Fa uns dies vaig assistir al Debat "La transcendència del lideratge", d'Amics del País, amb Míriam Díez, Àngel Castiñeira i Francesc Torralba. La reflexió venia motivada pel relleu en el papat. I fruit de les reflexions, em va interessar seguir cercant sobre com des dels diferents ordes religiosos s'abordaria l'RSC.
Vivim temps en què la societat reclama a les empreses alguna cosa més que resultats econòmics: volen valors, compromís i un propòsit clar. En aquest context, la Responsabilitat Social Corporativa ja no es pot entendre com una eina de màrqueting o reputació, sinó com un component essencial del lideratge i la cultura organitzativa.
Però, d’on podem inspirar-nos per aprofundir-hi? Curiosament, algunes de les fonts més riques per pensar en valors, propòsit i sostenibilitat no es troben en manuals de gestió moderna, sinó en tradicions espirituals mil·lenàries. Diversos ordres religiosos han desenvolupat al llarg dels segles models de lideratge i comunitat amb una gran profunditat, molts dels quals ressonen amb els reptes actuals de les organitzacions.
Jesuïtes: discerniment i propòsit estratègic
Els jesuïtes ens ofereixen una visió de lideratge basada en el discerniment, la capacitat d’actuar en entorns complexos i incerts. El seu estil es fonamenta en buscar el bé major, més enllà dels interessos individuals, i actuar amb flexibilitat i compromís social. És el model que més s’alinea amb una RSC orientada al propòsit, on valors i estratègia van de la mà. Paraula clau: propòsit i estratègia.
Franciscans: coherència ètica i ecologia integral
Els franciscans proposen una espiritualitat de la senzillesa radical, la fraternitat universal i el respecte per la natura. La seva influència és palpable en discursos com l'encíclica Laudato Si’, que ha inspirat moviments globals per a una transició ecosocial justa. Per a les empreses, això es tradueix en una RSC arrelada en la coherència, la sostenibilitat i la justícia social. Paraula clau: sostenibilitat i coherència.
Agustins: comunitat i reconciliació
L’agustinisme ens parla de la fragilitat humana i de la necessitat de construir comunitat per avançar plegats. Una empresa que es reconeix vulnerable i oberta a l’altre pot desenvolupar una RSC basada en la inclusió, el diàleg i la col·laboració entre agents diversos. És especialment rellevant per a entorns on cal treballar la reconciliació d’interessos i el sentiment de pertinença. Paraula clau: comunitat i TSR.
Dominics: veritat, justícia i responsabilitat
Els dominics posen l’èmfasi en la paraula, la veritat i el compromís amb la justícia. És un model que connecta amb la RSC des de l’òptica de la transparència, la retiment de comptes i la denúncia de les desigualtats. Per a organitzacions compromeses amb els drets humans, la qualitat democràtica i la llibertat d’expressió, és una font d’inspiració potent. Paraula clau: justícia i transparència.
Benedictins: sostenibilitat del ritme i arrelament
En un món accelerat i volàtil, els benedictins ens recorden la importància de l’equilibri, del ritme humà i de l’arrelament territorial. Aplicat a l’empresa, això pot traduir-se en polítiques de benestar laboral, conciliació i sostenibilitat a llarg termini. Paraula clau: gestió del temps i benestar.
Salesians: educació i desenvolupament personal
Finalment, els salesians ens ofereixen un model centrat en l’acompanyament educatiu i el creixement de les persones, especialment les joves. És un enfocament de RSC que aposta per l’ocupabilitat, la formació i l’esperança compartida. Paraula clau: educació i esperança.
Cap a una RSC integral i polièdrica
La RSC pot tenir moltes cares, i no hi ha un únic model vàlid. Però tots aquests estils espirituals ens aporten claus complementàries per pensar en:
-
Com integrar el propòsit en l’estratègia.
-
Com donar coherència entre valors i pràctiques.
-
Com construir una cultura més justa, humana i sostenible.
Al capdavall, potser no es tracta només de gestionar responsabilitats, sinó de viure el lideratge com una vocació transformadora. I en això, els ordres religiosos hi tenen encara molt a dir.
