La cooperació en l'àmbit econòmic és un valor emergent. Ho és sempre
que el capitalisme ensenya la seva cara més fosca i l'actual crisi, amb
uns ciutadans cada cop més ofegats per l'escassedat de diners i l'atur,
ho demostra especialment. En moments com aquest, les ganes de canviar
els esquemes establerts i la solidaritat es fan més evidents i obtenen
rellevància les alternatives que defensen una economia més humana. És el
cas de les monedes socials, que han guanyat impuls els darrers anys a
tot Europa. Complementàries a les oficials, són una eina per potenciar
l'intercanvi de béns i serveis a escala local i el seu objectiu és
afavorir el mercat de proximitat. Són, però, molt diferents del diner
que coneixem, ja que el seu valor el determinen els usuaris, no tenen
interès i tampoc no són escasses. A Catalunya hi ha diverses monedes
socials, com ara la turuta (a Vilanova i la Geltrú) i el RES (ara per
ara, a Girona i Figueres), però també hi ha les ecoxarxes, un model
d'economia en què les xarxes d'intercanvi amb moneda social es combinen
amb una cooperativa de consum.
Jordi Griera, president de la
fundació Ineval i expert en moneda social i valors humans, explica que
«les monedes socials sorgeixen per la manera de fer del sistema, que
sempre crea escassedat». «La crisi és el límit de la falta de diners, el
moment en què els bancs se'ls queden tots per tapar els seus forats; el
primer benefici de la moneda social és que genera una petita part del
diner que no hi és en el mercat, el més imprescindible, el que ens
permet anar a la plaça a comprar», apunta. Segons Griera, enginyer
industrial, el diner és escàs perquè això interessa «als poderosos –que
són els que en tenen molt–», ja que d'aquesta manera «la gent depèn molt
més d'ells i tenen més control sobre la societat». «La moneda social es
crea en cada nova transacció i, per tant, no en falta mai», destaca
l'expert. A diferència del sistema capitalista, doncs, qui la genera són
els mateixos usuaris.
Griera assegura que «crear diner no costa
res» i que l'Estat ho hauria de fer «sense cap problema». Segons
l'expert, «un Estat ha de fer que quadri tota l'economia, no només els
seus comptes, i això vol dir que totes les transaccions es puguin
realitzar». «Què vol dir que els comptes de l'Estat quadrin i que
després la gent no tingui prou diners per anar a comprar a la plaça?»,
es pregunta. Griera afirma que «l'Estat té l'obligació de prestar els
serveis que el poble li demana i, per fer-ho, pot crear la quantitat de
diner necessària». «L'única condició és que s'ha d'assegurar que en el
mercat mai no hi hagi ni massa diner ni molt poc», explica. Segons
l'expert, quan l'Estat veu que hi ha massa diners en circulació és quan
ha d'aplicar els impostos per rebaixar-ne la quantitat. «Els impostos
serveixen per això, i no per quadrar els comptes de l'Estat», conclou.
Griera
afirma també que «el diner no és res» i que «ha de tornar a no ser res,
només una eina per a l'intercanvi». «El seu valor és únicament el que
li vulguem donar», afegeix. L'expert recorda que la moneda social no té
interès i que, per tant, no serveix per res acumular-ne: «L'interès és
demoníac; és com si jo et deixés un cotxe i, en tornar-me'l, et digués
que, a més a més, m'has de donar una moto». «Això no té ni cap ni peus»,
conclou, i recorda que ni els musulmans ni els comunistes accepten
l'interès, com tampoc l'Església fins a l'edat moderna. D'altra banda,
quan les monedes socials són nominatives, i no físiques, els moviments
econòmics queden registrats en una base de dades consultable per tots
els usuaris i, per tant, se sap qui té els diners i quants en té. «Amb
una moneda anònima [com ara l'euro] no saps la quantitat de diner que la
gent té guardada sota la rajola, ni les transaccions que s'estan fent
en economia negra», comenta Griera. Per tot plegat, doncs, aquest expert
assegura que les monedes locals són molt més sòlides que l'euro i el
dòlar. «La gent les veu com una moneda de segona, quan en realitat poden
ser més fortes», manté.
Les afirmacions de Griera contrasten amb
l'opinió del catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra José
García-Montalvo. Al seu parer, «mai no hauríem d'haver arribat a la
situació de sobreendeutament que tenim, però això no vol dir que la
creació de diner, tal i com l'entenem, no hagi funcionat; al contrari,
gràcies a aquests processos de creació de diner, les economies
desenvolupades han pogut créixer fins als nivells en què es troben
actualment.» «Les monedes socials impliquen tornar a l'edat antiga i
posar fi al crèdit a gran escala, amb la qual cosa et carregues la
possibilitat que les empreses segueixin invertint, que les famílies
puguin comprar un habitatge... en definitiva, un sistema desenvolupat
tal i com el coneixem», afirma. García-Montalvo, d'altra banda, assegura
que el Banc Central Europeu té «absolutament controlat» el diner que
està en circulació en tots els països de la zona euro.
El projecte Turuta
El
turuta és una marxa militar que ha esdevingut l'himne del carnaval de
Vilanova i la Geltrú, però, des del 2011, és també el nom de la moneda
social que l'associació ECOL3VNG ha impulsat a la capital del Garraf. El
projecte té actualment 301 socis que intercanvien béns i serveis fent
servir la corresponent targeta moneder i ja hi ha aproximadament 18.000
turutes en circulació. «El nostre objectiu és que a Vilanova convisquin
amb normalitat els euros, pensats per al mercat global, i les turutes,
pensades per a l'economia local», explica Ton Dalmau, president
d'ECOL3VNG.
Per fer-se'n soci cal pagar una quota inicial de 10
euros, que es bescanvien per 10 turutes, i a partir d'aquí ja es pot
utilitzar la targeta moneder. Actualment hi ha 35 comerços de Vilanova
que han penjat a la porta el cartell de l'associació, en què es pot
llegir Turutes, aquí sí. En alguns establiments es poden pagar
determinats productes amb aquesta moneda i, en d'altres, accepten una
part del preu en turutes i la resta en euros. També hi ha comerços en
què la turuta es pot utilitzar durant unes hores concretes del dia. En
tots els intercanvis, però, cal que les dues parts que hi participen
apuntin en les respectives targetes la data, el producte o servei
objecte de la transacció, el codi del soci emissor i el del receptor i
el cost en turutes, una anotació que anirà signada pels dos socis
implicats. A través de l'oficina de canvi local –que vindria a ser com
una entitat bancària–, tots els moviments econòmics queden registrats a
la base de dades del projecte, que els socis poden consultar. «Tenim
controlada la massa monetària al 100%», assegura Dalmau.
A hores
d'ara, ja s'han realitzat més de 22.000 intercanvis amb la moneda social
de Vilanova. El forn de pa L'Espiga d'Or –situat a la plaça Soler i
Gustems– és un dels establiments que accepten turutes. En concret, la
meitat del preu del pa, les coques i la brioixeria es pot pagar amb la
moneda social i, de mitjana, cada dia es fan tres o quatre vendes en què
els clients la utilitzen. «N'hi ha que vénen expressament a comprar el
pa aquí per poder pagar amb turutes», explica el forner Jordi Morera,
satisfet de participar en el projecte.
Per omplir la targeta
moneder de turutes, fins a un límit de 300, hi ha la possibilitat de fer
intercanvis o de treballar en algun projecte d'ECOL3VNG, com ara els
horts comunitaris. En aquest cas, cada hora de feina equival a 10
turutes. Una altra opció és comprar la moneda social amb euros, que van a
parar a un compte de Triodos Bank (banca ètica). Aquest fons serveix
per donar microcrèdits sense interessos als socis perquè puguin tirar
endavant projectes que alimentin el sistema. És important que la moneda
circuli i, per això, es preveu aplicar una oxidació –pèrdua de valor– a
les persones que tinguin un saldo superior a 300 turutes i no
l'utilitzin. Per evitar-ho, hi ha la possibilitat de fer aportacions
voluntàries a un fons de cooperació, que es podran recuperar sense
interessos.
Les ecoxarxes
El
gener del 2009 va néixer entre les comarques de la Selva, Osona i el
Vallès Oriental l'Ecoxarxa del Montseny, una iniciativa pionera a
Catalunya. Es tractava d'una xarxa d'intercanvis amb moneda social,
l'ecoseny. Aquest model es va anar estenent i actualment hi ha a
Catalunya una vintena d'ecoxarxes que, tot i ser autònomes –cadascuna té
la seva moneda–, fan un treball conjunt permanent. El 2010 s'hi va
sumar la Cooperativa Integral Catalana (CIC), que ha creat un nexe
d'unió entre les diferents ecoxarxes. En conjunt, hi ha unes 3.000
persones inscrites.
«Les ecoxarxes són sistemes bioregionals
d'economia ecològica i social», explica el sociòleg Dídac Sanchez-Costa,
impulsor de l'Ecoxarxa del Montseny i de la Cooperativa Integral
Catalana. Inclouen dos models de xarxa d'intercanvi amb moneda social i
els combina amb una mena de cooperativa de consum, la Central de Compres
Col·lectives. Així doncs, les ecoxarxes permeten als usuaris oferir
béns o serveis a canvi de moneda social i, d'altra banda, organitzen
fires en què qualsevol persona pot comprar moneda local amb euros i
adquirir productes, encara que no hi participi com a usuari. La moneda
oficial que s'obté es destina a compres col·lectives de productes bàsics
que encara no es troben a la xarxa, com ara farina i sucre. Les compres
es realitzen a productors de proximitat i ecològics, amb la condició
que acceptin algun percentatge en moneda social, començant amb un mínim
del 10%. Llavors, aquests productes es porten a la següent fira i es
distribueixen íntegrament en moneda social. D'aquesta manera, segons
Sanchez-Costa, es possibilita la compra de productes ecològics a un preu
millor i amb una moneda més humana i cooperativa. La Central de Compres
Col·lectives admet també productes dels usuaris, des de fruita o
verdura del seu hort fins a pa o galetes que hagin fet ells mateixos.
Poden vendre'ls a les fires o bé a la Central de Compres Col·lectives,
que els paga un 50% en moneda social i un 50% en euros.
Pel que fa
als intercanvis de béns i serveis, les ecoxarxes utilitzen una eina en
línia gratuïta per anotar les transaccions, denominada CES, mitjançant
la qual els usuaris poden anunciar i modificar les seves ofertes i
demandes, veure els que s'ofereix a la xarxa i també els moviments
monetaris de la resta d'usuaris. La majoria de les ecoxarxes utilitzen
només aquesta eina virtual, tot i que n'hi ha algunes (com ara la del
Montseny) que utilitzen també la moneda física.
«Les monedes
socials han guanyat força arran de la crisi; el sistema està creant
revolucionaris i anticapitalistes dia a dia», apunta Sanchez-Costa.
Afegeix que la moneda de les ecoxarxes és complementària ara, però que
la idea és anar guanyant terreny al capitalisme. «Volem que gradualment
vagi substituint l'euro», comenta. A diferència de projectes com el de
Vilanova i la Geltrú, les ecoxarxes no prioritzen l'entrada de la seva
moneda als comerços. «Nosaltres som partidaris de crear primer una base
social i, després, centrar-nos en les fires, els productors i la central
de compres; la nostra línia, d'altra banda, va més enfocada a
l'autogestió, ens interessa més crear una ecobotiga, com ha fet
l'ecoxarxa de Lleida», explica.
La xarxa RES
Fa
16 anys naixia a Bèlgica el RES, una xarxa que potencia el comerç local
amb la utilització d'una moneda complementària en format electrònic.
Actualment, hi ha una comunitat formada per més de 5.000 negocis i més
de 100.000 usuaris que prioritzen les compres als establiments adherits.
Amb la mateixa voluntat, l'abril passat la UdG va implantar el RES al
mercat gironí amb la gestió de l'spin-off Social Currencies Management, que treballa en la recerca, desenvolupament i implementació de monedes complementàries.
El
RES, que té el mateix valor que l'euro, pretén donar un suport
addicional a les pimes i els autònoms locals. Segons l'experiència
belga, els negocis adherits incrementen fins a un 5% el seu volum de
negoci, ja que tothom que té la moneda esdevé client potencial pel fet
que només la podrà gastar dins la xarxa. Les empreses poden rebre tot
l'import o només una part del preu total en RES i, amb la quantitat que
ingressen, poden fer les compres que necessitin, sempre dins la xarxa.
Actualment, el RES aplega més de 250 establiments i més de 1.400
particulars adherits a Girona i va obrint mercat a Figueres, on prop
d'una quinzena d'empreses ja en són membres. Entre els associats hi ha
negocis de diferents sectors, des d'arquitectes i psicòlegs fins a
gestors, pintors i llibreries, però també hi ha el centre de visitants
del Consell Comarcal del Gironès. «Volem obrir una nova comunitat cada
tres mesos, seguint per Platja d'Aro i Palamós, i la idea és haver
arribat a tot Catalunya en quatre o cinc anys», diu la responsable de
comunicació del projecte, Elisabet Blanch. El creador del RES, Walther
Smets, té un objectiu molt més ampli, però, ja que pretén estendre la
moneda a l'àmbit europeu.
En el cas del RES, els negocis que
formen part de la xarxa tenen accés a línies de crèdit sense interès.
Només pel fet d'adherir-s'hi, obtenen una pòlissa de 2.000 RES (el
compte podrà estar fins a 2.000 RES negatius) per poder fer les primeres
compres sense haver de desemborsar diners. Hi ha la possibilitat
d'accedir a línies de crèdit més elevades, també sense interès, que es
retornaran periòdicament en quotes RES establertes. En el cas d'aquesta
moneda, s'ha creat una xarxa de proveïdors, de manera que les empreses
poden pagar amb RES des de l'assegurança del local, fins al gestor o
l'advocat.
Pel que fa als particulars, el RES ofereix beneficis
exclusius per fidelitzar els usuaris. Quan el saldo de la targeta
s'esgota, cal recarregar-la a través de la pàgina web i, cada vegada que
el particular ho fa, disposa d'un 10% més de RES, és a dir, obté una
bonificació d'un euro per cada 10. «Aquí tenim el valor afegit per
incentivar que el consumidor vagi als negocis adherits i utilitzi
aquesta moneda en comptes de l'euro, potenciant les vendes d'aquell
establiment», destaca Blanch. Els usuaris també gaudeixen d'ofertes i
promocions.
