La Memòria Econòmica de Catalunya 2025 constata un creixement més equilibrat de l’economia catalana, amb millores en productivitat i ocupació, però també alerta de les tensions que afecten el benestar de les llars, especialment per la inflació i l’accés a l’habitatge.
Ahir vaig assistir ahir a la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, elaborada per les Cambres de Comerç de Catalunya, que va tenir lloc a la Llotja de Mar. L’acte va comptar amb la participació de Josep Santacreu i Bonjoch, president del Consell General de Cambres de Catalunya; Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica de Catalunya; i Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador de la publicació.
La Memòria assenyala que Catalunya ha registrat el 2025 un creixement del PIB del 2,7%, per sobre de la zona euro, i un increment del PIB per habitant de l’1,6%. També destaca que aquest creixement s’ha recolzat en una evolució positiva de la productivitat per hora treballada i de l’ocupació, fet que apunta cap a un model més equilibrat que en etapes anteriors.
Alhora, la publicació posa de manifest que el creixement econòmic no es tradueix automàticament en una millora equivalent del benestar de les famílies. La inflació acumulada, l’encariment dels productes bàsics i, sobretot, les dificultats d’accés a l’habitatge tensionen les llars i afecten especialment els col·lectius més vulnerables. El monogràfic d’enguany se centra precisament en “L’habitatge a Catalunya: un repte social, econòmic, regulatori i territorial”, amb nou articles d’experts que n’analitzen les causes i possibles respostes.
Des de la mirada de la responsabilitat social i la sostenibilitat, la presentació va permetre reforçar la importància d’analitzar l’economia des d’una perspectiva àmplia. En aquest sentit, Oriol Amat va remarcar que la seva exposició se centrava enguany només en una de les tres dimensions del triple impacte: l’econòmica. Aquesta precisió és rellevant perquè ajuda a fer visible que el desenvolupament d’un territori no es pot valorar únicament a partir dels indicadors econòmics, sinó que cal tenir en compte també els impactes socials i ambientals.
Aquesta mirada és clau. El creixement econòmic, la productivitat, la inversió i la competitivitat són factors necessaris, però han d’anar acompanyats de cohesió social, qualitat de vida, accés a drets bàsics, sostenibilitat ambiental i bon govern. El concepte de triple impacte permet integrar aquestes dimensions i avançar cap a models d’empresa i de territori que generin valor econòmic, social i ambiental de manera simultània.
La Memòria també posa sobre la taula reptes directament vinculats amb la responsabilitat social de les empreses, com ara la manca de personal qualificat, la necessitat d’incrementar la inversió en R+D, l’atracció i retenció de talent, la mobilitat laboral, l’emancipació de les persones joves o l’impacte de l’habitatge en la competitivitat del país. Tots aquests factors mostren que la sostenibilitat empresarial no es pot desvincular del context social i territorial on les empreses operen.
Valorem positivament que espais de referència com la Memòria Econòmica de Catalunya contribueixin a enriquir el debat sobre el futur del país i ajudin a connectar l’anàlisi econòmica amb els grans reptes socials. Incorporar la mirada del triple impacte és essencial per avançar cap a una economia més responsable, resilient i orientada al bé comú.
