Seminari a Viterbo (Itàlia)

Aquesta setmana hem participat en un seminari a Viterbo (Itàlia) amb els actors locals que promouen la responsabilitat social en el territori. El seminari ha estat concebut com una oportunitat per demostrar la importància d'una xarxa de múltiples parts interessades en el sosteniment del desenvolupament social dels territoris responsables, i la promoció de l'RSE en el territori.

Destaquem el paper de Luigi Incatasciato i Bárbara De Micheli, de la xarxa Musho, aportant la seva experiència i punts de vista. Destaquem en un escrit una de les aportacions que hi vam fer (PENDENT d'ENLLAÇAR).

Ja anteriorment hem participat en actes de la xarxa Musho:

• El dia 10 de novembre va tenir lloc a Barcelona el Seminari europeu sobre Responsabilitat Social, que va posar el focus en la capacitació.
• El dia 28 de maig 2009, vam tenir l'oportunitat de participar a Lleida en una jornada per a presentar la xarxa MUSHO: Presentació de la Xarxa MUSHO d'RSE i Territoris Socialment Responsables 

Programa dijous - 3 desembre 2009 - San Martino al Cimino (Viterbo)
9,30 - 11,00 El paper dels actors institucionals i els seus projectes de:
- Provincia di Viterbo - polítiques actives i passives
- Camera di Commercio di Viterbo - la importància de la RS per al desenvolupament de la
competitivitat de les PIME, el premi de la RS, la presentació d'experiències de les empreses
- Comune di Viterbo - promoure i preservar les tradicions locals com a promoció d'un territori responsable
11.00 - 11.30 Pausa cafè amb productes locals.
L'origen local dels productes, així com el seu paper en el sosteniment de l'economia local s'explica als participants
11,30 - 13,00 El paper de les associacions de:
- Confesercenti Viterbo: presentació de la iniciativa - "Centri commerciali naturali" - les estratègies i mesures per promoure les botigues tradicionals i altres formes de comerç i les seves funcions socials front a la competitivitat agressiva de grans centres comercials
- Legacoop Viterbo l'experiència de Balanç Social en empreses associades
- Fabrica Ètica - deu anys d'experiència en la promoció de la RS a les empreses
13,30 - 15,00: Dinar a San Martino al Cimino
15,00 - 17,30: El paper del finançament alternatiu de:
- Banca Etica: com mantenir l'RS
- Mag Roma - l'experiència d'un sistema financer diferent, basat en un enfocament ascendent,
- UNIPOL - Fondazione Cesart - bancs i la RS

Veure programa complet


© 2009 Musho. Aquest projecte està subvencionat pel programa de Projectes Innovadors d'acord amb l'ordre TRE/337/2008 i està pratrocinat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i confinan&ccedila;at pel Fons Social Europeu.

Presentació del nou xarxanet.org

El proper 16 de desembre es presenta en públic el nou projecte xarxanet.org. Durant l'acte es realitzarà una conferència de Genís Roca, expert en xarxes socials, i s'explicarà de quina manera les entitats i els voluntaris poden aprofitar xarxanet.org en el seu dia a dia.

Millorar xarxanet, enfortir el sector associatiu
Durant l'any 2009 el projecte xarxanet.org ha viscut canvis importants. Entre d'altres s'ha renovat la plataforma tecnològica, s'ha introduït un nou disseny i s'ha incorporat l'ús d'eines 2.0 i de les xarxes socials. L'objectiu d'aquests canvis ha estat oferir un millor servei a les entitats i voluntaris, uns dels principals agents de transformació social a Catalunya.

Utilitza la xarxa!
Durant l'acte es posarà especial èmfasi en el benefici que les entitats poden treure de l'ús de les eines que ofereix internet i, en concret, de com les associacions poden beneficiar-se de les possibilitats que ofereix xarxanet.org.

Dia: dimecres, 16 de desembre, a les 18h.
Lloc: Sala d’Actes de la Casa del Mar, C. Albareda 1, Barcelona
Organitza: Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
Cal que confirmeu la vostra assistència al 93 483 18 12 o a agils@gencat.cat (fins a l’11 de desembre).

Nota: Josep Maria Canyelles ha participat en aquest procés de millora i redefinició de xarxanet.org

Nespresso finalment recicla les càpsules, però s'han de portar a la botiga

Imatge: Joe Shlabotnik a Flickr

Nestlé Nespresso anuncia una pla de reciclatge de les ja famoses càpsules que s'utilitzen en les cafeteres de la marca. La multinacional ha parlat durant la presentació del pla sobre el seu compromís amb els consumidors i amb el medi ambient i dels motius pels quals l'alumini, "a més de ser 100% reciclable, és el millor material per a garantir la qualitat del cafè gourmet".

La companyia ha arribat a un acord amb Tradebe, empresa amb seu central a Sant Joan Despí, per a reciclar les càpsules que s'utilitzen per a l'elaboració dels seus cafès. El pla inclou la presència de 100 punts de recollida repartits per tot l'Estat.

Un cop recollides les càpsules d'alumini, Tradebe les traslladarà a la planta de compostatge que té a Jorba. Després del procés de separació de les restes de cafè, l'alumini es trasllada a una altra planta per a ser refós i reutilitzat, mentre que les restes de cafè es barregen a d'altres d'orgàniques per a obtenir compost per adobar els camps, segons explica l'empresa. A les mateixes instal.lacions de Jorba es fabrica compost a partir de la selecció de residus municipals, els orgànics procedents de la indústria agrària i alimentària, llots de la depuradora i material vegetal procedent de poda. Tradebe és especialitzada en la gestió integral del tractament de residus que treballa tan pel sector privat com el públic, actualment té una plantilla de 1.100 persones. (Font del text de la notícia fins aquí: jornal.cat)

El problema és que són pocs els punts de recollida. La gent que passa a comprar càpsules de cafè a la tarda sortint de la feina, difícilment se'ls pot demanar que arrosseguin les càpsules usades durant tot el dia. D'altra banda, les persones que reben el paquet per mitjà de missatgeria no poden retornar el paquet dels usats per aquesta via. És per això que, malgrat que la intenció sigui correcta, veiem complicat que tingui un èxit rellevant. Segurament el percentatge d'alumini i de marro que es podrà recuperar serà més aviat limitat. I l'empresa sempre es podrà excusar en la consciència de la clientela... Seria bo que Nespresso arribés a alguna mena d'acord amb els punts nets per tal que els ciutadans que fem servir càpsules poguéssim dur-les a aquests centres de recollida.

D'altra banda, Nespresso segueix enviant tota la publicitat del producte i material de fidelització de la clientela sense repectar la llengua catalana, mala pràctica comercial que sorprèn per a un producte que té unes grans vendes a Catalunya, i que té opera des d'aquí.

Com a usuaris d'aquest producte des de fa més d'onze anys, avui mostrem una satisfacció parcial, com un acte de bona voluntat que queda lluny d'una òptica de responsabilitat social plena, ja que hauran de valorar l'impacte real de la seva política i els altres impactes no estrictament ambientals que causen.

PD: Noves informacions apunten que els punts de reciclatge no solament estaran situats a la xarxa de botigues Nespresso sinó també en altres punts de venda compromesos amb el medi ambient. Hi haurà disponibles contenidors especialment dissenyats per a la recollida de càpsules usades, a més d'informació sobre el procés de reciclatge d'aquestes càpsules. Les càpsules recuperades es traslladen a una planta de compostatge de Barcelona, on es separa l'alumini de les restes de cafè a través d'un procés mecànic. L'alumini es trasllada a una altra planta per la seva gestió i tractament per a posteriorment ser venut a empreses especialitzades en la fosa de metalls, mentre que el cafè es barreja amb altres residus orgànics per formar compost d'alta qualitat.

Divuit territoris rurals de Catalunya, Balears i Aragó implantaran polítiques de RSE a les empreses i entitats que optin a ajuts Leader

Un tutor ajudarà gratuïtament les organitzacions a apostar per una gestió sostenible en el món rural

Divuit territoris rurals de Catalunya, Balears i Aragó han signat aquest matí un conveni de cooperació per implantar polítiques de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) a les empreses i entitats que optin als ajuts Leader en el marc del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013. L’acte, que ha tingut lloc a la seu dels serveis centrals del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Barcelona, ha comptat amb la presencia del Conseller d’Agricultura Joaquim Llena,  del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Bertran, del president d’ADRI-NOC (Grup d’Acció Local coordinador del projecte) i del consell comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, així com dels presidents i gerents de la resta de grups de desenvolupament local que impulsaran el projecte.

El conseller Llena ha felicitat als divuits territoris per aquesta iniciativa conjunta i ha animat als presidents dels  seus Grups d’Acció Local (GAL) a ser els "intèrprets de les necessitats del les seves comarques i a saber lligar voluntats i aspiracions” Per al Conseller Llena, els Grups d’Acció Local han  d’exercir d’agents proactius a la seva zona d’influència, impulsant, com és el cas d’avui, les polítiques de responsabilitat social empresarial.

Aquest projecte de cooperació, que sota  el títol “Gestió Sostenible Rural” es portarà a terme entre els anys 2010 i 2012, està inspirat en una innovadora pràctica experimentada durant la Iniciativa Leader Plus a la comarca de la Garrotxa (Girona), que compromet les organitzacions beneficiàries d’ajuts públics a adoptar polítiques de gestió econòmica, social i ambiental respectuoses amb les persones i amb el seu entorn. Aquest mètode es basa en una eina específica de diagnòstic i mesura de la RSE anomenada Codi de Gestió Sostenible i en un procés de tutorització individualitzat per a la implantació d’accions de millora a l’empresa.

En aquest context, el president del Grup d’Acció Local de la Garrotxa, Joan Espona ha manifestat que per aquesta comarca és un orgull i una satisfacció poder transferir a partir d’ara l’experiència a altres zones de Catalunya, Balears i Aragó. “Estic convençut que el treball conjunt que avui iniciem, que el permanent intercanvi de coneixements entre nosaltres, enriquirà i enfortirà encara més el procés i farà possible un creixement sostenible, equilibrat i responsable dels nostres territoris”, ha manifestat  Joan Espona.

El projecte Gestió Sostenible Rural preveu, entre altres, la incorporació d’un tècnic/tutor a cada un dels territoris, que assessori les organitzacions en la implantació d’un pla de millora integral de la seva gestió a nivell econòmic, ambiental i social.  A més, aquestes empreses podran obtenir un percentatge addicional d’ajut si realitzen les accions proposades per aquest tècnic-tuor en la seva totalitat.

Amb un pressupost de 1.371.000 euros, el projecte “Gestió Sostenible Rural” està finançat en el marc dels projectes de cooperació interterritorial del Programa de la Red Rural estatal del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM), i compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) que ha integrat, en les línies estratègiques del PDR 2007-2013, l’impuls de la Responsabilitat Social Empresarial.

Font: Nota de premsa

Taxis roses... ara a Barcelona?

Fa un parell de mesos vam fer un apunt titulat Taxis roses:

Ara llegim una notícia que també es refereix a serveis que a priori no tenen diferenciació per gènere però que se li afegeix aquesta marca de gènere per raons de seguretat...
[continuar llegint]

Ara s'ha donat a conèixer una iniciativa que pretén que a Barcelona també es disposi d'una línia de taxis per a dones. Segons informa Europa Press, l'agrupació de taxistes Servitaxi de Barcelona crearà aquest mes la primera línia rosa de telèfon de Catalunya i de tot l'estat que serà reservada només a dones que vulguin demanar un taxi amb una conductora al volant.

A diferència del que pugui passar en altres països, no acabem d'entendre quin pot ser el motiu per a fer aquesta proposta a casa nostra. Si n'hi ha algun ens agradaria poder-lo analitzar amb major deteniment.

La idea, que han plantejat les conductores de Servitaxi, està adreçada especialment a les joves que surten de les discoteques i a dones amb dificultats familiars. No obstant, han especificat que no es posa en marxa perquè hi hagi taxistes que "s'insinuïn" a les usuàries que pugen al cotxe. En la proposta per a Barcelona, els taxis no es pintaran realment de color rosa.  [llegir notícia al Periódico]

Catalunya Voluntària participa a una de les majors Conferències de voluntariat de la regió Àsia-Pacífic

Lluc Martí, director de l’Oficina del Voluntariat Juvenil de IAVE, gestionada per Catalunya Voluntària, ha participat en la Conferència de Voluntariat Àsia-Pacífic de IAVE celebrada a Chaosium (Taiwan) entre el 26 i el 29 de novembre. Més d’un centenar de joves voluntaris i treballadors juvenils de 9 països asiàtics, entre ells els gegants Xina i Índia, han discutit sobre la participació voluntària dels joves en el desenvolupament de la regió Àsia-Pacífic i els seus reptes de futur.

La representació catalana de l’Oficina ha viatjat fins a Taiwan per consultar al moviment voluntari de l’Àsia sobre les seves percepcions del moviment, les seves necessitats i les seves expectatives per tal de trobar punts de col·laboració en un context on el voluntariat és un fenomen relativament nou, per explicar les funcions i objectius de la IAVE Youth Office amb seu a Catalunya i recordar les possibilitats de treball en xarxa i de compartir projectes, experiències i estratègies que ofereix la globalització electrònica.

Martí ha recordat davant dels assistents a la conferència, i en relació amb la Resolució de promoció de “polítiques i programes per involucrar la joventut”, que ha publicat aquesta setmana l’Assemblea General de les NU, que “la participació activa dels joves per tal de millorar la societat està estretament relacionada amb la promoció del voluntariat juvenil”. En el mateix sentit, les NU han apel·lat en la Resolució al creixement dels seus programes de voluntariat per assolir aquesta major implicació dels joves.

Els més de cent voluntaris i treballadors juvenils de la Xina, les Filipines, Corea del Sud, Bangladesh, Índia, Tailàndia, Japó, Vietnam i Taiwan han escoltat i participat en les propostes formulades per la Oficina i s’ha construït la base de futures col·laboracions entre Catalunya i els països asiàtics en l’àmbit del voluntariat.

Nota: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació Catalunya Voluntària

Uns 250 cooperants catalans treballen per tot el món

Mentre esperem l'alliberament dels tres cooperants catalans segrestats a Mauritània, confiem que les altres ONGs que actuen en països conflictius augmentin les mesures de seguretat, ja que hi ha el risc objectiu de caure en una cadena de segrestos.

Uns 250 cooperants catalans treballen per tot el món

Uns 250 catalans treballen actualment en projectes de desenvolupament i ajuda a l’estranger, segons les xifres facilitades ahir per la Federació Catalana d’Oenagés per al Desenvolupament (Fongd), una organització que agrupa 83 de les aproximadament 700 entitats que treballen en aquest àmbit al conjunt de Catalunya. Una desena d’aquests cooperants catalans es troben en aquests moments a Mauritània... [llegir més al Periódico]

Aprofitem la notícia per a mostrar el nostre reconeixement a totes les persones que són cooperants en països en desenvolupament i a les ONGs que porten a terme programes de cooperació.

Dos més dos ha de continuar sumant 4?

El Heraldo de Aragón proposa una pregunta curiosa per als seus lectors: ¿La Ley de Lenguas debe denominar catalán al habla del Aragón oriental? És com si preguntessin: 2+2 ha de continuar donant 4?

Però l'absurditat de la pregunta respon a una voluntat clara des de fora de Catalunya de 'fer mal' tant com es pugui a la llengua catalana. I una de les maneres és fomentant que des dels diferents territoris on es parla se'n digui de maneres diferents, i intentant que sigui considerada llengües diferents. D'aquesta manera, en unes comarques com les de la Franja, on el català és parlat per pràcticament tota la gent (és el lloc de les terres de parla catalana on hi ha un percentatge més alt de catalanoparlants), s'intenta que la gent anomeni chapurriao a la seva llengua amb l'objectiu no només que no el reconeguin com a català sinó que es desprestigiï i la gent es vagi passant al castellà.

Perquè igual que succeeix al País Valencià, la gent interessada a dir que són llengües diferents són precisament la gent que no la fa servir mai o de manera absolutament folklòrica. Afortunadament existeix la raó basada en la ciència i les dades objectives, i la voluntat i consciència de la gent, dels parlants.

Però el mal ja està fet, i algunes empreses s'hi arrepengen: en lloc de fer servir amb naturalitat la llengua del país, com que hi ha un presumpte conflicte, algunes sols fan servir el castellà per evitar que se les pugui acusar de catalanistes. És a dir, porten a terme una conducta de caràcter polític i compromesa amb el nacionalisme espanyol, i en contra dels criteris que serien normal de respecte al territori, tant des d'una òptica de màrqueting com de responsabilitat social.

Seria bo que les empreses deixessin de fer política i actuessin al marge de les consignes directes o induïdes. Mentrestant, ja podem anar responent a les preguntes que alguns mitjans llancen per a atiar el foc:

PREGUNTA

¿La Ley de Lenguas debe denominar catalán al habla del Aragón oriental?

Número total de votos emitidos: 5010

RESPUESTAS

Sí: 3178 votos (63.43%)

No: 1802 votos (35.97%)

Ns/Nc: 30 votos (0.60%)

PD: veig que avui la Vanguardia també pregunta per temes de llengua. Sembla que són temes que formen part de la 'materialitat', és a dir, els temes rellevants per part del stakeholder 'ciutadania'.

¿Aprueba que la mitad de las películas en Catalunya se doblen o subtitulen en catalán?

• 
  
  
  
  
  79%
  
  1 - Sí
  
  
  
  
  
• 
  
  
  
  
  
  
  
  21%
  
  2 - No
  
  
  
• 
  
  
  
  
  1%
  
  3 - Ns
  
  
  

Han contestado 43785 personas

PD: Alguns polítics defensen que es tracta de llengües diferents. És curiós que no usin aquest mateix argument en referència a l'andalús o l'argentí, que tenen diferències molt més marcades que les que puguin tenir les diferents variants del català: El PP critica que la Generalitat s’annexioni la franja aragonesa

Cooperació públic - privat - social

En el marc de les IV Jornades Clade “Repensar l’empresa des dels valors” es va lliurar la publicació de la jornada anterior, COOPERACIÓ PUBLICOPRIVADA, nou paradigma en la relació Administració i empresa.

Aprofitem per copiar-ne la intervenció que com a participants vam fer sobre un tema tant interessant com els partenariats públic-privat-social:

Josep Maria Canyelles

Les polítiques de cooperació tenen el risc que s’entenguin de manera limitada a l’externalització, i més en una situació com l’actual de crisi, i crec que les hauríem d’anar situant més en el que és la creació conjunta de valor, i ho dic perquè quan parlem de cooperació podem estar parlant de coses diferents. Podem estar parlant de quin estalvi em permet com a ajuntament i per tant, segurament de subcontractació; podem estar parlant d’on he de centrar el meu esforç i, per tant, de com m’he de fer petit per centrar-me en allò que és fonamental i també faríem cap a la cooperació. I el més important: podríem estar parlant de com poder crear un valor més gran per a la societat de manera conjunta, dels partenariats.

Tots estem d’acord que parlem d’un procés estratègic. Però aquest procés pot ser estratègic per a les arques municipals, o bé de cara a la societat, ja que cal col·laborar, perquè els reptes que té plantejats la societat avui dia són complexos i si no els abordem de manera complexa difícilment els podrem abordar de manera eficaç. Quan parlem de cooperació, hauríem d’entendre cada vegada més que el partenariat respon a un filosofia de treballar i analitzar conjuntament. Aquesta hauria de ser la línia de treball.

Tot i que sóc un gran defensor del tercer sector i en provinc, quan es parla d’una certa preferència pel tercer sector i les entitats de caràcter no lucratiu, hi ha uns certs riscos que, si es fa des del vessant proteccionista, poden jugar en contra del tercer sector. La preferència hauria de venir més per raons de la missió que no pas per la manca d’afany de lucre. El tercer sector implica una vocació de servei, un coneixement i més valor afegit.

Si ho fem només per raons que no són lucratives crec que ens equivocaríem tots, el públic i també el mateix sector social, ja que cada vegada t’adones més que tots som més iguals. Hi ha empreses que, en el marc de la seva responsabilitat social tenen un marcat caràcter missional, que no existeixen només per guanyar diners, encara que n’han de guanyar, com també hi ha entitats no lucratives que no deixen de ser espais d’autoocupació. És important que situem aquest marc de col·laboració i aquest sentit de preferència que, en alguns casos, és correcte per a entitats de caràcter no lucratiu amb aquesta raó de caràcter més missional. Per tant lligaria amb la reflexió anterior de com crear millors sinergies i un valor afegit més gran per la societat.

Podeu descarregar-vos la publicació del web de Clade o de la Generalitat

Un estudi calcula el cost per als treballadors de l’espoli fiscal

Reproduïm aquesta notícia recent que informa de la iniciativa d'una associació d'empresaris, que han volgut calcular la "nòmina catalana", és a dir el cost de formar part de l'Estat espanyol. Segons el Cercle Català de Negocis, un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat.

Dades de l'estudi / AVUI

Xavier Alegret.
Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya tingués Estat propi. En aquest cas, una família que cobra 4.000 euros bruts al mes, guanyaria gairebé 9.000 euros més a l’any. Aquests són els comptes que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN), un grup d’empresaris independentistes que presentaran, dimarts a Sant Cugat i dijous a Barcelona, la Nòmina Catalana a tots els empresaris que hi vulguin assistir. Compten amb el suport d’economistes com Emili Valdero, Jacint Ros Hombravella i Elisenda Paluzie, que clourà l’acte de Barcelona, i de l’enginyer Xavier Roig.

Els càlculs estan fets sobre la base que Catalunya, com a Estat propi, utilitzés el dèficit tributari actual amb Espanya per reduir els impostos directes: abaixar els tipus de l’IRPF en tots els seus trams, fins a una mitjana d’un 48,5%; reduir les quotes a la Seguretat Social en un 13,2% i reduir l’impost de societats per deixar-lo en un 20%.

Tot plegat costaria 8.200 milions, un terç dels 22.000 milions en què està calculat l’espoli fiscal. La resta, explica Ramon Carner, president del CCN, s’utilitzaria per assumir les competències pròpies d’un Estat i que ara Catalunya no té, i, a més, a polítiques socials i pensions i a construir i millorar les infraestructures.

La Nòmina Catalana és producte de molts mesos de treball per part del CCN i ara volen oferir-la als seus associats, més de mig miler, perquè la donin als seus treballadors juntament amb la nòmina real: “La Nòmina Catalana ha de ser la corretja de transmissió del sentiment nacional de l’empresari cap als treballadors, que així veuran el que hi perden. És important fer evident que l’espoli fiscal afecta totes les classes”, explica Carner. El CCN calcula que uns 10.000 treballadors catalans ja rebran la nòmina catalana aquest mes.
Units per la butxaca

Sobre les possibles reticències d’empresaris a apostar per l’independentisme per por a no vendre a Espanya, Carner es mostra clar: “El que té un prisma espanyolista, és un empresari mort, i nosaltres volem l’empresari del futur. El mercat mundial és molt més important que el mercat espanyol”. Al marge d’ideologies, el que vol el CCN és “unir els catalans basant-se en la butxaca. La ideologia desuneix; la butxaca uneix, i amb la crisi més”, conclou Carner.

Font: AVUI

Noticias desde Colombia

Con motivo de nuestra visita a Colombia, destacamos cinco noticias de actualidad de carácter múy distinto pero todas ellas relacionadas con la Responsabilidad Social.

Empresas Crean ‘Filial’ De La Red Global. Una Corporación Con 182 Compañías
Por el auge de la Responsabilidad Social Empresarial en Colombia, las empresas adheridas al Pacto Global de la Organización de la Naciones Unidas han constituido oficialmente la Corporación Red Local de Pacto Global. La Corporación la conforma todas las empresas y organizaciones que están adheridas a Pacto Global de las Naciones Unidas en Colombia, que actualmente son 182. Durante la asamblea se eligió el consejo directivo que quedó conformado de la siguiente forma: Como miembro Permanente El Sistema de Naciones Unidas a través de sus agencias PNUD y la ONCD.

En calidad de miembros principales: la Empresa de Energía de Bogotá y como su suplente TGI Transportadora de Gas; Anglogold Ashanti y su suplente es Gas Natural; Alpina y de suplente Aviatur; principal Eternit y suplente Inversiones Suramericana y Telefónica con suplencia de Ingenio Risaralda.
Las pymes que hace parte de la junta son Casa Cientíca con suplencia de Genelec y el Club el Nogal con suplencia de Publik.

También como gremios tienen presencia Andesco, en calidad de principal, con suplencia de la Cámara de Comercio de Bogotá; la Andi y el suplente es Asocolflores y Fenalco que tiene como suplente a Ascolfa.
Por parte de la academia están la Universidad Manuela Beltrán y su suplente es la Universidad del Norte. [+]

En Colombia, Globalización Trajo Mayor Informalidad
La apertura de la economía colombiana, iniciada a comienzos de los años 90, aumentó la informalidad laboral, según un estudio de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) y de la Organización Mundial del Comercio (OMC). El empleo informal incluye empresas privadas no registradas que no están sometidas a las leyes ni las reglamentaciones laborales nacionales y no ofrecen seguridad social, y personas que trabajan en forma autónoma o pertenecen a la misma unidad familiar.

Según el estudio ‘Globalización y empleos informales en países en desarrollo’ –revelado cuando el mundo padece los estragos del desempleo por la crisis– el efecto de la apertura comercial en la informalidad depende de las circunstancias de cada país, y es así como “la apertura comercial aumentó la informalidad en Colombia, la redujo en México, y no hay efecto medible de la informalidad en Brasil”. Según el Dane, la informalidad en Colombia se ha mantenido cerca del 57 por ciento en las 13 áreas metropolitanas.
La investigación constata la existencia de un círculo vicioso: la gran incidencia de empleo informal en los países en desarrollo reduce su capacidad para beneficiarse de la apertura del comercio creando trampas de pobreza para los trabajadores en transición entre empleos. “En la mayoría de países –dice la investigación–, la informalidad es asociada con bajos niveles de educación. Esto trae consecuencias para la productividad, la mejora y la capacidad de absorber nuevo conocimiento y tecnologías”.

Reducir la informalidad empresarial y laboral es una de las prioridades para consolidar un entorno que facilite el desarrollo de la actividad productiva y el crecimiento sostenible de las empresas en la ciudad, señaló la presidenta de la Cámara de Comercio de Bogotá (CCAB). [+]

Medellín, mejor calidad de vida
Por su movilidad, servicios públicos, educación y salud, entre otros aspectos, Medellín fue considerada como la ciudad de mejor calidad de vida en el país, según el Informe Nacional de Competitividad 2009-2010 realizado en 15 ciudades colombianaas por el Consejo Nacional de Competitividad. Un estudio realizado por el Consejo Privado de Competitividad estableció que Medellín es la ciudad de mejor calidad de vida en Colombia y sostuvo que sus ciudadanos son los más conformes con los servicios públicos, la seguridad y la educación, entre otros aspectos.

El alcalde de Medellín, Alonso Salazar Jaramillo, indicó que el estudio hecho por el Consejo fue muy completo, porque lo hizo con unas ciudades que tienen condiciones para empezar a ser competitivas en los contextos nacional e internacional. "Me da mucha alegría que a Medellín se le haga ese reconocimiento, pero se me sale una expresión muy paisa: es muy merecido, por el trabajo que hemos hecho en la formación de capital humano, educación, parques bibliotecas, inclusión social y las alianzas con el sector privado", aseguró el Alcalde.

"Estamos desarrollando un proyecto de ciudad que lleva seis años y esa es una ruta que incluye temas como la inclusión social basada en educación y conocimiento, y el desarrollo de la infraestructura para modernizarla y hacerla competitiva", concluyó Salazar. [+]

Horno para cocinar artesanías, sin contaminar
Dejar de comer para dejar de contaminar parece ser la única alternativa de los habitantes del municipio artesanal de Colombia, cuya cocción de cerámica en rudimentarios hornos de carbón lo ubicó en el 2007 como el cuarto municipio del país donde es más peligroso respirar. La causa del 90 por ciento de las consultas en el mes de septiembre del 2009 fue por enfermedades respiratorias como: rinofaringitis viral y conjuntivitis alérgica, que tienen relación directa con la mala calidad del aire.

A partir de la problemática, un equipo de investigadores de la UN creó un horno que revoluciona la forma de cocinar cerámica cuidando al medioambiente. De los aproximadamente 180 hornos habilitados en el casco urbano y rural de Ráquira, solo 25 de ellos estarían funcionando a gas, la mayor parte a gas propano debido a que en Ráquira no existe una red industrial para conectar todos los hornos a esta modalidad, la cual está funcionando al tope de su capacidad. “Una solución con respecto a las redes de gas natural sería la creación de una zona industrial”, expresó Pineda, quien agregó que “desde 2002 insistimos en el tema, pero en Ráquira es complicado porque la mayoría tienen su horno en el sitio de vivienda”.

Conociendo el dilema de Ráquira, un equipo de investigadores de la UN encabezado por los ingenieros mecánicos Fabio Sierra y Luis Alejandro Pirabán, diseñó un horno energéticamente eficiente con un concepto que revoluciona la forma de hacer artesanía. El horno consiste en un armazón con cuatro cámaras giratorias hechas en ladrillo refractario. En la primera cámara ingresan las piezas moldeadas, se gira el horno y éstas ingresan al sector de secado—giro y posteriormente entran a la cámara de cocción—giro, para finalmente llegar a la zona de enfriamiento. Según Sierra y Pirabán, con el horno desarrollado por ellos se aprovecha al máximo la energía y se disminuye hasta en 320 grados la temperatura del gas arrojado al ambiente por el horno a carbón. A través de esta circulación de la energía se ahorra hasta un 40 por ciento de combustible en comparación con el horno de carbón, se contamina menos y la calidad de la cerámica aumenta, pues sale del horno sin residuos de carbón. [+]

La sacan del concurso de Miss Colombia por sus grandes caderas
La joven que había sido elegida fue destituída presuntamente por sus medidas. “La decisión parte en dos la historia del reinado porque se está generando un prototipo de belleza que está llegando a la anorexia y a la enfermedad“, señaló su abogado.

Este es el segundo año consecutivo en que el Valle es protagonista de un escándalo por sus representantes en el Concurso Nacional de Belleza. El año pasado, la reina Mariana Rodríguez fue destituida cuando el concurso conoció unas fotos suyas en ropa interior. Y en el 2001 pasó algo similar: Adriana Riascos fue destituida por haber posado en ropa interior, pero en el ambiente quedó que pesó el color negro de su piel.

La prensa ha recogido el conflicto expresándolo con todo detalle: La joven bugueña, de 24 años, fue elegida por unanimidad el pasado 25 de mayo entre 12 beldades vallecaucanas. "Esa noche le advertimos que era una niña nalgona y se le habló a ella y a Andrea Vélez, la presidente del Comité de Belleza del Valle (Combelleza), sobre la posibilidad de que hiciera ejercicio para que disminuyera el culo", cuenta el escritor Gustavo Álvarez Garadeazábal, quien ofició como jurado en el reinado departamental. Aseguró que la jovencita fue escogida con plena conciencia de su "nalagatorio prominente". [+]

RSE lingüística en la cadena de proveïment properament a Catalunya Ràdio

Fa un parell de setmanes Catalunya Ràdio va recollir aquesta disfunció en la gestió de la responsabilitat social en la cadena de proveïment:

19.11.09 Sobre els 'call centers' i la responsabilitat social lingüística

Aquesta tarda, al programa Secret de Catalunya Ràdio, que presenta Sílvia Cóppulo, han parlat dels problemes dels call centers i la relació amb la clientela. Un dels temes que s'han tractat és la manca de coneixement de la llengua catalana per part d'empreses que telefonen a països de llengua catalana. És quelcom incoherent per a unes empreses que se suposa que volen vendre el seu producte i tenir un bon tracte amb el client. [continuar llegint escrit]

Ara us informem que properament es recuperarà aquest tema en el programa el Secret de Sílvia Cóppulo. havia de ser aquesta tarda cap a les 18.50 h, però s'ha hagut d'ajornar. Hi intervindran representants de SegurCaixa i de Responsabilitat Global.

Implantació de l'RSE a les empreses i entitats dels Territoris Leader

 

RODA DE PREMSA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESTIÓ SOSTENIBLE RURAL  Implantació de l'RSE a les empreses i entitats dels Territoris Leader Dia:     Divendres, 4 de desembre de 2009 Lloc:    Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya. Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614. Barcelona Hora:  11.00 h Signatura del conveni del projecte de cooperació             11.15 h Roda de Premsa

La roda de premsa comptarà amb l'assistència:

Hble. Sr. Joaquim Llena, Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Sr. Joan Espona, President d'ADRI-NOC (Grup d'Acció Local coordinador del projecte) i President del Consell Comarcal de la Garrotxa

Sr. Jordi Terrades, Gerent d'ADRI-NOC

GESTIÓ SOSTENIBLE RURAL és un projecte d'implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial a les empreses i entitats beneficiàries dels ajuts Leader. Aquest projecte de cooperació interregional compta amb la participació de divuit territoris rurals de Catalunya, les Illes Balears i Aragó i té com a objectiu principal el foment d'una nova cultura empresarial en les organitzacions del medi rural a través d'una metodologia comú d'aplicació de la RSE per garantir el seu creixement sostenible i el del territori on s'ubiquen. Aquest divendres tindrà lloc la signatura del conveni de col·laboració entre els 18 territoris per iniciar l'execució del projecte a partir d'aquest 2010. 

GESTIÓ SOSTENIBLE RURAL està finançat en el marc dels projectes de cooperació interterritorial del Programa de la Red Rural nacional del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) i compta amb el suport del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural que ha integrat, en les línies estratègiques del PDR 2007-2013, l'impuls de la Responsabilitat Social Empresarial.

Jornada d'RSE a Reus

Cicle de jornades per al desenvolupament econòmic i la cohesió social
LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA: UN BENEFICI

Objectius:
• Aportar eines per a la implantació de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a les empreses
• Sensibilitzar el teixit empresarial en la conciliació i el principi d’igualtat entre dones i homes
• Reflexionar sobre el paper de les dones com agents actius i protagonistes de la RSC
• Facilitar un espai d’intercanvi d’experiències entre els diferents agents que intervenen en la RSC


L’acte tindrà lloc el proper dimecres 2 de desembre, a les 9.00 h, a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus (carrer Major, 15).
Es prega confirmació de l’assistència mitjançant la fitxa d’inscripció a l’adreça o bé al telèfon 977 010 850.
Organitzen: Fundació IMFE Mas Carandell i IMFE Mas Carandell

• RECEPCIÓ DE LES PERSONES ASSISTENTS
• INAUGURACIÓ DE LA JORNADA. Sra. Misericòrdia Dosaiguas i Pérez. Regidora delegada de l’Área d’Educació i Formació de l’Ajuntament de Reus
• PONÈNCIA: USOS DEL TEMPS. Sr. Ignasi Buqueras Bach. President de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE)
• PONÈNCIA: LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE. Sra. Paula Mattio Lastra. Experta en conciliació i igualtat. Consultora associada de NCH & Partners
• PAUSA-CAFÈ
• TALLER 1: COM APLICAR LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA A LES EMPRESES. Sr. Josep M. Canyelles i Pastó. Promotor de Responsabilitat Global
• TALLER 2: QUE PODEM FER I QUE ESPEREM LES DONES DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES. Sra. Nerea Plaza. SURT. Fundació de dones
• TORN DE PREGUNTES I DEBAT
• CLOENDA. Sr. Josep Allueva Latorre. Regidor de Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus

Accés programa en PDF

Notícia a DelCamp.cat: Reus reflexiona sobre la Responsabilitat Social Corporativa
Agenda Tinet: "La responsabilidad social corporativa"

«¿Per què s’ha de fer vacances a l’estiu?»

Demà coincideixo en un acte a Reus amb Ignasi Buqueras, reusenc, on ell parla de conciliació de la vida laboral i familiar i la racionalització dels horaris, i jo parlaré de la gestió de l'RSE com a estratègia empresarial.

Serà un plaer poder intervenir junts, ja que certament la conciliació és una de les bones pràctiques d'RSE més necessàries i urgents per acompanyar el procés de desenvolupament d'una economia del coneixement, on es valori molt més el rendiment que la presencialitat. I alhora ha d'ajudar a millorar la qualitat de vida i la cohesió social, amb una millor educació dels fills, ja que les famílies podrien destinar-hi més temps.

Aprofitem, doncs, per a recomanar aquesta entrevista que li fan al Periódico:

Presideix la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols. Els canvis al calendari escolar no serien un problema si hi hagués flexibilitat, diu. 

Ignacio Buqueras. Foto: JUAN MANUEL PRATS

NÚRIA NAVARRO

Aquest empresari fa anys que intenta posar el rellotge espanyol a l’hora europea. Amb entusiasme i sense vacil·lacions. Ignacio Buqueras (Reus, 1942) va impulsar des de la Fundación Independiente, que presideix, la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols. I a poc a poc els que manen el van escoltant. Una altra cosa és apostar. És autor del llibre ‘Tiempo al tiempo: un nuevo método de organización y utilización del tiempo’ (Planeta).

–Les empreses no estan per a encaixos horaris.
–Doncs a les empreses els diem que la conciliació és rendible. Iberdrola, una empresa nacional que és a l’Ibex 35, té des de fa dos anys un horari flexible que comença a les 7.30 i acaba a les 15.30. És competitiva, han reduït el consum energètic i la gent està satisfeta.

–¡A les dotze, al llit, com a màxim!
–¡És que Espanya és una singularitat! El normal en qualsevol país europeu és finalitzar la jornada laboral a les cinc de la tarda. Evidentment, un país del segle XXI ha de tenir serveis durant les 24 hores del dia. Però cada torn ha de poder conciliar la vida familiar i laboral. Amb els actuals horaris els grans perjudicats són les dones i els nens.

[llegir entrevista sencera al Periódico]

Tindrà Espanya la dignitat d'acceptar oficialment la veritat sobre Cristòfor Colom?

El professor Charles J. Merrill ha dit, en una entrevista a La Vanguardia, que la nacionalitat catalana de Cristòfol Colom "és la més possible". L'historiador nord-americà ha afegit que "constato que la majoria dels historiadors espanyols prefereixen que Colom sigui genovès abans que català!

En altres ocasions hem parlat d'aquesta polèmica (Colom. 500 anys enganyats; 11.10.09 Columbus Day as a trending topic [ca][es][en]). De fet, l'engany a què el món continua sotmès és bastant senzill d'entendre per a qui vulgui fer-ho. S'entén perfectament perquè fa 500 anys no va interessar. I per què encara interessa menys ara. Els fets obligarien a parlar sobre el fet que Espanya no existia com a tal, que Colom era parent d'un president de la Generalitat de Catalunya, que als catalans se'ls va prohibir de comerciar amb Amèrica per interessos de Castella, etc. No es vol remoure.

I és clar, pocs historiadors d'altres llocs del món s'havien atrevit a perdre el temps estudiant el tema: si des d'Espanya mateix es deia que era italià, no hi havia volta de full. Cras error dels historiadors per confiar que les raons d'estat són legítimes...

Ja fa anys que diversos historiadors, encapçalats per Jordi Bilbeny, defensen la catalanitat de Cristòfor Colom. Ara arriba una nova aportació, que reforça aquesta tesi, del professor nord-americà Charles Merrill, que publica Cossetàniaamb el títol 'Colom. 500 anys enganyats. Perquè s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica'. Segons l'editor, Jordi Ferré, 'és un treball molt rigorós'. A les llibreries aquesta setmana.

Podem llegir-ne un avançament, en el qual hi trobarem fragments com el que reproduïm a continuació, on es fan evidents evidències flagrants que sembla impossible que en 500 anys no s'hagin entrat a investigar com no sigui per interessos poderosos.

Entrevista a la Vanguardia: Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval

"Colón era un barcelonés que camufló su origen"

Tengo 59 años. Nací en Kansas y vivo en Roma. He sido profesor en la Mount Saint Mary´s University (Maryland) durante 35 años. Soy soltero. Tengo dos hijos. Soy más bien conservador. Fui protestante y me convertí al catolicismo: ahora me preparo para ser sacerdote

VÍCTOR-M. AMELA

¿Colón era catalán? 

De todas las nacionalidades que se le atribuyen, la catalana es la más plausible.

Siempre nos dijeron que era genovés. 

¡Sin pruebas! Yo no puedo probar irrebatiblemente que Colón fuese catalán, pero nadie ha podido probar que fuese genovés.

¿Cuál es su hipótesis? 

Era de una familia catalana de la pequeña nobleza, los Colom de Barcelona, quizá descendientes de judíos conversos.

¿Colom o Colón? 

Colom. Documentos castellanos le citan como Colom o Colomo, luego castellanizado Colón. Nada de Colombo italiano.

¿Hay un Cristoforo Colombo genovés? 

Sí, un modesto cardador de lanas y mercader de quesos, sin formación marítima y cuya edad no coincide con la del navegante: ese Colombo, pues, no es nuestro Colom.

¿Dejó Colón testimonio de su origen? 

No, prefirió no dejar constancia documental. Pero tenemos dos pistas que confluyen. Una: para los documentos castellanos Colón es un "extranjero", o sea, no castellano. Dos: en una carta a los Reyes Católicos, Colón los denomina "mis señores naturales".

¿Conclusión? 

Si la reina Isabel era señora de Castilla y ahí Colón era "extranjero", es que era natural de la corona catalano-aragonesa, de la que el rey Fernando era señor, ¡su señor!

Podría ser aragonés y no catalán... 

De vuelta de su primer viaje, Colón escribe a Lluís Santàngel, "escribà de ració" del rey Fernando, una carta en catalán (lo consigna el inventario del archivo de su hijo Hernando), aunque sólo se conserva versión castellana y latina. ¡Colón era catalanohablante!

Pero no hay pruebas, dice... 

Le delatan sus textos en castellano, rebosantes de catalanadas: "a todo arreo" (a tot arreu),"todo de un golpe" (tot d´un cop),"setcentas" (set-centes),"nombre" (en vez de número), "al sol puesto" (el sol post)...

Podría ser valenciano o balear...

Rigurosos estudios lingüísticos concluyen que su caligrafía, sintaxis y léxico delatan catalán oriental aprendido en la niñez.

¿Y por qué nunca declaró ser catalán? 

Para protegerse y para no violentar al rey Fernando.

¿Protegerse de qué? 

¡La familia de Colón había intentado matar al rey Juan II, padre del rey Fernando!

¡Vaya! ¿En qué circunstancias? 

La familia de Colón, como otras familias barcelonesas, combatió activamente al rey Juan II. Francesc Colom - pariente de Cristóbal Colón-era el jefe de la Generalitat, luchó contra un rey al que consideraban extraño y usurpador.

¿Conocía el rey Fernando el origen catalán de Colón? 

Seguro, pero callaba. Y seguro que Colón sabía que Fernando lo sabía... Por eso ambos callaban: Colón tenía interés en obtener respaldo real, y Fernando en vincular el proyecto de Colón a la grandeza de Castilla.

¿Por qué? ¿Por qué Fernando excluyó a catalano-aragoneses de esa aventura? 

Porque a Fernando le fascinaba Castilla, ambicionaba engrandecerla y ser su rey.

¿Y era muy aventurado apostar por el proyecto de Colón, o iban sobre seguro? 

En 1472, tras perder esa guerra, Colón abandonó Catalunya. Y se instaló en Portugal: ahí participó en 1477 en una expedición luso-danesa a Islandia, Groenlandia... ¡y llegaron hasta Haití! De vuelta aquí, buscó el respaldo de Fernando para abrir esa vía...

¿Está diciéndome que Colón redescubrió América para los Reyes Católicos? 

Sí, y así lo delatan las propias capitulaciones de Santa Fe: ¡hablan de "las tierras que ha descubierto" el Almirante...!

¿Y cómo se explica el fácil acceso de Colón a los Reyes Católicos? 

Colón era muy carismático, vehemente y convincente. Pero además ya tenía trato con Fernando... y creo que compartieron amante: Beatriz de Bobadilla, de la Segarra.

Resultará que el descubrimiento de América fue cosa de catalano-aragoneses. 

La aventura colombina fue más catalanoaragonesa de lo que pensamos: fue el valenciano Lluís Santàngel quien calculó que merecía la pena invertir en ese proyecto.

¿Se rodeó Colón de otros catalanes? 

Era muy devoto de Montserrat: llevó consigo a monjes montserratinos en un viaje, y bautizó Montserrat una isla caribeña...

¿Y desde cuándo empezó a circular la idea de que Colón era un genovés? 

A Colón le venía bien enmascararse así: los genoveses eran prestigiosos en la Castilla del sigo XV, donde había muchos. Pietro Martire D´Anghera, cronista real, publicará en 1530 que era "ligur"... Yen los siglos ulteriores, los intereses castellanos borrarán toda traza de la catalanidad de Colón.

¿Por ejemplo? 

Aunque Colón siempre firmó Xristo ferens ("portador de Cristo") y nada más, sabemos que existió un testamento de 1502 en el que firmó como Colom: ¡este documento se hizo desaparecer misteriosamente años después! Y otros documentos se falsificaron.

¿Qué dicen hoy los historiadores de estas aportaciones suyas? 

Constato que la mayoría de los historiadores españoles ¡prefiere que Colón sea genovés antes que catalán! Y, a la vez, muchos catalanes tienen a Colón por genocida y prefieren que no sea catalán. Por mi parte, yo sólo persigo la verdad histórica, nada más.

40+1 aniversari del Grup Cooperatiu TEB

El Grup Cooperatiu TEB té el plaer de convidar-vos a participar en l’acte commemoratiu del seu “40+1 aniversari” que tindrà lloc el pròxim 14 de desembre, de 18:15 a 20:15 hores, en el marc emblemàtic del Saló de Cònsols de la Casa Llotja de Mar (Passeig d’Isabel II, nº1, Barcelona)1 amb el lema “empenta i valors davant la crisi”.

L’acte estarà dividit en 3 blocs, el primer retrospectiu i més institucional, el segon de projecció de futur i el tercer festiu, d’aniversari.

Actualment el nostre grup constitueix l’entitat d’iniciativa social de suport a la discapacitat intel·lectual de major cobertura i diversitat de serveis a Catalunya. Amb sis cooperatives, dues fundacions i altres entitats socials (adherides o participades), el Grup TEB el formem 700 persones identificades en un projecte empresarial que ha creat més de 500 llocs de treball per a persones amb discapacitat i centenars de places assistencials (tutelars, ocupacionals, residencials, de lleure i altres) i amb projectes de futur que inclouen la creació, reconversió o impuls de 100 llocs de treball més a curt termini. Adjuntem un breu document sobre la nostra activitat laboral.

Amb la il·lusió de poder comptar amb vostè en aquesta ocasió tan especial, li preguem que ens confirmi la seva presència (donat l’aforament limitat de la sala, és molt convenient rebre la seva confirmació abans del 9 de desembre, veure més avall les dades de contacte2).

Desitjant poder saludar-vos personalment el 14 de desembre, rebi entretant la meva més cordial salutació,

Josi Llorenç i Martí
Presidenta Grup Cooperatiu TEB

• Amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Fundació Treball, Empresa i Discapacitat
• Contactes per a les confirmacions: Martha Möller i/o Mª Dolors Rodríguez-Llauder, Tel. 93 360.03.87 ext.111, o bé per email: 40aniversari@teb.org. Un cop rebem la teva confirmació et farem arribar la invitació que dona accés al acte.

Vegeu carta invitació en PDF

Telecinco demana una il·legalitat

A finals del passat mes de juny un grup d’intel·lectuals nacionalistes espanyols signaven el Manifiesto por la lengua común, que ben aviat es féu públic entre els mitjans de comunicació. El manifest és un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic en què pretén relegar el català, basc i gallec a llengües de segona fila, folklòriques, un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada. Entre els adherits d’aquest manifest hi trobem el canal de televisió Telecinco, un canal privat que actua amb la concessió pública i que ha ofert el seu mitjà per ajudar a difondre el manifest.

A banda d'adherir-nos a les queixes contra Telecinco, per raons de defensa de la democràcia, la llibertat, el respecte i la diversitat, volem en aquest moment demanar a aquesta empresa que retiri el seu suport a la campanya ja que, segons es desprèn de la sentència del Tribunal Suprem, aquest manifest i, per tant, Telecinco, estan demanant una il·legalitat.

El Supremo rechaza que los padres puedan escoger el idioma en el que estudian sus hijos. El fallo considera "absurdo" permitir la libre elección en la enseñanza, ya que abriría la puerta a que todos pudiesen "reivindicar una instrucción impartida en cualquier idioma en cualquiera de los territorios" El Tribunal Supremo rechaza que los padres puedan elegir el idioma en el que estudian sus hijos. Font

Aprofitem per a donar a conèixer la campanya engegada des de la Plataforma per la Llengua, la qual va trobar inacceptable la postura de Telecinco i per això van proposar enviar la queixa a la cadena i als seus principals accionistes, i queixar-se a través del formulari www.telecinco.es/contacta, amb un text personal o copiant i enganxant la carta de sota.


Carta a Telecinco


Benvolgut Sr. Conseller Delegat Paolo Vasile,

Escric per expressar la meva protesta per la manca de continguts en català a la programació de Telecinco i per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny.

Aquest manifest exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.

L’adhesió de la seva cadena, doncs, és molt greu, perquè un mitjà de comunicació privat en regim de concessió de l’espai radioelèctric públic té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. La seva adhesió a aquest text no només és una enorme falta de respecte contra la llengua i la cultura d’alguns dels més populars professionals que treballen a Telecinco, sinó també contra la mateixa audiència de Telecinco a Catalunya, és a dir, els seus propis televidents.

Entenc que la seva emissora em considera a mi i a qualsevol altre televident catalanoparlant, gallegoparlant o bascoparlant com un ciutadà de segona, i per tant dedueixo que vostès no estan interessats en el meu consum televisiu.

Així doncs, els comunico que a partir d’ara procuraré no mirar Telecinco, un comportament que recomanaré als meus familiars, amics i companys de feina. D’altra banda, em reservo el dret de protestar davant del Ministeri d’Indústria pel mal ús que fa Telecinco de la seva concessió d’espai radioelèctric públic, i de pressionar les empreses anunciants perquè deixin de contractar temps de publicitat a Telecinco.

Ben cordialment,
<>

Telecinco pide una ilegalidad

A finales del pasado mes de junio un grupo de intelectuales nacionalistas españoles firmaban el Manifiesto por la lengua común, que muy pronto se hizo público entre los medios de comunicación. El manifiesto es un texto ofensivo y con rasgos propios de racismo lingüístico en el que pretende relegar el catalán, vasco y gallego a lenguas de segunda fila, folclóricas, un estilo más propio de la época franquista que de una democracia consolidada. Entre los adheridos de este manifiesto encontramos el canal de televisión Telecinco, un canal privado que actúa con la concesión pública y que ha ofrecido su medio para ayudar a difundir el manifiesto.

Además de adherirse a las quejas contra Telecinco, por razones de defensa de la democracia, la libertad, el respeto y la diversidad, queremos en este momento pedir a esta empresa que retire su apoyo a la campaña ya que, según se desprende de la sentencia del Tribunal Supremo, este manifiesto y, por tanto, Telecinco, están pidiendo una ilegalidad.

El Supremo rechaza que los padres puedan escoger el idioma en el que estudian sus hijos. El fallo considera "absurdo" permitir la libre elección en la enseñanza, ya que abriría la puerta a que todos pudiesen "reivindicar una instrucción impartida en cualquier idioma en cualquiera de los territorios "El Tribunal Supremo rechaza que los padres puedan elegir el idioma en el que estudian sus hijos. Fuente

Aprovechamos para dar a conocer la campaña iniciada desde la Plataforma per la Llengua, lo encontró inaceptable la postura de Telecinco y por eso propusieron enviar la queja a la cadena ya sus principales accionistas, y quejarse a través del formulario www.telecinco.es/contacta, con un texto personal o copiando y pegando la carta de abajo.

Carta a Telecinco

Apreciado Sr. Consejero Delegado Paolo  Vasile,

Le escribo para manifestar mi protesta por  la inexistencia de contenidos en catalán en la programación de Telecinco y por la  adhesión de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grupo de  intelectuales nacionalistas publicó en el periódico EL MUNDO el pasado 23 de junio.

Este manifiesto exige la negación de  derechos a las minorías lingüísticas de España, consagrando al mismo tiempo su  desigualdad ante la ley, con el argumento de que el castellano es una lengua  superior y que sus hablantes, por lo tanto, deben poseer más derechos que los  ciudadanos que hablan el catalán, el gallego o el vasco como primera lengua. Si  se hiciese el mismo razonamiento respecto a las mujeres, el manifiesto sería  sexista, y si se hiciese en relación con las personas negras, nadie  albergaría duda alguna de su carácter racista. En este sentido el manifiesto es  contrario a la Constitución española, que proclama la igualdad de todos los  ciudadanos ante la ley.

El manifiesto, pero, no sólo considera a  los catalanohablantes, gallegohablantes y vascohablantes como ciudadanos de  segunda, sino que manifiesta una posición totalmente contraria a la diversidad  cultural y el multilingüismo, realidades plenamente enraizadas en la Europa de  nuestros días. Opiniones como las del manifiesto son peligrosas porque pueden  conducir a la discriminación y a la violencia contra las minorías, acciones de  las que por desgracia ya hemos sido testigo en otros contextos y  momentos históricos.

La adhesión al manifiesto por parte de su  cadena es, en  consecuencia, un hecho muy grave, ya que un medio de comunicación privado en  régimen de concesión del espacio radioeléctrico público tiene el deber de  fomentar los valores democráticos, de tolerancia y de protección y respeto a  las minorías. Su adhesión a este texto no representa únicamente una enorme  falta de respeto contra la lengua y la cultura de algunos de los más populares  profesionales que trabajan en Telecinco, sino también contra la misma audiencia  de Telecinco en Cataluña, es decir, contra sus propios televidentes.

Entiendo pues que su emisora nos considera  a mí y a cualquier otro televidente catalanohablante, gallegohablante o  vascohablante ciudadanos de segunda, y por lo tanto deduzco que no están  ustedes interesados en mi consumo televisivo.

Así pues, les comunico que a partir de  ahora procuraré no mirar Telecinco, un comportamiento que recomendaré a mis  familiares, amigos y compañeros de trabajo. Por otro lado me reservo el derecho  de protestar ante el Ministerio de Industria por el mal uso que realiza Telecinco  de su concesión de espacio radioeléctrico público y el derecho de presionar  a las empresas anunciantes para que dejen de  contratar tiempo de publicidad en Telecinco.

Cordialmente,

<>

¿Tendrá España la dignidad de aceptar oficialmente la verdad sobre Cristóbal Colón?

El profesor Charles J. Merrill dice, en una entrevista en La Vanguardia, que la nacionalidad catalana de Cristóbal Colón "es la más posible". El historiador norteamericano ha añadido que "constato que la mayoría de los historiadores españoles prefieren que Colón sea genovés antes que catalán!

En otras ocasiones hemos hablado de esta polémica ( Colón. 500 años engañados ; 11:10:09 Columbus Day as trending topic [ca] [es] [en] ). De hecho, el engaño al que el mundo sigue sometido es bastante sencillo de entender para quien quiera entenderlo. Se entiende perfectamente porque hace 500 años no interesó. Y por qué aún interesa menos ahora. Los hechos obligarían a hablar sobre el hecho de que España no existía como tal, que Colón era pariente de un presidente de la Generalitat de Catalunya, que los catalanes se les prohibió de comerciar con América por intereses de Castilla, etc. No se quiere remover.

Y claro, pocos historiadores de otros lugares del mundo se habían atrevido a perder el tiempo estudiando el tema: si desde España mismo se decía que era italiano, parecía un axioma. Craso error de los historiadores por confiar en que las razones de estado son legítimas ...

Ya hace años que varios historiadores, encabezados por Jordi Bilbeny, defienden la catalanidad de Cristóbal Colón. Ahora llega una nueva aportación, que refuerza esta tesis, del profesor estadounidense Charles Merrill, que publica Cossetània con el título 'Colom. 500 años engañados. Porque se esconde el origen catalán del descubridor de América'. Según el editor, Jordi Ferré, 'es un trabajo muy riguroso'. En las librerías esta semana.


Podemos leer un adelanto, en el que encontraremos fragmentos como el que reproducimos a continuación, donde se hacen evidentes evidencias flagrantes que parece imposible que en 500 años no se hayan entrado a investigar como no sea por intereses poderosos.

Entrevista en la Vanguardia: Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval

"Colón era un barcelonés que camufló su origen"

Tengo 59 años. Nací en Kansas y vivo en Roma. He sido profesor en la Mount Saint Mary´s University (Maryland) durante 35 años. Soy soltero. Tengo dos hijos. Soy más bien conservador. Fui protestante y me convertí al catolicismo: ahora me preparo para ser sacerdote

VÍCTOR-M. AMELA

¿Colón era catalán? 

De todas las nacionalidades que se le atribuyen, la catalana es la más plausible.

Siempre nos dijeron que era genovés. 

¡Sin pruebas! Yo no puedo probar irrebatiblemente que Colón fuese catalán, pero nadie ha podido probar que fuese genovés.

¿Cuál es su hipótesis? 

Era de una familia catalana de la pequeña nobleza, los Colom de Barcelona, quizá descendientes de judíos conversos.

¿Colom o Colón? 

Colom. Documentos castellanos le citan como Colom o Colomo, luego castellanizado Colón. Nada de Colombo italiano.

¿Hay un Cristoforo Colombo genovés? 

Sí, un modesto cardador de lanas y mercader de quesos, sin formación marítima y cuya edad no coincide con la del navegante: ese Colombo, pues, no es nuestro Colom.

¿Dejó Colón testimonio de su origen? 

No, prefirió no dejar constancia documental. Pero tenemos dos pistas que confluyen. Una: para los documentos castellanos Colón es un "extranjero", o sea, no castellano. Dos: en una carta a los Reyes Católicos, Colón los denomina "mis señores naturales".

¿Conclusión? 

Si la reina Isabel era señora de Castilla y ahí Colón era "extranjero", es que era natural de la corona catalano-aragonesa, de la que el rey Fernando era señor, ¡su señor!

Podría ser aragonés y no catalán... 

De vuelta de su primer viaje, Colón escribe a Lluís Santàngel, "escribà de ració" del rey Fernando, una carta en catalán (lo consigna el inventario del archivo de su hijo Hernando), aunque sólo se conserva versión castellana y latina. ¡Colón era catalanohablante!

Pero no hay pruebas, dice... 

Le delatan sus textos en castellano, rebosantes de catalanadas: "a todo arreo" (a tot arreu),"todo de un golpe" (tot d´un cop),"setcentas" (set-centes),"nombre" (en vez de número), "al sol puesto" (el sol post)...

Podría ser valenciano o balear...

Rigurosos estudios lingüísticos concluyen que su caligrafía, sintaxis y léxico delatan catalán oriental aprendido en la niñez.

¿Y por qué nunca declaró ser catalán? 

Para protegerse y para no violentar al rey Fernando.

¿Protegerse de qué? 

¡La familia de Colón había intentado matar al rey Juan II, padre del rey Fernando!

¡Vaya! ¿En qué circunstancias? 

La familia de Colón, como otras familias barcelonesas, combatió activamente al rey Juan II. Francesc Colom - pariente de Cristóbal Colón-era el jefe de la Generalitat, luchó contra un rey al que consideraban extraño y usurpador.

¿Conocía el rey Fernando el origen catalán de Colón? 

Seguro, pero callaba. Y seguro que Colón sabía que Fernando lo sabía... Por eso ambos callaban: Colón tenía interés en obtener respaldo real, y Fernando en vincular el proyecto de Colón a la grandeza de Castilla.

¿Por qué? ¿Por qué Fernando excluyó a catalano-aragoneses de esa aventura? 

Porque a Fernando le fascinaba Castilla, ambicionaba engrandecerla y ser su rey.

¿Y era muy aventurado apostar por el proyecto de Colón, o iban sobre seguro? 

En 1472, tras perder esa guerra, Colón abandonó Catalunya. Y se instaló en Portugal: ahí participó en 1477 en una expedición luso-danesa a Islandia, Groenlandia... ¡y llegaron hasta Haití! De vuelta aquí, buscó el respaldo de Fernando para abrir esa vía...

¿Está diciéndome que Colón redescubrió América para los Reyes Católicos? 

Sí, y así lo delatan las propias capitulaciones de Santa Fe: ¡hablan de "las tierras que ha descubierto" el Almirante...!

¿Y cómo se explica el fácil acceso de Colón a los Reyes Católicos? 

Colón era muy carismático, vehemente y convincente. Pero además ya tenía trato con Fernando... y creo que compartieron amante: Beatriz de Bobadilla, de la Segarra.

Resultará que el descubrimiento de América fue cosa de catalano-aragoneses. 

La aventura colombina fue más catalanoaragonesa de lo que pensamos: fue el valenciano Lluís Santàngel quien calculó que merecía la pena invertir en ese proyecto.

¿Se rodeó Colón de otros catalanes? 

Era muy devoto de Montserrat: llevó consigo a monjes montserratinos en un viaje, y bautizó Montserrat una isla caribeña...

¿Y desde cuándo empezó a circular la idea de que Colón era un genovés? 

A Colón le venía bien enmascararse así: los genoveses eran prestigiosos en la Castilla del sigo XV, donde había muchos. Pietro Martire D´Anghera, cronista real, publicará en 1530 que era "ligur"... Yen los siglos ulteriores, los intereses castellanos borrarán toda traza de la catalanidad de Colón.

¿Por ejemplo? 

Aunque Colón siempre firmó Xristo ferens ("portador de Cristo") y nada más, sabemos que existió un testamento de 1502 en el que firmó como Colom: ¡este documento se hizo desaparecer misteriosamente años después! Y otros documentos se falsificaron.

¿Qué dicen hoy los historiadores de estas aportaciones suyas? 

Constato que la mayoría de los historiadores españoles ¡prefiere que Colón sea genovés antes que catalán! Y, a la vez, muchos catalanes tienen a Colón por genocida y prefieren que no sea catalán. Por mi parte, yo sólo persigo la verdad histórica, nada más.