Intel·ligència artificial i preservació de les llengües

Genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer. Sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic.

Aprofito, doncs, per fer alguna reflexió. Sentint com als mitjans de comunicació, inclòs Eufòria, el programa estrella de TV3, es maltracta la llengua fent unes construccions on els pronoms hi i en a moments sembla que no existeixin, em ve un pensament al cap: i si la intel·ligència artificial acaba salvant els pronoms i l'estructura sintàctica i expressions pròpies de la llengua catalana?

No seria cap bestiesa: possiblement en molt poc temps hi haurà periodistes i presentadors que seran de cartró-pedra, o millor dit, de bits i bytes! Ja està succeint en alguns llocs, com una presentadora del temps -crec que russa- que és virtual de tot: genera tant la informació i les prediccions com la imatge antropomorfa que expressa amb una similitud tal que es fa difícil de saber.

En aquest cas, el que serà rellevant és que aquests éssers sense ànima que aviat faran bona part de les feines no creïn el seu estàndard lingüístic a partir del que recullin dels seus homòlegs humans sinó que la seva intel·ligència artificial els permeti corregir aquestes falles emergents i fins i tot enriquir el llenguatge amb tot d'expressions que s'estan perdent i donant lloc a un estil ben pobre.

Fora ben curiós que al final els toqués a les màquines de la IA fomentar un estàrdard lingüístic ric que tingués la Saviesa Artificial de no calcar expressions castellanes. I és que en això del parlar, la majoria no deixem de ser com lloros que repeteixen les expressions que sentim més cops al nostre voltant. Ho fan els infants quan aprenen, cosa que és natural. I ho fan els joves quan no poden dir una frase sense introduir algunes expressions com en plan ;)

En aquest mateix sentit, cal observar que el govern islandès s’alia amb ChatGPT per a preservar la seva llengua: ideen un projecte perquè aquesta eina d'intel·ligència artificial assimili més bé la llengua islandesa i això reverteixi positivament en totes les tecnologies que se'n derivin. Doncs ja hi som. Potser sí que la tecnologia ens permetrà salvar les llengües, tot i que els perspectives, ara per ara, diuen que aquestes properes dècades es perdran la meitat de les llengües del món. En aquests casos, tot el que es podrà fer és que dues intel·ligències artificials ubicades en un museu es mantinguin parlant entre elles en una llengua desapareguda per la fi dels segles.

I per cert, parlant de tecnologies avançades i llengua: és una vergonya que LinkedIn encara no permeti posar anuncis PAGANT que continguin la llengua catalana. Que una empresa catalana per dirigir-se al seu mercat català hagi de fer l'anunci en castellà o en anglès sense introduir expressions en català és una vergonya impròpia d'una empresa tecnològica.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Reflexió amb motiu de la sentència del TJUE

• La responsabilitat dels mitjans de comunicació és fonamental ja que contribueixen a crear valors socials i cada cop més a polaritzar la societat en bombolles irreconciliables alimentades per la tergiversació informativa.
• Espanya segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Si segles enrere els valors d’una societat venien conformats per la família i per l’església i posteriorment també per l’escola, la intel·lectualitat i els moviments socials, avui és evident que el món corporatiu és qui mostra una gran capacitat i encara desenvolupant-se per marcar no sols les modes sinó els referents culturals, models socials i valors de la societat. El màrqueting ha tret nota en fer aquesta feina, que és més profunda que merament col·locar un producte a un segment de mercat.

Dit això, els mitjans de comunicació en són la corretja de transmissió perquè l’entusiasme interessat, l’assentiment o, per contra, el sentit crític fan que una constel·lació de valors en substitueixi una altra de manera generalitzada, massiva i accelerada. La majoria de mitjans estan estretament vinculats al poder i intensament condicionats pels anunciants i per la propietat. No descobreixo res de nou.

Però a l’hora d’abordar la responsabilitat de les empreses davant la societat, sovint posem la mirada en l’empresa que fa les coses malament i desatenem l’entorn mediàtic que posa en safata l’acceptació (o acceptabilitat) social. Els mitjans de comunicació han renunciat a ser la veu de la societat, la veu dels grups d’interès, els portaveus dels col·lectius que no tenen veu. Per exemple, la veu de les generacions que encara no han nascut. No els exigim prou. O potser pensen que no és el que els lectors n’esperen. O senzillament el gos no mossega la mà de qui li dona el menjar.

Però parlar de l’RSC dels mitjans no solament fa referència a com contribueixen a modificar els valors socials. També hi ha aspectes més immediats, materials, objectivables, com el dilema entre veritat o la tergiversació. En dic dilema perquè és una tria voluntària, que forma part de l’estil propi, i que es fa de manera conscient.

Permeteu-me exemplificar-ho amb una informació important i molt esperada: la sentència del TJUE sobre les prejudicials de Llarena. Cerco la informació aportada per un mitjà alineat en l’espanyolisme però que tradicionalment havia estat estat rigorós, i em trobo amb una ocultació de la frase més important de la sentència, que obre una nova interpretació molt rellevant per la jurisprudència europea i per al cas en concret. El punt fonamental és que per denegar una euroordre calia demostrar la falla sistèmica de la justícia d’un país però ara s’afegeix al mateix nivell, amb la conjunció “o”, si hi ha grup objectivament identificable. És a dir, que la falla no és sistèmica sinó sols contra un grup, i aquí queden obertes totes les possibilitats, un grup sexual, d’origen, o com seria el cas una minoria nacional o, si es vol, un col·lectiu ideològic com l’independentisme.

El fet que el País oculti aquesta informació, donant continuïtat moltes tergiversacions fetes en el darrer decenni, converteix aquest diari en un pamflet, si més en aquesta part de la informació. Succeeix el mateix amb l’estat espanyol, on no podem negar que hi ha un estat de dret, però que aquest es trenca completament quan ens referim al Procés. Institucions públiques i mitjans de comunicació han considerat que el fi justifica els mitjans, i que poden fer una excepció en un afer, creient que no afectarà al conjunt de la seva activitat.

Textos de Silvia Agulló, periodista d'El País i de la sentència.

Doncs això és el que no acceptaríem mai d’una empresa: la responsabilitat social ha de ser transversal, integral, no se’n poden fer excepcions. I si algun cop s’incompleix, cal rendir-ne comptes sota el lema del comply or explain, compleix o explica’t. Tingues el coratge d’explicar públicament que crearàs un forat en l’estat de dret o en el rigor informatiu perquè consideres que un concepte com la unitat de l’estat és més important que el mateix estat de dret o que el rigor informatiu.

I encara, un criteri fonamental per al periodisme, no barrejar intencionadament informació i opinió. Aquí la irresponsabilitat de les males pràctiques és dramàtica. Ho és com a principi deontològic i ètic. Però més encara per les conseqüències que comporta. Un dels reptes socials més rellevants que hauríem d’afrontar col·lectivament, al costat de la desigualtat, la diversitat i altres, és la creixent i interessada polarització social. Tant les xarxes socials com també els mitjans clàssics en son els principals culpables, juntament amb certa política que se’n val. Creant bombolles socials que no s’escolten entre elles i en un context de malestar creixent estem creant el ferment de l’enfrontament i la violència. Quan El País, percebut pels seus lectors com un mitjà seriós, tergiversa sistemàticament la informació en una matèria, està creant barreres mentals i allunyant qualsevol possibilitat de diàleg constructiu, fet que quan la falsedat té lloc sobre un conflicte nacional crea plausabilitat social sobre la discriminació xenòfoba contra un col·lectiu nacional.

Algunes reflexions relacionades sobre governança i ODS 16 al voltant del cas català:

• 7.1.23 Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate
• 23.3.19 Els drets humans a Espanya es limiten a "tots els éssers humans neixen"
• 23.9.18 [REFLEXIÓ] L'aprofundiment democràtic i la tensió públic-privat
• 2.6.18 [ODS16] Una reflexió sobre el (re)canvi de govern espanyol
• 20.5.18 El Consell d'Europa torna a acusar Espanya per incomplir les seves recomanacions contra la corrupció alhora que augmenta la preocupació per la corrupció a Espanya // El Consejo de Europa vuelve a acusar a España por incumplir sus recomendaciones contra la corrupción a la vez que aumenta la preocupación por la corrupción en España
• 18.5.18 El Parlament Europeu demana explicacions per la “falta d’independència” dels informatius de RTVE mentre que observadors internacionals afirmen que TV3 es la televisió més plural d’Espanya
• 16.4.18 [ARTICLE] El pitjor efecte de la transparència és la impunitat  // [ARTÍCULO] El peor efecto de la transparencia es la impunidad
• 8.4.18 L'estat espanyol retrocedeix greument en l'ODS 16
• 26.3.18 [MICROVÍDEO] El dret i regir de manera justa #motsresponsables #ODS16
• 25.2.18 Joaquín Urías, ex lletrat del Tribunal Constitucional, explica coses que tothom hauria de saber... sobretot a Espanya  // Joaquín Urías, ex letrado del Tribunal Constitucional, explica cosas que todo el mundo debería saber... sobre todo en España
• 8.2.18 Espanya s'oblida de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16: amb presos polítics l'estat de dret fa aigües

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Reflexión con motivo de la sentencia del TJUE

• La responsabilidad de los medios de comunicación es fundamental puesto que contribuyen a crear valores sociales y cada vez más a polarizar la sociedad en burbujas irreconciliables alimentadas por la tergiversación informativa.
• España sigue retrocediendo en lo que se refiere al Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 16 de Naciones Unidas, que habla de paz, justicia e instituciones sólidas y pretende promover sociedades justas, pacíficas e inclusivas.

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Si siglos atrás los valores de una sociedad venían conformados por la familia y por la iglesia y posteriormente también por la escuela, la intelectualidad y los movimientos sociales, hoy es evidente que el mundo corporativo es quien muestra gran capacidad y todavía desarrollándose para marcar no sólo las modas sino los referentes culturales, modelos sociales y valores de la sociedad. El marketing ha sacado nota al realizar este trabajo, que es más profundo que meramente colocar un producto en un segmento de mercado.

Dicho esto, los medios de comunicación son su correa de transmisión porque el entusiasmo interesado, el asentimiento o, por el contrario, el sentido crítico hacen que una constelación de valores sustituya a otra de forma generalizada, masiva y acelerada. La mayoría de los medios están estrechamente vinculados al poder e intensamente condicionados por los anunciantes y por la propiedad. No descubro nada nuevo.

Pero a la hora de abordar la responsabilidad de las empresas frente a la sociedad, a menudo ponemos la mirada en la empresa que hace las cosas mal y desatendemos el entorno mediático que pone en bandeja la aceptación (o aceptabilidad) social. Los medios de comunicación han renunciado a ser la voz de la sociedad, la voz de los grupos de interés, los portavoces de los colectivos que carecen de voz. Por ejemplo, la voz de las generaciones que todavía no han nacido. No les exigimos lo suficiente. O quizá piensen que no es lo que los lectores esperan. O sencillamente el perro no muerde la mano de quien le da de comer.

Pero hablar de la RSC de los medios no sólo hace referencia a cómo contribuyen a modificar los valores sociales. También existen aspectos más inmediatos, materiales, objetivables, como el dilema entre verdad o la tergiversación. Le llamo dilema porque es una elección voluntaria, que forma parte del estilo propio, y que se hace de manera consciente.

Permítanme ejemplificarlo con una información importante y muy esperada: la sentencia del TJUE sobre las prejudiciales de Llarena. Busco la información aportada por un medio alineado en el españolismo pero que tradicionalmente había sido riguroso, y me encuentro con una ocultación de la frase más importante de la sentencia, que abre una nueva interpretación muy relevante por la jurisprudencia europea y para el caso en concreto. Lo fundamental es que para denegar una euroorden había que demostrar el fallo sistémico de la justicia de un país pero ahora se añade al mismo nivel, con la conjunción “o”, si hay grupo objetivamente identificable. Es decir, que el fallo no es sistémico sino sólo contra un grupo, y ahí quedan abiertas todas las posibilidades, un grupo sexual, de origen, o cómo sería el caso una minoría nacional o, si se quiere, un colectivo ideológico como el independentismo.

El hecho de que El País oculte esta información, dando continuidad muchas tergiversaciones hechas en el último decenio, convierte a este diario en un panfleto, al menos en esta parte de la información. Lo mismo sucede con el estado español, donde no podemos negar que existe un estado de derecho, pero que éste se rompe completamente cuando nos referimos al Procés. Instituciones públicas y medios de comunicación consideran que el fin justifica los medios, y que pueden hacer una excepción en un asunto, creyendo que no afectará al conjunto de su actividad.

Textos de Silvia Agulló, periodista de El País y de la sentencia.

Pues eso es lo que nunca aceptaríamos de una empresa: la responsabilidad social debe ser transversal, integral, no se pueden hacer excepciones. Y si alguna vez se incumple, hay que rendir cuentas bajo el lema del comply or explain , cumple o explícate. Ten el coraje de explicar públicamente que vas a crear un agujero en el estado de derecho o en el rigor informativo porque consideras que un concepto como la unidad del estado es más importante que el propio estado de derecho o que el rigor informativo.

Y aún, un criterio fundamental para el periodismo, no mezclar intencionadamente información y opinión. Aquí la irresponsabilidad de las malas prácticas es dramática. Lo es como principio deontológico y ético. Pero más aún por las consecuencias que comporta. Uno de los retos sociales más relevantes que deberíamos afrontar colectivamente, junto a la desigualdad, la diversidad y otros, es la creciente e interesada polarización social. Tanto las redes sociales como los medios clásicos son los principales culpables, junto con cierta política que vale. Creando burbujas sociales que no se escuchan entre sí y en un contexto de malestar creciente estamos creando el fermento del enfrentamiento y la violencia. Cuando El País, percibido por sus lectores como un medio serio, tergiversa sistemáticamente la información en una materia,

Algunas reflexiones relacionadas sobre gobernanza y ODS 16 en torno al caso catalán (negrita para los textos en castellano):

• 7.1.23 Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate
• 23.3.19 Els drets humans a Espanya es limiten a "tots els éssers humans neixen"
• 23.9.18 [REFLEXIÓ] L'aprofundiment democràtic i la tensió públic-privat
• 2.6.18 [ODS16] Una reflexió sobre el (re)canvi de govern espanyol
• 20.5.18 El Consell d'Europa torna a acusar Espanya per incomplir les seves recomanacions contra la corrupció alhora que augmenta la preocupació per la corrupció a Espanya // El Consejo de Europa vuelve a acusar a España por incumplir sus recomendaciones contra la corrupción a la vez que aumenta la preocupación por la corrupción en España
• 18.5.18 El Parlament Europeu demana explicacions per la “falta d’independència” dels informatius de RTVE mentre que observadors internacionals afirmen que TV3 es la televisió més plural d’Espanya
• 16.4.18 [ARTICLE] El pitjor efecte de la transparència és la impunitat  // [ARTÍCULO] El peor efecto de la transparencia es la impunidad
• 8.4.18 L'estat espanyol retrocedeix greument en l'ODS 16
• 26.3.18 [MICROVÍDEO] El dret i regir de manera justa #motsresponsables #ODS16
• 25.2.18 Joaquín Urías, ex lletrat del Tribunal Constitucional, explica coses que tothom hauria de saber... sobretot a Espanya  // Joaquín Urías, ex letrado del Tribunal Constitucional, explica cosas que todo el mundo debería saber... sobre todo en España
• 8.2.18 Espanya s'oblida de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16: amb presos polítics l'estat de dret fa aigües

La Marató 2020 estarà dedicada a la Covid-19

L’edició d’enguany tindrà lloc el diumenge 20 de desembre i buscarà sumar recursos que permetin avançar en la recerca del coronavirus SARS-coV2

La 29è edició de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio estarà dedicada, finalment, a la Covid-19. Tot i que el passat mes de febrer es va anunciar que se centraria en la salut mental, el brot del coronavirus SARS-coV2 que afecta Catalunya i la prioritat de recerca urgent en aquest àmbit científic a escala mundial, ha portat al Patronat de la Fundació La Marató de TV3 a adoptar aquesta decisió excepcional.

Des de l'inici de la pandèmia, els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals han dedicat bona part de la seva graella a la informació i sensibilització social d'aquesta malaltia.

Davant la necessitat de conèixer més sobre aquest coronavirus i avançar en la recerca per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia, la Fundació Marató de TV3 centrarà tots els seus esforços, des d'avui i fins al 20 de desembre, a la sensibilització social i a la captació de fons, possible, com cada any, gràcies a l'acció solidària col·lectiva.

L'adopció d'aquesta mesura comporta traslladar a l'edició de 2021 la Marató dedicada a la salut mental, coincidint amb la 30a edició d'aquesta iniciativa solidària.

197 milions d’euros recaptats i 872 projectes de recerca finançats

Des del naixement de la iniciativa l’any 1992, la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha recaptat més de 197 milions d’euros que han permès finançar 872 projectes de recerca, fet que converteix el programa solidari en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya.

Foto: Josep Maria Canyelles atenent

els telèfons de la Marató de TV3

Escrits anteriors sobre la Marató de TV3:

• 16.12.18 [VÍDEO] En suport de La Marató: etimologia i onomatopeia... en dos minuts, coses que no havíeu pensat mai #motsresponsables #ODS3
• 7.12.17 La Fundació La Marató de TV3, premiada pels auditors catalans a la millor comunicació en temes de Transparència
• 12.12.15 Volem que a La Marató de TV3 sobre la diabetis i l'obesitat es doni la veu a Josep Pàmies i a l'Associació Dolça Revolució
• 13.11.14 M'agrada l'anunci de la Marató de TV3 d'aquest any!
• 2.11.14 Voluntariat per al desenvolupament socioeconòmic... i democràtic
• Voluntariado para el desarrollo socioeconómico... y democrático
• 8.3.14 [ca] [ARTICLE] El motorista que va ajudar CEO d'HTC a arribar al MWC i els valors socials  // [es] [ARTÍCULO] El motorista que ayudó al CEO de HTC a llegar al MWC y los valores sociales
• 16.6.13 [ca] La BBC es fa ressò del restaurant català que ofereix menjar a canvi de feina  // [es] La BBC se hace eco del restaurante catalán que ofrece comida a cambio de trabajo
• 19.5.13 Recursos de la Marató de TV3 per a una botiga de menjar al barri del Raval
• 7.3.13 Les malalties neurodegeneratives centraran la pròxima edició de La Marató de TV3
• 8.2.13 Compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme. Josep Maria Canyelles. Una trajectòria de compromís amb el Voluntariat i l'Associacionisme
• 17.12.12 Rècord històric de 'La Marató' de TV3: més de 10 milions d'euros contra el càncer
• 16.12.12 'La Marató' del 2012, la més participativa de la història
• 8.7.12 4,5 milions d'euros de la Marató per la pobresa faran possible l'execució de 40 projectes socials a Catalunya
• 28.5.12 La Marató recapta 4M€ contra la pobresa i obre un debat sobre les polítiques de benestar social
• La Marató recauda 4M € contra la pobreza y abre un debate sobre las políticas de bienestar social
• [ca] Entrevista a Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)  // [es] Entrevista a Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
• 27.5.12 Es parla de Responsabilitat Social a la Marató de la Pobresa de TV327.5.12 Donaré 114'20 euros a la Marató per la Pobresa
• 26.5.12 Falta un dia per la Marató de la Pobresa
• 9.5.12 La Taula del Tercer Sector fa una crida a participar a la ‘Marató per la pobresa’
• La Marató de TV3 bat el seu rècord de recaptació amb l’edició de 2011
• Recaptació extraordinària a la Marató de TV3 malgrat la greu crisi econòmica
• Recaudación extraordinaria en la Marató de TV3 a pesar de la grave crisis económica
• Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas / Joyeux Noël
• La Marató es presenta com a bona pràctica al Congrés Europeu del Voluntariat #eurovol2011 
• 22.12.10 [ca] Èxit de la Marató en l'any de la crisi  //  [es] Éxito de la Marató en el año de la crisis 
• 3.1.09 Catalunya es torna abocar amb la marató 
• 6.12.08 La Marató de TV3 d'enguany estarà dedicada a les malalties mentals greus 
• 7.7.08 Èxit de la Marató de TV3 i model català d'associacionisme i voluntariat 
• 2.11.07 S'acosta la Marató de TV3, enguany sobre les malalties cardiovasculars 

Nota: Josep Maria Canyelles ha tingut responsabilitats a la Marató de TV3 entre els anys 1993 i 2003 en qualitat de coordinador i gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya
Nota: aquest article ha estat referenciat a xarxanet.org

L’MPM2017 torna a qualificar de mitjà el nivell de risc per al pluralisme a Espanya

L’any 2017, el Media Pluralism Monitor (MPM), que elabora al Centre for Media Pluralism and Media Freedom (CEMPF) i finança la Unió Europea, ha qualificat com a mitjà el nivell de risc a Espanya per al pluralisme als mitjans.

L’MPM és un estudi que analitza quatre àrees concretes (protecció bàsica, independència del poder polític, pluralitat de mercats i inclusió social) en la situació dels mitjans en els vint estats de la Unió Europea, a més de a Montenegro i Turquia. Cadascuna de les àrees esmentades s’estudien en funció de diversos indicadors.

En el cas d’Espanya, els responsables de l’estudi a Espanya (els professors Pere Masip, Carlos Ruiz, Jaume Suau i Ángel García Castillejo, de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull, de Barcelona) estimen que el nivell de risc és mitjà i es produeix en el context d’un país que s’ha dotat d’una legislació progressista i ha desenvolupat un marc legal integral per assegurar el pluralisme dels mitjans, però la implementació és sovint feble i inefectiva.

Del total de vint indicadors repartits entre les quatre àrees només en dos el nivell de risc és alt: en el de competència crossmedia, on s’assoleix un 75%, i en el d’accés a les minories (63%). Segons la metodologia del MPM es considera alt el nivell de risc a partir del 65%, i a Espanya s’apropen a aquest llindar, sense sobrepassar, cinc indicadors: accés als mitjans de les dones (64%); autonomia editorial (63%); protecció del dret a la informació (56%); abast dels mitjans convencionals i accés a internet (56%); i concentració horitzontal a la propietat de mitjans (54%).

Perspectiva

Les dades corresponents a l’MPM2017 mostren un empitjorament de la situació del pluralisme de mitjans a l’Estat espanyol si es comparen amb els obtinguts en el mateix estudi en 2016. Dels vint indicadors ha augmentat el risc en deu; i han millorat o s’han mantingut sense canvis cinc, respectivament.


Font: Per Luis Palacio Llanos / Digimedios

El capítol dedicat a Espanya inclou entre les seves principals àrees de risc el tractament de la situació política de Catalunya:

Within the context of the pro-independence movement in Catalonia, several organisations such as The Platform in Defence of the Freedom of Information have also reported that the police have entered media newsrooms, identified journalists or prohibited political events, as well as closing down more than 140 websites, including those of civil organisations and the pro-independence parties. There have been reports that major telecom operators have been asked to monitor and block traffic to political websites and, following a court order, the police have raided the offices of the .CAT registry in Barcelona, checking computers and arresting the staff. According to some media some of these
actions have been carried out without a court order.

Una eina del Financial Times adverteix si els articles citen massa homes

El Financial Times adverteix automàticament als seus periodistes si els seus articles citen massa homes en un intent de forçar els escriptors a buscar dones expertes per incloure-les en les seves peces.

L’editora va trobar que només el 21% de les persones que es citen al FT són dones, cosa que ha provocat el desenvolupament d’un bot que utilitza pronoms i anàlisi de noms per determinar si una font és masculina o femenina. Els editors de la secció seran avisats si no fan prou per mostrar a les dones en les seves històries.

La iniciativa, que abasta moltes indústries dominades pels homes, està interessada a atreure més lectores amb la seva recerca que suggereix que es desprén d’articles que depenen en gran mesura de les cites dels homes. S’ha advertit al personal de FT que, en el futur, l’anàlisi textual automàtic podria advertir els periodistes del diari sobre la manca de veus femenines en un article en el mateix moment de mecanografiar-lo.

Un estudi del mateix diari assegura que les imatges de dones que il·lustren articles demostra que “les dones tenen més probabilitats que els homes de fer clic a una foto d’una dona i amb menys probabilitat que els homes de fer clic a una foto que contingui només homes”. L’estudi també afirma que la proporció d’escriptors d’opinió femenina al diari ha augmentat del 20% al 30% entre març i agost. (Font: The Guardian)

El Parlament Europeu demana explicacions per la “falta d’independència” dels informatius de RTVE mentre que observadors internacionals afirmen que TV3 es la televisió més plural d’Espanya

• Dues notícies juntes fan un bon retrat de la situació: les males pràctiques de RTVE al costat de la pluralitat de TV3. 
• Les dades mostren la realitat, la qual és diàfana: l’unionisme va dominar el temps de paraula a TV3 d’octubre a desembre, fet que hauria de molestar els independentistes per no respectar la seva majoria parlamentària.
• Malgrat la realitat, la líder de l'oposició, Arrimadas, i el conjunt de Ciudadanos, en una carrera boja cap a posicions d'extrema dreta que evidencien el que fins ara han intentar dissimular, segueix creant fake news. 
• Però van tant descontrolats que, un cop procamats els titulars apresos de memòria, per alguna banda treu el cap el que realment pensen. Arrimadas ha dit: ‘No pot ser que a TV3 puguin dir el que vulguin’. No els molesta TV3, els molesta el periodisme i la llibertat d’expressió.

El Parlament Europeu demana explicacions

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu enviarà una carta al Govern central en la qual demanarà explicacions sobre les acusacions de “falta d’independència” dels informatius de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) així com la “preocupació” d’aquesta comissió per la situació actual de la corporació. La comissió de Peticions de l’Eurocambra ha traslladat així mateix aquesta petició a les dues comissions parlamentàries compe- tents -la de Llibertats Civils i la de Cultura
El representant de la Comissió Europea present en el debat parlamentari ha lamentat que l’executiu comunitari “no tingui competències” per intervenir ja que només pot fer-ho quan “està en joc la legislació europea”, i creu que aquest no és el cas. No obstant, ha recordat que la normativa europea sobre serveis i mitjans audiovisuals “està sent objecte de revisió” actualment i els canvis proposats per la Comissió, que encara han de ser aprovats pels Estats membres, exigeixen als països el compliment de la independència en els ens públics de radiodifusió, així com la pluralitat. (Font: AEC)

TV3 es la televisió més plural

El col·lectiu britànic Democracy Volunteers ha fet públic un informe en què valora el desenvolupament de la jornada electoral a Catalunya i, en les seves conclusions, lloa la cobertura feta per TV3, en contraposició a la dels mitjans espanyols, la qual titllen de “gens neutral”.

En primer lloc, el text, d’una vintena de pàgines, denuncia que l’estat espanyol els va impedir acreditar-se com a observadors. Els observadors subratllen, a més, que els diaris, les ràdios i les televisions d’àmbit estatal no van fer una cobertura neutral i “no van ajudar a reflectir de forma justa les diferents postures en les eleccions”. En concret, apunten que la premsa escrita van projectar, de forma intencionada i reiterada, una imatge negativa sobre els independentistes.

En aquest sentit, remarquen que la cobertura de la televisió pública catalana, líder d’audiència a Catalunya un any més, va ser la més proporcional i va donar veu, de forma equilibrada, tant als partidaris de la independència com als defensors de la unitat d’Espanya.

Per altra banda, un estudi del CAC conclou que TV3 va ser la cadena més plural l’1-O. L’estudi del Consell de l’Audiovisual de Catalunya indica que les televisions estatals públiques i privades van mostrar falta de pluralisme i no van destacar les notícies sobre la violència policial contra els votants [més info].

L’unionisme va dominar el temps de paraula a TV3 d’octubre a desembre, segons les dades de l’informe de pluralitat del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

[VÍDEO] Monica Lewinsky i el linxament públic

Avui us proposo una xerrada TED, la de Monica Lewinsky fa tres anys quan va decidir explicar en les seves pròpies paraules com es va sentir després que esclatés l'escàndol. 

Quan la notícia de la seva relació amb el president dels EUA es va fer pública, era el 1998, i internet ja tenia una capacitat de fer córrer la notícia arreu, cosa que va comportar que els insults i tota mena d'humiliacions s'escampessin.

Li van fer escoltar davant del jutge moltes hores d'enregistraments telefònics. El més greu va ser que totes aquestes cintes es van filtrar a la premsa i en hores ja tot el món les havia pogut sentir.

Potser va ser el primer cas en què es va produir una filtració de converses personals i privades amb la repercussió d'internet.

Avui dia segueix passant, i més enllà del que s'hi digui, i com de desafortunades, desagradables o patètiques puguin ser les converses, no és just que siguin exposades a la llum pública i que es filtrin amb la intenció que corrin per les xarxes socials. Més greu encara és que siguin les institucions oficials de la presumpta Justícia les que facilitin aquesta mala pràctica, condemnable i il·legal.

Aquest vídeo ens mostra el patiment d'una persona. Allò que avui dia té nom: bullying i assetjament cibernètic. Els mitjans de comunicació, els poders públics, els magistrats, i tota mena de parts implicades ho afavoreixen. Tenen els seus interessos. I la llei poc importa. En el cas que us mostro, tal com ella diu, hi ha interès a fer diners, a tenir mes clicks. En altres casos hi ha interessos ideològics i partidistes.

Aquells que tenen per funció impatir justícia són els primers que escullen les normes que els van bé i descarten les que no els interessen. Si parlem dels afers polítics, estem en una guerra, i les normes no importen, sols importa guanyar destruint l'enemic.

Una proposta per la transparència en el periodisme: Què és el mapa de traçabilitat?

Per International Press Institute, via El Butlletí de l'AMIC

Com afrontar les notícies falses “fake news”? El mitjà digital Publico.es, en un esforç per contrarestar la informació falsa i generar confiança en el periodisme, aposta per Transparent Journalism Tool.

Lydia Aguirre, periodista i gerent de projecte de l’eina, assenyala per International Press Institute (IPI), que es tracta d’ “introduir una transparència radical en el procés editorial”.

En lloc de treballar amb algoritmes per tractar de determinar si una notícia és vertadera o falsa, Publico.es presenta les notícies amb un Mapa de transparència, el qual permet als ciutadans veure tota la informació darrere d’una història.

La informació inclourà les raons per cobrir un tema determinat, el nombre de persones que treballen en el contingut, les fonts validades i els documents consultats. Aguirre ressalta que “els ciutadans podran rastrejar, i replicar si volen, tot el procés editorial”.

En lloc d’anar després de les pròpies històries falses, Público va decidir fer el seu propi periodisme completament transparent per a aquells lectors que volien arribar al fons de les coses.

Un estudi del CAC mostra que es dupliquen els anuncis de joguines en què les nenes es preocupen pel seu aspecte físic

• L'informe constata que, per primer cop des del 2012, augmenta el nombre d'estereotips de gènere en els anuncis de joguines

L'11% dels anuncis de joguines mostren nenes preocupades pel seu aspecte físic, amb accions com pintar-se les ungles, fer-se reflexos de colors en els cabells o aplicar-se tatuatges o cosmètics, segons un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquest percentatge duplica el de la campanya de Nadal anterior, en què el percentatge de cosificació de les nenes en la publicitat de joguines va ser del 4,2%.

Una segona dada destacada de l'informe del CAC és que el nombre d'estereotips de gènere presents en els anuncis de joguines va créixer fins al 34,7%, trencant d'aquesta manera la tònica descendent que es venia registrant des de l'any 2012. El màxim es va assolir l'any 2004, amb un 50,4% d'anuncis amb estereotips de gènere.

L'informe "La representació dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal 2017-2018" va analitzar la campanya publicitària de joguines en el període del 10 d'octubre al 6 de gener. Els prestadors examinats van ser TV3, Super3 i 8tv.

En total, es van analitzar 236 espots de joguines diferents, la majoria dels quals (91,1%) van ser emesos pel canal infantil Super3. En total, es van detectar 82 anuncis amb la presència d'un o més estereotips de gènere.

En concret, un 63,4% dels anuncis contenien estereotips femenins (52 espots) i el 36,6% (30), masculins.

L'anàlisi del nombre total de representacions d'estereotips que contenien aquests espots (un mateix anunci en podia tenir més d'una), també va mostrar que la majoria de les representacions corresponien a estereotips femenins i que ho feia de manera creixent. Així, del total de representacions, la proporció que s'associa amb al gènere femení va mostrar una tendència a l'augment: el 67,9% d'enguany va representar un increment respecte de les campanyes del 2016-2017 (66,7%) i del 2015-2016 (58,7%).

D'aquesta manera, les representacions d'estereotips que van aparèixer amb més freqüència van ser estereotips femenins: nena que juga només amb nenes (22,4%) i nena que juga amb nina (18,7%).

Pel que fa als estereotips masculins, la publicitat de joguines va presentar tres representacions: nens que juguen només amb nens sense interaccionar amb nenes (51,2%), nens que juguen amb cotxes (37,2%) i nens que competeixen en el joc (11,6%). Aquests estereotips van aparèixer sobretot en dues tipologies de joguines: autopistes i accessoris (34,9%) i vehicles en miniatura (25,6%).

La publicitat estableix, també, una relació entre certes tipologies de joguines i les representacions d'estereotips de només un dels gèneres: les nines i accessoris i els jocs d'imitació de la realitat es vinculen al joc de les nenes; les autopistes i accessoris, els vehicles en miniatura i els jocs de punteria i habilitat, al dels nens.

L'Acord del CAC es va aprovar en el Ple dut a terme el 7 de febrer, amb quatre vots a favor i dues abstencions.

Acord 16/2018 d'aprovació de l'Informe sobre la representació dels estereotips de gènere en la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal 2017-2018

The Guardian: Espanya utilitza notícies falses per a justificar l’autoritarisme i equipara Espanya a règims autoritaris per la manipulació que fa de l’1-O

• Ens miràvem la campanya de Trump, i els tramposos estan més a prop del que crèiem.
• Avui The Guardian diu que Espanya utilitza notícies falses per a justificar l’autoritarisme i equipara Espanya a règims autoritaris per la manipulació que fa de l’1-O

Segons informa Vilaweb, el periodista nord-americà Adam Gabbatt ha escrit al diari britànic The Guardian un article on parla de l’efecte que Donald Trump, president dels Estats Units, ha tingut sobre altres mandataris a l’hora de parlar de fake news (notícies falses).

Trump ha popularitzat el terme fake news però la manera de fer ja forma part de líders de països de tot el món, especialment els responsables dels règims autoritaris. Com a casos que justifiquen ‘les seves atrocitats i els abusos contra els drets humans’ per suposats tractaments informatius desfavorables, Gabbatt cita Maduro, Bashar al-Assad, el govern de Birmània, els mitjans estatals xinesos, i els ministeris d’Afers Estrangers de Rússia i l'estat espanyol

Sobre el ministre Dastis, explica com en una entrevista a la BBC va intentar tapar la violència policíaca de l’1 d’octubre a Catalunya dient que els vídeos eren falsos. ‘Centenars de persones van resultar ferides a Catalunya a l’octubre, quan la policia espanyola va incendiar les estacions de votació per evitar el referèndum de la independència de Catalunya. Els vídeos van mostrar que la policia va patir a les persones que intentaven votar i copejant-les amb bastons’, escriu el periodista, que recull la següent frase del ministre espanyol: ‘No dic que tots siguin imatges falses, però algunes d’elles són i han tingut molts fets alternatius i notícies falses.’

Spanish foreign minister Alfonso Dastis

Hundreds of people were injured in Catalonia in October, when Spanish police raided polling stations in attempt to prevent Catalonia’s independence referendum taking place. Videos showed police kicking people attempting to vote and striking them with batons.

Dastis’s response: “I am not saying that all are fake pictures, but some of them are and there have been a lot of alternative facts and fake news.”


L'agost passat vaig publicat articles on vaig fer servir per primer cop l'expressió postveritat.

• 31.8.17 La portada d'El Periódico. Anem coneixent com funciona la postveritat
  31.8.17 [ARTICLE] La vergonya de l'Operació Catalunya. No oblidem
  30.8.17 [ARTICLE] El verí de la postveritat

En la postveritat no es menteix de manera categòrica, es creen situacions amb parts de veritats tractades de manera que generen una comprensió falsa o permeten les realitats paral·leles. Creant un context, juntant informacions determinades, en la postveritat es creen realitats paral·leles on cadascú pot creure els del seu bàndol. Un exemple molt proper va ser el d'El Periódico de Catalunya en referència a l'atemptat de l'agost. Hernández, el seu director, va voler crear a Catalunya un bàndol amb gent que dubtés de la versió dels Mossos. Mai s'ha disculpat.

En el món de la postveritat no hi ha correccions ni disculpes. I encara que fessin alguna minsa correcció, els seus lectors no es donarien pas per assabentats. Que així funciona la postveritat. És com un verí inoculat que et protegeix de les veritats que et poden fer mal. És el postverí. 

Malgrat la claredat comunicativa, la transparència, l'accessibilitat, el multilingüisme... és difícil fer front a les mentides que s'han anat vessant, especialment si no es vol entrar en un joc de desmentiments continus que propiciaria una imatge de confrontació a la defensiva i no transmetria la tranquil·litat volguda. Correspon a cada mitjà fer les comprovacions per saber què transmet! El discurs únic que arriba a la majoria dels espanyols ha permès que molts creguin coses malgrat l'evidència que no són certes. En això consisteix la postveritat, que fa possible que la repetició d'un argument o un fet acabi quallant en aquells que no poden contrastar la informació o bé en aquells que ja els va bé triar una explicació entre les disponibles per tal de satisfer el seu apriorisme ideològic.



Reprodueixo un fragment de l'article publicat a l'agost:

30.8.17  [ARTICLE] El verí de la postveritat

Resulta paradoxal que quan més fàcil resulta contrastar una notícia per mitjà de l'accés a fonts diverses és quan la postveritat s'ha instal·lat socialment. I és que enmig de tant soroll mediàtic, els ciutadans tendim a fer-nos una idea a partir d'allò que ens arriba amb més insistència o reiteració i amb més intensitat, que sovint ja pateix un biaix important pels mitjans i canals que triem per informar-nos. A més, no fem pas cap mitjana sinó que més aviat s'apliquen els filtres que a cadascú convenen segons les adscripcions pròpies. Així, davant la infoxicació, no accedim a allò que és més proper a la veritat ni a la possibilitat d'establir una anàlisi crítica per nosaltres mateixos, sinó que tendim a reforçar les nostres creences i apriorismes.

Fins i tot, essent-ne conscients, fins i tot fent l'esforç de triar fonts diverses, ens és difícil un altre capteniment perquè ens sabem irremeiablement enmig d'un oceà de postveritats. Ja no confiem que cap mitjà de comunicació hagi optat per la cerca de la veritat. La rapidesa com flueixen les informacions no dona temps a comprovar, a repassar, a matisar. La fungibilitat de la informació la fa més vulnerable a les inexactituds, a les descontextualitzacions, a les manipulacions, a les falsedats. Aquells amb qui no combregàvem però que ens posaven llum en el camí han deixat de ser far, i s'han sumat al desfici. Hem perdut intermediaris de confiança.

Una mentida repetida mil cops esdevé una certesa per a molts, i serà molt difícil de fer net. Requerirà tant d'esforç que potser no pagarà la pena i la capacitat comunicativa caldrà esmerçar-la en altres objectius orientats més positivament. No ens podem permetre d'anar a remolc de la postveritat. Ens hi ofegaríem a canvi d'uns resultats dubtosos. Si et dediques a esmenar, per més que tinguis la veritat autèntica, entraràs en el fang d'una batalla que no tindrà mai guanyador perquè cadascú ja va prendre part abans. Més aviat pots perdre fortalesa si els teus no et veuen convincent en la defensa de la teva presumpta autèntica veritat. La vida convertida en teatre, el raonament i les proves esdevingudes un sainet. [...]

Ens miràvem la campanya de Trump, i els tramposos estan més a prop del que crèiem. La postveritat ha arribat a casa. Com el jihadisme. Hem d'aprendre a moure'ns en aquest nou entorn verinós. No hi volem sucumbir, no volem ser enganyats, no volem contemplar que les bases de la certitud social se'ns escolen enmig d'una postsocietat.

 

The Guardian: España utiliza noticias falsas para justificar el autoritarismo y equipara España a regímenes autoritarios por la manipulación que hace del 1-O

• Nos mirábamos la campaña de Trump, y los tramposos están más cerca de lo que creíamos.
• Hoy The Guardian dice que España utiliza noticias falsas para justificar el autoritarismo y equipara España a regímenes autoritarios por la manipulación que hace del 1-O

Según informa Vilaweb, el periodista norteamericano Adam Gabbatt ha escrito en el diario británico The Guardian un artículo donde habla del efecto que Donald Trump, presidente de Estados Unidos, ha tenido sobre otros mandatarios a la hora de hablar de fake news ( noticias falsas).

Trump ha popularizado el término fake news pero la manera de hacer ya forma parte de líderes de países de todo el mundo, especialmente los responsables de los regímenes autoritarios. Como casos que justifican 'sus atrocidades y los abusos contra los derechos humanos' por supuestos tratamientos informativos desfavorables, Gabbatt cita a Maduro, Bashar al Assad, el gobierno de Birmania, los medios estatales chinos, y los Ministerios de Asuntos Exteriores de Rusia y España

Sobre el ministro Dastis, explica como en una entrevista a la BBC intentó tapar la violencia policial del 1 de octubre en Cataluña diciendo que los vídeos eran falsos. 'Cientos de personas resultaron heridas en Cataluña en octubre, cuando la policía española incendió las estaciones de votación para evitar el referéndum de la independencia de Cataluña. Los vídeos mostraron que la policía sufrió a las personas que intentaban votar y golpeándolas con bastones', escribe el periodista, que recoge la siguiente frase del ministro español:' No digo que todos sean imágenes falsas, pero algunas de ellas son y han tenido muchos hechos alternativos y noticias falsas.'

Spanish foreign minister Alfonso Dastis

Hundreds of people were injured in Catalonia in October, when Spanish police raided polling stations in attempt to prevent Catalonia’s independence referendum taking place. Videos showed police kicking people attempting to vote and striking them with batons.

Dastis’s response: “I am not saying that all are fake pictures, but some of them are and there have been a lot of alternative facts and fake news.”

 

En agosto pasado vi publicado artículos donde utilicé por primera vez la expresión postveritat.

• 08/31/17 La portada de El Periódico. Vamos conociendo cómo funciona la posverdad [ca]  
• 08/31/17 [ARTÍCULO] La vergüenza de la Operación Cataluña. No olvidemos [ca]  
• 08/30/17 [ARTÍCULO] El veneno de la posverdad 

En la posverdad no se miente de manera categórica, se crean situaciones con partes de verdades tratadas de manera que generan una comprensión falsa o permiten las realidades paralelas. Creando un contexto, juntando informaciones determinadas, en la posverdad se crean realidades paralelas donde cada uno puede creer los de su bando. Un ejemplo muy cercano fue el de El Periódico de Catalunya en referencia al atentado de agosto. Hernández, su director, quiso crear en Cataluña un bando con gente que dudara de la versión de los Mossos. Nunca se ha disculpado.

En el mundo de la posverdad no hay correcciones ni disculpas. Y aunque hicieran alguna escasa corrección, sus lectores no se darían ni por enterados. Así funciona la posverdad. Es como un veneno inoculado que te protege de las verdades que te pueden hacer daño. Es el posveneno. 

A pesar de la claridad comunicativa, la transparencia, la accesibilidad, el multilingüismo... es difícil hacer frente a las mentiras que se han ido vertiendo, especialmente si no se quiere entrar en un juego de desmentidos continuos que propiciaría una imagen de confrontación a la defensiva y no transmitiría la tranquilidad deseada. ¡Corresponde a cada medio hacer las comprobaciones para saber qué transmite! El discurso único que llega a la mayoría de los españoles ha permitido que muchos crean cosas pesar de la evidencia que no son ciertas. En esto consiste la posverdad, que hace posible que la repetición de un argumento o un hecho acabe cuajando en aquellos que no pueden contrastar la información o bien en aquellos que ya les va bien elegir una explicación entre las disponibles para satisfacer su apriorismo ideológico.


Reproduzco un fragmento del artículo publicado en agosto:

08/30/17 [ARTÍCULO] El veneno de la posverdad

Resulta paradójico que cuando más fácil resulta contrastar una noticia por medio del acceso a fuentes diversas es cuando la posverdad se ha instalado socialmente. Y es que en medio de tanto ruido mediático, los ciudadanos tendemos a hacernos una idea a partir de lo que nos llega con más insistencia o reiteración y con más intensidad, que a menudo ya sufre un sesgo importante por los medios y canales que elegimos para informarnos. Además, no hacemos ninguna media sino que más bien se aplican los filtros que a cada uno convienen según las adscripciones propias. Así, ante la infoxicación, no accedemos a lo que es más cercano a la verdad ni a la posibilidad de establecer un análisis crítico para nosotros mismos, sino que tendemos a reforzar nuestras creencias y apriorismos.

Incluso, siendo conscientes, incluso haciendo el esfuerzo de elegir fuentes diversas, nos es difícil otro comportamiento porque nos sabemos irremediablemente en medio de un océano de posverdades. Ya no confiamos en que ningún medio de comunicación haya optado por la búsqueda de la verdad. La rapidez como fluyen las informaciones no da tiempo a comprobar, a repasar, a matizar. La fungibilidad de la información la hace más vulnerable a las inexactitudes, a las descontextualizaciones, a las manipulaciones, a las falsedades. Aquellos con quienes no comulgábamos pero que nos ponían luz en el camino han dejado de ser faro, y se han sumado al desazón. Hemos perdido intermediarios de confianza.

Una mentira repetida mil veces se convierte en una certeza para muchos, y será muy difícil de limpiar. Requerirá tanto esfuerzo que quizá no valdrá la pena y la capacidad comunicativa deberemos gastarla en otros objetivos orientados más positivamente. No nos podemos permitir ir a remolque de la posverdad. Nos ahogaríamos a cambio de unos resultados dudosos. Si te dedicas a enmendar, por más que tengas la verdad auténtica, entrarás en el barro de una batalla que no tendrá nunca ganador porque cada cual ya tomó parte antes. Más bien puedes perder fortaleza si los tuyos no te ven convincente en la defensa de tu presunta auténtica verdad. La vida convertida en teatro, el razonamiento y las pruebas acaecidas un sainete. [...]

Nos mirábamos la campaña de Trump, y los tramposos están más cerca de lo que creíamos. La posverdad ha llegado a casa. Como el yihadismo. Tenemos que aprender a movernos en este nuevo entorno venenoso. No queremos sucumbir, no queremos ser engañados, no queremos contemplar como las bases de la certeza social se nos escapan enmedio de una posverdad.