Aquest divendres anant a visitar una empresa al Prat de Llobregat vaig passar casualment per la plaça dedicada a Ovidi Montllor, el cantant i artista nascut a Alcoi. I goita… recordant-lo em va brollar la cançó de la Fera ferotge! La fera ferotge és una de les cançons més icòniques d’Ovidi Montllor. Com Al vent per a Raimon. Sols n'he entonat un trosset del començament però em sembla que no he entonat gaire bé 🙏😅
Es tracta d’una crítica al franquisme, especialment al sentit d’ordre del règim i també a la passivitat de les classes mitjanes. La fera és la representació metafòrica de la ciutadania de l’època franquista, que maldava per recuperar drets fonamentals com la llibertat d’expressió o de manifestació, però que era reprimida per les forces de l’ordre.
L’alcalde, que simbolitza el poder repressor, el franquisme, adverteix els vilatans que la fera s’escaparà del lloc on està reclosa i intenta escampar la por entre la població. A mesura que avança la cançó, però, la mateixa fera intenta explicar que no vol fer mal a ningú. El que diu és molt més simple: té fam i la gàbia li queda petita. Vol llibertat.
Finalment intervenen els guàrdies, la redueixen i la tornen a tancar. I aleshores tot torna aparentment a la normalitat: gràcies a la força, «el poble resta en pau».
Malgrat la crítica clara al règim, la cançó va aconseguir burlar la censura de l’època.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada