El Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona presenta les conclusions de l'estudi
L’objectiu de l’estudi és aportar informació útil per valorar
l’impacte econòmic d’un canvi d’estatus polític a Catalunya sobre el
sector empresarial, principalment des de la perspectiva dels fluxos i
saldos comercials, de l’estalvi, la inversió, el finançament i el
crèdit. Aquest estudi complementa un informe anterior, ja presentat,
sobre l’impacte econòmic d’un Estat propi en el sector públic.
Al mateix
temps, dóna compliment al mandat del Ple de la Cambra de Comerç de
Barcelona d’analitzar les conseqüències econòmiques associades a un
Estat propi a Catalunya.
Com també era el cas de l’informe
precedent, es parteix de la base que un Estat català formaria part del
marc institucional europeu, especialment en els àmbits comercial
(llibertat de circulació de persones, mercaderies i capitals)i monetari
(utilització de l’euro).
Independència, risc controlatFont:
Marc Bataller (El Punt Avui)
La independència de Catalunya no suposaria ni un descens als inferns ni vagar per l'espai infinitament. Més aviat al contrari. L'economia catalana, i també l'espanyola, seria perfectament viable per si sola, segons indica un nou estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. A curt termini hi podria haver
conseqüències lesives en els dos bàndols, però que es compensarien amb
altres aspectes. Per exemple Catalunya podria perdre un 1,1% del PIB en
un període inicial d'entre 3 i 5 anys, però el saldo comercial amb
l'estranger continuaria sent positiu i millor que el d'Espanya.
L'informe
analitza l'impacte econòmic que tindria una Catalunya independent sobre
el sector empresarial. Un dels punts més destacats són les relacions
comercials que hi hauria entre l'Estat espanyol i el català. La Cambra
ressalta que, si hi hagués un pacte entre els dos governs, no hi hauria
cap mena de contracció, però com que aquest panorama és altament
improbable, els analistes han treballat amb la hipòtesi que hi hauria
una reducció d'entre un 10% i un 50% dels fluxos comercials. Aquesta
tessitura seria deguda a un possible boicot o a altres motius.
Seguint aquest esquema, Catalunya veuria com el seu PIB cauria entre
un 1,1% i un 5,7% en funció de l'escenari previst. Per contra, la
forquilla d'Espanya sense Catalunya seria d'entre -0,3% i -1,4%. Però la
Cambra considera que un descens comercial d'un 50% seria gairebé
impossible i, per tant, el més plausible se situaria per sota d'un 20% o
un 30%.
Un superàvit català del 7,2%
L'informe d'ahir és el segon de la
Cambra respecte a la idoneïtat d'un estat català. El mes de març va
presentar el primer, que calculava l'impacte que tindria per al conjunt
del sector públic una independència pactada i que no comportés la
sortida de la UE. Llavors es destacava que el nou estat naixeria amb un
dèficit públic d'un 2,4% del PIB, que a mitjà o llarg termini es
convertiria en un superàvit estructural d'un 7,2%. Pel que fa al deute
públic, l'estudi preveia tres opcions. Si la part imputable a Catalunya
s'assignés per població, representaria un 83,7% del PIB amb valors del
2012, i si s'assignés en funció del PIB, un 93,7%, mentre que el del
conjunt de l'Estat espanyol en tots dos casos seria d'un 86%. El tercer
escenari seria que Catalunya no assumís cap part del deute estatal. En
aquest cas, el deute espanyol es dispararia en 13 punts, fins a un 99%
del PIB.
Xifres positives
El PIB, per tant, podria ser el taló d'Aquil·les de l'estat català,
però quedaria compensat per la diferència entre les exportacions i les
importacions a l'estranger –es fan servir els mateixos càlculs que el
total del PIB–. Com que l'economia catalana està molt
internacionalitzada, encara que perdés una part del mercat espanyol
continuaria tenint un saldo positiu –vegeu gràfic–. Fins i tot amb una
reducció comercial d'un 50%, l'índex català seria d'un 5% del PIB,
mentre que l'espanyol baixaria fins al -1%.
Aquestes estadístiques s'entenen perquè l'any 2013 Catalunya va
registrar un superàvit comercial d'11.000 milions d'euros i aporta
gairebé la meitat (44,8%) del total de l'Estat espanyol.
En aquest sentit, la Cambra conclou que una rebaixa del “comerç
bilateral entre les dues zones per raons no econòmiques possiblement
comportaria una pèrdua similar en termes absoluts per a les dues parts”.
Una altra de les principals conclusions és que una Catalunya
independent seria més autosuficient en termes financers que Espanya,
perquè la taxa d'estalvi catalana va ser d'un 26,9% i no tindria
problemes a l'hora de sufragar la inversió produïda al territori, que va
ser d'un 16,2%. Fins i tot es podrien transferir recursos a l'exterior
per valor d'un 10,7% del PIB per finançar, per exemple, la compra
d'actius que generin un rendiment econòmic.
Finlàndia i Grècia
L'estudi fa una acurada dissecció sobre el pes del PIB català tant
dins com fora de l'Estat. Catalunya suposa un 18,8% de la riquesa
espanyola, mentre que en relació amb altres països estaria als mateixos
nivells que Finlàndia o Grècia i es col·locaria per damunt de Portugal,
Irlanda, Txèquia, Romania o Hongria.
Continuant amb les comparacions amb Espanya, Catalunya representa un
24,4% de la indústria manufacturera, un 23,5% de la inversió en R+D
empresarial, un 22% de les exportacions de béns i serveis i un 20,5% de
la inversió productiva.
Com a dada curiosa, la Cambra subratlla que, segons dades del 2012, un 70% de les oficines de les tres principals entitats bancàries catalanes –Caixabank, Banc Sabadell i Catalunya Banc– eren a la resta de l'Estat.
Accés a l'estudi i ppt:
http://premsa.cambrabcn.org/content/presentacio-de-lestudi-el-sector-empresarial-catalunya-i-espanya-impacte-economic-de-difer-0
Dia: 18 de juny 2014 
FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA
