AMICS DE LA GENT GRAN: UN NADAL COM CAL PER A TOTHOM

domingo, 14 de diciembre de 2003

Aquesta campanya té per objectiu pal·liar la soledat que, per aquestes dates, acusen les persones de més edat que estan soles, sense recursos, sense família (o amb una família que, per motius diversos, no les pot atendre) i amb problemes físics i psíquics propis d’edats avançades.

Mitjançant el Tradicional dinar de Nadal, l’entrega de lots de productes nadalencs, la campanya “Una família per Nadal” i la celebració del Dia de Reis, els més de 350 voluntaris d’Amics de la gent gran, apropen el caliu i l’ afecte, que tothom mereix, a les persones grans qui ho necessiten.

* Amb la campanya Una família per Nadal, famílies de voluntaris acullen i comparteixen la taula i tradició pròpies, amb persones qui, altrament, restarien soles a casa per dates assenyalades com Nadal, St. Esteve, Cap d’Any... Enguany, més de 20 persones podran gaudir-ne.

* De manera pionera, el Dia de Reis, més de 150 voluntaris acostaran al domicili de la persona gran que visiten regularment, un petit obsequi com a mostra d’afecte.

* El Dinar de Nadal d’enguany se celebrarà al Palau de Pedralbes on s’aplegaran més de 300 persones entre voluntaris i avis i comptarà amb la presència del Sr. Josep Mª Canyelles, gerent de l’INCAVOL, la sra. Núria Carrera, Diputada de Benestar social, i el regidor de Benestar social de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gumà, entre d’altres personalitats.

L’acte consistirà en l’àpat tradicional de Nadal, i comptarà amb l’actuació de la Coral infantil Tessel·la de la Fundació Amics de la Unesco, entre d’altres actuacions. També hi haurà homenatges, entregues de lots de nadal per als avis, etc..

http://www.informativos.net/Noticia.aspx?noticia=41824

El voluntariat corporatiu: una oportunitat per a l’empresa a Catalunya?

Barcelona, 16 de juliol de 2003 - Círculo Ecuestre.

MODERADOR Sr. Antoni Bassas 

Assistents: 

DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMILIA
Sr. Josep Lluís Cleries, director general d’Acció Cívica
Sr. Josep Maria Canyelles, gerent Institut Català del Voluntariat


DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES
Sr. Pere Galí, secretari general de Promoció Econòmica
Sra. Marta Esteves

PIMECSEFES
Sr. Ramon Vila, adjunt a presidència

AGENCIA DE PATROCINI I MECENATGE
Sr. Pere Clotas, cap de projectes
Sra. Pilar Sarroca, gerent

ABERTIS Sra. Sagrario Huelin
Foie Gras-Progust, S.L. Sr. Jordi Serra
Fund. Agbar Sr. Jordi Molina
Fund. Gas Natural Sra. Mª Carme González
Fund. “Un sol món” Sr. Àngel Font
FUPICSA Sra. Auria Caus
Grupo SAR Sr. Higinio Raventós
Grupo SIFU Sra. Cristian Rovira
MRW Sr. Francisco Martín Frías
OLIVEDA, S.A. Sra. Anna Mª Oliveda
PINTADOS Y DERIVADOS Sr. Carlos Rodríguez
RABBIT SOLUTIONS, S.L. Sra. Blanca Cunill
S.A.N.J.O de Estampaciones Sr. Santiago Cruz
T.Q. TECNOL, S.A. Sr. Xavier Hernández
VALORES & MARKETING Sr. Ramon Guàrdia, Sr. Ismael Vallés, Sr. Josep Bonet

Els objectius del debat, van ser:

§  Conèixer l’opinió, les actituds i sensibilitat sobre el voluntariat d’empresa o corporatiu  que tenen  les petites i mitjanes empreses catalanes i aquelles  empreses que s’estan plantejant o han iniciat el camí per a la seva incorporació  dins l’empresa .

§  Identificar els beneficis, els avantatges, els riscos i els principals frens per a la incorporació del voluntariat corporatiu dins l’empresa.

§  Identificar les condicions internes i externes que podrien afavorir el desenvolupament del voluntariat corporatiu.

En el debat  es van realitzar  les següents aportacions:

• Quant als beneficis que aporta el voluntariat corporatiu, cal destacar:

ü  Els efectes positius sobre la cohesió, motivació, sentit de pertinença dels treballadors i millora del clima laboral.

ü  L’establiment de vincles de relació més forts entre l’empresa i els seus empleats que es tradueix en una major fidelització, i que finalment s’acaba traslladant als clients.

ü  A nivell d’avantatges per a les empreses, és va  assenyalar com a important l’efecte positiu que té sobre la imatge (tant a nivell intern com extern) d’aquelles empreses que promouen el voluntariat entre els seus treballadors.

• Pel que fa a les condicions tant internes com externes que poden afavorir el desenvolupament del voluntariat corporatiu es van fer les següents aportacions:

ü  El voluntariat corporatiu és un tema de l’interès dels stakeholders de l’empresa. accionistes, direcció, sindicats, els propis treballadors, les organitzacions socials i l’administració han d’estar compromesos i han d’actuar com a aliats.

ü  El voluntariat corporatiu no és un tema de la dimensió de l’empresa, sinó que, perquè es desenvolupi, depèn del grau de sensibilitat intern de cada empresa.

ü  L’existència de mecanismes que puguin accelerar el desenvolupament del voluntariat corporatiu entre els quals cal destacar:

o   Una major comunicació interna i externa per part de l’empresa que ajudi a posar en valor i tangibilitzar davant els stakeholders, els beneficis que aporten les activitats de voluntariat corporatiu.

o   La creació i difusió d’instruments d’assessorament tant per a les empreses com per a les organitzacions socials que facilitin informació, orientació i promoguin la relació entre els dos sectors, com la iniciativa de l’Incavol recentment presentada www.xarxanet.org.

o   La difusió de bones pràctiques de voluntariat corporatiu per a crear mimetisme entre les empreses.

o   L’estudi de mesures en l’àmbit legal que beneficiïn aquelles empreses que porten a terme iniciatives de voluntariat corporatiu.

o   Un major diàleg  entre els representants institucionals de les empreses, administració i organitzacions per tal d’estudiar noves línies d’actuació per difondre i promoure el voluntariat corporatiu al nostre país.

o   Una major difusió del voluntariat corporatiu als mitjans de comunicació.

Un hotel reunirá a varias asociaciones de enfermos

DiarioMedico.com
Patricia Morén. Barcelona

18 de diciembre de 2002

La desconexión entre las asociaciones de pacientes y de los familiares de los enfermos parece tocar a su fin, gracias a un paquete de iniciativas impulsadas en Cataluña, entre las que se encuentran la creación de una base de datos virtual y el diseño de un futuro hotel que albergaría a agrupaciones de enfermos.

Unas 70 asociaciones distintas se reunieron en Barcelona

La Primera Jornada de Entidades y Asociaciones de Enfermos y Familiares de Enfermos de Cataluña, que se ha celebrado en Barcelona bajo el lema Punto de Encuentro, ha contribuido a crear nuevos lazos de conexión entre un sector, que hasta ahora ha trabajado de un modo un tanto inconexo, con la buena voluntad de los voluntarios y pocos profesionales.

La jornada, organizada por el Departamento de Sanidad catalán y el Instituto Catalán del Voluntariado (Incavol), del Departamento de Bienestar y Familia, concitó a unos 180 asistentes de 70 entidades distintas.

El evento ha servido para que las asociaciones de pacientes y los familiares de los enfermos se conozcan entre sí, intercambien sus datos y comiencen a pensar en impulsar iniciativas conjuntas, según Eugeni Sedano, director general de Recursos Sanitarios. Esta reunión les ha permitido hacer benchmarking, es decir, conocer de primera mano experiencias positivas de otras asociaciones que siempre pueden copiar e intentar captar nuevos voluntarios, cuya presencia en el acto estuvo asegurada gracias al Incavol.

Sedano ha explicado que el acercamiento entre diferentes colectivos se comenzó a materializar hace un año, cuando el Departamento de Sanidad creó una base de datos del sector -en Cataluña hay unas 300 agrupaciones registradas- y la colgó en su página web, "desde donde cualquier ciudadano puede acceder a esta información".

Futuro proyecto

Ahora el nuevo proyecto en ciernes del departamento es la creación de un hotel de entidades específico para las asociaciones de pacientes. Actualmente se está diseñando un plan funcional que se podría finalizar en el primer trimestre de 2003. La idea es habilitar esta infraestructura en el edificio del antiguo hospital militar, en el Parque Pere Virgili, ubicado en Barcelona y que se está destinando a varios usos. No obstante, Sedano ha precisado que aún no se ha aprobado un presupuesto para este futuro edificio compartido.

El presidente del Incavol, Josep Maria Canyelles, ha explicado que en Cataluña la creación de hoteles de entidades comenzó hace diez años por iniciativa del Departamento de Bienestar Social. En la comunidad ya existen 13 hoteles de este tipo, regidos por el propio Departamento o por los ayuntamientos. Los centros albergan a entidades y movimientos asociativos de todo tipo: lúdicos, culturales y, entre ellos, algunas asociaciones relacionados con la salud. En estos espacios comparten parte de las instalaciones y de los servicios (salas de reuniones, de actos y administración), aunque también disponen de su propio despacho.

La principal peculiaridad del futuro hotel que estudia crear la sanidad catalana es su especificidad para asociaciones de pacientes. Sedano ha explicado que "están desarrollando una tarea complementaria a la asistencial y queríamos reconocerlo. Les otorgamos subvenciones a proyectos sanitarios concretos, pero algunas tienen dificultades para obtener dinero para el alquiler o el teléfono. Nosotros podemos proporcionarles una ayuda indirecta facilitándoles estos espacios, que pueden ser especialmente útiles para las agrupaciones más pequeñas", ya que se alquilarán por "unos costes mucho más razonables".

Faltan profesionales

Las buenas intenciones no bastan para colaborar en entidades de pacientes y de sus familiares. Albert Navarro, gerente de la Dirección General de Recursos Sanitarios, dice que una de las principales necesidades de este sector es la entrada de profesionales de la gestión y los recursos humanos. La demanda se explica por el aumento de obligaciones que las entidades tienen con sus patrocinadores, Hacienda y otras instituciones para acceder a las subvenciones. Otras conclusiones de la jornada, según Navarro, son que se debe incorporar voluntarios que no padezcan una enfermedad (como pacientes o familiares) con acciones de marketing social, darles formación y fijar un contrato de compromiso con ellos y trabajar por objetivos.

Jornades comarcals d'Associacionisme i Voluntariat 2001

 

El món associatiu i de voluntariat té davant seu un seguit d'oportunitats i reptes molt importants, que han de permetre que el creixement experimentat en els darrers anys es consolidi tot guanyant un major protagonisme social.

La societat és cada cop més coneixedora de la importància del teixit associatiu i dels valors de civisme que aporta. La commemoració d'aquest Any Internacional del Voluntariat ha de ser aprofitada per promoure aquesta realitat i per projectar-la cap al futur, ja que, com més avançada és una societat, com és el cas de Catalunya, més necessita una societat civil forta i unes estructures de participació de les persones que reforcin els valors i la cohesió social.

Amb aquestes jornades comarcals pretenem obrir el debat a tot el territori, en el marc d'un procés de treball fins al 2003, tot garantint que tota la diversitat associativa de Catalunya hi aporti la seva visió.

---

13 de novembre de 2001
Sala d'Actes de la Comunitat de Regants d'Amposta
C/ Doctor Tomàs Pujol i Font, 1
43870 AMPOSTA

Amb la col·laboració de:
• Ajuntament d'Amposta
• Consell Comarcal del Montsià

Inscripcions 
Per inscriure-us podeu trucar al
telèfon 900 300 500 

Programa

18.30 h.	Benvinguda i presentació Il·lm. Sr. Joan Maria Roig i Grau, alcalde d'Amposta Sr. Daniel Rius i Guarch, president del Consell Comarcal del Montsià Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, gerent de l'Incavol
18.45 h.	2001-2003: El voluntariat i el moviment associatiu, en marxa! A càrrec del gerent de l'Incavol
19.15 h.	Programes . Xarxa d'Associacions de Catalunya . Mesures de finalització de la Prestació Social Substitutòria . Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya . Programa "Persones Grans, Grans Persones" Font: http://amposta.cat/pagina.asp?id=27&i=ca

Celebració del Dia Internacional del Voluntariat a Badalona

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat del 2000, ha tingut lloc a Badalona un acte de celebració. Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat un reconeixement a l'Associació de Voluntaris de Badalona, presidida per Joan de Escalada. També han participat a l'acte l'alcaldessa Maite Arqué.

Renúncia al càrrec

Paraules que vaig pronunciar en el Ple municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en sessió de 18 de setembre de 2000, explicant els motius de la renúncia al càrrec electe de regidor:

Amb motiu de les noves responsabilitats que m’han estat encomanades, com a gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, he cregut convenient presentar la meva renúncia com a regidor d’aquest consistori.

Si bé no hi ha cap incompatibilitat legal en el fet d’exercir les dues responsabilitats, he valorat que l’exercici de la direcció d’un organisme com l’Incavol em demanava una total entrega i disponibilitat, especialment pensant en les necessitats i mancances del sector associatiu i de voluntariat, al qual em dec especialment.

Així mateix, entenc que la responsabilitat de ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, no solament és un gran honor per a totes les persones que hem estat elegides per a fer-ho sinó que també suposa un compromís de dedicació per fer-ho amb el major esperit de servei possible. Donat que difícilment podria continuar amb la intensitat i presència que ho he fet fins ara, opto per deixar pas a un nou regidor del grup de CiU, per tal que el compromís que vam adquirir amb l’electorat de treballar intensament al servei de Vilanova i la Geltrú es pugui continuar portant a terme amb plenitud.

D’altra banda, també vull manifestar que no es tracta ja només de les limitacions de la persona en les seves obligacions professionals, sinó allò que sempre hem defensat de fer compatible la vida laboral i la vida familiar, i més quan la família es va engrandint.

Permeteu-me, a tall de comiat, que complementi aquesta explicació dels motius que m’han portat a la renúncia amb unes breus paraules d’agraïment. Agraïment a tots els col·laboradors tècnics i a tots els regidors dels diferents grups amb qui hem compartit reunions i treballs, i agraïment als ciutadans que van fer confiança i van donar el triomf a la llista de CiU en aquestes darreres eleccions. Dic agraïment perquè sento que he tingut el goig i la fortuna de poder haver estat regidor de la meva ciutat durant cinc anys, i això, amb tots els moments bons i dolents, que ha de ser un orgull per a qualsevol que estimi la seva ciutat.

He intentat en aquests anys aquí exercir amb la màxima dignitat possible les meves responsabilitats municipals, això és, amb vocació de servei a la ciutat i al país. Perquè el més important en la política, com en la vida mateixa, és tenir sempre present, que les nostres accions afecten a persones concretes, i que el valor de la persona no queda superat per res.

Alhora, però, les persones ens desenvolupem en tots els punts de vista en àmbits comunitaris, que són també àmbits d’identitat. La ciutat, Vilanova i la Geltrú, és un àmbit esplèndit d’identitat, convivència, plenitud… i no ens avergonyeix dir que la vivim plenament amb vilanovisme. Catalunya, per la seva banda, és la pàtria que ens ha vist néixer i la nació que somniem finalment lliure.

Això i res més és allò que ens mou i ens ha portat per aquests viaranys de la política i de la gestió pública, el desig d’avançar permanentment en les llibertats de les persones i dels pobles i d’afavorir una dimensió cívica i de solidaritat. Gràcies.

Josep Maria Canyelles i Pastó

Regidor del Grup Municipal de CiU

18 de setembre de 2000

Cloenda Escola d'Estiu del Voluntariat 2000

Paraules pronunciades amb motiu de la CLOENDA ESCOLA D’ESTIU VOLUNTARIAT 2000:

S’acaba una activitat amb la qual hem volgut

a)     oferir un espai de formació a les persones que fan voluntariat al llarg de tot l’any mitjançant entitats molt diverses

b)    oferir un espai de trobada, d’intercanvi, de coneixement mutu…

Ja és la cinquena edició i al llarg d’aquests anys molts de vosaltres heu pogut passar per Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Rialp, La Conreria i ara aquí, perquè l’Escola d’Estiu ha tingut vocació d’itinerant i així també hem pogut anar coneixent diferents indrets del nostre país.

Sincerament crec que us he de començar donant-vos les gràcies per l’esforç que feu d’estar aquests quatre dies reunits en aquesta escola. Estic segura que us ho esteu passant molt bé –i així ho desitgem tots plegats- però venir quatre dies amb aquesta calor a fer cursos de formació per fer millor la tasca voluntària és una actitud digna d’admirar, de reconèixer i d’aplaudir perquè diu molt a favor vostre i molt a favor de les entitats on esteu. 

Us heu congregat aquí a Sta Maria del Collell un col·lectiu de mig miler de persones. Es diu fàcil: no sou 100, 200, 300, sou 500 persones vingudes d’arreu de Catalunya, i no m’oblido d’aquells i aquelles que heu vingut d’altres terres germanes, del País Valencià i les Illes als quals us saludo amb especial afecte.

I tots heu vingut amb ganes d’aprendre, de conviure i de compartir allò que ens uneix a tots plegats, que no és altra cosa que unes inquietuds i unes il·lusions per treballar des d’una opció altruista i solidària al servei dels altres, al servei de la comunitat, ja sigui ajudant a persones i col·lectius concrets, ja sigui promovent actitivitats cíviques, fomentant la cultura, millorant el medi ambient, al servei del país en definitiva.

Precisament una de les virtuts que té una escola d’estiu com aquesta és el fet que cadascú, en els seus pobles i ciutats, fa una tasca i treballa amb uns col·lectius molt diferents. I aquí, pel fet d’estar tots junts, ens és més fàcil trobar el comú denominador de tots plegats. Uns orienteu la vostra acció a la gent gran que està sola, altres als infants en risc, altres promoveu activitats de dinamització sociocultural, altres podeu el vostre esforç en la salvaguarda del medi ambient… però allò que ens aplega a tots plegats és el fet de compartir unes inquietuds de solidaritat, de civisme, d’altruisme i uns valors i unes conviccions fermes. Tots vosaltres sou persones amb un esperit altament positiu, un esperit de servei que poseu al servei de la societat.

I amb això esteu ajudant de manera molt determinant a fer que tinguem un país de qualitat humana, un país on els valors i el civisme hi siguin un referent important. El voluntariat i l’associacionisme, des de sempre, han tingut aquest paper i amb la seva tasca han ajudat a construir una societat més participativa i democràtica, i un país més just i cohesionat, i també més humà i sensible. De les nostres petites -o grans- accions de voluntariat el país sencer –Catalunya- se’n resent molt positivament

Quan des de la Generalitat promovem el voluntariat per mitja de les entitats i associacions de Catalunya, ho fem amb molta il·lusió i convenciment perquè estem convençuts que el voluntariat té dues grans virtuts.

· Per una banda, el voluntariat, per mitjà de les entitats, presta un servei importantíssim a la societat, al país, a les persones…

· però per altra banda, el voluntariat i la vida associativa també permeten que els ciutadans s’impliquin plenament en la societat, en la resolució dels seus reptes,  

Per tot plegat, el govern de Catalunya vol donar i dóna un suport al voluntariat i al món associatiu que es concreta, entre moltes accions, per exemple en aquesta Escola d’Estiu, que vol ser una eina al servei de les entitats perquè puguin millorar dia a dia en la seva tasca. Perquè la formació és bàsica per guanyar qualitat en les nostres accions, per fer millor cada dia allò que fem.

És per això que també vull agrair a tots els professors que han participat en aquesta EEV la seva col·laboració…  Tot ells pertanyen a diferents entitats i escoles de formació reconegudes perquè creiem que també en els temes de formació el paper més important i el protagonisme ha de recaure en el propi món associatiu.

He començat agraint-vos el fet que hagueu vingut a l’Escola d’Estiu a millorar la vostra formació. Deixeu-me acabar amb unes notes de futur i d’encoratjament. Per demanar-vos que continueu fent allò que feu en els vostres pobles i barris, a les vostres entitats i associacions, perquè perquè totes aquestes tasques de voluntariat que sovint de manera molt anònima porteu a terme, sumades, tenen una gran força, tenen prou força com per fer créixer els valors de la solidaritat a casa nostra, i són la garantia de poder continuar construint un país de qualitat humana com el que tenim.

Josep Maria Canyelles
Gerent de l'Institut Català del Voluntariat
Santa Maria del Collell

Moció per a la millora de la imatge social de les multes locals de trànsit

Reproduïm la moció presentada per Josep Maria Canyelles al Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en la sessió del 3 de juliol del 2000

28.MOCIÓ DE CIU PER A LA MILLORA DE LA IMATGE SOCIAL DE LES MULTES LOCALS DE TRÀNSIT.
El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:

• Atès que el bon criteri municipal no pot deixar de banda una apreciació força estesa entre la ciutadania, segons la qual certes multes aplicades amb un excés de rigor responen més a una voluntat de recaptar diners que no a una funció de correcció de les actituds de la conducció.
• Atès que la recaptació de la grua municipal de Vilanova i la Geltrú ha passat de 15 milions reals del 1999 a una previsió de 45 milions per al 2000, fet que no facilita una comprensió pedagògica de la funció de les multes entre la ciutadania.
• Atès que aquest augment del 200% pot comportar una pressió envers els agents municipals per tal de complir la previsió com si fos un repte a aconseguir, tal com els propis agents han denunciat en altres municipis.
• Atès que el Govern municipal ja ha començat a exigir el pagament de les multes per via executiva i amb embargament de comptes bancaris.
• Atès que vincular allò que hem de pagar a la finalitat que té és una manera de visualitzar positivament l'aportació que fem, i de fer-ho més transparent.
• Atès que les multes no han de ser un mecanisme de finançament dels ajuntaments.
• Atès que es donaria una incoherència si per una banda desitgéssim que les multes tendissin a zero com a fruit d'una circulació més pacífica per part dels conductors, i, per I'altra, que les finances de l'ajuntament no es veiessin afectades per un trencament a la baixa de les previsions d'ingressos per a multes.

Es proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels acords següents:

1. "PRIMER. Manifestem la voluntat que les multes siguin tan sols un instrument per millorar el trànsit i la qualitat de vida al carrer i, en cap cas, un instrument de recaptació.
2. SEGON. Manifestem el compromís per a una acció pedagògica de les multes, alhora que promourem una actuació dels agents municipals basada en la priorització d'aquelles situacions de trànsit que generin més perills i més molèsties als ciutadans, casos en què l'acció de l'autoritat municipal serà implacable.
3. TERCER. Els ingressos de multes revertiran directament en accions socials, a partir de la creació d'una borsa de recursos econòmics que, mitjançant un reglament, s'atorgaran a entitats sense ànim de lucre per desenvolupar les seves accions d'interès social i cultural."

El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que quan es parla del tema de les multes no es pot deixar de
banda que hi ha un criteri, força estès entre la ciutadania, segons el qual certes multes poden
respondre més a una voluntat de recaptació que no a una funció de pacificació i de correcció de la
conducció. D’altra banda, hi ha un seguit de fets que la població coneix, com és el fet que la
recaptació de la grua municipal ha passat dels 15 milions l’any 99, a una previsió de 45 milions, i a
més a més el fet que l’ajuntament ha començat a procedir per via executiva al cobrament de certes
multes, amb l’embargament de comptes bancaris. També hi ha el risc que aquest augment del
200% en la previsió de la recaptació pugui comportar una pressió en els agents municipals. És per
això que el seu grup creu que es pot fer una proposta en el sentit que es visualitzi de manera clara
quina és la finalitat d’aquestes multes, perquè alhora tinguin una funció més pedagògica. Creuen
que moltes vegades es pot produir una certa incoherència dintre del plantejament municipal, ja que
per una banda es pot estar desitjant que les multes tendeixin a zero, però per altra banda hi ha un
pressupost municipal que preveu uns ingressos i si les multes tendissin a zero es produiria un
desquadrament en les finances municipals. És per tot plegat que proposen que els ingressos de les
multes no serveixin per finançar l’ajuntament, sinó que reverteixin directament en actuacions
socials, a través d’una borsa específica que es creï.

El Sr. SALVADOR BECERRA explica els motius pels quals votaran en contra d’aquesta moció. En
primer lloc, aquest tema s’ha explicat en diverses comissions durant tres o quatre mesos, i s’ha
explicat que la intenció no és recaptar, sinó que l’import que surt en el pressupost d’ingressos és el
resultat d’intentar donar un millor servei. La grua municipal té prou feina per retirar els cotxes dels
guals a petició dels veïns. Això significa que si hi ha una segona grua que permet treure els cotxes
que hi ha sobre les voreres, representaria aquests diners. Si l’any vinent no hi ha cotxes sobre les
voreres, no hi haurà una partida pressupostària d’aquest tipus.

Respecte a les multes per la via executiva, entén que hi ha un procés que s’ha de complir, i no
complir-lo significa fer les coses malament. Per altra banda, vol deixar clar que això no representa
cap pressió sobre els agents. La primera reivindicació que li van fer els agents quan ell va arribar va
ser que l’esforç que feien per denunciar era inútil, perquè després no es cobraven les multes.
Quant als punts primer i segon, ja s’està fent el que diuen, i quant al punt tercer, és demagògic.

El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que amb el que ha dit el Sr. Becerra hi pot estar d’acord, però no
se soluciona la percepció que té la ciutadania sobre les multes. Respecte a la pressió als agents, ha
succeït en altres ciutats i s’ha fet públic. Creu que el que proposa pot ser una acció innovadora i un
exemple de cara a d’altres ciutats, per la funció pedagògica que podria comportar. Està obert a
buscar un equilibri a l’hora de destinar els ingressos perquè no suposi cap gran problema per a la
situació de les finances municipals.

El Sr. SALVADOR BECERRA diu que el que es va recaptar l’any passat en concepte de multes
representa el cost de l’equip d’educació vial.

El Sr. ADÁN MARTÍNEZ diu que el seu grup votarà a favor. La proposta de destinar el 100% de la
recaptació a fins socials li semblava demagògica, però la rectificació posterior que ha fet el Sr.
Canyelles li ha semblat correcta.

El Sr. CANYELLES retira la moció, per discutir més profundament aquest tema a la Comissió
Informativa.

Accés a l'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DEL DIA 3 DE JULIOL DE 2000 (PDF, pàg.28)