Pot afectar el canvi climàtic el sentit de comunitat i el capital social?

El canvi climàtic és un desafiament mundial important que pot afectar significativament el sentit de comunitat i el capital social en diferents maneres. Aporto una reflexió en aquest sentit, connectant tots dos elements.

Fa anys la meva activitat de consultoria va acompanyada d'accions de formació diversa, i els continguts tant dels acompanyaments com de la docència han anat evolucionant segons les tendències en el marc del focus de la meva activitat, la responsabilitat social. És evident que el canvi climàtic ha esdevingut un aspecte central, cosa que de vegades comporta un menysteniment d'altres matèries, com ara la vertebració social.

Sempre explico que l'enfocament de responsabilitat social implica abordar la gestió de la complexitat. I en aquest cas pot ser interessant veure algunes connexions rellevants:

1. Reducció de recursos: El canvi climàtic pot afectar la disponibilitat i la qualitat dels recursos, com ara l'aigua i els aliments. Això podria portar a tensions i conflictes en les comunitats que competeixen pels recursos i minar-ne les relacions, tant entre els membres com entre comunitats diverses.

2. Estrès i ansietat: Els esdeveniments climàtics extrems, com les onades de calor, poden afectar la salut mental i emocional de les persones. Els desastres com ara les inundacions, els incendis forestals i les tempestes potencialment destructives poden causar molts danys i estrès emocional en les comunitats. També pot augmentar les disparitats econòmiques, que poden teniu un impacte negatiu en el benestar mental.

3. Desplaçaments poblacionals: El canvi climàtic pot causar inundacions, sequeres i incendis forestals, i com a conseqüència la pèrdua de llars. Les persones poden haver de moure's a altres llocs per sobreviure. Això pot afectar les comunitats en la mesura que es perden els membres de la comunitat i es canvien les dinàmiques socials. Les trenquen. I una derivada que a molta gent se li pot escapar: en el cas de certes cultures, pot suposar-ne l'extinció (Sense paraules: per què el canvi climàtic amenaça d'arrasar bona part de les llengües del planeta).

4. Deteriorament de la salut: El canvi climàtic pot portar a un augment de les malalties relacionades amb el calor i la salut, i fins i tot afectar el benestar de les persones dels grups més vulnerables. Aquest impacte pot augmentar la necessitat de suport i la solidaritat entre les comunitats.

Per contra, un element positiu pot ser la reacció:

5. Resiliència: El canvi climàtic pot portar les persones a unir-se per abordar-ne els efectes. Això pot conduir a la formació de comunitats més fortes i un augment del capital social. Les comunitats que actuen juntes tenen més recursos i suport per afrontar els reptes.

Estem davant d'una amenaça complexa que pot afectar significativament el capital social de les nostres societats. És important per a les comunitats treballar juntes per abordar aquest desafiament i construir resiliència per protegir-ne els membres i promoure relacions positives entre les diverses parts.

Però el repte no es limita a les relacions intra i inter comunitats sinó que cal un abordatge global: per una banda enfortint els sistemes de governança mundial i la seva efectivitat. I per altra banda, posar al dia el Contracte social, amb els drets i deures de la ciutadania i dels actors, donant lloc a uns nous pactes per garantir la seguretat i la confiança en una època en què la gent dels països rics ha perdut la seguretat de tenir un feina que els garantís viure dignament i la gent dels països del sud veuen com amb el canvi climàtic poden perdre el poc que tenien.

[MICROVÍDEO] Refugiats #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen del mot refugiats

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 10 de Nacions Unides pretén reduir la desigualtat dins i entre els països.

En el vídeo breu (3'27'') faig una reflexió sobre els refugiats a partir del seu origen etimològic. El dedico a Proactiva Open Arms per la immensa feina que ens dignifica a tots.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

[ARTICLE] Grups d'interès o grups de pressió?

Aquests dies he hagut de fer servir per primer cop el mecanisme que habilita la Llei catalana de la Transparència de registre de grups d'interès. En concret, he hagut de donar d'alta una associació que dirigeixo i que manté relacions amb càrrecs públics.

Pot semblar exagerat o fins i tot un mer tràmit burocràtic haver de complir amb aquests procediments, però són els que permeten amb major fiabilitat que es pugui fer un seguiment de les interaccions entre els grups d'interès i els poders públics.

El dubte és si una organització no governamental amb una missió social i relacionada amb el bé comú també ha de complir amb aquest tràmit, i la resposta és positiva. La norma afecta a tothom, encara que no es tracti de col·lectius que pretenen defensar interessos particulars o privats. De fet, ja no es parla de grups de pressió sinó de grups d'interès, per a fer-ho més explícit, com podreu trobar al decret 171/2015.

El diccionari de la RAE encara ens diu que l'anglicisme lobby correspon a un “grupo de presión ”. Però en la definició aprovada per l’Institut d'Estudis Catalans aquesta pressió s’esvaeix i passa a ser :

“Grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics perquè es legisli o s’emprengui una acció determinada en benefici dels seus interessos”.

De manera semblant, el diccionari d'Enciclopèdia Catalana defineix lobby com:

“Grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics, especialment els legisladors, perquè afavoreixin els seus interessos”.

Com diu Albert Pla Nualart a l'article a l'ARA "La pressió dels grups d’interès", “grups d’interès sembla destinat a ser el terme oficial i políticament correcte a partir d’ara. Si jo fos un grup de pressió faria pressió perquè no em diguessin ni grup de pressió ni lobi, que sona fatal. La pressió s’ha fet i els ha convertit en acceptables grups d’interès”. També ens diu en el seu article el següent:

Deia fa uns deu dies al Cercle d’Economia Joaquim Molins López-Rodó que “l’objectiu dels grups d’interès és influir legítimament en les polítiques públiques”. Hi va anar per presentar Los grupos de interés en España, un llibre que ha codirigit. Per a Molins, doncs, els lobbies (així els anomena el subtítol del mateix llibre) intenten, partint dels interessos d’un col·lectiu concret, que una política o una llei que afecta el conjunt de la societat sigui, gràcies a la seva pressió, més favorable a aquell col·lectiu. No deia Molins, però és fàcil deduir-ho, que això també sol comportar que sigui menys favorable a un altre col·lectiu que no ha pogut o sabut lobitzar-se a temps. 

Aquestes reflexions que es plantegen per al sector públic entren de ple en els debats i disquisicions de la Responsabilitat Social Corporativa, ja sigui de les Administracions o de les Empreses, ja que cada cop més parlem d'una mateixa disciplina amb un lèxic que va convergint.

L'Administració pública -en aquest cas la catalana, que ha fet una llei de transparència que va més enllà del model espanyol- té necessitat de normativitzar i procedimentar. I cal que els grups d'interès es donin d'alta en un registre ad hoc. En el cas de les empreses, a mesura que han anat aprenent a sistematitzar la gestió de l'RSE, s'han desenvolupat normes de gestió, i s'han establert procediments interns, han anat identificant quins eren els seus grups d'interès, els han categoritzat, han valorat els interessos mutus i han establert quins havien els canals de comunicació. En en cas de les empreses, l'orientació és a la gestió, no al mer procediment, si bé aquest és necessari per tal d'assegurar una correcta gestió de l'RSE, i poder així identificar correctament quins són els temes rellevants a incorporar dins l'RSE. Segurament, en el cas del sector públic, la norma falla quan no se sotmet a la lògica de l'RSE, no serveix per a fer això mateix, que és el que li dóna utilitat, més enllà de mostrar transparència sobre qui intenta pressionar.

Més enllà del gran discurs de l'Ètica en majúscula, finalment l'RSE va de saber gestionar de manera equilibrada els interessos de les diferents parts implicades. I lògicament, cal conèixer amb una dosi de posar-se en el lloc de l'altre, quins són aquests interessos, per a valorar si s'entenen com a legítims, aspecte fonamental. I gestionar-los i equilibrar-los a partir d'uns valors de justícia, d'ètica, de sostenibilitat, amb una una actitud honesta i amb la màxima transparència possible. També exercir la política, estar en un càrrec públic, ser un legislador, implica trobar un punt d’equilibri entre interessos en conflicte, i més enllà de les diferències ideològiques, aplicar primer el sedàs ètic i de sostenibilitat.

Podem pensar que l'ús de grups d'interès és l'eufemisme per no parlar de grups de pressió. Però parlar d'interès també deixa clar quins són els seus objectius. El que els diferencia és si defensen interessos que a priori es puguin catalogar com a privatius o corporatius, o bé estarien vinculats a l'interès general i el bé comú. Però també es podrien diferenciar en la manera com actuen, si intenten influir a partir del diàleg i la seducció o bé a partir de la pressió més descarnada. I aquesta manera de fer no té perquè coincidir exactament amb la primera diferència. I una altra cosa és si entren en terrenys pantanosos on les conductes poden estar fora de la legalitat o si més no de l'ètica, a partir d'enganys, conxorxes, pagaments de facilitació, suborns, amenaces, o àdhuc violència.

Posar-los tots al mateix sac és evidenciar que els interessos diversos hi són sempre, i que forma part d'una societat madura abordar-los. I és bo que davant una presa de decisió -d'un poder públic o d'una corporació privada- s'evidenciïn totes les parts que prenen part en l'interès. D'aquí que també en diguem partprenents, com en francès partie prenant. Mentre els mètodes i les maneres siguin legals i ètiques, la resta tant se val. Millor que tots els arguments es mostrin i les decisions siguin preses amb totes les cartes damunt la taula, i fent ús si cal de mecanismes d'aproximació entre les parts, de resolució alternativa de conflictes, si cal.

És bo parlar de grups d'interès. O parts inplicades, o partprenents, o grups de pressió... Com vulgueu dir-ne, però evidenciant que existeixen i fent-los sortir de la foscor. Alguns perquè els va bé camuflar-s'hi i altres perquè no gaudeixen d'un reconeixement suficient com a tals. Aquí les empreses que gestionen l'RSE també han fet un pas endavant en la seva metodologia, ja que no esperen que els grups d'interès se'ls registrin sinó que haurien de sortir a trobar aquells grups d'interès que resten ocults, sense veu. Com a element crític, tanmateix, algunes empreses poden no donar prou reconeixement a grups d'interès que defensen elements de materialitat que no formen part de l'interès corporatiu, i aquí la flexibilitat de la metodologia grinyola, perquè cap auditor demanarà veure quines organitzacions socials han demanat de mantenir una relació o unes reunions amb l'empresa.

[VÍDEO] La cultura de l’RSE i la cultura de la mediació han de fusionar-se dins les empreses

Va tenir lloc la jornada “Mediació i RSE: com resoldre conflictes des de l’RSE“, coorganitzada per la Cambra de comerç de Barcelona i Respon.cat en el marc del Dia Europeu de la Mediació.

La jornada va comptar amb ponents de primer nivell que van captivar el públic assistent i van aportar una mirada molt realista des de la seva experiència tant del món de la mediació i els arbitratges com de l’RSE.

La cultura de l’RSE i la cultura de la mediació han d’estar alineades dins les empreses i les organitzacions. Amb aquesta jornada es va voler aprofundir en la dimensió compartida d’aquestes dues disciplines tan interessants per a les organitzacions que vulguin desenvolupar-se de manera harmònica i sostenible en els propers anys.

La primera intervenció en la taula rodona “Tres mirades des del coneixement i l’experiència en la resolució de conflictes” va ser a càrrec de Raquel Alastruey, magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona i vicepresidenta de GEMME Espanya, una convençuda de l’eficàcia de la mediació en la resolució de conflictes que, avalada per anys d’experiència, posa sobre la taula el temps, el desgast i l’esforç econòmic que suposa, per al sistema i per a l’usuari, un procés judicial davant la simplicitat i eficàcia dels resultats de la mediació.

Joan Francesc Pont, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona i membre de la Cort Arbitral de Catalunya, apunta en la mateixa direcció quan afirma que en darrer terme un procés judicial no aporta una solució real, sinó que és la resposta legal que donarà un jutge a partir de la percepció d’aquest condicionada pel plantejament que s’ha fet del conflicte i pel seu entorn vivencial. Un dels avantatges que subratlla dels arbitratges davant els litigis és la possibilitat que donen els primers de seure les parts en espais informals, cosa que permetrà una millor comprensió mútua i en conseqüència afavorirà de manera indiscutible l’acord amigable en què les parts sempre hi sortiran guanyant.

Manel Canyameres, advocat i mediador especialitzat en empresa i patrimoni, se suma a la defensa de la mediació pels molts guanys que suposa per a totes les parts, entre els quals destaca la millor acceptació dels acords donat que no es perceben com una imposició externa sinó que s’entomen com una decisió pròpia ja que s’ha estat partícip durant tot el procés.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat i especialista en l’RSE de les organitzacions públiques i privades, va tancar l’acte recordant que els conflictes estan presents en la societat i en les empreses, i les organitzacions han de tenir la capacitat de gestionar aquesta complexitat en clau d’RSE, amb solucions que afegeixin valor i contribueixin a construir un teixit empresarial basat en la cultura del diàleg. Canyelles va citar una frase de l’Ideari Respon.cat de l'RSE que resumeix molt bé el missatge: “aspirem a ser organitzacions positives amb persones positives”.

Un dels aspectes que va generar més debat entre el públic és el cost de la mediació. Des de la taula d’experts es va respondre sense dubtes que aquest sempre és menor que el cost d’un procés judicial i que sota una òptica d’RSE l’empresa és qui ha d’assumir aquest cost, ja que el retorn és indubtable i no solament des del punt de vista econòmic, sinó també reputacional i de prestigi.

La jornada va ser inaugurada per Narcís Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, afirmant que la resolució de conflictes sota la lògica de l’RSE passa de manera inexcusable per un plantejament de mediació.

A continuació podeu veure el vídeo de la jornada:

Entrades relacionades:

• 12.1.16 [ARTICLE] Empreses amb una cultura avançada de la responsabilitat cap a la societat i de la mediació
• 12.1.16 Jornada: Com resoldre els conflictes des de la Responsabilitat Social Empresarial

[VÍDEO] La cultura de la RSE y la cultura de la mediación deben fusionarse dentro de las empresas

Tuvo lugar la jornada "Mediación y RSE: cómo resolver conflictos desde la RSE", coorganizada por la Cámara de Comercio de Barcelona y Respon.cat en el marco del Día Europeo de la Mediación.

La jornada contó con ponentes de primer nivel que cautivaron el público asistente y aportaron una mirada muy realista desde su experiencia tanto del mundo de la mediación y los arbitrajes como de la RSE.  

La cultura de la RSE y la cultura de la mediación deben estar alineadas dentro de las empresas y las organizaciones. Con esta jornada se quiso profundizar en la dimensión compartida de estas dos disciplinas tan interesantes para las organizaciones que deseen desarrollarse de manera armónica y sostenible en los próximos años.

La primera intervención en la mesa redonda "Tres miradas desde el conocimiento y la experiencia en la resolución de conflictos" fue a cargo de Raquel Alastruey, magistrada de la Audiencia Provincial de Barcelona y vicepresidenta de GEMME España, una convencida de la eficacia de la mediación en la resolución de conflictos que, avalada por años de experiencia, pone sobre la mesa el tiempo, el desgaste y el esfuerzo económico que supone, para el sistema y para el usuario, un proceso judicial ante la simplicidad y eficacia de los resultados de la mediación.  

Joan Francesc Pont, vicepresidente tercero de la Cámara de Comercio de Barcelona y miembro de la Corte Arbitral de Cataluña, apunta en la misma dirección cuando afirma que en último término un proceso judicial no aporta una solución real , sino que es la respuesta legal que dará un juez a partir de la percepción de este condicionada por el planteamiento que se ha hecho del conflicto y por su entorno vivencial. Una de las ventajas que subraya los arbitrajes ante los litigios es la posibilidad que dan los primeros de sentarse las partes en espacios informales, lo que permitirá una mejor comprensión mutua y en consecuencia favorecerá de manera indiscutible el acuerdo amigable en que las partes siempre saldrán ganando.  

Manel Canyameres, abogado y mediador especializado en empresa y patrimonio, se suma a la defensa de la mediación por los muchos beneficios que supone para todas las partes, entre los que destaca la mejor aceptación de los acuerdos dado que no se perciben como una imposición externa sino que s'entomen como una decisión propia ya que se ha sido partícipe durante todo el proceso.

Josep Maria Canyelles, coordinador Respon.cat y especialista en la RSE de las organizaciones públicas y privadas, cerró el acto recordando que los conflictos están presentes en la sociedad y en las empresas, y las organizaciones deben tener la capacidad de gestionar esta complejidad en clave de RSE, con soluciones que añadan valor y contribuyan a construir un tejido empresarial basado en la cultura del diálogo. Canyelles citó una frase de la Ideario Respon.cat de la RSE que resume muy bien el mensaje: "aspiramos a ser organizaciones positivas con personas positivas". Uno de los aspectos que generó más debate entre el público es el coste de la mediación.

Desde la mesa de expertos se respondió sin dudas que este siempre es menor que el coste de un proceso judicial y que bajo una óptica de RSE la empresa es quien debe asumir este coste, ya que el retorno es indudable y no sólo desde el punto de vista económico, sino también reputacional y de prestigio.
La jornada fue inaugurada por Narcís Bosch, director gerente del Consejo de Cámaras de Comercio de Cataluña, afirmando que la resolución de conflictos bajo la lógica de la RSE pasa de forma inexcusable para un planteamiento de mediación.

A continuación pueden ver el vídeo de la jornada [en catalán]:

Entradas relacionadas:

• 01/12/16 [Artículo] Empresas con una cultura avanzada de la responsabilidad hacia la sociedad y de la mediación
• 01/12/16 Jornada: Cómo resolver los conflictos desde la Responsabilidad Social Empresarial

Jornada: Com resoldre els conflictes des de la Responsabilitat Social Empresarial

• Josep Maria Canyelles intervindrà aquest proper dimarts 19 de gener en la Jornada "Com resoldre els conflictes des de la Responsabilitat Social Empresarial"
• L'acte està coorganitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i Respon.cat, amb motiu del Dia europeu de la Mediació, i permetrà tractar com es resolen els conflictes des de la RSE

• El proper 19 de gener tindrà lloc aquesta jornada en la qual es mostrarà con integrar sistemes de gestió en la resolució de conflictes i es sustentarà amb experiències en aquest àmbit.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer les principals característiques dels sistemes de resolució de conflictes que cal tenir en compte per poder decidir quin és el sistema més adequat, en cada cas, per a les empreses i les organitzacions que gestionen la seva Responsabilitat Social.
Destinataris: Empreses (petites, mitjanes i grans) i organitzacions que promouen i gestionen la seva Responsabilitat Social.

Programa

Benvinguda i obertura

Dr. Josep Santacreu i Bonjoch, membre del Ple de la Cambra i president de Respon.cat

Taula rodona

Modera Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat

Tres mirades des del coneixement i l’experiència en la resolució de conflictes

• Sra. Raquel Alastruey i Gràcia,magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona i vicepresidenta de GEMME Espanya
• Sr. Joan Francesc Pont i Clemente, vicepresident tercer de la Cambra de Comerç de Barcelona i membre de la Cort Arbitral de Catalunya
• Sr. Manel Canyameres i Sanahuja, advocat i mediador especialitzat en empresa i patrimoni

La integració dels sistemes de gestió de resolució de conflictes en la gestió de l’RSE:

• Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i coordinador de Respo.cat

Torn de preguntes

Programa en pdf

Informació bàsica

• Dia: Dimarts 19 de gener de 2016 a les 17.00 h (durada aproximada 90 minuts)

• Lloc: Auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona (Av. Diagonal, 452 Barcelona)

• Us podeu inscriure en aquest enllaç
• Gratuït

[ARTICLE] Empreses amb una cultura avançada de la responsabilitat cap a la societat i de la mediació

Aquest proper dimarts tindrà lloc una jornada sobre Mediació i RSE, amb ponents de primer nivell, i que serà una gran oportunitat per a aprofundir en la dimensió compartida d'aquestes dues disciplines tan interessants per a les organitzacions que vulguin desenvolupar-se de manera harmònica i sostenible en els propers anys.

El conflicte és consubstancial a la nostra societat, a la condició social de la humanitat i, en conseqüència, a l'activitat de les empreses i organitzacions en les seves relacions entre els grups d'interès, ja sigui a nivell intern o extern.

La Responsabilitat Social (RSE) és un enfocament de gestió que parteix del compromís ètic de les organitzacions per a intentar assolir la sostenibilitat, repte que cal entendre en els diferents vectors dels impactes corporatius, ja siguin econòmics, socials, laborals, ambientals i de bon govern o reputacionals. Sota la seva metodologia, l'RSE procura equilibrar els interessos dels diferents stakeholders. En la mesura que aquests interessos són sovint contraposats, l'RSE ofereix camins per a avançar en el sentit de compromís i permetre crear el millor valor sostenible i compartit, és a dir, valor per a totes les parts i amb una mirada que no es projecti sols en el curt termini.

Per altra banda, dins del conjunt de metodologies i tècniques que intenten afavorir la resolució alternativa dels conflictes, la mediació és avui dia la que es presenta com a un model més sistemàtic i desenvolupat. I sobretot, la que incorpora de manera més clara un entorn de valors favorables a remoure les condicions del conflicte.

És important entendre que el conflicte no és una desgràcia a ocultar ja que retardar el seu abordatge el pot acabar cronificant i fent-lo explosiu. El conflicte és signe de vida, i la gestió de la diferència, la gestió de la diversitat, la gestió dels interessos són avui una part central del funcionament de les organitzacions, i fins i tot del seu lideratge.

Vistes com a metodologies, les dues aproximacions permeten abordar, evitar o superar el conflicte. I són dues metodologies plenament compatibles i complementàries. Però també cal convidar a no aproximar-s'hi com a mers recursos tècnics sinó a concebre-les en termes més culturals i de lideratge.

Les empreses i les organitzacions necessiten una cultura de la responsabilitat social, i un lideratge que la faci possible, ja que altrament l'RSE no tindrà capacitat per crear valor, sinó que veurà reduïda a un seguit de productes propis de la metodologia, com puguin ser les memòries d'RSE, però sense una capacitat real de millorar l'organització i la seva actuació i rendiment.

I aquesta cultura de l'RSE, que és àmplia perquè ha d'abordar tots els racons de l'organització, de dalt a baix, i d'un departament a un altre, i des de la planificació estratègica fins als processos i procediments, també ha d'enriquir-se amb la cultura de la mediació. És a dir, no limitar-se a fer ús de tècniques concretes quan es detecti el conflicte sinó fer que l'anticipació i les maneres de fer siguin pròpies d'aquesta manera d'abordar el conflicte, amb capacitat d'empatia, amb voluntat de superació del conflicte per la via de crear el millor valor per a totes les parts.

L'RSE i la mediació poden aprendre l'una de l'altra, poden confluir en una cultura avançada i proactiva per a les organitzacions, i poden complementar-se en l'ús de tècniques específiques.

Avui dia, el diàleg és una part consubstancial de la vida de les organitzacions i és fonamental trobar els espais on aquest floreixi amb els grups d'interès, ja sigui amb caràcter preventiu o per a solucionar el conflicte, ja sigui per a crear valor conjuntament o per a evitar solucions que acabin causant un mal agregat més gran que el que es vol evitar. Totes dues metodologies ens conviden a no tenir por de la trobada, del diàleg, de donar oportunitats per a la creació de valor.

Més informació de l'acte: Jornada: Com resoldre els conflictes des de la Responsabilitat Social Empresarial

El president dels empresaris espanyols acusat de fer un "holocaust" per "catalanitzar" la CEOE

L'entorn de Garamendi acusa Joan Rosell de fer un "holocaust" per "catalanitzar" la CEOE

Els detractors de Joan Rosell han enviat un informe anònim durant la campanya titulat "Joan Rosell i el desastre de la CEOE", en què denuncien una suposada "catalanització" de la patronal els últims anys. L'informe acusa Rosell de dur a terme un "holocaust" i una "neteja ètnica" a la CEOE i de tenir "independentistes" al seu equip, a més de "tebiesa" en la defensa de la unitat d'Espanya.

 

L'informe s'ha enviat durant la campanya a diferents vocals i hauria arribat al costat d'una carta del rival de Rosell en les eleccions d'aquest dimecres, el president de Cepime, Antonio Garamendi 

 

El diari ARA explica que sobre el dret a decidir, acusa Rosell d'"ambigüitat" i d'haver perdut pes a Europa. "No es coneixen en aquest quatre anys –els de mandat de Rosell– declaracions de la CEOE en contra dels processos secessionistes ni a favor de la Constitució, tot i que una majoria aclaparadora dels seus òrgans de govern voldria fer-ho. Però si el president ho impedeix, aquests pronunciaments són impossibles", conclou el document de 13 planes, sense firma, i un "confidencial" a la portada. Abans inclou un petit títol sobre la "unitat d'Espanya" en què lamenta que, després del 9-N, Rosell declarés que "milions de catalans s'havien pronunciat i que el govern central no podia obviar les seves aspiracions".

L'informe considera que les institucions catalanes actualment són molt "dèbils" i acusa Rosell d'estar manat per "un simple president autonòmic", a diferència dels seus predecessors, que "en el passat van posar i treure presidents del govern [central] i caps de l'oposició, responsables econòmics, ministres i tot tipus de càrrecs". [continuar llegint]

Les telefòniques podran expropiar terrats per col·locar-hi antenes?

Fa uns dies va sortir la notícia sobre el canvi legal que permetia que una operadora de telefonia pogués expropiar terrats per a col·locar-hi antenes, fet que va causar certa alarma entre algunes persones entre les quals m'hi incloc, per diferents motius: respecte a la propietat privada, dret a la salut i a dubtar de les garanties sobre les emissions radioelèctriques, defensa de les competències municipals, i animadversió envers l'excés d'autoritarisme i posició de domini tant del govern espanyol com de les grans operadores telefòniques.

EL PERIÓDICO: Les telefòniques podran expropiar terrats per col·locar-hi antenes. Una llei facilita l'ocupació forçosa per impulsar la millora de la telefonia mòbil. El nou text desposseeix els ajuntaments de competències en la matèria. La nova llei general de telecomunicacions, aprovada dimarts passat al Congrés gràcies als vots del PP, el PSOE i CiU, facilita a les operadores l'expropiació forçosa de terrats particulars i altres propietats privades i públiques per a la col·locació d'antenes de telefonia mòbil «quan resulti necessari per a la instal·lació de la xarxa i no hi hagi cap altra alternativa tècnicament o econòmicament viable».

Després de consultar i demanar explicacions he rebut aquest argument:

En els darrers dies premsa i televisió han posat molt èmfasi en l’aprovació de la llei de telecomunicacions a Madrid, amb un plantejament bastant frívol. Per exemple, el resum d’un reportatge que va passar TV3 era que d’ara en endavant, si Telefónica volia  posar una antena en un determinat edifici, ni els veïns ni l’Ajuntament, ni les ordenances municipals podrien impedir-ho, cosa que és absolutament falsa, però que ha encès la polèmica.

Us passo una nota que ha elaborat la Imma Riera, ponent de la Llei, on explica que la possibilitat de l’expropiació forçosa per instal·lar l’antena està incorporada a la legislació espanyola des de l’any 1998 i de nou a la llei del 2003, sense variació;  i des del 2002 ho exigeix una directiva europea. Amb tot, no s’ha utilitzat mai. La nova llei no introdueix cap canvi en aquesta qüestió. Per aplicar l’expropiació forçosa,  la infraestructura de telecomunicació ha de ser declarada d’interès general, és a dir ni Telefónica ni Vodafone ni ningú pot aplicar-ho a qualsevol instal·lació (com frívolament afirmaven al reportatge de TV3).

Precisament la novetat en positiu que ha incorporat la llei aprovada ara és que en els casos d’expropiació forçosa ho haurà d’autoritzar el Ministeri d’Indústria i caldrà un informe preceptiu (que abans no hi era) de l’Administració Territorial competent (Ajuntament / CCAA).

Josep Pagès

Comentaris en relació a  la nova Llei General de Telecomunicacions  en els aspectes relatius al dret d’ocupació i l’expropiació forçosa i en concret als continguts del art.29 de la Llei.

• Les Telecomunicacions constitueixen serveis d’interès general. Avui en dia ja ningú no discuteix que les telecomunicacions constitueixen eines bàsiques per a la vertebració i competitivitat d’un país.

• Les competències  especifiques en matèria de Telecomunicacions, son exclusives de l’Estat. Les CCAA i Ens Locals detenen competències en matèria de planificació i ordenació territorial i urbanística i consum.

• El dret d’ocupació, reconegut a l’article 29 de la Llei General de Telecomunicacions, és un dret establert a la normativa de la UE i transposat a la normativa dels estats membres. El dret d’ocupació s’estableix atès que el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions es consideren obres d’interès general.

• Per a l’exercici d’aquest dret d’ocupació per al desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, la normativa comunitària i espanyola, estableixen com a un dels possibles mecanismes i com a últim recurs, l’expropiació forçosa.

• La expropiació forçosa, com a mecanisme dels operadors de telecomunicacions, forma part de la normativa comunitària, en concret del marc regulador de les comunicacions electròniques amb especial referència als art.11 i 12 de la Directiva 2002/21/CE de 7 de març 2002.

• En l’àmbit estatal, aquest dret d’ocupació i la possibilitat de l’expropiació forçosa, forma part de la normativa estatal des de la Llei de l’any 1998 de liberalització de les telecomunicacions Llei 11/1998 de 24 abril  en els articles 43 i 46. En els mateixos termes figurava en la Llei 32/2003 de 3 novembre, en el art.27 referent al dret d ocupació de la propietat privada.

• La nova Llei no introdueix cap canvi respecte a les lleis anteriors i respecte a la normativa comunitària, mantenint el reconeixement del dret a l’ocupació de la propietat privada.  El que sí estableix la nova Llei General de Telecomunicacions, respecte  l’ anterior, i en concret en el seu article 29,  es:

-        reforçar les garanties pels ciutadans; s’ estableix un procés mes garantista.

-        introduir  mecanismes que donen mes seguretat i control en cas de supòsits d expropiació forçosa;

-        incorporar majors cauteles, en l exercici d’aquest dret, tan materials com formals, així:

i)               només es possible quan sigui o resulti estrictament necessària per la instal·lació de la xarxa en la mesura prevista en el projecte tècnic presentat i sempre que no existeixin altres alternatives tècniques o econòmicament viables;

ii)              introdueix la necessitat d’un Informe, amb caràcter preceptiu, per part de l’Administració Territorial competent (Ajuntament / CCAA)  i en ultima instància també  es preveu la participació de la CNMC.

• Mai s’ha produït cap cas de expropiació forçosa en aquests supòsits;
• les  negociacions i esmenes, tant de CiU com de PSOE en aquesta Llei, han permès de manera clara una millora d’aquests i d’altres aspectes de la Llei reforçant la seguretat, control, accés i participació dels operadors públics en el desplegament i sobre tot una defensa clara i contundent de les competències en matèria.
• La Llei es va aprovar amb els vots favorables del . PP, PSOE, PNB, CiU ( i d’altres Grups minoritaris) i abstenció de ERC.  

Campanya contra l'anunci de @Desigual #tudecideixes #tudecides amb @isabelblancart

Avui és el Dia de la Mare, i uns dies abans la marca de roba Desigual ha llançat un espot publicitari on la protagonista juga amb un coixí com si estigués embarassada i fa notar el seu desig de ser mare.  A continuació es veu com punxa uns preservatius amb una agulla.



Enllaç correcte: https://www.youtube.com/watch?v=1XcaglJuna8

L'anunci ha suscitat força polèmica a les xarxes socials, fent el joc a l'estratègia de la marca per cridar l'atenció. Entre els hashtags, #BoicotDesigual però fins i tot #QuemaTuTiendaDesigual. I personatges rellevants també s'hi han sumat:

• Ada Colau ‏@AdaColau siento compasión por las madres de los imbéciles que han creado la mierda de anuncio machista de Desigual #DiaDeLaMadre #boicotDesigual
• Ada Colau ‏@AdaColau @Sr_Fruthos da la imagen de las mujeres como frívolas idiotas q maniobran para quedarse embarazadas d forma irresponsable 

Tinc la sensació que no n'hi ha per tant. Ho expresso amb un to suau perquè d'entrada sempre seria crític amb un anunci que jugués a ferir sensibilitats o tingués un contingut poc ètic per un objectiu comercial. Però la sensació és que estem davant d'un anunci que senzillament fa una provocació, precisament perquè se'n parli, però que no podem extreure'n una conclusió tan condemnatòria.

Entenc que la línia de provocació de la marca intenta expressar coses que en algun moment poden passar pel cap, i ho expressen a partir d'una imatge que ho expressa simplificadament, com una metàfora. Son com una broma i no crec que calgui anar més enllà. Com el de 2012, on es veia una model canviant-se de roba, mentre una veu en off, que simulava ser la seva consciència, parlava sobre tirar-se el cap. Algunes persones també van demanar la retirada de l'espot "Tinc un pla", per considerar-lo denigrant per a la dona. La polèmica va arribar de nou amb "Fes-ho al matí", on algunes models mostraven els pits. O el darrer, atreveix-te, un espot eròtic on la model presentava uns perfums jugant amb un vibrador.

Crec que hi ha spots que sí que mereixen campanyes en contra i que se'n demani la retirada o les corresponents explicacions per part de l'empresa:

• 7.3.07 Dolce&Gabbana cedeix i retira el seu anunci a tot el món
• 20.8.07 Intel ha de retirar anunci presumptament racista
• 2.10.13 Anunci de la RAE acusat de sexista
• 27.3.09 Bimbo retira la campanya publicitària "estiu sobtat"
• 27.8.13 “1 de cada 3 vol tocar-te. Deixa't”: l'anunci de Loteries de l'Estat que ha causat indignació

O sense ser spots, aquests també poden merèixer reflexions:

• 29.4.09 És sexista aquesta foto?
• 30.8.07 Nova campanya publicitària escandalosa: ara ha estat Renault

També en podem trobar d'altres que han rebut crítiques i que jo crec que no presenten cap problema:

• 7.4.13 Bigas Luna, mort aquesta setmana, va dirigir els espots de KH Lloreda (Bigas Luna va dirigir una atrevida campanya publicitària per KH-7 de gran repercussió pel seu erotisme d'alt voltatge)
• 14.8.08 Racisme en l'esport?

Penso que en sector tèxtil es donen tantes males pràctiques a poder criticar i demanar més responsabilitat social empresarial que no podem anar a posar el focus en detalls que difícilment ens posaríem d'acord sobre si entren o no en el camp de les mancances ètiques, i que si ho fan crec que seria molt subtilment. Em preocupen més els aspectes laborals, ambientals i socials al llarg de la cadena de proveïment, per exemple.

Ara fa un any precisament va haver-hi una campanya contra una altra empresa de moda catalana, Mango, i em va agradar sortir en defensa seva. Precisament perquè de vegades sembla que hi hagi grups d'interès que es valen de qualsevol detall per marcar un punt de presència que justifiqui la seva existència, o que els permeti promocionar-se a les xarxes:

• Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango / Sentit de la responsabilitat en les campanyes socials
• Reflexión en torno a unas esclavas de Mango / Sentido de la responsabilidad en las campañas sociales
• Réflexion autour des esclaves de Mango

Desigual ha afirmat que aquest últim espot tanca el capítol d'històries en què anima la dona a decidir per si mateixa i a viure el lema de Desigual, 'La vida és xula'.

No vull fer una defensa plena de l'estil publicitari de la marca. També van fer aquesta campanya en què les primeres cent persones que anaven a l'establiment en roba interior els regalaven una vestimenta sencera. És un tipus de campanya que no m'agrada, però bàsicament per ximple. A banda que imagino que deu suposar un incompliment de les normes locals, que solen prohibir anar en roba interior o banyador fora de la zona de platja. Però en absolut demanaré la retirada de la campanya per raons ètiques. No té res a veure amb l'estil de Dolce&Gabanna!



PD: Altres comentaris crítics amb l'anunci, que potser podria arribar a compartir en algun aspecte... però que considero que no dóna per demanar retirada de l'anunci:

• Jaume Clotet (@jaumeclotet) 04/05/14 L'anunci de #Desigual no només és una apologia de l'egoisme i la irresponsabilitat: és una apologia de la transmissió de malalties venèries.
• Neus Munte ‏@neusmunte 3 maig  Irresponsable espot @Desigual_ES Per cridar l'atenció i obtenir més vendes que busquin un altre tema. Prevenció i seguretat, massa seriós

PD2: El govern català es planteja demanar la retirada de l'anunci 'irresponsable' de Desigual. L'empresa defensa l'espot en un comunicat. En un comunicat, diu que no és la seva intenció ni funció 'proposar patrons socials de conducta' i que les protagonistes de les seves campanyes no pretenen 'ser un emblema de la condició femenina'. La marca ha apel·lat a la llibertat d'expressió i ha demanat 'respecte' i 'llibertat d'interpretació de les seves històries'.

PD3: Article de Marta Royo al Matí Digital: Una vida “xula”, però responsable

Els joves contra el discurs de l'odi a la xarxa

• La Fundació Anna Lindh i l’Institut Europeu de la Mediterrània convoquen la setena edició del concurs internacional de contes breus i relats «Un mar de paraules», adreçat a joves dels 43 països de l’espai euromediterrani.
  
• El concurs està dirigit a la producció de contes o relats breus enfocats a la lluita contra els discursos de racisme i discriminació a Internet.

El concurs «Un mar de paraules», en la seva convocatòria de 2014, se celebra novament amb la intenció de contribuir al foment del diàleg entre pobles, l’intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals.

En el marc de la campanya "Young people combating hate speech online" del Consell d'Europa , la setena edició del concurs vol no només reflexionar sobre l'existència de discursos que fomenten el racisme i la discriminació en els països euromediterranis sinó també proposar vies per contrarestar aquestes narratives.

El concurs s'adreça a la producció de contes i relats que d'una o altra manera contribueixin a crear consciència sobre aquest tipus de discursos, permetin alertar dels riscos que planteja per a la democràcia, i apuntin o identifiquin eines per combatre aquests discursos i reduir els seus nivells d'acceptació.


La producció literària és un mitjà fonamental per a l’expressió i la descripció de fets, idees i emocions que poden directament ser transmeses a i pels joves de tota la regió euromediterrània. Des d’aquest punt de vista, es pretén obtenir relats literaris –basats tant en la realitat com purament de ficció.

Més info

M'he adherit a [Catalunya, nació de pau]

[Catalunya, nació de pau] Com enfocar la defensa i la seguretat en un nou Estat d'Europa

Aquest document pretén ser una contribució al diàleg social sobre la seguretat i la defensa dels estats i, en aquest sentit, donar arguments perquè, tant els estats existents com els de nova creació, com podria esdevenir Catalunya en el futur, abordin els conflictes des d’una perspectiva no militar i abandonin la defensa armada com a pilar de la seguretat.

Tots els estats en l’Europa del segle XXI poden i s’han de plantejar un nou sistema de seguretat i de defensa que faci front a la complexitat de riscos, perills i amenaces que els afecten. Si Catalunya esdevé un nou estat tindrà una oportunitat històrica per plantejar un nou model de seguretat i de defensa, que serveixi, fins i tot, de model per a d’altres estats de l’entorn.

Catalunya és avui una nació oberta al món, amb esperit constructiu i tarannà pacífic i dialogant a favor de l’entesa i l’harmonia entre els pobles. Això s’ha palesat sovint de maneres diferents, en molts diversos àmbits i, també, en pronunciaments institucionals del nostre Parlament, o en les paraules de Pau Casals en el marc de les Nacions Unides l’any 1971, reafirmant la seva identitat catalana i la de Catalunya com a nació de pau.

Aquests trets de la identitat catalana ja es manifestaven en temps medievals, en realitats com Pau i Treva, el Consolat de Mar o les Corts Catalanes. En les darreres dècades, s’han mantingut en la lluita noviolenta de l’Assemblea de Catalunya i de la Marxa de la Llibertat, inspirades, entre d’altres, per Lluís Mª Xirinacs; en els nostres dies, s’han expressat en multitudinàries mobilitzacions pacífiques, com Volem l’Estatut de 1977, Campanya del No a l’OTAN en el Referèndum de 1986 (en què Catalunya va dir NO majoritàriament), Aturem la Guerra d’Iraq 2003, pel Dret de Decidir 2006, contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut al 2010, o els centenars de consultes sobre la independència 2009-2011. El poble català ha preservat la seva identitat, tot descartant la violència per a la seva afirmació nacional i mostrant respecte cap a altres pobles, cultures, llengües i identitats.

La convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són valors vigents i compartits, majoritàriament i de forma molt transversal, per la societat catalana, com ho mostra l’esperit democràtic, pacífic, cívic i noviolent de la manifestació de l’11 de setembre de 2012 i la cadena humana del proppassat 11 de setembre de 2013, esdeveniments històrics no només per la seva magnitud sinó també pel seu desenvolupament modèlic, per la seva claredat en la reivindicació a favor de Catalunya i en contra de ningú.

[continuar llegint]

1a trobada de la Societat Internacional de Conflictologia

El proper 14 de desembre a les 10.30 hores del matí i fins les 18.30 hores, es realitzarà la 1a trobada de la Societat Internacional de Conflictologia (D’ara endavant SIC).

Aquest societat inicialment formada per exalumnes dels Masters i Postgraus en Conflictologia de la UOC té l’objectiu de promoure i difondre la conflictologia, però sobretot l’ofici i professió dels conflictòlegs i conflictòlogues.

Vist que és un projecte molt engrescador i que pretén potenciar els professionals de conflictologia en general i amb el màxim d’amplitud i de mires, s’ha decidit obrir la participació en la Societat com a membres a altres persones formades o en període de formació en la Resolució de Conflictes d’altres universitats, com és el vostre cas.

En la trobada del proper 14 de desembre es farà una presentació de la SIC, de les diferents vies de treball i projectes i de l’Anuari de Conflictologia 2013.

Aquest anuari recull en les seves pàgines les dades de persones, governs, entitats i centres de recerca, universitats i revistes que desenvolupen projectes, serveis i intervencions en Resolució, gestió, transformació, mediació, prevenció en conflictes. El seu objectiu? Donar a conèixer aquest persones i institucions i posarà disposició aquesta informació als ciutadans i organitzacions que es troben en conflictes i que necessiten ajuda i orientació professional.

D’entrada, aquest anuari contempla la informació i dades bàsiques que un equip de persones recollit. Per a properes edicions apareixeran els membres que formen i formin part del SIC.

Durant la trobada, hi ha previst el dinar per a tots els assistents.

Dades per si esteu interessats a assistir-hi:

Dissabte 14 de desembre de 10.30 a 18.30 hores a la Seu de la UOC, Avinguda del Tibidabo, 39-43.

* Si tens previst accedir amb cotxe, la UOC disposa de pàrquing gratuït davant de l'edifici.
** Si vens amb transport públic, l'edifici és a 10 minuts de l'estació de Ferrocarrils Catalans.

#PER PODER ASSISTIR ÉS IMPRESCINDIBLE OMPLIR I ENVIAR EL FORMULARI QUE ES TROBA A L'ENLLAÇ:

http://es.amiando.com/cooperacio.html

PROGRAMA:

Trobada de la Societat Internacional de Conflictologia
10.00 hores: Benvinguda, recepció i esmorzar
11.00 hores: Presentació de la Societat Internacional de Conflictologia (SIC)
12.00 hores: Presentació de l’Anuari de Conflictologia 2013
13.00 hores: Presentació dels membres de la SIC
14.00 hores: Dinar a la UOC (els assistents estan convidats a dinar)
15.30 hores: El joc com a recurs quotidià i estratègic per a la Resolució de Conflictes. A càrrec d’Oriol Ripoll, especialista en jocs de Jocsalsegon
17:00 hores: Punt de partida del joc cooperatiu on-line dels membres de la SIC (es jugarà amb els membres que estiguin a la sala i aquells que es connectin al campus de la UOC).

No és lícit atiar la por ni la xenofòbia

Més enllà de les empreses, la responsabilitat social també és un enfocament de gestió que cal demanar-lo a altres organitzacions, entre les quals les que tenen més capacitat d'influència social. Veure com es comporten aquestes grans organitzacions davant les qüestions que repten la societat permet valorar quins són els valors reals que posen en joc a l'espai públic, més enllà de les declaracions formals.

Per això, avui recomano dues notícies en què s'evidencia com l'Església espanyola i com el Govern espanyol estan reaccionant davant el procés català.

La primera fa referència a un article d'un expert, un de tants que es van manifestant amb arguments  que qüestionen les manifestacions dels polítics. Les declaracions del Rajoy i la resta del govern espanyol, així com les que, sota pressió espanyola, han fet Barroso i altres alts càrrecs europeus, no són més que opinions interessades, sense fonament legal, i que no tenen altre objectiu que atiar la por davant la voluntat secessionista de bona part de la societat catalana.

El diari suís Neu Zürcher Zeitung ha publicat un article de Bardo Fassbender, catedràtic de dret internacional, dret europeu i dret públic a la Universitat de Sankt Gallen (Suïssa), sobre el procés d'independència de Catalunya. En aquest article, Fassbender exposa les conseqüències de la independència respecte la pertinença a la UE i analitza l'estratègia espanyola per oposar-se a la consulta. [continuar llegint a Vilaweb]

La segona fa referència a l'Església espanyola, i com usa els seus mitjans de comunicació per a atiar la por i, fins i tot anar més enllà, i afavorir punts de vista que són manifestament xenòfobs i contraris a la tolerància i als principis democràtics. Aquesta és la notícia en què els bisbes catalans denuncien les males pràctiques de la TV dels seus homòlegs espanyols:

Los obispos catalanes denuncian que 13tv "produce un grave escándalo"

• "Opta por el desprecio, la descalificación e incluso el insulto" Los obispos catalanes denuncian que 13tv "produce un grave escándalo" 
• El canal católico "ha de respetar a las personas y a las instituciones según su ideario"

Redacción, 01 de noviembre de 2013 
Pedimos que este medio televisivo sea siempre un factor de comprensión y de diálogo responsable y fructífero "Los Obispos que formamos la Conferencia Episcopal Tarraconense, atendiendo a las quejas que recibimos de parte de muchos fieles, lamentamos el clima de agresividad y la manipulación de contenidos que se están dando en algunos medios de comunicación del Estado Español, sobre todo en relación a la situación política y social de Cataluña. "Más en concreto, creemos que produce un grave escándalo en muchos miembros de la comunidad católica de nuestras Diócesis y también en nosotros mismos, el hecho de que el Canal de televisión 13tv, que ha de respetar a las personas y a las instituciones según su ideario, en algunos de sus informativos y tertulias, opte por el desprecio, la descalificación e incluso el insulto. Pedimos que este medio televisivo sea siempre un factor de comprensión y de diálogo responsable y fructífero.

"En las actuales circunstancias es muy conveniente que todos hagamos un esfuerzo por defender y promover una cultura del respeto, la tolerancia, el diálogo y la solidaridad entre las personas y los pueblos, como enseña repetidamente la Doctrina Social de la Iglesia."