11.8.25

Informació pública transparent: fàcil de localitzar i fàcil d'interpretar

En la meva activitat professional he de fer força referència a la llei catalana de transparència del 2014. Ara repassant-la, m'he adonat que l'article 9, que parla de transparència en l'organització institucional i l'estructura administrativa, inclou un punt específic sobre l'activitat sindical:

2. La informació organitzativa ha d’incloure el nombre d’alliberats sindicals que hi ha en l’àmbit de l’Administració i els ens que en depenen, amb la indicació dels sindicats corresponents, els costos que els alliberaments generen a l’Administració i el nombre d’hores sindicals utilitzades. 

Per mera curiositat he tractat de cercar la informació de la Generalitat de Catalunya i m'ha estat impossible. 

  • Primera perquè al web no hi he sabut trobar el Portal de Transparència. 
  • Segona perquè en el cercador propi el concepte porta a història del sindicalisme i altres. 
  • Tercera perquè si cerques per portar de transparència no et surt l'accés al portal fins a la tercera pàgina... 

Quan he accedit al Portal, tampoc el cercador m'hi ha ajudat. Hi l'estructura no m'ha facilitat que intuïtivament pogués trobar la informació requerida.

Per tal de fer una comparació, he entrat al web de l'Ajuntament de Barcelona. En contraposició, he trobat immediatament el Portal de Transparència, molt correctament indicat. I molt fàcilment he pogut entrar a la informació.

Per tant, valoració negativa i positiva respectivament. En tot cas, respecte la informació municipal, si bé hi ha la informació, no hi ha la interpretació de la informació, de manera que es compleix la normativa però no s'actua de manera socialment responsable perquè aquesta informació no permet empoderar els grups d'interès ja que difícilment un ciutadà ho pot convertir en coneixement sense cap altra consideració que li permeti interpretar-ho.

Cost total dels crèdits sindicals que corresponen a l’Ajuntament de Barcelona:

En síntesi, 

  1. L'Ajuntament destina un 1 per 1000 del pressupost municipal a aquesta partida;
  2. S'ha produït un augment d'un 45% de mitjana cada any si prenem la diferència des del 2020, que són les dades disponibles.  

No em correspon fer cap valoració del contingut. Però crec que la informació ha d'estar contextualitzada. Sens dubte ja és un pas que la informació estigui accessible, i fàcil de trobar -en el cas de l'Ajuntament-, però caldria avançar molt més en la Responsabilitat Social de les Administracions públiques (RSA).

9.8.25

Diferents relats sobre l'informe del GRECO sobre la corrupció a Espanya

Un mateix informe pot dibuixar tres panorames molt diferents segons qui l’expliqui. Entre la fredor tècnica del GRECO i l’optimisme institucional de la Moncloa, el lector té l’oportunitat de veure les dades, entendre el context i formar-se una opinió pròpia sobre l’estat real de la lluita contra la corrupció a Espanya.

L’1 d’agost de 2025, el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) del Consell d’Europa va fer públic el seu últim informe de seguiment sobre les mesures anticorrupció a Espanya. Les dades són clares: cap de les 19 recomanacions està completament aplicada, 16 s’han implementat només parcialment i 3 segueixen sense complir-se. Però la Moncloa s'hi mostra complaent. 


El diagnòstic oficial: GRECO


El comunicat tècnic del GRECO no deixa lloc a eufemismes:

  • Reforma pendent del procediment d’aforament dels membres del Govern.

  • Absència d’estratègia anticorrupció específica per a la Policia Nacional.

  • Falta d’independència i recursos a l’Oficina de Conflictes d’Interès.

  • Registre i transparència insuficients en l’activitat dels lobbies.

  • Retards en el desplegament de l’estratègia d’integritat i del Codi de Conducta.

En l’àmbit policial, la Guardia Civil ha avançat amb el Sistema d’Integritat i el Pla d’Ètica Professional, mentre que la Policia Nacional arrossega mancances greus en transparència i aplicació pràctica de les normes. El GRECO exigeix un nou informe abans del 30 de juny de 2026 i enviarà una carta al ministre d’Afers Exteriors reclamant accions urgents.


El relat complaent: Moncloa

La nota de premsa de la Moncloa interpreta les dades en clau d’èxit: destaca que Espanya ja compleix parcialment 16 recomanacions, tres més que en la revisió anterior, i posa en valor iniciatives com el Pla de Democràcia, el projecte de llei sobre lobbies, el futur Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció o les avaluacions de risc de la Policia Nacional. El text evita remarcar les crítiques i presenta el progrés parcial com un avenç significatiu.

La mirada crítica

El balanç és “globalment insatisfactori”. Subratlla la manca de resultats tangibles, la lentitud legislativa i la persistència de zones opaques a l’administració i a les forces de seguretat. També denuncia que el Govern coneixia l’informe des del juny però no el va publicar fins a l’agost, tot i que el GRECO recomanava fer-ho amb rapidesa. En aquest sentit, també podeu accedir a un article de Jesús Lizcano, catedràtic i expresident de Transparència Internacional.

7.8.25

[ARTICLE] Una nova manera de cuidar: sostenibilitat, responsabilitat i valors

Josep Maria Canyelles ha publicat un article a la revista Fulls de l'Institut Guttmann

Molt satisfet de compartir que he tingut l’oportunitat de col·laborar amb la revista FULLS de la Fundació Institut Guttmann amb un article d’opinió sobre el lideratge responsable en el sector salut i el paper de la responsabilitat social com a motor de transformació.

L’article reflexiona sobre com la sostenibilitat, el propòsit i la gestió dels intangibles poden esdevenir palanques per avançar cap a organitzacions més compromeses, resilients i connectades amb el seu entorn. I com entitats com Guttmann, amb una missió profundament humana, poden exercir un lideratge inspirador, també en clau comunitària.

En parlo com a consultor de Vector5 i com a director de Respon.cat, convençut que la responsabilitat social no és una moda ni un complement, sinó una manera de ser organització.

Agraeixo a l’Institut Guttmann la confiança i la cura en la publicació, i sobretot el seu exemple d’excel·lència social i pel compromís sostingut en construir una societat més justa i cohesionada.

Al 2023 vaig tenir l'oportunitat de col·laborar en un curs molt rellevant organitzat pel l'Institut Guttmann adreçat a líders dels sector. De les ponències dels seminaris se'n va fer una publicació, que podeu trobar aquí: Lideratges amb propòsit per transformar el món empresarial


Una nova manera de cuidar: sostenibilitat, responsabilitat i valors

Josep Maria Canyelles i Pastó
Director de Respon.cat i consultor de Vector5.cat

Les organitzacions que treballen en l’àmbit de la salut tenen una responsabilitat molt singular. No només gestionen serveis crítics per a les persones, sinó que tenen una influència profunda en el benestar col·lectiu, la cohesió social i la manera com s’organitza la vida. Quan una entitat com l’Institut Guttmann assumeix la seva responsabilitat social, no ho fa només per complir unes bones pràctiques, sinó perquè entén que la seva raó de ser demana un compromís profund amb la societat.

L’RSC com a enfocament integral

Quan parlem de responsabilitat social de les organitzacions (RSO), no ens referim a accions aïllades ni a polítiques departamentals. Parlem d’un model de gestió integral i integrat que s’aplica al conjunt de l’organització, que travessa tots els àmbits i que afecta totes les decisions. Un enfocament que es fonamenta en cinc grans vectors d’impacte: econòmic, laboral, ambiental, social i de bon govern. Només des d’aquesta mirada sistèmica es pot avançar cap a una institució plenament compromesa amb la sostenibilitat.

En aquest sentit, la responsabilitat social no és un afegit, sinó una forma de fer empresa i de desenvolupament organitzacional. És una manera de gestionar que posa l’ètica i l’impacte al centre i que busca crear valor compartit per a tots els grups d’interès: persones ateses, professionals, aliances socials, comunitat, administracions, entorn natural...

El valor del propòsit

Una organització com Guttmann neix d’un propòsit clar: millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat d’origen neurològic. Però el propòsit no s’expressa només en la missió clínica. Ha de ser el motor de totes les dimensions de l’organització. Quan una institució es guia per un propòsit, aquest actua com un far que orienta les decisions, dona coherència a les polítiques internes i construeix confiança externa. Aquesta és la diferència entre tenir valors i viure els valors.

Avui, les organitzacions que s’orienten pel propòsit tenen més capacitat de generar implicació interna, vincle amb l’entorn i reputació social. I són, també, més resilients.

Tendències emergents que ja són presents

El context actual ens obliga a avançar. Temes que fa uns anys semblaven perifèrics ara s’han tornat nuclears. Parlem d’economia circular, empresa saludable, governança ètica, propòsit, transparència, diversitat, impacte social, i tants altres. I parlem també de com una institució es relaciona amb el seu entorn: de comunitat, territori i aliances.

Guttmann ha sabut incorporar molts d’aquests elements. Els espais saludables, la innovació en serveis, la cura dels equips, el compromís amb la sostenibilitat ambiental, les aliances comunitàries... Tot això forma part d’una manera de fer que no busca només eficiència, sinó excel·lència social.

I cal destacar un aspecte sovint invisible: la gestió dels intangibles. Reputació, confiança, clima intern, capital relacional... Són actius fonamentals per a una organització orientada al futur. I només es poden consolidar quan hi ha coherència entre allò que es diu i allò que es fa.

Arrelament i mirada comunitària

Una altra gran tendència que ha guanyat pes és la mirada territorial. En un món global i incert, les organitzacions que saben arrelar-se i connectar amb la seva comunitat tenen més capacitat d’impacte i més legitimitat. Això no vol dir tancar-se, sinó sumar a partir del diàleg, la corresponsabilitat i les aliances locals.

Una organització com Guttmann, que parteix d’una missió al servei del desenvolupament humà, té molt a aportar com a agent transformador del territori. No només en la dimensió assistencial, sinó també en la social, l’educativa, la cultural, l’ambiental. I aquest paper cobra encara més sentit quan l’organització no només fa bé allò que li pertoca, sinó que assumeix reptes col·lectius com a propis.

No només fer, sinó mostrar com es fa

La responsabilitat no s’exerceix només fent les coses bé, sinó també explicant com es fan. La transparència, entesa no com a obligació legal, sinó com a valor corporatiu, esdevé una clau de la responsabilitat. Mostrar com es prenen les decisions, com es gestionen els recursos, com s’involucra la comunitat, com s’avalua l’impacte. Tot això construeix confiança i legitimitat.

I aquesta confiança no es guanya una vegada per sempre. S’ha de renovar cada dia amb una actitud de compromís, de millora contínua, de capacitat d’escolta i de voluntat d’aprendre.

El lideratge responsable

En definitiva, les organitzacions de salut poden –i han de– exercir un lideratge responsable. No només per la rellevància del que fan, sinó per la capacitat que tenen d’inspirar altres sectors. Fer-ho no vol dir aplicar receptes màgiques ni seguir modes, sinó tenir clar on es vol anar, actuar amb valors, i entendre que la responsabilitat social no és una moda, sinó una manera de ser organització.

Guttmann ja fa temps que ha emprès aquest camí. I el seu exemple mostra que es pot cuidar les persones, innovar, ser eficients, i alhora construir una organització que contribueix a fer una societat més justa, més cohesionada i més sostenible.

Perquè quan una organització cuida amb responsabilitat, fa molt més que atendre: transforma.

Josep Maria Canyelles apareix en posició destacada a la Llista.cat de creadors de contingut en català

  • Canyelles surt dins la categoria de Llengua i cultura catalana, ja que les seves xarxes socials estan orientades a aquests aspectes, amb especial orientació a les etimologies. 
  • També hi inclou aspectes de responsabilitat social i la secció "mots responsables" sobre paraules relacionades amb el desenvolupament sostenible.

La Fundació.cat i la Fera han impulsat Llista, el primer rànquing que classifica i reconeix els creadors de contingut que utilitzen el català com a llengua principal a les xarxes socials. La plataforma té com a objectiu de donar visibilitat i establir una eina, seguint el model de l’EGM dels mitjans, que mesuri l’impacte real dels perfils a TikTok, Instagram i YouTube.


La informació està organitzada per categories. Així, a més, de Llengua i cultura catalana, també n'hi ha d'altres com ara Educació, Estil de vida, Cultura, Esports o Salut. Això permet consultar el perfil detallat de cada creador amb l'actualització mensual de les seves mètriques. 

Els rànquings de Llista.cat es basen en un algorisme propi que analitza dades de TikTok, Instagram i YouTube. Per aconseguir les mètriques, els impulsors han cercat els creadors de forma manual i han tingut en compte tres variables principals: 

  • l’abast (nombre de visualitzacions),
  • la qualitat (interaccions com m’agrades i comparticions) i 
  • el debat (comentaris generats). 

Amb aquests indicadors, cada creador rep una puntuació total i un índex de rellevància sobre 1.000 punts, que en determina la posició dins la pròpia categoria. 

Malgrat tenir un nombre limitat de seguidors, Canyelles aconsegueix mensualment una quantitat alta de visualitzacions, com es pot veure en aquestes dades. Per contra, es veu penalitzat per no tenir activitat al canal de YouTube. 


Per formar part del rànquing, els perfils han de complir diversos criteris: publicar majoritàriament en català, tenir una activitat regular i recent, aportar contingut amb una proposta pròpia —sigui creativa, divulgativa o reflexiva—, i no ser perfils institucionals o purament comercials.