Avui ens ha deixat una de les veus més lúcides i valentes del nostre temps. El Papa Francesc no només ha estat una figura religiosa de referència, sinó que ha sabut esdevenir consciència ètica global. El seu llegat transcendeix el món catòlic, i una de les seves aportacions més destacades és l’encíclica Laudato si’, publicada el 2015, veritable manifest sobre sostenibilitat i ecologia integral que ha sabut interpel·lar tothom, creients o no.
Una visió que integra ètica, planeta i justícia
Laudato si’ va trencar amb l’abordatge fragmentat dels reptes ecològics. Hi parlava d’ecologia integral, una idea potent que connecta el medi ambient amb la justícia social, l’economia, la cultura i la quotidianitat. Aquesta transversalitat fa que la seva lectura no sigui només per a teòlegs, sinó també per a activistes, empresaris, polítics i ciutadans que volen entendre com repensar el nostre model de vida i de progrés.
En un moment en què calia un nou Contracte Social, Francesc ens va proposar una nova aliança amb la Terra i amb els altres. Aquesta encíclica anticipa moltes de les lògiques de l’Agenda 2030, però ho fa des d’una radicalitat serena i una espiritualitat compromesa que resulta molt més incòmoda per als poderosos que qualsevol protocol diplomàtic internacional.
Crítica punyent al paradigma tecnocràtic
En una de les denúncies més contundents, Francesc assenyala el paradigma tecnocràtic com a fonament d’un sistema injust que alimenta el consumisme, l’exclusió i la destrucció ambiental. Hi contraposa un model basat en la responsabilitat compartida, la simplicitat i el respecte profund per totes les formes de vida. Una proposta d'ètica aplicada que va més enllà del que habitualment plantegen les organitzacions internacionals o els governs.
“Allò que es fa a una part del món afecta a tot”, escriu. Aquesta interdependència esdevé un principi rector que ens recorda que no podem tancar els ulls davant la pobresa, la destrucció de la biodiversitat o el canvi climàtic. Francesc va posar paraules a allò que molts ja intuíem: que la crisi ecològica és també una crisi espiritual i cultural.
Un llegat per a tothom
Amb la seva mort, el món perd una figura que ha sabut situar l’ètica i la justícia al centre del debat públic global. Però el seu llegat viu. Laudato si’ és un text que ha de seguir inspirant polítiques públiques, accions empresarials i estils de vida. En un context on l’extrema dreta i el negacionisme amenacen els consensos globals com l’Agenda 2030, cal fer viu aquest llegat amb coratge i coherència.
Esperem que el seu llegat perduri i que el nou Papa pugui ser capaç de liderar una Església que aporti espiritualitat i també sentit comú i valentia per als reptes dels temps actuals. El seu missatge no era el d’un il·lús ni el d’un idealista ingenu. Era el d’un líder que, des del cor del Vaticà, va entendre que calia sacsejar consciències i transformar estructures. En temps de resignació, ell ens va recordar que encara hi som a temps. Ara més que mai cal un nou Francesc.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada