Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RSI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RSI. Mostrar tots els missatges

1.4.26

[ARTICLE] Quan les polítiques públiques renuncien a l’experiència ciutadana

Ara que es parla tant de l’experiència de client, i que comerços i empreses competeixen per reduir friccions i facilitar la vida a les persones usuàries, sorprèn que algunes polítiques públiques encara operin com si es poguessin permetre exactament el contrari.

El cas dels nous contenidors d’orgànica de Vilanova i la Geltrú em sembla revelador d'això. Canviar els contenidors per uns altres amb l’obertura tant petita respon a una lògica tècnica de despatx, que sobre el paper pretén reduir impropis i millorar la qualitat de la fracció. La meva sorpresa va ser majúscula en adonar-me que la bossa no hi entrava si no era empenyent diversos cops amb la mà, i això que faig servir bosses petites, reutilitzant les compostables de la compra de verdura, i no les bosses que venen amb aquesta finalitat i són força més grosses. 

 

Altres vídeos sobre la qüestió:

Generar una mala experiència d’ús sembla haver esdevingut, en certs casos, el preu assumible per evitar que alguns facin un mal ús del servei. És a dir: per impedir que una part de la ciutadania hi tiri impropis, es dificulta la vida als qui sí que volen fer les coses bé. I aquest és el punt on el debat deixa de ser anecdòtic. Perquè ja no parlem només d’un contenidor amb un forat massa petit. Parlem d’una manera d’entendre les polítiques públiques. Parlem de si l’administració considera rellevant o no l’experiència ciutadana. Parlem de si creu que la fricció quotidiana que imposa als usuaris és un dany col·lateral menor o bé un indicador central de qualitat institucional i de bon govern. 

De fet, deixeu-me ser malpensat: crec que cap de les persones que han intervingut en el procés, enginyers del disseny, empresa fabricant i comercialitzadora, polítics i tècnics municipals tenen per costum dipositar la bossa d'orgànic al contenidor, perquè em semblaria inversemblant que un usuari pugui acceptar passivament una solució tècnica tan inviable. Per això els he proposat un Palomares, com quan als anys seixanta el ministre franquista Manuel Fraga es va banyar a la platja on presumptament hi havien caigut unes bombes nuclears nord-americanes.

A qui perjudiquem? Una política pública no s’hauria de jutjar només per la bondat abstracta del seu objectiu, sinó també per la intel·ligència concreta de la seva implementació i la seva responsabilitat davant la societat, és a dir, els diversos grups d'interès. A qui perjudica i a qui beneficia. No deixa de ser un dilema ètic. Perquè quan, per evitar que alguns ho facin malament, acabes posant traves als qui ho volen fer bé, és legítim demanar-se si no hem confós l’objectiu amb la manera d’assolir-lo.

Sovint compartim finalitats nobles i necessàries: reciclar millor, reduir residus, afavorir hàbits més sostenibles, evitar impropis que malmeten tot el procés. Però si els instruments concrets no estan ben resolts, el resultat pot ser paradoxal: la política que pretenia millorar el comportament acaba erosionant-lo. Hi ha persones que m'han dit que en aquestes condicions deixaran de separar. 

No costa pas gaire d’imaginar la casuística. Una persona que baixa l’orgànica i es troba que la bossa no hi entra. Algú gran que no té força. Algú que surt de casa amb una maleta, una criatura o una sola mà disponible. Al cap d’uns dies, la incomoditat esdevé irritació. I la irritació, en alguns casos, es transforma en desistiment. El ciutadà complidor es cansa. I el no compromès hi troba una excusa perfecta.

Hi ha persones que fem un esforç notable per separar bé. Però no tota la ciutadania està igualment compromesa. N’hi ha que tenen una actitud més laxa. N’hi ha que van amb presses i tiren pel dret. N’hi ha que directament no senten cap obligació especial envers el bé comú. Fer veure que tota la ciutadania respondrà amb la mateixa responsabilitat seria ingenu. 

Ara bé, admetre aquesta realitat no hauria de portar-nos a una política de disseny defensiu estructural, pensada només per contenir el pitjor comportament possible. Perquè aleshores acabem dissenyant serveis públics contra la ciutadania, o si més no contra una ciutadania imaginada com a sospitosa per defecte.

I això té costos. Funcionals, perquè dificulta l’ús correcte del servei. Socials, perquè castiga especialment certes persones. Reputacionals, perquè la ciutadania percep que ningú no ha provat de debò allò que després li exigeixen utilitzar cada dia. I també té un cost cívic, perquè alimenta aquell discurs tan fàcil com corrosiu segons el qual “tot és un engany”, “millor no reciclar”, o “ens fan perdre el temps”. I en contra del previst uns anys enrere, ara aquests antitot estan creixent.

Em molesten els abanderats de la catàstrofe que justifiquen no separar deixalles perquè hi ha països llançant míssils o perquè grans mandataris van amb jet privat a les cimeres. Són gent maleducada i sense escrúpols, paràsits de la societat, amb raonaments primaris que ben bé podrien arribar a defensar que com que ja he de pagar molts impostos municipals doncs tinc dret a plantar un cagarro enmig de la Rambla. La majoria són o seran votants de l'extrema dreta, que no assumeixen cap responsabilitat persona i que escampen totes les responsabilitats i culpes enfora, cap a polítics, cap a empresaris, cap a nouvinguts... en el que suposa un declivi de la civilització. Per això, cal fer les coses molt bé i no donar-los arguments.

Una política pública també s’hauria d’avaluar per l’experiència d’ús que genera. De la mateixa manera que al món empresarial fa temps que han entès que l’experiència de client forma part del valor ofert, l’administració hauria d’entendre que l’experiència ciutadana forma part de la qualitat del servei públic. No es tracta de convertir la ciutadania en clientela, ni de banalitzar la funció pública amb llenguatges de màrqueting. Es tracta d’una cosa més seriosa: entendre que la legitimitat institucional també es construeix en la interacció concreta, quotidiana i aparentment menor. En la tapa que no s’obre bé. En el tràmit incomprensible. En la web impossible. En el mobiliari urbà dissenyat sense pensar en l’usuari real. En els mesos transcorreguts per obrir un establiment. En tot allò petit que acaba transmetent una idea molt gran: si l’organització ha pensat en tu o no.

Costa no tenir la impressió, en aquest cas, que ningú no va fer una validació prou elemental amb usuaris reals abans d’implantar el canvi. No parlo de grans metodologies sofisticades. Parlo de coses bàsiques: provar el contenidor amb bosses habituals, observar l’ús per part de persones diverses, contrastar-ne l’accessibilitat real, detectar friccions, corregir abans de desplegar. Això, que en el món privat s’entendria com a prova pilot o validació d’experiència, en el sector públic hauria de formar part del respecte degut a la ciutadania. Ara de pressa i corrents s'han hagut de tallar amb ganiveta totes les gomes que dificulten la introducció de la bossa. Per cert que es veu com els tècnics deixen caure les gomes tallades a dins del contenidor, un impropi de categoria! La introducció millora molt però igualment el forat és massa petit.

A més, la comunicació contenia un error: es deia que els contenidors eren accessibles. Entrant al web de l'empresa madrilenya on s'han comprat, es veu que els anomenats accessibles tenen una obertura lateral per facilitar que les persones amb cadira de rodes o de baixa estatura també puguin introduir la bossa. Jo no he vist cap contenidor a Vilanova amb aquesta característica que, per cert, els mitjans de comunicació s'han limitat a reproduir sense cap anàlisi crítica. 

I encara una altra derivada. Si és cert que una part del problema prové de persones que tiren la brossa malament, aleshores la resposta no pot consistir únicament a empetitir forats i complicar la vida a tothom. Potser el que cal és una combinació més madura de mesures. Cal facilitar molt més el comportament correcte. Cal millorar la pedagogia allà on sigui necessària. Cal dissenyar millor els dispositius i serveis. Cal segmentar millor les solucions segons contextos i usos. 

I sí, calen més sancions dissuasòries. Perquè una societat madura no pot descansar només en la bona voluntat dels complidors ni tampoc en enginyeries de fricció que fan pagar el peatge a tothom. La responsabilitat col·lectiva funciona millor quan combina facilitació, cultura cívica i exigència. El que no sembla raonable és confiar-ho tot a fer incòmode el servei. En altres paraules: si hi ha una minoria que incompleix, la resposta justa no és empitjorar l’experiència de la majoria. La resposta justa és fer possible que la majoria ho pugui fer bé amb normalitat i, alhora, actuar amb més determinació envers qui persistentment no vol jugar net.

Això val per als residus, però també per a moltes altres polítiques públiques. Massa sovint les organitzacions dissenyen processos pensant més en protegir-se de l’ús indegut que no pas a afavorir l’ús adequat. Al món anglosaxó i bona part d'Europa, obres un negoci immediatament i ja tindràs la inspecció, mentre que aquí els funcionaris que paguem entre tots s'han apoderat de l'Administració i decideixen que no pots obrir fins que no t'hi autoritzin. I així van acumulant friccions, petites humiliacions, obstacles absurds i missatges implícits de desconfiança envers la ciutadania. Després ens sorprèn que creixi la desafecció.

I per això, quan parlem d’un contenidor amb un forat massa petit, en realitat estem parlant d’una qüestió molt més gran: si volem administracions que només gestionin procediments des d'un despatx o administracions que sàpiguen liderar responsablement.

24.12.23

Alguns pescadors de canya són molt bruts i incívics

Avui passejant per la costa vilanovina i trobant de nou tota la merda que deixen els #pescadors de canya de les roques, una actitud ben greu i altament perjudicial pel medi ambient ja que tots aquests #plàstics acabaran al mar transformats en #microplàstics i en #nanoplàstics que ens acabaran revertint en la nostra salut. I aprofito per parlar del #mot #brut a partir de l’origen #etimològic

Veure a Instagram, Facebook i TikTok.

 

Les caixes de fusta van al groc i els mobles al punt verd!

Avui hi torno sobre alguna actitud incívica, tal com me les vaig trobant. Explico on va la fusta. I aprofito per parlar del mot fusta a partir de l’origen etimològic

Veure a Instagram, Facebook i TikTok.

 

5.3.23

Com gestioneu l'estalvi d'aigua a casa vostra amb aquesta sequera i com regueu les plantes? #ODS6

Es declara l’estat d’excepcionalitat per sequera. La sequera que estem vivint a Catalunya des de finals de 2020 continua agreujant-se. Tot i que des de l’octubre de 2021 està activat el Pla de Sequera i que s’han desplegat mesures per alentir el descens de reserves dels embassaments i aqüífers, el Govern de la Generalitat ha decidit donar un pas més en la gestió de la sequera i declarar l’excepcionalitat en el sistema Ter Llobregat i en l’àmbit de l’aqüífer del Fluvià Muga (Nota de premsa; El visor de la sequera).

Com abordem la sequera? Fa uns anys que estalvio l’aigua de la dutxa mentre s’escalfa, recollint-la en un pot al costat. Aquesta aigua em servia per a les aigües menors del WC. Ara faig un pas més: aprofitar les aigües grises d’esbaldir plats i de la dutxa. Com que és molta més aigua, servirà per a les aigües majors del WC i també per regar amb moderació si el sabó és ecològic. 

Cal dir que la prohibició per l'excepcionalitat no s’aplica al reg amb aigües de pluja recollides en teulades ni al reg amb aigües regenerades procedents de depuradora. No es diu res de les aigües grises procedents de dutxa o pica amb sabons ecològics però és evident que entra més que de ple en la intencionalitat de la norma ;))

 


PD: llegeixo a les xarxes que si es fa servir amb cert criteri no generarà problemes ni a curt ni a llarg termini. Al contrari, el sabó porta una certa quantitat de nutrients en forma de fosfats, i fins i tot pot ajudar que alguns paràsits del sòl frenin la seva activitat. Òbviament si jardí es regués únicament amb aigua i sabó, i sempre sobre un mateix punt, podria generar algun problema. Això podria passar amb les plantes més delicades als canvis de PH com les hortènsies i camèlies. Cal vigilar que aquest reg sabonós no porti altres productes més agressius. Tot i així el terra té una capacitat enorme d'absorbir i neutralitzar substàncies perilloses molt perjudicials en altres mitjans, com ara l'oli, que és mortífer per a la vida aquàtica.

22.8.22

[ARTICLE] Algú pot anar vestit de Shein a un concert de ColdPlay: convivència de tendències divergents en responsabilitat social empresarial

A mesura que l'RSC ja no és solament la gestió d'uns compromisos ètics i de sostenibilitat sinó que va esdevenint un model de competició és normal que algunes empreses en facin bandera mentre que altres no hi facin ni un mínim esforç. Competir amb una estratègia és una elecció. I aquests dos casos d'actualitat, que corresponen a dos sectors d'activitat econòmica ben diferents, ens ho mostren bé.

Dos sectors ben diferents

Un és del sector de la moda tèxtil, un sector que fa molts anys que és observat amb lupa pels seus impactes laborals, ambientals, econòmics, socials... Les grans empreses del sector han anat avançant en la gestió de l'RSC si bé arrosseguen un pecat original que impossibilita l'excel·lència en responsabilitat social: el model de moda ràpida, que obliga a generar col·leccions noves contra rellotge amb renovació constant d'estocs i foment d'una cultura del consum poc sostenible. Per sota, petites empreses han optat per competir amb models intensos de responsabilitat social i arribar a segments de clientela sensible, però sense capacitat per fer trontollar el model dominant.

L'altre és un sector sobre el qual no hi havia tantes expectatives perquè quan parlem de cultura i espectacle els enfocaments de sostenibilitat encara tenen un caràcter de valor afegit, sense una exigència tan gran com hi pugui haver en el tèxtil, a banda de la diferència evident d'impacte.

Tendències i inèrcies

Seria fàcil pensar que en el sector tèxtil hi ha una tendència i que, encara que els costi, qualsevol empresa hauria d'anar incorporant bones pràctiques, si no és que es conformi en restar en la mediocritat o bé estar exposada a litigis permanents i pèrdua reputacional. 

Pel contrari, en el sector dels espectacles, la tendència s'està produint més per part dels organitzadors dels esdeveniments, començant pels grans esdeveniments esportius per exemple. Però encara no hi havia una expectativa en el compromís avançat per part dels grups musicals. Per tant, per inèrcia es podria anar fent, anar-hi anant, sense un escrutini públic perjudicial.

Dues opcions estratègiques

Us presento dos casos contraintuitius: Shein i ColdPlay. Què passa si quan el sector de l'espectacle musical encara no disposa d'abanderats de la sostenibilitat algú l'aixeca primer? Què passa si, encara que la sostenibilitat sembli el discurs dominant, algú opta per atendre les demandes d'un segment de mercat al marge de cap compromís? En positiu i en negatiu, representen dos bons contraexemples.

No és que altres grups musicals no hagin incorporat bones pràctiques, però és que ColdPlay n'ha fet bandera. Van suspendre concerts i ara, quan han pogut millorar els impactes, hi tornen. Casualment han tingut la pandèmia pel mig, fet que minimitza les pèrdues en aquests dos anys però que els dona una pàtina de credibilitat i autenticitat i, per això, els situa en una de les tendències més interessants: l'activisme empresarial com a expressió d'un sentit de propòsit. El fet de ser els primers augmenta el retorn del compromís ja que passa no solament un valor de l'organització sinó que esdevé un atribut, és a dir, un valor que forma part de la proposta de valor.

La banda musical Coldplay va cancel·lar la seva gira del 2019 amb el propòsit de no afectar més el medi ambient i va difondre la Playlist for Earth amb la finalitat que la música sigui el motor de canvi que el planeta necessita. I aquest treball ara es veurà reflectit a la seva gira 2022 amb un seguit de compromisos ambiental. Aprofitant que avui s'ha sabut que el proper estiu tornaran a Barcelona, aportem els 30 compromisos de la banda en aquesta entrada: 30 compromisos ambientals de Coldplay per a la seva gira 2022.

El cas de Shein

Pel que fa a Shein, podríem fer la següent reflexió: fa dos o tres decennis algunes empreses van recuperar el sentit d'estratègia mirant de diferenciar-se respecte a un model que havia esdevingut gairebé únic, competir pel preu minimitzant costos. L'opció de Shein és tornar al model de preus baixos sense matisos i tornant a la casella de sortida pel que fa al nul interès per les externalitats generades. 

En defensa del model estratègic de preus baixos, també anomenat d'excel·lència operativa, hem de dir que no ha de suposar una pèrdua de qualitat ni té perquè desconsiderar l'aplicació de pràctiques de responsabilitat social. Es pot estar en un model que minimitzi costos i tingui una operativa excel·lent fent les coses bé. Però aquest no és el cas de Shein, que sembla que no es preocupa gaire ni per la qualitat, ni per l'RSC, ni pel compliment legal. 

I també fan bandera del seu model. S'ho poden permetre perquè, al costat d'una generació de joves molt compromesos, encara hi ha un gran gruix de la població i també molta gent jove que no creuen que la sostenibilitat del Planeta hagi de passar pel seu propi sacrifici, ja que així és com ho deuen interpretar. Shein promociona la idea de posar-se una peça dues vegades i comprar-ne una de nova. De fet, no han fet sinó portar al límit el model que va engegar Inditex. A més, gairebé tot el que produeixen és amb polièster, que ve del petroli i cada peça embolicada amb bosses de plàstic. 

Amb menys de quinze anys de vida, l’empresa xinesa Shein ha crescut a un ritme estratosfèric i ha aconseguit desafiar per complet la indústria de la moda ràpida (fast fashion): valorada en 100.000 milions de dòlars, val tant com Zara i H&M junts. Han copiat un model d'èxit netejant-lo de qualsevol sobrecost, inclosa la qualitat. Malgrat que ens agrada dir que no hem de mirar el cost de la qualitat i de la sostenibilitat sinó el cost de la no-qualitat i la no-sostenibilitat... però en aquest cas la fórmula no aplica perquè està pensada per un entorn en què l'empresa vulgui perdurar en el temps i en què el context de negoci (social i legal) es mostri mínimament exigent. 

Però en aquest cas no és així. Shein és l’exemple de negoci que creix molt ràpidament, es manté un temps i quan la fórmula s’esgota, desapareix, diu un expert. Ho podeu llegir a Vilaweb: El fenomen Shein: què s’amaga darrere el gegant de la moda que fa la competència a Inditex? Algoritmes agressius i ‘hauls’ a TikTok, així és com la marca xinesa arrasa entre els joves. S'hi diuen coses com ara: Molts clients es queixen que hi ha coses que no arriben o que no són com s’esperaven, però això no sol ser un factor per a deixar de comprar-hi: “Com que són compres que es fan en massa, en grans volums, a la majoria d’usuaris els compensa. Si demanen deu peces i els n’arriben vuit, com que en conjunt els ha sortit molt barat, ho accepten”, diu Bornao. Per una altra banda, els productes que es retornen, poques vegades arriben fins al magatzem. La majoria s’acumulen en abocadors, atès que resulta més econòmic destruir-los que fer-los arribar al punt d’origen.

La gran diferència amb el model de baix preu dominant de fa uns lustres no és solament aquesta manca de responsabilitat, és que aquesta es basa en algoritmes intel·ligents capaços de saber tot allò que vol el consumidor. Això els permet no abordar les expectatives segons les quals cada cop l'RSC serà més important sinó centrar-se en ara i aquí: servir el que vol la gent a costa de cremar-ho tot. Incompliments, plagis, insostenibilitats, explotació, opacitat, falsedats...

I doncs?

Ens trobem un cop més davant la incapacitat i lentitud per part de les administracions públiques. De fet, ni n'he parlat en la reflexió. Però és evident que alguna cosa més haurien de fer.

Urgeix incrementar la consciència social: una mateixa persona pot anar a un concert de ColdPlay vestida amb Shein. El fet que hi hagi empreses amb propòsit i que mostrin el seu activisme públicament hi ajuda. Però aquesta és una feina de tots els actors.

Cal fer un abordatge holístic per part de les empreses: la responsabilitat social afecta a tots els vectors d'impacte. Està molt bé que ColdPlay faci activisme sols en la matèria ambiental, però seria bo que el model de gestió fos complet. Desconec, per exemple, com gestionen la fiscalitat, i ho poso sols a títol d'exemple sense cap intencionalitat.

Ens cal també fer denúncia social, si bé el fet que no tinguin establiments físics no ho posa fàcil. Cal traslladar socialment les conseqüències concretes que té el comportament corporatiu d'una empresa com aquesta.

Cal contribuir a posar en valor el que fan les empreses més compromeses socialment, no sols per premiar-les en el mercat sinó per transmetre a la població i especialment a les noves generacions que hi ha maneres diferents de fer les coses.

[ARTÍCULO] Alguien puede ir vestido de Shein a un concierto de ColdPlay: convivencia de tendencias divergentes en responsabilidad social empresarial

A medida que la RSC ya no es sólo la gestión de unos compromisos éticos y de sostenibilidad sino que se va convirtiendo en un modelo de competición es normal que algunas empresas hagan bandera de ello mientras que otras no hagan ni un mínimo esfuerzo. Competir con una estrategia es una elección. Y estos dos casos de actualidad, que corresponden a dos sectores de actividad económica muy distintos, nos lo muestran bien claro.

Dos sectores muy diferentes

Uno es del sector de la moda textil, un sector que hace muchos años que es observado con lupa por sus impactos laborales, ambientales, económicos, sociales... Las grandes empresas del sector han ido avanzando en la gestión de la RSC si bien arrastran un pecado original que imposibilita la excelencia en responsabilidad social: el modelo de moda rápida, que obliga a generar nuevas colecciones contra reloj con renovación constante de stocks y fomento de una cultura del consumo poco sostenible. Por debajo, pequeñas empresas han optado por competir con modelos intensos de responsabilidad social y llegar a segmentos de clientela sensible, pero sin capacidad para hacer tambalear el modelo dominante.

El otro es un sector sobre el que no existían tantas expectativas porque cuando hablamos de cultura y espectáculo los enfoques de sostenibilidad todavía tienen un carácter de valor añadido, sin una exigencia tan grande como pueda haber en el textil, aparte de la diferencia evidente de impacto.

Tendencias e inercias

Sería fácil pensar que en el sector textil hay una tendencia y que, aunque les cueste, cualquier empresa debería ir incorporando buenas prácticas, a no ser que se conforme en permanecer en la mediocridad o bien estar expuesta a litigios permanentes y pérdida reputacional. 

Por el contrario, en el sector de los espectáculos, la tendencia se está produciendo más por parte de los organizadores de los eventos, empezando por los grandes eventos deportivos por ejemplo. Pero todavía no existía una expectativa en el compromiso avanzado por parte de los grupos musicales. Por tanto, por inercia se podría ir haciendo, pasito a pasito, sin un escrutinio público perjudicial.

Dos opciones estratégicas

Os presento dos casos contraintuitivos: Shein y ColdPlay. ¿Qué ocurre si cuando el sector del espectáculo musical todavía no dispone de abanderados de la sostenibilidad alguien lo levanta primero? ¿Qué ocurre si, aunque la sostenibilidad parezca el discurso dominante, alguien opta por atender a las demandas de un segmento de mercado al margen de ningún compromiso? En positivo y negativo, representan dos buenos contraejemplos.

No es que otros grupos musicales no hayan incorporado buenas prácticas, pero es que ColdPlay ha hecho bandera de ello. Suspendieron conciertos y ahora, cuando han podido mejorar los impactos, vuelven. Casualmente han tenido la pandemia de por medio, lo que minimizó las pérdidas en estos dos años pero que les da una pátina de credibilidad y autenticidad y, por eso, los sitúa en una de las tendencias más interesantes: el activismo empresarial como expresión de un sentido de propósito. El hecho de ser los primeros aumenta el retorno del compromiso ya que pasa a ser no sólo un valor de la organización sino que se convierte en un atributo, es decir, un valor que forma parte de la propuesta de valor.

La banda musical ColdPlay canceló su gira de 2019 con el propósito de no afectar más al medio ambiente y difundió la Playlist for Earth con el fin de que la música sea el motor de cambio que el planeta necesita. Y este trabajo ahora se verá reflejado en su gira 2022 con una serie de compromisos ambientales. Aprovechando que hoy se ha sabido que el próximo verano volverán a Barcelona, ​​aportamos los 30 compromisos de la banda en esta entrada: 30 compromisos ambientales de Coldplay para su gira 2022.

El caso de Shein

En cuanto a Shein, podríamos hacer la siguiente reflexión: hace dos o tres decenios algunas empresas recuperaron el sentido de estrategia tratando de diferenciarse respecto a un modelo que se había convertido en casi único, competir por el precio minimizando costes. La opción de Shein es volver al modelo de precios bajos sin matices y volviendo a la casilla de salida en lo que respecta al nulo interés por las externalidades generadas. 

En defensa del modelo estratégico de precios bajos, también llamado de excelencia operativa, debemos decir que no debe suponer una pérdida de calidad ni tiene por qué desconsiderar la aplicación de prácticas de responsabilidad social. Se puede estar en un modelo que minimice costes y tenga una operativa excelente haciendo las cosas bien. Pero éste no es el caso de Shein, que parece que no se preocupa demasiado ni por la calidad, ni por la RSC, ni por el cumplimiento legal. 

Y también hacen bandera de su modelo. Pueden permitírselo porque, junto a una generación de jóvenes muy comprometidos, todavía hay un gran grueso de la población y también mucha gente joven que no creen que la sostenibilidad del Planeta tenga que pasar por su propio sacrificio, ya que así es como lo deben interpretar. Shein promociona la idea de ponerse una pieza dos veces y comprar una nueva. De hecho, no han hecho sino llevar al límite el modelo que puso en marcha Inditex. Además, casi todo lo que producen es con poliéster, que viene del petróleo y cada prenda llega envuelta con bolsas de plástico. 

Con menos de quince años de vida, la empresa china Shein ha crecido a un ritmo estratosférico y ha conseguido desafiar por completo a la industria de la moda rápida (fast fashion): valorada en 100.000 millones de dólares, vale tanto como Zara y H&M juntas. Han copiado un modelo de éxito limpiándolo de cualquier sobrecoste, incluida la calidad. Aunque nos gusta decir que no debemos mirar el coste de la calidad y de la sostenibilidad sino el coste de la no-calidad y la no-sostenibilidad... pero en este caso la fórmula no aplica porque está pensada para un entorno en que la empresa quiera perdurar en el tiempo y en el que el contexto de negocio (social y legal) se muestre mínimamente exigente. 

Pero en ese caso no es así. Shein es el ejemplo de negocio que crece muy rápidamente, se mantiene un tiempo y cuando la fórmula se agota, desaparece , dice un experto. Se puede leer en Vilaweb: El fenómeno Shein: ¿qué se esconde tras el gigante de la moda que hace la competencia en Inditex? Algoritmos agresivos y 'hauls' en TikTok, así es como la marca china arrasa entre los jóvenes. Se dicen cosas como: Muchos clientes se quejan de que hay cosas que no llegan o que no son como se esperaban, pero esto no suele ser un factor para dejar de comprar: “Como son compras que se hacen en masa, en grandes volúmenes, a la mayoría de usuarios les compensa. Si piden diez piezas y llegan ocho, como en conjunto les ha salido muy barato, lo aceptan”, dice Bornao. Por otra parte, los productos que se devuelven, rara vez llegan hasta el almacén. La mayoría se acumulan en vertederos, dado que resulta más económico destruirlos que hacerlos llegar al punto de origen.

La gran diferencia con el modelo de bajo precio dominante de hace unos lustros no es sólo esa falta de responsabilidad, es que ésta se basa en algoritmos inteligentes capaces de saber todo lo que quiere el consumidor. Esto les permite no abordar las expectativas según las cuales cada vez la RSC será más importante sino centrarse en aquí y ahora: servir lo que quiere la gente a costa de quemarlo todo. Incumplimientos, plagios, insostenibilidades, explotación, opacidad, falsedades...

¿Y entonces?

Nos encontramos una vez más ante la incapacidad y lentitud por parte de las administraciones públicas. De hecho, ni he hablado de ello en la reflexión. Pero es evidente que algo más deberían hacer.

Urge incrementar la conciencia social: una misma persona puede ir a un concierto de ColdPlay vestida con Shein. El hecho de que haya empresas con propósito y que muestren su activismo públicamente ayuda. Pero éste es un trabajo de todos los actores.

Es necesario realizar un abordaje holístico por parte de las empresas: la responsabilidad social afecta a todos los vectores de impacto. Está muy bien que ColdPlay haga activismo sólo en la materia ambiental, pero sería bueno que el modelo de gestión fuera completo. Desconozco, por ejemplo, cómo gestionan la fiscalidad, y lo pongo solo a título de ejemplo sin intencionalidad alguna.

Debemos también hacer denuncia social, si bien el hecho de que no tengan establecimientos físicos no lo pone fácil. Es necesario trasladar socialmente las consecuencias concretas que tiene el comportamiento corporativo de una empresa como ésta.

Hay que contribuir a poner en valor lo que hacen las empresas más comprometidas socialmente, no sólo para premiarlas en el mercado sino para transmitir a la población y especialmente a las nuevas generaciones que existen diferentes maneras de hacer las cosas.

5.3.22

Durant els darrers 15 anys he rebut les següents multes de trànsit, amb una mitjana de 110 euros anuals

Faig rendició de comptes corresponent al darrer exercici i de manera acumulada sobre el període de 15 anys (2006-2021) que fa que gestiono aquest indicador de les multes de trànsit rebudes, sobre el qual tinc un compromís d'urbanitat. En el seu moment, quan vaig decidir fer públic aquest indicador, l'opció va ser fer-ho a partir de l'import en multes atès que era la manera més fàcil i objectiva. 

Durant els darrers dos anys 2020 i 2021 no he rebut cap multa de trànsit, si bé cal tenir en compte la disminució dràstica de la mobilitat com a conseqüència de la pandèmia. En tot cas, ja era una tendència marcada d'ençà que vaig desprendre'm del vehicle propi i vaig refermar el compromís pel transport públic o per vehicle de lloguer quan fos necessari. Vegeu gràfic amb l'import anual pagat en multes de trànsit:

Cal dir que en els primers anys mostrats anualment solia fer entre 15.000 i 20.000 kms, comptant tant els particulars com els professionals, i que les multes de les quals informo en aquest gràfic les inclou totes, tant si s'han produït amb un ús particular com professional. Aproximadament 2/3 corresponen a activitat professional.

Al llarg dels 15 anys que fa que disposo d'aquest indicador (2006-2021), he pagat 1660,59 euros en multes de trànsit, fet que suposa una mitjana de 110 euros anuals, una mitjana que els darrers cinc s'ha situat a 30 euros anuals.

Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat i d'una política ambiental en les quals aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.

Política d'urbanitat

En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.
 
Política ambiental
 
Per a algunes persones professionals autònomes com un consultor empresarial, els impactes ambientals poden semblar com un aspecte no prioritari en la mesura que poden tenir un caràcter menor. Tanmateix, la contaminació urbana i el conjunt de les emissions de CO2 tenen en els vehicles privats una de les causes més importants, de manera que la consciència individual i l'exemplaritat han de ser motors de canvi.

Els nostres impactes ambientals més rellevants vénen donats per la mobilitat, els consumibles d’oficina, els aparells tecnològics i els residus en general. Aquests són els compromisos i criteris de gestió:

· Mobilitat: Responsabilitat Global manifesta la seva opció preferent pel transport públic. A gener 2016 vam optar per no tenir vehicle propi, de manera que quan cal locomoció privada per la manca de solucions adequades en transport públic fem ús de diversos canals de lloguer o compartir. Apunts anteriors: 

Fa 25 anys que disposo de mòbil: el compromís de minimitzar el canvi de mòbil

Faig una actualització de l'entrada publicada anteriorment. I és que justament avui fa 25 anys que disposo de mòbil. El primer, un Phillips Fizz, me'l va regalar en Tomàs Álvaro, que actuava de representant de Vodafone i tots dos érem regidors a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, tot i que en partits diferents. Es pot veure l'aparell a la foto, feta avui ja que conservo l'aparell de record tecnològic. Era dels que tenia antena desplegable.

Després ja vaig anar canviant, inicialment perquè eren mòbils d'empresa, i en alguns casos perquè se m'escalfava literalment el cap quan tenia converses llargues, cosa que passava habitualment. 

Però també va intervenir la consciència ambiental. L'impacte dels aparells tecnològics és enorme i creixent. A la manca d'esforç suficient per part de les companyies s'hi suma l'actitud per part dels usuaris, els consumidors, que tendeixen en general a una compra de substitució abans del que seria necessari.

Com que crec que la corresponsabilitat i el compromís ens obliga a tots, em sembla que els professionals hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics.

Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment, fet que em permet ser autoexigent en el meu compromís alhora que poder compartir els punts de vista i les dificultats per a poder ser plenament coherent.

En el seu moment vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil: (30.6.10) El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. Posteriorment l'he anat actualitzant amb les dades al dia.

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 25 anys he disposat de 9 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,78 anys per unitat, que suposen una millora respecte dades anteriors.

Cada cop estic aconseguint que puguin durar més, mentre em faci correctament les funcions. I espero que la propera compra pugui ser un terminal que compleixi altres requeriments ètics i d'economia circular. Aquesta és la mitjana actualitzada:
 


Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1997: primer aparell
2) 1999: ple desfasament de l'aparell;
3) 2000: substitució per mòbil d'empresa
4) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produia mal de cap)
5) 2004: fi vinculació empresarial
6) 2006: per desperfecte
7) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
8) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple 

31.3.20

Experiència de compostatge comunitari / Experiencia de compostaje comunitario

[ca] El programa "El escarabajo verde" va publicar el passat 6 de març el reportatge "Marrón", sobre la recollida de la fracció orgànica. En la naturalesa, la matèria orgànica es descompon i enriqueix el sòl que alimenta les plantes. És el reciclatge perfecte. Però a les ciutats, la matèria orgànica es converteix en escombraries. Tot i ser un residu aprofitable per convertir-lo en compost per a enriquir els sòls i biogàs per produir energia. Val la pena tot el reportatge. Al minut 26,08 es pot veure una experiència de compostatge comunitari.

[es] El programa "El escarabajo verde" publicó el pasado 6 de Marzo el reportaje "Marrón", sobre la recogida de la fracción orgánica. En la naturaleza, la materia orgánica se descompone y enriquece el suelo que alimenta a las plantas. Es el reciclaje perfecto. Pero en las ciudades, la materia orgánica se convierte en basura. A pesar de ser un residuo aprovechable para convertirlo en compost para enriquecer los suelos y biogás para producir energía. Vale la pena todo el reportaje. En el minuto 26,08 se puede ver una experiencia de compostaje comunitario.

       
                                                   Marrón           

20.2.20

[VÍDEO] Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles i Mercè Casals per descobrir què són els Edificis Positius

Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa d'iniciativa social TSR Territori Socialment Responsable, i Mercè Casals, de desenvolupament territorial dins de la mateixa cooperativa, per descobrir què són els edificis positius (@EdificiPositiu) i com podem millorar el veïnatge per, alhora, millorar el planeta.

26.1.20

Hem reforçat el paper actiu de la ciutadania en els ODS

Josep Maria Canyelles ha participat en el procés per elaborar el document de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 per contribuir a la localització a Catalunya dels ODS i crear una aliança d’actors públics i privats.

Entre les propostes que hi hem formulat, volem destacar la que ha reforçat el paper actiu de la ciutadania en l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en la línia del que pretén Edificis Positius, la iniciativa de la cooperativa no lucrativa TSR Territori Socialment Responsable, per apoderar la ciutadania a partir del bon veïnatge i donar resposta concreta i localitzada als ODS de Nacions Unides.

Valorem de manera important que la ciutadania i el veïnat estiguin recollits en el text, per donar millor resposta al repte a què la humanitat ha de fer front fins al 2030 per al qual Nacions Unides apel·la a governs, empreses, organitzacions i la ciutadania. La iniciativa per la bon veïnatge que s'està implantant a Catalunya troba així un millor reconeixement i TSR SCCL preveu formar part de l'aliança d’actors públics i privats en el marc de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya.

Així, la proposta de text inclou que "tota la societat catalana, des del Govern fins a la ciutadania, les administracions locals, el món empresarial i la societat civil organitzada, se sent interpel·lada per l’Agenda 2030 i que som molts els actors públics i privats que estem treballant per assolir els ODS". En aquest sentit, donat que els actors que s'hi adhereixin faran constar els seus compromisos específics, TSR SCCL es planteja aportar els compromisos de ciutadania a partir del bon veïnatge.

A més, la proposta de text reconeix "el rol de la ciutadania, tant a títol col·lectiu com individual, en la consecució dels ODS". Per coherència amb la pretensió de la iniciativa Edificis Positius, ens agradaria que es prevegi una categoria d’adhesions per a particulars o, si més no, que els edificis -les comunitats corresponents- puguin adherir-se a la iniciativa.

Origen de l'Acord Nacional per a l’Agenda 2030

Aquest procés té l'origen en la Moció 20/XII del Parlament de Catalunya sobre l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, la qual va instar el Govern a elaborar el document de base de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 i a impulsar una aliança d’actors públics i privats que, havent subscrit l’acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, contribueixin a la localització a Catalunya dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per mitjà de compromisos concrets.

Responent a aquest mandat parlamentari, la Generalitat de Catalunya, a través del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals, va dissenyar un procés participatiu amb dues fases. A la primera, es va identificar un grup inicial d’actors que han estat fortament implicats i de forma pionera en els ODS a Catalunya i se'ls va convidar a implicar-se en unes sessions deliberatives per recollir aportacions per al disseny de l’Acord nacional per a l'Agenda 2030. Les sessions van tenir lloc al Recinte Modernista de Sant Pau el dies 22 i 27 de maig de 2019, i una tercera el 27 de novembre per discutir-lo, en taules de treball. La proposta final de document de base per a l’acord nacional ha de ser validat per la Comissió Interdepartamental de l’Agenda 2030.

En una segona fase del procés participatiu, que s’iniciarà aquest 2020, l’Acord nacional s’obrirà al conjunt de la societat civil perquè s’hi pugui adherir i definir com pot contribuir a avançar, des de Catalunya, en la consecució dels ODS, i formar part així de l’Aliança Catalunya 2030.

8.12.19

Petits suports veïnals a joves migrants sense papers

 
El calvari dels papers per als joves que migren sols

El passaport, el permís de residència, el de treball... Aconseguir-los és, pràcticament, una missió impossible. Els tràmits s'allarguen durant mesos. A vegades, els nanos surten dels centres de menors sense que se'ls hagin fet tots els documents a què tenen dret com a tutelats. I acaben al carrer, sense residència i sense feina. Això provoca que molts pateixin inseguretat, tristesa i angoixa. I amb el risc de ser expulsats en qualsevol moment.

A partir del minut 2:09 podem veure una experiència de col·laboració veïnal: els veïns del davant els deixen wifi i els de dalt els han regalat la pintura per pintar el pis.

Aquest clip és de: Telenotícies cap de setmana migdia - 08/12/2019

20.10.19

Chakir el Homrani: “Animo la ciutadania a esdevenir Veïns Positius i Veïnes Positives al servei de la transformació social”

8 d’octubre de 2019.- L’Honorable Sr. Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, ha volgut participar a la jornada de debat i reflexió “Veïnatge positiu: ciutats intel·ligents, ciutadania compromesa” fent la cloenda i assistint prèviament a la taula rodona sobre “Aliances entre el sector públic, privat i social per contribuir als ODS”

En la seva intervenció, el Homrani ha posat de manifest l’oportunitat que representa el projecte Edificis Positius que permet crear “comunitats amb sentit de pertinença, cohesionades i amb objectius compartits”. “La fortalesa d’Edificis Positius és la seva transversalitat: implica les famílies, el medi ambient, l’activitat econòmica, i les comunitats però, sobretot, interpel·la directament les persones”.

El conseller ha fet una crida a convertir-nos en Veïns Positius i Veïnes Positives per tal d’esdevenir actors de transformació social i ambiental. “La capacitat de transformació comença en aquells petits gestos que tots i totes fem en el nostre dia a dia. La política en minúscules és aquella que és menys visible, però que té uns grans resultats. Aquests petits gestos són els que transformen realment la societat de què formem part”.

El Homrani ha ressaltat la importància que des de l’economia social es liderin projectes amplis, destacant que la cooperativa TSR, impulsora del projecte, hagi establert aliances no sols amb empreses d’economia social sinó amb tots els actors rellevants.

Al llarg de la jornada han tingut lloc tres taules rodones on s’ha parlat sobre el foment de territoris socialment responsables i el desenvolupament sostenible des de la proximitat.
L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, ha destacat que “els ajuntaments som l’administració més propera a la ciutadania, i cal una pràctica interna coherent amb aquest plantejament de comunitats positives”.

Arnau ha compartit taula rodona amb el Dr. Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances i Àlex Goñi, president de PIMEC Comerç, que han coincidit en la necessitat de les empreses de trobar sinergies entre administració i empresa per formalitzar estratègies empresarials que responguin als ODS.

En el mateix sentit parlava Xavier Pont, responsable de l’empresa Ship2B, qui ha afirmat que “barrejar el millor de l’empresa amb el millor de l’economia social, amb una triple rendibilitat -econòmica, social i ambiental- comporta un gran impacte social”.

Durant la Jornada també s’han escoltat intervencions dels diversos actors de les forces vives dels nostre país com ara Toni Erro, president de la FAVV de Manresa, Lluís Llanas, president de l’associació BCN Comerç, Jordi Pacheco, president de COLPIS, Mario Cugat, representant de la Federació d’Entitats de Gent Gran de Catalunya i Anabel Miró, presidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona; i d’organitzacions que treballen en la millora la qualitat de vida de la comunitat com ara Movinhood, PARC, Arquitopia, Tesera Mediació i Saoprat.


El principal missatge de la jornada de debat i reflexió és que com a societat tenim la necessitat de posar les persones al centre de la transformació tecnològica i social.




Han participat a la jornada persones provinents d’entitats socials i empresarials, institucions i representants de les forces vives del nostre país.
TSR TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que promou el projecte Edificis Positius, una iniciativa desenvolupada dins del programa de Projectes Singulars d’aracoop que té per objectiu generar ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials, noves línies de negoci, noves empreses, nous mercats, en el marc de l’economia social i cooperativa i aprofitant oportunitats estratègiques del propi sector d’activitat, o del territori.