L'Índex de Percepció de la Corrupció 2022 constata un estancament a la lluita contra la corrupció a Espanya

• Espanya baixa per segon any consecutiu un punt respecte a l'any anterior.
• Espanya ocupa la posició 35/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Botswana, Cap Verd i Sant Vicent i les Granadines
  

 

Declaració de Transparency International Espanya 

L'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) 2022, publicat dimarts 31 de gener per Transparency International, revela que Espanya no ha avançat en els seus esforços de prevenció i lluita contra la corrupció, ja que ha baixat de nou un punt respecte a l'any passat i ha obtingut una puntuació de 60/100.

Amb aquesta qualificació, Espanya ocupa la posició 35/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Botswana, Cap Verd i Sant Vicent i les Granadines. Així baixa un lloc respecte l'IPC2021 i tres respecte l'IPC2020. D'altra banda, Espanya es va mantenir al lloc número 14/27 dels Estats Membres de la Unió Europea, dos punts per sota de Portugal i Lituània (62/100) i només un punt per sobre de Letònia (59/100)

Aquest descens és significatiu?

D'acord amb la metodologia de l‟IPC, una diferència d‟un punt d‟un any a un altre no constitueix un descens estadísticament significatiu. No obstant això, una caiguda per segon any consecutiu és una clara senyal de risc i perill de continuar baixant l'any que ve.


Quins factors incideixen en aquest estancament a la lluita contra la corrupció a Espanya?

• Retardar en la regulació adequada dels grups d'interès a nivell estatal.
• Incompliment de diversos compromisos assumits per les administracions públiques en el marc del IV Pla de Govern Obert. Manca de creació del Registre central de Titulars Reals.
• Manteniment del programa de les Golden Visa.
• Demora l'adopció d'un nou marc regulador de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
• Manca de transparència de les reunions que es mantenen amb grups d'interès.
• Retard d'aprovació de la llei de protecció de les persones que informin sobre infraccions i de lluita contra la corrupció.
• Opacitat per part dels parlamentaris de les agendes institucionals.
• Retardar la modificació d‟una regulació a nivell estatal d‟incompatibilitats i conflictes d‟interessos del personal del sector públic estatal.

És evident, tal com declara la presidenta d'IT Silvina Bacigalupo, que “tot i que l'any passat constatàvem l'existència d'una potent agenda legislativa per a la prevenció i la lluita contra la corrupció que semblava augurar que el descens patit a l'IPC 2021 es podria haver recuperat si s'han materialitzat de manera efectiva les reformes legals anunciades, avui constatem que els retards a tirar endavant les reformes legals necessàries han passat factura i es torna a baixar un punt. Per això avui fem una crida al Parlament perquè no es demori més a tirar endavant les lleis necessàries destinades a la prevenció de la corrupció i al reforçament de la transparència i la rendició de comptes.”


ASPECTES DESTACATS A NIVELL REGIONAL: EUROPA OCCIDENTAL I UE

L'IPC classifica 180 països i territoris segons els nivells percebuts de corrupció del sector públic, mesurats a través de dades obtingudes de 13 fonts experts externs, en una escala de zero (molt corrupte) a 100 (molt transparent).

Des del 2017, el 96% dels països de la regió han disminuït o han fet poc o cap progres significatiu. La mitjana de l'IPC d?Europa Occidental i la UE es va mantenir en 66 punts.

• Dinamarca (90) encapçala la regió i el món, seguit de Finlàndia (87) i Noruega (84). Els països nòrdics continuen situats als primers llocs de l'IPC.
• Romania (46), Bulgària (43) i Hongria (42) continuen sent els països amb més bons resultats de la regió.
• Suècia (83), Suïssa (82), Països Baixos (80), Luxemburg (77), Regne Unit (73), Eslovènia (56), Polònia (55), Xipre (52), Malta (51) i Hongria (42) se situen aquest any en els seus mínims històrics.

Per conèixer la puntuació individual de cada país i els canvis al llarg del temps, així com l'anàlisi de cada regió, fes clic aquí .


CORRUPCIÓ, CONFLICTE I SEGURETAT

L'IPC d'aquest any revela que 124 països tenen nivells de corrupció estancats i augmenta el nombre de països en declivi. La pandèmia COVID-19, la crisi climàtica i les amenaces creixents a la seguretat a tot el món estan alimentant una nova ona d'incertesa.

La invasió russa a Ucraïna, la combinació de corrupció, autoritarisme, atacs a l'espai cívic i recessió econòmica al Brasil (38/100), la inseguretat alimentària després de dècades de conflicte al Sudan del Sud (13/100) i, finalment, la persistent crisi humanitària desencadenada per una guerra civil a l'Iemen (16/100), són alguns recordatoris del que aquesta amenaça constitueix per a la pau i seguretat mundials.

Per la seva banda, fins i tot en països amb mesures relativament fermes contra la corrupció, l'afebliment dels òrgans de supervisió crea oportunitats per a delits com el suborn i la malversació de fons i continua sent un factor preocupant que el sector de la seguretat i la defensa sigui un sector enormement opac. Segons l' Índex de la Defensa Governamental 2020, només nou països dels 85 avaluats tenen un risc baix o molt baix de corrupció. Una dada especialment preocupant ja que molts governs es preparen per augmentar la despersa militar en resposta a les amenaces emergents i a la guerra a Ucraïna.


SOBRE L'ÍNDEX DE PERCEPCIÓ DE LA CORRUPCIÓ

Des de la seva creació el 1995, l'Índex de Percepció de la Corrupció ha esdevingut el principal indicador mundial de la corrupció al sector públic. L'Índex puntua 180 països i territoris de tot el món en funció de les percepcions de la corrupció al sector públic, utilitzant dades de 13 fonts externes, com el Banc Mundial, el Fòrum Econòmic Mundial, empreses privades de consultoria i risc, grups de reflexió i altres. Les puntuacions reflecteixen les opinions de persones expertes i empresàries.

El procés de càlcul de l'IPC es revisa periòdicament per garantir que sigui el més sòlid i coherent possible, la darrera vegada pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea el 2017. Totes les puntuacions de l'IPC des del 2012 són comparables d'un any a un altre.

Per a més informació: Vídeo explicatiu de l'IPC .
L'ABC del CPI: El valor de les perceptions d'index és calculat .

El Índice de Percepción de la Corrupción 2022 constata un estancamiento en la lucha contra la corrupción en España

• España desciende por segundo año consecutivo un punto con respecto al año anterior.
• España ocupa la posición 35/180 del ranking global del IPC, junto con Botswana, Cabo Verde y San Vicente y las Granadinas.
  

 

Declaración de Transparency International España 

El Índice de Percepción de la Corrupción (IPC) 2022, publicado el pasado martes 31 de enero por Transparency International, revela que España no ha avanzado en sus esfuerzos de prevención y lucha contra la corrupción, bajando de nuevo un punto con respecto al año pasado y obteniendo una puntuación de 60/100.

Con esta calificación, España ocupa la posición 35/180 del ranking global del IPC, junto con Botswana, Cabo Verde y San Vicente y las Granadinas. Desciende así un puesto con respecto al IPC2021 y tres con respecto al IPC2020. Por otro lado, España se mantiene en el puesto número 14/27 de los Estados Miembros de la Unión Europea, dos puntos por debajo de Portugal y Lituania (62/100) y solo un punto por encima de Letonia (59/100)

 ¿Este descenso de un punto es significativo?

De acuerdo con la metodología del IPC, una diferencia de un punto de un año a otro no constituye un descenso estadísticamente significativo. Sin embargo, una caída por segundo año consecutivo, es una clara señal de riesgo y peligro de seguir descendiendo el año que viene.


¿Qué factores inciden en este estancamiento en la lucha contra la corrupción en España?

• Retraso en la regulación adecuada de los grupos de interés a nivel estatal.
• Incumplimiento de varios de los compromisos asumidos por las Administraciones Públicas en el marco del IV Plan de Gobierno Abierto.Falta de creación del Registro central de Titulares Reales.
• Mantenimiento del programa de las Golden Visas.
• Demora en la adopción de un nuevo marco regulatorio de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno.
• Falta de transparencia de las reuniones que se mantienen con grupos de interés.
• Retraso de aprobación de la ley de protección de las personas que informen sobre infracciones y de lucha contra la corrupción.
• Opacidad por parte de los parlamentarios de sus agendas institucionales.
• Retraso en la modificación de una regulación a nivel estatal de incompatibilidades y conflictos de intereses del personal del sector público estatal.

Es evidente, tal y como declara la presidenta de IT Silvina Bacigalupo, que “a pesar de que el año pasado constatábamos la existencia de una potente agenda legislativa para la prevención y lucha contra la corrupción que parecía augurar que el descenso sufrido en el IPC 2021 se podría haber recuperado de haberse materializado de forma efectiva las reformas legales anunciadas, hoy constatamos que las demoras en sacar adelante las reformas legales necesarias han pasado factura y se vuelve a descender un punto. Por eso hoy, hacemos un llamamiento al Parlamento para que no demore más en sacar adelante las leyes necesarias destinadas a la prevención de la corrupción y al refuerzo de la transparencia y la rendición de cuentas.”


ASPECTOS DESTACADOS A NIVEL REGIONAL: EUROPA OCCIDENTAL Y UE

El IPC clasifica a 180 países y territorios según sus niveles percibidos de corrupción del sector público, medido a través de datos obtenidos de 13 fuentes expertas externas, en una escala de cero (muy corrupto) a 100 (muy transparente).

Desde 2017, el 96% de los países de la región han disminuido o han hecho poco o ningún progreso significativo. La media del IPC de Europa Occidental y la UE se mantiene en 66 puntos.

• Dinamarca (90) encabeza la región y el mundo, seguido de Finlandia (87) y Noruega (84). Los países nórdicos siguen situados en los primeros puestos del IPC.
• Rumanía (46), Bulgaria (43) y Hungría (42) siguen siendo los países con peores resultados de la región.
• Suecia (83), Suiza (82), Países Bajos (80), Luxemburgo (77), Reino Unido (73), Eslovenia (56), Polonia (55), Chipre (52), Malta (51) y Hungría (42) se sitúan este año en sus mínimos históricos.

Para conocer la puntuación individual de cada país y los cambios a lo largo del tiempo, así como el análisis de cada región, haz click aquí.


CORRUPCIÓN, CONFLICTO Y SEGURIDAD

El IPC de este año revela que 124 países tienen niveles de corrupción estancados, mientras que aumenta el número de países en declive. La pandemia COVID-19, la crisis climática y las crecientes amenazas a la seguridad en todo el mundo están alimentando una nueva ola de incertidumbre.

La invasión rusa a Ucrania, la combinación de corrupción, autoritarismo, ataques al espacio cívico y recesión económica en Brasil (38/100), la inseguridad alimentaria tras décadas de conflicto en Sudán del Sur (13/100) y, finalmente, la persistente crisis humanitaria desencadenada por una guerra civil en Yemen (16/100), son algunos recordatorios de lo que esta amenaza constituye para la paz y seguridad mundiales.

Por su parte, incluso en países con medidas relativamente firmes contra la corrupción, el debilitamiento de los órganos de supervisión crea oportunidades para delitos como el soborno y la malversación de fondos y sigue siendo un factor preocupante que el sector de la seguridad y la defensa sea un sector enormemente opaco. Según el Índice de la Defensa Gubernamental 2020, solo nueve países de los 85 evaluados tienen un riesgo bajo o muy bajo de corrupción. Un dato especialmente preocupante, ya que muchos gobiernos se preparan para aumentar su gasto militar en respuesta a las amenazas emergentes y a la guerra en Ucrania.


SOBRE EL ÍNDICE DE PERCEPCIÓN DE LA CORRUPCIÓN

Desde su creación en 1995, el Índice de Percepción de la Corrupción se ha convertido en el principal indicador mundial de la corrupción en el sector público. El Índice puntúa a 180 países y territorios de todo el mundo en función de sus percepciones de la corrupción en el sector público, utilizando datos de 13 fuentes externas, como el Banco Mundial, el Foro Económico Mundial, empresas privadas de consultoría y riesgo, grupos de reflexión y otros. Las puntuaciones reflejan las opiniones de expertos/as y empresarios/as.

El proceso de cálculo del IPC se revisa periódicamente para garantizar que sea lo más sólido y coherente posible, la última vez por el Centro Común de Investigación de la Comisión Europea en 2017. Todas las puntuaciones del IPC desde 2012 son comparables de un año a otro.

Para más información:Vídeo explicativo del IPC.
The ABCs of the CPI: How the Corruption Perceptions Index is calculated.

No blanquegem el règim de Catar, no silenciem les morts: boicot!

Avui comença el Mundial de Futbol de Catar i Responsabilitat Global es vol sumar a les crides al boicot. De vegades sembla que la societat acaba normalitzant qualsevol mala pràctica, i hi contribueixen especialment els mitjans de comunicació que, moguts per la necessitat de facturar, no fan sinó acceptar amb normalitat donar informació esportiva d'uns estadis tacats de sang. Blanquejant el règim de Catar, imprimeixen amb tinta vermella.

Hi ha dades diverses sobre els centenars de morts que hi pot haver hagut en la construcció dels estadis i difícilment se sabrà mai la veritat. Però sembla evident que les pèrdues humanes no han estat fruit de situacions imprevisibles sinó d'un model d'esclavatge, conegut com la kafala. Es tracta de 6.500 a 15.000 morts, segons les fonts, de persones vingudes sobretot de l’Índia, el Paquistan, el Nepal, Bangladeix i Sri Lanka. 

Cal tenir en compte, a més, que la intenció del règim catarí és precisament normalitzar la seva situació en el concert de les nacions. I per això necessita tot un corifeu d'altres estats i actors que contribueixin a blanquejar la males pràctiques contràries als drets humans que s'hi porten a terme. I no hem d'oblidar que la determinació de Catar per organitzar aquest mundial és tanta que fins i tot va subornar l'organització i el president francès Sarkozy per aconseguir ser el país amfitrió. 

Malgrat la corrupció i la manca de democràcia, Catar podria haver optat per donar una millor imatge al món assegurant unes condicions laborals dignes. Tenien els recursos econòmics fer assegurar unes condicions acceptables de treball, però això els ha preocupat ben poc. I així, l'afront que fan a les democràcies del món és encara més gran, demostrant un menyspreu per les vides humanes.

 

El Consell d'Europa torna a acusar Espanya per incomplir les seves recomanacions contra la corrupció alhora que augmenta la preocupació per la corrupció a Espanya

El Consell d'Europa torna a acusar Espanya per incomplir les seves recomanacions contra la corrupció

El Grup d'Estats contra la Corrupció ha publicat recentment un informe sobre el nivell de compliment de les recomanacions d'aquest organisme per acabar amb la corrupció entre parlamentaris, jutges i fiscals. El document assenyala que els avenços que s'han aconseguit en els 47 Estats membres estan amenaçats per l'aprovació de noves lleis en alguns països durant 2017. En el cas concret d'Espanya, l'informe apunta que hi ha lentitud en l'adopció de mesures ja acordades. Espanya i Bèlgica són els únics països que no han adoptat de forma completa cap de les recomanacions del GRECO. Es tracta d'una nova crida d'atenció, després que l'organisme emetés el gener d'aquest any un informe específic sobre la situació espanyola: de les 11 recomanacions realitzades en 2014, només ha implementat juliol parcialment, i les altres 4 encara queden pendents. Veure'n més.


Augmenta la preocupació per la corrupció a Espanya

D'acord amb el Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques, a l'abril ha augmentat la preocupació dels espanyols per la corrupció. En comparació amb el mes anterior, aquesta preocupació s'ha incrementat en 4 punts per assolir 38,3% i així situar-se en el segon lloc, després de l'atur. Les dades van ser recollides entre l'1 i el 10 d'abril, dates que coincideixen amb l'escàndol per les irregularitats amb el Màster de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. Veure'n més.


És obert el termini per fer aportacions sobre el projecte de reglament de la Llei de Transparència

Fins al 31 de maig estarà obert el termini per fer aportacions sobre el projecte de reglament de la Llei de Transparència, en el tràmit d'audiència i informació pública. D'acord amb fonts citades per Europa Press, es preveu que el Reial Decret es publiqui abans de juny. Abans de la redacció del projecte, es van fer consultes a l'any 2017, en què es van rebre 41 aportacions ciutadanes. La idea és que es recopilen noves aportacions durant tot el mes de maig, i que pugui estar llest el reglament per incrementar la seguretat jurídica i, entre altres coses, simplificar les relacions amb els interessats. Veure'n més.

Selecció d'informacions procedent de Transparència Internacional

El Consejo de Europa vuelve a acusar a España por incumplir sus recomendaciones contra la corrupción a la vez que aumenta la preocupación por la corrupción en España

El Consejo de Europa vuelve a acusar a España por incumplir sus recomendaciones contra la corrupción 

El Grupo de Estados contra la Corrupción ha publicado recientemente un informe sobre el nivel de cumplimiento de las recomendaciones de este organismo para acabar con la corrupción entre parlamentarios, jueces y fiscales. El documento señala que los avances que se han conseguido en los 47 Estados miembros están amenazados por la aprobación de nuevas leyes en algunos países durante 2017. En el caso concreto de España, el informe apunta que hay lentitud en la adopción de medidas ya acordadas. España y Bélgica son los únicos países que no han adoptado de forma completa ninguna de las recomendaciones del GRECO. Se trata de una nueva llamada de atención, después de que el organismo emitiera en enero de este año un informe específico sobre la situación española: de las 11 recomendaciones realizadas en 2014, solo ha implementado 7 parcialmente, y las otras 4 aún quedan pendientes. Ver más.


Aumenta la preocupación por la corrupción en España

De acuerdo con el Barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas, en abril ha aumentado la preocupación de los españoles por la corrupción. En comparación con el mes anterior, esta preocupación se ha incrementado en 4 puntos para alcanzar 38,3% y así ubicarse en el segundo lugar, después del paro. Los datos fueron recolectados entre el 1 y el 10 de abril, fechas que coinciden con el escándalo por las irregularidades con el Máster de la expresidenta de la Comunidad de Madrid, Cristina Cifuentes. Ver más.


Está abierto el plazo para hacer aportaciones sobre el proyecto de reglamento de la Ley de Transparencia

Hasta el 31 de mayo estará abierto el plazo para realizar aportaciones sobre el proyecto de reglamento de la Ley de Transparencia, en el trámite de audiencia e información pública. De acuerdo con fuentes citadas por Europa Press, se prevé que el Real Decreto se publique antes de junio. Antes de la redacción del proyecto, se hicieron consultas en el año 2017, en las que se recibieron 41 aportaciones ciudadanas. La idea es que se recopilen nuevas aportaciones durante todo el mes de mayo, y que pueda estar listo el reglamento para incrementar la seguridad jurídica y, entre otras cosas, simplificar las relaciones con los interesados. Ver más.

Informaciones procendentes de Transparencia Internacional

Índex de Percepció de la Corrupció 2017 elaborat per Transparència Internacional

Estan disponibles a internet tots els materials i documents relatius a l'Índex de Percepció de la Corrupció 2017 (elaborat per Transparència Internacional), que recull una visió panoràmica i classificació de 180 països segons el nivell de corrupció percebut en cada un d'aquests països, així com una anàlisi específica de la situació de l'estat espanyol en aquest Índex.

S'hi poden trobar, entre d'altres:
a) Resum i aspectes més destacats (internacionals i sobre Espanya),
b) Taula general de resultats,
c) Taules específiques per regions (Unió Europea, Amèrica, Àsia-Pacífic, etc);
d) Evolució dels resultats de cadascun dels països (des del 2009 a 2017);
e) Metodologia;
f) Fonts de dades;
g) Mapa mundial de la corrupció,
h) Vídeo de l'Acte de presentació, etc.

Tot això ho podeu trobar al web: www.transparencia.org.es.També podreu trobar en aquest web informació i documents relatius a dos nous Índexs de Transparència que ha creat recentment:
a) Federacions Esportives i
b) Empreses públiques.

Entrevista a Jesús Lizcano Álvarez, president de Transparència Internacional Espanya i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, en relació amb els resultats de l'IPC 2017 i sobre corrupció a Espanya (al programa La Noche en 24h. de TVE):

Indice de Percepción de la Corrupción 2017 elaborado por Transparencia Internacional

Están disponibles en internet todos los materiales y documentos relativos al Indice de Percepción de la Corrupción 2017 (elaborado por Transparencia Internacional), que recoge una visión panorámica y clasificación de 180 países según el nivel de corrupción percibido en cada uno de estos países, así como un análisis específico de la situación de España en este Indice.

Se puenden encontrar, entre otros:
a) Resumen y aspectos más destacados (internacionales y sobre España),
b) Tabla general de resultados,
c) Tablas específicas por regiones (Unión Europea, América, Asia-Pacífico, etc);
d) Evolución de los resultados de cada uno de los paises (desde 2009 a 2017);
e) Metodología;
f) Fuentes de datos;
g) Mapa mundial de la corrupción,
h) Vídeo del Acto de presentación, etc.

Todo ello lo podrás encontrar en la web: www.transparencia.org.es.También podrás encontrar en esta web información y documentos relativos a dos nuevos Indices de Transparencia que ha creado recientemente:
a) Federaciones Deportivas y
b) Empresas públicas.

Entrevista a Jesús Lizcano Alvarez, presidente de Transparencia Internacional España y catedrático de la Universidad Autónoma de Madrid, en relación con los resultados del IPC 2017 y sobre corrupción en España (en el programa La Noche en 24 H. de TVE):

[ACTE] Daniel Faura parla aquest dijous a les 13h sobre frau i corrupció

Dia: 2018.01.25
Hora: 13.00 h.
Lloc: Sala d'Actes ESCI. C. Pujades, 1
Inscripció

El frau i la corrupció són dos mals endèmics que afecten de forma directa a la societat i a l’estat benestar del país. És per això que s’han de tenir en compte les diferents mesures per detectar aquesta problemàtica en els diversos sectors que afecta, i conèixer l’origen i els motius d’aquests comportaments delictius.

El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.

El proper dijous 25 de gener i dins de l'assignatura d'Auditoria,, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.

Daniel Faura parla sobre Frau i Corrupció avui a les 12h a l'ESCI

El frau i la corrupció són dos mals endèmics que afecten de forma directa a la societat i a l’estat benestar del país. És per això que s’han de tenir en compte les diferents mesures per detectar aquesta problemàtica en els diversos sectors que afecta, i conèixer l’origen i els motius d’aquests comportaments delictius.

El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.

El proper dimarts 7 de març, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.

Registra'm
Dia: 07.03.2017
Hora: 12.00 h.
Lloc: Sala d'Actes

L'Europa més mordaç que smart

A veces veo cosas. Ara els confessaré una cosa. La meva afició a l'etimologia fa que sovint em quedi absort en una paraula que acabo de sentir i em perdi no solament anant segles enllà en el seu origen sinó correlacionant l'absurditat del sentit actual.

Smart City...? Un exemple és quan sento l'expressió Smart City, un concepte que -com sovint he criticat- està més dominat per enginyers i tecnòlegs que no per una ciutadania que requereix empoderar-se i apoderar-se. És curiós que un col·lectiu a qui agrada tant la precisió es trobi tan còmode amb un mot anglès que té com a gran virtut el sentit gens precís, per polisèmic, entre intel·ligent, espavilat, ben parit, maco... Aquestes polisèmies solen ser més del grat d'humanistes i poetes que no de gent de rigor científic, cosa sorprenent que potser ens hauria d'alertar sobre quina moto etèria se'ns vol vendre.

...o Ciutat Mordaç? El que potser no saben és que anant als orígens dels mots, podríem trobar que Smart City estaria ben a prop de Ciutat Mordaç! Mordaç vol dir que ataca la gent malparlant-ne d'una manera acerba, i fins i tot vol dir corrosiu. Com relaciono els dos mots? De l'arrel protoindoeuropea (s)mord/merd que volia dir mossegar o punxar, tenim el català mordaç, el castellà morder i l'anglès smart! Perquè la intel·ligència del smart era etimològicament la de l'espavilat que parlant mossegava o picava. Encara avui, smart vol dir ferir o punxar, i sols a partir d'aquí ha guanyat el significat de mostrar astúcia i després exhibir coneixement culte o ser sofisticat. Però encara ara, smart també es fa servir per qualificar un humor sarcàstic que pot ser rude i poc respectuós. Els mots anglesos ens enlluernen sense saber ni què volen dir.

Una Europa 2020 mordaç? Potser per això quan es va definir l'Estratègia Europa 2020, que marcava el repte d'un creixement sostenible, inclusiu i intel·ligent (traduït així de l'anglès smart), ningú es va adonar que l'smart portava dins seu la llavor del mal, del pixar-nos a la cara amb un mot que expressa clarament que ens fotran la queixalada, que ens punxaran, que se'ns en fotran tant com vulguin. Parlo com a etimòleg i al sentit dels mots em remeto.

Un degoteig d'escàndols. L'escàndol dels papers de Panamà mostra la immoralitat d'una bona colla de personatges poderosos, en el món de la política, l'economia, i fins i tot l'esport i la cultura! Una immoralitat segurament tenyida de fraus i il·legalitats i perversa si rellegim les manifestacions d'opinió que tals personatges havien fet. I no sols parlem de quin tractament han donat als beneficis sinó com s'han obtingut. I ja no parlem de les pràctiques delictives que s'aniran descobrint sinó de casos com els escàndols de Volkswagen o ara Opel on la mala pràctica es confronta amb un seguit de valors i compromisos fets públics.

Un model més smart. Les males pràctiques són arreu, però ens havíem cregut que Europa era un espai de major civilització, on potser eren menors, on potser no eren tan culturals i més circumstancials. Doncs no. Senzillament a Europa les males pràctiques són més sofisticades, més smart! Aquí no t'atraquen pel carrer sinó per mitjà de la declaració de renda, fent pagar a les classes mitjanes el manteniment d'un Estat, els grans beneficiats del qual són una oligarquia aprofitada, extractiva. En el cas d'Espanya sovint veiem famílies que controlen el poder des de fa segles i que no deixen desenvolupar ni la societat ni l'economia per a no perdre'n el control. Però si mirem a una Centreeuropa més civilitzada, ara veiem que els valors de sostenibilitat, de rigor i seriositat del món germànic se'ns esmicolen. I si ens venen al cap els valors fundacionals d'Europa i la tradició humanista, no sabem on mirar quan sentim la vergonya dels refugiats a les portes del continent.

I ara què? La Responsabilitat Social es basa precisament en establir uns compromisos ètics, generar una sostenibilitat en totes les àrees d'impacte, i desenvolupar una organització conscient, sensible, dialogant, transparent. Ara ens hem de preguntar com hem de procedir quan es demostra que una empresa havia declarat uns valors falsos, que havia ocultat la seva insostenibilitat, i que fins i tot s'havia valgut dels valors de l'RSE i la sostenibilitat per a guanyar reputació i confiança. I és que la pèrdua de reputació no afecta sols les corporacions privades: els governs llisquen per un delicat pendent de pèrdua de legitimitat, per les pràctiques corruptes i il·legals, per la manca de coratge en les polítiques públiques, per la incapacitat de donar respostes a les inquietuds i demandes de la ciutadania.

El capital social en perill. Sovint confiem en el paper de la ciutadania com a inductor de les bones pràctiques empresarials i de pràctiques democràtiques i responsables en els governs, però malauradament aquesta tendència a una major consciència de la clientela i de la ciutadania no avança prou ràpidament ni amb prou contundència. Davant casos empresarials com els que ens ocupen, caldria una acció per part dels poders públics que comportés condemnes penals de màxima gravetat tant per a les persones jurídiques com físiques, ja que no solament està en joc la qualitat del medi ambient i de l'economia, sinó la confiança de la societat en les institucions, el capital social. I davant les males pràctiques dels governs caldria una major capacitat de la ciutadania d'exercir de contrapoder democràtic a un model cada cop més caduc de delegació opaca del poder.

Estem a Màtrix? El problema és que no és senzillament que ens hagin enganyat. Una mentida és una dada objectiva. I s'enxampa abans un mentider que un coix, i mort el gos morta la ràbia, si se'm permet la concatenació de frases fetes. Hores d'ara ja hauríem de començar a percebre que estem vivint en una ficció: una història que se'ns explica, i que àdhuc ens expliquem, i que intuïm que no és veritat, però que no tenim capacitat, coratge, fortalesa per sortir-ne.

Fer net. Podria parlar del món... avui tot és global. Però per abordar els reptes globals, un ha d'estar en condicions, hem de fer una certa introspecció, un salt cultural, hem de fer net. I això ho hem de fer damunt la nostra realitat. Com a europeus. Aquesta vella Europa, trista, corrupta, incapaç, ha de recuperar la seva capacitat i tornar a ser un espai des d'on irradiar valors de tolerància, de democràcia, de desenvolupament. Urgeix una renovació de models, de cares, de reptes. I no per localisme, segueixo pensant que la revolució del somriure catalana pot ser un estímul fonamental: la capacitat de la ciutadania de marcar el sentit de la política, i de decidir fins i tot allò que durant tota la història ho havien decidit el semen dels reis i la sang dels soldats. No és un tema menor. És posar damunt la taula ara mateix l'empoderament de la ciutadania, el repte de dotar-nos d'unes estructures basades en les societats i recuperar un sentit de la democràcia anant més al sentit originari, també etimològic però sobretot històric.

Nou paradigma. La situació on hem arribat i tota la podrimenta que segur que anirem veient en els propers mesos i anys no s'arregla amb poca cosa, ni amb mesures legals, ni amb discursos ni, per descomptat, amb accions violentes.... El camí el veig en aquell horitzó encara tan incert i difús que alguns en diuen el nou paradigma. En el grup d'Organitzacions del Pla Nacional de Valors de Catalunya vam definir que l'empresa del nou paradigma és una organització que genera riquesa a la vegada que contribueix a donar resposta als reptes actuals de la societat i l’entorn. Ho fa des de la centralitat de la persona, impulsada per un propòsit o missió que transcendeix el seu legítim objectiu de guany econòmic, creant valor personal i social. És sostenible a nivell econòmic, social, laboral, territorial, ambiental i emocional. També vam dir que és una organització amb un grau de consciència més elevat; que està orientada al bé comú i la prosperitat. L’empresa cap al nou paradigma és un motor de canvi que contribueix a l’evolució i transformació positiva de la societat.

Prendre consciència i empoderar-nos. Sols ens en sortirem si prenem consciència col·lectiva del Màtrix on vivim, de la ficció que contribuïm a generar. La força de la consciència ha de ser la base de l'empoderament i la base d'una revolució pacífica, serena, però profunda i arrelada en cadascú de nosaltres, sense deixar que els voltors treguin profit dels moments d'incertesa que vivim, que pot ser font de populismes i autoritarismes. Posar la persones enmig de les organitzacions, i enmig de la societat. Posar la consciència enmig de les organitzacions i de les persones. Fer créixer la consciència, empoderar-nos per crear les condicions per fer un salt cultural que ens faci sortir de l'ensopiment, la mediocritat, la delegació limitadora de la democràcia.

Dia Internacional contra la Corrupció

Bon Dia Internacional contra la Corrupció!

L'Assemblea General de les Nacions Unides, en la Resolució 58/4  de 31 d'octubre de 203, "decideix que, a fi d'augmentar la sensibilització respecte de la corrupció, així com del paper que pot exercir la Convenció per combatre-la i prevenir-la, es proclami el 9 de desembre Dia Internacional contra la Corrupció".

«	Tema 2015: Trenca la cadena de la corrupció! La corrupció és un complex fenomen social, polític i econòmic, que afecta a tots els països. Per exemple, soscava les institucions democràtiques en distorsionar els processos electorals, pervertir l'imperi de la llei i crear atorrolladors burocràtics, l'única raó dels quals de ser és la de sol·licitar suborns. També atrofia els fonaments del desenvolupament econòmic, ja que desalimenta la inversió estrangera directa i a les petites empreses nacionals els resulta sovint impossible superar les «despeses inicials» requerides per la corrupció. El 31 d'octubre de 2003, l'Assemblea General va aprovar la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, que va entrar en vigor al desembre de 2005, i va demanar al Secretari General que designés a la Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) com la secretaria per a la Conferència dels Estats Parteixes de la Convenció. Per crear consciència contra aquesta xacra i difondre el valuós paper de la Convenció a l'hora de lluitar contra ella i prevenir-la, l'Assemblea també va designar el 9 de desembre com a Dia Internacional contra la Corrupció.	»
— Organització de les Nacions Unides

Aprofito la celebració d'aquest dia internacional per a recollir les entrades dels darrers cinc anys que parlen de corrupció i de transparència. Us proposo un vídeo (Com evitar estructuralment la corrupció) i una entrada sobre el Principi 10 del Pacte Mundial (Les empreses han de treballar contra la corrupció en totes les seves formes, incloses l'extorsió i el suborn). 

• 2.12.15 El País que Volem presenta les aportacions al procés constituent
• 30.11.15 Jornada sobre "Transparència, via fonamental per al compliment a Espanya de l'Agenda 2030"
• 8.11.15 [es] ¿Por qué me vigilan, si no soy nadie? | Marta Peirano | TEDxMadrid
• 25.10.15 Prou donacions empresarials a partits polítics
• 25.9.15 Dos marrons per a europa: manipulacions
• 25.9.15 [REFLEXIÓ] Ruptura de la Responsabilitat Social a Volkswagen: Think brown
• 24.9.15 [REFLEXIÓ] Dues preguntes sobre el 27-S // [es] [REFLEXIÓN] Dos preguntas sobre el 27-S
• 20.9.15 [REFLEXIÓ] El gran fracàs de La Caixa
• 19.9.15 La manca de pluralitat dels mitjans de comunicació espanyols davant les eleccions: un cop a la democràcia // [es] La falta de pluralidad de los medios de comunicación españoles ante las elecciones: un golpe a la democracia
• 15.9.15 He firmat la demanda d'un Pacte Social contra la corrupció
• 7.9.15 Rectificació positiva de l'alcaldessa de Madrid
• 23.7.15 Reino de España, E.T.L.
• 14.7.15 El Govern aprova el Pla estratègic de transparència 2015-2017
• 1.7.15 Proposta de Pacte Social contra la Corrupció
• 15.6.15 Propostes per la transparència i contra la corrupció
• 8.6.15 [VÍDEO] Com evitar estructuralment la corrupció?
• 30.5.15 Acords comercials i el poder de les grans empreses
• 28.4.15 Mesures per millorar la qualitat de la nostra democràcia, Cicle sobre Regeneració Democràtica
• 13.4.15 El 6è Congrés Català de Comptabilitat i Direcció tindrà lloc el 28 i 29 de maig a la Universitat Abat Oliba-CEU
• El 6º Congreso Catalán de Contabilidad y Dirección tendrá lugar el 28 y 29 de mayo en la Universitat Abat Oliba-CEU
• Els auditors catalans debaten sobre els mecanismes de control del Sector Públic davant l'exigència de transparència
• 20.2.15 Jornada sobre lideratge responsable contra la corrupció // [es] Jornada sobre liderazgo responsable contra la corrupción
• 22.11.14 [es] La RSC en el Día del Auditor de Canarias, con una conferencia de Josep Maria Canyelles
• 15.11.14 Principi 10 del Pacte Mundial "Les empreses han de treballar contra la corrupció en totes les seves formes, incloses l'extorsió i el suborn." 
• 7.11.14 A les Apple Store vestiran una samarreta especial de color verd pel Dia de la Terra
• 8.10.14 Conferència “Integrated Intangibles Reporting” a l'ACCID
• 28.9.14 Ahir vaig sentir @AdaColau entrevistada a @SextaNocheTV i no em va agradar gens
• 6.9.14 La censura espanyola a la presentació d'un llibre a Holanda
• 22.8.14 Declaració de Lió sobre l'accés a la informació i el desenvolupament
• 22.8.14 S'ha fet pública la Declaració de Lió sobre l'Accés a la Informació i Desenvolupament
• 22.8.14 [es] Se ha hecho pública la Declaración de Lyon sobre el Acceso a la Información y Desarrollo
• 21.8.14 Les meves reflexions sobre el cas Pujol (II) 
• 19.8.14 Les meves reflexions sobre el cas Pujol
• 21.7.14 "Desmuntant Leonardo": el documental
• 19.7.14 Irregularitats del Fòrum 2004. Manca d'autocrítica, manca d'aprenentatge
• 19.7.14 Dos mesos de presó militar per una novel·la que "destapa" presumptes corrupteles de l'Exèrcit // [es] Dos meses de prisión militar por una novela que "destapa" presuntas corruptelas del Ejército 
• 12.7.14 Els auditors diuen que l'excés d'aforats fomenta la corrupció  // [es] Los auditores dicen que el exceso de aforados fomenta la corrupción
  
• 9.7.14 El Govern aprova el Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública, elaborat per l’ Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública
• 17.6.14 L'OCDE acusa Espanya de no perseguir les empreses que subornen funcionaris
• 16.6.14 Presentació de l'Anuari dels valors 2013 
• 8.6.14 [REFLEXIÓ] Per quin motiu l'estat espanyol punxa tant les xarxes amb accés al contingut? // [es] [REFLEXIÓN] ¿Por qué España pincha tanto las redes con acceso al contenido?
• 4.6.14 Va tenir lloc la sessió de "Transparència, confidencialitat i competitivitat" a la jornada ACCID a Girona
• 12.5.14 El Col·legi de Periodistes llança un vídeo contra els blocs electorals
• 30.4.14 Presentació de l'eina "Sistema de gestió de la integritat i la transparència en pimes" de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides
• 24.4.14 Nace filtrala.org para favorecer las filtraciones anónimas
• 17.4.14 La directiva sobre informes de sostenibilitat no satisfà les expectatives dels inversors responsables
• 16.4.14 [ESDEVENIMENT] Sessió de "Transparència, confidencialitat i competitivitat" a la III Jornada ACCID (30 de maig a Girona)
• 25.3.14 El Wall Street Journal es demana com pot afectar la corrupció en el procés d'independència català 
• 15.2.14 Mentir i enganyar. Elogi de la transparença
• 2.2.14 Canyelles efectuà una compareixença al Parlament de Catalunya sobre Barcelona World  // [es] Canyelles efectuó una comparecencia en el Parlament de Catalunya sobre Barcelona World
  
• 12.1.14 Estic preparant la compareixença al Parlament sobre la modificació de la llei de jocs i apostes // [es] Estoy preparando la comparecencia en el Parlament sobre la modificación de la ley de juegos y apuestas
• 5.1.14 S'ha fet pública la llista de les empreses més subvencionades de l'estat espanyol. Vergonya, cavallers, vergonya!
• 29.10.13 El Govern aprovarà en les properes setmanes un codi ètic i de bones pràctiques per a tots els alts càrrecs
• 29.10.13 Compromís insta el govern valencià a activar una eina a internet per denunciar la corrupció anònimament
• 29.10.13 Jornada de Transparència “Avaluant el portal de transparència de la Generalitat”
• 26.10.13 El diari ARA llança el 'Corruptòmetre', una nova manera de seguir l'evolució dels casos de corrupció  
• 24.10.13 Conferència "Noves tendències en Transparència Empresarial: la transparència del sector públic i les empreses"Noves tendències en Transparència Empresarial: la transparència del sector públic i les empreses
• 22.10.13 Notícies que no se sap ben bé d'on surten
• 20.10.13 Un pressumpte nou cas de corrupció en una ONL, la FECAC 
• 20.10.13 La Ley de Transparencia, crítica para la competitividad económica, es un avance, pero falta exigencia con las administraciones públicas (NP Forética)
• 20.10.13 Les dades impossibles aportades per organismes públics
• 20.10.13 L'error de la Plaça Catalunya #12O
• 20.10.13 La veritat escandalitza 
• 3.10.13 El CAREC lliura al Govern un document amb orientacions per a la millora de la transparència a les institucions i a les empreses 
• 28.9.13 Mentir a Bloomberg i intentar censurar: ingenuïtat o insconsciència? 
• 21.9.13 Un grup d'experts fan una proposta per rehabilitar els partits 
• 20.9.13 Creat el Tribunal Català de contractes del Sector Públic 
• 26.8.13 La Ley de Transparencia de Cataluña regulará el lobby 
• 9.5.13 23a edició del Fòrum de l’Auditor Professional  // [es] 23ª edición del Fórum del Auditor Profesional 
• 6.5.13 Accés a la informació pública i transparència. Blog de la Qualitat Democràtica
  Gestió de Grups d'Interès 
• 1.5.13 Dues conclusions tràgiques dels reportatges vistos ahir 
• 30.4.13 Penyora fiscal contra la corrupció. Campanya de desobediència civil per la transparència 
• 29.4.13 Democràcia en crisi, per Carles Campuzano 
• 28.4.13 "Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció?" (resum i vídeo)  // [es]  "¿Qué medidas existen para afrontar la corrupción?" (Resumen y vídeo)  
• 14.3.13 Organismes de referència per a la rendició de comptes 
• 11.3.13 La inversió social demostra la seva rendibilitat a través de sistemes de medició del retorn 
• 16.2.13 És urgent transformar el sector públic, sobretot activant els valors públics 
• 11.2.13 Tipografies pro-ecològiques, pro-socials i anti-corrupció  
• 3.2.13 Aquest cop no diré que espero que l'escàndol sigui fals
• 3.2.13 UPyD també sota sospita
• 3.2.13 Tertulia y lecturas de domingo: especial corrupción  
• 25.1.13 Debat: "Transparència i control del poder a la Catalunya Independent: Assolir un sistema polític sa" 
• 13.1.13 10 anys de l'ACCID - Article Josep Maria Canyelles sobre transparència 
• 8.12.12 Un any complicat per a mi   // [es] Un año complicado para mí 
• 6.12.12 Espanya té el mateix nivell de corrupció que Botswana  
• 1.12.12 Les pensions abans i després de la campanya electoral
• 1.12.12  RSE i presumpte cas de corrupció a Sabadell 
• 24.11.12 Gran revuelo en el sector de las eléctricas 
• 18.11.12 El principal proveedor de Apple anunció que doblaba salarios... sin contarlo todo 
• 10.11.12 L'Ajuntament de Calella crea una unitat per incrementar la transparència i la participació 
• 24.10.12 I de sobte, ara resulta que Rajoy va oferir diàleg a Mas! 
• 17.6.12 Empresa i xarxes socials: censurar el blog d'una nena sobre el menú escolar 
• 7.6.12 Catalunya es la comunidad que recibe mayor número de inspecciones de Hacienda y donde se recauda más 
• 6.4.12 La transparència per llei 
• 11.3.12 Reflexions sobre l'estudi que avala l'homeopatia  // [es] Reflexiones sobre el estudio que avala la homeopatía
• 11.3.12 Informe del Gobierno Suizo: La Homeopatía es Eficaz y Rentable 
• 29.1.12 Tot esperant el documental "Monarquia o República?" 
• 30.12.11 S'ha obert la caixa dels trons (III, sobre la transparència)   // [es] Se ha abierto la caja de los truenos (III, sobre la transparencia) 
• 28.12.11 S'ha obert la caixa dels trons (II, sobre la clientela)  // [es] Se ha abierto la caja de los truenos (II, sobre la clientela) 
• 31.12.11 La caída del yerno perfecto
• 31.12.11 Tres idees del missatge del president de Catalunya 
• 21.12.12 El rei espanyol va caure ferit pel cas Nóos, segons un llibre 
• 19.12.11 S'ha obert la caixa dels trons (I, sobre les responsabilitats socials)
  Se ha abierto la caja de los truenos 
• 18.12.11 Un ciutadà de cada 20 deixa de col·laborar amb una organització per manca de Responsabilitat Social  // [es] Un ciudadano de cada 20 deja de colaborar con una organización por falta de Responsabilidad Social 
• 16.10.11 Transparència a Internet: Google Takeout  // [es] Transparencia en Internet: Google Takeout 
• 7.10.11 Preguntas a Antena 3 
• 6.10.11 La censura en directe (III)  // [es] La #censura en directo (III) 
• 5.10.11 La censura en directe (II)  // [es] La #censura en directo (II) 
• 3.10.11 La censura en directe  // [es] La censura en directo 
• 14.9.11 És màgic que ens menteixin així 
• 7.8.11 "Corrupció i turisme residencial: l'altra història de la bombolla immobiliària"
• 31.7.11 Catalunya, pionera en les bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària 
• 27.7.11 Global Action Network for Transparency in the Supply Chain (GANTSCh) 
• 25.7.11 Transparència insostenible 
• 24.7.11 Dues reflexions sobre les caixes 
• 5.7.11 Engega a Catalunya un programa pioner en el món de gestió de l’RSE en la cadena de proveïment  // [es] Arranca en Cataluña un programa pionero en el mundo de gestión de la RSE en la cadena de abastecimiento
• 5.7.11 Presentat el programa tRanSparÈncia  // [es] Presentado el programa tRanSparÈncia 
• 18.5.11 Tres de cada deu directius de l'Estat acceptarien un suborn si l'empresa en sortís beneficiada 
• 28.2.11 Lluitar contra la corrupció amb eines 
• 14.6.10 La corrupció i l'escàndol polític com a conflictes públics 
• 21.11.09 La llei espanyola de contractes públics «no respecta el principi d’igualtat» i suposa un risc de frau 
• 1.7.09 L'estat espanyol es troba a la cua d'Europa contra la corrupció 
• 20.5.09 Detingut el vicepresident de l'ONG Infancia sin Fronteras 
• 20.4.09 Corrupció: el teu NO compta! 
• 16.4.09 Indicis de greu actuació policial del CNP i d'alguns mitjans 
• 23.2.09 Tot a punt per a la posada en marxa de l'Oficina Antifrau  

Coneixeu el portal de Transparència de la Generalitat?
http://transparencia.gencat.cat/ca/inici/

El País que Volem presenta les aportacions al procés constituent

• L'acte ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans amb prop de 200 assistents
• S'ha mostrat un dels vídeos elaborats, sobre corrupció, amb la intervenció de Josep Maria Canyelles

Aquesta tarda ha tingut lloc un acte impulsat per la plataforma Reinicia Catalunya, una web que pretén aplegar totes les iniciatives que han sorgit per dissenyar el nou estat. Entre aquestes hi ha El País que Volem, una associació que lluita per afavorir la implicació de la ciutadania en el procés constituent.

Després d’un any de feina, avui s'han fet públics els resultats obtinguts. Entre les personalitats presents hi havia els parlamentaris Lluís Llach,  Oriol Amoròs, Muriel Casals i Marina Geli, el diputat Carles Campuzano, la cuinera Ada Parellada, i diversos membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional, com ara Salvador Cardús Ros, Josep Maria Reniu i Ferran Requejo.

En el marc de l'acte també s'ha presentat el llibre Mil i una raons per a l'estat propi, de Jordi Mercader, que va comptar amb la participació de Josep Maria Canyelles.El llibre és el resultat d'un seguit de sessions de treball amb diferents grups d'experts per a aportar les seves visions sobre el país que es vol crear. Entre aquestes trobades, una va tractar sobre les empreses, i entre els experts convidats hi va haver Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i de les Organitzacions, juntament amb altres persones relacionades amb el món de l'empresa.
A més de mostrar el web de Reinicia Catalunya, també s'ha parlat dels vídeos elaborats sobre el País que volem, i se n'ha projectat un, que era el que corresponia a la lluita contra la corrupció, on cinc experts -Joan Ridao, Francina Planas, Josep Maria Canyelles, Joaquim Campanyà i Sònia Farré- exposen les seves propostes per evitar estructuralment la corrupció. Aquest és el fragment de la intervenció de Josep Maria Canyelles:




Vegeu el vídeo original sencer clicant a la imatge: [VÍDEO] Com evitar estructuralment la corrupció?


 

Prou donacions empresarials a partits polítics

La corrupció segueix sent un factor molt important de preocupació per part de la ciutadania, en la mesura que la consciència es manté elevada i que les notícies relacionades van apareixent en els mitjans.

També és cert que la utilització de la Justícia per part del Govern espanyol s'ha fet tan evident i matussera que cal relativitzar allò que fa referència a les notícies, és a dir, el moment i la manera com es presenten els fets per tal que a través dels mitjans de comunicació puguin generar un efecte en l'opinió pública.

La corrupció ha estat -i possiblement és- un fet delictiu especialment blasmable, tant per l'impacte contra les finances públiques i l'eficiència de les polítiques públiques com per l'erosió de la legitimitat dels poders públics. Però igualment cal ser crític contra l'aprofitament polític dels casos, sovint entre partits que tots tenen afectació pròpia proporcional al poder que detenten, com cal ser especialment contundent contra les accions fetes des del poder governamental per tal de perjudicar opositors o protegir els propers. Ja siguin indults, filtracions a la premsa, ús partidista de la fiscalia, control de la judicatura i del Tribunal Constitucional, modificacions legals amb interessos espuris, penes de telenotícies per als opositors, allargament dels processos, etc.

Recentment, el registre de la seu de CDC, quan ja havia estat registrada un mes i mig enrere, sempre coincidint amb el període previ electoral o amb moments d'especial transcendència política, obre un nou interrogant sobre la utilització de la Justícia, sense posar en dubte la base de la investigació policial i intervenció judicial, sinó en les formes escollides. Els dubtes inclouen les presons sense fiança per a evitar destrucció de proves, quan és impossible de pensar que qualsevol prova no hagi estat ja destruïda si fos el cas.

En tot cas, sigui com a reacció a aquest fet o sigui perquè ja estava previst, CDC ha anunciat per mitjà del seu coordinador general, Josep Rull, que ni el partit ni la fundació vinculada, CatDem, no acceptaram donacions d'empreses a partir de 2016, de manera que el partit només estarà finançat mitjançant el finançament públic i el finançament cívic, és a dir, les quotes dels socis o aportacions particulars no empresarials.

Cal donar l'enhorabona per aquesta decisió ja que, per molt legals que siguin les donacions, generen dubtes raonables sobre la intenció de donant i el capteniment del receptor, de manera que és comprensible que proliferin les interpretacions sobre les males pràctiques en la contractació pública, especialment quan les empreses donants són alhora empreses receptores de contractes públics.

De fet, seria molt raonable, ateses les sospites d'interferències i les sospites molt generalitzades en l'opinió pública, que les donacions empresarials a partits polítics a partir de les seves fundacions no fossin autoritzades legalment. Però fins i tot en aquest cas, seria bo entendre que forma part d'un correcte sentit de responsabilitat davant la societat no fomentar ni acceptar aquesta mena de donacions. De fet, l'ús de les fundacions no deixa de suposar una manera d'esquivar la llei, que ja impedeix les donacions als partits, i aquests -feta la llei, feta la trampa- ho trampegen per mitjà d'aquestes estructures paral·leles. Igualment per part de les empreses, seria adequat, tenint en compte un sentiment social generalitzat i una preocupació per la reputació d'empreses i administracions públiques, que no s'avinguessin a aquestes donacions ni a partits ni a les seves fundacions.

Considero que el pas fet per CDC arribar tard, però benvingut sigui. La manca de finançament empresarial pot obligar a simplificar l'estructura i reduir despeses alhora que pot provocar un efecte positiu en el retorn de la implicació de les bases, de la militància, que en moltes estructures polítiques havia fet un pas enrere en veure que certes decisions depenien de pressions externes que no de l'opinió de la militància. Alhora, tanmateix caldria abordar un finançament més just de fons públics si realment volem uns partits forts i, com a conseqüència, més transparents i democràtics.

He parlat d'un partit, CDC, per l'actualitat, i perquè davant el repte immens del Procés, permet veure com l'ombra dels dubtes sobre la netedat en la gestió dificulta la gestió de la confiança que es requereix. Esperem, per al bé del Procés, que una voluntat diàfana, uns passos consistents i una expectativa de refundació imminent que posi l'ètica i l'RSO al capdavant permetin recuperar la confiança perduda.

La lluita per l'honestedat és una lluita que ha de fer cada partit, cada organització, contra les tendències que en qualsevol empresa es poden donar per a trobar les escletxes per a les males pràctiques. No crec que hi hagi d'entrada partits millor que altres sinó que depèn bàsicament del poder que el partit tingui dins de les Administracions públiques, però sí que hi ha factors que poden propiciar o evitar la corrupció o les males pràctiques. I és que els partits polítics, com passa a les Administracions, no s'ha cregut que calgui gestionar la responsabilitat social. Són o han estat de la idea que l'ètica depèn de les persones, i que si algú incompleix ja se les tindrà amb la Llei. No creure que l'ètica s'ha de gestionar com un valor de l'organització ha estat la llavor de corrupció. La deixadesa. Una altra cosa és quan algun partit gairebé sembla realment una organització criminal orientada a obtenir recursos il·legalment, però això ja correspon als jutges dirimir-ho, si bé el que és evident és que la magnitud de les acusacions són d'una enorme diferència entre partits.

Cal fer notar que la conjuntura que es viu a Catalunya i a Espanya en relació al Procés sobiranista provoca que intencionadament es vulgui transmetre a l'opinió pública que Catalunya és un territori especialment corrupte. Malgrat que el govern ha bolcat tots els esforços per descobrir i airejar tots els casos de presumpta corrupció en Administracions catalanes, el cert és que es tracta d'un part molt petita en comparació amb la resta de l'Estat, cosa que no suposa cap tranquil·litat per als que aspirem a disposar d'un Estat amb uns nivells de corrupció tendents a zero, però sí que permeten entendre la dinàmica perversa d'un Estat que, almenys, permetrà que Catalunya pugui partir de zero en el sentit que segurament gairebé tot el que hi pogués haver haurà estat investigat i posat a la llum de la Justícia.

Les males pràctiques, per exemple, del govern espanyol segueixen produint-se i, malgrat això, sembla que tenen patent de cors per a seguir endavant amb algunes lleugeres crítiques. Un exemple recent podria ser l'adjudicació en aquesta legislatura contractes per valor de 37,3 milions d'euros al grup d'empreses que Pedro Morenés, ministre de Defensa, va presidir just abans d'entrar al càrrec.

I no podria acabar aquesta reflexió sense alertar sobre el perill demagog que representen aquells partits que volen aprofitar-se de la pèrdua de confiança dels altres per ocupar els seu lloc, ja que res fa preveure que hagin de ser més pulcres. Ja es va veure amb UPyD, qui més parlava de democràcia i va crear una organització autoritària. O ara amb el líder de Ciudadanos presumint de transparència però amb molts interrogants com el fet que els comptes no quadren, tal com es denuncia en aquesta anàlisi.

Però és més, des d'una visió d'RSC, no mercament legalista o formal, em sembla imprecís limitar-se a observar el que mostren els comptes i el que no quadra en aquests. ¿Que potser les campanyes que certes cadenes privades de televisió han fer per promoure i posar en escena els nous partits com Podemos i Ciudadanos, no són veritables donacions que caldria comptabilitzar i sobre les quals retre comptes? Quedi clar que quan m'oposo a les donacions empresarials a partits polítics també hi incloc les fetes en espècies com serien aquestes, d'una gran gravetat perquè han arribat fins i tot a incomplir la pluralitat democràtica en períodes electorals.