Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consum. Mostrar tots els missatges

26.4.26

Consum socialment responsable: Canal Blau Ràdio entrevista Josep Maria Canyelles amb motiu dels 40 anys de l'OMIC

Mediació en consum i responsabilitat social empresarial: tercer especial pels 40 anys de l’OMIC, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor de Vilanova i la Geltrú

El Matí de Canal Blau Ràdio se suma a aquesta efemèride amb l’emissió d’espais especials on repassar la trajectòria i tasca d’aquest servei públic que vetlla per garantir els drets de les persones consumidores.

Aquest divendres 24 d'abril s'ha emès el tercer d’aquests programes, on s'ha parlat de la mediació en consum i de la responsabilitat social empresarial. S'ha abordat aquesta qüestió amb en Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social empresarial, sostenibilitat i ètica aplicada a les organitzacions; la Carme Dastis, cap de Mercats, Alimentació i Consum de l’Àrea de Projecció de Ciutat, Capitalitat i Universitat a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i amb en Josep Roca, inspector de consum de l’OMIC. Podeu recuperar aquest tercer programa especial en aquest enllaç.

5.5.18

[MICROVÍDEO] Bio- #motsresponsables #ODS12 Avui parlo de bio- amb motiu de @biocultura

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12 de Nacions Unides parla de producció i consum responsables i pretén garantir models de consum i producció sostenibles.

En el vídeo breu (2'24'') faig una reflexió sobre la paraula bio a partir del seu origen etimològic. Vaig parlar del prefeix eco- en un altre microvídeo.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

16.3.18

[MICROVÍDEO] El consum #motsresponsables #ODS12

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12 de Nacions Unides parla de producció i consum responsables i pretén garantir models de consum i producció sostenibles.

En el vídeo breu (1'45'') faig una reflexió sobre aquest mot a partir del seu origen etimològic.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



3.3.18

El CERMI considera molt positiva la creació de la Comissió Interministerial per a la incorporació de criteris socials en la contractació pública

NP. El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) considera molt positiva la creació aquest divendres pel Govern a través d'un reial decret aprovat en Consell de Ministres d'una Comissió Interministerial per a la incorporació de criteris socials en la contractació pública.

La posada en marxa d'aquesta comissió servirà per a l'impuls, l'extensió i el seguiment de la dimensió inclusiva de la contractació pública en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat, maximitzant així el potencial social que proporciona la nova Llei de Contractes del Sector Públic que entrarà en vigor en uns dies.

A més de tots els departaments ministerials, la nova comissió comptarà amb la presència de la societat civil. En concret, del CERMI, a través del Consell Nacional de la Discapacitat, i de la Plataforma del Tercer Sector, per mitjà de la Comissió per al Diàleg Civil, el que enriquirà les seves recomanacions, propostes i treballs en incorporar la perspectiva de les organitzacions cíviques .

El CERMI fa una crida a la resta d'Administracions públiques -comunitats autònomes i corporacions locals- perquè segueixin aquesta bona pràctica i constitueixin comissions d'aquest tipus en els seus respectius àmbits de responsabilitat, perquè el compromís amb la contractació pública socialment responsable sigui de tots els poders públics, inclosos els territorials.

Des del sector social de la discapacitat, es reconeix i agraeix al ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i en concret a la secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, el que hagi liderat la creació d'aquesta comissió interministerial en el si de l'Administració de l'Estat.

El CERMI considera muy positiva la creación de la Comisión Interministerial para la incorporación de criterios sociales en la contratación pública

NP. El Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) considera muy positiva la creación este viernes por el Gobierno a través de un real decreto aprobado en Consejo de Ministros de una Comisión Interministerial para la incorporación de criterios sociales en la contratación pública.

La puesta en marcha de esta comisión servirá para el impulso, la extensión y el seguimiento de la dimensión inclusiva de la contratación pública en el ámbito de la Administración General del Estado, maximizando así el potencial social que proporciona la nueva Ley de Contratos del Sector Público que entrará en vigor en unos días.

Además de todos los departamentos ministeriales, la nueva comisión contará con la presencia de la sociedad civil. En concreto, del CERMI, a través del Consejo Nacional de la Discapacidad, y de la Plataforma del Tercer Sector, por medio de la Comisión para el Diálogo Civil, lo que enriquecerá sus recomendaciones, propuestas y trabajos al incorporar la perspectiva de las organizaciones cívicas.

El CERMI hace un llamamiento al resto de Administraciones públicas –comunidades autónomas y corporaciones locales- para que sigan esta buena práctica y constituyan comisiones de este tipo en sus respectivos ámbitos de responsabilidad, para que el compromiso con la contratación pública socialmente responsable sea de todos los poderes públicos, incluidos los territoriales.

Desde el sector social de la discapacidad, se reconoce y agradece al ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, y en concreto a la secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad, el que haya liderado la creación de esta comisión interministerial en el seno de la Administración del Estado.

2.3.18

[VÍDEO] Esperar per l'aigua / Esperar por el agua / The wait for water





[ca] Imagina la teva vida sense un fàcil accés a aigua neta. Aquesta campanya presenta The Wait for Water, un experiment social que captura les reaccions de persones desprevingudes d'arreu del món quan se'ls diu que han d'esperar fins a sis hores per obtenir aigua. Per què 6 hores? Al món en desenvolupament, aquesta és la quantitat de temps que algú pot passar cada dia recollint l'aigua neta que necessita per sobreviure.

[es] Imagina tu vida sin un acceso fácil al agua limpia. Esta campaña presenta The Wait for Water: un experimento social que captura las reacciones de personas desprevenidas de todo el mundo cuando les dicen que tienen que esperar hasta seis horas para obtener agua. ¿Por qué 6 horas? En el mundo en desarrollo, esta es la cantidad de tiempo que alguien puede pasar todos los días recolectando el agua limpia que necesita para sobrevivir.
 
[en] Imagine your life without easy access to clean water. Introducing, The Wait for Water - a social experiment capturing the reactions of unsuspecting people around the world when they’re told that they have to wait up to six hours for water. Why 6 hours? In the developing world, this is the amount of time someone can spend every day collecting the clean water they need to survive.

Altres ODS relacionats:

        

15.2.18

Calcula quina és la teva petjada hídrica

Sabies que la “petjada hídrica” mitjana al món occidental se situa al voltant dels 5.400 litres per persona i dia? Això equival al consum d’una piscina olímpica per persona i any.

A través de l’aplicació “el comptador de la petjada hídrica” podreu visualitzar quanta aigua gasteu en els hàbits d’higiene personal i també en els vostres hàbits alimentaris. Les dades són orientatives ja que els consums poden variar entre uns països i uns altres en funció de la disponibilitat d’aigua i la resta de costos associats a la producció dels aliments i altres bens i serveis (roba, aparells electrònics, electrodomèstics, transport, energia, etc) que fem servir cada dia.

El comptador de la petjada hídrica vol convidar a la reflexió sobre els nostres hàbits de consum i el seu impacte sobre els recursos naturals; així mateix vol promoure l’acció cap a uns hàbits cada vegada més sostenibles.

Entrar-hi

21.12.15

Fira de Consum Responsable a la plaça de Catalunya de Barcelona

  • Aquest Nadal la plaça de Catalunya serà l’escenari de la primera edició de la Fira de Consum Responsable
Del 19 de desembre al 4 de gener la plaça de Catalunya serà l’escenari de la I Fira de Consum Responsable (Economia Social i Solidària), organitzada pel Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum de l’Ajuntament de Barcelona.

L’objectiu és difondre entre la ciutadania l’existència de productes, serveis i activitats d’empreses i entitats que promouen i permeten practicar un consum responsable i de proximitat i fan possible alhora una economia realment social i solidària. Són propostes modestes respecte del consumisme massiu, però que mostren que existeixen projectes viables, amb un alt retorn social i ambiental, i que fan possible i potencien el consum responsable.

A la fira es mostraran projectes, entitats i empreses que promouen l’economia i la transformació socials i proposen un canvi del model socioeconòmic. Aquests projectes impulsen l’economia de proximitat, arrelada als barris, als districtes, a la ciutat i al país, la que no es deslocalitza i s’orienta a satisfer les necessitats, les aspiracions i, fins i tot, els desitjos de les persones i els territoris.

A la fira hi haurà:
— 1 espai per a activitats (matins i tardes)
— 36 estands, que ocuparan 65 projectes i entitats en 2 torns: del 19 al 27 de desembre i del 28 de desembre al 4 de gener

La fira estarà tancada el 25 i 26 de desembre, la tarda del 31 de desembre i tot l’1 de gener.

L’àmplia oferta dels estands abastarà una bona part dels àmbits de l’economia social i solidària: alimentació, roba, cultura i coneixement, restauració, formació, comunicació i informació crítica, lleure i turisme responsable, finances i assegurances ètiques i cooperatives, salut i cures, energia i telefonia responsable i altres serveis, com els que ofereixen fundacions i empreses d’inserció sociolaboral.

Les persones visitants, per tant, podran gaudir d’una mostra àmplia i diversa de productes d’alimentació, artesania, tèxtil i complements, llibres i publicacions, cosmètica, serveis d’energia i telefonia, antiguitats, discs de vinil, pintures, jardineria de Nadal i, fins i tot, bicicletes de segona mà. Al punt d’informació de la fira (a l’espai d’activitats) trobareu informació de les àrees de l’Ajuntament de Barcelona que la promouen: Comerç, Drets Socials i el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum.

Programació de la fira
PDF 

Font

21.8.15

"Les vacunes han ajudat com cap altra cosa al progrés de la humanitat"?


Forcades creu que la campanya de vacunació «desprestigia» el Col·legi de Metges. La metgessa Teresa Forcades ha afirmat que la campanya de vacunació "desprestigia" el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona perquè no eleva el debat sobre les vacunes, sinó que el simplifica i només ofereix l'opció que cal vacunar-se. En un entrevista d'Europa Press després de morir un nen no vacunat de diftèria, la metgessa especialitzada en Medicina Interna i doctorada en salut pública ha incidit que el debat no pot ser 'vacunes sí o vacunes no' i ha criticat "que sigui tabú el discurs que hi ha vacunes dolentes".

"Què volem? Infantilitzar la població? Intentar que la població obeeixi codis cada vegada més emocionals, més simples i avalats per futbolistes?", ha criticat sobre la campanya, en què metges, periodistes i esportistes reconeguts defensen la necessitat de vacunar-se. Per això, ha criticat que la campanya no és capaç de reflectir un poc més el complex de la realitat: "Entenc que no es pugui fer una tesi doctoral, però l'altre extrem tampoc pot ser". Ha lamentat que "sembla un escàndol dir que hi ha vacunes incloses al calendari vacunacional que no són bones, però és el cas", i ha citat com a exemple la del papil·loma, perquè no ha demostrat la seva eficàcia i diversos països l'han retirat.

Teresa Forcades proposa una moratòria, com ja han sol·licitat metges i catedràtics de la salut pública, en comptes de fer aquest tipus de campanyes "que diuen 'vacunes sí, vacunes sí!". Ha posat èmfasi en el fet que hi ha vacunes l'eficàcia de les quals no està demostrada i que inclouen agents tòxics que no són bons per a la salut: "Això és veritat, és un cas científic". "Això és un abús, perquè hem deixat una cosa tan delicada com els medicaments i la salut en mans d'unes companyies amb ànim de molt lucre, insaciable", ha avisat.

El vídeo de la campanya no ofereix arguments científics sinó que demana l'adhesió. Un actor hi arriba a dir que "les vacunes han ajudat com cap altra cosa al progrés de la humanitat"! Sense negar el valor mèdic de les vacunes, el que les dades demostren és que en tot cas seria la higiene el que més ha ajudat al progrés de la salut...

Si mireu els vídeos de la Dra. Teresa Forcades veureu com en absolut es posiciona contra les vacunes o vaccins, sinó que senzillament alerta dels perills que comporten i de la manca de transparència en la informació a la ciutadania, que és infatilitzada.

La campanya del Col·legi no aporta dades, mentre que aquells que són titllats de poc científics, les organitzacions per la llibertat de vacunació. aporten dades fonamentals per a poder fer-se un criteri raonat. Entre aquestes dades, podem trobar les que demostren la primera de les falsedats que se solen dir sobre moltes vacunes, la seva contribució fonamental a l'eradicació de la malaltia.





Vídeos de Teresa Forcades:
Documents de la Lliga per la Llibertat de Vacunació:

Documentos sobre el caso de Difteria de Olot

- See more at: http://www.vacunacionlibre.org/nova/al-dia/documentos-sobre-el-caso-de-difteria-de-olot/#sthash.MSXGgzh8.dpuf
Els col·legis de metges faran fora els detractors de la vacunació. El Col·legi de Metges de Barcelona ha advocat per castigar amb la suspensió aquells facultatius que promoguin el discurs antivacunes, ja que entre les seves atribucions tenen l'obligació de vetllar pel compliment del codi deontològic, en el qual es regula la bona praxi professional. «El codi deontològic, que a Catalunya és comú per als quatre col·legis provincials, garanteix que l'acció d'un metge no serà mai perjudicial per als ciutadans, i que els professionals tenen l'obligació de proposar als pacients la millor alternativa terapèutica en cada moment».

El dilema és greu perquè qui i com decideix què és més perjudicial per als ciutadans. És discutible i molt. El primer problema és de manca de transparència i de fer arribar els pros i els contres als ciutadans, ja que, davant dels efectes greus de certes vacunes, i de l'ocultació d'informacions rellevants, els usuaris de la sanitat tenen dret a disposar del màxim d'informació sobre aquesta pràctica mèdica. De fet, es podria interpretar que el fet de no explicar que en algunes malalties el risc de vacunar-se és més alt que el de no estar immunitzat és una vulneració greu del Codi deontològic davant el qual bona part de la professió hauria de ser expulsada -seguint el seu criteri- de la col·legiació. No es tracta de fer caça de bruixes ni de portar el tema a les vies judicials o punibles sinó de fer-ne un enfocament serè, amb dades, amb evidències científiques. La proposta dels experts a l'Assemblea francesa d'aplicar una moratòria sembla prou encertada.

La via oberta pel Col·legi pot portar a les persecucions, delacions i denúncies d'aquells que no estan contra les vacunes sinó que demanen transparència de la informació, estudis rigorosos, i llibertat per a l'usuari especialment en certes aplicacions.  Per ara, respecte a Teresa Forcades s'ha decidit no sancionar-la perquè consideren que no s'ha pronunciat contra la vacunació. En el cas del Dr. Xavier Uriarte, tampoc està contra la immunització sinó que exigeix una informació més transparent sobre aquests medicaments. Sembla que el discurs del COMB posi el focus en uns éssers no existents que clamen contra les vacunes per tal d'evitar entrar en el tema central, els estudis i la informació.

Retallo algunes obligacions que consten en el codi deontològic: algunes fan referència als drets de les persones (Els metges han de respectar escrupolosament les persones i tots els seus dret; El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient). I especialment al dret a ser informat (El metge té el deure de donar al pacient la màxima informació possible sobre [...] els tractaments; El metge ha d’extremar la informació dels riscos de l’acte mèdic). La informació sobre les conseqüències de la vacunació no es dóna adequadament. A més, entre els drets del pacient hi ha el de rebutjar el tractament (El metge ha de respectar el dret del pacient a rebutjar [...] l’assistència mèdica, sempre que abans hagi estat informat) igual que el metge pot tenir criteri propi (El metge ha de sotmetre’s sempre a les mateixes normes ètiques i mai no podrà renunciar a la seva independència professional). El que no poden fer és criticar els altres, cosa que molt freqüentment alguns metges fan respecte als que emeten dubtes raonables sobre les vacunes (Mai no ha de fer judicis o comentaris despectius sobre el diagnòstic, el tractament o el pronòstic establerts amb anterioritat per altres col·legues). I finalment cal tenir en compte que algunes vacunes s'han decretat sense l'existència d'experimentació suficient (L’experimentació mèdica sobre persones solament podrà fer-se quan allò que hom vulgui experimentar hagi estat ben estudiat, i satisfactòriament, en el laboratori). A partir del codi deontològic sembla que més aviat es podria interpretar que el Col·legi ha de trobar un equilibri raonable i que no pot actuar de manera que perjudiqui aquells que demanen més transparència i estudis rigorosos (El Col·legi de Metges, en totes les circumstàncies, té el deure ineludible de defensar, per tots els mitjans al seu abast, el metge que es vegi perjudicat a causa del compliment d’aquestes Normes).

Entrades anteriors sobre la matèria:

3.5.15

El projecte "Fashion Revolution" permet que la gent reaccioni quan estan a punt de comprar una samarreta

  • Vegeu la reacció de la gent quan estan a punt de comprar una samarreta per dos euros i prenen consciència de com s'ha pogut fabricar a aquest preu

El projecte "Fashion Revolution" vol conscienciar la societat sobre l'explotació laboral que pateixen milions de persones. Per a fer-ho l'entitat va col·locar una màquina al centre de Berlín (Alemanya) que oferia samarretes a dos euros.

Quan els vianants introduïen una moneda apareixia a la pantalla un vídeo explicatiu sobre com estava fabricada la samarreta que estaven a punt de comprar. "Coneix la Manisha, una entre els milions de persones que fan la teva roba barata. Treballa per només 13 cèntims l'hora durant 16 hores al dia", es pot llegir a l'audiovisual.

Al final de la gravació la màquina dóna als clients l'opció de comprar l'article o de fer una donació amb els diners que han introduït. El vídeo acaba amb un eslògan rotund: "Quan la gent sap, es preocupa. Ajuda'ns a recordar-ho al món. Comparteix això per començar la revolució de la moda".

Join the revolution at: http://fashionrevolution.org/

Font: Nació digital

22.6.14

Consulta ciutadana europea sobre consum sostenible


Eurovisions ciutadanes sobre consum sostenible és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) dins del projecte europeu Parliaments and Civil Society in Technology Assessment (PACITA), finançat per la Unió Europea, i amb la participació de 14 socis de diferents nacions europees. PACITA és un projecte destinat a augmentar la capacitat i millorar les bases institucionals per a una formulació de polítiques basada en el coneixement sobre temes d’impacte social a partir dels avenços cientificotecnològics, mitjançant pràctiques d’assessorament tecnològic a parlaments (sigles PTA en anglès).

Participació


La consulta ciutadana sobre consum sostenible tractarà aquests dilemes durant una trobada presencial de 100 persones majors d’edat el proper dissabte 25 d’octubre de 2014 de 9 a 16 hores. Aquests 100 ciutadans rebran informació prèvia i durant la jornada respondran un qüestionari comú a totes les nacions participants (Catalunya, Països Baixos, Àustria, Bulgària, Portugal, Lituània, República
Txeca, Irlanda i Valònia).

Aquests ciutadans no són especialistes en consum sostenible, sinò que donaran les seves visions particulars sobre un tema relacionat amb importants reptes de futur com ara l’escalfament global, recursos energètics, aigua i alimentació i la salut pública.
    • Com hauríem d’enfocar el tema els polítics?
    • Quina estratègia cal aplicar a nivell europeu?
    • Dóna’ns la teva opinió i la farem arribar als nostres representants polítics.
El consum sostenible
Tot i la seva importància, sembla que no hi ha una actitud clara cap a la implantació de mesures polítiques eficients a favor d’un consum més sostenible, ja que afecta valors i objectius que poden entrar en confrontació, com ara els del consum propi del lliure mercat i els de la sostenibilitat i igualtat a llarg termini. Aquesta confrontació afecta la majoria dels consumidors.

Resultats

Els 100 ciutadans participants rebran informació prèvia i durant la jornada i respondran un qüestionari comú a totes les nacions participants.
Els resultats permetran fer una comparativa europea que serà lliurada als respectius representants dels parlaments. L'FCRi coordina la consulta a Catalunya.



FORMULARI D’INSCRIPCIÓ:
http://www.fundaciorecerca.cat/projectes/pacita/consultaciutadana
Data límit d’inscripció 30 de juny de 2014
Més informació: belen.lopez@fundaciorecerca.cat
Pots baixar el fullet de la consulta ciutadana aquí.

24.3.14

Els conflictes de consum haurien de ser una oportunitat per a aprendre. Missatge a Rosa dels Vents

  • Exposem públicament uns fets succeïts el juliol del 2013 en una estada lingüística, on va participar el nostre fill, organitzada per l'empresa Rosa dels Vents al País de Gal·les (Gran Bretanya).
  • Volem posar per davant que no hi ha la voluntat de perjudicar l'empresa. Tal com els hem manifestat, creiem que els conflictes són una oportunitat de millora que cal saber aprofitar.

Com a professional que es dedica a ajudar les empreses a millorar la gestió de la seva responsabilitat social i les relacions amb els seus grups d'interès, sempre suposa un bany de realitat i una oportunitat trobar-se actuant com a ciutadà, com a client, com a usuari, i poder comportar-se davant un conflicte de consum seguint uns principis i una manera de fer en la qual crec. 

Els fets que exposo m'ha servit per a valorar com -segons la meva percepció- algunes empreses no saben aprofitar els conflictes per a millorar. Però anant més enllà de la lògica de la gestió de la qualitat i entrant més de ple en la de la responsabilitat social, algunes empreses no poden entendre que hi hagi clients que es preocupin més per evitar que els errors es tornin a produir en altres futurs usuaris que per defensar merament un interès particular. O que els demanin elements de transparència corporativa en el web per a poder comprendre elements bàsics al voltant de l'empresa.

El fet de descriure tots els fets en un informe i de tenir una reunió intensa on vam avaluar el que va succeir va ser un esforç per part nostra que sols va tenir sentit en la mesura que volíem ajudar l'empresa a millorar i també per un sentit de responsabilitat ciutadana com a consumidors envers els futurs usuaris d'aquest servei. Tot l'esforç nostre, inclòs l'actual de recollir tota la interacció i fer-la pública, és pensant en donar a l'empresa l'oportunitat de millorar i a les famílies la clau per ser positivament crítiques i anticipar-se a riscos.

Podeu tenir accés a l'informe, on s'expliquen els fets i les interaccions posteriors.

Tot i que ja hi està explicat, cal dir que inicialment vam demanar la reintegració de l'import total de l'estada, per motius que expliquem, tot i que la gran part, més enllà dels danys i perjudicis, la pensàvem destinar a entitats amb finalitats socials, ja que vam considerar que la mera compensació als afectats possiblement no seria un inductor prou important per a valorar internament com escometre les millores necessàries per a evitar que successos similars es puguin repetir.

Finalment vam acceptar la compensació menor que se'ns va oferir, junt amb el compromís de millora en el funcionament i en la transparència empresarial. Malauradament, en el moment de satisfer l'import ja va anar desapareixent el compromís de millora (no podem deixar d'expressar-vos el nostre desencís pel fet que en la vostra resposta sols ens parleu de la part de compensació per danys i perjudicis i no ens indiqueu res de com penseu evitar que uns fets similars es puguin tornar a repetir).
Potser no considereu que un parell de clients siguin un agent prou rellevant com per rendir comptes o establir un procés de diàleg. Si és així ens sembla que esteu perdent una oportunitat. Qualsevol client pot aportar elements de reflexió interna com també pot causar impactes reputacionals. La nostra voluntat ja vam dir que no era perjudicar l'empresa sinó senzillament actuar com a ciutadans i clients responsables que valorem que podem ajudar a altres futurs clients a evitar experiències similars.

En tot cas, després del sentit de l'intercanvi d'impressions que vam tenir i l'esforç que vam fer per a descriure el que va succeir, ens ha sabut greu que la vostra proposta no fes cap referència a la voluntat de millora. Aquesta absència ens deixa un mal regust com si el nostre esforç tingués una única finalitat crematística, alhora que no sabem apreciar que la direcció de l'empresa hagi comprès que hi ha coses que no es fan prou bé.

A la reunió ens vas parlar d'un seguit de millores concretes que pensaves proposar a Direcció arran d'aquesta incidència. I també ens vas dir que alguna mena de feedback en tindríem. I nosaltres vam insistir que ho consideràvem molt important, tant les millores com poder quedar satisfets de la informació que ens aportéssiu. Desitgem, doncs, que tot allò que ens vau dir en referència a les millores realment es porti a terme, i que la Direcció lideri un procés de millora permanent en aquest sentit. Com a part afectada i interessada, estarem receptius i valorarem positivament que es portin a terme i que en pugueu rendir comptes.
La nostra pregunta continua sent si l'organització està preparada perquè no li torni a succeir. En aquell moment els vam manifestar que "El tracte ens ha semblat més propi d'un operador logístic que d'una organització que es dedica a l'educació d'infants en el temps lliure: ens han trucat merament per la maleta!". Ara tenim la sensació d'haver estat manipulats i com si amb la compensació per danys i perjudicis s'hagués volgut deixar enrere el conflicte amb uns clients sense que hagués donat lloc a cap procés de millores de funcionament. Ja ens trobem a la nova temporada i aquests dies podem veure pels mitjans de comunicació la campanya de comunicació. Per això hem optat per preguntar-los quines millores han introduït en el funcionament corporatiu i pedagògic després de les converses que vam tenir l'any passat.

Ni el contingut de la resposta ni l'esperit general de voluntat de millora no ens han semblat satisfactoris. Per això fem pública aquesta informació, sense cap altra voluntat d'anar més enllà. En tot cas, no posem en dubte la voluntat de l'empresa: sols afirmem quina és la nostra percepció a partir de les sensacions. I ho fem públic perquè els elements que conformen una situació de conflicte en la relació entre l'empresa i el principal grup d'interès, la clientela, tenen un interès tant per als operadors del sector que vulguin interpretar les disfuncions que es donen en la seva activitat, com per a les famílies que sovint poden estar mancades de visió general per a interpretar algunes mancances de qualitat, com per a altres observadors.

24.2.14

Los conflictos de consumo deberían ser una oportunidad para aprender. Mensaje a Rosa dels Vents

  • Exponemos públicamente unos hechos sucedidos en julio de 2013 en una estancia lingüística, donde participó nuestro hijo, organizada por la empresa Rosa de los Vents en el País de Gales (Gran Bretaña).
  • Queremos poner por delante que no existe la voluntad de perjudicar a la empresa. Tal como les hemos manifestado, creemos que los conflictos son una oportunidad de mejora que hay que saber aprovechar.
Como profesional que se dedica a ayudar a las empresas a mejorar la gestión de su responsabilidad social y las relaciones con sus grupos de interés, siempre supone un baño de realidad y una oportunidad encontrarse actuando como ciudadano, como cliente, como usuario, y poder comportarse ante un conflicto de consumo siguiendo unos principios y una forma de hacer en la que creo. 

Los hechos que expongo me ha servido para valorar cómo  -según mi percepción- algunas empresas no saben aprovechar los conflictos para mejorar. Pero yendo más allá de la lógica de la gestión de la calidad y entrando más de lleno en la de la responsabilidad social, algunas empresas no pueden entender que haya clientes que se preocupen más por evitar que los errores se vuelvan a producir en otros futuros usuarios que para defender meramente un interés particular. O que les pidan elementos de transparencia corporativa en la web para poder comprender elementos básicos acerca de la empresa.

El hecho de describir todos los hechos en un informe y de tener una reunión intensa donde evaluamos lo que sucedió fue un esfuerzo por nuestra parte que sólo tuvo sentido en la medida en que queríamos ayudar a la empresa a mejorar y también por un sentido de responsabilidad ciudadana como consumidores hacia los futuros usuarios de este servicio. Todo el esfuerzo nuestro, incluido el actual de recoger toda la interacción y hacerla pública, es pensando en dar a la empresa la oportunidad de mejorar y en las familias la clave para ser positivamente críticas y anticiparse a riesgos.

Pueden tener acceso al informe [texto en catalán], donde se explican los hechos y las interacciones posteriores.

Aunque ya está explicado en él, hay que decir que inicialmente pedimos la reintegración del importe total de la estancia, por motivos que explicamos, aunque la gran parte, más allá de los daños y perjuicios, la pensábamos destinar a entidades con fines sociales, ya que consideramos que la mera compensación a los afectados posiblemente no sería un inductor suficientemente importante para valorar internamente como acometer las mejoras necesarias para evitar que sucesos similares se puedan repetir. Finalmente aceptamos la compensación menor que se nos ofreció, junto con el compromiso de mejora en el funcionamiento y en la transparencia empresarial. Desgraciadamente, en el momento de satisfacer el importe ya fue desapareciendo el compromiso de mejora (no podemos dejar de expresaros nuestro desencanto por el hecho de que en su respuesta sólo nos habla de la parte de compensación por daños y perjuicios y no nos indique nada de cómo piensa evitar que unos hechos similares puedan volver a repetir).

Quizás no consideren que un par de clientes sean un agente suficientemente relevante como para rendir cuentas o establecer un proceso de diálogo. Si es así nos parece que están perdiendo una oportunidad. Cualquier cliente puede aportar elementos de reflexión interna como también puede causar impactos reputacionales. Nuestra voluntad ya dijimos que no era perjudicar a la empresa sino sencillamente actuar como ciudadanos y clientes responsables que valoramos que podemos ayudar a otros futuros clientes a evitar experiencias similares. 
En todo caso, después del sentido del intercambio de impresiones que tuvimos y el esfuerzo que hicimos para describir lo que sucedió, nos ha dolido que su propuesta no hiciera ninguna referencia a la voluntad de mejora. Esta ausencia nos deja un mal sabor como si nuestro esfuerzo tuviera una única finalidad crematística, al tiempo que no sabemos apreciar que la dirección de la empresa haya comprendido que hay cosas que no se hacen lo suficiente  bien. 
En la reunión nos hablaste de una serie de mejoras concretas que pensabas proponer a Dirección raíz de esta incidencia. Y también nos dijiste que algún tipo de feedback tendríamos. Y nosotros insistimos que lo considerábamos muy importante, tanto las mejoras como poder quedar satisfechos de la información que nos aportaran. Deseamos, pues, que todo lo que nos dijisteis en referencia a las mejoras realmente se lleve a cabo, y que la Dirección lidere un proceso de mejora permanente en este sentido. Como parte afectada e interesada, estaremos receptivos y valoraremos positivamente que se lleven a cabo y que puedan rendir cuentas de ello.
Nuestra pregunta sigue siendo si la organización está preparada para que no le vuelva a suceder. En ese momento les manifestamos que "El trato nos ha parecido más propio de un operador logístico que de una organización que se dedica a la educación de niños en el tiempo libre: nos han llamado meramente por la maleta! ". Ahora tenemos la sensación de haber sido manipulados y como si con la compensación por daños y perjuicios se hubiera querido dejar atrás el conflicto con unos clientes sin que hubiera dado lugar a ningún proceso de mejoras de funcionamiento. Ya nos encontramos en la nueva temporada y estos días podemos ver por los medios de comunicación la campaña de comunicación. Por eso hemos optado por preguntarles qué mejoras han introducido en el funcionamiento corporativo y pedagógico tras las conversaciones que tuvimos el año pasado.  

Ni el contenido de la respuesta ni el espíritu general de voluntad de mejora no nos han parecido satisfactorios. Por eso hacemos pública esta información, sin otra voluntad de ir más allá. En todo caso, no ponemos en duda la voluntad de la empresa: sólo afirmamos cuál es nuestra percepción a partir de las sensaciones. Y lo hacemos público para que los elementos que conforman una situación de conflicto en la relación entre la empresa y el principal grupo de interés, la clientela, tienen un interés tanto para los operadores del sector que quieran interpretar las disfunciones que se dan en la su actividad, como para las familias que a menudo pueden carecer de visión general para interpretar algunas carencias de calidad, como para otros observadores.

2.1.14

El consum responsable serà tendència al 2014

Una de les principals conseqüències de la crisi econòmica ha estat la pèrdua de confiança de la societat en les empreses. En aquest sentit, el consum responsable, relacionat amb l'ètica i la sostenibilitat, serà una de les principals tendències per a l'any que, segons de The Economist.
 
The Economist Intelligence Unit acaba de fer pública un informe especial, basat en entrevistes a més de mig miler d'executius, amb les principals prediccions econòmiques per sectors econòmics. Desastres com l'enfonsament del Rana Plaza, en què van morir prop de 1.200 persones, han posat els impactes socials, socials i de bon govern en l'agenda dels consumidors.
 
Així, s'afirma que "les grans companyies minoristes seran cada vegada més jutjades per la seva reputació ètica, així com els preus i la qualitat. Això probablement es converteixi en crucial en les activitats de relacions públiques, a més d'influir en els productes".
 
En concret, el 52,9% dels enquestats es mostra d'acord que el comportament dels consumidors estarà, el 2014, més influenciat per temes relacionats amb l'ètica i la sostenibilitat, enfront d'un 26,5% que no es defineix i un 20,6% que es mostra en contra d'aquesta afirmació.
 
En el sector de l'automoció es produirà previsiblement un increment de les restriccions al trànsit a les grans ciutats per la manca d'infraestructures adequades, així com per l'increment de la pol·lució. Quant al tipus d'automòbil, serà l'any de les bateries d'hidrogen.
 
D'altra banda, els responsables de l'estudi auguren un increment de la nacionalització de l'energia en els països emergents, el que provocarà un augment dels impostos i royalties que hauran de pagar les companyies. A més, les energies renovables tindran una el 2014 un major pes i rellevància en el sistema energètic mundial.
 
En el terreny de la salut, hi haurà una major regulació dels assajos clínics, principalment a la Unió Europea, i el turisme sanitari serà una de les principals fonts de competitivitat entre les companyies i països.

Font: Servimedia, via http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/cetelem/empresas-finanzas/noticias/5425182/12/13/El-consumo-responsable-sera-tendencia-en-2014.html 

El consumo responsable será tendencia en 2014

Una de las principales consecuencias de la crisis económica ha sido la pérdida de confianza de la sociedad en las empresas. En este sentido, el consumo responsable, relacionado con la ética y la sostenibilidad, será una de las principales tendencias para el próximo año, según de The Economist.

The Economist Intelligence Unit acaba de hacer pública un informe especial, basado en entrevistas a más de medio millar de ejecutivos, con las principales predicciones económicas por sectores económicos. Desastres como el derrumbe del Rana Plaza, en el que murieron cerca de 1.200 personas, han puesto los impactos sociales, sociales y de buen gobierno en la agenda de los consumidores.

De esta forma, se afirma que "las grandes compañías minoristas serán cada vez más juzgadas por su reputación ética, así como los precios y la calidad. Esto probablemente se convierta en crucial en las actividades de relaciones públicas, además de influir en los productos".

En concreto, el 52,9% de los encuestados se muestra de acuerdo en que el comportamiento de los consumidores estará, en 2014, más influenciado por temas relacionados con la ética y la sostenibilidad; frente a un 26,5% que no se define y un 20,6% que se muestra en contra de dicha afirmación.

En el sector de la automoción se producirá previsiblemente un incremento de las restricciones al tráfico en las grandes ciudades por la falta de infraestructuras adecuadas, así como por el incremento de la polución. En cuanto al tipo de automóvil, será el año de las baterías de hidrógeno.
Por otro lado, los responsables del estudio auguran un incremento de la nacionalización de la energía en los países emergentes, lo que provocará un aumento de los impuestos y royalties que tendrán que pagar las compañías. Además, las energías renovables tendrán una en 2014 un mayor peso y relevancia en el sistema energético mundial.

En el terreno de la salud, habrá una mayor regulación de los ensayos clínicos, principalmente en la Unión Europea, y el turismo sanitario será una de las principales fuentes de competitividad entre las compañías y países.

Font: Servimedia, via http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/cetelem/empresas-finanzas/noticias/5425182/12/13/El-consumo-responsable-sera-tendencia-en-2014.html

17.11.13

RSE i consumidors. Fòrum OMIC a Terrassa

El proper 28 de novembre tindrà lloc a Terrassa el Fòrum d'OMIC's 2013, una jornada matinal de formació per a les Oficines Municipals d’Informació al consumidor, en la qual Josep Maria Canyelles parlarà sobre la Responsabilitat Social de les Empreses i la relació amb les persones consumidores.

Es pretén treballar el territori de manera estratègica i eficient en clau de proximitat per millorar la defensa de les persones consumidores i usuàries. Es farà en tres línies:
  • Millorar la participació d’electes dels municipis adherits a la XLC.
  • El foment de plans locals territorials en defensa de les persones consumidores.
  • L’estandardització i homogeneïtzació de criteris i millora dels sistemes d’informació.
La sessió s’organitza en tres apartats que formen part d’una mateixa temàtica: “Les Omic’s com factor de desenvolupament al territori”.
  • El primer apartat realitza una reflexió sobre el paper juga el consum responsable des de la perspectiva de la Responsabilitat Social al Territori.
  • El segon apartat l’ajuntament de Terrassa ens explicarà una proposta de Planificació local, com mètode per desenvolupar lles politiques de defensa dels consumidors al territori.
  • El tercer apartat esta dedicat al intercanviar criteris d’actuació en la Mediació de consum des de les perspectives dels diferents serveis públics de consum.
El Fòrum està organitzat per l'Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona en col·laboració de l’Àrea de Promoció econòmica i Innovació de l’Ajuntament de Terrassa. Hi intervindran com a ponents tècnics de la Xarxa Local de Consum i Josep Maria Canyelles, expert en RSE, promotor de www.ResponsabilitatGlobal.com i soci de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.

28.10.13

Promoure el Consum Responsable

Fa uns dies es presentaven les accions de formació en Responsabilitat Social a Catalunya dins del programa RScat, que es porten a terme arreu de Catalunya.

El desenvolupament de l'RSE requereix una comprensió per part de la ciutadania i que aquesta reconegui l'aposta de les empreses compromeses. Per això, si bé la majoria d'accions van dirigides a empreses i organitzacions, també s'han previst uns seminaris per a la ciutadania, persones consumidores que vulguin incorporar els valors de la responsabilitat social en les seves decisions de compra i consum.

Seminaris de sensibilització:
Consum responsable (4 edicions)

- Girona el 7 de novembre
- Lleida el 14 de novembre
- Tarragona el 21 de novembre
- Barcelona el 28 de novembre

Impulsat pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, té com objectiu situar la Responsabilitat Social com estratègia de millora de la competitivitat de les empreses i organitzacions catalanes vinculat als atributs i valors de país. El projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Aportem el clip de la campanya per promoure el Consum Responsable, de l'Agència Catalana de Consum, realitzada per MesqueTV, i emesa al Canal FGC. Cliqueu:


11.2.13

Pot el meu consum marcar la diferència? Xerrada a Vilanova i la Geltrú

Cada acció de consum té una conseqüència, cada acció de consum alimenta allò que té darrera. Com a consumidores i consumidors donem suport, sovint sense pensar-hi massa, a models que comporten injustícia social i ambiental. L'accés a informació que disposem avui en dia però, representa un gran avantatge en aquest procés d'elecció. Cal prendre'n consciència i escollir què volem i què no. En Ruben Suriñach aportarà elements per reflexionar sobre els impactes de la societat de consum i les alternatives individuals i col·lectives que poden marcar la diferència.


2.2.13

Càpsules biodegradables de cafè ecològic

Fins ara sols ens constava les càpsules monodosi de Cafès Novell. Ara també se'n pot trobar un altre a Veritas, que a més té la particularitat que es pot fer servir en les cafeteres de Nespresso.

Aquesta és la notícia de Veritas:

Un producte molt especial arriba a les nostres botigues: les càpsules biodegradables de cafè. Són una novetat en el nostre assortiment, ja que fins ara no havíem trobat unes càpsules que fossin respectuoses amb el medi ambient.

S'elaboren amb ingredients vegetals –sense alumini, que pot arribar al cafè quan la màquina perfora la càpsula- i es degraden en 6 mesos. Per això, podem dir que les càpsules de l'empresa Ethical Coffee Company són la combinació perfecta de tecnologia i respecte al medi ambient.

El cafè que contenen és Aràbica 100%, elaborat en condicions de producció ecològica. És a dir, sense pesticides ni herbicides per al seu cultiu, ja que utilitza la fauna local per combatre els insectes que puguin fer malbé la plantació de cafè. A més, no fan ús de tècniques industrials, més rendibles, que alteren el sabor del cafè. A més, aquestes càpsules es poden utilitzar amb les cafeteres de Nespresso.

28.12.12

L'aigua d'aixeta ajuda a estalviar i també ajuda el medi ambient

Fa un any i mig que disposo de filtre domèstic de carboni per a poder beure aigua d'aixeta i no haver de consumir aigua embotellada, o disminuir-ne dràsticament el consum. Ara que tinc la certesa que ho puc dir amb satisfacció i seguretat, em plau de compartir-ho amb tothom i convidar-vos a deixar de consumir garrafes i ampolles.

A banda dels beneficis econòmics i ambientals, cal tenir present també el criteri de compra local. Sens dubte, també es pot practicar amb les garrafes, i sempre havia mirat de fer-ho així, però encara és habitual trobar als supermercats aigua embotellada que ha hagut de recórrer 500 kms o més.

Per descomptat, aquest missatge ha d'anar acompanyat d'una declaració a favor de no malbaratar l'aigua de l'aixeta, i també a favor de retenir la gestió de l'aigua (com la de l'energia) en empreses locals, vinculades estretament a la comunitat, i amb una regulació pública exigent i transparent.

Aprofito per aportar aquests gràfics que m'ha passat el Jordi Planas