[ARTICLE] Del creixement sostingut al creixement sostenible: prou diferent

Sovint es fa un ús indiscriminat de dos conceptes aparentment propers però profundament diferents: creixement sostingut i creixement sostenible. A primera vista podrien semblar sinònims o simples variacions d’estil. Però en realitat, la confusió no és banal: reflecteix dues visions del món diametralment oposades.

El creixement sostingut: la continuïtat d’un únic indicador

Quan es parla de creixement sostingut, sovint ens situem en una lògica econòmica clàssica: es tracta de mantenir el creixement del PIB o dels beneficis empresarials de manera constant al llarg del temps. És un model que apel·la a la persistència, a la capacitat de resistència del sistema per seguir creixent sense interrupcions. Però... a quin preu?

Aquest enfocament es fonamenta en la idea que més creixement equival a més progrés, deixant de banda els costos socials, ambientals o fins i tot ètics. És un model que tendeix a operar sota una lògica unidimensional: si el gràfic puja, tot va bé.

El creixement sostingut sovint oblida una veritat fonamental: res no pot créixer indefinidament dins un sistema finit.

El creixement sostenible: una mirada sistèmica i integradora

En canvi, quan parlem de creixement sostenible, ens referim a un model que reconeix la complexitat del món en què vivim. És una visió que integra múltiples dimensions: econòmica, social, ambiental, cultural, i fins i tot de bon govern. No es tracta només de créixer, sinó de créixer bé. De fer-ho de manera que sigui viable a llarg termini, justa per a tothom i respectuosa amb els límits del planeta.

La sostenibilitat ens obliga a sortir de la lògica d’un únic indicador per entendre la interdependència dels factors que afecten la qualitat de vida. I ens interpel·la com a organitzacions a revisar profundament el nostre propòsit, el nostre impacte i la nostra manera d’interactuar amb els grups d’interès.

La responsabilitat social no és només fer les coses bé, sinó implicar-se activament a generar valor compartit per a la societat.

De fet, atesos els límits del creixement i les paranoies que sovint aquest model ha comportat, es prefereix parlar de desenvolupament sostenible en lloc de creixement. Però em resisteixo a deixar el mot 'créixer' als que l'interpreten sols en sentit destraler. Per això, en aquesta ocasió m'he permès de fer servir 'creixement sostenible'.

Dues paraules, dues actituds

L’economia del segle XXI ha d’anar més enllà de la supervivència del negoci. No es tracta de quant creixem, sinó de com, per què i amb quin impacte. Mantenir el creixement (sostingut) pot convertir-se en una obsessió contraproduent si no hi ha un sentit de sostenibilitat que el guiï. És per això que caldria revisar molt críticament l’ús d’aquests termes en els discursos polítics, econòmics i empresarials.

Una organització que treballi per un creixement sostenible està compromesa amb la societat i el planeta, i ho fa des d’una consciència plena dels límits i les oportunitats. És una organització que entén que els indicadors no poden ser únicament financers, sinó també socials, ambientals i de qualitat relacional.

Cap a una responsabilitat sistèmica

Darrere d’aquesta distinció semàntica s’hi amaga una qüestió de fons: la maduresa ètica i estratègica de les nostres organitzacions. El desenvolupament sostenible -i ara per ara el marc de l'Agenda 2030- ens ofereix una mirada i un horitzó, però només serà realment útil si sabem integrar-la a les nostres organitzacions amb aquesta complexitat que ens permet abordar simultàniament i relligadament tots els cinc vectors d'impacte. 

I traduir els compromisos en impacte. Ni compromisos grandiloqüents sense impacte mesurable, ni presumptes impactes sense un compromís autèntic que en garanteixi la continuïtat i el caràcter transversal. Com a societat, tenim la responsabilitat de no caure en discursos buits. I com a organitzacions, hem d’avançar des d’una lògica de sostenibilitat integral, no pas de sosteniment d’un model esgotat.

M'agrada revisar la manera com diem les coses, revisar el llenguatge i la terminologia que fem servir. Però sobretot, el marc mental que aquest llenguatge expressa.

Fa cinc anys de la creació de l'Aliança Catalunya 2030

Avui fa cinc anys que, per acord del Parlament de Catalunya, es va posar en marxa l'Aliança Catalunya 2030, com a espai de participació de la societat civil en una gran aliança per col·laborar a fer possible els reptes d'aquest full de ruta de la Humanitat.

Respon.cat hi ha participat des del primer moment, tant a l'acte de constitució, com a la seva preparació i posteriorment i fins ara en el grup motor de l'Aliança.

 

President Torra: "Amb l'Agenda 2030 tenim una eina de futur per transformar Catalunya i millorar el món"

• Josep Maria Canyelles hi va participar en nom de Respon.cat, amb la seva presidenta Marcè Mullor
• El cap del Govern ha encapçalat la signatura de l’Acord que posa en marxa l’Aliança Catalunya 2030, un gran pacte de país per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides

El president, el vicepresident i el conseller, amb els signants de l'acord. Autor: Rubén Moreno

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha encapçalat aquest migdia l’acte de signatura de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030, “una eina de futur”, ha dit, que “s’ha de convertir en un instrument facilitador de la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible”. Per al cap del Govern, és responsabilitat de les institucions “donar una oportunitat a les persones i al planeta”. Per això, ha assegurat que “som i volem ser part activa dels reptes globals, dels canvis que s’han d’emprendre”, i ha afegit: “tenim un país preparat i que està en marxa per poder transformar Catalunya i millorar el món”.

Més de 300 persones, representants d’una trentena d’organitzacions i entitats catalanes de diversos àmbits, han fet possible avui aquest acord, que és el tret de sortida de l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país per assolir els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Al llarg dels propers mesos, l’Aliança Catalunya 2030 vol sumar complicitats i noves adhesions arreu del territori, obrir-se a totes les entitats del país compromeses en aquests objectius.

Durant l'acte, Mercè Mullor, presidenta de Respon.cat, ha signat Acord nacional per a Agenda 2030 per avançar en l'Aliança 2030 a Catalunya, on s'ha remarcat la importància de l’ODS17 que es focalitza en les aliances i desenvolupament sostenible. Posteriorment a l'acte Mullor ha declarat que Respon.cat va iniciar el seu compromís actiu envers els ODS des del 2015, quan van aprovar-se, recordant que "vam ser els primers a traduir-los i vam vincular-hi l’Agenda local Focus de l’RSE a Catalunya que ens va permetre no sols localitzar-los sinó fer-ne un abordatge empresarial"

 

Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya

Fa uns dies publicàvem l'entrada Hem reforçat el paper actiu de la ciutadania en els ODS, on explicàvem que Josep Maria Canyelles ha participat en el procés per elaborar el document de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 per contribuir a la localització a Catalunya dels ODS i crear una aliança d’actors públics i privats.

Presentem tot seguit el document base de l'Acord, que ja ha estat publicat oficialment: ACORD GOV/24/2020, de 18 de febrer, pel qual s'aprova el document de base de l'Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya.

 

Contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans, i desacomplexadament, i sense un marc mental contrari i coherent per als espanyols

• Per primer cop, es manifesta oposició política a l'Agenda 2030.
• Més enllà dels posicionaments de màrqueting polític de cada partit, els principis haurien comportar coherència. 
• El factor Catalunya impossibilita la coherència en el marc espanyol respecte a principis com el respecte a la diversitat i l'aprofundiment democràtic, cosa que fa impossible un marc mental diferent i converteix el discurs de l'extrema dreta en el marc de referència dels altres.

A mesura que l'Agenda 2030 va anar esdevenint una iniciativa coneguda, causava satisfacció poder considerar-la un gran espai de consens no solament de la humanitat en general sinó dins del nostre país entre les diverses opcions polítiques. Bé, tampoc cal ser ingenus, però en tot cas és cert que tots els partits polítics hi estaven globalment a favor i les crítiques o diferències ideològiques hi podien restar subsumides.

Com a exemple, el fet que algú estigui pel decreixement es pot arribar a entendre com part de la localització, és a dir, l'adaptació local de l'Agenda 2030: si en un territori entenen que cal decréixer, serà la seva manera local de portar a terme l'Agenda 2030. O si en un territori volen créixer prioritàriament en economia social, és la seva opció. Tot hi cap. Dit d'una altra manera, tothom pot comprendre que un document aprovat per tots els països no pot ser al gust de tothom i que tampoc serà la punta de llança de la innovació o la radicalitat. Acceptat això, és un full de ruta acceptable per a la humanitat. I positiu en el sentit que creava un gran sentit de consens al voltant de la necessitat d'avançar cap al desenvolupament sostenible i dotar aquest concepte d'una gran centralitat, si més no en el discurs.

En aquest sentit, era factible que un Ajuntament plantegés un compromís i un pla d'acció fins al 2030, travessant per diferents mandats i amb possibles governs de signe polític diferent. Però ara ja no és així. Hi ha un partit polític a l'estat espanyol que declaradament s'hi mostra en contra. Així hi ha una extrema esquerra que considera l'Agenda 2030 un mandat dels poderosos i hi ha una extrema dreta que creu que l'Agenda 2030 és una manera d'imposar un nou ordre mundial per part de les esquerres.

Grups ultracatòlics d'extrema dreta van començar a divulgar que darrere el que l'Agenda 2030 ens venia hi havia altres objectius amagats, com podeu veure al cartell reinterpretant els ODS. Però ara l'oposició ja ha entrat també a la política: el partit d'extrema dreta Vox no sols s'hi manifesta crític sinó que en fa bandera. 

A la pre-campanya de les darreres eleccions espanyoles van penjar aquest cartell on una mà amb una polsera amb la bandera espanyola llença a les escombraries l'Agenda 2030 i altres anatemes de la formació, com la bandera LGTBI, el logotip del moviment feminista, i sobretot una estelada independentista catalana.

[vegeu a la foto d'EFE la pancarta desplegada per Vox en un cèntric edifici de Madrid]

Vox està dominat pels falangistes i ultracatòlics, amb vinculacions a l'Opus Dei, i també inclou una part d'ultraliberals, que n'han quedat apartats. Si hi ha un model que caracteritza el seu estil és l'autoritarisme, que volen aplicar en un model de govern feixista i que coherentment també apliquen  en la dimensió interna fins a límits extrems. 

Respecte a Vox, és important entendre que, de manera diferent de les extrema dretes d'arreu d'Europa que tenen el boc expiatori en les persones vingudes de la immigració, en el cas espanyol el partit ha nascut i ha crescut en l'odi als catalans. És un odi cap a la nació que l'Estat encara no ha pogut subjugar. Curiosament, un odi intern, ja que ells consideren que els catalans som espanyols. 

L'odi als catalans és el que té un caràcter més fundacional i el que els permet marcar les diferències més clares respecte al PP. La resta d'odis venen per afegitó, i són els tradicionals d'aquests moviments, però la seva crescuda electoral ha vingut motivada pel conflicte Catalunya-Espanya, i per la presència pública que els mitjans de comunicació els han volgut donar en aquest debat.

És intel·lectualment i des d'un punt de vista de gestió dels valors dramàtic que un partit configuri la seva ideologia a la contra, i des de l'odi. Aspiren a un comandament únic, i per això enyoren el franquisme, amb una sola nació espanyola, amb una única religió, amb una obediència absoluta al líder, sense espai per a la diversitat de cap mena.

L'Agenda 2030 no és cap revolució. Senzillament parla de reduir les desigualtats i de fomentar el respecte a la diversitat. Per no parlar, no parla ni dels drets de les nacions a l'autodeterminació, ni del respecte als col·lectius LGTBI, ni de l'economia social... Fins i tot els països musulmans van aprovar-la. Però està en la seva natura oposar-se a tot, fer una esmena a la totalitat contra l'evolució del món vers la diversitat, negar les evidències com el canvi climàtic. Com la faula de la granota i l'escorpí, poden portar el món a l'autodestrucció amb ells inclosos perquè està en la seva natura no acceptar la realitat sinó pretendre conformar el món segons el prisma en què ells ho veuen tot.

Malaurament, no hi ha per part de la resta de forces polítiques espanyoles una capacitat de plantar cara des dels principis, com caldria. Sols poden discutir-los algunes qüestions. Però com que globalment tampoc creuen en el ple respecte a la diversitat tenim mala peça al teler. En la mesura que a tots ells atorguen més valor a la sagrada unitat d'Espanya que a la democràcia plena o el respecte a la diversitat plurinacional, Vox sempre tindrà les de guanyar.

Fins i tot com a partit poder decréixer, o desaparèixer tornant a integrar-se al PP, però el mal ja està fet. Sempre hi haurà la por que l'extrema dreta creixi i, en conseqüència, això justifica que el PP hagi de tenir un discurs ben nacionalista espanyol i agressiu amb Catalunya. Per altra banda, el PSOE entén que davant el PP ha de reforçar el seu discurs nacionalista espanyol, que de fet és on es troba més còmode. I més greu encara, Sumar també entén que cal no sortir de l'espanyolitat, encara que el discurs pugui aparentar més amable.

Els valors i els principis no van a la carta. Si algú creu en el respecte a la diversitat i en l'aprofundiment democràtic, no val a aplicar-ho solament amb la diversitat d'origen i de gènere... perquè aleshores no és un principi, és una opció de màrqueting. Com quan algú parla dels colors verd, roig i violeta, quan entre les persones de les seves bases algunes hi estaven a les antípodes (i en aquest cas ho puc valorar com a gest positiu). O com ho va ser Equo, en aquest cas d'una gran incoherència diria que fruit d'interessos personals. Les esquerres van viure unes dècades de gran satisfacció perquè tothom s'avergonyia de dir que era de dretes. Ara ja no és així i la feblesa d'una esquerra inconsistent fa que la partida del relat tombi cap a la dreta.

Efectivament, el que respresenta Vox va contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans. Hi va desacomplexadament. I lamentablement sense que ningú ofereixi un marc mental diferent per als espanyols. Vox fa l'esmena a la totalitat al sistema. Mentrestant, cap dels altres fa l'esmena a la totalitat al que representa l'extrema dreta i el nacionalisme espanyol.

Marató de Micro TED Talks Medi Ambient UPF BSM

 

La UPF Barcelona School of Management se suma al Dia Mundial de l'Medi Ambient   donant veu a estudiants i antics alumnes Actius en la causa ambiental. El nostre repte és donar suport als que ja liderin la conversa i l'acció en aquest àmbit i alhora generar nous "Climate Influencers" a la nostra comunitat. 

Amb aquest objectiu, el dia 1 de juny, a les 16h, et presentem 10  Micro TED Talks, en format online, en el marc de la iniciativa mundial  COUNTDOWN  per combatre el canvi climàtic.

Josep Maria Canyelles, alumni IDEC-UPF de Polítiques Públiques i Socials, exposarà un Ted Talk sobre " Veïnatge Positiu per abordar el desenvolupament sostenible", a partir de la iniciativa Edificis Positius impulsada per la cooperativa social TSR Territori Socialment Responsable.

Els 10 Ted Talks (en castellà):

1. " Frenant el cambio climàtic des de la indústria de la moda " . Sònia Flotats . CEO So Good So Cute , magazine moda i Tendències sostenibles. Alumni Responsabilitat Social Corporativa.

2. "Química per 1 futur sostenible" . Xavier Ribera. Director de Comunicació, Relacions Institucionals i Sostenibilitat BASF . Alumni Direcció de Comunicació. 

3. " Veïnatge positiu per abordar el desenvolupament sostenible ". Josep Maria Canyelles . President TSR Territori Socialment Responsable . Alumni Polítiques Públiques i Socials.

4. Com recuperar 100.000 oliveres centenàries abandonats?  Alberto Alfonso Pordomingo . Direcció Compliance Telefónica Espanya . Alumni Compliance.

5. "Transformació cap a una societat més sostenible, cosa de Tots " . Sandra Costa.  Consultora Sènior Sostenibilitat, Canvi Climàtic i RSC KPMG Espanya.  Alumni Responsabilitat Social Corporativa.

6. "Fast fashion", la Resposta equivocada. Vincenzo Rusciano . International Business Development Consultant Bravomaker . Alumni Executive MBA.

7. "Transparència, Reversibilitat i Sota Demanda " . Eduard Mas . Product Manager Reprotect.  Estudiant Direcció Màrqueting Digital.

8. " La llar i la sostenibilitat mediambiental ". Mª Carmen de Bernardo . Traductora Freelance. Estudiant Traducció Literària. 

9. " Auditoria interna en RSC ". Diana Casajus . Auditoria interna VidaCaixa . Alumni Responsabilitat Social Corporativa.

10. " Legislar l'ecocidi: ¿és la Solució? " Oscar Benítez. Director de Seguretat TMB. Alumni Compliance.    

 

Marató Micro TED Talks Medi Ambient

Data: 1 juny 2021 16: 00-17: 00 CEST

Lloc de trobada: Sessió en remot

 

La sessió és oberta i gratuïta, prèvia inscripció: https://www.bsm.upf.edu/es/agenda/maraton-de-micro-ted-talks-medio-ambiente-upf-bsm  

Maratón de Micro TED Talks Medio Ambiente UPF BSM

La UPF Barcelona School of Management se suma al Día Mundial del Medio Ambiente dando voz a estudiantes y antiguos alumnos activos en la causa medioambiental. Nuestro reto es apoyar a los que ya lideran la conversación y la acción en este ámbito y, a la vez, generar nuevos "Climate Influencers" en nuestra comunidad. 

Con este objetivo, el día 1 de junio, a las 16h, te presentamos 10 Micro TED Talks, en formato online, en el marco de la iniciativa mundial COUNTDOWN para combatir el cambio climático.

Josep Maria Canyelles, alumni IDEC-UPF de Políticas Públicas y Sociales, expondrá un Ted Talk sobre"Vecindad Positiva para abordar el desarrollo sostenible", a partir de la iniciativa Edificios Positivos impulsada por la cooperativa social TSR Territori Socialment Responsable.

Los 10 Ted Talks:

1. "Frenando el cambio climático desde la industria de la moda". Sònia Flotats. CEO So Good So Cute, magazine moda y tendencias sostenibles. Alumni Responsabilidad Social Corporativa.

2. "Química por un futuro sostenible". Xavier Ribera. Director de Comunicación, Relaciones Institucionales y Sostenibilidad BASF. Alumni Dirección de Comunicación. 

3. "Vecindad positiva para abordar el desarrollo sostenible". Josep Maria Canyelles. President TSR Territori Socialment Responsable. Alumni Políticas Públicas y Sociales.

4. ¿Cómo recuperar 100.000 olivos centenarios abandonados? Alberto Alfonso Pordomingo. Dirección Compliance Telefónica España. Alumni Compliance.

5. "Transformación hacia una sociedad más sostenible, cosa de todos". Sandra Costa. Consultora Senior Sostenibilidad, Cambio Climático y RSC KPMG España. Alumni Responsabilidad Social Corporativa.

6. "Fast fashion", la respuesta equivocada. Vincenzo Rusciano. International Business Development Consultant Bravomaker. Alumni Executive MBA.

7. "Transparencia, Reversibilidad y Bajo Demanda". Eduard Mas. Product Manager Reprotect. Estudiante Dirección Márketing Digital.

8. "El hogar y la sostenibilidad medioambiental". Mª Carmen de Bernardo. Traductora Freelance. Estudiante Traducción Literaria. 

9. "Auditoría interna en RSC". Diana Casajus. Auditoria interna VidaCaixa. Alumni Responsabilidad Social Corporativa.

10. "Legislar el Ecocidio: ¿es la solución?" Oscar Benítez. Director de Seguridad TMB.  Alumni Compliance. 

 

Maratón Micro TED Talks Medio Ambiente

Fecha:1 de junio de 2021 16:00 - 17:00 CEST

Lugar de encuentro: Sesión en remoto

 

La sesión es abierta y gratuita, previa inscripción:

https://www.bsm.upf.edu/es/agenda/maraton-de-micro-ted-talks-medio-ambiente-upf-bsm 

 

 

Finances sostenibles i taxonomia de la UE: la Comissió pren noves mesures per canalitzar els diners cap a activitats sostenibles

22 abril 2021. La Comissió Europea ha adoptat avui un ambiciós paquet de mesures generals per contribuir a millorar el flux de diners cap a activitats sostenibles a tota la Unió Europea. Al permetre reorientar les inversions cap a tecnologies i empreses més sostenibles, aquestes mesures contribuiran a fer que Europa sigui climàticament neutra d'aquí a 2050. Faran de la UE un líder mundial en l'establiment de normes per a les finances sostenibles.

El paquet consta de:

• L'acte delegat de taxonomia climàtica de la UE té per objecte donar suport a les inversions sostenibles, aclarint quines activitats econòmiques contribueixen més a la consecució dels objectius ambientals de la UE. El Col·legi de Comissaris ha arribat avui a un acord polític sobre el text. L'acte delegat s'adoptarà formalment a finals de maig, un cop es disposi de traduccions en totes les llengües de la UE. En una Comunicació, també adoptada avui pel Col·legi de Comissaris, s'exposa amb més detall l'enfocament de la Comissió.
• Una proposta de Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat. La proposta té per objecte millorar el flux d'informació sobre sostenibilitat en el món empresarial. Farà que la informació sobre sostenibilitat per part de les empreses sigui més coherent, de manera que les empreses financeres, els inversors i el públic en general puguin utilitzar informació comparable i fiable sobre sostenibilitat.
• Finalment, sis actes delegats modificadors de garantir que les empreses financeres, per exemple assessors, gestors d'actius o asseguradores, incloguin la sostenibilitat en els seus procediments i la seva assessorament en matèria d'inversió a la clientela.

El Pacte Verd Europeu és l'estratègia de creixement d'Europa amb l'objectiu de millorar el benestar i la salut dels ciutadans, aconseguir que Europa sigui climàticament neutra d'aquí al 2050 i protegir, conservar i millorar el capital natural i la biodiversitat de la UE.

Com a part d'aquest esforç, les empreses necessiten un marc general de sostenibilitat per canviar els seus models de negoci en conseqüència. Per garantir la transició del finançament i evitar el «blanqueig ecològic», tots els elements del paquet de mesures d'avui augmentaran la fiabilitat i comparabilitat de la informació sobre sostenibilitat. Això situarà el sector financer europeu en el centre d'una recuperació econòmica sostenible i integradora enfront de la pandèmia de COVID-19 i al desenvolupament econòmic sostenible a llarg termini d'Europa.

Acte delegat sobre taxonomia climàtica de la UE

La taxonomia de la UE és una eina de transparència sòlida i amb base científica a disposició d'empreses i inversors. Crea un llenguatge comú que els inversors podran utilitzar en qualsevol lloc a l'invertir en projectes i activitats econòmiques que tinguin una incidència positiva substancial en el clima i el medi ambient. També introduirà obligacions d'informació per a les empreses i els participants en els mercats financers.

L'acte delegat, acordat políticament avui pel Col·legi de Comissaris, introdueix el primer conjunt de criteris tècnics de selecció per definir quines activitats contribueixen substancialment a dos dels objectius ambientals del Reglament pel qual s'estableix una taxonomia: adaptació al canvi climàtic i mitigació del canvi climàtic. Aquests criteris es basen en l'assessorament científic del Grup d'Experts Tècnics (TEG) sobre finances sostenibles. És el resultat d'amplis comentaris de les parts interessades, així com de debats amb el Parlament Europeu i el Consell. Aquest acte delegat abastaria les activitats econòmiques d'aproximadament el 40% de les empreses cotitzades en borsa, en sectors que són responsables de gairebé el 80% de les emissions directes de gasos d'efecte hivernacle a Europa. Inclou sectors com l'energia, la silvicultura, la indústria manufacturera, el transport i la construcció.

L'acte delegat de taxonomia de la UE és un document viu i seguirà evolucionant amb el temps, a la llum dels canvis i el progrés tecnològic. Els criteris seran objecte de revisió periòdica. Això garantirà que els nous sectors i activitats, incloses les activitats transitòries i altres «activitats facilitadores», puguin afegir-se a l'àmbit d'aplicació al llarg de el temps.

Una nova Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat

La proposta d'avui revisa i reforça les normes existents introduïdes per la Directiva sobre informació no financera. El seu objectiu és crear un conjunt de normes que, amb el temps, igualin la informació sobre sostenibilitat a la informació financera. Ampliarà els requisits de la UE relativa a la informació sobre sostenibilitat a totes les grans empreses i a totes les que cotitzen en borsa. Això vol dir que gairebé 50.000 empreses de la UE hauran de seguir normes detallades de la UE en matèria d'informació sobre sostenibilitat, enfront de les 11.000 sotmeses actualment a aquests requisits. La Comissió proposa el desenvolupament de normes per a les grans empreses, i normes separades i proporcionades per a les pimes, que les pimes no cotitzades poden utilitzar voluntàriament.

En general, la proposta té per objecte garantir que les empreses comuniquin la informació fiable i comparable sobre la sostenibilitat que necessiten els inversors i altres parts interessades. Ha de garantir un flux coherent d'informació sobre sostenibilitat a través de el sistema financer. Les empreses hauran d'informar sobre la manera en què les qüestions de sostenibilitat, com el canvi climàtic, afecten els seus negocis i a l'impacte de les seves activitats en les persones i el medi ambient.

La proposta també simplificarà el procés de notificació per a les empreses. Moltes empreses es troben actualment sota pressió per utilitzar una sèrie de diferents normes i marcs d'informació sobre sostenibilitat. Les normes d'informació sobre sostenibilitat propostes a la UE han de ser una «finestreta única», que ofereixi a les empreses una solució única que satisfaci les necessitats d'informació dels inversors i altres parts interessades.

Modificacions dels actes delegats en matèria d'assessorament en matèria d'inversió i assegurances, obligacions fiduciàries i supervisió i governança de productes

Les sis esmenes presentades avui animen el sistema financer a donar suport a les empreses en el camí cap a la sostenibilitat, i a donar suport a les empreses sostenibles existents. També reforçaran la lluita de la UE contra el «blanqueig ecològic».

• Assessorament en matèria d'inversió i assegurances: quan un assessor avalua la idoneïtat d'un client per a una inversió, ara haurà de considerar les preferències de sostenibilitat de el client.
• Obligacions fiduciàries: les modificacions presentades avui aclareixen les obligacions d'una empresa financera a l'hora d'avaluar els riscos de sostenibilitat i la sostenibilitat dels models de negoci.
• Supervisió i governança dels productes d'inversió i assegurances: els fabricants de productes financers i els assessors financers hauran de considerar factors de sostenibilitat a l'hora de dissenyar els seus productes financers.

Declaracions dels membres del Col·legi de Comissaris 

Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu per a una Economia a Servei de les Persones, ha declarat: «Europa va ser un primer líder en la reforma de el sistema financer per donar suport a les inversions en favor de el canvi climàtic. Avui fem un pas endavant amb la primera taxonomia climàtica que ajudarà a les empreses i els inversors a saber si les seves inversions i activitats són realment ecològiques. Això serà essencial si volem mobilitzar la inversió privada cap a activitats sostenibles i fer que Europa sigui climàticament neutra en 2050. Es tracta d'un pas pioner sobre el qual hem consultat molt i de manera àmplia. No hem escatimat esforços a l'hora de buscar un resultat equilibrat i basat en la ciència. També proposem normes millorades relatives a la informació sobre sostenibilitat per part de les empreses. Mitjançant el desenvolupament de normes europees, ens basarem en les iniciatives internacionals i hi contribuirem».

Mairead McGuinness, comissària de Serveis Financers, Estabilitat Financera i Unió dels Mercats de Capitals, ha declarat: «El sistema financer té un paper crucial en l'aplicació del Pacte Verd de la UE, i es requereixen inversions significatives per ecologitzar la nostra economia. Necessitem que totes les empreses exerceixin el seu paper, tant les ja avançades en la ecologització de les seves activitats com les que han de fer més per aconseguir la sostenibilitat. Les noves normes actuals són un factor de canvi en les finances. Estem intensificant la nostra ambició en matèria de finances sostenibles per a contribuir que Europa sigui el primer continent climàticament neutre d'aquí a 2050. Ara és el moment de passar de les paraules als actes i invertir de manera sostenible». 

 

Antecedents i següents etapes

La UE ha fet passos importants en els últims anys per construir un sistema financer sostenible que contribueixi a la transició cap a una Europa climàticament neutra. El Reglament sobre la taxonomia, el Reglament relatiu a la divulgació d'informació sobre finances sostenibles i el Reglament sobre els índexs de referència de la UE constitueixen la base per a augmentar la transparència i la seguretat i oferir eines que permetin als inversors determinar quines oportunitats de inversió són sostenibles.

Un cop adoptat formalment, l'acte delegat de taxonomia climàtica de la UE serà examinat pel Parlament Europeu i el Consell (quatre mesos i prorrogable un cop per dos mesos addicionals).

Pel que fa a la proposta de Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat, la Comissió establirà converses amb el Parlament Europeu i el Consell.

Les sis modificacions dels actes delegats sobre assessorament en matèria d'inversió i assegurances, obligacions fiduciàries i supervisió i governança de productes seran examinades pel Parlament Europeu i el Consell (períodes de tres mesos prorrogables un cop per tres mesos addicionals) i s'espera que s'apliquin a partir d'octubre de 2022.

més informació

Comunicació de la Comissió: Taxonomia de la UE, divulgació d'informació corporativa en matèria de sostenibilitat, preferències de sostenibilitat i obligacions fiduciàries

Acte delegat sobre taxonomia climàtica de la UE 

Preguntes i respostes - Acte Delegat relatiu a la taxonomia climàtica i modificacions dels actes delegats relatius a les obligacions fiduciàries i a l'assessorament en matèria d'inversió i assegurances

Preguntes i respostes sobre la proposta de Directiva d'informació de les empreses en matèria de sostenibilitat

Fitxa informativa - Paquet sobre finances sostenibles d'abril de 2021

Lloc web de la DG FISMA sobre finances sostenibles

Font: Comissió Europea

[1] Una activitat econòmica que persegueixi aquest objectiu ha de contribuir substancialment a reduir o prevenir els efectes adversos per al clima actual o futur, o els riscos d'aquests efectes adversos, ja sigui a la pròpia activitat o en les persones, la natura o els actius. 

[2] Una activitat econòmica que persegueixi aquest objectiu ha de contribuir substancialment a l'estabilització de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, evitant-les o reduint o incrementant la seva absorció. L'activitat econòmica ha de ser coherent amb l'objectiu de temperatura a llarg termini establert en l'Acord de París. 

Finanzas sostenibles y taxonomía de la UE: la Comisión toma nuevas medidas para canalizar el dinero hacia actividades sostenibles

La Comisión Europea ha adoptado hoy un ambicioso paquete de medidas generales para contribuir a mejorar el flujo de dinero hacia actividades sostenibles en toda la Unión Europea. Al permitir reorientar las inversiones hacia tecnologías y empresas más sostenibles, estas medidas contribuirán a hacer que Europa sea climáticamente neutra de aquí a 2050. Harán de la UE un líder mundial en el establecimiento de normas para las finanzas sostenibles.

El paquete consta de:

• El acto delegado de taxonomía climática de la UE tiene por objeto apoyar las inversiones sostenibles, aclarando qué actividades económicas contribuyen más a la consecución de los objetivos medioambientales de la UE. El Colegio de Comisarios ha alcanzado hoy un acuerdo político sobre el texto. El acto delegado se adoptará formalmente a finales de mayo, una vez se disponga de traducciones en todas las lenguas de la UE. En una Comunicación, también adoptada hoy por el Colegio de Comisarios, se expone con más detalle el enfoque de la Comisión.
• Una propuesta de Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad. La propuesta tiene por objeto mejorar el flujo de información sobre sostenibilidad en el mundo empresarial. Hará que la información sobre sostenibilidad por parte de las empresas sea más coherente, de modo que las empresas financieras, los inversores y el público en general puedan utilizar información comparable y fiable sobre sostenibilidad.
• Por último, seis actos delegados modificadores garantizarán que las empresas financieras, por ejemplo asesores, gestores de activos o aseguradoras, incluyan la sostenibilidad en sus procedimientos y su asesoramiento en materia de inversión a los clientes.

El Pacto Verde Europeo es la estrategia de crecimiento de Europa cuyo objetivo es mejorar el bienestar y la salud de los ciudadanos, lograr que Europa sea climáticamente neutra de aquí a 2050 y proteger, conservar y mejorar el capital natural y la biodiversidad de la UE.

Como parte de este esfuerzo, las empresas necesitan un marco general de sostenibilidad para cambiar sus modelos de negocio en consecuencia. Para garantizar la transición de la financiación y evitar el «blanqueo ecológico», todos los elementos del paquete de medidas de hoy aumentarán la fiabilidad y comparabilidad de la información sobre sostenibilidad. Ello situará al sector financiero europeo en el centro de una recuperación económica sostenible e integradora frente a la pandemia de COVID-19 y al desarrollo económico sostenible a largo plazo de Europa.

Acto delegado sobre taxonomía climática de la UE

La taxonomía de la UE es una herramienta de transparencia sólida y con base científica a disposición de empresas e inversores. Crea un lenguaje común que los inversores podrán utilizar en cualquier lugar al invertir en proyectos y actividades económicas que tengan una incidencia positiva sustancial en el clima y el medio ambiente. También introducirá obligaciones de información para las empresas y los participantes en los mercados financieros.

El acto delegado, acordado políticamente hoy por el Colegio de Comisarios, introduce el primer conjunto de criterios técnicos de selección para definir qué actividades contribuyen sustancialmente a dos de los objetivos medioambientales del Reglamento por el que se establece una taxonomía: adaptación al cambio climático [1] y mitigación del cambio climático [2]. Estos criterios se basan en el asesoramiento científico del Grupo de Expertos Técnicos (TEG) sobre finanzas sostenibles. Es el resultado de amplios comentarios de las partes interesadas, así como de debates con el Parlamento Europeo y el Consejo. Este acto delegado abarcaría las actividades económicas de aproximadamente el 40 % de las empresas cotizadas en bolsa, en sectores que son responsables de casi el 80 % de las emisiones directas de gases de efecto invernadero en Europa. Incluye sectores como la energía, la silvicultura, la industria manufacturera, el transporte y la construcción.

El acto delegado de taxonomía de la UE es un documento vivo y seguirá evolucionando con el tiempo, a la luz de los cambios y el progreso tecnológico. Los criterios serán objeto de revisión periódica. Esto garantizará que los nuevos sectores y actividades, incluidas las actividades transitorias y otras «actividades facilitadoras», puedan añadirse al ámbito de aplicación a lo largo del tiempo.

Una nueva Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad

La propuesta de hoy revisa y refuerza las normas existentes introducidas por la Directiva sobre información no financiera. Su objetivo es crear un conjunto de normas que, con el tiempo, igualen la información sobre sostenibilidad a la información financiera. Ampliará los requisitos de la UE relativa a la información sobre sostenibilidad a todas las grandes empresas y a todas las que cotizan en bolsa. Esto significa que casi 50 000 empresas de la UE tendrán que seguir normas detalladas de la UE en materia de información sobre sostenibilidad, frente a las 11 000 sometidas actualmente a estos requisitos. La Comisión propone el desarrollo de normas para las grandes empresas, y normas separadas y proporcionadas para las pymes, que las pymes no cotizadas pueden utilizar voluntariamente.

En general, la propuesta tiene por objeto garantizar que las empresas comuniquen la información fiable y comparable sobre la sostenibilidad que necesitan los inversores y otras partes interesadas. Garantizará un flujo coherente de información sobre sostenibilidad a través del sistema financiero. Las empresas tendrán que informar sobre la manera en que las cuestiones de sostenibilidad, como el cambio climático, afectan a sus negocios y al impacto de sus actividades en las personas y el medio ambiente.

La propuesta también simplificará el proceso de notificación para las empresas. Muchas empresas se encuentran actualmente bajo presión para utilizar una serie de diferentes normas y marcos de información sobre sostenibilidad. Las normas de información sobre sostenibilidad propuestas en la UE deben ser una «ventanilla única», que ofrezca a las empresas una solución única que satisfaga las necesidades de información de los inversores y otras partes interesadas.

Modificaciones de los actos delegados en materia de asesoramiento en materia de inversión y seguros, obligaciones fiduciarias y supervisión y gobernanza de productos

Las seis enmiendas presentadas hoy animan al sistema financiero a apoyar a las empresas en el camino hacia la sostenibilidad, y a apoyar a las empresas sostenibles existentes. También reforzarán la lucha de la UE contra el «blanqueo ecológico».

• asesoramiento en materia de inversión y seguros: cuando un asesor evalúa la idoneidad de un cliente para una inversión, ahora tendrá que discutir las preferencias de sostenibilidad del cliente
• obligaciones fiduciarias: las modificaciones presentadas hoy aclaran las obligaciones de una empresa financiera a la hora de evaluar los riesgos de sostenibilidad y la sostenibilidad de los modelos de negocio
• supervisión y gobernanza de los productos de inversión y seguros: los fabricantes de productos financieros y los asesores financieros tendrán que considerar factores de sostenibilidad a la hora de diseñar sus productos financieros.

Declaraciones de los miembros del Colegio de Comisarios

Valdis Dombrovskis, vicepresidente ejecutivo para una Economía al Servicio de las Personas, ha declarado: «Europa fue un primer líder en la reforma del sistema financiero para apoyar las inversiones en favor del cambio climático. Hoy damos un paso adelante con la primera taxonomía climática que ayudará a las empresas y los inversores a saber si sus inversiones y actividades son realmente ecológicas. Esto será esencial si queremos movilizar la inversión privada hacia actividades sostenibles y hacer que Europa sea climáticamente neutra en 2050. Se trata de un paso pionero sobre el que hemos consultado mucho y de forma amplia. No hemos escatimado esfuerzos a la hora de buscar un resultado equilibrado y basado en la ciencia. También proponemos normas mejoradas relativas a la información sobre sostenibilidad por parte de las empresas. Mediante el desarrollo de normas europeas, nos basaremos en las iniciativas internacionales y contribuiremos a ellas».

Mairead McGuinness, comisaria de Servicios Financieros, Estabilidad Financiera y Unión de los Mercados de Capitales, ha declarado: «El sistema financiero desempeña un papel crucial en la aplicación del Pacto Verde de la UE, y se requieren inversiones significativas para ecologizar nuestra economía. Necesitamos que todas las empresas desempeñen su papel, tanto las ya avanzadas en la ecologización de sus actividades como las que tienen que hacer más para lograr la sostenibilidad. Las nuevas normas actuales son un factor de cambio en las finanzas. Estamos intensificando nuestra ambición en materia de finanzas sostenibles para contribuir a que Europa sea el primer continente climáticamente neutro de aquí a 2050. Ahora es el momento de pasar de las palabras a los actos e invertir de manera sostenible».

Antecedentes y siguientes etapas

La UE ha dado pasos importantes en los últimos años para construir un sistema financiero sostenible que contribuya a la transición hacia una Europa climáticamente neutra. El Reglamento sobre la taxonomía, el Reglamento relativo a la divulgación de información sobre finanzas sostenibles y el Reglamento sobre los índices de referencia de la UE constituyen la base para aumentar la transparencia y la seguridad y ofrecer herramientas que permitan a los inversores determinar qué oportunidades de inversión son sostenibles.

Una vez adoptado formalmente, el acto delegado de taxonomía climática de la UE será examinado por el Parlamento Europeo y el Consejo (cuatro meses y prorrogable una vez por dos meses adicionales).

Por lo que respecta a la propuesta de Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad, la Comisión entablará conversaciones con el Parlamento Europeo y el Consejo.

Las seis modificaciones de los actos delegados sobre asesoramiento en materia de inversión y seguros, obligaciones fiduciarias y supervisión y gobernanza de productos serán examinadas por el Parlamento Europeo y el Consejo (períodos de tres meses prorrogables una vez por tres meses adicionales) y se espera que se apliquen a partir de octubre de 2022.

Más información

Comunicación de la Comisión: Taxonomía de la UE, divulgación de información corporativa en materia de sostenibilidad, preferencias de sostenibilidad y obligaciones fiduciarias

Acto delegado sobre taxonomía climática de la UE 

Preguntas y respuestas - Acto Delegado relativo a la taxonomía climática y modificaciones de los actos delegados relativos a las obligaciones fiduciarias y al asesoramiento en materia de inversión y seguros

Preguntas y respuestas sobre la propuesta de Directiva de información de las empresas en materia de sostenibilidad

Ficha informativa - Paquete sobre finanzas sostenibles de abril de 2021

Sitio web de la DG FISMA sobre finanzas sostenibles

Fuente: Comisión Europea

[1] Una actividad económica que persiga este objetivo debe contribuir sustancialmente a reducir o prevenir los efectos adversos para el clima actual o futuro, o los riesgos de tales efectos adversos, ya sea en la propia actividad o en las personas, la naturaleza o los activos.

[2] Una actividad económica que persiga este objetivo debe contribuir sustancialmente a la estabilización de las emisiones de gases de efecto invernadero, evitándolas o reduciéndolas o incrementando su absorción. La actividad económica debe ser coherente con el objetivo de temperatura a largo plazo establecido en el Acuerdo de París.