Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transparència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transparència. Mostrar tots els missatges

11.8.25

Informació pública transparent: fàcil de localitzar i fàcil d'interpretar

En la meva activitat professional he de fer força referència a la llei catalana de transparència del 2014. Ara repassant-la, m'he adonat que l'article 9, que parla de transparència en l'organització institucional i l'estructura administrativa, inclou un punt específic sobre l'activitat sindical:

2. La informació organitzativa ha d’incloure el nombre d’alliberats sindicals que hi ha en l’àmbit de l’Administració i els ens que en depenen, amb la indicació dels sindicats corresponents, els costos que els alliberaments generen a l’Administració i el nombre d’hores sindicals utilitzades. 

Per mera curiositat he tractat de cercar la informació de la Generalitat de Catalunya i m'ha estat impossible. 

  • Primera perquè al web no hi he sabut trobar el Portal de Transparència. 
  • Segona perquè en el cercador propi el concepte porta a història del sindicalisme i altres. 
  • Tercera perquè si cerques per portar de transparència no et surt l'accés al portal fins a la tercera pàgina... 

Quan he accedit al Portal, tampoc el cercador m'hi ha ajudat. Hi l'estructura no m'ha facilitat que intuïtivament pogués trobar la informació requerida.

Per tal de fer una comparació, he entrat al web de l'Ajuntament de Barcelona. En contraposició, he trobat immediatament el Portal de Transparència, molt correctament indicat. I molt fàcilment he pogut entrar a la informació.

Per tant, valoració negativa i positiva respectivament. En tot cas, respecte la informació municipal, si bé hi ha la informació, no hi ha la interpretació de la informació, de manera que es compleix la normativa però no s'actua de manera socialment responsable perquè aquesta informació no permet empoderar els grups d'interès ja que difícilment un ciutadà ho pot convertir en coneixement sense cap altra consideració que li permeti interpretar-ho.

Cost total dels crèdits sindicals que corresponen a l’Ajuntament de Barcelona:

En síntesi, 

  1. L'Ajuntament destina un 1 per 1000 del pressupost municipal a aquesta partida;
  2. S'ha produït un augment d'un 45% de mitjana cada any si prenem la diferència des del 2020, que són les dades disponibles.  

No em correspon fer cap valoració del contingut. Però crec que la informació ha d'estar contextualitzada. Sens dubte ja és un pas que la informació estigui accessible, i fàcil de trobar -en el cas de l'Ajuntament-, però caldria avançar molt més en la Responsabilitat Social de les Administracions públiques (RSA).

9.8.25

Diferents relats sobre l'informe del GRECO sobre la corrupció a Espanya

Un mateix informe pot dibuixar tres panorames molt diferents segons qui l’expliqui. Entre la fredor tècnica del GRECO i l’optimisme institucional de la Moncloa, el lector té l’oportunitat de veure les dades, entendre el context i formar-se una opinió pròpia sobre l’estat real de la lluita contra la corrupció a Espanya.

L’1 d’agost de 2025, el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa va fer públic el seu últim informe de seguiment sobre les mesures anticorrupció a Espanya. Les dades són clares: cap de les 19 recomanacions està completament aplicada, 16 s’han implementat només parcialment i 3 segueixen sense complir-se. Però la Moncloa s'hi mostra complaent. 


El diagnòstic oficial: GRECO


El comunicat tècnic del GRECO no deixa lloc a eufemismes:

  • Reforma pendent del procediment d’aforament dels membres del Govern.

  • Absència d’estratègia anticorrupció específica per a la Policia Nacional.

  • Falta d’independència i recursos a l’Oficina de Conflictes d’Interès.

  • Registre i transparència insuficients en l’activitat dels lobbies.

  • Retards en el desplegament de l’estratègia d’integritat i del Codi de Conducta.

En l’àmbit policial, la Guardia Civil ha avançat amb el Sistema d’Integritat i el Pla d’Ètica Professional, mentre que la Policia Nacional arrossega mancances greus en transparència i aplicació pràctica de les normes. El GRECO exigeix un nou informe abans del 30 de juny de 2026 i enviarà una carta al ministre d’Afers Exteriors reclamant accions urgents.


El relat complaent: Moncloa

La nota de premsa de la Moncloa interpreta les dades en clau d’èxit: destaca que Espanya ja compleix parcialment 16 recomanacions, tres més que en la revisió anterior, i posa en valor iniciatives com el Pla de Democràcia, el projecte de llei sobre lobbies, el futur Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció o les avaluacions de risc de la Policia Nacional. El text evita remarcar les crítiques i presenta el progrés parcial com un avenç significatiu.

La mirada crítica

El balanç és “globalment insatisfactori”. Subratlla la manca de resultats tangibles, la lentitud legislativa i la persistència de zones opaques a l’administració i a les forces de seguretat. També denuncia que el Govern coneixia l’informe des del juny però no el va publicar fins a l’agost, tot i que el GRECO recomanava fer-ho amb rapidesa. En aquest sentit, també podeu accedir a un article de Jesús Lizcano, catedràtic i expresident de Transparència Internacional.

26.6.23

L'ISSB publica els estàndards inaugurals de divulgació global de sostenibilitat

L'International Sustainability Standards Board (ISSB) ha publicat avui 26 de juny els seus estàndards inaugurals —IFRS S1 i IFRS S2— que introdueixen una nova era de revelacions relacionades amb la sostenibilitat als mercats de capitals de tot el món. Els estàndards ajudaran a millorar la confiança i la confiança en les divulgacions de l'empresa sobre la sostenibilitat per informar les decisions d'inversió. Per primera vegada, els estàndards creen un llenguatge comú per revelar l'efecte dels riscos i oportunitats relacionats amb el clima en les perspectives d'una empresa.

Accediu a la notícia original amb el vídeo de la presentació a càrrec del president de l'ISSB, Emmanuel Faber.

Sobre els estàndards: La NIIF S1 proporciona un conjunt de requisits de divulgació dissenyats per permetre a les empreses comunicar als inversors els riscos i oportunitats relacionats amb la sostenibilitat als quals s'enfronten a curt, mitjà i llarg termini. La NIIF S2 estableix revelacions específiques relacionades amb el clima i està dissenyada per ser utilitzada amb la NIIF S1. Tots dos incorporen completament les recomanacions del grup de treball sobre divulgacions financeres relacionades amb el clima (TCFD).

Sobre l'organització: La Fundació IFRS és una organització d'interès públic sense ànim de lucre creada per desenvolupar estàndards de comptabilitat i sostenibilitat d'alta qualitat, comprensibles, exigibles i acceptats globalment. Disposen de dos consells d'establiment de normes:

  • International Accounting Standards Board (IASB). En les dues primeres dècades de la seva existència, la Fundació IFRS (a través del seu consell d'establiment d'estàndards independent, l'IASB ) va transformar el panorama global de la informació financera introduint les normes de comptabilitat IFRS. Els estàndards s'han convertit de facto en el llenguatge global dels estats financers —confiats pels inversors de tot el món i requerits per a més de 140 jurisdiccions— i continuem millorant i desenvolupant les normes IFRS de manera contínua.
  • International Sustainability Standards Board (ISSB). Avui dia, les decisions econòmiques i d'inversió incorporen cada cop més informació de sostenibilitat. Respondent a la necessitat d'aquesta informació, l'any 2021 la Fundació IFRS va establir l'ISSB com a junta germana de l'IASB, responsable de desenvolupar una línia de base veritablement global de revelacions de sostenibilitat per informar més les decisions econòmiques i d'inversió.

Materials de suport. La Fundació IFRS també ha publicat una sèrie de documents rellevants per a la NIIF S1 i la NIIF S2, que inclouen:

26.5.23

Jornada col·loqui “Polítiques i reptes en matèria de responsabilitat social al tercer sector” i presentació de l'informe FOESSA

  • Aquest dimecres 31 de maig tindrà lloc la la jornada col·loqui “Polítiques i reptes en matèria de responsabilitat social al tercer sector“, organitzada per ESCI-UPF i Respon.cat.
  • Càritas Diocesana de Barcelona presentarà la seva primera memòria de sostenibilitat corresponent a l’exercici 2022 i l’informe FOESSA.

 


  • Dia: dimecres 31 maig
  • Hora: 18.00 – 19.30h
  • Lloc: ESCI-UPF (Pg. Pujades, 1 , 08013 Bcn)

INSCRIPCIONS

PROGRAMA

Presentació i moderació

  • Xavier Carbonell Duran, coordinador acadèmic i director de la Càtedra Mango d’RSC a ESCI-UPF.

Presentació de la primera memòria de sostenibilitat de Caritas i informe de FOESSA

Taula rodona “Polítiques i reptes en responsabilitat social en l’àmbit del Tercer Sector”

  • Ferran Casamitjana Domènech, cap del Departament de Compliment Normatiu, Convenis i Contractes de Càritas Diocesana de Barcelona i coordinador d’àmbits a Càritas Catalunya.
  • Albert Alberich Llaveria, director de Moda Re-
  • Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat.

10.6.22

Cotitzades espanyoles aproven en informació sobre bretxa salarial de gènere però pateixen “manca de transparència” en el càlcul

  • S'han donat a conèixer els resultats de l'estudi elaborat per la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF i el Col·legi de Censors Jurats de Catalunya (CCJC) sobre les tendències als estats d'informació no financera ( EINF) publicats per les empreses de l'IBEX el 2020, en base a les 91 empreses incloses al mercat continu.
  • Josep Maria Canyelles, expert en RSC, soci consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat, i membre de la Comissió d'RSC del Col·legi, ha format part del grup assessor.

 

Xavier Carbonell i Silvia Ayuso, de la Càtedra MANGO d'RSC, i Antoni Gómez, president del CCJC, durant la presentació de l'estudi. / Foto: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

● Només el 12% de cotitzades (incloses les de l'Ibex 35) que presenten l'EINF refereix amb precisió els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos en el còmput de les diferències entre les remuneracions salarials

● Les firmes del sector de l'auditoria financera assumeixen de manera majoritària (95% dels casos) la verificació de la informació no financera de les cotitzades

● Silvia Ayuso (Càtedra MANGO d'ESC – UPF) apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”

 

Barcelona, ​​9 de juny de 2022

Les empreses cotitzades al mercat continu espanyol pateixen “manca de transparència” en el càlcul de les diferències entre les remuneracions salarials percebudes per homes i dones i només un 12% (s'inclou aquí les de l'índex Ibex 35) exposa amb claredat l'abast o el perímetre d'aquest còmput, és a dir, els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos per determinar-los. Tot i això, i d'acord amb el que estableix la Llei 11/2018, el conjunt d'empreses analitzades sí que inclouen informació sobre la bretxa salarial de gènere a l'estat d'informació no financera (EINF) pel que fa a la metodologia o format de presentació utilitzats (88% de empreses), el tipus o conceptes de les remuneracions considerades (82%) i la segmentació aplicada -per categoria professional, franges d'edat o zones geogràfiques- en el 81% dels casos, entre altres qüestions.

Així es desprèn de l'estudi Les tendències als estats d'informació no financera: un anàlisi de les empreses cotitzades al mercat continu el 2020, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF.

Pel president del CCJCC, Antoni Gómez, els resultats de l'estudi demostren la “creixent importància de la divulgació de la informació no financera per part de les empreses”, alhora que destaca que “aquesta dinàmica és un reflex fidel dels desafiaments de la nostra societat en relació amb la sostenibilitat ambiental i social”.

D'una mostra inicial de 129 empreses cotitzades al mercat continu el 2020, un total de 91 van presentar l'EINF d'acord amb la Llei 11/2018, una transposició de la Directiva 2014/95/UE. Cal assenyalar que 31 de les 129 cotitzades (un 25%) no estaven subjectes a l'obligació de presentar l'EINF ja que disposaven de menys de 500 treballadors, i que tres empreses de l'Ibex van publicar aquest document en el període analitzat malgrat no tenir l'obligació de fer-ho.

Rol principal del sector d'auditoria de comptes en la verificació de l'EINF 

De l'estudi també es conclou que la gran majoria d'empreses (95%) contracta firmes del sector de l'auditoria de comptes amb la comesa de verificar el contingut de l'EINF, una responsabilitat que la Llei 11/2018 assigna a un “prestador independent” (i per tant, extern) de serveis de verificació que ha d'emetre un informe amb les conclusions obtingudes. A partir de les dades obtingudes, el director de la Càtedra MANGO d'RSC, Xavier Carbonell, constata la gran utilitat de la intervenció del col·lectiu d'auditors de comptes en aquest àmbit.

Per la seva banda, Gómez al·ludeix a la naturalesa “regulada i subjecta a normes professionals” de la professió auditora i destaca així mateix “el paper atribuït per la legislació i reconegut pel mercat de revisors independents” gràcies a “l'aportació a tercers de transparència i confiança” per part d'aquest col·lectiu professional. Els EINF de la gran majoria d'empreses (95%) han estat verificats d'acord amb la norma ISAE 3000 de l'International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) i la Guia 47 de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE).

Tot i una tendència més gran a presentar de forma integrada el reporting (és a dir, la incorporació de la informació financera i no financera en un mateix document), el 60% de les cotitzades espanyoles presenta l'EINF de forma separada, en forma d'annex a l'informe de gestió o com a document separat, davant del 40% que sí que l'integra al seu informe de gestió. La directora acadèmica i investigadora de la Càtedra MANGO de RSC d'ESCI – UPF, Silvia Ayuso, apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”.

ODS de Nacions Unides i empresa: entre el dit i el fet  

En matèria d'Objectius de Desenvolupament Sostenible i en un entorn de creixent pressió regulatòria i social en relació amb l'avaluació per part de les empreses de l'impacte sobre els ODS a llarg de la seva cadena de valor, els resultats de l'informe del Col·legi reflecteixen que el 78% de les empreses del mercat continu es refereix als ODS als seus estats d'informació no financera “de forma general” (sobresurten per la freqüència amb què es citen el treball decent i creixement econòmic, ODS 8; la indústria, innovació i infraestructura, ODS 9; l'acció pel clima, ODS 13; l'educació de qualitat, ODS 4; i la igualtat de gènere (ODS 5), encara que només un 8% (7 empreses) aprofundeix més en la matèria i esmenta “fites específiques” (apareixen de nou aquí com a protagonistes els ODS 4, 9 i 13) amb graus de concreció que van de les "fites esmentades sense un objectiu concret" a les "fites amb una avaluació del progrés cap a l'objectiu quantitatiu". Un 12% d'empreses es limita a “esmentar les fites de manera general”.

Destaca finalment que totes les empreses informen d'auditories o supervisions efectuades en proveïdors i subcontractistes, però no sempre especifiquen si aquestes avaluacions fan referència a aspectes no financers o si estan orientades a altres qüestions (per exemple, l'homologació/certificació de proveïdors quant a la qualitat, la seguretat o la sanitat). És pertinent diferenciar el 52% d'empreses que es limita a indicar el nom d' avaluacions realitzades, del 38% restant que, a més, en dona a conèixer els resultats de manera qualitativa (10%) o quantitativa (29%).

Cotizadas españolas aprueban en información sobre brecha salarial de género pero adolecen de “falta de transparencia” en su cálculo

  • Se han dado a conocer los resultados del estudio elaborado por la Cátedra MANGO de Responsabilidad Social Corporativa de ESCI-UPF y el Colegio de Censores Jurados de Cataluña (CCJC) sobre las tendencias en los estados de información no financiera (EINF) publicados por las empresas del IBEX en 2020, en base a las 91 empresas incluidas en el mercado continuo.
  • Josep Maria Canyelles, experto en RSC, socio consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat, y miembro de la Comisión de RSC del Colegio, ha formado parte del grupo asesor.

 

Xavier Carbonell i Silvia Ayuso, de la Càtedra MANGO d'RSC, i Antoni Gómez president del CCJC, durant la presentació de l'estudi. / Foto: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

● Solo el 12% de cotizadas (incluidas las del Ibex 35) que presentan el EINF refiere con precisión los empleados, las unidades de negocio y los países incluidos en el cómputo de las diferencias entre las remuneraciones salariales

● Las firmas del sector de la auditoría financiera asumen de forma mayoritaria (95% de los casos) la verificación de la información no financiera de las cotizadas

● Conclusiones del estudio Las tendencias en los estados de información no financiera: un análisis de las empresas cotizadas en el mercado continuo en 2020, del CCJCC y la Cátedra MANGO de Responsabilidad Social Corporativa de ESCI - UPF

● Silvia Ayuso (Cátedra MANGO de RSC de ESCI – UPF) apunta que “sería deseable una mayor integración de la información financiera y no financiera por parte de las empresas, pero todavía falta mucho camino por recorrer”

 

Barcelona, 9 de junio de 2022

Las empresas cotizadas en el mercado continuo español adolecen de “falta de transparencia” en el cálculo de las diferencias entre las remuneraciones salariales percibidas por hombres y mujeres y solo un 12% de ellas (se incluye aquí a las del índice Ibex 35) expone con claridad el alcance o perímetro de dicho cómputo, es decir, los empleados, unidades de negocio y países incluidos para su determinación. A pesar de ello, y de acuerdo con lo establecido por la Ley 11/2018, el conjunto de empresas analizadas sí incluyen información sobre la brecha salarial de género en el estado de información no financiera (EINF) en lo concerniente a la metodología o formato de presentación utilizados (88% de las empresas), el tipo o los conceptos de las remuneraciones consideradas (82%) y la segmentación aplicada -por categoría profesional, franjas de edad o zonas geográficas- en el 81% de los casos, entre otras cuestiones.

Así se desprende del estudio Las tendencias en los estados de información no financiera: un análisis de las empresas cotizadas en el mercado continuo en 2020, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) y la Cátedra MANGO de Responsabilidad Social Corporativa de ESCI-UPF.

Para el presidente del CCJCC, Antoni Gómez, los resultados del estudio demuestran la “creciente importancia de la divulgación de la información no financiera por parte de las empresas”, al tiempo que destaca que “esta dinámica es un fiel reflejo de los desafíos de nuestra sociedad en relación a la sostenibilidad ambiental y social”.

De una muestra inicial de 129 empresas cotizadas en el mercado continuo en 2020, un total de 91 presentaron el EINF de acuerdo con la Ley 11/2018, una transposición de la Directiva 2014/95/UE. Cabe señalar que 31 de las 129 cotizadas (un 25%) no estaban sujetas a la obligación de presentar el EINF por contar con menos de 500 trabajadores, y que tres empresas del Ibex publicaron este documento en el periodo analizado a pesar de no tener el deber de hacerlo.

Rol principal del sector de auditoría de cuentas en la verificación del EINF  

Del estudio también se concluye que la gran mayoría de empresas (95%) contrata a firmas del sector de la auditoría de cuentas con el cometido de verificar el contenido del EINF, una responsabilidad que la Ley 11/2018 asigna a un “prestador independiente” (y por tanto, externo) de servicios de verificación que debe emitir un informe con las conclusiones obtenidas. A partir de los datos obtenidos, el director de la Cátedra MANGO de RSC, Xavier Carbonell, constata la “gran utilidad” de la intervención del colectivo de auditores de cuentas en este ámbito.

Por su parte, Gómez alude a la naturaleza “regulada y sujeta a normas profesionales” de la profesión auditora y destaca asimismo “el papel atribuido por la legislación y reconocido por el mercado de revisores independientes” gracias a la “aportación a terceros de transparencia y confianza” por parte de este colectivo profesional. Los EINF de la gran mayoría de empresas (95%) han sido verificados de acuerdo con la norma ISAE 3000 del International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) y la Guía 47 del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España (ICJCE).

A pesar de una mayor tendencia en presentar de forma integrada el reporting (esto es, la incorporación de la información financiera y no financiera en un mismo documento), el 60% de las cotizadas españolas presenta el EINF de forma separada, en forma de anexo al informe de gestión o como documento separado, frente al 40% que sí lo integra en su informe de gestión. La directora académica e investigadora de la Cátedra MANGO de RSC de ESCI – UPF, Silvia Ayuso, apunta que “sería deseable una mayor integración de la información financiera y no financiera por parte de las empresas, pero todavía falta mucho camino por recorrer”.

ODS de Naciones Unidas y empresa: entre el dicho y el hecho  

En materia de Objetivos de Desarrollo Sostenible y en un entorno de creciente presión regulatoria y social en relación con la evaluación por parte de las empresas de su impacto sobre los ODS a lo largo de su cadena de valor, los resultados del informe del Col·legi reflejan que el 78% de las empresas del mercado continuo se refiere a los ODS en sus estados de información no financiera “de forma general” (sobresalen por la frecuencia con la que se citan el trabajo decente y crecimiento económico, ODS 8; la industria, innovación e infraestructura, ODS 9; la acción por el clima, ODS 13; la educación de calidad, ODS 4; y la igualdad de género (ODS 5), aunque solo un 8% (7 empresas) ahonda más en la materia y menciona “metas específicas” (aparecen de nuevo aquí como protagonistas los ODS 4, 9 y 13) con grados de concreción que van de las “metas mencionadas sin un objetivo concreto” a las “metas con una evaluación del progreso hacia el objetivo cuantitativo”. Un 12% de empresas se limita a “mencionar las metas de forma general”.

Destaca por último que todas las empresas informan de auditorías o supervisiones efectuadas en proveedores y subcontratistas, pero no siempre especifican si tales evaluaciones se refieren a aspectos no financieros o si están orientadas a otras cuestiones (por ejemplo, la homologación/certificación de proveedores en cuanto a la calidad, la seguridad o la sanidad). Es pertinente diferenciar el 52% de empresas que se limita a indicar el número de evaluaciones realizadas, del 38% restante que además da a conocer los resultados de las mismas en forma cualitativa (10%) o cuantitativa (29%).

13.4.22

Dossier Corresponsables: Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes. Opinió de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez i Marcos González

Corresponsables ha publicat el Dossier ' Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes ' que analitza la nova obligació de reportar des del punt de vista dels auditors i altres assessors empresarials que han acompanyat els seus clients en aquesta nova travessia cap a una transparència i rendició de comptes total de la mà del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya .

Josep Maria Canyelles , soci-consultor de Vector5 , és un dels experts que aporta la seva opinió:

“Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries concretes”


13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 
 
L'informe d'informació no financera suposa un nou pas a favor de la transparència. A més, des d'aquest any també l'hauran de presentar les empreses amb més de 250 treballadors. Com han acollit les empreses aquesta nova responsabilitat?

Les empreses comprenen que és una obligació convenient, ja que millora la capacitat de valorar el context no sols financer sinó de sostenibilitat en general de cada empresa obligada. Si per a les companyies més grans no suposarà en la majoria de casos un gran esforç complementari, per a les noves afectades a partir d'aquest exercici sí que ha comportat haver d'entrar en un nou àmbit d'informació que en alguns casos els era desconegut, si bé es comprèn que el futur de la transparència corporativa ha de tenir aquest enfocament ampli financer i no financer.

Els pilars dels estats d'informació no financera (EINF) són: medi ambient, aspectes socials, informació sobre el personal de l'empresa, drets humans i aspectes relacionats amb la lluita contra la corrupció i el suborn. Per la seva experiència, creieu que serà complex per a aquelles societats que no han elaborat mai un informe d'aquestes característiques?

El grau de complexitat de realitzar un informe EINF ve donat per la voluntat d'aportar qualitat a la informació, i especialment si l'empresa pren consciència de la conveniència d'abordar proactivament la gestió de la responsabilitat social, per exemple codificant certes polítiques sobre les quals la norma pregunta. En un primer exercici, el compliment sol ser força formal, limitant-se a donar resposta a les obligacions, si bé apreciem que no són poques les empreses que es mostren disposades a preparar el següent informe amb la tranquil·litat d'haver començat a desenvolupar un cert enfocament d'RSC.

Considera que amb els EINF s'aporta un grau suficient de transparència o encara es podria anar més enllà?

Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries determinades, que no necessàriament recullen els aspectes que puguin ser més materials per a l'empresa informant. El pas que hauria de fer tota empresa que pretengui mostrar transparència tal com s'entén aquesta des d'un compromís de responsabilitat davant la societat -i no només davant la llei- seria elaborar i publicar una memòria segons estàndards basada en la identificació correcta dels matèries que li siguin rellevants segons els grups d'interès.

Aquesta entrevista forma part del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.

 


Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas. Opinión de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez y Marcos González

Corresponsables ha publicado el Dossier ‘Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas’ que analiza la nueva obligación de reportar desde el punto de vista de los auditores y otros asesores empresariales que han acompañado a sus clientes en esta nueva travesía hacia una transparencia y rendición de cuentas total de la mano del Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Catalunya.

Josep Maria Canyelles, socio-consultor de Vector5, es uno de los expertos que aporta su opinión:

“Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias concretas”


13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 
 
El reporte de información no financiera supone un nuevo paso en favor de la transparencia. Además, desde este año, también deberá ser presentado por empresas con más de 250 trabajadores. ¿Cómo han acogido las empresas esta nueva responsabilidad?

Las empresas comprenden que se trata de una obligación conveniente ya que mejora la capacidad de valorar el contexto no solo financiero sino de sostenibilidad en general de cada empresa obligada. Si para las compañías de mayor dimensión no supuso en la mayoría de casos un gran esfuerzo complementario, para las nuevas afectadas a partir de este ejercicio sí que ha comportado tener que entrar en un nuevo ámbito de información que en algunos casos les era desconocido, si bien se comprende que el futuro de la transparencia corporativa debe tener este enfoque amplio financiero y no-financiero.

Los pilares de los Estado de Información No Financiera (EINF) son: medio ambiente, aspectos sociales, información sobre el personal de la empresa, derechos humanos y aspectos relacionados con la lucha contra la corrupción y el soborno. Por su experiencia, ¿cree que será complejo para aquellas sociedades que no han elaborado nunca un informe de estas características?

El grado de complejidad de realizar un informe EINF viene dado por la voluntad de aportar calidad a la información, y especialmente si la empresa toma conciencia de la conveniencia de abordar proactivamente la gestión de la responsabilidad social, por ejemplo codificando ciertas políticas sobre las que la norma pregunta. En un primer ejercicio, el cumplimiento suele ser bastante formal, limitándose a dar respuesta a las obligaciones, si bien apreciamos que no son pocas las empresas que se muestran dispuestas a preparar el siguiente informe con la tranquilidad de haber empezado a desarrollar un cierto enfoque de RSC.

¿Considera que con los EINF se aporta un grado suficiente de transparencia o se podría ir todavía más allá?

Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias determinadas, las cuales no necesariamente recogen los aspectos que puedan ser más materiales para la empresa informante. El paso que toda empresa que pretenda mostrar transparencia tal como se entiende esta desde un compromiso de responsabilidad ante la sociedad -y no sólo ante la ley- debería elaborar y publicar una memoria según estándares basada en la correcta identificación de las materias que le sean relevantes según sus grupos de interés.

Esta entrevista forma parte del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.

 


 

5.3.22

Durant els darrers 15 anys he rebut les següents multes de trànsit, amb una mitjana de 110 euros anuals

Faig rendició de comptes corresponent al darrer exercici i de manera acumulada sobre el període de 15 anys (2006-2021) que fa que gestiono aquest indicador de les multes de trànsit rebudes, sobre el qual tinc un compromís d'urbanitat. En el seu moment, quan vaig decidir fer públic aquest indicador, l'opció va ser fer-ho a partir de l'import en multes atès que era la manera més fàcil i objectiva. 

Durant els darrers dos anys 2020 i 2021 no he rebut cap multa de trànsit, si bé cal tenir en compte la disminució dràstica de la mobilitat com a conseqüència de la pandèmia. En tot cas, ja era una tendència marcada d'ençà que vaig desprendre'm del vehicle propi i vaig refermar el compromís pel transport públic o per vehicle de lloguer quan fos necessari. Vegeu gràfic amb l'import anual pagat en multes de trànsit:

Cal dir que en els primers anys mostrats anualment solia fer entre 15.000 i 20.000 kms, comptant tant els particulars com els professionals, i que les multes de les quals informo en aquest gràfic les inclou totes, tant si s'han produït amb un ús particular com professional. Aproximadament 2/3 corresponen a activitat professional.

Al llarg dels 15 anys que fa que disposo d'aquest indicador (2006-2021), he pagat 1660,59 euros en multes de trànsit, fet que suposa una mitjana de 110 euros anuals, una mitjana que els darrers cinc s'ha situat a 30 euros anuals.

Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat i d'una política ambiental en les quals aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.

Política d'urbanitat

En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.
 
Política ambiental
 
Per a algunes persones professionals autònomes com un consultor empresarial, els impactes ambientals poden semblar com un aspecte no prioritari en la mesura que poden tenir un caràcter menor. Tanmateix, la contaminació urbana i el conjunt de les emissions de CO2 tenen en els vehicles privats una de les causes més importants, de manera que la consciència individual i l'exemplaritat han de ser motors de canvi.

Els nostres impactes ambientals més rellevants vénen donats per la mobilitat, els consumibles d’oficina, els aparells tecnològics i els residus en general. Aquests són els compromisos i criteris de gestió:

· Mobilitat: Responsabilitat Global manifesta la seva opció preferent pel transport públic. A gener 2016 vam optar per no tenir vehicle propi, de manera que quan cal locomoció privada per la manca de solucions adequades en transport públic fem ús de diversos canals de lloguer o compartir. Apunts anteriors: