11.6.14

El Projecte SER+, de la Comissió d'RSE d’Aedipe Catalunya




Dia: 18 de juny 2014
Lloc: Barcelona Activa
Centre d'Iniciativa Emprenedora les Glòries.
Sala Emprèn. C/ Llacuna, 164.08018 Barcelona


Benvolguts socis i sòcies:

Ens complau compartir amb vosaltres una nova iniciativa de la Comissió d'RSE d’Aedipe Catalunya adreçada als nostres associats sènior en recerca d’un projecte professional.

SER+ és l'essència en una sola paraula del que poden aportar les persones seniors, més grans de 45 anys a les organitzacions: Són Savis, Experts, Responsables i per això hem creat un projecte ad hoc per posar en valor aquestes capacitats a les organitzacions i a la vegada impactar positivament en la societat.

El Projecte SER+ és la conseqüència de l’estudi realitzat per la Comissió d'RSE d’Aedipe Catalunya "Juventut vs Seniority , situació actual a les organitzacions" presentat el passat mes d’octubre a l’ UPC i que tenia com a objectiu sensibilitzar sobre el gran valor que ofereix el talent sènior a les organitzacions i quina és la visió actual de les empreses per a fomentar canvis en la política de Recursos Humans.

Programa

9:00 h. Recepció assistents.

9:15 h. Benvinguda . Presentació de la jornada .

Ricard Alfaro, President d'Aedipe Catalunya i Director de RR.HH. Asepeyo.


Lorenzo Di Pietro, Director Operatiu de Capacitació professional i Ocupació Barcelona Activa . Àrea d' Economia , Empresa i Ocupació .Ajuntament de Barcelona.

Lydia Barrachina, Directora de RR.HH Fundación Cares

9:30 h. Presentació del projecte SER +
Pilar Puig, Membre comissió d'RSE Aedipe Catalunya , Professora associada a la UAB .
Sònia Yanguas, Membre Comissió d'RSE Aedipe Catalunya , Ex -directora de persones Mrw España.

9:45 h. Taula Rodona– Modera Pilar Puig, intervindran:
Lorenzo Di Pietro Barcelona Activa, Ramón Vila Fundació Pimec, Josep Mª Coll CINC, Salvador Farres Magem Banc Sabadell, Antonio Martínez del Hoyo Comissió de Mentoring Aedipe Catalunya.

10:45h Torn obert de Preguntes.

11:00h Pausa - Cafè.

11:20h Juventud vs Seniority: Experiències d'èxit
Georgina Regàs i Pagès, cuinera i fundadora del Museu de la Confitura a Torrent ( Girona ).
Cristian Rodriguez Fornos, CEO and Founder de ByHours.com.
Joan Vilalta Andreu,, Gerent Restaurant GUT.
Laura Rosillo, Experta en Golden Workers y en Madurescencia.

12:30 h. Conclusions i tancament.

Es prega confirmació d'assistència a: secretaria@aedipecatalunya.com

Comissió de RSE d' Aedipe Catalunya.

Passeig de Gràcia, 2, 3er 5A
08007 Barcelona
Tel 934 238 413
Fax 934 250 719
www.aedipecatalunya.com
aedipecat@aedipecatalunya.com

10.6.14

[REFLEXIÓ] Atendre discapacitats visuals en un establiment

He vist que en Francesc Mateu publicava al seu Facebook una observació sobre un establiment comercial que m'ha semblat interessant:
Francesc Mateu Hosta amb David Viñolas i Rebost Montse

Avui al BonPreu de Centelles he vist com entrava una persona cega a comprar. Portava una llista a la mà feta amb Braille. Una treballadora del Bon Preu l'acompanya cada cop que vol comprar i l'ajuda a trobar el que li cal.

No se si el protocol d'atenció dels clients de Bon Preu i els altres supermercats tenen previst aquesta atenció o es fruit de la iniciativa personal de les treballadores del supermercat. Pero de tant en tant veure que en aquests espais on tot esta tant mesurat per l'eficiència i l'eficàcia algu "perdi" el temps per atendre a un client, és recomfortant!!
Tampoc sé si és un tema que tinguin codificat però el que sí que és segur és que una empresa que codifica els valors de responsabilitat social és més probable que mostri un comportament alineat per part dels seus treballadors sense que aquest sigui una casualitat. Dit d'una altra manera, potser hi ha empreses on els treballadors tenen una actitud positiva malgrat la manca de proposta de valors positius, o fins i tot davant el risc que puguin ser alertats per perdre el temps fent una acció que no els pertoca.

En el cas del Grup BonPreu, em consta la vocació per marcar una línia, que és coneguda i reconeguda per exemple en referència a tracte lingüístic, en què després de la salutació en la llengua del país, el treballador que atén el públic té l'obligació de seguir la conversa en la llengua del client, com a mostra de respecte cap a aquest, una actitud de respecte i amb ple sentit comercial però que poques cadenes d'establiments codifiquen!

A més, en el cas d'aquest grup, cal dir que ja fa temps que van mostrar sensibilitat envers els clients amb discapacitats. Retallo de la memòria del 2008:
El Grup vetlla per aconseguir l'accessibilitat dels clients en cada un dels seus establiments. Per aquest motiu s’han eliminat barreres arquitectòniques tant en l'accés als comerços com als productes. Algunes de les mesures que es porten a terme en aquest sentit en els establiments que es reformen i també en els de nova construcció, són l'ampliació dels passadissos, els pàrquings, els carrets de la compra, lavabos adaptats a les persones amb minusvalidesa, pàrquings per a gent gran i famílies nombroses i l'eliminació d'escales allà on és possible, entre d'altres.
La qüestió interessant és com es passa de complir els marcs normatius amb l'eliminació de barreres a fer que els valors de l'empresa es mostrin amb la relació entre grups d'interès, en aquest cas entre treballadors i discapacitats visuals. 

9.6.14

La turuta, moneda social de Vilanova i la Geltrú, a l'Espai Terra de TV3

El dimecres 4 de juny l'Associació ECOL3VNG va ser convidada pel programa Espai terra a explicar la Turuta en directe. El Rafel Bagot i el Tomàs Molina van entrevistar en el plató del programa a TV3 al president-coordinador de l'entitat, Ton Dalmau.

Previàment van visitar diversos establiments socis i horts comunitaris, realitzant un reportatge sobre la turuta. Des de l'Associació es vol agrair a l'equip del programa, el suport a la difusió i coneixement de les anomenades "monedes socials" i la seva professionalitat en el tractament del tema.


(del minut 13:22 al 25:26)
Data de publicació: 04/06/2014
Sabíeu que a Catalunya hi ha una vintena llarga de poblacions amb moneda local? El Rafel Bagot ha estat a Vilanova i la Geltrú per veure com conviuen amb la "turuta", el nom de la moneda d'aquesta localitat del Garraf. Hem visitat els comerços que la promocionen i hem parlat amb els impulsors d'aquesta idea, que fa anys que funciona a Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Sardenya i un bon grup de països sud-americans.

Espai terra és un programa que es va iniciar el 20 d'abril de 2009. S'emet en directe cada tarda de dilluns a divendres, presentat i dirigit per Tomàs Molina. La temàtica gira al voltant de la natura i el respecte pel medi ambient. 15 persones formen l'equip que el fan possible.

Nota: Josep Maria Canyelles és usuari de la Turuta

Barcelona’s Tourism Board Celebrates World Environment Day

World Environment Day on the 5th of June became a special event in Barcelona, as the main tourism board, Turisme de Barcelona, held an event to promote sustainable tourism. In the city’s main information office in Plaça Catalunya, visitors could find suggestions and recommendations for enjoying the city in a sustainable manner. They also received information about the EMAS and EU Ecolabel tourism organisations.

Barcelona organisations work to protect the environment day after day in numerous sectors, ranging from public transport to gastronomy. The Slow Food movement and the farm-to-table km 0 project both promote healthier and more sustainable ways of farming and eating. The city is also aiming to be the world’s electric vehicle capital and promotes non-polluting public transport. It has even worked to provide additional space for pedestrians and cyclists. Barcelona was the first Spanish regional capital to introduce special speed limits on access routes to the city and is one of the few large urban areas to achieve the maximum reduction in water use.

World environment day was an excellent opportunity for educating tourists and visitors on reducing their environmental impact through careful choices. Barcelona is exemplary because it was the first city in the world to be awarded Biosphere certification, recognizing the city as a sustainable tourism destination.

Barcelona has 40 EMAS registered organizations (including museums, theatres, touristic accommodations and language schools), one tourism accommodation with the EU Ecolabel and four with the Catalan ecolabel.

Going beyond the 5th of June, Turisme de Barcelona reinforces its commitment to the promotion of sustainable tourism in the city with the programme Barcelona Sustainable Tourism. This program encourages the participation of enterprises that are working to ensure environmental, cultural and socio-economic sustainability. This is particularly important because Barcelona is one of the top 10 destinations cities for international overnight visitors. This year, Barcelona reached the figure of 7.5 million tourists in hotels for the very first time.

Experience Barcelona in an environmentally friendly way!
Visit: www.barcelonaturisme.com/sustainable.

Font: http://ec.europa.eu/environment/emas/news/index_en.htm#198

La bandera catalana a l'escut de Košice (Eslovàquia)

Demà marxo cap a Košice, segona ciutat d'Eslovàquia, per a una reunió de treball del programa europeu COGITA, de polítiques públiques de foment de la Responsabilitat Social.

Val a dir que Kosice fa servir l'expressió de ciutat de la tolerància i de la pau.

En veure l'escut de la ciutat, descobreixo que és una de les ciutats i països del món que tenen simbologia catalana en el seus escuts i banderes, com a restes de la que va ser, malgrat les seves dimensions, una de les nacions més importants del món. De fet, Barcelona era segons alguns historiadors la ciutat més important del món a final del segle XV, on diplomàtics d'arreu volien venir en relació amb la descoberta del Nou Món.

No sorprèn que les quatre barres catalanes apareixen a l'escut de la ciutat de Kosice, ja que la relació entre Catalunya i el Sacre Imperi Romanogermànic era molt intensa en els segles XIV-XV, per vocació a les relacions internacionals i per teixir aliances contra França, la nació que suposava un perill més gran per als interessos catalans. I d'aquí provenen alguns enllaços matrimonials.

En tot cas, és casualitat que al mateix escut hi apareguin també unes altres quatre barres vermelles, aquestes amb fons blanc, que no tenen res a veure amb l'escut dels comtes-reis del Casal de Barcelona, sinó que corresponen a una dinastia hongaresa, i s'anomenen les barres d'Árpád, de la dinastia que va regnar a Hongria entre el 1000 i el 1301.

Llegeixo a la versió francesa de la wikipedia que: després de concedir-se a Košice dos privilegis per a l'escut, el rei Wladyslaw IV de Bohèmia el 1502 va atorgar el tercer privilegi, les armes de la seva esposa Anna, de la família dels Foix: Anna de Candale (1484Buda, 26 de juliol 1506), reina consort d'Hongria i reina consort de Bohèmia (1502-1506). Nascuda en 1484, fou la filla del comte Gastó II de Candale, i de la infanta Caterina de Foix, qui fou la filla de Gastó IV de Foix.

Del seu matrimoni nasqué Anna de Bohèmia, que esposà l'Arxiduc d'Àustria Ferran I d'Habsburg, futur rei d'Hongria i Bohèmia i Emperador del Sacre Imperi, i germà de Felip II, que regnà sobre Catalunya, succeint Carles V. És d'aquella època, 1546 exactament, que per exemple els vitralls de la Catedral dels Sants Miquel-i-Gudula de Brussel·les mostren les armes dels 4 casals de l'Imperi (Àustria, Borgonya, Catalunya-Sicília, Castella-Lleó), els quals estan encara de manera separada, com era encara en aquell moment, malgrat que la història adulterada ens digui que ja s'havia produït la "unión de armas" i que Catalunya-Aragó i Castella-Lleó ja s'havien unit.

La història de Catalunya ha estat severament modificada, alterada, especialment a partir del segle XVI, coincidint amb la descoberta i colonització del Nou Món, per raons que no costen gaire d'entendre. No sóc historiador i tinc coneixements limitats en aquesta matèria, de mer lector, però sento que és responsabilitat de tots contribuir a restituir les veritats evidents, que avui encara són tergiversades, i ajudar a comprendre la magnitud de l'engany, que esperem que amb les noves investigacions es vagi aclarint.

Paul Preston, Jordi Savall and Pep Guardiola support #Catalanswanttovote Human towers for democracy” manifesto

Catalan civil-society organisations have simultaneously built the traditional human towers in Brussels, Berlin, Geneva, Lisbon, London, Paris and Rome 

Responsabilitat Global collaborated with this campaing through crowdfunding: 15.4.14 He col·laborat en la campanya "Human Towers for Democracy" I gave 25€ to the campaign "Catalans Want To Vote. Human Towers for Democracy" through Verkami crowdfunding platform.


ACN.- As well as in Barcelona at 12 o'clock (European Continental Time), this Sunday to claim for Catalonia's right to self-determination and to be able to hold an independence vote, which is blocked by the Spanish Government. This awareness-raising action aims to send a message to the rest of Europe and the international community: Catalans want to vote. In fact, according to the polls published in the last 2 years, between 75% and 80% of Catalans want to hold a self-determination vote and between 50% and 55% of the citizens would vote for independence from Spain.

A traditional Catalan human tower has been built at the same time in each of these cities, as well as in 41 towns throughout Catalonia, showing the banner “Catalans want to vote. Human towers for democracy”. Famous personalities have given their support to the action and have a read a manifesto: British historian Paul Preston in London, Catalan musician Jordi Savall in Paris, Catalan football coach Pep Guardiola in Berlin, Portuguese playwright Helder Costa in Lisbon, Catalan actor Sergi López in Brussels and Swiss actor Joan Mompart in Geneva. Galeria de Fotos



The manifesto read after the Catalan human towers were built in the 8 European cities reads as follows:

"Manifesto “Catalans want to vote. Human towers for democracy”

Paris. Berlin. London. Brussels. Lisbon. Geneva. Rome. Barcelona. They all are European capitals that are some of the world’s most influential centres of culture and politics. All of them –and also dozens of Catalan towns– state today the democratic expression of thousands of Catalans that claim a right to vote their political future in the referendum that is going to take place next November 9. This action uses the beauty and impressiveness of the human towers, one of the main assets of the Catalan culture. These human towers have become symbolic towers for democracy. The Catalan castells (human towers), declared Intangible Cultural Heritage of Humanity by UNESCO, represent today –more than ever– values like work-load sharing, solidarity, mutual help to reach such noble goal as the one pursued by Catalan people: to be able to freely and democratically decide their future.

Catalan people have expressed their aim to solve the unusual situation between Catalonia and the Spanish government by using all the democratic tools at their disposal: organizing the most massive and peaceful demonstrations Europe has seen in the last five years. Now Catalan people want to vote their future and the way they can fit in 21st century Europe in a referendum next November 9. The Spanish government has repeatedly denied the referendum and has refused to negotiate with the Catalan government in order to find a solution to this democratic claim.

Therefore, the Catalans have decided to spread this normal and democratic vindication all over Europe. The aim is not to ask for permission or support, but to explain who we are, what we want and the way we want to share our future with all the citizens of 21st century Europe. We also want to thank the thousands of castellers that have made this demonstration possible, a demonstration that shows the best of the Catalan culture, a culture that has for centuries been part of the educated and strong Europe that we also vindicate; a culture that has witnessed the birth and growth of democracy. In short, what Catalans want is a democratic act: we want to vote and we want to decide our future through a referendum. We want to build the Europe of the future with all European citizens, as if it was a giant castell, a giant human tower. 

Help us to build it!"

Cloenda de la VIII edició d'Alumni Solidari. Management amb valors

Fa uns dies vaig assistir a una bona conferència, a Esade-Alumni, a càrrec de José Luis Montes Usategui, un clar exponent d’una d’aquestes persones que fan canvis radicals en les seves vides per fer-les més coherents amb els seus principis. Va reflexionar sobre el management amb valors.

Era l'acte de cloenda de la VIII edició d'Alumni Solidari. Management amb valors: alinear empreses, persones i societat. Es pot crear un món més just i equilibrat. Pot semblar que hi estem ben lluny, però mai no hem tingut tant al nostre abast aconseguir-ho.

Les tendències més rellevants en gestió empresarial, en consum o en retenció del talent són cada cop més compromeses. El voluntariat ja és fins i tot corporatiu, l’emprenedoria pot ser també social, el comerç just s’estén, les finances ètiques funcionen i la producció o l’aprovisionament es tornen responsables. En resum, es transformen les regles del joc cap al compromís i la sostenibilitat. Només els qui entenguin aquest canvi i l’assumeixin com a propi podran competir i sobreviure en el nou panorama empresarial i social.

Montes, amb un intens passat empresarial en el sector de les tecnologies i de la consultoria estratègica, se centra en aquests moments, com a escriptor i conferenciant, en els camps de la innovació social, el management amb valors i el nou paradigma de les organitzacions socials.

A més, durant la trobada, representants dels consultors voluntaris i de les ONG participants van donar el seu testimoni sobre l’experiència d’Alumni Solidari.

8.6.14

[REFLEXIÓ] Per quin motiu l'estat espanyol punxa tant les xarxes amb accés al contingut?

La notícia ha saltat a través del diari britànic The Guardian que revela que Vodafone admet que les seves xarxes, i les dels altres, estan "punxades" pels governs. La companyia de telefonia ha admès l'existència de mecanisme secrets que permeten a les agències secretes dels 29 països en els quals opera escoltar les converses que s'efectuen dins de les seves xarxes.

Com es pot veure en el gràfic adjunt, el cas de l'Estat espanyol és el més greu, a banda del que pugui succeir en països dels quals no es disposa d'informació. Si bé a Itàlia es controlen moltes més trucades és a Espanya on es fa un control de contingut sense comparació possible.

Si fa uns anys es podria imputar aquest control a la lluita contra el terrorisme, no s'entén com al 2013 es pot haver produït una quantitat tan alta de punxades amb accés al contingut. De fet, el principal problema "d'estat" que ha d'afrontar el govern espanyol és el procés català, amb la qual cosa les sospites podrien anar cap a aquí.

La diferència entre punxar la xarxa per a investigar contra el terrorisme o fer-ho contra un moviment ciutadà que democràticament i pacíficament intenta aconseguir un objectiu polític és enorme. En el primer cas està justificat que l'estat, dins els límits del que la legalitat permeti, pugui interferir en la privacitat. En el segon cas, estaríem davant d'un comportament propi d'un règim totalitari, sense garanties democràtiques, i amb una utilització de les estructures de l'administració pública per a interessos polítics, amb una esquerda irreparable a l'estat de dret.

M'agradaria saber més sobre el procediment. La companyia no té cap accés a la informació sobre quines persones han estat controlades, tot i que potser seria necessari que la companyia directament pogués informar l'autoritat judicial sobre quina és l'activitat de la "intel·ligència nacional" a les seves xarxes, per tal d'evitar que s'extralimitin.

Aquestes companyies, com Vodafone, disposen de codis ètics on es comprometen a no cometre cap il·legalitat. El fet que hi hagi uns tècnics de l'estat o bé personal propi que rep instruccions directes de la intel·ligència nacional i que tenen prohibit explicar res als seus companys, pot suposar un incompliment flagrant de la llei. El fet que ho facin per complir les ordres de l'estat no és una excusa, ja que l'estat espanyol, com altres, són els primers a incomplir la llei quan hi ha interessos polítics importants en joc, que són eufemísticament redenominats com a "interessos d'estat". Les companyies haurien de ser proactives en aquest sentit, o si més no, fer una salvetat en el seu codi ètic fent notar que no poden garantir el compliment legal ni ètic en les accions que les intel·ligències nacionals fan dins les seves xarxes.

Per això, insisteixo que les companyies haurien de tenir accés a certes dades sobre què s'està fent a la "sala fosca" i poder rendir comptes a l'autoritat judicial, si no a algun organisme de caràcter internacional que pugui valorar, en termes comparatius, sobre un afer que afecta no solament a la ciutadania nacional. La Unió Europea, per exemple, hauria de ser proactiva en la defensa dels drets dels ciutadans i tenir eines de control contra els abusos dels estats. Igual que s'ha actuat contra grans empreses com Microsoft o Google, avui alguns estats suposen un gran perill per a les llibertats, malgrat que el presumpte interès públic pugui dissimular-ho.

I per descomptat, caldria que totes les companyies fessin públiques les dades com ara ha fet Vodafone, per tal de crear consciència ciutadana, evitar la impunitat governamental, i poder pressionar a una major transparència o autoconteció a partir de dades comparades.

Notícia:
David G. Bolaños |6 juny 2014

L'operadora britànica ha fet un pas endavant i ha trencat el seu silenci entorn del gastat tema ja de la vigilància de les xarxes per part de les agències d'intel·ligència dels diferents països. Per a això publicarà avui un extens document, a què ha tingut accés el diari britànic, en el qual és el seu primer "Law Enforcement Disclosure Report"aquest mateix divendres que en prop de 40.000 paraules explica detalladament com els governs monitoritzen les converses i les dades de els usuaris. Stephen Deadman, el responsable de seguretat i privacitat de Vodafone afirma contundentment: "Aquests canals existeixen, l'accés directe existeix".
 
La companyia indica que hi ha cables físicament connectats a la seva xarxa, i a la d'altres operadors, que permeten a les agències escoltar i gravar converses en directe i, en alguns casos, localitzar els usuaris. Els sectors més crítics davant el control de la NSA i la resta d'agències d'intel·ligència ja han comentat que aquestes revelacions presenten el pitjor escenari que confirma els seus més pessimistes suposicions sobre la vigilància governamental.

Fins a sis dels països en els quals opera Vodafone, l'empresa indica que estan obligats per llei a instal·lar aquestes derivacions de la seva xarxa o permetre que el govern ho faci. El nom d'aquestes nacions no ha estat revelat perquè pot comportar l'empresonament dels treballadors de Vodafone en aquests llocs.

Anualment, tots els estats fan públiques les dades de totes les comunicacions han interceptat de dos tipus, aquells que es realitzen a missatges i pel contingut de les trucades i els que permeten conèixer la localització, l'hora i la gent amb qui s'han connectat. Usant aquestes dades i el que s'ha publicat per Vodafone, s'ofereix des de The Guardian és un resum del total de intercepcions que s'han realitzat per països.

Els aquests "punxades" governamentals de les xarxes de Vodafone, continua l'informe, són opacs per a les operadores que no saben ni la identitat ni el nombre de clients real que han estat interceptats. És per això que la vigilància massiva de la població és una possibilitat real sense necessitat de què les agències d'intel·ligència deixin rastre d'ella ni hagin de donar compte a les operadores del que estan fent.

El curiós és que aquests accessos directes solen estar gestionats des d'una habitació al centre neuràlgic de dades de l'operadora o en alguns dels nodes locals de la mateixa. És curiós que fins i tot, de vegades, són treballadors de les mateixes els que els controlen, però amb els més alts nivells de seguretat nacional. Tant, que tenen prohibit, de vegades sota importants penes de presó, comentar res amb altres treballadors del que passa allà dins. Vodafone indica que tracta de fer que els seus treballadors compleixin els seus codis de conducta, entre els quals està no fer res "il·legal", però que en realitat poc o gens sap del que passa allà dins.

No obstant això, les agències de seguretat tampoc els calen aquestes sales ja que poden interceptar el tràfic mentre viatja per la xarxa sense majors problemes, s'indica en l'informe.
Publicat a Jornal.cat

[REFLEXIÓN] ¿Por qué España pincha tanto las redes con acceso al contenido?

La noticia ha saltado a través del diario británico The Guardian que revela que Vodafone admite que sus redes, y las de los demás, están "pinchazos" por los gobiernos. La compañía de telefonía ha admitido la existencia de mecanismo secretos que permiten a las agencias secretas de los 29 países en los que opera escuchar las conversaciones que se efectúan dentro de sus redes.

Como se puede ver en el gráfico adjunto, el caso de España es el más grave, aparte de lo que pueda suceder en países de los que no se dispone de información. Si bien en Italia se controlan muchas más llamadas es en España donde se realiza un control de contenido sin comparación posible.

Si hace unos años se podría imputar este control a la lucha contra el terrorismo, no se entiende como en 2013 se puede haber producido una cantidad tan alta de pinchazos con acceso al contenido. De hecho, el principal problema "de estado" que debe afrontar el gobierno español es el proceso catalán, con lo que las sospechas podrían ir hacia aquí.

La diferencia entre pinchar la red para investigar contra el terrorismo o hacerlo contra un movimiento ciudadano que democráticamente y pacíficamente intenta conseguir un objetivo político es enorme. En el primer caso está justificado que el Estado, dentro de los límites de lo que la legalidad permita, pueda interferir en la privacidad. En el segundo caso, estaríamos ante un comportamiento propio de un régimen totalitario, sin garantías democráticas, y con una utilización de las estructuras de la administración pública para intereses políticos, con una grieta irreparable al estado de derecho.

Me gustaría saber más sobre el procedimiento. La compañía no tiene ningún acceso a la información sobre qué personas han sido controladas, aunque quizá sería necesario que la compañía directamente pudiera informar a la autoridad judicial sobre cuál es la actividad de la "inteligencia nacional" en sus redes, para evitar que se extralimiten.

Estas compañías, como Vodafone, disponen de códigos éticos donde se comprometen a no cometer ninguna ilegalidad. El hecho de que haya unos técnicos del estado o bien personal propio que recibe instrucciones directas de la inteligencia nacional y que tienen prohibido contar nada a sus compañeros, puede suponer un incumplimiento flagrante de la ley. El hecho de que lo hagan para cumplir las órdenes del estado no es una excusa, ya que el estado español, como otros, son los primeros en incumplir la ley cuando hay intereses políticos importantes en juego, que son eufemísticamente redenominados como "intereses de estado". Las compañías deberían ser proactivas en este sentido, o al menos, hacer una salvedad en su código ético haciendo notar que no pueden garantizar el cumplimiento legal ni ético en las acciones que las inteligencias nacionales hacen dentro de sus redes.

Por ello, insisto en que las compañías deberían tener acceso a ciertos datos sobre qué se está haciendo en la "sala oscura" y poder rendir cuentas a la autoridad judicial, si no a algún organismo de carácter internacional que pueda valorar, en términos comparativos, sobre un asunto que afecta no sólo a la ciudadanía nacional. La Unión Europea, por ejemplo, debería ser proactiva en la defensa de los derechos de los ciudadanos y tener herramientas de control contra los abusos de los estados. Igual que se ha actuado contra grandes empresas como Microsoft o Google, hoy algunos estados suponen un gran peligro para las libertades, aunque el presunto interés público pueda disimularlo.

Y por supuesto, sería necesario que todas las compañías hicieran públicos los datos como ha hecho Vodafone, a fin de crear conciencia ciudadana, evitar la impunidad gubernamental, y poder presionar a una mayor transparencia o autoconteción a partir de datos comparados.

Noticia
El diario británico The Guardian revela que Vodafone ha admitido la existencia de mecanismo secretos que permiten a las agencias secretas de los 29 países en los que opera, incluido España, escuchar las conversaciones que se efectúan dentro de sus redes.


La operadora británica ha dado un paso al frente y ha roto su silencio en torno al manido tema ya de la vigilancia de las redes por parte de las agencias de inteligencia de los diferentes países. Para ello publicará hoy un extenso documento, al que ha tenido acceso el diario británico, en el que es su primer “Law Enforcement Disclosure Report” este mismo viernes que en cerca de 40.000 palabras explica pormenorizadamente cómo los gobiernos monitorizan las conversaciones y los datos de los usuarios. Stephen Deadman, el responsable de seguridad y privacidad de Vodafone afirma contundentemente: “Esos canales existen, el acceso directo existe”.

La compañía indica que hay cables físicamente conectados a su red, y a la de otros operadores, que permiten a las agencias escuchar y grabar conversaciones en directo y, en algunos casos, localizar a los usuarios. Los sectores más críticos ante el control de la NSA y el resto de agencias de inteligencia ya han comentado que estas revelaciones presentan el peor escenario que confirma sus más pesimistas suposiciones sobre la vigilancia gubernamental.

Hasta en seis de los países en los que opera Vodafone, la empresa indica que están obligados por ley a instalar estas derivaciones de su red o permitir que el gobierno lo haga. El nombre de estas naciones no ha sido desvelado porque puede acarrear la encarcelación de los trabajadores de Vodafone en esos lugares.

Anualmente, todos los estados hacen públicos los datos de cuantas comunicaciones han interceptado de dos tipos, aquellos que se realizan a mensajes y por el contenido de las llamadas y los que permiten conocer la localización, la hora y la gente con quien se han conectado.Usando estos datos y lo que se ha publicado por Vodafone, se ofrece desde The Guardian es un resumen del total de interceptaciones que se han realizado por países.

Los estos “pinchazos” gubernamentales de las redes de Vodafone, continúa el informe, son opacos para las operadoras que no saben ni la identidad ni el número de clientes real que han sido interceptados. Es por ello que la vigilancia masiva de la población es una posibilidad real sin necesidad de la que las agencias de inteligencia dejen rastro de ella ni tengan que dar cuenta a las operadoras de lo que están haciendo.

Lo curioso es que estos accesos directos suelen estar gestionados desde una habitación en el centro neurálgico de datos de la operadora o en algunos de los nodos locales de la misma. Es curioso que incluso, en ocasiones, son trabajadores de las mismas los que los controlan, pero con los más altos niveles de seguridad nacional. Tanto, que tienen prohibido, a veces bajo importantes penas de cárcel, comentar nada con otros trabajadores de lo que ocurre ahí dentro. Vodafone indica que trata de hacer que sus trabajadores cumplan sus códigos de conducta, entre los que está no hacer nada “ilegal”, pero que en realidad poco o nada sabe de lo que pasa ahí dentro.

Sin embargo, a las agencias de seguridad tampoco les hacen falta estas salas ya que pueden interceptar el tráfico mientras viaja por la red sin mayores problemas, se indica en el informe.

La Cambra de Barcelona assegura que les economies catalana i espanyola són viables per si soles

El Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona presenta les conclusions de l'estudi L’objectiu de l’estudi és aportar informació útil per valorar l’impacte econòmic d’un canvi d’estatus polític a Catalunya sobre el sector empresarial, principalment des de la perspectiva dels fluxos i saldos comercials, de l’estalvi, la inversió, el finançament i el crèdit. Aquest estudi complementa un informe anterior, ja presentat, sobre l’impacte econòmic d’un Estat propi en el sector públic.

Al mateix temps, dóna compliment al mandat del Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona d’analitzar les conseqüències econòmiques associades a un Estat propi a Catalunya.
Com també era el cas de l’informe precedent, es parteix de la base que un Estat català formaria part del marc institucional europeu, especialment en els àmbits comercial (llibertat de circulació de persones, mercaderies i capitals)i monetari (utilització de l’euro).


Independència, risc controlat
Font: Marc Bataller (El Punt Avui)

La independència de Catalunya no suposaria ni un descens als inferns ni vagar per l'espai infinitament. Més aviat al contrari. L'economia catalana, i també l'espanyola, seria perfectament viable per si sola, segons indica un nou estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. A curt termini hi podria haver conseqüències lesives en els dos bàndols, però que es compensarien amb altres aspectes. Per exemple Catalunya podria perdre un 1,1% del PIB en un període inicial d'entre 3 i 5 anys, però el saldo comercial amb l'estranger continuaria sent positiu i millor que el d'Espanya.

L'informe analitza l'impacte econòmic que tindria una Catalunya independent sobre el sector empresarial. Un dels punts més destacats són les relacions comercials que hi hauria entre l'Estat espanyol i el català. La Cambra ressalta que, si hi hagués un pacte entre els dos governs, no hi hauria cap mena de contracció, però com que aquest panorama és altament improbable, els analistes han treballat amb la hipòtesi que hi hauria una reducció d'entre un 10% i un 50% dels fluxos comercials. Aquesta tessitura seria deguda a un possible boicot o a altres motius.

Seguint aquest esquema, Catalunya veuria com el seu PIB cauria entre un 1,1% i un 5,7% en funció de l'escenari previst. Per contra, la forquilla d'Espanya sense Catalunya seria d'entre -0,3% i -1,4%. Però la Cambra considera que un descens comercial d'un 50% seria gairebé impossible i, per tant, el més plausible se situaria per sota d'un 20% o un 30%.

Un superàvit català del 7,2%

L'informe d'ahir és el segon de la Cambra respecte a la idoneïtat d'un estat català. El mes de març va presentar el primer, que calculava l'impacte que tindria per al conjunt del sector públic una independència pactada i que no comportés la sortida de la UE. Llavors es destacava que el nou estat naixeria amb un dèficit públic d'un 2,4% del PIB, que a mitjà o llarg termini es convertiria en un superàvit estructural d'un 7,2%. Pel que fa al deute públic, l'estudi preveia tres opcions. Si la part imputable a Catalunya s'assignés per població, representaria un 83,7% del PIB amb valors del 2012, i si s'assignés en funció del PIB, un 93,7%, mentre que el del conjunt de l'Estat espanyol en tots dos casos seria d'un 86%. El tercer escenari seria que Catalunya no assumís cap part del deute estatal. En aquest cas, el deute espanyol es dispararia en 13 punts, fins a un 99% del PIB.

Xifres positives

El PIB, per tant, podria ser el taló d'Aquil·les de l'estat català, però quedaria compensat per la diferència entre les exportacions i les importacions a l'estranger –es fan servir els mateixos càlculs que el total del PIB–. Com que l'economia catalana està molt internacionalitzada, encara que perdés una part del mercat espanyol continuaria tenint un saldo positiu –vegeu gràfic–. Fins i tot amb una reducció comercial d'un 50%, l'índex català seria d'un 5% del PIB, mentre que l'espanyol baixaria fins al -1%.

Aquestes estadístiques s'entenen perquè l'any 2013 Catalunya va registrar un superàvit comercial d'11.000 milions d'euros i aporta gairebé la meitat (44,8%) del total de l'Estat espanyol.
En aquest sentit, la Cambra conclou que una rebaixa del “comerç bilateral entre les dues zones per raons no econòmiques possiblement comportaria una pèrdua similar en termes absoluts per a les dues parts”.

Una altra de les principals conclusions és que una Catalunya independent seria més autosuficient en termes financers que Espanya, perquè la taxa d'estalvi catalana va ser d'un 26,9% i no tindria problemes a l'hora de sufragar la inversió produïda al territori, que va ser d'un 16,2%. Fins i tot es podrien transferir recursos a l'exterior per valor d'un 10,7% del PIB per finançar, per exemple, la compra d'actius que generin un rendiment econòmic.

Finlàndia i Grècia

L'estudi fa una acurada dissecció sobre el pes del PIB català tant dins com fora de l'Estat. Catalunya suposa un 18,8% de la riquesa espanyola, mentre que en relació amb altres països estaria als mateixos nivells que Finlàndia o Grècia i es col·locaria per damunt de Portugal, Irlanda, Txèquia, Romania o Hongria.

Continuant amb les comparacions amb Espanya, Catalunya representa un 24,4% de la indústria manufacturera, un 23,5% de la inversió en R+D empresarial, un 22% de les exportacions de béns i serveis i un 20,5% de la inversió productiva.

Com a dada curiosa, la Cambra subratlla que, segons dades del 2012, un 70% de les oficines de les tres principals entitats bancàries catalanes –Caixabank, Banc Sabadell i Catalunya Banc– eren a la resta de l'Estat.

Accés a l'estudi i ppt: http://premsa.cambrabcn.org/content/presentacio-de-lestudi-el-sector-empresarial-catalunya-i-espanya-impacte-economic-de-difer-0

4.6.14

Va tenir lloc la sessió de "Transparència, confidencialitat i competitivitat" a la jornada ACCID a Girona

Va tenir lloc la sessió de "Transparència, confidencialitat i competitivitat", dins la III Jornada ACCID, aquest divendres 30 de maig.

Aquesta sessió, coordinada per la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID, va tenir les següents intervencions, amb algun canvi respecte el programa previst inicialment:

SESSIÓ 4
Transparència, confidencialitat i competitivitat
President i coordinador: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
Ponències:
  • “La transparència com a valor de l'organització” a càrrec de la Sra. Sefa Boria (Universitat de Barcelona)
  • “Responsabilitat social i bon govern a l'empresa familiar” a càrrec del Sr. Xavier Romea (Vector 5)
  • “Transparència en serveis essencials als ciutadana” a càrrec de la Sra. Anna Bolaños (BGM) 
  • "La transparència com a cultura corporativa" a càrrec del Sr.  Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) 
En la ponència que vaig fer sobre la transparència com a cultura corporativa, vaig fer unes reflexions de les quals aporto el guió:
  • Més enllà de les eines de gestió estratègica i operativa o del lideratge que pugui exercir en un moment determinat una persona, allò que anirà sedimentant en la manera de fer de l'empresa són els factors culturals. 
  • La cultura organitzacional és un actiu molt rellevant en aquesta organització que forma part de l'economia del coneixement i que està abocada a crear valor a partir dels actius intangibles sobre els que sap crear disponibilitat. 
  • Alguns dels valors o característiques que hauria de tenir una cultura organitzacional empeltada d'RSC podrien ser aquests:
  • Factors culturals per a una transparència responsable
•Cultura de la sinceritat
•Cultura del desenvolupament humà
•Cultura de l'ètica personal
•Cultura de la responsabilització i la confiança
•Cultura de la complexitat
•Cultura de l'aprenentatge
•Cultura de la comunicació
•Cultura del lideratge
•Cultura del bon govern
•Cultura contrària a la corrupció

3.6.14

El Govern impulsa el pla de reforma de l'Administració de la Generalitat per guanyar eficiència i adaptar-la als nous models de governança

  • El durà a terme el Departament de Governació i Relacions Institucionals mitjançant la Secretaria d’Administració i Funció Pública i el Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració
  • El pla té com a objectiu assegurar en l’Administració catalana el conjunt de valors d’eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat i participació
El Govern ha aprovat avui encarregar al Departament de Governació i Relacions Institucionals el disseny, el desenvolupament i la governança del pla de reforma de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, fer el seguiment de la implementació de les mesures que se’n derivin, avaluar-les i retre comptes dels resultats assolits.
El pla, que es durà a terme mitjançant la Secretaria d’Administració i Funció Pública i el Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració, té com a objectiu construir i consolidar models organitzatius i procediments que assegurin en l’Administració catalana el conjunt de valors d’eficàcia, eficiència, transparència, rendició de comptes, innovació, flexibilitat i participació, juntament amb els de subjecció a l’ordenament jurídic, professionalitat i imparcialitat.
El pla de reforma de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic tindrà el eixos següents:
Eix 1. Transparència. Es fomentarà i promourà la transparència en totes les actuacions de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, i s’impulsarà l’avaluació de les polítiques públiques de manera que esdevingui un element clau que ha d’inspirar i orientar la seva reforma. La llei de transparència, actualment en tramitació parlamentària a partir d’una ponència conjunta, complementarà altres iniciatives ja consolidades com ara el Portal de la transparència, el Banc de dades d’ocupació pública o el web del sector públic.
Eix 2. Ètica. Té l’objectiu de desenvolupar la infraestructura ètica, mitjançant la promoció de codis d’integritat i bones pràctiques per als empleats públics i un marc de gestió que permeti avaluar i retre comptes en aquest àmbit, en la línia del codi de bones pràctiques per als alts càrrecs de la Generalitat i altres codis sectorials ja existents.
Eix 3. Recursos humans. Es duran a terme els corresponents canvis normatius, el disseny i la progressiva implementació d’un nou model de polítiques en aquest àmbit, que introdueixi majors graus d’adequació i flexibilitat i impulsi i faciliti els processos de professionalització i mobilitat del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. S’impulsaran modificacions del marc normatiu orientades a la tecnificació del capital humà, amb actuacions com la revisió i adaptació a les noves necessitats del sistema selectiu d’accés a l’ocupació pública. També es duran a terme modificacions en la gestió dels recursos humans amb la finalitat de flexibilitzar-ne els elements principals, racionalitzar l’ordenació i simplificar els procediments de gestió.
Eix 4. Direcció pública professional, amb l’objectiu de professionalitzar els càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, introduint criteris d’idoneïtat i competència professional per al seu accés i avaluació de resultats. La futura llei de la direcció pública professional assegurarà la idoneïtat professional i l’adequada avaluació de les persones que, prèvia convocatòria pública, accedeixin als càrrecs directius. L’aprovació d’aquesta norma està prevista amb caràcter immediat a l’aprovació del pla de reforma de l’Administració.
Eix 5. Govern digital i simplificació de la tramitació administrativa. Mitjançant l’impuls de solucions tecnològiques i la simplificació de processos en l’organització de l’Administració de la Generalitat, facilitar la relació entre l’Administració i la ciutadania i, en especial, l’establiment i desenvolupament d’iniciatives empresarials. El Govern ja ha avançat en aquest àmbit amb l’aprovació de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i una important tasca en l’àmbit de l’Administració electrònica (durant el 2014 es realitzaran prop de 12 milions de transaccions de documents i dades electròniques, i més de 500 tràmits adreçats a la ciutadania i a les empreses ja estaran informatitzats). L’impuls a la Finestreta Única Empresarial i la implantació de la factura electrònica són altres projectes que ha destacats dirigits específicament a les empreses.
Eix 6. Innovació i talent. Es posarà en marxa un pla per identificar, gestionar, desenvolupar, reconèixer, retenir o atraure talent i potenciar iniciatives que prestigiïn l’intercanvi d’idees, el pensament crític i les bones pràctiques per millorar el funcionament dels serveis públics, la implicació del personal al seu servei i la satisfacció de la ciutadania envers els serveis públics. Es preveuen actuacions en l’articulació d’un pla corporatiu de foment de la innovació i la creació d’una comunitat de pràctica en l’àmbit dels recursos humans.
Eix 7. Organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Té amb l’objectiu de racionalitzar i simplificar l’organització dels departaments i del seu sector públic. Es revisaran les funcions dels alts càrrecs de l’organització departamental, s’introduiran noves figures organitzatives i es revisaran algunes de les existents, així com d’altres aspectes relacionats amb la prestació dels serveis públics i la qualitat.
Eix 8. Sector públic de la Generalitat de Catalunya. Es durà a terme un nou pla de racionalització i simplificació del sector públic que l’identifiqui amb els valors del servei públic, i l’orienti a la creació de valor i a la rendició de comptes.
Eix 9. Col·laboració publicoprivada. Per potenciar processos de col·laboració publicoprivada, assegurant els estàndards mínims de qualitat i enfortint les capacitats internes de l’Administració per gestionar-los o supervisar-los, i avaluar-los de forma adequada.

1.6.14

Aquest dimarts farem una sessió d'RSE a Calella per a pimes i microempreses

  • Josep Maria Canyelles farà una sessió a Calella (Maresme), en el marc del programa de suport de la Diputació de Barcelona
  • La sessió pretén sensibilitzar els directius i directives de microempreses i pimes sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social per a construir empreses més consistents
  • La sessió serà com la que ja vam fer al novembre passat a Argentona (Maresme), amb una satisfacció molt gran per part de les empreses participants
Ens plau informar-vos de la propera celebració a Calella de la sessió informativa ‘La Responsabilitat Social de les Empreses: millorar la gestió i la competitivitat’, el proper dimarts, 3 de juny, en horari de 14.30 a 16.30 h, a la Fàbrica Llobet (al Centre d’Acció Jove).

L’acte es concep com una acció formativa adreçada a empreses i emprenedores, de treball, amb el propòsit de donar a conèixer el model de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) i fomentar que les empreses preguin en consideració aquest model de gestió a partir de la revisió d’exemples i casos reals.

Per a més informació, podeu contactar amb el personal de l’Àrea de Promoció Econòmica, al 93 769 72 40 i aj035.promocioeconomica@calella.cat. Agrairíem que poguéssiu confirmar la vostra assistència, responent el present e-mail amb la indicació de les seves dades de contacte. La sala disposa d’una capacitat d’aforament limitada.

Google es fa enrere en la política de sostenibilitat ambiental sense RSE



Ara fa tres anys vaig publicar una reflexió on afirmava que Google està per la sostenibilitat sense gestió de l'RSE. Hi explicava que Google volia avançar en la sostenibilitat, guanyar eficiència energètica, fer ús d'energies renovables, però en canvi no volien gestionar la Responsabilitat Social.

Aquesta aposta de l'empresa va ser útil per als que confonen l'RSE i la sostenibilitat. Refusar l'RSE volia dir que per per exemple que la comunicació amb els seus grups d'interès seria unidireccional, i és que l'RSE, a diferència de la sostenibilitat, no posa l'accent únicament en els resultats sinó que també pretén assegurar que les matèries rellevants per als grups d'interès són identificades i gestionades adequadament, amb transparència, amb un sistema de gestió, amb rendició de comptes. 


Aprofundint en aquesta reflexió, vaig publicar algunes reflexions més sobre Implica la sostenibilitat el mateix que la responsabilitat social? En un article recent anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats".

Deia a "Implica la sostenibilitat el mateix que la responsabilitat social? (II)":  Observo que les empreses que abandonen l'RSE per la sostenibilitat, limiten el component metodològic que aporta l'RSE i se centren en els resultats en sostenibilitat, fet que limita la gestió real de l'RSE, els processos de diàleg amb partprenents, la identificació de la materialitat, elements de transparència, o l'alineació estratègica (és a dir coherència). Els dos casos que aporto ho exemplifiquen [Google i Telefónica].

I és que en el cas de Telefónica hi havia un cert paral·lelisme ("Valorar el compromís davant decisions difícils"): Deixar de parlar d’RSE i preferir la sostenibilitat: Telefónica anunciava que a partir d’ara farà servir l’expressió sostenibilitat corporativa en lloc d’RSC o RSE, adduint que la paraula social podia confondre’s amb acció social. [...] Tinc la sensació que la desaparició de responsabilitat i de social no és tant una decisió de l’equip d’RSE sinó un requeriment de l’alta direcció per tal de limitar-se a la sostenibilitat entesa com un concepte més reduït. El discurs de construir una empresa sostenible econòmicament en un entorn sostenible ambientalment li és més còmode que parlar d’exercir la responsabilitat enfront d’una societat integrada per grups d’interès.


Vaig seguir analitzant aquesta qüestió al 2012 a "Alguna cosa es mou en el club de l'RSE", on deia que ha tornat a aparèixer amb força, amb un discurs que ens proposa passar de la responsabilitat a la sostenibilitat. El meu punt de vista és que ara no estem davant un simple debat terminològic sinó de molt més fons (metodologia, abast, sentit de l'RSE). [...] Portada la hipòtesi a l'exterm, és com si algunes empreses o generadors de discurs diguessin: ja hem après a gestionar l'RSE i ja controlem la vinculació amb la reputació, amb la gestió de riscos i amb les oportunitats; ja hem dialogat amb els grups d'interès i ja els tenim apamats; ja hem identificat els temes materials i ja sabem què és important, què és prioritari, etc. A partir d'aquí no cal mantenir un gran esforç en la gestió de l'RSE perquè ja no ens pot aportar gaire més o no podem ara destinar-hi més energia. Per tant, anem a mirar de gestionar els resultats (la sostenibilitat és el resultat clau de l'RSE) i desfocalitzem els elements més complexos de la gestió (enfocament RSE). Per exemple, hem de generar filtres per evitar que moltes entitats i altres grups d'interès ens obrin vies de diàleg. O no cal que rendim comptes a tots els grups d'interès sinó que ens podem centrar en els inversors per mitjà de memòries integrades.

Canvi a Google

Ara Google anuncia que vol gestionar millor els temes de diversitat, i a més resulta que ho fa des d'una òptica de responsabilitat social, almenys amb transparència, amb un web on rendeixen comptes, i començant amb l'assumpció de la manca de gestió d'aquesta qüestió com un error:
"Sempre hem estat reticents a publicar xifres sobre la diversitat de la nostra força de treball, a Google", afirma el vicepresident de recursos humans, Laszlo Bock. "Ara ens adonem que estàvem equivocats, i és l'hora de ser sincers", continua en un apunt al blog de Google, en què revela que un 70% del personal de la companyia són homes i només un 30% dones. A més, només un 2% dels treballadors són negres, un 3% hispans, i un 30% són asiàtics. El 61% són blancs.
Amb el lema "Making Google a workplace for everyone: Having a diversity of perspectives leads to better decision-making, more relevant products, and makes work a whole lot more interesting", l'empresa ha començat un model de gestió que esperem que s'ampliï a altres àmbits de la seva acció, sent proactius, transparents i dialogants. I tan de bo que el missatge també sigui comprès per aquelles companyies que creuen que amb un model de gestió de la sostenibilitat sense un marc de responsabilitat social podran assolir l'excel·lència.

A Google només hi treballen un 30% de dones, un 2% de negres i un 3% d'hispans



Font: ARA

"Sempre hem estat reticents a publicar xifres sobre la diversitat de la nostra força de treball, a Google", afirma el vicepresident de recursos humans, Laszlo Bock. "Ara ens adonem que estàvem equivocats, i és l'hora de ser sincers", continua en un apunt al blog de Google, en què revela que un 70% del personal de la companyia són homes i només un 30% dones. A més, només un 2% dels treballadors són negres, un 3% hispans, i un 30% són asiàtics. El 61% són blancs.

"Google no és on volem ser quan es tracta de diversitat, i és difícil abordar aquesta mena de reptes si no estàs preparat per discutir-los obertament", afegeix Bock, per explicar per què ara fan públiques aquestes dades. Google ha obert una web sobre la diversitat i l'empresa amb un informe sobre el personal. L'executiu delata la situació de manca de diversitat que hi ha al sector tecnològic nord-americà; explica que, als Estats Units, tan sols un 18% dels graduats universitaris en ciències de la computació i menys del 10% dels graduats universitaris són negres o hispans.

L'informe també analitza la diversitat per sectors dins l'empresa i queda clar que ho és encara menys en els perfils directius i tècnics. Entre els que treballen directament fent tecnologia només un 17% són dones, un 34% asiàtics, un 1% són negres i un 2% són hispans. De directius, un 21% són dones, un 23% són asiàtics, un 2% són negres i un 1% hispans. Entre els treballadors que no són tècnics ni directius el repartiment és més igualitari pel que fa al gènere: un 48% són dones i un 52% homes. D'aquest sector, un 23% són asiàtics, un 4% hispans i un 3% negres.

La companyia assegura que des del 2010 ha donat quaranta milions de dòlars a entitats dedicades a l'ensenyament d'informàtica a les dones i a les nenes. A la web també expliquen quins projectes tenen en defensa de la diversitat.

Reflexions anteriors sobre Google:

Es posa en marxa "El país que volem" per fomentar la participació ciutadana en la construcció del nou estat


EL PAÍS QUE VOLEM és un exercici de construcció de sobirania ciutadana que, pel sol fet de donar-se, canviarà el país i el paper de la ciutadania en la nova democràcia que, en qualsevol cas, cal regenerar.

Des de l'inici, vol construir el procés amb el màxim de sectors del país, quan més plurals i transversals millor, que li donin legitimitat com a projecte de país, sectors que tinguin la més àmplia i complementària capacitat de convocatòria.

L'objectiu es crear un procés participatiu i plural en què la ciutadania plantegi els principals reptes i les diverses propostes sobre les estructures socials, polítiques, econòmiques, culturals i ambientals per viure en un país millor. I ser un espai de resposta a les preguntes sobre el procés d’independència i les seves conseqüències.

Fase 1. Abril - Desembre 2014

Presentar Reptes i Propostes.Organitzar activitats
Fins a finals del 2014, cada persona o col·lectiu pot plantejar els reptes clau del país i les propostes per fer-hi front. Els col·lectius, entitats, organitzacions, universitats... poden inscriure activitats i poden aportar les conclusions que hi generin en forma de Reptes i Propostes

Fase 2. Gener - Febrer 2015

Prioritzar reptes i propostes
En començar el 2015 les persones i col·lectius inscrits podran indicar quins són els reptes i les propostes més adequats, rellevants, prioritaris... per construir el país que volen..

Fase 3. Març - Abril 2015

Publicar i difondre Reptes amb Propostes.
Per Sant Jordi de 2015 es publicarà en paper i en el web - en format viqui - els resultats del procés, amb les diverses i plurals propostes recollides per fer front als reptes clau.


Alguns exemples que ja estan al web:


20-05-2014 DAVID ALONSO GRAS
EVITAR LA CORRUPCIÓ
La corrupció, tant en forma de malversació de fons públics com d'economia submergida, afecta a la qualitat de vida i benestar de tota la població. S'ha demostrat diverses vegades que si no hi hagués economia submergida tots nosaltres podríem pagar menys impostos.

07-05-2014  Miquel Morell Mestre
LA TRANSPARÈNCIA EN LES INSTITUCIONS PUBLIQUES
Privilegis dels càrrecs públics i dels politics

29-05-2014 Pablo Ortizn Navarro
Com aconseguir una agricultura sostenible, sobirana i eficient?
L'agricultura ecològica es va crear com la manera definitiva per cultivar de la millor manera, però les legislacions actuals europees han entorpedit aquesta voluntat per manca de criteri tècnic. D'altra banda, l'agricultura transgènica va arribar amb grans promeses tècniques, però els consumidors no li han trobat cap avantatge. En aquest context és l'agricultura integrada la que sembla més favorable, però de ben segur que el model òptim combina aquests tres existents.


Qui som

Diverses entitats de la societat civil catalana estem endegant el projecte El País Que Volem com un procés obert a totes les persones i entitats dels diversos sectors i territoris que, més enllà de la consulta i del seu resultat, veuen la necessitat de prendre part en un procés no partidista d'imaginar el país; un procés en què la ciutadania, de forma col·laborativa, participativa i plural, pugui plantejar-se els principals reptes que té com a país i les diverses propostes plurals sobre com ha de ser l'organització social, política, econòmica, cultural i ambientals per viure en un país millor.
Per facilitar el projecte hem creat l'associació El PAÍS QUE VOLEM formada per persones que assumeixen la gestió del procés. Les primeres Entitats que estan iniciant el projecte, són:

ENS DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANAFUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

L'aplicació del codi ètic del FC Barcelona

Fa uns dies vaig llegir a la Vanguardia que el Barcelona havia acomiadat, basant-se en el codi ètic, una dona que treballava com a taquillera al seu museu després d'identificar-la com la protagonista d'uns gestos racistes.

Senzillament voldria fer notar que aquest acomiadament no es pot haver basat en el codi ètic del club, ja que aquest estableix un àmbit subjectiu a qui és d'aplicació el codi i que no afecta els treballadors sinó solament l'alta direcció: El Codi Ètic ha de ser aplicat a les persones que ostenten la representativitat corporativa del club, és a dir, els membres de la Junta Directiva i de les Comissions –Econòmica, Disciplinària, Jurídica, Social i Esportiva-, així com al personal de l’Alta Direcció.

A la Vanguardia, com a d'altres mitjans, es va explicar que el club blaugrana disposa des del setembre del 2010 d'un codi ètic que castiga aquest tipus de conductes. Concretament en el punt 4.14 s'especifiquen una sèrie de principis i valors contraris a aquestes pràctiques. Es refereix a la "discriminació o tracte inadequat per raons de gènere, raça, color, nacionalitat, creença, religió, opinió política, estat, orientació sexual, minusvalidesa o qualsevol altra circumstància personal protegida pel dret, tant respecte a empleats, directius, socis o proveïdors".

Per descomptat, podem dir que la decisió està inspirada en els valors que s'hi descriuen però no que la mesura s'ha pres en virtut de l'esmentat codi:
4.- Es consideren contràries als principis i valors anteriors les pràctiques següents:
4.14.- Discriminació o tracte inadequat per raons de gènere, raça, color, nacionalitat, creença, religió, opinió política, estat, orientació sexual, minusvalidesa o qualsevol altra circumstància personal protegida pel dret, tant pel que fa als empleats, com als directius, socis o proveïdors. 
L'acció es va produir durant el partit d'anada de la promoció a Segona disputat entre el Llagostera i el Racing de Santander. La dona havia fet uns gestos racistes al jugador africà Mahmadou Koné (Racing Santander) durant el partit que l'equip càntabre va jugar ahir davant el Llagostera (Gironès) i va ser identificada a través d'unes imatges en les quals se la veu imitant els gestos d'un mono dirigits al jugador racinguista. Segons ha informat la Cadena SER i ha confirmat EFE, el club barcelonista ha prescindit dels seus serveis arran d'aquest gest.

He volgut fer aquest aclariment perquè no he vist que enlloc més s'hagi fet. Per descomptat, aquest aclariment no pressuposa que no estigui d'acord amb la mesura del club, i trobo encertat que se sigui exemplar en la lluita contra el racisme. En el club blaugrana estan molt conscienciats amb qüestions referents al racisme, especialment després de l'incident ocorregut recentment a Vila-real, on un aficionat local va llançar un plàtan a Dani Alves.

En tot cas, més enllà d'aquest cas, pot ser complicat establir que les actituds en la vida privada puguin comportar un acomiadament. En aquest cas, donat que era en el marc d'una activitat esportiva, com la que fa el club, i donat que aquesta persona tenia contacte directe amb els visitants a les instal·lacions, que es va fer molt evident qui era la persona, i que va ser ràpidament identificada sense cap dubte, em sembla adequat. Però tampoc seria bo extreure'n una generalització i que puguem justificar acomiadar un operari que en el seu twitter hagi fet una manifestació racista. Vull dir que no podem portar la persecució del racisme a una caça de bruixes, i que ha d'haver-hi altres maneres de gestionar aquestes qüestions amb més pedagogia, especialment si correspon a una persona que realment no té una ideologia totalitària sinó que ha mostrat unes manifestacions.

Articles relacionats:

Busquem algú per dirigir l'Oficina tècnica de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat


Canyelles ha presentat el sentit empresarial de l'RSE a Tremp

Ha tingut lloc a Tremp (Pallars Jussà) una xerrada sobre el sentit empresarial de l'RSE, en el marc d'un acte del programa INCORPORA, organitzat per l'Associació Reintegra i l'Obra Social de la Caixa, davant gairebé una trentena de persones.




Gemma Gallart, presidenta Associació Reintegra, i Jordi Nissarre, director àrea de negoci del Pirineu Oest i la Vall d’Aran de la Caixa, han presentat els bons resultats del programa Incorpora al Pallars, on s'han aconseguit 27 llocs de treball.

Rosa Fumàs, responsable Serveis Socials del Consell Comarcal, ha explicat la seva col·laboració amb el Programa Incorpora. I Sobany, responsable RH Lleida del Caprabo, ha mostrat la satisfacció pel funcionament del programa i com n'han fet ús.

Posteriorment, Josep Maria Canyelles, expert en RSE, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, ha explicat el sentit empresarial de la responsabilitat social, útil tant per a empreses grans com per a microempreses, mostrant que és un enfocament de gestió netament empresarial, que ajuda a fer empreses i organitzacions millors, i per al qual cal un compromís integral de la direcció però que també ha de donar pas a un model de gestió, amb una metodologia que escolti els grups d'interès, desenvolupi bones pràctiques de manera integrada, i rendeixi comptes.