/index.html
Places limitades. Les inscripcions s'admetran per rigorós ordre d'arribada. Entrada gratuïta.
Inscripció
  • Dimecres 25 de juliol, a les 9.00h
  • Sala de Plens del CTESC

23.3.18

[MICROVÍDEO] L'economia #motsresponsables #ODS8


L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 de Nacions Unides parla d'economia i pretén fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom.

En el vídeo breu (3'03'') repasso l'origen etimològic de la paraula economia, en concret del prefix eco-, que també és comú a ecologia.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



8.3.18

[DEBAT] Un model econòmic sostenible, equitatiu i eficient. Congrés Participatiu Catalunya i Futur. Palau Macaya Barcelona

Congrés Participatiu Catalunya i Futur

En una època de grans canvis com ho van ser els anys setanta del segle passat, se celebra un congrés que compleix una missió semblant al que va representar el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), amb el mateix esperit transformador, però aprofitant les noves tecnologies per involucrar el màxim de gent possible en la construcció d’un país molt millor per a tothom.

Què pretén aquest Congrés? Amb la celebració d’aquest Congrés, es pretén definir la Catalunya que Catalunya vol de manera oberta i participativa. Des dels principis constitucionals al sistema electoral, des de les estructures productives a les que garanteixin la sostenibilitat, des del sistema educatiu al de comunicació, des de les bases que facin possible la societat del benestar al marc català de relacions laborals… tots i cadascun dels detalls que han de servir per construir el nostre futur i fer d’aquest país un lloc millor per viure-hi.

Es pot consultar la ponència marc i més informacions al web.


       



12.2.18

Idili Lizcano @idililizcano (@alqvimia): "L’economia del vell paradigma crea patiment"



Aquest dissabte 3 de febrer va tenir lloc el primer dia del "Simposi Interioritat Compromesa", organitzat per la Plataforma País Conscient: "el país creix quan les persones creixen".

Entre els ponents del primer dia va intervenir Idili Lizcano, president de l'empresa cosmètica Alqvimia, amb seu a Tortellà i membre de Respon.cat. Alqvimia és una pime amb una altíssima consciència gràcies al lideratge conscient de l'Idili. Aporto algunes de les seves reflexions a partir de les piulades que vaig fer.

L’ ha donat una lliçó d’empresa conscient del nou paradigma. Un honor que formi part de i un exemple per a tots

Simposi Interioritat Conscient. d’ parla d’Economia i felicitat. Va crear el . L’economia especulativa és un 97%, és una dictadura de l’econ especulativa sobre la productiva.

L’Idili era un filòsof que es va sentir cridat a fer una empresa per fer coses positives, al marge de les empreses guiades per la neurosi. El nou paradigma es basa en la consciència, que és amor.

L’economia del vell paradigma crea patiment, per a les persones, animals, planeta... El 70% de les persones pateixen al lloc de treball, insatisfetes. Entre els 15 i els 25 anys hi ha més morts per suïcidis que per accidents. El motor de tot és l’ego, ens han castrat la part comunitària.

Sols importa fer diners. A sobre per a accionistes que no fan res. Jo no vull accionistes. Ja creixeré més lent. Genera un model de cobdícia. I finalment empreses tòxiques. No sols per al medi, per les persones. En algun moment també la meva empresa ha tingut algun període tòxic... La crisi des del 2008 no és econòmica, és de cobdícia. És impossible pensar un món millor si no canviem l'economia.

Per què no crear empreses on l’Eros sigui el motor? Què volem, amor o insatisfacció? Per què les empreses han de ser llocs horribles on la gent malviu? Massa obsessió per la rendibilitat fruit de mala comprensió de què és la riquesa. La prosperitat és una benedicció, compartida!

Massa gent viu en el llindar de la pobresa! L'Idili no creu en l’austeritat sinó en la prosperitat però compartida. Abundància. L’austeritat és masculina i la prosperitat és femenina.

Empresa del nou paradigma: La direcció ho ha de tenir clar. Els quadres intermedis també ja que ho poden aturar. El flux d’informació ha de ser bidireccional amunt-avall. Tothom ha d’estar alineat, començant per RH. La persona ha de ser el centre, no el capital. Un bon equip... Amb formació. L’empresa ha de ser un espai de transformació personal, on també puguis créixer espiritualment. I cal pagar salaris dignes. Interessa un país mesocràtic. Conciliació: empleats feliços treballen millor. Ambient de treball equip. Lideratge ètic basat en l’exemple...

Com pots liderar si estàs neuròtic? Per això escoles negoci ja fan mindfulness. No contaminar en cap fase. Energies renovables (són de SomEnergia). Estudien el lloc de treball, fengshui. Crear espais de convivència. A CanCamps tenen l’Alqvimia Academy. Fan petites introspeccions.

Cal potenciar el talent. Catalunya és un país d’empreses. A Tortellà amb 600 habitants són 6 empreses. Moltes han de fer un procés de transformació però primer cal comprar coses d’aquí, d’aquestes pimes. Podem fer de Catalunya un país capdavanter del món en empresa conscient
Ens hem de moure per la passió. A Catalunya i a Europa sols podem triomfar fent productes d’alt valor afegit.

5.2.18

Entrevista del PuntAvui a Antón Costas amb motiu de la presentació del llibre d'RSE per a les pimes: ""La ruptura entre economia i progrés social du a la barbàrie”"

  • El PuntAvui publica avui una entrevista a Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d'Economia, feta amb motiu de la presentació del llibre "Amb valor afegit" de gestió de la responsabilitat social per a pimes
  • Costas va ser el conferenciant a l'acte juntament amb Canyelles, autor del llibre, i les autoritats  


L'entrevista, a càrrec de la periodista Carme Vinyolas, es titula "La ruptura entre economia i progrés social du a la barbàrie”. Entre les afirmacions de Costas, podreu llegir:
  • És necessari disposar dels instruments i de la voluntat política per aconseguir que la globalització repercuteixi en el bé comú i no generi desigualtat
  • En termes de PIB l’economia ha funcionat molt bé i la previsió pel 2018 és que creixerà per damunt del 2,4 o del 2,5%
  • Els responsables de l’austeritat haurien de respondre davant dels tribunals per negligència professional
  • La zona euro no disposava de llanxes salvavides per rescatar la població afectada per la crisi del 2008 
  • Encara no som prou conscients de l’amenaça que representa l’actual corrupció dels sentiments morals 
  • Les empreses han d’incorporar com a estratègia de futur la rendibilitat financera i la rendibilitat social
Més informació sobre l'esdeveniment:

Entrevista del PuntAvui a Antón Costas con motivo de la presentación del libro de RSE para las pymes: "La ruptura entre economía y progreso social lleva a la barbarie"

  • El PuntAvui publica hoy una entrevista [en catalán] a Antón Costas, catedrático de política económica de la UB y ex presidente del Círculo de Economía, hecha con motivo de la presentación del libro "Con valor añadido" de gestión de la responsabilidad social para pymes
  • Costas fue el conferenciante al acto junto con Canyelles, autor del libro, y las autoridades  


La entrevista, a cargo de la periodista Carmen Vinyolas, se titula "La ruptura entre economía y progreso social lleva a la barbarie". Entre las afirmaciones de Costas, puede leer:

  • Es necesario disponer de los instrumentos y de la voluntad política para lograr que la globalización repercuta en el bien común y no genere desigualdad
  • En términos de PIB la economía ha funcionado muy bien y la previsión por 2018 es que crecerá por encima del 2,4 o del 2,5%
  • Los responsables de la austeridad deberían responder ante los tribunales por negligencia profesional
  • La zona euro no disponía de lanchas salvavidas para rescatar la población afectada por la crisis de 2008 
  • Todavía no somos conscientes de la amenaza que representa la actual corrupción de los sentimientos morales 
  • Las empresas deben incorporar como estrategia de futuro la rentabilidad financiera y la rentabilidad social
Más información del evento:

4.2.18

Les expectatives d'RSE envers el món empresarial mai havien estat tan elevades, segons Antón Costas

  • Costas ha convidat a integrar la responsabilitat social a les empreses destacant que genera  millora en productivitat
  • Els governs no saben donar resposta a reptes socials i la societat gira la mirada a les empreses i cada vegada és més present l’exigència a les empreses de tenir sentit de propòsit
El professor Antón Costas, economista de reconegut prestigi ha estat el conferenciant de l'acte de presentació del llibre "Amb valor afegit", un manual de gestió de la responsabilitat social empresarial (RSE) adreçat a les pimes publicat per la Càtedra RSU de laUniversitat de Girona (UdG) amb la col·laboració de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat, que s'ha fet càrrec de l'elaboració.

Titulada El dividend de l’RSE, la conferència ha reflectit l'evolució de l'RSE des d'uns inicis, que foren de filantropia, que fou seguida d'algunes bones pràctiques diverses, fins a l'actualitat en què es basa en la incorporació dels valors socials emergents -sobre les persones i el medi ambient, per exemple- dins el model de gestió empresarial, fins al punt de generar canvis en la gestió corporativa. La tendència és que l'RSE generi impacte cap a fora i alhora millora per a la mateixa empresa.
Així, segons Costas, les organitzacions modernes entenen l’RSE com un element que aporta valor a l’empresa i que forma part de la gestió estratègica i dels objectius empresarials. A més, aporta la gran virtut de permetre que les empreses es puguin alinear amb les persones.
Costas ha afirmat que avui ens alegrem de com estan pujant els mercats borsaris, o dels 30.000M€ d’excedents empresarials d'empreses espanyoles no financeres, i està molt bé llibertat d’empresa, però els governs no saben donar resposta a reptes socials i la societat gira la mirada a les empreses. Per això, ha indicat que hi ha una demanda creixent de la societat a les empreses per respondre a problemes que fins ara s’esperava que resolguessin les entitats governamentals. Les expectatives envers el món empresarial mai havien estat tan elevades, ha indicat.
En aquest nou context, segons Costas, moltes crítiques a l’empresa van vinculades a la manca de transparència, a no haver fet públic el model de negoci i el propòsit social. Cada vegada és més present l’exigència a les empreses de tenir sentit de propòsit: objectius de valor afegit i com estan avaluant els impactes que es deriven de reptes com el canvi climàtic o la conciliació laboral. Fins i tot els fons d’inversió es comencen a plantejar que cal introduir un propòsit social en l’activitat econòmica i exigeixen que s'incloguin criteris d’igualtat salarial, conciliació laboral o mesures ambientals.
Finalment, Costas ha convidat a integrar la responsabilitat social a les empreses destacant que val la pena que les empreses es comprometin en RSE perquè genera  millora en productivitat, competitivitat i, en definitiva, en els comptes de resultats. Reduir la temporalitat, per exemple, fa les empreses més competitives. L’RSE és com un fons de comerç que ha de millorar el valor de l’empresa, segons el professor, que ha acabat la intervenció afirmant que introduir l'RSE en el model de gestió fa més competitives les empreses, i en tenim molts exemples.

Posteriorment el públic ha pogut intervenir en un col·loqui juntament amb l'altre ponent, Josep Maria Canyelles, on s'han desplegat noves idees. Costas, per una banda, ha fet referència a l’augment de la longevitat, que comporta grans dividends i, en canvi, solem referir-nos-hi com a envelliment, que sembla que sigui una maledicció. En aquest sentit, ha posat com a exemple per fer-nos pensar que a Corea el 60% de les start-ups les han creat majors de 60 anys.

Més informació:
Articles recomanats de Costas a la Vanguardia: