.svg.png){kind=logo}
Això no passa necessàriament per mala fe. Passa perquè la claredat no s’improvisa: cal mètode, criteri compartit i una mirada realment centrada en qui rep el missatge.
Del marc general (ISO 24495-1) a l’aterratge jurídic (ISO 24495-2)
La sèrie ISO 24495 sobre llenguatge planer va arrencar amb la ISO 24495-1:2023, que defineix els principis rectors del llenguatge planer en qualsevol àmbit: un text és útil si la informació és pertinent, trobable, comprensible i utilitzable.
Ara, amb la publicació (agost de 2025) de la ISO 24495-2:2025, “Plain language — Part 2: Legal communication”, l’ISO fa el pas que molts esperaven: aplicar aquest mateix marc a un dels terrenys més sensibles i amb més conseqüències pràctiques per a les persones, el jurídic.
La norma parteix d’una idea potent: el llenguatge jurídic planer és aquell en què redacció, estructura i disseny són tan clars que els lectors poden trobar la informació que necessiten, entendre-la i utilitzar-la sense friccions innecessàries.
Un canvi de focus: no “llegibilitat”, sinó ús real
Un dels missatges més rellevants de la ISO 24495-2 és que l’enfocament centrat en el lector s’ha de poder mesurar en termes d’ús del document: si el lector és capaç de prendre decisions informades, exercir drets i complir obligacions. No n’hi ha prou amb indicadors formals o fórmules de llegibilitat.
Això és especialment important en entorns on la qualitat jurídica es confon, massa sovint, amb complexitat expressiva.
Què vol facilitar, exactament, la ISO 24495-2?
La norma explica com aplicar els principis de la part 1 a contextos jurídics amb quatre finalitats molt concretes:
-
Arribar a audiències diverses, amb necessitats comunicatives també diverses.
-
Respectar requisits legals de forma, estructura i disseny (és a dir: claredat sense perdre validesa formal).
-
Explicar conceptes legals complexos i matisats, en lloc d’amagar-los darrere d’opacitat.
-
Acompanyar processos que el lector ha de seguir per exercir drets i obligacions.
I ho fa amb directrius aplicables a múltiples tipus de documents: textos legislatius, contractes, formularis, resolucions, informes i comunicacions administratives, entre d’altres.
La terminologia no s’elimina: s’explica
Aquí hi ha un punt que pot interessar molt a les empreses: la ISO 24495-2 és explícita en afirmar que, en comunicació jurídica, la terminologia no és ornamental; és essencial per a la precisió. La clau no és “rebaixar” el contingut, sinó fer-lo entenedor.
La norma proposa, en síntesi, tres vies complementàries:
-
Explicar els termes (definicions o aclariments quan apareixen),
-
usar només la terminologia necessària (evitar argot i tecnicismes gratuïts), i
-
incorporar recursos no lingüístics quan ajudin de debò (esquemes, diagrames, elements de navegació, etc.).
Per què això importa a l’empresa responsable
Per a una organització, comunicar jurídicament de manera planera no és només una qüestió d’estil: és una peça de bon govern i de relació ètica amb els grups d’interès.
-
Pot reduir costos i temps (menys consultes, menys incidències, menys malentesos).
-
Pot incrementar l’eficàcia i el compliment (quan s’entén, es compleix millor).
-
Pot reforçar la confiança (quan es percep transparència i respecte).
-
I pot facilitar processos com la traducció o la digitalització de documents i serveis.
I la versió en català?
A diferència de la part 1 (que va disposar de versió catalana via UNE i TERMCAT), la ISO 24495-2 s’ha publicat recentment i, de moment, la versió completa està disponible en anglès.
Més informació:
