Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moneda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris moneda. Mostrar tots els missatges

15.10.20

Congrés virtual dels 10 anys de la Turuta, moneda social de Vilanova i la Geltrú, 16 i 17 octubre 2020

  • Amb motiu del 10è aniversari de la Turuta es reflexionarà sobre les monedes socials.
  • Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable, intervindrà a la Taula rodona de divendres
L'octubre d'aquest any farà 10 anys que tenim la moneda social “la Turuta”. Ha estat un projecte pioner que ha anat passant diferents fases cercant trobar una bona implementació a la nostra ciutat,  Vilanova i la Geltrú.

El projecte sorgeix de la iniciativa ciutadana Transició VNG que neix el 25 de juliol de 2009 amb la voluntat d’impulsar la transició de la nostra vila cap a una societat més JUSTA, EQUITATIVA, PARTICIPATIVA I  SOSTENIBLE

Així, el maig de 2011 es crea l'Associació ECOL3VNG per a, des d’una entitat, impulsar el Projecte Turuta: la implementació i difusió d’una eina d’intercanvi a favor d’impulsar l’economia i la producció local i possibilitar desenvolupar una forta resiliència davant la greu crisi econòmica global.

Durant 10 anys el projecte s’ha creat, s’ha posat en marxa i ha crescut i.... esperem que tingui llarga vida!

Aquest aniversari és una bona ocasió per repensar, analitzar, reendreçar, projectar...  Creiem que, en temps de pandèmies, incerteses, emergència climàtica, crisi sistèmica, social i econòmica, debatre, compartir i continuar albirant futur esperançador és més necessari que mai. 

Us esperem per participar en el Congrés virtual de la Turuta, els dies 16 i 17 d’octubre de 2020, especialment a la ciutadania de Vilanova i la Geltrú. 

Inscripció

PROGRAMA DIVENDRES 16 D'OCTUBRE (tarda). Jornada dedicada a fer una mirada interna a la Turuta: passat, present i futur. El periodista, Xavier Martínez Vidal, s'encarregarà de conduir les jornades de congrés facilitant el debat i l'anàlisi per poder extreure'n unes conclusions que ajudin a la reflexió

LA TURUTA A DEBAT

de 17 - 17.30 h. Obertura i presentació: “La Turuta al servei de l’economia local i de la construcció comunitària de ciutat en xarxa solidària i més justa”.  Projecció del vídeo “la Turuta fa 10 anys”elaborat per Bernat Manzano

de 17.30  - 18:30 h. Dades, opinions i propostes dels turutaires a partir de l’anàlisi de les dades d'activitat i intercanvis  i de les respostes dels qüestionaris que s'han fet a socis/es d'ECOL3VNG. Intervenció especial de joves turutaires 

de 18.30 - 20.30 h. Taula rodona La Vila-nova que volem: propostes de futur amb un sistema econòmic propi. Oberta a la participació d'entitats locals, d'oferents professionals, de persones turutaires o no. Cada dia hi ha més persones que creiem que hem de potenciar molt la producció local, el reciclatge, un nou estil de vida més sostenible, desenvolupar resiliència local…   la Turuta és una eina per avançar en aquest sentit. Després d’aquests deu anys de definició i posada en marxa, volem reflexionar i debatre, especialment per identificar quina estratègia, quines passes hem de fer, per la seva progressiva implantació a la nostra ciutat.

Participants:
  • Ton Dalmau, president-coordinador de l'Associació ECOL3VNG, entitat impulsora del Projecte Turuta
  • Helen Dahle, coordinamitzadora de l'equip d'Oferents professionals d'ECOL3VNG
  • Miguel Ángel Gargalloeconomista i assessor fiscal a Grup de Gestió fiscal
  • Josep Maria Canyelles, promotor de TSR Territori Socialment Responsable SCCL
  • Núria Alsina Hipólito, Plataforma Stop5G VNG
  • Andreu Bosch, president APMA GARRAF
  • Isabel Pérez Molina, presidenta de l'Associació de dones La Frontissa
  • Carlos Rull, membre de La Vinagreta. Cooperativa de Consum responsable
  • Enrique Castro, Associació Garraf Coopera

de 20.30 - 21 h.Tancament i conclusions. Propostes de futur. Participació final del Cor de la Turuta 

PROGRAMA DISSABTE 17 D'OCTUBRE (matí i tarda). Jornada dedicada a la informació, divulgació i presa de consciència de la força transformadora de les economies socials i solidàries


5.1.17

Es podrà pagar amb moneda social a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

  • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aprova el cobrament parcial d’algunes taxes en moneda social
Des de la seva  incorporació a l’Associació ECOL3VNG, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha anat incorporant la possibilitat d’interactuar en moneda social “la turuta” en algunes de les seves activitats.

A partir de la regidoria de Medi Ambient, l’Ajuntament promou i realitza activitats, d’acord amb el conveni signat amb Ecol3VNG, que fomenten la utilització d’aquesta moneda social o unitat d’intercanvi.

Aquest any 2017, l’Ajuntament ha aprovat les Ordenances Fiscals  que recullen algunes taxes municipals que ja es poden pagar parcialment en “turutes” .

D’acord amb les OOFF 2017 es pot pagar un 25% de les taxes següents, en “turutes”:

OOFF num.16
Registre i cens dels animals
Registre i cens d’animals adoptats
Gestió i tramitació de la llicencia de gossos potencialment perillosos
Rescat i custodia temporal dels animals de companyia.

OOFF núm. 26  annex 2 E
Ús de les taules dels Mercats de Segona Ma i d’Intercanvi
Us de les carpes de la Festa de l’Animal

OOFF núm. 26  annex 5
Taxes per a la utilització privativa dels Horts Municipals

Entrades anteriors sobre moneda social:

18.8.14

Aquesta tarda he anat a jugar a l'Ecopolis

Aquesta tarda estival he anat a jugar a una variant del Monopoly. Es tracta de l'Ecopolis, un joc que van dissenyar membres de l'Associació ECOL3 VNG al 2010, inspirat en el Monopoly però amb la finalitat de veure com poden funcionar dos sistemes econòmics complementaris per millorar la qualitat de vida d'un poble.

Aquesta associació local és la que promou la moneda social alternativa, que a Vilanova i la Geltrú rep el nom de Turuta. En Ton Dalmau, autor del joc, explica que aquest es va crear abans de posar en marxa el Projecte Turuta i ara s'està actualitzant per a millorar-lo aprofitant que es disposa de la pràctica turutaire, la qual pot ser font d'inspiració. Al mes d'octubre, Dalmau ha estat requerit per anar a la Sorbona de París a mostrar el joc en un seminari pràctic.

El joc combina un sistema monetari únic, la moneda global, i la combinació d'aquesta amb la moneda local complementària. Així, permet veure en la pràctica les diferències entre l'existència d'una sola moneda i el valor que aporta poder disposar d'una de complementària.

Han organitzat unes partides per tal que el coneguin més persones i puguin donar l'opinió i suggeriments. Avui la partida s'han fet a l'aire lliure al quiosquet del parc Samà.

Nota: podeu trobar altres entrades sobre la moneda local amb l'etiqueta moneda.

9.6.14

La turuta, moneda social de Vilanova i la Geltrú, a l'Espai Terra de TV3

El dimecres 4 de juny l'Associació ECOL3VNG va ser convidada pel programa Espai terra a explicar la Turuta en directe. El Rafel Bagot i el Tomàs Molina van entrevistar en el plató del programa a TV3 al president-coordinador de l'entitat, Ton Dalmau.

Previàment van visitar diversos establiments socis i horts comunitaris, realitzant un reportatge sobre la turuta. Des de l'Associació es vol agrair a l'equip del programa, el suport a la difusió i coneixement de les anomenades "monedes socials" i la seva professionalitat en el tractament del tema.


(del minut 13:22 al 25:26)
Data de publicació: 04/06/2014
Sabíeu que a Catalunya hi ha una vintena llarga de poblacions amb moneda local? El Rafel Bagot ha estat a Vilanova i la Geltrú per veure com conviuen amb la "turuta", el nom de la moneda d'aquesta localitat del Garraf. Hem visitat els comerços que la promocionen i hem parlat amb els impulsors d'aquesta idea, que fa anys que funciona a Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Sardenya i un bon grup de països sud-americans.

Espai terra és un programa que es va iniciar el 20 d'abril de 2009. S'emet en directe cada tarda de dilluns a divendres, presentat i dirigit per Tomàs Molina. La temàtica gira al voltant de la natura i el respecte pel medi ambient. 15 persones formen l'equip que el fan possible.

Nota: Josep Maria Canyelles és usuari de la Turuta

13.4.14

PROJECTE EUROCAT per posar en marxa un nou sistema monetari i financer a Catalunya

[PROJECTE EUROCAT] Projecte per posar en marxa un nou sistema monetari i financer a Catalunya: una moneda ciutadana complementària que funcioni de forma paral·lela a la moneda convencional.

El projecte de crear una moneda complementària a Catalunya que ens permeti crear l’economia que volem. Coneix més a fons el Projecte, descarregant-lo aquí
  • Una moneda postindustrial. Lliure d’interessos. Digital, equivalent a l’euro. Amb control social del crèdit.
  • Per una economia al servei de les persones. Local, sostenible, participativa, equitativa.
  • Amb un model productiu estable. Sense crisi ni bombolles. Respectuós amb el medi ambient. Integrat a la zona euro.
CONEIX-NE ELS AVANTATGES

Particulars. Col·labora a crear un sistema econòmic sà en el que tu decideixes. Sol·licita a la teva empresa cobrar una part del teu sou en la moneda catalana o adquireix-la amb euros i podràs comprar productes i serveis de les empreses participants.

Empreses. La liquiditat, allà on ha de ser: en l’economia productiva. Sol·licita el teu crèdit sense interessos i la teva participació en el mercat: opta a la renda disponible en la moneda catalana.

Institucions públiques i altres organitzacions. Fomenta un sistema econòmic sostenible i sol·licita crèdit sense interessos.

Catalunya viu avui unes circumstàncies especials. Sumida en una recessió internacional que s'ha acarnissat amb les classes mitjanes i baixes dels països del primer món, disposa, però, d'una oportunitat històrica per donar contingut real a la seva sobirania. El context és favorable, ja que les mesures econòmiques imposades amb criteris polítics restrictius per pal·liar la crisi bancària iniciada el 2007 han tingut resultats dramàtics per al poble català, que hi està reaccionant de manera semblant a com ha reaccionat a les coaccions a la seva sobirania nacional. Aquesta conscienciació social dóna peu a abandonar definitivament les velles solucions estil “pedaç” que s'han estat aplicant a la debacle de l'actual model político-econòmico-financer que, de tota manera, ja no respon a les legítimes aspiracions de la majoria dels ciutadans, i a proposar-ne una de radicalment nova, immensament més eficaç. [...]

L'eurocat seria una unitat de compte creada a partir d'un sistema de crèdit mutu multilateral que els catalans s'atorgarien entre si. Es manté l'equivalència inicial amb l'euro, per facilitar la continuïtat en la gestió microeconòmica com la facturació o la comptabilitat. Aquesta compatibilitat facilitaria l'adaptació de la població, sense perjudicar cap dels avantatges del nou sistema monetari i financer.

BASES TEÒRIQUES DE LA PROPOSTA

En l'últim any s'han publicat alguns treballs que tracten d'establir la vinculació entre els sistemes monetari i financer i el sistema econòmic, amb propostes dirigides a millorar els resultats de les mesures polítiques per a la recuperació del sistema econòmic. Els treballs de Richard Werner i i el de Jaromir Benes i Michael Kumhof recullen algunes dades i propostes prometedores, i mostren com d'equivocada està la percepció general sobre la funció del sistema bancari, ja que, primer de tot, és creador del diner, molt més que intermediari financer.

Werner se centra a evitar i solucionar les crisis bancàries. Per això, analitza la profunda relació del crèdit bancari i l'activitat productiva, en la seva Teoria Quantitativa del Crèdito, i aporta abundant evidència empírica per concloure que les crisis bancàries es poden evitar si el crèdit bancari és usat
principalment en transaccions de l'economia productiva o amb creació de crèdit productiu.

Aquestes conclusions corroboren les tesis de Joseph A. Schumpeter, que contempla va la diferència entre el propòsit dels diners i el del crèdit en la seva Teoria creditícia dels diners, en la qual sostenia que qui usi el crèdit ha de produir béns i serveis amb ell, o sigui, que el que s'ha de finançar és l'economia productiva. Però tant Werner com Schumpeter deixen per resoldre la qüestió de com aconseguir alguna cosa així. [...]

REFERÈNCIES INTERNACIONALS

La proposta es fonamenta en la declaració per a la creació de monedes paral·leles als països en dificultats de la zona euro que l'any passat van signar Thomas Mayer, ex-economista en cap del Deutsche Bank, juntament amb altres experts a proposta de l'associació nacional de pimes alemanyes, així com en l'experiència contrastada de milers de ciutats i desenes de regions i països que en els últims cent anys han posat en marxa amb èxit diferents modalitats de monedes socials complementàries o sistemes de crèdit mutu que han beneficiat les empreses, els treballadors, els consumidors i les administracions públiques, especialment en situacions de crisi econòmica produïda per l'ofegament del crèdit i per l'especulació.  A Suïssa hi ha una moneda comunitària, el WIR, que porta més de 80 anys funcionant amb èxit per a 60.000 empreses, amb un volum equivalent a 3 mil milions d'euros. [...]

Eurocat: Dinero sin intereses para financiar las PyMEs catalanas

DSCF0375

Se celebró este evento el 04 de abril de 2014 en PIMEC, Barcelona con el fin de presentar Euro-cat, una nueva moneda complementaria que funcionará a partir de junio en todo el territorio catalán.

El primer ponente que apareció después de los saludos de bienvenida fue Ernest Maragall, Vicepresidente de la Fundación Catalunya Europa, quien dio la presentación titulada “Moneda y banca: ¿causa o efecto de la crisis?”. Empezó por mencionar que en el crecimiento de la productividad en EE.UU. en los últimos 20 años no corresponde al ingreso mediano familiar, mostrando que los empleados en España son menos pagados que el promedio europeo en término de la compensación y que en EE.UU. el porcentaje del ingreso del 10% más rico aumentó de 35% a 50% entre 1982 y 2007. Argumentó que la concentración de la riqueza genera la burbuja y por consiguiente la crisis y criticó la cobardía, el efecto araña y la falta de regulación. Presentó también que después de la introducción de euro Alemania mejoró su balance comercial mientras que España empeoró, y terminó por destacar la importancia de regulaciones e instituciones.

El segundo ponente fue Marcel Coderch i Collell, ex vicepresidente de la CMT y Promotor de Eurocat, quien habló sobre “¿Qué es el dinero? ¿De dónde sale?”. Empezó por citar la frase de Mayer Amschel Rothschild, fundador de la Casa de Rothschild: “Déjame emitir y controlar el dinero de una nación y no me importa quién escribe las leyes” y la de Henry Ford: “Está muy bien que la gente de la nación no comprenda nuestro sistema banquero y monetario, pues si comprendiera, creo que habríauna revolución antes de mañana por la mañana,” insinuando la injusticia del sistema actual. Su presentación se basó en los libros de “Where does money come from?” y “Modern Money Theory,” dijo que el Banco de Inglaterra acaba de publicar dos informes, a saber: “Money in the modern economy: an introduction” (Dinero en la economía moderna: una introducción) y “Money creation in the modern economy” (Creación monetaria en la economía moderna) en que admitió que la mayoría del dinero está creado como deuda, haciendo hincapié también al hecho de que la banca comercial decide cuáles proyectos serán financiados y criticando la corriente actual de insistir en reducir el déficit de los gobiernos.

Y siguió Jordi Griera Roig, co-fundador del Instituto de la Moneda Social y presidente de la Fundación INEVAL, quien enseñó las palabras de Joan Casals (1925-1998), co-fundador de PIMEC y ex presidente de Ecoval, pues preveía la desunión fiscal entre el Norte y el Sur de Europa. También habló que ni el Banco Central Europeo ni el Banco de Inglaterra ni la Reserva Federal de EE.UU. tiene como objetivo hacer que las políticas monetarias sirvan para reducir desempleo y comparó la economía actual como un cuerpo humano que falta sangre.

Después de la pausa le tocó a Bernard Lietaer, experto mundial de moneda social y complementaria radicado en Bruselas (Bélgica), quien dio su ponencia titulada “Crisis Económica e Iniciativas Regionales”. Comenzó por resumir el contenido de su libro “El Futuro del Dinero” y abordar los cuatro desafíos actuales de “Ola de envejecimiento“, “Revolución informática“, “Cambio climático y destrucción de la biodiversidad” e “inestabilidad monetaria.” Destacó la importancia de balancear entre la eficacia y resiliencia (diversidad) en el ecosistema, aplicando esta idea también al sistema monetario, comprobó que el sistema financiero es estructuralmente inestable con el número excesivo de crisis que ha habido en las últimas décadas en el mundo. Presentó el caso del Banco WIR (Suiza) que funciona para balancear las operaciones de PyMEs (aumentan transacciones en WIR cuando la economía del franco suizo decrece y viceversa) y terminó por comparar las sociedades patriarcales de economía competitiva con moneda única con las sociedades matrifocales de economía cooperativa con monedas paralelas.

Y por último la nueva moneda catalana Euro-Cat fue presentada por Susana Martín Belmonte, autora del libro “Nada está perdido” y promotora de Euro-cat, y Fèlix Simon Paraiso, presidente de la Plataforma Vegueria Penedès y promotor de Eurocat. Cada empresa que entra al sistema tendrá una línea de crédito y el saldo aumenta y reduce a medida que ésta vende y compra y también se admitirán particulares que podrán cambiar euro en Euro-cat para gastar en establecimientos locales. La diferencia fundamental entre préstamos en euro y la línea de crédito de Euro-cat es que aquéllos deben ser devueltos en euro mientras que la línea de crédito puede ser cancelada por ofrecer productos y/o servicios equivalentes. Aunque funcionará Euro-cat en toda Catalunya, se formarán ocho redes territoriales basadas en veguerías para fortalecer las actividades económicas regionales. Hasta el 04 de mayo se aceptan participantes fundadores y después se logrará la definición consensuada por parte de los participantes sobre varios aspectos antes de la puesta en marcha que está prevista en junio.

Font: http://mig76es.wordpress.com/2014/04/06/eurocat-dinero-sin-intereses-para-financiar-las-pymes-catalanas/

19.8.13

Conferència de Jordi Griera sobre la moneda

En Jordi Griera, membre d'honor del Centre d'Estudis Joan Bardina i fundador d'Ineval, ens facilita l'enllaç del vídeo de la seva conferència en català del passat divendres, 2 d'agost del 2013, a Figueres, al Museu de l'Empordà, dins del programa «L'Art de la Moneda» on intervingueren Edward Hugh, el ja esmentat Jordi Griera, Teresa González i Peplluís de la Rosa.



En aquest nou vídeo en Jordi Griera ens explica l'endeutament en creixement exponencial que ha arribat fins a l'actual situació de misèria econòmica i propostes per sortir d'ella.

Jordi.Griera@ineval.org
http://qualitathumana.com
http://seitaivilanova.com
Twitter: @ineval1

Si voleu aprofundir més en el tema, podeu veure més informació en català i en altres idiomes sobre el model polític, econòmic i social elaborat per l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), dins del Centre d'Estudis Joan Bardina, en els seus recursos d'Internet.

Centre d'Estudis Joan Bardina:
Lloc web: http://bardina.org
Bloc: http://bardina.blog.pangea.org/


[es] Conferencia de Jordi Griera sobre la moneda

Jordi Griera, miembro de honor del Centro de Estudios Joan Bardina y fundador de Ineval, nos facilita el enlace del vídeo de su conferencia en catalán del pasado viernes, 2 de agosto del 2013, en Figueres, en el Museo de l'Empordà, dentro del programa «L'Art de la Moneda» («El Arte de la Moneda») en el que intervinieron Edward Hugh, el ya citado Jordi Griera, Teresa González y Peplluís de la Rosa.

En este nuevo vídeo Jordi Griera nos explica el endeudamiento en crecimiento exponencial que ha llegado hasta la actual situación de miseria económica y propuestas para salir de ella.

Jordi.Griera@ineval.org
http://qualitathumana.com
http://seitaivilanova.com
Twitter: @ineval1

Si queréis profundizar más en el tema, podéis ver más información en castellano y en otros idiomas sobre el modelo político, económico y social elaborado por el equipo encabezado por Agustí Chalaux (1911-2006) y Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), dentro del Centro de Estudios Joan Bardina, en sus recursos de Internet.

Centro de Estudios Joan Bardina:
Sitio web: http://bardina.org
Blog: http://bardina.blog.pangea.org/

8.6.13

Avui he comprat peix i no m'ha costat res

Tal com explicava en una entrada recent sobre l'activitat duta a terme a la comarca del Garraf, sóc usuari de la moneda local de Vilanova i la Geltrú, anomenada la Turuta.

Des de fa unes setmanes, la peixateria El Pop, un dels comerços compromesos en la moneda local i els aliments de Km0, ofereixen la possibilitat de pagar un 10% de l'import de la compra en aquesta moneda complementària. Però la sorpresa és que els dissabtes a partir de les 12 el client paga en euros i el comerç li abona al compte el mateix import en turutes.

Avui he fet la prova per assegurar si ho havia entès bé... i efectivament, tinc 10 euros menys però 10 turutes més, que em serviran per a comprar en algun altre comerç o per a fer algun intercanvi amb algun altre usuari.

No hi ha trampa. Dissabtes a aquesta hora volen fer net. I d'altra banda, entenc que es tracta d'una acció temporal, de promoció, que està aconseguint que gent que ni sabíem de la seva existència ara hi anem anat a comprar un primer cop, i que segurament hi continuem anant.

La peixateria està totalment enfocada al producte de proximitat, anomenat Km 0 que és saludable i molt assequible, i pot ajudar a donar sortida a espècies que, d’altra banda, són llençades i desaprofitades per tones a la llotja.



El peix arriba a la botiga cada tarda, directament de la barca, poques hores després de ser pescat. L'oferta del Pop és complementa amb peix d’altres companys artesans de Vilanova, garantint així que més del 90% del peix que ofereixen és de proximitat, amb les màximes garanties de frescor i qualitat.
A la peixateria, per tant, el públic no trobarà peixos com la tilàpia, la perca del Nil, la panga, i d’altres espècies invasores que estan fent malbé els seus ecosistemes i les economies locals, i que hi ha articles que denuncien la manca de transparència de la seva comercialització. Estadístiques reals diuen que més del 80% del peix que es consumeix a Catalunya prové d’altres països, desplaçant el producte local.
Aquí teniu el seu facebook, i he fet aquestes fotos de la cartellera:

(Cliqueu imatge per veure PDF)


12.2.13 La crisi impulsa les alternatives que defensen una economia més humana, com ara les monedes socials:

[...] El projecte Turuta. El turuta és una marxa militar que ha esdevingut l'himne del carnaval de Vilanova i la Geltrú, però, des del 2011, és també el nom de la moneda social que l'associació ECOL3VNG ha impulsat a la capital del Garraf. El projecte té actualment 301 socis que intercanvien béns i serveis fent servir la corresponent targeta moneder i ja hi ha aproximadament 18.000 turutes en circulació. «El nostre objectiu és que a Vilanova convisquin amb normalitat els euros, pensats per al mercat global, i les turutes, pensades per a l'economia local», explica Ton Dalmau, president d'ECOL3VNG.

Per fer-se'n soci cal pagar una quota inicial de 10 euros, que es bescanvien per 10 turutes, i a partir d'aquí ja es pot utilitzar la targeta moneder. Actualment hi ha 35 comerços de Vilanova que han penjat a la porta el cartell de l'associació, en què es pot llegir Turutes, aquí sí. En alguns establiments es poden pagar determinats productes amb aquesta moneda i, en d'altres, accepten una part del preu en turutes i la resta en euros. També hi ha comerços en què la turuta es pot utilitzar durant unes hores concretes del dia. En tots els intercanvis, però, cal que les dues parts que hi participen apuntin en les respectives targetes la data, el producte o servei objecte de la transacció, el codi del soci emissor i el del receptor i el cost en turutes, una anotació que anirà signada pels dos socis implicats. A través de l'oficina de canvi local –que vindria a ser com una entitat bancària–, tots els moviments econòmics queden registrats a la base de dades del projecte, que els socis poden consultar. «Tenim controlada la massa monetària al 100%», assegura Dalmau. [...]

2.9.12 Es desenvolupen les monedes socials
2.10.12 Monedes socials, els diners al servei de les persones i les comunitats  

Hoy he comprado pescado y no me ha costado nada

Tal como explicaba en una entrada reciente sobre la actividad llevada a cabo en la comarca del Garraf, soy usuario de la moneda local de Vilanova i la Geltrú, llamada la Turuta.

Desde hace unas semanas, la pescadería El Pop, uno de los comercios comprometidos en la moneda local y los alimentos de Km0, ofrecen la posibilidad de pagar un 10% del importe de la compra en esta moneda complementaria.

Pero la sorpresa es que los sábados a partir de las 12 el cliente paga en euros y el comercio le abona a la cuenta el mismo importe en Turuta.

Hoy he hecho la prueba para asegurar si lo había entendido bien... y efectivamente, tengo 10 euros menos pero 10 turutas más, que me servirán para comprar en algún otro comercio o para hacer algún intercambio con algún otro usuario.

No hay trampa. Sábados a esta hora quieren hacer limpio. Y por otro lado, entiendo que se trata de una acción temporal, de promoción, que está consiguiendo que gente que ni sabíamos de su existencia ahora hemos ido a comprar por primera vez, y que seguramente seguimos yendo.

La pescadería está totalmente enfocada al producto de proximidad, llamado Km 0 que es saludable y muy asequible, y puede ayudar a dar salida a especies que, por otra parte, son tiradas y desaprovechadas por toneladas en la lonja.


El pescado llega a la tienda cada tarde, directamente de la barca, pocas horas después de ser pescado. La oferta del Pop es complementa con pescado de otros compañeros artesanos de Vilanova, garantizando así que más del 90% del pescado que ofrecen es de proximidad, con las máximas garantías de frescura y calidad.


En la pescadería, por tanto, el público no encontrará pescados como la tilapia, la perca del Nilo, la panga, y de otras especies invasoras que están dañando sus ecosistemas y las economías locales, y que hay artículos que denuncian la falta de transparencia de su comercialización. Estadísticas reales dicen que más del 80% del pescado que se consume en Cataluña procede de otros países, desplazando el producto local.
Aquí tenéis su facebook, y he hecho estas fotos de la cartelera:

(Click imagen para ver PDF)

12/02/13 La crisis impulsa las alternativas que defienden una economía más humana, como las monedas sociales:
[...] El proyecto Turuta. El turuta es una marcha militar que ha convertido en el himno del carnaval de Vilanova i la Geltrú, pero, desde 2011, es también el nombre de la moneda social que la asociación ECOL3VNG ha impulsado a la capital del Garraf. El proyecto tiene actualmente 301 socios que intercambian bienes y servicios utilizando la correspondiente tarjeta monedero y ya hay aproximadamente 18.000 Turuta en circulación. «Nuestro objetivo es que en Vilanova convivan con normalidad los euros, pensados ​​para el mercado global, y las Turuta, pensadas para la economía local», explica Ton Dalmau, presidente de ECOL3VNG.

Para hacerse socio hay que pagar una cuota inicial de 10 euros, que se cambian por 10 Turuta, ya partir de ahí ya se puede utilizar la tarjeta monedero. Actualmente hay 35 comercios de Vilanova que han colgado en la puerta el cartel de la asociación, en la que se puede leer Turuta, aquí sí. En algunos establecimientos se pueden pagar determinados productos con esta moneda y, en otros, aceptan una parte del precio en Turuta y el resto en euros. También hay comercios en los que la turuta se puede utilizar durante unas horas concretas del día. En todos los intercambios, es necesario que las dos partes que participan apunten en las respectivas tarjetas la fecha, el producto o servicio objeto de la transacción, el código del socio emisor y el del receptor y el coste en Turuta, una anotación que irá firmada por los dos socios implicados. A través de la oficina de cambio local-que vendría a ser como una entidad bancaria-, todos los movimientos económicos quedan registrados en la base de datos del proyecto, que los socios pueden consultar. «Tenemos controlada la masa monetaria al 100%», asegura Dalmau. [...]
2.9.12 Se desarrollan las monedas sociales
10/02/12 monedas sociales, el dinero al servicio de las personas y las comunidades  

31.3.13

Activitat duta a terme a la comarca del Garraf

Presentem un recull de l'activitat duta a terme a Vilanova i la Geltrú, Sitges i la comarca del Garraf


3.2.15 Hem col·laborat en el Pla Estratègic d'Activitat Econòmica de Vilanova i la Geltrú

Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social, ha estat convidat a participar avui en l'elaboració del Pla Estratègic d'Activitat Econòmica (PEAE) de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. L'Ajuntament de la ciutat i l'Associació d'Empresaris del Penedès Garraf (ADEG) lideren aquest procés. La sessió de treball, integrat per cinc persones més l'equip tècnic, ha estat sobre l'eix estratègic de "Ciutat Acollidora" i, de manera precisa, amb l'àmbit del "Compromís i la responsabilitat amb l'entorn". Una de les línies de reflexió i propostes de Canyelles ha estat en referència al desenvolupament de Vilanova i la Geltrú com un Territori Socialment Responsable, aprofitant el fet que l'Ajuntament és un dels que a Catalunya ha començat a gestionar la pròpia Responsabilitat Social (RSA) amb més determinació, i de l'experiència del projecte Destinació Turística Responsable portat a terme al 2013. 


14.5.14 Vilanova i la Geltrú va cloure la jornada sobre Territori Socialment Responsable
  • Sis empreses de la ciutat van explicar les seves experiències en Responsabilitat Social Corporativa 
  • La Sala d'Art Contemporani de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú va acollir la jornada "Caminant cap a un Territori Socialment Responsable (TSR)", dins el la cloenda del Projecte de Destinació Turística Responsable.
L'acte va ser obert per l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras. Josep Maria Canyelles va explicar el projecte desenvolupat. Les empreses participants van traslladar les seves experiències. Xavier López, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya va parlar del "Present i futur de la RSE al nostre país", mentre que Ferran Civil, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, i president de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic local, dissertà sobre el "Pla de treball entorn la RSE a la Diputació de Barcelona." VÍDEO:







 [es] Vilanova i la Geltrú cerró la jornada sobre Territorio Socialmente Responsable

2013 Direcció del projecte Vilanova i la Geltrú, Destinació Turística Socialment Responsable (TSR Turisme Eix Diagonal i Gran Penedès), liderat per la Fundació ProPenedès, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i altres, i la direcció tècnica de Vector 5, Excel·lència i Sostenibilitat.

20-3-13 Reunió amb els agents econòmics del territori per a mostrar i dialogar sobre el projecte: Vilanova i la Geltrú, pla pilot per a ser una Destinació Turística Socialment Responsable
18-4-13 Curs de formació sobre RSE per a empreses dels subsectors relacionats amb el turisme del territori: Jornada sobre Destinació Turística Socialment Responsable a Vilanova i la Geltrú

23.04.13 Formació directiva per a pimes al Penedès - Garraf 
23.1.13 Piqué, convidat als dinars de l'ADEG: "no crearem ocupació fins al 2017" 
Avui he assistit al dinar - col·loqui amb Josep Piqué, president de Vueling i exministre d'Afers Exteriors, organitzat per ADEG, l'Associació d'Empresaris de l'Alt i Baix Penedès i el Garraf.





10.1.12 Presentació del sentit de l'RSE al govern de Vilanova i la Geltrú 
Aquest matí he fet una presentació sobre el sentit de la Responsabilitat Social de les Empreses i de les Administracions a la Junta de Govern local de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L'alcaldessa i la resta de l'equip de govern volen desenvolupar el compromís amb aquest enfocament de gestió, i ho volen fer aplicant-ho al mateix Ajuntament.

19.7.12 Ponent a la 22a edició del Fòrum de l’Auditor Professional. El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya organitza el Fòrum de l'Auditor el juliol  a Sitges.
Edicions anteriors:
1.7.11 Entitats no lucratives. Noves eines per a la rendició de comptes  //  Entidades no lucrativas. Nuevas herramientas para la rendición de cuentas

14.7.10 Fòrum de l'auditor professional · Sitges 2010 
[ca] Els dies 1 i 2 de juliol va tenir lloc a Sitges el 20è Fòrum de l'auditor professional, amb el lema de "Per un control eficaç, l’auditoria és la resposta", dins el qual, tal com vam informar hi ha haver una taula rodona "Auditoria, transparència i RS" on va intervenir Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global al costat d'altres experts.   Vegeu el vídeo reportatge

[es] Los días 1 y 2 de julio tuvo lugar en Sitges el 20 Foro del auditor profesional, con el lema de "Por un control eficaz, la auditoría es la respuesta", en el que, tal como informamos hubo una mesa redonda "Auditoría, transparencia y RS" donde intervino Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global junto a otros expertos. Ver el vídeo reportaje

 


24.11.11 Conferència sobre RSE i curs online d'RSE per a microempreses del Garraf. Node Garraf, l'agència de desenvolupament del Consell Comarcal del Garraf, ha programat un curs online de Responsabilitat Social adreçat a micropimes i pimes.Aquest proper 24 de novembre es farà una sessió presencial i tot seguit el curs continuarà pel web.


14.7.11 Mayor Zaragoza: 'La diferència entre evolució i revolució és la R de responsabilitat'Aquesta tarda hem pogut estar a Vilanova i la Geltrú amb Federico Mayor Zaragoza, polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999. Membre homorari del Club de Roma, actualment és Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions.






19.2.11 Canyelles intervé al curs "Any Europeu del Voluntariat". Aquest divendres 18 de febrer, Josep Maria Canyelles va fer una sessió titulada “El voluntariat una manera de ser responsables socialment”. La sessió s'emmarcava en el Curs "Any Europeu del Voluntariat" (Tríptic en PDF), dirigit per Joaquim Millan, que forma part del Campus Universitari de la Mediterrània, i va tenir lloc a l'Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú.


7.11.10 Recull de les fitxes de bones pràctiques de Responsabilitat Social Empresarial La Diputació de Barcelona ha publicat un llibre amb el recull de les fitxes de bones pràctiques que es van elaborar en el marc del projecte RESSORT. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va elaborar 11 d'aquestes 36 fitxes, de les quals tres corresponen a la comarca del Garraf:





Foto Roset31.10.10 [ca] Responsabilitat social en establiments detallistes. L'Observatori del Comerç de la Generalitat de Catalunya publica casos de bones pràctiques d'RSE en el sector detallista. Les bones pràctiques i l'estudi han estat elaborats per Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global. Entre els casos hi ha un establiment vilanoví: Roset


Foto Roset31.10.10 [es] Responsabilidad social en establecimientos minoristas. El Observatori del Comerç de la Generalitat de Catalunya publica casos de buenas prácticas de RSE en el sector minorista. Las buenas prácticas y el estudio han sido elaborados por Josep Maria Canyelles, experto en RSE y promotor de Responsabilitat Global. Entre los casos hay un establecimiento vilanoví: Roset


8.6.10 [ca] Entrevista al programa Gent d'empresa. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, ha estat entrevistat per parlar sobre Responsabilitat Social de les Empreses en el programa Gent d'empresa. Aquest programa l'emet Canal Blau TV i Maricel TV, les televisions de Vilanova i la Geltrú i Sitges respectivament, i s'elabora amb la col·laboració de l'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès (www.adeg.cat).


8.6.10 [es] Entrevista en el programa "Gent d'empresa" Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, ha sido entrevistado para hablar sobre Responsabilidad Social de las Empresas en el programa Gent d'empresa. Este programa lo emite Canal Blau TV y Maricel TV, las televisiones de Vilanova i la Geltrú y Sitges respectivamente, y se elabora con la colaboración de la Asociación de Empresarios del Garraf, Alt y Baix Penedès (www.adeg.cat).
 
19.4.10 Curs La Dimensió Social Europea per sortir d’una Crisi Global. Josep Maria Canyelles hi parlarà sobre RSE dins el model europeu. L’objectiu del curs és proporcionar coneixements i elements pel debat i la reflexió. La Unió Europea és una de les regions més riques del món, i no obstant això, el 17% dels europeus no tenen els recursos necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques.



19.1.08 Fitxa de bones pràctiques d'RSE de les petites empreses
Entre les empreses petites que Responsabilitat Global ha estudiat i n'ha fet una fitxa de Bona Pràctica (en aquest cas per al projecte Ressort) hi ha l'Escola de Música Freqüències, que ara estrenen pàgina web, on han volgut destacar aquesta voluntat d'orientació a l'RSE.Vegeu fitxa de Bona Pràctica: Freqüencies: incorporar els valors UNESCO com a filosofia de l'escola de música

2008-09 Assessorament en RSA a l'Ajuntament de Sitges
Mitjançant un acord de col·laboració amb l'ANUE i el suport de la Diputació de Barcelona, s'ha procedit a fer un assessorament a l'ajuntament, una diagnosi i propostes de millora en la gestió de la pròpia responsabilitat social corporativa.


23.11.07 [ca] Laboratori RSE amb empresariat local. L'RSE pren cos en territoris diversos. Ahir vam poder intervenir en dues trobades d'empresaris i empresaries de dos territoris. Al matí tenia lloc un laboratori d'RSE a Vilanova i la Geltrú i a la tarda una conferència sobre RSE i Acció Social de l'Empresa que va tenir lloc a Lleida.

23.11.07 [es] Laboratorio RSE con empresariado local. La RSE toma cuerpo en territorios diversos. Ayer pudimos intervenir en dos encuentros de empresarios y empresarias de dos territorios. Por la mañana tenía lugar un laboratorio de RSE en Vilanova i la Geltrú y por la tarde una conferencia sobre RSE y Acción Social de la Empresa que tuvo lugar en Lleida.


11.7.07 Es presenta el tercer volum de les Micropublicacions adreçades a les empreses de VNG
Foto: Tomàs Àlvaro, tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i Josep Maria Canyelles, autor de la micropublicació, en l'acte d'inauguració de la Jornada que ha tingut lloc al Museu Víctor Balaguer.
Bones pràctiques en pimes a la Jornada RSE de Vilanova i la Geltrú


6.7.07 Newsletter Acte RSE Vilanova i la Geltrú. Podeu entrar al newsletter especial d'informació de l'acte de Responsabilitat Social que es farà a Vilanova i la Geltrú dimecres 11 de juliol. Entrar al newsletter










29.5.07 Publicació "La Responsabilitat Social de la Pime". L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha editat una publicació destinada a promoure la Responsabilitat Social entre les petites i mitjanes empreses del territori. El document ha estat elaborat per Josep Maria Canyelles i ha estat publicat dins la col·lecció anomenada "Micropublicacions d'utilitat per als empresaris".
2.7.07 Acte a Vilanova i la Geltrú. La Regidoria de Desenvolupament local, Societat de la Informació i Promoció de la ciutat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú edita la col·lecció amb la intenció d'oferir un material bibliogràfic de temes claus útils als empresaris.



8.5.07 Es presenta el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables'. S'han donat a conèixer les conclusions, reflexions i propostes del seminari collaboratio i el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables.
17.5.07 Agraïment als participants al Seminari 'collaboratio' per uns TSR. Responsabilitat Global i l'Associació per a les Nacions Unides expressen el seu agraïment...

7.5.07 Seminari collaboratio. El seminari va congregar 60 persones procedents d'organitzacions molt diverses. Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Jordi Baijet, alcalde de Sitges, varen donar la benvinguda. Josep Maria Canyelles va fer desenvolupar una proposta sobre el Marc Conceptual dels Territoris Socialment Responsables, per tal d'emmarcar el treball posterior i fonamentar el desenvolupament de TSR.  Entre els participants hi havia empreses grans, mtjanes i petites, entitats socials, ajuntaments, altres administracions, universitats, sindicats, xarxes, entitats financeres, associacions empresarials... El marc del Palau Maricel va ser escollit intencionadament com a espai singular on fer néixer la iniciativa collaboratio.




19.3.07 Seminari sobre Territoris Socialment Responsables. 50 persones vinculades a organitzacions diverses ens trobarem al Palau Maricel de Sitges per parlar de Territoris Socialment Responsables, el concepte, el sentit, l’oportunitat, els indicadors, el potencial, els interessos mutus...



Oct-03 Jornades Territorials de Presentació de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya, xarxanet.org. Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) presenta xarxanet.org a la comarca del Garraf (Foment Vilanoví de Vilanova i La Geltrú).  I presentació a la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú.


1993-2003: Diverses xerrades i actes institucionals a càrrec de Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) com per exemple:

02-04-03 Roda de Prema sobre l'Impost de Societats OBF de Vilanova i la Geltrú.
03-04-03 Entrevista Radio Ser Penedès - Vilanova i la Geltrú sobre Impost de Societats
09-04-03 Sessió Monogràfica sobre l'Impost de Societats Casa del Mar de Vilanova i la Geltrú 

Article Les entitats petites no han de presentar impost de societats. Diari de Vilanova, 2003
24-04-03 Entrevista Diari de Vilanova sobre el Pla de Formació del Voluntariat
05-06-03 Lliurament de diplomes a l'Associació COMPEX Vilanova i la Geltrú 

nov-03 Estand de Xarxanet - Incavol a Vilanova i la Geltrú (foto)
10-03-02 Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. XXIV Assemblea General Ordinària. Sitges
15-02-02 Visita a Voluntaris de Sant Camil St. Pere de Ribes


26-01-02 Visita a l'Associació Compex Vilanova i la Geltrú
25-04-02 Acte Centenari de la Creu Roja Vilanova
04-06-02 Presentació 2n Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat. Vilanova i la Geltrú
05-06-02 Fi de curs. COMPEX . Vilanova i la Geltrú
06-07-02 Presentació Curs Nova Cultura Organitzativa. Vilanova i la Geltrú
20-09-02 Cloenda Curs Habilitats Socials. Campus Universitari de la Mediterrània. UPC. Vilanova i la Geltrú
23-09-02 Inauguració Curs Voluntariat Ambiental. Campus Universitari de la Mediterrània. UPC. Vilanova i la Geltrú
29-11-02 Presentació Revista 25è Aniversari. AV la Geltrú. Vilanova i la Geltrú



Regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú:
  • Mandat 1995-1999: membre del govern, com a regidor de Plans Integrals (Joventut, Gent gran, Igualtat, Normalització lingüística, i Associacionisme i Voluntariat)
  • Mandat 1999-: a l'oposició. Paraules que vaig pronunciar en el Ple municipal, en sessió de 18 de setembre de 2000, explicant els motius de la renúncia al càrrec electe de regidor: Renúncia al càrrec
  • 3.7.00 Moció per a la millora de la imatge social de les multes locals de trànsit, presentada en la sessió del 3 de juliol del 2000 

23-27 de juliol del 1996 La 1a edició de l'Escola d’Estiu del Voluntariat té lloc a Vilanova i la Geltrú. Es va desenvolupar a les instal·lacions de l'Escola dels Franciscans i altres i va aplegar més de 500 participants.




Codi ètics. Responsabilitat Global ha manifestat que comparteix els següents codis o iniciatives:
Compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme. Josep Maria Canyelles ha format part i forma part de diferents organitzacions locals, entre les quals actualment: 
  • Foment Vilanoví www.fomentvilanovi.cat (soci) 
  • Institut d’Estudis Penedesencs www.iepenedesencs.cat (soci) 
  • Associació ECOL3VNG, Grup Transició Vilanova i projecte Moneda Social (membre des del 2010)
  • Anteriorment ha estat soci d'altre entitats i havia desenvolupat una intensa i compromesa activitat com a voluntari en el camp de l'educació infantil i juvenil en el lleure
  • Òmnium Cultural (president comarcal 2004-05. Foto amb el president nacional Jordi Porta)
Sóc usuari de la moneda local "Turuta":

He publicat diverses reflexions amb continguts del territori:
22.3.13 Ens ha deixat Jesús Rodríguez Suárez
27.1.13 Falten dues setmanes pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú
30.6.08 Criteris diferents respecte al diàleg amb la comunitat
30.9.07 El pintor R.P.Figueres era en realitat una dona, Rosa Pastó F.
16.8.07 [ca] Una aventura d'indianos // [es] Una aventura de "indianos" 
...i moltes altres!

He publicat diversos articles al Diari de Vilanova (algun dia miraré de fer-ne un recull!)