Alerta Roja: Europa criminaliza las semillas naturales

Atención, porque esto es muy grave: La nueva Ley de semillas aprobada por la UE disminuye el acceso a semillas para su uso en el hogar y restringe los cultivos en casa. O eso pretenden.

El lunes 6 de mayo se presentó una nueva ley ante la Comisión Europea, por la cual se establecen nuevos poderes para regular el cultivo de plantas en toda Europa. La “Ley de Material Reproductivo de las plantas” regula absolutamente todas las plantas. Y como no podía ser de otra forma, contiene restricciones en cultivo de verduras y plantación de árboles, mientras que también se crean nuevos poderes para restringir el resto de plantas de cualquier otra especie en una fecha posterior.

De esta forma, bajo la nueva ley será ilegal cultivar, reproducir o comercializar cualquier semilla vegetal o árbol que no haya sido probado y aprobado por una nueva llamada “Agencia de Variedades Vegetales de la UE”, que va a elaborar una lista con las plantas autorizadas (también se deberá pagar una tarifa anual a la Agencia para mantener esas semillas en la lista, si no se paga, significa que se deja de cumplir con la normativa y queda por lo tanto prohibido su cultivo).

Tal y como nos informa el blog “Noticias de Abajo“, después de muchas protestas e intensas presiones por parte de grupos de consumidores, pequeños agricultores, bancos de genes, e incluso algunos Gobiernos de los Estados miembros, se han hecho algunas modificaciones de última hora, que aunque no resulta en una ley perfecta, reduce mucho el impacto.

Un resumen de la noticia en vídeo lo podemos ver en Youtube:

Las concesiones de última hora son las siguientes:
1. Los jardineros quedan autorizados a guardar e intercambiar semillas no aprobadas sin que por ello se infrinja la ley.
2. Individuos y pequeñas organizaciones pueden proveerse de semillas de hortalizas no aprobadas, siempre y cuando tengan menos de 10 empleados.
3. Los bancos de semillas también pueden guardar semillas no aprobadas, sin que por ello se infrinja la ley.
4. En una futura legislación (sin especificar cuándo) se regularán las semillas aptas para la agricultura ecológica.

Para el resto se mantienen las restricciones, por lo que a largo plazo será más difícil para las personas hacerse con buenas semillas para cultivar en su casa. De todas formas la ley aún tiene que pasar al Parlamento para su modificación o aprobación, por lo que todavía hay posibilidades de cambios, sean para bien o para mal.

Ben Gabel, agricultor y director de The Real Seed Catalogue, dijo al respecto:

“En el proyecto de ley han hecho algunas importantes concesiones para el cultivo en casa y los pequeños agricultores, aunque es una pena que no se pensase en ellos en primer lugar. Sin embargo, todavía hay consecuencias negativas, ya que tendrán derecho a acceder a las distintas variedades vegetales los jardineros, los agricultores ecológicos y los agricultores que cultiven para los mercados locales a pequeña escala.

Ben Gabel, de Real Seeds

Esto se debe a que el principal sistema de registro no facilita el uso en el hogar (jardines, huertos) y las variedades para el uso en casa no cumplen con los estrictos criterios de la Agencia de Variedades Vegetales, que sólo se preocupa por aprobar las semillas utilizadas por la Agricultura Industrial.
Debido a esto, las empresas de semillas registraban y vendían variedades de semillas para uso no profesional en el ámbito doméstico. Bajo el nuevo sistema, que ahora las denominan como variedades “locales” y aunque no hay un registro de esas variedades existe un gran inconveniente: cualquier empresa con más de 10 empleados tiene prohibido su cultivo y uso.

Así que las nuevas variedades para los cultivos caseros sólo podrán ser desarrolladas por pequeñas organizaciones, y puede ser que no tengan recursos para hacerlo. Habrá muy pocas variedades profesionales para uso de los jardineros o para la agricultura sostenible a pequeña escala.
La ley va a reducir las posibilidades de elección también a los grandes agricultores. En algunos casos, sólo se permitirán las nuevas variedades vegetales si se aprueban y se demuestra que son mejores que las que estén actualmente en lista. Esto es absurdo, ya que a menudo se descubren los beneficios de una nueva variedad al cabo de varios años, por ejemplo, cuando se observa su resistencia ante tal o cual enfermedad. En un mercado libre, debería corresponder a los agricultores decir el uso de las nuevas variedades y cuáles son aquellas que más les gustan en base a su experiencia.

Kate McEvoy de Real Seeds

No hay necesidad real de este nuevo y complejo reglamento. Ya tenemos leyes que protegen al consumidor: las semillas deben ser aptas para su venta; deben coincidir con la descripción y corresponder con lo anunciado. La actual Ley de Semillas ya cubre la defensa de la salud, la trazabilidad y la seguridad. Cualquier persona que produce semillas ya es inspeccionada y sus semillas certificadas por Agencias Estatales.

Este es un ejemplo de Burocracia fuera de control. No queremos a tantos funcionarios de la UE que son pagados por mover montañas de papeles para interferir en el derecho de las personas a cultivar lo que quieran, ni que deba pagarse por el uso de plantas que han sido utilizadas durante miles de años en la agricultura a pequeña escala.

También resulta preocupante que se hayan dado a sí mismos el poder de regular y aprobar el cultivo de cualquier especie de planta en el futuro, no sólo las de uso agrícola, sino las hierbas, musgos, flores, etc, sin tener que pasar necesariamente por el Consejo para su votación.

Lo cierto es que esta ley ha sido escrita pensando en las necesidades de las Multinacionales de la Industria Agraria y de Semillas, que suministran en grandes cantidades para la producción industrial. Es algo que no debiera aplicarse a los usos domésticos o los pequeños agricultores que producen para los mercados locales, que tienen necesidades muy diferentes.

Hacemos un llamamiento para que queden exentas de forma total en la ley aquellas semillas vendidas en pequeñas cantidades a los consumidores individuales”.
Por otra parte, si se ha parado a leer el resumen oficial de la nueva ley, advertirá que tan solo es una nota de prensa donde explica cuales son sus fines y sus aparentes buenas intenciones, siendo en realidad un mero resumen.

Como ya sospechará usted, este movimiento es “La Solución final” de Monsanto, DuPont, Grow, Pioneer y otras corporaciones transnacionales que, por otra parte, nunca han ocultado que su meta final es el control completo de todas las semillas y cultivos del planeta.

La ONG “El Arca de Noé” y otras 240 organizaciones de 40 países europeos han escrito una carta abierta a los burócratas europeos instándoles a que detengan este desatino. Una traducción de la misma la puedes leer aquí.

De esta manera los dirigentes europeos animan a todos los estados miembros a crear registros y a recopilar datos de todo y de todos, para que el nada se pueda escapar al control estatal (seguridad alimentaria y sanitaria lo llaman).

Lo diré más claro aún: Virtualmente todas las plantas, variedades de semillas y agricultores tendrán que estar “fichados” por los gobiernos para poder operar dentro de la “legalidad”.

Por poner un ejemplo: Bajo esta nueva dictadura Ley no hubiera sido posible que personas como Josep Pamies nos hubieran traído a España plantas medicinales como la Stevia (100 veces más dulce que el azúcar, pero sin sus peligros y además muy eficaz en el tratamiento de la diabetes) o la Kalanchoes (con resultados espectaculares en el tratamiento de diversos tipos de cáncer), puesto que el Sr. Pamies ya estaría en prisión acusado de atentar contra la salud pública.

FUENTES (casi todas en inglés):
- European Commission to criminalize nearly all seeds and plants not registered with the government.
- BREAKING: European Commission to criminalize nearly all seeds and plants not registered with government.
- http://www.gmwatch.org/index.php?option=com_content&view=article&id=14816:all-about-the-new-eu-seed-law.
- Excelente artículo en castellano en Noticias de abajo.
- Noticia en el diario Daily Progress.
- Open Source Seeds.
- La Unión Europea criminaliza todas las plantas y semillas que no estén registradas por el Gobierno.
- Organización Arche Noah de comercialización de semillas.
Fuente: genteconconciencia.es

Font: http://elnuevodespertar.wordpress.com/2013/05/16/alerta-roja-europa-criminaliza-las-semillas-naturales/

Canviant les paraules, per bé o per mal

• La innovació lèxica i les substitucions són benvingudes quan pretenen aportar un valor social. Però cal rebutjar-les quan pretenen destruir.

El foment i el desenvolupament de la responsabilitat social està sotmès a un pèndul on les aparences i el llenguatge són determinants. Per a trobar el punt central, l'espai del possible i raonable, sovint focalitzem un espai més enllà que ens permet progressar i anar trobant l'equilibri.

Aquest punt més enllà pot ser la visualització que un mateix fa per a copsar la tendència ideal. És la pastanaga inassolible però que marca el camí, i pot ser interessant si, lluny de generar desencís, aporta visió i creativitat. Però sovint es tracta del dibuix idealitzat fet des de fora, des dels grups d'interès.

Algun grup d'interès pot dibuixar aquest estadi ideal amb il·lusió sincera però il·lusa, dibuixant un horitzó inassolible i desincentivador. Altres vegades, la llunyania de l'horitzó pot tenir intencionalitat, per a negociar i trobar el punt d'equilibri. Demana més per acabar obtenint allò acceptable. O senzillament perquè és el que s'espera de tu. Per exemple, quan es debatia sobre la voluntarietat de l'RSE, una part del sector social defensava l'obligatorietat. Una cosa era obligar a fer memòries de sostenibilitat, per exemple, però que l'RSE fos obligatòria era una contradicció in terminis, ja que aleshores ja deixaria de ser RSE i passaria a ser marc legal. Preguntats sobre aquesta contradicció m'havien arribat a dir que "d'acord, però és el paper que ens toca fer a nosaltres".

En el llenguatge també ens passa. Per exemple, la manera de referir-se a les persones amb discapacitat ha vingut precedida d'una llarga evolució: subnormals (per als psíquics), invàlids, minusvàlids, discapacitats, persones amb discapacitat. I actualment algú parla de persones amb capacitats diferents. [article relacionat: 27.8.12 "La roja coja cojea"]

Per a posar un altre exemple, no vinculat a col·lectius sinó a tècniques de gestió aplicades en la diagnosi organitzativa o de qualitats personals, del que abans en dèiem defectes després en vam dir mancances i punts febles, i ara hi ha prefereix parlar d'àrees de millora. Però no tot és tan senzill. Si en un DAFO ens surt que una persona té com a punt feble o mancança el domini de l'anglès, això no necessàriament vol dir que constitueixi una àrea de millora, sinó que potser vol dir que se l'ha d'ubicar en una àrea on no li calgui. Vull dir que la substitució de certs mots que ens serveixen per a descriure coses pot arribar a un punt massa lluny, pot arribar a una ultracorrecció, que ens faci fins i tot desvirtuar el sentit de la pròpia tècnica.

En aquest darrer cas, entenc que de vegades pot ser útil construir un discurs segons el qual qualificar aspectes d'una persona com a febles té una càrrega negativa. Però d'aquí no podem passar a fer desaparèixer els punts febles. És millor acceptar la realitat que no construir entorns de cotó-fluix.

Igualment respecte a l'exemple anterior: em sembla interessant parlar de persones amb capacitats diferents, però vull entendre que quan ho fem és en base a un discurs que pretén desvetllar, fer reflexionar. No pretenem canviar la denominació genèrica, que crec que ja és correcte amb persones amb discapacitat, i fins i tot sense negar que els diccionaris també recullin discapacitat amb funció substantiva aplicat a una persona.

Aquestes mateixes reflexions les podríem portar al terreny del llenguatge de gènere on, per reacció a la presència de molts masclismes i en ares d'una sana aspiració a la igualtat, s'han desenvolupat algunes propostes poc justificades i gens funcionals.

Jugar amb els mots és normal. De fet, es diu que qui domina el llenguatge té una part de la partida guanyada! Però en el terreny que ens ocupa -el vinculat a l'ètica, la sostenibilitat i l'RSE, tan donat a canviar els mots- ens cal saber quina és la pretensió: si darrera la innovació lèxica hi ha una voluntat de substitució, o bé es tracta merament d'un recurs discursiu. O fins i tot si hi ha una voluntat de desmarcar-se i disposar de mots amb marca d'origen que remarquen la diferència de qui emet el discurs.

Per exemple, acceptem que la denominació responsabilitat social corporativa (RSC) és l'acadèmicament més correcta i genèrica. I al costat d'aquesta afirmació preferim, de cara al foment, usar Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), i fins i tot amb tota la declinació: de les Administracions (RSA), de les Organitzacions (RSO), de les Universitats (RSU), o dels Individus (RSI). No es tracta d'una voluntat de substituir sinó de fer possible una comunicació que personalitzi tot identificant els agents, sovint no implícits, que han d'integrar aquest enfocament de gestió.

Hem exemplificat amb casos en què, en qualsevol cas, la intencionalitat és positiva i no pretenen causar un mal a allò que es denomina. No podem deixar d'esmentar que en alguns casos, la substitució dels mots pot tenir una càrrega directament agressiva. Aquest dies n'estem vivint diversos, però el més interessant de comentar aquí per la seva profunda relació amb l'RSE és la redenominació d'una llengua.

El govern aragonès, amb el beneplàcit del govern espanyol, pretén que la llengua catalana que històricament es parla a la franja oriental de l'Aragó passi a denominar-se Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). És una manera bastant ridícula de proclamar, en contra de l'evidència (a més de la ciència!) que a l'Aragó no es parla català.

Aquesta és una matèria fonamental en la gestió de la responsabilitat social en el context de l'estat espanyol, ja sigui d'empreses o administracions, ja que es troba en el centre de moltes tensions de governança i afecta convencions internacionals i un sentit lògic de protecció de drets col·lectius i el patrimoni intangible. Malgrat els convenis internacionals firmats per l'Estat espanyol, malgrat els criteris dels organismes de Nacions Unides, i malgrat les iniciatives de gestió de la diversitat que algunes empreses incorporen, aquest és un aspecte vetat en l'RS feta a bona part de l'estat espanyol.

Cap de les empreses i organitzacions empresarials que es queixen de certes fragmentacions del mercat espanyol (amb interessos més polítics que de mercat) apareixeran ara lamentant aquesta fragmentació del mercat que se suposa que seria una dificultat a l'etiquetatge i a l'atenció al públic. Hauran de demanar al seu personal a la zona que ara desaprenguin el català i aprenguin el LAPAO? Hauran de demanar que els productors de Lleida (a 20 km) deixin de distribuir productes etiquetats en català i incorporin el LAPAO?

El llenguatge i les llengües ens serveixen per comunicar-nos i entendre'ns. Podem usar-les en sentit creatiu i la societat validarà o no les propostes. La innovació lèxica i les substitucions són benvingudes quan pretenen aportar un valor social. Però cal rebutjar-les quan pretenen destruir. I és funció de la societat evitar l'extralimitació -en aquest cas de la classe política- i aportar sentit comú. Però és més: si les empreses es reclamen empreses ciutadanes, concepte que implica, en el marc de la gestió de l'RSE, que una empresa adquireix carta de ciutadania davant la societat, no sols davant el mercat, la conseqüència raonable és que col·laborin amb els interessos ètics de la societat civil, afavorint la governança. Perquè un govern sols pot tenir aquesta manca de sentit comú contra l'evidència i contra la ciència sota el silenci còmplice del món empresarial.

Article publicat a Jornal.cat i a Diario Responsable

Cambiando las palabras, para bien o para mal

Versió en català

• La innovación léxica y las sustituciones son bienvenidas cuando pretenden aportar un valor social. Pero hay rechazarlas cuando pretenden destruir.

El fomento y el desarrollo de la responsabilidad social está sometido a un péndulo donde las apariencias y el lenguaje son determinantes. Para encontrar el punto central, el espacio de lo posible y razonable, a menudo focalizamos un espacio más allá que nos permite progresar e ir encontrando el equilibrio.

Este punto más allá puede ser la visualización que uno mismo hace para captar la tendencia ideal. Es la zanahoria inalcanzable pero que marca el camino, y puede ser interesante si, lejos de generar desencanto, aporta visión y creatividad. Pero a menudo se trata del dibujo idealizado hecho desde fuera, desde los grupos de interés.

Algún grupo de interés puede dibujar este estadio ideal con ilusión sincera pero ilusa, dibujando un horizonte inalcanzable y desincentivador. Otras veces, la lejanía del horizonte puede tener intencionalidad, para negociar y encontrar el punto de equilibrio. Pide más para acabar obteniendo lo aceptable. O simplemente porque es lo que se espera de ti. Por ejemplo, cuando se debatía sobre la voluntariedad de la RSE, una parte del sector social defendía la obligatoriedad. Una cosa era obligar a hacer memorias de sostenibilidad, por ejemplo, pero que la RSE sea obligatoria era una contradicción in terminis, ya que entonces ya dejaría de ser RSE y pasaría a ser marco legal. Preguntados sobre esta contradicción me habían llegado a decir que "de acuerdo, pero es el papel que nos toca hacer a nosotros".

En el lenguaje también nos pasa. Por ejemplo, la manera de referirse a las personas con discapacidad ha venido precedida de una larga evolución: subnormales (para los psíquicos), inválidos, minusválidos, discapacitados, personas con discapacidad. Y actualmente alguien habla de personas con capacidades diferentes. [Artículo relacionado: 27/08/12 "La roja coja cojea"]

Para poner otro ejemplo, no vinculado a colectivos sino a técnicas de gestión aplicadas al diagnóstico organizativo o de cualidades personales, lo que antes llamábamos defectos después lo denominamos carencias y puntos débiles, y ahora hay quien prefiere hablar de áreas de mejora. Pero no todo es tan sencillo. Si en un DAFO nos sale que una persona tiene como punto débil o carencia el dominio del inglés, esto no necesariamente significa que constituya una área de mejora, sino que quizá quiere decir que se le ha de ubicar en una área donde no le haga falta. Quiero decir que la sustitución de ciertas palabras que nos sirven para describir cosas puede llegar a un punto demasiado lejos, puede llegar a una ultracorrección, que nos haga incluso desvirtuar el sentido de la propia técnica.

En este último caso, entiendo que a veces puede ser útil construir un discurso según el cual calificar aspectos de una persona como débiles tiene una carga negativa. Pero de ahí no podemos pasar a hacer desaparecer los puntos débiles. Es mejor aceptar la realidad de que no construir entornos de algodón.

Igualmente respecto al ejemplo anterior: me parece interesante hablar de personas con capacidades diferentes, pero quiero entender que cuando lo hacemos es en base a un discurso que pretende desvelar, hacer reflexionar. No pretendemos cambiar la denominación genérica, que creo que ya es correcto con personas con discapacidad, e incluso sin negar que los diccionarios también recojan discapacitado con función sustantiva aplicado a una persona.

Estas mismas reflexiones podríamos llevar al terreno del lenguaje de género donde, por reacción a la presencia de muchos machismos y en aras de una sana aspiración a la igualdad, se han desarrollado algunas propuestas poco justificadas y nada funcionales.

Jugar con las palabras es normal. De hecho, se dice que quien domina el lenguaje ¡tiene una parte de la partida ganada! Pero en el terreno que nos ocupa  -el vinculado a la ética, la sostenibilidad y la RSE, tan dado a cambiar palabras- necesitamos saber cuál es la pretensión: si detrás de la innovación léxica hay una voluntad de sustitución, o bien se trata meramente de un recurso discursivo. O incluso si hay una voluntad de desmarcarse y disponer de palabras con marca de origen que remarcan la diferencia de quien emite el discurso.

Por ejemplo, aceptamos que la denominación responsabilidad social corporativa (RSC) es la académicamente más correcta y genérica. Y junto a esta afirmación preferimos, de cara al fomento, usar Responsabilidad Social de las Empresas (RSE), e incluso con toda la declinación: de las Administraciones (RSA), de las Organizaciones (RSO), de las Universidades (RSU), o los Individuos (RSI). No se trata de una voluntad de sustituir sino de hacer posible una comunicación que personalice identificando los agentes, a menudo no implícitos, que deben integrar este enfoque de gestión.

Hemos ejemplificado con casos en los que, en cualquier caso, la intencionalidad es positiva y no pretenden causar un daño a lo que se denomina. No podemos dejar de mencionar que en algunos casos, la sustitución de las palabras puede tener una carga directamente agresiva. Estos días estamos viviendo varios, pero lo más interesante de comentar aquí por su profunda relación con la RSE es la redenominación de una lengua.

El gobierno aragonés, con el beneplácito del gobierno español, pretende que la lengua catalana que históricamente se habla en la franja oriental de Aragón pase a denominarse Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (lapa). Es una manera bastante ridícula de proclamar, en contra de la evidencia (¡además de la ciencia!) que en Aragón no se habla catalán.

Esta es una materia fundamental en la gestión de la responsabilidad social en el contexto español, ya sea de empresas o administraciones, ya que está en el centro de muchas tensiones de gobernanza y afecta a convenciones internacionales y a un sentido lógico de protección de derechos colectivos y del patrimonio intangible. A pesar de los convenios internacionales firmados por el Estado español, a pesar de los criterios de los organismos de Naciones Unidas, y pese a las iniciativas de gestión de la diversidad que algunas empresas incorporan, este es un aspecto vetado en la RS hecha en buena parte de España.

Ninguna de las empresas y organizaciones empresariales que se quejan de ciertas fragmentaciones del mercado español (con intereses más políticos que de mercado) aparecerán ahora lamentando esta fragmentación del mercado que se supone que sería una dificultad al etiquetado y a la atención al público. ¿Deberán pedir a su personal en la zona que ahora desaprendan el catalán y aprendan el LAPAO? ¿Deberán pedir que los productores de Lleida (a 20 km) dejen de distribuir productos etiquetados en catalán e incorporen el LAPAO?

El lenguaje y las lenguas nos sirven para comunicarnos y entendernos. Podemos usarlas en sentido creativo y la sociedad validará o no las propuestas. La innovación léxica y las sustituciones son bienvenidas cuando pretenden aportar un valor social. Pero hay rechazarlas cuando pretenden destruir. Y es función de la sociedad evitar la extralimitación -en este caso de la clase política- y aportar sentido común. Pero es más: si las empresas se reclaman empresas ciudadanas, concepto que implica, en el marco de la gestión de la RSE, que una empresa adquiere carta de ciudadanía ante la sociedad, no sólo ante el mercado, la consecuencia razonable es que colaboren con los intereses éticos de la sociedad civil, favoreciendo la gobernanza. Porque un gobierno sólo puede tener esta falta de sentido común contra la evidencia y contra la ciencia bajo el silencio cómplice del mundo empresarial.

Enfortir les capacitats financeres del Tercer Sector Social

Enfortir les capacitats financeres del Tercer Sector Social
Destinataris: Directius i gestors econòmics de les entitats socials de Catalunya

Dia: 12/06/2013
Hora: 08:30 fins a les 18:00
Lloc: Auditori de l’ONCE
Adreça: Gran Via 400 – 08015 Barcelona

Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
taula@tercersector.cat
93 310 57 07

Web: www.tercersector.cat

Mònica Terribas parlarà sobre "Els mitjans i la responsabilitat"

El sopar-col·loqui, organitzat per acidH, tindrà lloc el proper dilluns 17 de juny, de 20:30h a 23h i tindrà lloc a la sala d'actes de l'acidH, c/ Milà i Fontanals, 49.

•  Nou sopar - col·loqui organitzat per la Fundació / Associació acidH

En aquesta ocasió, la xerrada serà a càrrec de la Sra. Mònica Terribas, consellera delegada i editora del diari Ara, i portarà per títol  Els mitjans i la responsabilitat.


L'acte consistirà en un sopar, amb posterior col·loqui, ofert pel servei de càtering de l'acidH (Shuup Catering), per l'aportació econòmica de 25 €.

Cal reservar plaça als telèfons: 93.457.38.52 - 93.219.36.51  o al mail comunicacio@acidh.org. L’aforament és limitat, prevaldrà l’ordre d’inscripció.

PDF de l'acte

Altres convidats anteriors:

• Àngels Guiteras (Taula Tercer Sector) parlarà de la rellevància del tercer sector social davant la crisi 
• 17.4.13 Ignasi Farreres va parlar de ‘Noves consideracions i vessants de la Responsabilitat Social’ a l'acidH 
• 26.2.13 Montserrat Tura: "si no hi ha una acció radical dels partits davant la corrupció la pèrdua de confiança serà irrecuperable" 
• 16.1.13 Sopar-Col·loqui de Carles Campuzano 
• Miquel Roca a les ONL: "feu l'esforç de violentar pacíficament la societat, per promoure la solidaritat i compromís"
• Josep Maria Canyelles és el convidat del sopar-col·loqui de l'ACIDH: "Empreses compromeses amb la societat"
• Jordi Pujol
• Ferran Mascarell
• Juan-José López Burniol: "Ens anem aproximant a la situació límit"

Nota de transparència: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació acidH

Nova publicació del Cicle Ètica

ESPECIAL ÈTICA. Avui, Xavier Torra i Ramon Palacio reflexionen sobre l'ètica en el comerç internacional.

L'ÈTICA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL
Xavier Torra, president de CEO Simon Holding, relexiona sobre la manca de valors i codis de conducta acceptats de manera general per tots els agents del comerç internacional i reclama un debat constant per tal de garantir la igualtat de drets i la sostenibilitat en les relacions comercials entre països.
+Info

LA ÉTICA (O SU FALTA) EN EL COMERCIO INTERNACIONAL
Ramon Palacio, enginyer i exvicepresident del Cercle, qüestiona els pilars sobre els quals s'han construït les institucions supranacionals encarregades de regular el comerç internacional i aplaudeix el sorgimet d'iniciatives de transparència internacional per acabar amb la impunitat i la corrupció.
+Info

Segueix totes les publicacions del Cicle Especial Ètica i participa-hi a través del Twitter #cicleÈtica


SOCIETAT ECONÒMICA BARCELONESA D'AMICS DEL PAÍS
C/Basea 8, 1er 1a 08003 Barcelona
Telf. 93 319 28 54 / Fax. 93 319 04 76
www.sebap.com
www.cperc.net

Les competències del futur: les dones i el nou perfil directiu de les empreses

El Govern impulsa la primera llei del Protectorat de les Fundacions per fer-les més eficaces i transparents

Amb l’aprovació de la memòria preliminar es dóna el primer pas per regular per primera vegada el funcionament orgànic del Protectorat

La regulació dóna resposta a les demandes de la societat civil, que reivindica una estructura de Protectorat més adient a la realitat social

 

El Consell Executiu ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei del Protectorat de les Fundacions i les Associacions Declarades d’Utilitat Pública. D’aquesta manera, es dóna compliment a la disposició transitòria quarta del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, que estableix el règim jurídic del Protectorat per dur a terme les funcions que legalment té encomanades, amb plena seguretat jurídica, de forma eficaç i eficient.

 

L’impuls de la nova llei es deriva de la competència de la Generalitat en matèria de dret civil i té com a objectiu dotar el Protectorat dels instruments necessaris perquè pugui garantir l’exercici del dret d’associació de les declarades d’utilitat pública i el de fundació, constitucionalment reconeguts.

 

L’elaboració d’aquesta memòria és un pas important perquè suposa el punt de partida de l’Avantprojecte de la primera llei del Protectorat de Catalunya. Fins ara, mai el Codi Civil de Catalunya i les diferents iniciatives d’harmonització havien determinat el funcionament orgànic del Protectorat.

 

Catalunya té una societat civil molt dinàmica que utilitza sobretot com a fórmula jurídica la Fundació per desenvolupar, bàsicament, tasques vinculades al món cultural i el tercer sector. En alguns casos, aquestes societats pateixen problemes derivats de la situació econòmica, però també problemes derivats de la governança o, per exemple, d’adaptació a la realitat canviant. Davant aquesta situació, la mateixa societat civil ha demanat una major seguretat i eficàcia del Protectorat de Fundacions. L’impuls de la nova llei vol atorgar al Protectorat una estructura més moderna d’acord amb la realitat social.

 

La memòria de l’Avantpojecte de la llei del Protectorat preveu, principalment, entre d’altres qüestions:

 

-       Definir l’organització interna del Protectorat, per generar les mesures de foment dels controls interns de les entitats i de responsabilització dels patrons, amb l’objectiu d’incrementar la col·laboració entre administracions i entitats per tal de coordinar les funcions de control i supervisió i d’implementar una cultura de la transparència, la imparcialitat i la no-discriminació que serveixi de garantia tant als finançadors privats com públics.

 

-       Establir procediments sancionadors, com a mecanisme dissuasiu de conductes no legals i com a mesura de confiança per als qui contribueixen al finançament de les entitats.

 

-       Constituir nous mecanismes per dotar de major eficiència i transparència els procediments de funcions administratives del Protectorat: com per exemple, definint el grau de participació de tercers.

 

-       Crear la Funció Inspectora del Protectorat, com a element de garantia de control i regular-ne el procediment. En la memòria ja es preveu dotar aquesta nova funció de més recursos finançats amb pressupost del Departament de Justícia.

 

Font: gencat.cat

Pacte per a les persones celíaques

La Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'Associació Catalana de Celíacs promou un Nou pacte de col·laboració que té per objectiu millorar la informació de l'etiquetatge dels productes alimentaris.

Com a conseqüència d'aquest Nou pacte la Generalitat ha registrat un nou model d'etiqueta que permet identificar d'una manera gràfica si l'aliment és apte o no per a celíacs. En el cas que el producte sigui "No apte per a celíacs" s'ha d'utilitzar el distintiu següent referit a aquest aspecte, és a dir, el símbol de l'espiga no barrada.

En el cas que el producte sigui "Apte per a celíacs" s'ha d'utilitzar un dels dos distintius següents, en funció de l'espai i d'altres circumstàncies, és a dir, el símbol de l'espiga barrada o el símbol de l'espiga barrada més la informació: "Apte per a celíacs".

L'ús dels distintius pot anar acompanyat d'un cartell d'informació general amb el mateix contingut i símbols que els del Pacte.

Les empreses signatàries del Pacte posaran a disposició dels establiments comercials minoristes que venguin els seus productes a fi de millorar la informació envers les persones consumidores a l'establiment comercial, aquest cartell d'informació general.

• Cartell per a establiments que disposen de productes aptes per a celíacs

Diverses empreses de distribució d'aliments han signat el conveni d'adhesió a aquest Nou pacte amb el qual es comprometen a incloure aquesta informació als seus productes.
Llista d'empreses que han signat el Nou "Pacte per a les persones celíaques"
Llista d'empreses adherides al "Pacte per al celíac i el diabètic"

Acte de presentació del Nou "Pacte per a les persones celíaques" (18 de maig de 2012)

http://www.consum.cat/empreses/tinformem/pceliacs/index.html

Articles publicats 2013 / Artículos publicados 2013

Recull dels articles publicats al 2013:
Recopilación de los artículos publicados en 2013:


 14.12.13 Moments de joia i dignitat pel progrés en el procés democràtic sobre el futur de Catalunya
La consulta es farà el 9 de novembre de 2014 i tindrà una pregunta amb dos apartats: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat” i, en cas de resposta afirmativa, “Vol que aquest Estat sigui independent?”

17.11.13 Cosmètica verda
La Responsabilitat Social de les Empreses pressuposa i requereix que l'organització que estableix aquest enfocament de gestió parteixi d'un compromís ètic basat en valors humanístics, de sostenibilitat i de respecte als grups d'interès.

17.11.13 Cosmética verde
La Responsabilidad Social de las Empresas presupone y requiere que la organización que establece este enfoque de gestión parta de un compromiso ético basado en valores humanísticos, de sostenibilidad y de respeto a los grupos de interés.

5.10.13 Diferenciant Turisme Sostenible i Turisme Responsable #RTD7 #Vector_5
Aquesta setmana hem estat immersos en la 7a Conferència Internacional de Turisme Responsable en Destinacions, que ha tingut lloc a Barcelona i, per primer cop, a Europa.

5.10.13 Diferenciando Turismo Sostenible y Turismo Responsable #RTD7 #Vector_5 Esta semana hemos estado inmersos en la 7ª Conferencia Internacional de Turismo Responsable en Destinos, que ha tenido lugar en Barcelona y, por primera vez, en Europa.

7.10.13 Differentiating Sustainable Tourism and Responsible Tourisme #RTD7 #Vector_5 This week we have been immersed in the 7th International Conference on Responsible Tourism in Destinations, held in Barcelona, ​​for the first time in Europe.

7.9.13 [ENTREVISTA] "La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas"
[ca] Estava llegint el darrer article sobre RSE de Josep Maria Lozano on exposa una idea que no sols comparteixo sinó que sovint és el meu cavall de batalla en les conferències, cursos i sessions d'assessorament: és un error basar l'RSE en les bones pràctiques. Retallo un fragment del seu article:

7.9.13 [ENTREVISTA] "La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas"
[es] Estaba leyendo el último artículo sobre RSE de Josep Maria Lozano donde expone una idea que no sólo comparto sino que a menudo es mi caballo de batalla en las conferencias, cursos y sesiones de asesoramiento: es un error basar la RSE en las buenas prácticas. Recorto un fragmento de su artículo:

5.9.13 Reflexió sobre la Cadena inclusiva #ViaCatalana
Aquest proper 11 de setembre tindrà lloc la Via Catalana que travessarà tot el país de Nord a Sud, amb persones unides per les mans, amb l'objectiu de reivindicar el Dret a Decidir per a la independència de Catalunya.

31.8.13 Best Chain to Work [ca]
Els indicadors són una manera de captar informació parcial per a fer-nos una imatge del tot. Per exemple, els indicadors de responsabilitat social del GRI, com altres, desglossen en rendiment d'una empresa en els seus diversos aspectes, especialment els cinc vectors ambiental, social, econòmic, laboral i bon govern.

31.8.13 Best Chain to Work [es]
Los indicadores son una forma de captar información parcial para hacernos una imagen del todo. Por ejemplo, los indicadores de responsabilidad social del GRI, como otros, desglosan en rendimiento de una empresa en sus diversos aspectos, especialmente los cinco vectores ambiental, social, económico, laboral y buen gobierno.

26.8.13 Forces armades i Responsabilitat Social: un intent fallit
Fa tres anys el Ministeri de Defensa espanyol va publicar un parell de memòries de Responsabilitat Social. Després no se'n va saber res més. Eren uns bons documents? Tenia sentit? Donaven resposta?

26.8.13 Fuerzas armadas y Responsabilidad Social: un intento fallido
Hace tres años el Ministerio de Defensa español publicó un par de memorias de Responsabilidad Social. Luego no se supo nada más. ¿Eran unos buenos documentos? ¿Tenía sentido? ¿Daban respuesta?

15.8.13 El (nou) estat que volem: una cultura tributària al servei del país
La Hisenda pública i l'agència que tingui per funció la recaptació dels impostos i la persecució del frau és una peça fonamental en l'estructura d'un estat. Actualment a Catalunya tenim el problema gravíssim que es coneix com "espoli fiscal", que consisteix en què solament la meitat dels diners que marxen cap a Madrid tornen a Catalunya.

15.8.13 El (nuevo) estado que queremos: una cultura tributaria al servicio del país
La Hacienda pública y la agencia que tenga por función la recaudación de los impuestos y la persecución del fraude es una pieza fundamental en la estructura de un estado. Actualmente en Cataluña tenemos el problema gravísimo que se conoce como "expolio fiscal", que consiste en que solamente la mitad del dinero que marchan hacia Madrid vuelven a Cataluña.

12.8.13 Ja tinc confirmació documental de quan el meu cognom fou castellanitzat, fa cinc generacions
Ja tinc confirmació documental de quan el meu cognom va ser castellanitzat. Fa cinc generacions, durant el primer terç del XIX, entre el meu quadravi Joseph Canyellas i el meu rebesavi Magí Cañellas es va produir la castellanització

12.8.13 Ya tengo confirmación documental de cuando mi apellido fue castellanizado, hace cinco generaciones
Ya tengo confirmación documental de cuando mi apellido fue castellanizado. Hace cinco generaciones, durante el primer tercio del XIX, entre mi trastatarabuelo Joseph Canyellas y mi tatarabuelo Magí Cañellas se produjo la castellanización

30.7.13 Article "La responsabilitat social dels col·legis professionals" a la revista dels auditors
La revista l'Auditor ha publicat en el seu número 67, corresponent a juliol de 2013, un article de Josep Maria Canyelles titulat "La responsabilitat social dels col·legis professionals".

29.7.13 L'RSE de les pimes, un model d'excel·lència empresarial i responsabilitat davant la societat
La "UEA magazine", la revista de la Unió Empresarial de l'Anoia, ha publicat en aquest número corresponent a maig-juny 2013 un article de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social.

28.7.13 Les empreses comencen a preveure l'escenari d'un estat català independent
Certament un procés de secessió no es pot improvisar, ni per part dels governs ni per part de les empreses. De fet, un procés de secessió socialment responsable hauria de tenir entre els seus principis el de procurar, des de cadascuna de les parts, que els perjudicis econòmics siguin els menors possibles.

21.7.13 La Marca España s'enfonsa i busca bocs expiatoris
Són mals temps per a la Marca España. Se les prometien molt felices dos o tres lustres enrere, quan l'economia creixia acceleradament i l'orgull patri estava inflamat.

9.6.13 Carta oberta: En parlem des de l'RSE?
Catalunya i Espanya afrontaran en aquest 2013 i 2014 una situació políticament excepcional, marcada per l'agenda sobiranista que preveu la convocatòria d'un referèndum o consulta equivalent per tal que la ciutadania esculli de manera democràtica i pacífica quin futur vol per a Catalunya, en el sentit de seguir formant part del Regne d'Espanya o bé crear un nou estat.

9.6.13 Carta abierta: ¿Hablamos de ello desde la RSE? Cataluña y España afrontarán en este 2013 y 2014 una situación políticamente excepcional, marcada por la agenda soberanista que prevé la convocatoria de un referéndum o consulta equivalente para que la ciudadanía elija de manera democrática y pacífica que futuro quiere para Cataluña, en el sentido de seguir formando parte del Reino de España o bien crear un nuevo estado.

26.5.13 Canviant les paraules, per bé o per mal
La innovació lèxica i les substitucions són benvingudes quan pretenen aportar un valor social. Però cal rebutjar-les quan pretenen destruir.

26.5.13 Cambiando las palabras, para bien o para mal
La innovación léxica y las sustituciones son bienvenidas cuando pretenden aportar un valor social. Pero hay rechazarlas cuando pretenden destruir.

19.5.13
Responsabilitat & sostenibilitat
Responsabilidad & sostenibilidad

12.5.13
No més Bangla Desh
No más Bangladesh

11.5.13
Dialogar [ca]
Dialogar [es]

5.5.13
"A castle in Spain" [ca] / Sobre l'expressió "a castle in Spain"
"A castle in Spain" [es] / Sobre la expresión "a castle in Spain"

3.5.13
Contra l'escarni...

30.4.13
Combinar actius materials i intangibles per al desenvolupament econòmic

25.4.13
La responsabilitat social dels col·legis professionals
La responsabilidad social de los colegios profesionales

23.4.13
Quan els stakeholders divergien, les empreses es divertien
Cuando los stakeholders divergían, las empresas se divertían

21.4.13
Les interfícies com a professió del futur
Las interfaces como profesión del futuro

16.3.13
No entendre res (però Einstein finalment ho comprengué)
No entender nada (pero Einstein finalmente lo comprendió)

10.3.13
Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango / Sentit de la responsabilitat en les campanyes socials
Reflexión en torno a unas esclavas de Mango / Sentido de la responsabilidad en las campañas sociales
Réflexion autour des esclaves de Mango

10.3.13
Entrevista a Canyelles al Puntavui: “L'empresa amb responsabilitat social creix”
Entrevista a Canyelles: "La empresa con responsabilidad social crece"

3.3.13
Com explicar al meu fill que un Parlament vota no a dialogar?
¿Cómo explicar a mi hijo que un Parlamento vota no a dialogar?

24.2.13
Saber en què incomplim la llei

24.2.13
Seminari Innovant en Voluntariat d’Empresa

20.2.13
Jo no vull decréixer; vull créixer d'una altra manera!
Yo no quiero decrecer; quiero crecer de otra manera!

20.2.13
Procediments respectuosos per a gestionar les identitats
Procedimientos respetuosos para gestionar las identidades

17.2.13
Anar més enllà de l'RSE?
¿Ir más allá de la RSE?

10.2.13
El que cal és més democràcia

3.2.13
El sector TIC pot ajudar en la dinamització de l’ocupació
El sector TIC puede ayudar en la dinamización del empleo

26.1.13
Crisi a l'esport català

13.1.13
10 anys de l'ACCID - Article Josep Maria Canyelles sobre transparència

Altres articles anteriors seleccionats:
Otros artículos anteriors seleccionados:  

• [ca] Barça – Madrid: dos estils, dos models // [es] Barça – Madrid: dos estilos, dos modelos
• [ca] Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça // [es] Deporte y Responsabilidad Social: el caso Barça
• [ca] Engega a Catalunya un programa pioner en el món de gestió de l’RSE en la cadena de proveïment // [es] Arranca en Cataluña un programa pionero en el mundo de gestión de la RSE en la cadena de abastecimiento
• [ca] La responsabilitat social de les pimes, entre la crisi i les oportunitats // [es] La responsabilidad social de las pymes, entre la crisis y las oportunidades
• [ca] RSE en temps de crisi // [es] RSE en tiempos de crisis
• El sentit voluntari de l'RSE // [es] El sentido voluntario de la RSE

Accés a tots els articles: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/articles
Acceso a todos los artículos: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/articles

Debat sobre l'estratègia SmartCity de Barcelona

ISOC-CAT, el capítol català de la Internet Society, juntament amb els Col.legis d'Industrials i d'Informàtica de Catalunya organitzen el proper 21 de maig una taula rodona per tractar de  "L'estratègia SmartCity de Barcelona". Es tracta d'una sessió gratuïta i oberta a tothom  i entre els temes a tractar els ponents exposaran l'estratègia i lideratge de la Ciutat en aquest àmbit, què és el SmartCity Protocol, les tendències de la indústria, què s'està fent ara mateix a Barcelona i els plans a curt i mig termini, i les oportunitats laborals que s'obren aquí i arreu del món.

A la taula rodona intervindran:  Manel Sanromà, CIO Ajuntament de Barcelona,  Júlia López, Estratègia TIC i SmartCity de l'Ajuntament de Barcelona,  Pilar Conesa, CEO Anteverti i directora del Smart City World Congress

Dia: 21 de maig de 2013
Hora: 18:30
On: Auditori COEIC, Via Laietana, 39, 5 planta, Barcelona
Cal fer reserva a http://www.eic.cat/wps/PA_Jornades/fitxa.jsp?codi=1087299
(web www.eic.cat i després Agenda) o bé per telèfon al 933 192 304 (de 9.00 a 14.00 h i de 16.00 a 18.00 h)

ISOC-CAT, el capítol català de la Internet Society, és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1996 i que agrupa i acull a totes les persones interessades en el desenvolupament tècnic, social i de governança d'Internet en l'àmbit catalanoparlant. Entre les seves accions destaquen ser impulsora del domini .cat i patrona de la Fundació puntCAT, la divulgació del nou protocol d'Internet IPv6 o la defensa i promoció dels drets dels usuaris d'Internet.

Responsabilitat & sostenibilitat

Versión en castellano

El relat de la sostenibilitat posa el focus en l'entorn. L'organització acaba essent un agent més entre molts altres que pot contribuir a la sostenibilitat d'aquest entorn. L'organització esdevé perifèrica, col·lateral, i les més compromeses poden assumir voluntàriament una responsabilitat.

El relat de la responsabilitat posa el focus en l'organització. És la responsabilitat de l'organització enfront de la societat. L'organització és el centre i els grups d'interès es troben al voltant. La sostenibilitat és un requeriment de la societat que ens observa.

En el model sostenibilitat cada organització és un agent més, que es mou per regulacions legals obligatòries a les quals algunes hi afegeixen un plus de compromís. Però l'objectiu és la sostenibilitat.

En el model responsabilitat (RSE) cada organització se sent interpel·lada per la societat, no solament en el compliment normatiu sinó en les seves actituds i conviccions. I accepta ser interpel·lada, perquè el compromís en la responsabilitat porta implícita la responsivitat, l'acceptació d'haver de donar resposta a les preguntes que els grups d'interès formulen legítimament. I l'objectiu és assegurar el resultat per mitjà d'uns processos interns, amb assumpció d'uns valors i compromisos, unes eines de gestió, un diàleg amb els grups d'interès, una comprensió de la materialitat.

Defenso els dos models. I també el model de l'ètica, que de vegades sembla que no en parlem gaire. Tots tres es reforcen i es necessiten.

• L'RSE necessita un focus cap on mirar i un focus des d'on mirar: la sostenibilitat i l'ètica.
• L'ètica necessita ser la inspiració per a un model de gestió aplicable en el dia a dia en la vida empresarial, que permeti desenvolupar organitzacions que sàpiguen crear alhora valor econòmic i social.
• I la sostenibilitat necessita una metodologia que faciliti la implantació organitzacional.

La sostenibilitat necessita una metodologia que no demani sols resultats sinó que asseguri aquests resultats a partir d'uns valors i un model de gestió, que desenvolupi models organitzacionals que sàpiguen donar resposta canviant, i que sàpiguen integrar els cinc vectors de la sostenibilitat en un model de gestió de la complexitat apte per a crear valor, no com merament una imposició de l'entorn sinó com una nova capacitat per a formular el model estratègic a partir de noves capacitats, nova generació de confiances, nous models de producció i innovació, noves propostes de valor. 

En un article anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats".

Cada empresa i cada expert té dret a anomenar la cosa com vulgui, sempre que deixi clar què reforça o de quina càrrega s'alleugereix... I sobretot, evitem jugar amb la terminologia: fa anys que tothom sap que la paraula social d’RSE no vol dir assistencial sinó que responsabilitat social vol dir responsabilitat davant la societat.

Altres articles recomanats:

• Anar més enllà de l'RSE?
• Alguna cosa es mou en el club de l'RSE
• L’RSE és gerundi
• En defensa de l'expressió Responsabilitat Social

Publicat a Jornal.cat i a Diario Responsable

Responsabilidad & sostenibilidad

Versió en català

El relato de la sostenibilidad pone el foco en el entorno. La organización acaba siendo un agente más entre muchos otros que puede contribuir a la sostenibilidad de este entorno. La organización se convierte periférica, colateral, y las más comprometidas pueden asumir voluntariamente una responsabilidad.

El relato de la responsabilidad pone el foco en la organización. Es la responsabilidad de la organización frente a la sociedad. La organización es el centro y los grupos de interés se encuentran alrededor. La sostenibilidad es un requerimiento de la sociedad que nos observa.

En el modelo sostenibilidad cada organización es un agente más, que se mueve por regulaciones legales obligatorias a las que algunas añaden un plus de compromiso. Pero el objetivo es la sostenibilidad.

En el modelo responsabilidad (RSE) cada organización se siente interpelada por la sociedad, no sólo en el cumplimiento normativo sino en sus actitudes y convicciones. Y acepta ser interpelada, porque el compromiso en la responsabilidad lleva implícita la responsividad, la aceptación de tener que dar respuesta a las preguntas que los grupos de interés formulan legítimamente. Y el objetivo es asegurar el resultado por medio de unos procesos internos, con asunción de unos valores y compromisos, unas herramientas de gestión, un diálogo con los grupos de interés, una comprensión de la materialidad.

Defiendo los dos modelos, como complementarios. Y también el modelo de la ética, del que a veces parece que no hablamos mucho. Los tres se refuerzan y se necesitan.

• La RSE necesita un foco hacia dónde mirar y un foco desde donde mirar: la sostenibilidad y la ética.
• La ética necesita ser la inspiración para un modelo de gestión aplicable en el día a día en la vida empresarial, que permita desarrollar organizaciones que sepan crear vez valor económico y social.
• Y la sostenibilidad necesita una metodología que facilite la implantación organizacional.

La sostenibilidad necesita una metodología que no pida sólo resultados sino que asegure estos resultados a partir de unos valores y un modelo de gestión, que desarrolle modelos organizacionales que sepan dar respuesta cambiante, y que sepan integrar los cinco vectores de la sostenibilidad en un modelo de gestión de la complejidad apto para crear valor, no como meramente una imposición del entorno sino como una nueva capacidad para formular el modelo estratégico a partir de nuevas capacidades, nueva generación de confianzas, nuevos modelos de producción e innovación, nuevas propuestas de valor. 

En un artículo llamado "La RSE es gerundio" defendíamos que "los que sólo miran el impacto de las empresas, hablan básicamente de sostenibilidad mientras que los que miramos dentro de la organización preferimos hablar de RSE". También hacíamos otras afirmaciones como "La RSE no sólo es una adaptación a unos requerimientos de unos grupos de interés y de unos segmentos de mercado emergentes. También supone en sí un vector de gestión del cambio en la cultura organizativa", o "Por eso la RSE va más lejos que la sostenibilidad. La RSE pone la mirada en la gestión y la sostenibilidad en el resultado. La RSE es gestión desde un compromiso hacia unos resultados".

Cada empresa y cada experto tiene derecho a nombrar la cosa como quiera, siempre que deje claro qué refuerza o de qué carga se aligera... Y sobre todo, evitemos jugar con la terminología: hace años que todo el mundo sabe que la palabra social de RSE no significa asistencial sino que responsabilidad social significa responsabilidad ante la sociedad.

Otros artículos recomendados:

• ¿Ir más allá de la RSE?
• Algo se mueve en el club de la RSE
• La RSE es gerundio
• En defensa de l'expressió Responsabilitat Social

Publicado en Jornal.cat y en Diario Responsable

Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes

M'agradaria molt que em volguessis acompanyar a la presentació del meu recent llibre, e-book, "Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes" que es farà el proper dimarts 21 de maig a les 19.30 hores a la sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona.

Per aquesta presentació comptarem amb el Sr. Carles Puigdemont, Alcalde de Girona, del Sr. Jordi Xargayó, director el Diari de Girona, del Sr. Joan Saurina, director de la Fundació UdG, i del Sr. Enric Llauger, exregidor de l'Ajuntament de Girona i alumne de la 8a edició del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària.

• Als presents se'ls facilitarà un exemplar del llibre a partir de l'accés gratuït per internet.
• Es prega confirmació d'assistència al correu electrònic: info@resoluciodeconflictes.org

El llibre i els autors

Xavier Pastor."Conflicte Públic. 30 articles breus sobre la Resolució de Conflictes". 2012. Etervisual. (conté articles elaborats conjuntament amb l'Eduard Carrera)

Primer llibre a casa nostra que aborda i tracta exclusivament el Conflicte públic i ofereix claus i processos per a la seva gestió i resolució.

Aquesta publicació recull un conjunt d’articles de premsa on s’expliquen de forma atractiva i pedagògica conflictes públics, i, a la vegada, es comenten i s’apliquen formules provades per a la seva gestió i Resolució positiva i amb èxit.

Els trenta articles d’aquest llibre tracten conflictes públics, des de la seva triple vessant: 1) problemes que impliquen o afecten a les persones com a  ciutadans; 2) situacions i fets que reclamen una resposta des dels governs i les administracions públiques, com a garants i responsables de la seguretat i l’estabilitat socials; i 3) esdeveniments i declaracions d’assumptes conflictius que s’informen en els mitjans de comunicació, que esdevenen i es fan públics.

Comprar en versió KINDLE
Comprar en versió TABLETA i ordinador


Xavier Pastor
Politòleg i conflictòleg. Director del Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG (Fundació UdG). Autor i coautor de diferents investigacions a Catalunya i de llibres: Guia pràctica de la gestió de conflictes en el teixit associatiu i de voluntariat (2006); Mediació Comunitària i Gestió Alternativa de Conflictes. De las experiencies a la bones pràctiques (2007). Conflictes i Conflictologia (2008). Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya (2009). Col·laborador docent de diferents Masters d'altres Universitats i Escoles de Postgrau. Articulista d'opinió al Diari de Girona i d'El Periódico de Catalunya. Fundador i soci d'IdealSolucions.

Eduard Carrera
Economista i conflictòleg. Mediador i facilitador comunitari a Olot. Coordinador del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la Universitat de Girona (Fundació UdG). Fundador i soci d'IdealSolucions

Recursos de la Marató de TV3 per a una botiga de menjar al barri del Raval

Quan està a punt de fer un any de la Marató de la pobresa de TV3, ja podem contemplar un dels fruits d'aquella iniciativa multitudinària i solidària que va recollir 4,5 milions d'euros per a entitats del tercer sector.

Es tracta d'una botiga de menjar per emportar que la Fundació Futur ha obert al cor de Barcelona. Una botiga que serveix per finançar àpats per als més necessitats.

 
www.324.cat/video/4578111/Fons-de-la-Marato-per-a-una-botiga-de-menjar-al-Raval

Projecte Sopars amb Data de caducitat. Un projecte solidari a benefici de la Fundació Pare Manel

Projecte Sopars amb Data de caducitat. Un projecte solidari a benefici de la Fundació Pare Manel

Reserva ja el teu menú per al sopar del proper dijous 23 de maig i col·labora amb els nostres projectes infantils. El preu del menú anirà destinat, íntegrament, a la nostra acció social a Verdum-Roquetes. Una acció divertida, gastronòmica i solidària!!

Investigadores consiguen imprimir células fotovoltaicas en hojas de papel

En un futuro podremos imprimirnos nuestras propias placas fotovoltaicas, hoy por hoy dan 10 a 15W  por m2 que no es poco!

En base a un estudio realizado por la Comisión Europea y Greenpeace ,se necesitaría solamente un 2% de la superficie total del desierto del Sahara para suministrar la electricidad que el mundo entero requiere. Por desgracia, las tecnologías solares que actualmente están disponibles en el mercado son demasiado caras y carecen de la eficiencia necesaria para realizar este tipo de instalaciones masivas. Con esta nueva solución, cada consumidor podrá utilizar su hoja solar para cargar sus propios dispositivos electrónicos ayudando a aumentar el ahorro de energía en casa.

Un equipo de investigadores de la CSIRO, unas de las organizaciones más importantes en el mundo de las ciencias aplicadas en colaboración con varias universidades australianas, como la de Melbourne, han logrado tener células solares impresas en papel del tamaño A3, permitiendo a los consumidores cargar sus propios dispositivos con estas hojas solares en el futuro.

El Dr. Scott Watkins, investigador de materiales en CSIRO, ha comentado:

Hay muchas cosas que podemos hacer con las células fotovoltaicas en bases de este tamaño:

Las podremos fijar en señalizaciones en las carreteras, carteles de publicidad y otros elementos interactivos. Incluso podremos incrustarlos en dispositivos tecnológicos, como nuestro portátil, tableta o teléfono inteligente para proporcionar un respaldo de energía renovable.

Estas células producen de 10-15 vatios de potencia por metro cuadrado, o lo que es lo mismo, varias hojas solares. Evidentemente esta nueva innovación no puede tomarse como la solución del futuro en el mundo de las energías renovables, sino como una fuente adicional de energía solar. Por el momento, la impresora que usa tinta fotovoltaica para lograr tener estas hojas solares cuesta la friolera cantidad de $200.000, aunque seguro que en el futuro cuando se acerque su lanzamiento comercial los precios se reducirían de forma considerable.

La energía solar está más de moda que nunca. A finales del pasado mes de abril, en el Día de la Tierra, los científicos de IBM anunciaron sus planes para desarrollar un panel solar asequible capaz de captar la energía de 2.000 soles con una eficiencia del 80% que pueda proporcionar una energía solar sostenible a poblaciones enteras del sur de Europa, África, suroeste de América del Norte, Latinoamérica y Australia.



http://www.csiro.au/Portals/Media/Printing-Australias-largest-solar-cells.aspx

Nota: agradecemos este contenido a David Ferré Gutiérrez

Generalitat, empreses distribuïdores d'alimentació i entitats socials impulsen el projecte de Supermercats Solidaris

La Generalitat de Catalunya, el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), la Federació Catalana de Bancs d’Aliments, Càritas i Creu Roja signen un conveni per garantir i millorar el nivell de donacions estables d’aliments dirigits a pal·liar situacions d’urgència social


El Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), les entitats més representatives en la recaptació i distribució d’aliments i la Generalitat de Catalunya han presentat aquesta tarda el projecte de Supermercats Solidaris. Aquesta iniciativa té la finalitat de garantir i millorar el nivell de donacions estables d’aliments dirigits a pal·liar situacions d’urgència social posant a disposició de les persones i famílies en situació de pobresa o risc d’exclusió aliments no comercialitzats. La millora de donatius estables d’aliments ha de permetre disposar i abastir les entitats socials de distribució directa, de forma més planificada i més variada. A més, la varietat dels productes recaptats ajudarà a millorar l’equilibri nutricional de les cistelles o lots que les entitats ofereixen gratuïtament a les persones que atenen.

Supermercats solidaris vol contribuir a fer front a l’increment de les necessitats bàsiques d’alimentació que ha provocat la crisi econòmica actual. Aquest projecte treballarà per minimitzar els riscos que poden viure les persones i famílies en situació de pobresa o risc d’exclusió social.

Els valors que regeixen el projecte són els següents: 

• Garantir que les entitats socials receptores puguin millorar la gestió i la recaptació d’aliments i que aquests es puguin oferir amb certa estabilitat.
• Potenciar que els lots, cistelles o aliments siguin el més variats possible garantint al màxim l’equilibri nutricional.
• Garantir o promoure la recaptació d’aliments bàsics de primera necessitat com són la llet, els ous, l’oli, les llegums, els aliments frescos...
• Garantir la seguretat alimentària dels productes, mitjançant els protocols que elaborin la Taula de Distribució Solidària d’Aliments o l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.
• Pal·liar situacions d’extrema pobresa. Alhora, des de les entitats socials de distribució directa, poder fer detecció i prevenció de situacions de necessitat social amb coordinació amb els serveis socials bàsics.
• Augmentar el volum d’aliments i millorar la capacitat de planificació de les grans entitats recaptadores i distribuïdores d’aliments.
• Implicar les empreses en aquest projecte de Responsabilitat Social Corporativa compromès amb les persones i famílies que pateixen situacions d’exclusió social.

Per part de la Generalitat de Catalunya, han presentat el projecte Supermercats Solidaris el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep M. Pelegrí; la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. També han participat a l’acte de presentació de la iniciativa el president de CEDAC, Jaume Rodríguez; el representant de la Federació Catalana de Bancs d’Aliments, Antoni Sansalvadó; el president de Creu Roja Catalunya, Josep Marquès, i la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès.

Taula de Distribució Solidària d’Aliments

La Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; l’ICASS del Departament de Benestar Social i Família, i de l'Agència del Catalana del Consum del Departament d’Empresa i Ocupació, juntament amb les principals organitzacions socials que gestionen bancs d'aliments i les patronals del sector alimentari, van constituir el juliol de l’any passat la Taula de Distribució Solidària d’Aliments amb l’objectiu de millorar i potenciar els serveis de distribució d'aliments a persones que pateixen situacions d’urgència social i d’exclusió social.

El projecte Supermercats Solidaris dóna resposta a algunes de les línies principals d’actuació de la Taula, que vetlla per a la conscienciació a les empreses per augmentar les donacions, la millora en l’aprofitament de les minves alimentàries i l’optimització dels aspectes organitzatius dels serveis de distribució directa d’aliments.

Font: gencat.cat

Somescola.cat crida a la insubmissió de la LOMCE

Somescola.cat s’oposa plenament al projecte de llei (LOMCE) que aquest matí ha aprovat el consell de ministres espanyol en considerar-la una proposta que ataca en tres vessants bàsics el sistema educatiu català: redueix profundament l’autogovern català en matèria d’ensenyament, homogeneïtza els continguts acadèmics a tot l’Estat per igual sense tenir en compte la diversitat territorial i esquerda el model d’immersió lingüística que des de fa més de 30 anys s’aplica amb èxit a Catalunya. Així, Somescola.cat ha afirmat que la insubmissió a la llei serà indispensable en un futur per mantenir el model d’ensenyament català i d’immersió lingüística que democràticament ha aprovat el Parlament de Catalunya.

Amb la LOMCE, el Govern espanyol vol obligar també la Generalitat no només a aplicar una legislació que no comparteix en absolut el Parlament de Catalunya, sinó que, a més a més, li vol imposar les despeses de destruir el propi sistema educatiu català basat en la immersió lingüística. Per Somescola.cat, la llei, elaborada de forma autoritària i impositiva, és doncs la culminació d’un procés constant de vulneració de les competències del Parlament de Catalunya que ens transporta a l’època predemocràtica.

En aquest sentit, la plataforma, que aplega les principals entitats dels país en l'àmbit educatiu, ha instat tots els centres docents a visualitzar amb cartells “Per un país de tots, l’escola en català”, la seva oposició a la LOMCE i ha anunciat que es reunirà properament per analitzar el nou escenari després de l’aprovació del projecte de la LOMCE

Carbon Expo: la fira mundial més important del mercat global de carboni (29-31 de maig a Barcelona)

CARBON EXPO 29-31 DE MAIG DE 2013

Del 29 al 31 de maig, es celebra a Barcelona, la CARBON EXPO, la fira mundial més important del mercat global de carboni.

Aquesta fira, l’organitza el Banc Mundial i l’Associació Internacional del Comerç d’Emissions (IETA). Té caràcter anual i alterna les seus de Colònia i Barcelona.

Dins el marc de la Carbon Expo, el proper 31 de maig, l’Associació Catalana d’Enginyeries i Consultories Mediambientals (ACECMA) i el Departament de Territori i Sostenibilitat organitzen aquest side event que porta per títol "Climate Change as a driver for sustainable growth of Catalan environmental services and business".

El side event té com a objectiu mostrar com Catalunya te una llarga tradició i experiència en matèria ambiental i disposa d’un important coneixement en temes com la gestió de l’aigua, els residus o la mobilitat, l’avaluació ambiental, l’energia, la gestió forestal, etc.... tots ells de gran importància a les properes dècades, atès l’impacte que en totes aquestes àrees tindrà el canvi climàtic.

Recentment el Govern català, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat i en col·laboració amb ACECMA ha llançat el programa “Catalan Projects to the World” amb l’objectiu de mostrar la capacitat de les empreses catalanes en aquestes àrees i donar suport a la seva internacionalització, amb el convenciment que la seva experiència i “know how” poden contribuir a donar respostes als reptes del canvi climàtic.

El side event es desenvoluparà en anglès i comptarà amb la presència d’actors nacionals i internacionals que exposaran les oportunitats que el canvi climàtic obra a les empreses. En els propers dies es disposarà del programa definitiu.

Les persones que vulguin assistir a aquest side event, hauran de confirmar la seva assistència a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, al mail que figura al final de la pàgina, adjuntant el nom de la persona, organització a la que pertany i mail de contacte. Un cop feta la inscripció se’ls donarà un codi (codi descompte) per tal que puguin fer l’acreditació on line, a la pàgina web de la CarbonExpo.
Un cop fet el registre, el mateix dia del Side Event podran recollir la seva acreditació en els taulells generals de la Carbon Expo a Fira de Barcelona.

Gràcies a l’acord entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i ACECMA amb Carbon Expo i Fira de Barcelona, l’assistència a aquest Side Event és gratuïta i permetrà als assistents poder assistir a la resta de side events d’aquest dia i accedir a la zona dels estands (1 day Trade Fair & Side Events).

Confirmar assistència a:
Mail: occc@gencat.cat
Telf: 93 444 50 00 (Atenció de Nuria Sagués)
Data: 31 de maig de 2013
Hora: 10:30 – 11:30
Lloc: Fira de Barcelona (Montjuic). Room 12

Més informació

Acreditació online al web de la Carbon Expo

Codi Ètic Mundial per al Turisme

Marc fonamental de referència per al turisme responsable i sostenible, el Codi Ètic Mundial per al Turisme és un conjunt omnicomprensiu de principis concebut per orientar els principals actors del desenvolupament turístic. Dirigit a governs, empreses turístiques, comunitats i turistes per igual, el seu objectiu és ajudar a maximitzar els beneficis del sector, minimitzant alhora els seus possibles conseqüències negatives per al medi ambient, el patrimoni cultural i les societats d'arreu del món.

 

Aprovat el 1999 per l'Assemblea General de l'Organització Mundial del Turisme, el seu reconeixement dos anys després per les Nacions Unides va encoratjar explícitament a l'OMT a promoure el compliment real de les seves disposicions. Tot i que el Codi no és jurídicament vinculant, incorpora un mecanisme d'aplicació voluntària a través del seu reconeixement del paper del Comitè Mundial d'Ètica del Turisme, al qual les parts poden remetre qualsevol qüestió relativa a l'aplicació i interpretació del document.

 

Els deu principis del Codi cobreixen àmpliament els components econòmic, social, cultural i ambiental dels viatges i el turisme:

Article 1: La contribució del turisme a l'entesa i el respecte mutus entre les persones i les societats
Article 2: El turisme com a instrument de desenvolupament personal i col·lectiu
Article 3: El turisme, factor de desenvolupament sostenible
Article 4: El turisme, usuari del patrimoni cultural de la humanitat i contribuent a la seva millora
Article 5: El turisme, activitat beneficiosa per als països acollidors i les comunitats
Article 6: Obligacions dels grups d'interès en el desenvolupament turístic
Article 7: Dret al turisme
Article 8: Llibertat de desplaçament turístic
Article 9: Drets dels treballadors i empresaris del sector turístic
Article 10: Aplicació dels principis del Codi Ètic Mundial per al Turisme

Vegeu també:

• FULL TEXT of the Global Code of Ethics for Tourism
• BACKGROUND of the Global Code of Ethics for Tourism
• RESOLUTIONS on the Global Code of Ethics for Tourism
• IMPLEMENTATION REPORTS on the Global Code of Ethics for Tourism
• EVENTS related to the Global Code of Ethics for Tourism
• WORLD COMMITTEE ON TOURISM ETHICS
• THE RESPONSIBLE TOURIST brochure
• PRIVATE SECTOR COMMITMENT to the Global Code of Ethics for Tourism

 “L'OMT està guiada pel convenciment que el turisme pot aportar una contribució significativa a la vida de les persones i al nostre planeta. Aquesta convicció es troba al cor mateix del Codi Ètic Mundial per al Turisme, un full de ruta per al desenvolupament turístic. Faig una crida a tothom a llegir, distribuir i adoptar el Codi per al benefici dels turistes, operadors turístics, les comunitats d'acollida i el seu medi ambient arreu del món.”

- Taleb Rifai, UNWTO Secretary-General

http://ethics.unwto.org/en/content/global-code-ethics-tourism