No blanquegem el règim de Catar, no silenciem les morts: boicot!

Avui comença el Mundial de Futbol de Catar i Responsabilitat Global es vol sumar a les crides al boicot. De vegades sembla que la societat acaba normalitzant qualsevol mala pràctica, i hi contribueixen especialment els mitjans de comunicació que, moguts per la necessitat de facturar, no fan sinó acceptar amb normalitat donar informació esportiva d'uns estadis tacats de sang. Blanquejant el règim de Catar, imprimeixen amb tinta vermella.

Hi ha dades diverses sobre els centenars de morts que hi pot haver hagut en la construcció dels estadis i difícilment se sabrà mai la veritat. Però sembla evident que les pèrdues humanes no han estat fruit de situacions imprevisibles sinó d'un model d'esclavatge, conegut com la kafala. Es tracta de 6.500 a 15.000 morts, segons les fonts, de persones vingudes sobretot de l’Índia, el Paquistan, el Nepal, Bangladeix i Sri Lanka. 

Cal tenir en compte, a més, que la intenció del règim catarí és precisament normalitzar la seva situació en el concert de les nacions. I per això necessita tot un corifeu d'altres estats i actors que contribueixin a blanquejar la males pràctiques contràries als drets humans que s'hi porten a terme. I no hem d'oblidar que la determinació de Catar per organitzar aquest mundial és tanta que fins i tot va subornar l'organització i el president francès Sarkozy per aconseguir ser el país amfitrió. 

Malgrat la corrupció i la manca de democràcia, Catar podria haver optat per donar una millor imatge al món assegurant unes condicions laborals dignes. Tenien els recursos econòmics fer assegurar unes condicions acceptables de treball, però això els ha preocupat ben poc. I així, l'afront que fan a les democràcies del món és encara més gran, demostrant un menyspreu per les vides humanes.

 

Participaré a la taula rodona sobre "Mobilització dels agents socials en el foment dels ODS" amb motiu dels 60 anys de l'@ANUE_ONU

Amb motiu del 60è aniversari de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, ens complau convidar-vos a assistir a la conferència sobre el Multilateralisme centrat en les persones i el paper de la Societat Civil a les Nacions Unides que tindrà lloc a Caixa Fòrum Macaya el 22 de setembre de 10h a 17,30h.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, intervindrà sobre “Mobilització dels agents socials en el foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”, a la Taula 3, que tindrà lloc a les 16h, composada per:

• Eleonara Bonaccorsi, coordinadora de programas, Geneva 2030 Ecosystem, International Institut from Sustainable Devolupment (IISD)
• Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
• Oscar Mateos, professor de relacions internacionals i delegat del rector Universitat Ramon Llul per a l’Agenda 2030
• Alejandro Quecedo del Val, escriptor i activista ecosocial
  

En aquesta jornada hi participaran destacades personalitats dedicades als drets humans, la pau i la seguretat i el Desenvolupament Sostenible. 

Inscripcions a info@anue.org

 

 PROGRAMA

 

 

 

Participaré en la mesa redonda sobre "Movilización de los agentes sociales en el fomento de los ODS" con motivo de los 60 años de @ANUE_ONU

Con motivo del 60 aniversario de la Asociación para las Naciones Unidas en España, nos complace invitaros a asistir a la conferencia sobre el Multilateralismo centrado en las personas y el papel de la Sociedad Civil en las Naciones Unidas que tendrá lugar en Caixa Foro Macaya el 22 de septiembre de 10 ha 17,30 h.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, intervendrá sobre “Movilización de los agentes sociales en el fomento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible”, en la Tabla 3, que tendrá lugar a las 16h, compuesta por:

• Eleonara Bonaccorsi, coordinadora de programas, Geneva 2030 Ecosystem, International Institut from Sustainable Devolupment (IISD)
• Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
• Oscar Mateos, profesor de relaciones internacionales y delegado del rector Universitat Ramon Llull para la Agenda 2030
• Alejandro Quecedo del Val, escritor y activista ecosocial
  

En esta jornada participarán destacadas personalidades dedicadas a los derechos humanos, la paz y la seguridad y el Desarrollo Sostenible. 

Inscripciones en info@anue.org

PROGRAMA

Els drets humans a Espanya es limiten a "tots els éssers humans neixen"

He estat repassant la Declaració Universal de Drets Humans i, atenent als fets que observem, diria al Regne d'Espanya els seus 31 articles es poden reduir a un: Article 1. Tots els éssers humans neixen. Tenim prou evidències de com molts altres articles han caigut.

Declaració Universal de Drets Humans

Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2. Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6. Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7. Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9. Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10. Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15. Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a lesfuncions públiques del seu país. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22. Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

Article 24. Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

Article 27. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28. Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 30. Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

[MICROVÍDEO] Refugiats #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen del mot refugiats

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 10 de Nacions Unides pretén reduir la desigualtat dins i entre els països.

En el vídeo breu (3'27'') faig una reflexió sobre els refugiats a partir del seu origen etimològic. El dedico a Proactiva Open Arms per la immensa feina que ens dignifica a tots.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

Òscar Camps: ‘Ens demanen set anys de presó i tres milions d’euros’

• Recomanem l'entrevista a Òscar Camps, fundador d'Open Arms, que publica Vilaweb.
• ‘Ens demanen set anys de presó i tres milions d’euros’
• ‘Des de l’1 d’octubre, rebem un 40% menys de donacions espanyoles’

Òscar Camps (1963) és fundador d’Open Arms, l’ONG que ha salvat més de 59.000 persones de morir ofegades a la mar Mediterrània. El seu projecte va néixer encara no fa tres anys, després de veure la inacció dels estats europeus a l’hora de salvar vides.

És el primer cop que Open Arms rep una denúcia, que s'ha cursat a Itàlia, i li demanen set anys i tres milions d’euros. Segons diu, ara les regles del joc han canviat, i el seu esperit crític no solament és contra la UE i els estats sinó també en referència a les grans ONG. Retallo un parell de fragments de l'entrevista:

Fins ara, Itàlia es feia càrrec del rescat i coordinava les operacions. Ara Itàlia vol apoderar els libis: els dóna vaixells i formació, com Espanya. I que Líbia faci la feina de frenar la sortida de gent. Convertir-los en els guàrdies. Però un país que no té un estat que controli el territori, ni orde jurídic que defensi els seus ciutadans amb justícia, ara té un cos de guàrdia costa? Un cos que ha de vigilar 350.000 quilòmetres de mar? No. A Líbia, l’única cosa que fan és atrapar les barques que surten a aigües internacionals… I les tornen cap a Líbia. Il·legal del tot. Però això fan. I des que això passa, les ONG volen que ens posem d’acord amb els libis. I no hi estem d’acord. I arriben les denúncies. Per això ara rebem les denúncies. [...]

Jo he perdut la confiança en la Unió Europea absolutament. I en les Nacions Unides. I en les grans ONG. Perquè s’han quedat molt enrere. L’ajut humanitari ha canviat. Open Arms és una resposta popular més que no pas una organització. Si nosaltres amb quatre arreplegats hem salvat 59.000 persones, què no podrien haver fet vint-i-set estats? Posem en evidència l’administració, però no en cobrem ni un xavo. Nosaltres sí que som neutrals, independents, voluntaris, imparcials. Universals no, perquè som petits. Però la resta? No crec que Metges Sense Fronteres s’aixequi contra els italians. D’allà rep més de 100 milions anuals en donacions. Hi han guanyat partits xenòfobs en temes de refugiats. Jo no llegeixo articles de Metges dient que Itàlia finança els libis. No. A Espanya, Metges Sense Fronteres treu més de 100 milions en donacions. Posar-se l’opinió pública en contra és perdre donants. Per exemple, que nosaltres siguem catalans ha fet que des de l’1 d’octubre ens hagin caigut un 40% les donacions espanyoles. [...]

Entrevista al fundador d'Open Arms

Òscar Camps: 'Nos piden siete años de cárcel y tres millones de euros'

• Recomendamos la entrevista a Òscar Camps, fundador de Open Arms, que publica Vilaweb.
• 'Nos piden siete años de cárcel y tres millones de euros'
• 'Desde el 1 de octubre, recibimos un 40% menos de donaciones españolas'

Òscar Camps (1963) es fundador de Open Arms, la ONG que ha salvado más de 59.000 personas de morir ahogadas en el mar Mediterráneo. Su proyecto nació hace menos de tres años, después de ver la inacción de los estados europeos a la hora de salvar vidas.

Es la primera vez que Open Arms recibe una denucia, que se ha cursado en Italia, y le piden siete años y tres millones de euros. Según dice, ahora las reglas del juego han cambiado, y su espíritu crítico no sólo es contra la UE y los estados sino también en referencia a las grandes ONG. Recorto un par de fragmentos de la entrevista:

Hasta ahora, Italia se hacía cargo del rescate y coordinaba las operaciones. Ahora Italia quiere apoderarse los libios: les da barcos y formación, como España. Y que Libia haga el trabajo de frenar la salida de gente. Convertirlos en los guardias. ¿Pero un país que no tiene un estado que controle el territorio, ni orden jurídico que defienda sus ciudadanos con justicia, ahora tiene un cuerpo de guardia costa? ¿Un cuerpo que debe vigilar 350.000 kilómetros de mar? No. En Libia, lo único que hacen es atrapar las barcas que salen a aguas internacionales... Y las vuelven hacia Libia. Ilegal del todo. Pero eso hacen. Y desde que esto ocurre, las ONG quieren que nos pongamos de acuerdo con los libios. Y no estamos de acuerdo. Y llegan las denuncias. Por eso ahora recibimos las denuncias. [...]

Yo he perdido la confianza en la Unión Europea absolutamente. Y en las Naciones Unidas. Y en las grandes ONG. Porque se han quedado muy atrás. La ayuda humanitaria ha cambiado. Open Arms es una respuesta popular más que una organización. Si nosotros con cuatro gatos hemos salvado 59.000 personas, ¿que no podrían haber hecho veintidós siete estados? Ponemos en evidencia la administración, pero no cobramos de ella ni un duro. Nosotros sí somos neutrales, independientes, voluntarios, imparciales. Universales no, porque somos pequeños. ¿Pero el resto? No creo que MSF se levante contra los italianos. De ahí recibe más de 100 millones anuales en donaciones. Han ganado partidos xenófobos en temas de refugiados. Yo no leo artículos de Médicos diciendo que Italia financia los libios. No. En España, MSF saca más de 100 millones en donaciones. Ponerse la opinión pública en contra es perder donantes. Por ejemplo, que nosotros seamos catalanes ha hecho que desde el 1 de octubre nos hayan caído un 40% las donaciones españolas. [...]

Entrevista al fundador de Open Arms

Terminologia dels Drets Humans

Els drets humans i les llibertats fonamentals són el conjunt de drets i llibertats de caràcter universal, inalienable i inderogable inherents a totes les persones, i són objecte de protecció del dret internacional i del dret intern dels estats democràtics.

Entreu al pòster amb format amb enllaços.

Aquesta publicació és la representació infogràfica de la Declaració Universal dels Drets Humans. Permet consultar, de manera interactiva, els trenta articles de la Declaració i, enllaçats, els termes procedents de la Terminologia dels drets humans.

PDF Descarregable

També podeu consultar la infografia en castellà i en anglès.


Si heu de fer referència a aquesta publicació, la citació recomanada és la següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Declaració Universal dels Drets Humans [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. 1 infografia.
www.termcat.cat/docs/Drets_Humans

Autoria i edició:

Amb el suport de:

Espanya s'oblida de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16: amb presos polítics l'estat de dret fa aigües

Amnistia Internacional (AI) ha difós un comunicat després de saber-se que el Tribunal Suprem espanyol havia denegat la petició d’alliberament de Jordi Sànchez en què demana que es retiressin les acusacions de sedició i rebel·lió contra ell mateix i Jordi Cuixart. ‘Són injustificats i, per tant, han de retirar-se’, ha dit la directora d’Amnistia per a Europa, Gauri Van Gulik.

Al punt de vista d'AI, que té un component jurídic i de defensa dels drets humans, cal sumar-hi la vulneració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que Nacions Unides promou i que l'estat espanyol ha subscrit i intenta mostrar que afavoreix.

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 16 estableix que cal “promoure societats justes, pacífiques i inclusives”. El desenvolupament sostenible també inclou matèries com el bon govern i la construcció d'institucions sòlides que garanteixin la pau i la justícia. En concret, en aquest objectiu, es diu que el poder judicial i la policia estan entre les institucions més afectades per la corrupció, i que l’estat de dret i el desenvolupament tenen una interrelació significativa i es reforcen mútuament, de manera que és essencial per al desenvolupament sostenible a nivell nacional i internacional. Per això cal, entre altres, crear institucions eficaces, responsables i transparents a tots els nivells i promoure i aplicar lleis i polítiques no discriminatòries en favor del desenvolupament sostenible.

El catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, en una entrevista a VilaWeb, s’expressava amb un to molt contundent sobre el futur de la salut democràtica de l’estat espanyol: ‘O es resol el tema de Catalunya o no hi ha govern democràtic a Espanya.’ Per ell, el fet més preocupant és que s’imputi als membres del govern el delicte de rebel·lió quan no n’hi ha.

Segons Amnistia Internacional, la prolongació de la presó provisional de Jordi Sànchez constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del seu dret de llibertat d’expressió i de reunió pacífica. També ha acusat el Tribunal Suprem espanyol d’agreujar aquesta injustícia. Les protestes convocades per Sànchez i Cuixart –ha dit també Van Gulik– no poden ser constitutives de delictes de rebel·lió ni sedició, sinó que, a tot estirar, es podrien sancionar per possibles desordres públics.

Amnistia Internacional també diu que no qüestiona la suspensió de la llei del referèndum d’autodeterminació, però que Sànchez i Cuixart tenien el dret d’expressar opinions contràries de les decisions del Tribunal Constitucional, com també d’organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya. Així mateix, diu que la presentació de càrrecs penals és una mesura excessiva i desproporcionada. Finalment, reitera el dret de llibertat d’expressió i reunió pacífica i reclama que es garanteixi el dret de les persones i organitzacions de la societat civil a expressar les seves opinions sobre el referèndum o la independència.

Entrada relacionada:

• 4.2.18 Els ODS a fer punyetes: "no nos metamos en eso" i "el cumplimiento de la lei estaba por sobre de la convivencia ciudadana"
• 28.1.18 The Guardian: Espanya utilitza notícies falses per a justificar l’autoritarisme i equipara Espanya a règims autoritaris per la manipulació que fa de l’1-O

Els ODS a fer punyetes: "no nos metamos en eso" i "el cumplimiento de la lei estaba por sobre de la convivencia ciudadana"

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible s'han d'interpretar transversalment, ja que tots estan interrelacionats. S'entén molt ràpidament en aquest cas: la igualtat de gènere recollida a l'ODS 5 respon a factors culturals però també legals, i si l'ODS 16, que implica institucions sòlides, s'esquerda, no s'apliquen les lleis i no es fa justícia, no s'avançarà en la igualtat de gènere.

El president del govern espanyol, M.Rajoy, preguntat sobre les empreses que paguen salaris diferents en funció del sexe per fer la mateixa feina, va tornar a expressar el seu menyspreu per la legalitat amb una resposta que defugia la matèria: "no nos metamos en eso". El missatge a les empreses és clar: que facin el que vulguin amb el salari de les dones; la legalitat obliga a la igualtat perquè toca que sigui així però no hi ha una voluntat presidencial perquè la legalitat esdevingui norma social i s'apliqui.

Llegim a la llei espanyola d'igualtat que el ple reconeixement de la igualtat formal davant la llei, tot i haver comportat, sens dubte, un pas decisiu, ha resultat insuficient. I es refereix explícitament a discriminació salarial, a més de la violència de gènere, la discriminació en les pensions de viduïtat, el fet que hi hagi més desocupació femenina, l’encara escassa presència de les dones en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica, o els problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar. Per això, es diu que és necessària, efectivament, una acció normativa dirigida a combatre totes les manifestacions encara subsistents de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, i a promoure la igualtat real entre dones i homes, amb remoció dels obstacles i estereotips socials que impedeixen assolir-la. La consecució de la igualtat real i efectiva a la nostra societat requereix no només el compromís dels subjectes públics, sinó també la seva promoció decidida en l’òrbita de les relacions entre particulars.

No sembla que l'actitud d'M.Rajoy estigui alineada amb aquesta voluntat expressada a la llei. No sembla apropiada per a un màxim responsable polític que ha de mostrar exemplaritat, i més en una matèria que preocupa i on la injustícia és patent. Com es diu a l'ODS 16, l'estat de dret i el desenvolupament tenen una interrelació significativa i es reforcen mútuament, de manera que és essencial per al desenvolupament sostenible a nivell nacional i internacional. No pot haver-hi desenvolupament si l'estat de dret no funciona i si les lleis són usades a la carta en funció de l'interès polític o circumstancial que mereixen.

Però alhora també a la inversa. L'imperi de la llei, la interpretació i l'aplicació que se'n fa no pot anar contra l'esperit de les pròpies lleis. En referència als fets violents de l'1-0, Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil que va ser responsable de l'operatiu policial, va declarar durant la seva declaració al Tribunal Suprem que "el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana". A més, el coronel va explicar que des del govern català mantenien que la convivència ciutadana era "un bé superior" que no es podia alterar per l'actuació policial, i que el conseller d'Interior va plantejar que la llei s'havia d'aplicar amb criteris de congruència i proporcionalitat per preservar la convivència.

Els criteris de les policies professionals i modernes en estats democràtics i societats lliures són clars. Estan regulats. Així estan definits a la Policia de Catalunya com al món civilitzat. L'acció policial no pot generar un mal evitable, no pot contribuir a trencar la pau social, no pot exercir violència gratuïta. I més quan no és una acció de força per a evitar cap crim. Cal encara recordar que fer un referèndum no és il·legal.

Sobre l'ús de pilotes de goma, que van fer perdre l'ull d'una persona que estava pacíficament, va considerar que els cossos de seguretat de l'Estat no estan afectats per la prohibició del Parlament de Catalunya d'utilitzar pilotes de goma. La prohibició del Parlament es va fer sobre la Policia de Catalunya, és a dir la responsable de la seguretat ciutadana a Catalunya. El fet que els cossos espanyols assumissin també aquesta funció en virtut de l'aplicació del 155 i de l'ordre del jutge cal pot entendre's que obre una escletxa en la interpretació. La intenció del legislador, que actua en nom de la societat, era nítida. Aprofitar la circumstància excepcional per a no complir aquest mandat és un frau de llei, i un trencament de les normes i consensos socials de què ens hem dotat. Una mala pràctica.

Alguns governs posen en risc el progrés que la humanitat pretén fer en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, saltant-se les lleis, manllevant-los el valor, interprentant-les o aplicant-les segons un interès que és contrari a la voluntat social i als drets humans. Tant de bo que la justícia europea o internacional algun dia s'hi pugui expressar però mentrestant, a l'estat espanyol anem enrere en el repte dels ODS, amb un estat de dret trencat i una valoració cada cop més evident de fragilitat democràtica, tal com l’influent think tank britànic The Economist Intelligence Unit (EIU), ha indicat rebaixant la qualificació d’Espanya i indicant que es troba en risc de veure's degradada a democràcia "imperfecta" per la gestió del govern de Mariano Rajoy del cas català.