Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges

12.8.25

La regla 3 - 30 - 300. La compliu?

Posar el verd a la mesura humana: la regla 3-30-300

A moltes ciutats del món s’està parlant cada cop més de la regla 3-30-300 com a guia per dissenyar barris més saludables i habitables:

  • 3: Veure almenys tres arbres des de casa, escola o lloc de treball.

  • 30: Viure en un barri amb un mínim del 30% de superfície verda (coberta arbòria, jardins, parcs, etc.).

  • 300: Estar a menys de 300 metres d’un espai verd de qualitat i amb accés lliure.

El 2021 l’investigador en salut pública Cecil Konijnendijk va proposar una nova guia per a l'ecologització de les ciutats basada en la regla 3:30:300. Permet millorar el microclima, influeix en la salut física i mental, redueix la contaminació i aporta una sensació de frescor. Des de llavors, la proposta ha trobat una àmplia aplicació a ciutats i pobles d'arreu del món.

Aquesta regla no és només una qüestió d’estètica. Diversos estudis científics mostren que el contacte freqüent amb la natura redueix l’estrès, millora la salut cardiovascular, afavoreix la interacció social i fins i tot pot augmentar l’esperança de vida.



Com m’hi situo jo?

He volgut fer l’exercici de comprovar-ho al meu barri, amb un mapa i una mica de paciència:

  • 3 arbres? ✔ Sí! Els tinc, i més.

  • 30% de verd? ✘ Lluny del recomanat. Si només comptem parcs, arbres de carrer i zones verdes “oficials”, estem molt per sota. Amb les meves pròpies estimacions, basades en un recompte molt intuïtiu, el verd visible al voltant casa meva podria superar el 10% si comptem balcons i terrasses enjardinades.

  • 300 metres fins a un espai verd? ✔ Sí… i més:

    • A 100, 200 i 300 metres hi ha diverses places amb arbrat.

    • A uns 900 metres hi tinc una zona més boscosa dins la ciutat, un autèntic pulmó verd.

 


Per què això importa?

Perquè el verd és salut: redueix la temperatura urbana, neteja l’aire, crea espais de trobada i fa la ciutat més agradable. Però també és equitat: no tots els barris tenen la mateixa proporció de verd, i això impacta directament en la qualitat de vida.

Aquest exercici m’ha deixat clar que, tot i complir dues de les tres condicions, la meva zona podria millorar molt en cobertura verda. I que, mentre esperem canvis urbanístics, cada balcó amb plantes, cada arbre plantat i cada plaça cuidada suma en el compte comú.

11.8.25

Informació pública transparent: fàcil de localitzar i fàcil d'interpretar

En la meva activitat professional he de fer força referència a la llei catalana de transparència del 2014. Ara repassant-la, m'he adonat que l'article 9, que parla de transparència en l'organització institucional i l'estructura administrativa, inclou un punt específic sobre l'activitat sindical:

2. La informació organitzativa ha d’incloure el nombre d’alliberats sindicals que hi ha en l’àmbit de l’Administració i els ens que en depenen, amb la indicació dels sindicats corresponents, els costos que els alliberaments generen a l’Administració i el nombre d’hores sindicals utilitzades. 

Per mera curiositat he tractat de cercar la informació de la Generalitat de Catalunya i m'ha estat impossible. 

  • Primera perquè al web no hi he sabut trobar el Portal de Transparència. 
  • Segona perquè en el cercador propi el concepte porta a història del sindicalisme i altres. 
  • Tercera perquè si cerques per portar de transparència no et surt l'accés al portal fins a la tercera pàgina... 

Quan he accedit al Portal, tampoc el cercador m'hi ha ajudat. Hi l'estructura no m'ha facilitat que intuïtivament pogués trobar la informació requerida.

Per tal de fer una comparació, he entrat al web de l'Ajuntament de Barcelona. En contraposició, he trobat immediatament el Portal de Transparència, molt correctament indicat. I molt fàcilment he pogut entrar a la informació.

Per tant, valoració negativa i positiva respectivament. En tot cas, respecte la informació municipal, si bé hi ha la informació, no hi ha la interpretació de la informació, de manera que es compleix la normativa però no s'actua de manera socialment responsable perquè aquesta informació no permet empoderar els grups d'interès ja que difícilment un ciutadà ho pot convertir en coneixement sense cap altra consideració que li permeti interpretar-ho.

Cost total dels crèdits sindicals que corresponen a l’Ajuntament de Barcelona:

En síntesi, 

  1. L'Ajuntament destina un 1 per 1000 del pressupost municipal a aquesta partida;
  2. S'ha produït un augment d'un 45% de mitjana cada any si prenem la diferència des del 2020, que són les dades disponibles.  

No em correspon fer cap valoració del contingut. Però crec que la informació ha d'estar contextualitzada. Sens dubte ja és un pas que la informació estigui accessible, i fàcil de trobar -en el cas de l'Ajuntament-, però caldria avançar molt més en la Responsabilitat Social de les Administracions públiques (RSA).

18.5.25

Descobreix el misteri de les obres de Gaudí a Barcelona: representen una constel·lació?

  • Per què les principals obres d’Antoni Gaudí a Barcelona són on són? I si aquestes creacions, que semblen sorgides d'un somni, suggerissin una connexió entre la terra i el cel?  
  • Les obres de Gaudí destaquen com a icones d'una arquitectura que sembla transcendir el temps i l'espai

Barcelona, una ciutat plena de màgia, misteri i simbolisme, ens convida a descobrir si les obres de Gaudí tenen una connexió celestial: representen una connexió fascinant amb una constel·lació per la seva disposició dins la ciutat? 

Vegeu vídeo: https://www.instagram.com/p/DJzkBq2IKhc/ 

 

Un pont entre el cel i la Terra

Al llarg de la història, moltes civilitzacions han cercat una connexió entre el cel i la Terra. Des de les piràmides d’Egipte alineades amb el cinturó d’Orió fins als Templer que, segons algunes teories, van situar els seus temples segons patrons estel·lars, la idea de reflectir el cosmos en la geografia terrenal ha captivat ments creatives i espirituals.

Podria ser que Gaudí, amb el seu profund simbolisme i el seu amor per la natura i la creació divina, hagués tingut en ment una visió similar? Aquesta connexió entre les seves obres i el Bover obre la porta a una nova manera d’interpretar el seu llegat.

 

El Bover, el guia del cel

Efectivament, la constel·lació del Bover podria haver estat la inspiració darrere de la distribució de les seves obres més emblemàtiques dins la ciutat.

Malgrat que s’ha divulgat, amb interessos comercials no dissimulats, que podria tractar-se de l’Ossa major o el seu asterisme del Carro, forçant-ne l’elecció pel fet de ser la més coneguda, tot indica que aquesta constel·lació hauria de ser una altra. La distribució dels estels no lliga de cap manera amb la geografia!

Sens dubte, per la correspondència de les formes, Gaudí s’havia d’inspirar en el Bover (Bootes). En projectar la constel·lació del Bover sobre el mapa de Barcelona, observem que està invertida: Gaudí va ser enginyós per invertir la constel·lació per projectar-la com un mirall damunt els vials de la ciutat.

Un detall fascinant

Cada 24 de juny, dia de Sant Joan i coincidint amb el solstici d'estiu, els estels de la constel·lació del Bover es posicionen just damunt de Barcelona quan comença la nit. En aquest moment màgic, mentre cremen les fogueres que il·luminen la ciutat, es produeix un alineament simbòlic i celestial entre el cel i la terra, connectant les obres de Gaudí amb els estels que semblen vetllar-les.

 

La constel·lació del Bover, coneguda com Bootes en llatí, ha estat considerada al llarg de la història com el protector del cel nocturn. Amb Arcturus, l’estel més brillant de l’hemisferi nord, aquesta figura celestial ha inspirat mites i llegendes en moltes cultures. El seu rol com a vigilant i guia és central, i ens recorda el paper que Barcelona exerceix com a ciutat capdavantera i protectora de Catalunya.

Una correspondència simbòlica

Seguint l’alineació, trobem que l’estel de la base és el Palau Güell i l’estel del capdamunt és el Park Güell, tota una alineació de dalt a baix amb el principal mecenes de Gaudí.

I com si es tractés del travesser d’una creu, a l’esquerra del mapa barceloní hi trobem l’estel que correspon a la Casa Vicens, de les primeres obres de Gaudí, mentre que a la dreta hi hauria l’estel que es projectaria damunt la Sagrada Família, obra de plenitud. A l’alçada del cinturó, hi trobaríem tres altres estels, que correspondrien a la Casa Calvet, Casa Batlló i la Pedrera.

Vegem un per un com els estels de la constel·lació semblen coincidir amb algunes de les obres més conegudes de Gaudí:

Palau Güell. Els Güell van ser els mecenes principals de Gaudí, oferint-li suport i llibertat per desenvolupar el seu geni creatiu. I el Palau Güell es correspon amb Artur (Arcturus), l’estel més brillant de la constel·lació i de l’hemisferi Nord. Així com Artur guia el cel nocturn i guia els bous del Carro, el Palau Güell, una de les primeres grans obres de Gaudí, simbolitza aquesta llum guia que obre camins.

Parc Güell. Aquest parc utòpic connecta natura i arquitectura, inspirant somnis d’harmonia amb les seves formes orgàniques i colors vibrants. Es correspon amb Nekkar (Beta Bootes), un estel imponent que reflecteix la visió innovadora i naturalista de Gaudí. Aquest parc és un dels exemples més clars de la visió de Gaudí, plena de color i formes orgàniques que evoquen el cosmos i la natura.

Casa Vicens. La Casa Vicens, el primer gran projecte de Gaudí, és ple d’idees innovadores i d’una estètica única. Aquesta obra es relaciona amb Seginus (Gamma Bootes), que simbolitza l’inici d’un camí brillant i prometedor, com l’inici de la trajectòria de Gaudí. marca el primer gran projecte de Gaudí, ple d’idees innovadores i d’una estètica única que mostrava ja el seu geni creatiu.

Sagrada Família. La Sagrada Família, el temple icònic de Gaudí, és un símbol d’espiritualitat i elevació al cor de la seva obra i de la ciutat. Aquesta obra magna es correspon amb Prínceps (Delta Bootes), l’estel central de la constel·lació, que evoca transcendència i centralitat.

Casa Calvet. Una obra elegant i equilibrada, que combina funcionalitat amb una estètica refinada i subtil. Es correspon amb Izar (Epsilon Bootes), un estel que simbolitza dualitat i harmonia, reflex de l’essència d’aquesta obra.

Casa Batlló. Amb formes i colors vibrants, la Casa Batlló captiva com un dels exemples més reconeguts de la creativitat de Gaudí. Aquesta obra única s’alinea amb Zeta Bootes, un estel que simbolitza energia i vitalitat, una explosió de formes i colors que captiva tothom qui la contempla, és una de les obres més reconegudes de Gaudí.

La Pedrera. Amb la seva presència sòlida i formes arrodonides que dominen el Passeig de Gràcia, La Pedrera és una obra madura i plena de simbolisme natural. Es relaciona amb Eta Bootes, un estel robust i imponent que marca l’extrem de la constel·lació.

 

Les constel·lacions properes i el seu simbolisme

El Bover no està aïllat a la volta celeste; té al seu voltant un seguit de constel·lacions amb les quals estableix relació, i també lliguen amb el simbolisme del cap i casal de Catalunya.

  • Situat al nord-oest del Bover, Hèrcules és conegut com el fundador mític de Barcelona. Aquesta connexió ens remet a la força i la història fundacional de la ciutat. Si Hèrcules la va fundar, el Bover la protegeix..
  • En un dels seus treballs, Hèrcules va haver de matar el drac. I és que sovint aquest heroi es relaciona amb Sant Jordi. Doncs al nord del Bover, serpentejant al voltant del pol nord celeste, el Dragó (Draco) ens recorda la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya, i la lluita contra el mal.
  • El cap i casal de Catalunya es vincula també a la reialesa, i a l’est del Bover, trobem la Corona Boreal (Corona Borealis), constel·lació que simbolitza una corona, el poder, al·legoria de la noblesa i el lideratge de Barcelona com a capital del Principat. Es diu que el Bover actua de vigilant o protector de la Corona.
  • El Bover aconduïa el carro estirat per bous, i situat al nord-oest, el Carro gros, asterisme part de la constel·lació emblemàtica de l’Óssa Major (Ursa Major), simbolitza la grandesa i la permanència de Barcelona, amb el Bover exercint el lideratge.

Aquestes constel·lacions properes creen un teixit narratiu que vincula el cel nocturn amb les llegendes, la història i la identitat de Barcelona, en perfecta harmonia amb el simbolisme de les obres de Gaudí.

Una hipòtesi, no una certesa

Tot i la fascinació d’aquesta teoria, no hi ha evidències documentals que Gaudí hagués planificat cap correspondència amb els estels. Però, com a exercici imaginatiu, aquesta hipòtesi ens permet explorar la seva obra des d’una perspectiva nova i enriquidora.

A vegades, mirar el cel ens ajuda a entendre millor la Terra. Qui sap? Potser les obres de Gaudí continuen amagant secrets que esperen ser descoberts. Mentrestant, gaudim d’aquesta connexió simbòlica entre la ciutat comtal i els estels que la vetllen.

4.5.25

[ENTREVISTA] Pilar Garcia entrevista Josep Maria Canyelles a "El tren de la vida" de Canal Blau

Josep Maria Canyelles ha estat entrevistat a "El Tren de la Vida", el programa d'entrevistes conduït per Pilar Garcia. L'entrevista aborda la vida del personatge i no es limita a l'actual activitat professional. S'ha transmès per Canal Blau Ràdio, el 2/4/2025, i està disponible en podcast.

Pilar Garcia és la maquinista d'aquest tren i ens proposa fer plegats uns viatges amb ànima que ens facin vibrar: Ens acompanyaran grans passatgers, en el vagó de les bones notícies descobrirem algunes de les coses que es fan per millorar el món que habitem i propostes engrescadores per gaudir-lo. Avui parlem amb Josep Maria Canyelles i Pastó, vilanoví, expert en responsabilitat social de les organitzacions i activista de les causes del tercer sector.  Accés al podcast.

Agraeixo a la Pilar l'oportunitat de tenir aquesta conversa oberta, no sobre una matèria concreta sinó fent un repàs de vida, amb tot un enfilall de coses que han anat sortint i moltes més que han quedat al tinter. La Pilar va dirigir durant un grapat d'anys el Museu del Ferrocarril de Vilanova i el va impulsar amb aquest esperit emprenedor que encara manté. 

Aporto un resum automatitzat de la conversa:

Josep Maria Canyelles: fer que les coses passin

"La millor política no és fer les coses ni fer fer les coses, sinó fer que les coses passin." Aquesta frase resumeix l’esperit amb què Josep Maria Canyelles afronta la seva trajectòria vital, professional i activista. El vam escoltar recentment a l’entrevista que li va fer Pilar Garcia al programa El tren de la vida —i el viatge que ens hi proposa és tan inspirador com lúcid. 

Arrels vilanovines i compromís amb el país

Fill de botiguers de Vilanova i la Geltrú, des de ben petit va viure connectat amb la terra i la comunitat. Va ser en l’adolescència que va despertar la seva consciència de país, quan va qüestionar per què no podia estudiar en català. Aquesta primera rebel·lia cívica el va marcar profundament.

Amb només 16 anys va entrar a la Joventut Nacionalista de Catalunya, i va combinar l’interès polític amb la tasca social a l’esplai, iniciant un camí que mai no ha deixat: treballar pel bé comú des de tots els àmbits possibles. 

Política local amb visió transformadora

Entre 1995 i 1999 va ser regidor a l’Ajuntament de Vilanova, on va impulsar els Plans Integrals per fomentar la transversalitat entre àrees municipals. Va impulsar projectes innovadors com:

  • COMPEX, inspirat en el model barceloní de voluntariat sènior.
  • EGIPA, per donar suport a iniciatives de joves no associats.
  • La implantació d’Amics de la Gent Gran a Vilanova.


Sempre amb l’objectiu de generar llegat i transformar les inèrcies. “No es tracta només de fer la foto del dia, sinó de deixar una petjada duradora.” 

Què és la responsabilitat social?

Canyelles és una de les veus més reconegudes del país en responsabilitat social corporativa (RSC). Per ell, no és només una eina de màrqueting ni filantropia, sinó un enfocament estratègic de gestió que conjuga valor econòmic i valor social.

Avui, afirma, la societat espera de les empreses molt més del que esperava fa trenta anys. I moltes ho estan assumint, especialment les que volen ser rellevants per al talent jove i els nous consumidors.

Lideratge amb propòsit: la nova frontera

Amb la RSC arriba també una nova manera d’entendre el lideratge empresarial:

  • Visió sistèmica i sostenible.
  • Ètica i valors com a base.
  • Capacitat de generar confiança i complicitat.

En aquest sentit, posa en valor experiències com la de Cafès Novell, una pime precisament penedesenca que va apostar per càpsules compostables abans que existís el producte al mercat. Innovació amb valors.

Respon.cat: una comunitat d’empreses amb compromís

Canyelles dirigeix Respon.cat, una associació empresarial que aglutina més de 140 empreses —de totes les dimensions i sectors— compromeses amb una manera de fer empresa que contribueixi activament al desenvolupament sostenible de Catalunya.

Amb el lideratge fundacional de Josep Santacreu, Respon.cat ha esdevingut referència de la RSE al país.
Universitats, futur i esperança

També en la seva faceta docent a diverses universitats, observa un canvi de paradigma: “Cada cop més estudiants pregunten: quin propòsit té l’empresa on treballaré?”

Tot i l’esperança, alerta que caldran lideratges sòlids, ja que els avenços no estan garantits en un món canviant i polaritzat. Per això defensa el paper de l’empresa com a actor pre-polític, compromès amb la societat.

Una vida amb sentit

L’entrevista ha estat acompanyada de dues bandes sonores significatives: “Lluna” de Lluís Llach i “Bohemian Rhapsody” de Queen. Dues cançons que expresen bellesa, compromís i llibertat. Com la trajectòria d’en Josep Maria Canyelles.

 

“El tren de la vida”, nou programa de Canal Blau Ràdio aquest 2025

Amb una maquinista d’excepció, la Pilar Garcia, aquest nou espai vol convidar a la reflexió i a conèixer persones que, diu ella mateixa, volen millorar el món i plantejar propostes per a gaudir-lo. “El tren de la vida” vol ser un recorregut per la trajectòria personal i professional dels convidats i convidades, i amb el seu títol vol retre homenatge, també, a la vinculació tant de la ciutat com de la mateixa Pilar amb el món ferroviari. Tots els programes, els podreu trobar en aquest enllaç. I si voleu recuperar l’entrevista amb la Pilar Garcia on ens dona tots els detalls, podeu fer-ho aquí

12.3.25

Bon Preu aborda uns dels reptes socials a Catalunya: la pobresa infantil

He tingut l'oportunitat de participar a la roda de premsa que el Grup Bon Preu ha fet aquest migdia, amb la presència de tots els principals mitjans de comunicació. Ha anunciat que, en el marc de la seva política de responsabilitat social, vol donar forma a un projecte d'impacte: proporcionar més de 36.000 àpats a escolars catalans.

Podria semblar una acció filantròpica clàssica destinada a millorar la imatge empresarial. Però sorgeix d'una convicció profunda per part de la propietat de l'empresa i dels seus equips per tal d'abordar amb voluntat d'impacte un dels principals reptes socials que patim a Catalunya. 

Una tercera part dels infants estan en risc de pobresa. I sols un 15 % reben beques. D'altra banda, el problema no és solament de manca de recursos públics; és que encara que el govern català disposés d'una part més gran dels recursos que els catalans generem, encara hi ha una altra part del problema: la lentitud burocràtica, que fa que no es puguin atendre amb celeritat els canvis en un context de matrícula viva. 

Sovint els mateixos Serveis socials, davant la incapacitat de tramitar amb celeritat unes beques, i garantir l'àpat per al mateix dia, o setmana, o mes, han de demanar a entitats socials que se'n facin càrrec. Per això, és molt encertada la mesura de Bon Preu, que ha articulat la campanya per mitjà de la col·laboració d'entitats socials que gestionen menjadors escolars.

Els reptes socials no poden quedar menystinguts davant la rellevància de tots els desafiaments ambientals. Tot és important i tot està interconnectat. De fet, està molt bé que bona part dels recursos per finançar el projecte provinguin dels ingressos totals dels packs antimalbaratament de les fleques.

També és molt rellevant articular aliances i implicar els grups d'interès. En aquest cas, a més de les entitats socials, la clientela també forma part de la iniciativa, i és tenint en compte que la seva clientela sempre s'ha mostrat molt procliu i sensible a les col·laboracions en causes socials. El seu propi equip hi està implicat i també els proveïdors s'hi implicaran amb el dinar solidari que tenen previst organitzar per a mil persones i que també serà una de les vies de finançament del projecte. 

Caldrà igualment un desemborsament important per part de la pròpia empresa ja que l'import total per a satisfer els 36.000 àpats puja a 250.000 euros any.

Ningú ho ha dit a l'acte però ho evidencio jo: no som un país pobre, però som un país espoliat fins al punt de no poder satisfer necessitats bàsiques de la nostra gent. Bon Preu senzillament fa d'empresa. No d'empresa qualsevol sinó d'empresa compromesa amb el seu país, d'empresa amb propòsit. Sense pretendre-ho posa el dit a la nafra.

Calen més empreses amb sentit de propòsit. Que generin un propòsit d'impacte, que atengui reptes rellevants des de les seves capacitats. Enhorabona per aquest compromís!

 

Grup Bon Preu proporcionarà més de 36.000 àpats als escolars catalans
 
La companyia vehicularà mitjançant Educo i Fundesplai -dues entitats que treballen pel benestar i drets dels infants- beques menjador que es destinaran a més de 115 escoles d’arreu del territori català per facilitar que els menors en risc d’exclusió social tinguin assegurat un àpat calent al dia
 

Les Masies de Voltregà, 12 de març de 2025 - 
Garantir l’accés dels infants a una alimentació saludable i equilibrada és un dels objectius estratègics del Grup Bon Preu. La companyia d’alimentació i distribució catalana ha donat a conèixer la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa, que té com a eix principal promoure una alimentació saludable, basada en els frescos, entre els infants. El Grup vol facilitar que els escolars tinguin assegurat un àpat calent al dia.
 
I és que Catalunya és la comunitat autònoma on més elevat és el preu del menjador escolar, al voltant dels 7,25 € al dia. La situació, segons apunten dades facilitades per les entitats socials, és preocupant, ja que les beques menjador només arriben al 15,5% de l’alumnat català, malgrat que el 32,5% dels infants catalans (440.000) es troben en risc de pobresa i exclusió. A més, hi ha més de 75.000 nens i nenes que no poden menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, aliments que són imprescindibles per assegurar una dieta saludable i l’energia necessària per créixer de forma saludable.
 
Davant d’aquesta situació, el Grup Bon Preu impulsa la iniciativa “Una generació amb empenta”, per garantir més de 36.000 àpats que es destinaran a 115 escoles públiques i concertades de Catalunya, com l’Escola 30 Passos i l’Escola Cervantes a Barcelona, Camí del Cros a Mataró o Camins de Banyoles, entre altres. La companyia vehicularà aquestes beques a través de dues entitats amb una llarga trajectòria, com són Fundesplai i Educo, que treballen per garantir el benestar i els drets dels infants. “Amb aquesta iniciativa volem aportar solucions en un tema tant cabdal com és l’alimentació infantil. El que necessitem com a país és una generació amb empenta que en el futur deixi empremta. I això és el que volem facilitar des de Bon Preu amb aquestes beques menjador”, afirma la directora comercial del Grup, Anna Font i Tanyà.
 
Finançament de les beques menjador
El Grup Bon Preu ha decidit engegar una nova acció per seguir reduint a la mínima expressió el malbaratament alimentari i, des del passat mes d’octubre, ofereix pacs antimalbaratament a 154 establiments que disposen de fleca. Els beneficis nets que s’aconsegueixin de les vendes d’aquests pacs, mitjançant Too Good To Go, es destinaran íntegrament a finançar les beques menjador.
A banda, la companyia aportarà fons propis, així com també prepararà altres accions per recaptar fons per les beques menjador, com una arrossada popular que organitzarà el pròxim mes de maig a Cervelló, on hi ha prevista l’assistència de 1.000 persones. El 100% dels diners de les entrades d’aquest esdeveniment es destinaran a les dues entitats, Fundesplai i Educo, per finançar àpats pels escolars catalans. Pròximament es posaran les entrades a la venda pel públic general a la web del Grup Bon Preu.
 
El Grup Bon Preu col·labora també amb més de 160 entitats socials d’arreu del país donant producte dels seus establiments, magatzems i Escoles de Comerç. Gestiona la donació de productes a entitats socials properes al barri o al poble de cada establiment. Durant l’any 2024, la companyia ha donat un total de 427.246 quilos de producte, que equival a 1.272.187 €.

 

31.12.24

Responsabilitat Global us desitja un 2025 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2025 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible


Imatge: Josep Maria Canyelles, Vall de Baztan, Navarra (21 d'agost de 2021). La soca d'aquest arbre m'ha suggerit resiliència; i tanta molsa com a símbol de vida i de cicle de renovació. 

 
Recull de Nadales anteriors:

Responsabilitat Global les desea un 2025 con el propósito de avanzar hacia el desarrollo sostenible


Responsabilitat Global les desea Feliz Navidad y un 2025 con el propósito de avanzar hacia el desarrollo sostenible


Imagen: Josep Maria Canyelles, Valle de Baztán, Navarra (21 de Agost de 2021). La cepa de este árbol me ha sugerido resiliencia; y tanto musgo, símbolo de vida y de ciclo de renovación. 

 
Recopilación de felicitaciones anteriores:

31.12.23

Responsabilitat Global us desitja un 2024 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2024 amb el propòsit d'avançar vers el desenvolupament sostenible


Imatge: Josep Maria Canyelles, Desert de Tabernas. Almeria (7 d’abril de 2023). Amb motiu de la sequera que estem vivint i l'emergència climàtica, una foto del desert que he visitat aquest any és un bon senyal d'alerta de l'escenari que cal evitar. 

 
Recull de Nadales anteriors:

Responsabilitat Global les desea un 2024 con el propósito de avanzar hacia el desarrollo sostenible

 



Responsabilitat Global les desea un 2024 con el propósito de avanzar hacia el desarrollo sostenible.

Imagen: Josep Maria Canyelles, Desierto de Tabernas, Almería (7 de Abril de 2023) 

Con motivo de la sequía intensa que estamos padeciendo y la emergencia climática, una foto del desierto que he visitado este año es una buena señal de alerta del escenario a evitar.

 
Recopilación de felicitaciones anteriores:

 

30.12.23

[VÍDEO] Amb motiu dels 20 anys de Xarxanet.org

Intervenció inicial de Josep Maria Canyelles en l'acte de celebració dels 20 anys de Xarxanet.org (2003-2023). Va tenir lloc al Palau Robert de Barcelona el 23 de novembre. 

Entre el 2000 i el 2004 Canyelles va dirigir l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, des d'on es va promoure aquesta presència en xarxa del món associatiu i de voluntariat a Internet.



I una explicació feta a Instagram, Tiktok o Facebook amb alguns dels records que conservo!

Al canal de xarxanet a Youtube s'hi pot trobar un diàleg entre personal tècnic del projecte on aporten opinions.

 

Altres enllaços:

10.8.23 Reflexions publicades a Xarxanet.org. Recull amb motiu dels 20 anys de la plataforma

Amb motiu dels 20 anys de Xarxanet.org miraré de recordar i publicar alguna reflexió sobre com es va crear. [...]

 



13.7.11 Finalment es farà el Marketplace de Catalunya!
  • A l'any 2004 s'havia d'haver celebrat a Catalunya el primer Marketplace però el projecte va quedar oblidat. La plataforma digital Xarxanet.org havia de tenir una dimensió presencial fomentant espais de trobada també cara a cara i entre actors diversos.
Era l'any 2002, enmig del procés de tres anys que ens havia de portar a desenvolupar el voluntariat i el moviment associatiu per mitjà de certes iniciatives que acabaven en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV). [...]

 



13.7.11 Vuit anys del naixement de xarxanet.org

Fa vuit anys, el 10-07-03, es feia a l'Auditori de la Pedrera l'acte de presentació de xarxanet.org. Però el treball arrancava uns anys enrere. De fet, el Consell Rector ja en va aprovar la creació a l'any 2000.

Aprofito per retallar un fragment del discurs de presentació que vaig fer, precisament el tros que posa l'èmfasi en el model col·laboratiu [...]

 



8.2.13 Compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme

Josep Maria Canyelles. Una trajectòria de compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme

Actualment em presento com a expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions, com a promotor del think tank Responsabilitat Global, com a soci de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, i com a promotor de collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables. [...]
 

29.11.23

Productes im-propis a les àrees de servei

He parat a l’Àrea de servei del Baix Ebre per comprar pastissets de les Terres de l’Ebre. D’entrada no sabien si en tenien (mira per allà..) i després una altra persona m’ha confirmat que no. 

 

 

 

En cap altra part del món passa que les àrees de servei no disposen dels productes més típics i comercials de l’indret. És manca de visió comercial? És poc compromís amb el territori? És autoodi nacional? 

 

 

 

 

En tot cas és curiós. Imagineu una àrea a Aragó sense les fruites confitades. I el mateix a l’àrea següent, a l’Hospitalet de l’Infant, del grup Como: productes de Castella, d’Andalusia, d’Aragó… 


Hi ha arròs i Licor ebrenc però sense cap aparador específic de productes ebrencs o catalans. Una alienació de la nostra personalitat, alienació espanyolista.

 

28.11.23

L'experiència de client a Amazon recorda a Larra: "torni vostè demà!"

  • La famosa cita de Larra, "vuelva usted mañana", no es només pròpia de les Administracions Públiques. El monstre de la venda en línia també excel·leix en mala pràctica respecte a la clientela per culpa de la burocratització. 
  • L'ODS 16, que demana a les Administracions Públiques que siguin eficaces, hauria d'ampliar-se a certes companyies!

Jo no compro mai per @amazon però mon fill m'hi va comprar una cosa. És una mica desastre el funcionament, oi? Havia de rebre el paquet avui, però es va avançar a ahir sense que ningú del despatx pogués donar el codi. Avui he informat del codi la gent del despatx, han vingut i el codi ja era un altre, que han enviat una estona abans, però jo no l'he vist perquè estava intervenint en un acte. 

El repartidor ha introduït el codi antic tres cops i se li ha bloquejat l'aplicació. Arribo al despatx i m'identifico davant el repartidor i em diu que no m'ho pot donar encara que ja li brindo el nou codi perquè l'aplicació ha quedat bloquejada per seguretat. Molt amablement truca a @amazon i defensa que no té sentit que estiguem ell i jo davant per davant i que jo em pugui identificar i que no em pugui lliurar el paquet.

Tant el repartidor com jo hem sentit la impotència de l'absurd, d'una organització regida per l'aplicació, és a dir, per la burocràcia, on el sentit comú ha desaparegut davant d'un algoritme. Ha estat impossible parlar amb cap superior del contacte d'Amazon. Esperem que la intel·ligència artificial algun dia pugui imposar el sentit comú davant la intel·ligència limitada del dissenyador de l'algoritme.

Diuen que demà tornarà per tercer dia el repartidor. Mal servei, més costos, més impacte en mobilitat. Cap ganes de repetir l'experiència amb @Amazon. D'això en deien l'experiència de client, oi? El patiment de client!

A Twitter: https://twitter.com/jmcanyelles/status/1729521047840473102

Diuen que les compres en línia fetes durant el divendres boig, aquest de final de novembre, tenen un retorn de productes proper al 50%, dada que impacte de manera directa a Amazon i que converteix en insostenible el model vinculat a aquest esdeveniment de foment de la compra impulsiva. Entre els paquets que retornen per compra impulsiva i els que retornen per mala gestió del repartiment, no sé si estan gaire optimitzats aquests!


13.11.23

He tornat a l'Avenc de Tavertet, un hotel rural extraordinari, per celebrar els 25 anys de l'inici de projecte

Aquest cap de setmana he tornat a anar a l'Avenc de Tavertet. És un apart-hotel rural, situat en un espectacular paisatge natural sobre cingles, entre boscos i camps.

Aquest cop, però, hi ha hagut un altre al·licient, que era la celebració dels 25 anys -vint-i-sis, de fet- de la compra del mas. Es va comprar la masia en estat ruïnós el 1997 amb la intenció de rehabilitar-la com a habitatge familiar, però la seva ubicació privilegiada i les característiques arquitectòniques de la singular masia, catalogada com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) despertaven molt interès, “fet que ens va empènyer a obrir-ne les portes per compartir aquell lloc tan especial”.

Apart-hotel rural sostenible. En vaig tenir coneixement precisament pels seus compromisos d'RSE a partir de la seva participació al Programa Leader. Va ser un dels allotjaments rurals pioners a nivell nacional en l’oferta d’un model turístic més sostenible: una empresa que no només té cura de la seva viabilitat econòmica sinó que intenta que aquesta repercuteixi en el territori local, en el benestar dels treballadors i en tenir cura del medi ambient. 


Tornant a la celebració, va ser una trobada d'un centenar de persones que havien estat d'alguna manera vinculades a les diferents vicissituds d'aquesta història tan intensa. Van parlar-hi en Matthew Parris, que passejant de Tavertet a Rupit va trobar-se el mas en ruïnes i va proposar a la família que seria un somni poder-lo comprar i refer, la Belinda Parris, que junt amb son marit Quim Abey han liderat el projecte, i la filla Tammy Abey Parris, actual directora de l'apart-hotel. En Toni Bassas va fer de mestre de cerimònies, ja que pel fet de tenir casa familiar a Tavertet també ha pogut seguir de prop tota l'evolució des de quan era un refugi d'animals fins a l'actualitat. [Foto i comentari a Instagram]

Al 2013 vaig parlar d'en Matthew Parris a l'article Sobre l'expressió "a castle in Spain", explicant la seva implicació en l'Avenc, i el llibre que publicar a Anglaterra sobre la recuperació del mas i com va haver de disculpar-se a la família per aquest títol.

Al 2011, la Belinda em va fer una entrevista per a la revista Cingles de Collsacabra, que elaboraven des de l'Avenc: L'RSE, un repte per al Collsacabra. A més, aquí hi explico l'Activitat professionals duta a terme a Olot i a la comarca de la Garrotxa.
 
Podeu veure els microvídeos de l'estada: